Andrea Mora recrea en un llibre gegant el mite del rei Mides. Foto: Cedida
Arriba un Sant Jordi de nou diferent a Vila-seca. Ja no és novetat que la creativitat juvenil en sigui el protagonista amb creacions fetes per les escoles d’art i disseny de Reus i Tarragona al bell mig dels carrers i places. És ‘Efimera. Art al Carrer’, que tornarà a guarnir el Centre Històric i el Jardí del Castell de Vila-seca amb les escultures i els diversos dissenys ideats per alumnes de les dues escoles. Són 12 propostes artístiques repartides per la vila.
Aquest matí l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; la regidora de Cultura, Manuela Moya i el diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació de Tarragona, Òscar Sánchez, juntament amb el professor de l’escola de Tarragona, Àlvar Calvet, i la directora de l’escola de Reus, Anna Gispert, han visitat totes les creacions elaborades pels alumnes.
Així doncs, Vila-seca es tornarà a convertir, durant la Diada de Sant Jordi, en un espai cultural on els llibres reciclats i la creació artística es donen la mà. Concretament, aquestes 12 creacions dels alumnes de les escoles d’art les podrem trobar en un total de 6 espais: al Jardí del Castell de Vila-seca, a la plaça de l’Església Vella (davant del Celler), al carrer del Comte de Sicart, a la plaça de Voltes, al portal de Sant Antoni, a la plaça de l’Església.
Laura Escribano, amb la seva obra ‘En memòria de la lectura incompetent’. Foto: DiariTots21
Hi podem trobar obres com un llibre gegant on es recrea breument la història del mite del rei Mides, d’on destaquen poderosament tres quadres a l’oli de gran bellesa, tot elaborat per l’alumna Andrea Mora. O un espai contundent de crítica als joves que no llegeixen literatura ubicat a la plaça de les Voltes: Laura Escribano hi ha muntat un taüt ple de llibres de les grans obres de la literatura universal que apareixen cremats i amb una corona de flors.
El Castell de Vila-seca
A la mateixa façana del Castell hi ha disposada una cascada de teles de quatre tonalitats diferents a partir del vermell, que formen una mena de passadís pel qual el ciutadà pot transcórrer “perquè els vermells li transmetin diverses emocions”, segons explicaven dues de les seves autores, Laura Maria Carrasco i Beth Matamoros.
Autores i autoritats, en una de les instal.lacions al Jardí del Castell. Foto: DiariTots21
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha destacat la creativitat dels alumnes de les escoles d’art, “els quals cada any trien eixos inspiradors que sempre sorprenen i són molt diversos”. En aquest sentit, la regidora de Cultura, Manuela Moya, ha afegit que “són eixos inspiradors que tenen a veure amb les inquietuds de la joventut, allò que els preocupa o els mou”. Per la seva banda, el diputat Òscar Sánchez ha destacat Vila-seca com “un municipi on conflueix natura, història i art i on, a més a més, Sant Jordi sempre es viu de forma molt original”.
Cal recordar que més d’una vintena d’actes, que ja es van iniciar el passat 2 d’abril, farceixen el programa de la Diada de Sant Jordi d’enguany a Vila-seca. Com també és tradicional, el mateix 23 d’abril les parades de llibres i roses ompliran el Jardí del Castell al llarg de tota la jornada, mentre que al Celler hi haurà la Cantata de les escoles de Vila-seca a les 11.00 h.
Per al públic més familiar, la Biblioteca comptarà amb un estand amb mostra de novetats de llibres per a totes les edats, es presentarà la guia de novetats de jocs de taula i s’oferirà un espai de lectura i lleure per als més petits. Ja a la tarda, tindran lloc tallers infantils a càrrec de la Ludoteca Tot Joc, es llegiran contes per a la diversitat i, a les 18.00 h, es farà la presentació de ‘La llegenda dels Diables de Vila-seca‘, d’Andreu Faro. Es tracta del conte número 3 de la col·lecció “Elements festius de Vila-seca”. A les 18.45 h els petits gaudiran d’un espectacle familiar a càrrec de la Ludoteca i, per últim, a les 19.30 h hi haurà festa popular amb la Colla Gegantera i Grallers de Vila-seca, els Xiquets de Vila-seca i l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.
El Ball de Bastons de Riudoms, organitzadors de la I Trobada, a les escales de la plaça de l’església. Foto: DiariTots21
Riudoms s’ha convertit aquest diumenge d’olor intens a roses i aroma a tinta de llibres en la capital del món dels bastoners. Set colles vingudes del Baix Camp i del Tarragonès han protagonitzat una primera trobada de colles que ha estat coronada amb l’èxit i les ganes de tornar-ho a reprendre dintre de dos anys.
La colla de bastoners local, una secció de l’històric Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (Cerap), secció creada fa només set anys i que comanda Berta Mora com a cap de colla , ha viscut el seu bateig de foc organitzatiu amb un desplegament musical, coreogràfic i fins i tot sentimental que s’ha posat a la butxaca el nombrós públic que ha seguit el festival celebrat als carrers de la vila, especialment en el seu tram final, culminant la festa amb una ballada col.lectiva celebrada a la plaça de l’església.
La cercavila de bastoners havia començat a la plaça de la Palmera, al costat de les escoles velles, amb una sortida de les set colles, on en punts concrets del recorregut s’aturaven per mostrar els seus balls i les seves habilitats usant els bastons i creant jocs de coreografia que fan tan clàssica l’expressió catalana que diu: ‘Això acabarà amb un ball de bastons’. El recorregut ha seguit pel carrer del Doctor Fleming, l’avinguda de Catalunya i l’avinguda Primer d’Octubre fins arribar a la plaça Arnau de Palomar i a la plaça de l’església de Sant Jaume, on s’han viscut els moments més esclatants.
La comitiva festiva era un homenatge també a la diversitat dels vestitst, tots acolorits i amb detalls com cintes per al pèl, bandes sobre el pit o cascavells als peus, uns colors que feien referència als municipis representats: Altafulla -amb una colla que suma 21 anys de trajectòria i on hi faltà la seva coalcaldessa, Alba Muntades-, l’Orfeó Reusenc, l’Esbart Dansaire Ramon Dolzina de Vila-seca, Salou, la Germandat de Santa Llúcia de Reus, La Selva del Camp, Cambrils i, tancant la rua, Riudoms.
La rua acabaria a la plaça de l’església, amb la imponent església de sant Jaume com a escenari de fons. Allí, cada colla mostrava els seus balls davant el nombrós públic reunit, i la festa acabaria amb una ballada conjunta en forma de cercle de tots els grups participants, una explosió final de companyonia i tradició popular. La secció infantil del Ball de Bastons de Riudoms trencaria el protocol tradicional oferint una inesperada peça de pop català.
D’esquerra a dreta, l’alcalde, el regidor de Cultura, la presidenta del Cerap i la cap de colla dels bastoners de Riudoms. Foto: DiariTots21
Tancarien els actes els parlaments de les autoritats: una joiosa Berta Mora recolliria un merescut ram de flors per part de la canalla de la seva pròpa colla, mentre la presidenta del Cerap, Agnès Olivé, que s’havia fet un fart de fer fotografies de tota la jornada, agrairia la tasca dels col.laboradors de la jornada. També intervindria el regidor de Cultura, Jordi Gallissà, mentre l’alcalde, Ricard Gili, anunciaria el que tothom esperava: la trobada de bastoners se celebrarà cada dos anys a Riudoms, alternant-se cada any amb la trobada de la colla Gegantera.
A continuació us oferim una galeria de fotos de la Trobada. Fotos: DiariTots21:
La colla d’Altafulla i a sota, l’alcaldessa, Alba Muntades, que ha deixat la gralla per sumar-se al ball
L’Orfeó Reusenc
La colla de Vila-seca
Els bastoners de Salou
La Germandat de Santa Llúcia de Reus
La Selva del Camp no ha faltat a la cita
La veterana colla cambrilenca, amb més de cent anys d’història
Oriol Beltran, al centre, jun t amb la resta de premiats, membres del jurat i el regidor de Cultura, Jordi Jové. Foto: DiariTots21
Cada any un alumne de deu anys estrena llibre a Castellvell del Camp. El d’enguany es diu Oriol Beltran, li diuen el Leo Messi del Santes Creus i no només mou amb destresa els peus, sinó també la mà: acaba de guanyar l’onzena edició del conte del Lluert, l’animalet de grans dimensions que anima les festes de Castellvell del Camp. Amb el conte ‘El lluert construeix un teatre al poble’, s’ha endut els 40 euros del premi, consistent en poder adquirir llibres a la llibreria Gaudí de Reus. El seu treball ha estat il.lustrat per Nerea Borrell i publicat en format llibret. El tema del concurs d’enguany era ‘Veus per un món millor’.
El parc de les Oliveres s’ha omplert de canalla, pares, mares i parades d’entitats de la vila per viure el lliurament del premi, que cada any organitza l’Associació de timbals i bestiari de Castellvell del Camp, que presideix Núria Sardà.
El guanydor, amb el jurat, la cap de l’organització, la dibuixant i de fons el lluert. Foto: DiariTots21
El segon premi ha recaigut en Ruth Lluís Puigdomènech i el tercer, en Pol Córdoba Domingo. Hi ha hagut, a més, cinc accèssits -habitualment eren tres-, que han anat a parar a Marc Robles, Júlia Casellas, Isona Boix, Valentina Mármol i Marina Segarra. El jurat, format sempre i únicament per dones, ha estat presidit per l’escriptora Mònica Escuer i format a més per l’actriu Maria Bravo i per la membre dels timbalers Lorena Garriga. Disset han estat els participants, l’alumnat de cinquè del CEIP Santa Anna, sense excepció.
La parada de l’Associació Protectora Mius de Castellvell,. Foto: DiariTots21
El parc ha mostrat també una diversitat d’articles en les seves parades: productes per als gats de l’Associació Protectora Mius de Castellvell, que es responsabilitza de les colònies de gats de la vila. També s’oferien llibres, punts de llibre, articles de bijuteria, dolços, i un col.lecció de joguines de cliks en forma de sant Jordi i de drac, on s’hi podia veure l’alcalde, Josep Manel Sabaté, preparant-los. Un contacontes i un concert del cor Lianna has clos la sessió.
L’alcalde, servint clicks de sant Jordi. Foto: DiariTots21
Acabaria la jornada amb la presentació d’un llibre molt especial donat qui és el seu protagonista. Es tracta de ‘Petites memòries d’un infant de Castellvell del Camp‘, del periodista Josep Maria Martí i Martí, a càrrec del regidor de Cultura, Jordi Jové i Balanyà, i amb la lectura de fragments del llibre, a càrrec de Francina Baldrís.
L’alcade de Cambrils, amb Alberto Insa, durant la inauguració de la mostra. Foto: Cedida
De la mà de l’artista cambrilenc Alberto Insa,Cambrils ha quedat unida artísticament amb Corea del Sud gràcies a una espectacular exposició de 50 artistes espanyols presentada a la sala d’exposicions El Pati del Centre Cultural, que romandrà al lloc fins al 8 de maig. Després viatjarà al país asiàtic en una estimulant aventura artística.
Es tracta dels artistes que prenen part en el 10è Festival Internacional d’Art Geoje del Museu temàtic Haegeumgang i del Museu d’Art Yukyung de Corea del Sud, explicava al DiariTots21 el mateix Insa, membre del jurat d’aquest concurs. La inauguració, conduïda per Insa, fou tot un èxit de públic. Entre els assistents es trobava l’alcalde, Alfredo Clúa.
Alberto Insa, amb la seva obra. Foto: Cedida
Insa no se n’estava de l’èxit de la trobada, i subratlla la professionalitat i l’interès que expressen els coreans en el concurs: “És espectacular veure com ho preparen tot. L’any passat van ser 275 artistes de tot el món es van mostrar les obres a quatre museus diferents. Aquest any, amb motiu del desè aniversari, se superarà la xifra”, explicava. Nomès un però: les obres dels artistes mexicans no es poden veure a Cambrils i faran cap directament a Corea del Sud, on hi faran cap totes al mes de junt: al concurs es premiaran les deu millors propostes d’entre totes les que arribaran, no només d’Espanya, sinó de tot el món. La temàtica de la mostra és cosmopolita: “De Cambrils a Corea del Sud. Llengua de convivència, l’art”.
A la mostra cambrilenca tabé hi ha obra d’artistes locals, com ara Roser Coma, Rosa Mata, Rafael Rubio, Dera Wells, Dora Brown, Asunción Grifoll, M. Dolores Samaniego, Misericòrdia Olesti, Queralt Ossorio o Pepo Argilaguet.
A més de membre del jurat, Insa és el representant d’una cinquantena d’artistes de l’Estat espanyol, 28 de Mèxic i tres artistes més de Pakistan. Aquest concurs internacional es va iniciar l’1 de desembre de 2023 i s’allargarà fins al 30 de novembre d’enguany.
Cosidores del Grup Retalls, davant una jardinera confeccionada per elles. Foto: Cedida
Constantí ha despertat aquest divendres abonant-se al flower power, a les flors que anuncien que som a la primavera i que tenim davant nostre la diada de Sant Jordi. En un nou exercici de contribució dels grups de dones i col.lectius com el Grup Retalls, i gràcies a ells el municipi ofereix un aspecte de jardí de vil.la romana que podria perfectament anunciar la presència propera de Centcelles i dels seus jardins.
Un Sant Jordi més, arriba l’hora de mostrar i de demostrar la gràcia creativa de la seva gent, de les seves dones, que són les que confegeixen amb ganxet els 500 exemplars de flors que han escampat pel nord, sud, est i oest del poble, des de l’entrada venint de Tarragona, el carrer Major, les escoles velles, el carrer sant Pere, les muralles medievals, els rentadors, on en les jardineres públiques, fanals i diversos racons llueixen les flors: “Ens en falten cent més per instal.lar”, deien Joana Jurado i Fàtima Torrents, del Grup Retalls.
Decoració al carrer Major i davant l’Ajuntament. Foto: DiariTots21
I a la tanca que voreja el parc de les Escoles Velles, 14 llibres de format gran fets amb goma i paper adornen l’enreixat: obres centrals de la literatura universal i també catalana a la vista de tothom, títols triats per la Biblioteca Municipal, tal com explicava la regidora de Cultura, Dolors Fortuny, de qui sorgí la idea.
La regidora de Cultura, Dolors Fortuny, davant un exemplar de llibre gegant. A sota, aspecte de l’exposició. Fotos: Diari Tots21
A la mateixa plaça de les Escoles Velles arrencava l’exposició de Sant Jordi formada per lletres de grans dimensions que recorden la diada: cadascuna d’elles, decorada de manera lliure per 14 entitats del poble. “L’any que ve ampliarem el text de manera que puguin incorporar-se més associacions”, explicava Fortuny. La jornada ha continuat amb l’actuació musical de l’Escola Municipal de Música, que ho ha fet en tres escenaris diferents i encadenant les seves actuacions: primer a les Escoles Velles, després davant l’edifici consistorial i finalment a la plaça de l’Església.
Tot és a punt ja, doncs, per l’arribada de Sant Jordi a Constantí, on els colors brillen de manera diferent cada 23 d’abril.
Mario Basora, president de la Cambra de Comerç de Reus. Foto: Cedida
L’experiència, l’expertesa i l’eficàcia en la gestió de la Cambra de Comerç de Reus es posen al servei del territori per gestionar els Fons de Transició Nuclear, el paquet d’ajudes que tenen per objecte reduir l’impacte del futur tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs creant nova riquesa i llocs de treball.
“La Cambra de Comerç de Reus juga un paper molt important, és un actor central en aquests Fons, i es tracta d’una gran oportunitat per al territori, especialment per ajudar petites i mitjanes empreses”, destaca en una entrevista al DiariTots21 el president de la Cambra de Comerç, Mario Basora.
Així, “la Cambra de Reus, membre integrant de l’òrgan de governança del Fons, abarca la gran majoria del territori beneficiat per aquests ajuts, un 69 per cent dels pobles que en són beneficiaris del Fons de Transició Nuclear, és a dir, 67 dels 96 pobles dels entorns del Penta 1 i Penta 2 (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona)”, ha afirmat el president de la corporació reusenca. Desglossat, dels 18 municipis de la regió del Penta 1, 17 són del territori de la Cambra de Reus, i dels 79 municipis del Penta 2, 50 són de la Cambra reusenca.
La Cambra ha participat activament de la proposta de reglament que desenvoluparà la llei dels Fons, llei que serà reformada per incloure les peticions fetes pels seus actors, entre elles, les de la pròpia Cambra de Reus, al temps que la institució ja està rebent peticions de suport tècnic.
“L’expertesa i acompanyament en matèria tècnica és el nostre punt fort junt a una xarxa de relacions amb empreses i institucions d’una entitat creada en 1886”, destaca el seu president.
Què és el Fons de Transició Nuclear?
“L’impacte del tancament de les centrals comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i incideix en el teixit econòmic dels municipis que les envolten”, destacava Basora. “Per aquest motiu i amb la finalitat de promoure actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica de les zones afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear, en 2020 es va crear la llei que crea l’impost que dota l’anomenat Fons de Transició Nuclear”, que grava amb un 50% els seus ingressos relacionats amb les activitats d’origen nuclear.
L’objectiu del Fons “és donar resposta així a l’impacte del tancament de les nuclears, que incidirà en el teixit econòmic dels municipis afectats per les zones nuclears del territori cameral de les comarques del Baix Camp, Priorat, Terra Alta i la Ribera d’Ebre, entre tots els altres inclosos en el Penta 1 i Penta 2”. Són a més territoris que en alguns casos ja sofreixen despoblació, per als quals la Cambra demana vetllar especialment.
A qui va destinat?
“Es pretén reindustrialitzar la zona. La idea és dinamitzar l’activitat empresarial perquè els treballadors de les centrals puguin seguir treballant al territori. Es pensa en unes empreses tractores, com pot ser la coreana Lotte, que a Mont-roig del Camp crearà 600 llocs de treball, però també en empreses petites i mitjanes. I així sorgiran diverses línies d’ajut, unes destinades a empreses d’alt impacte, i altres per a empreses del territori, del sector industrial, el primari, del sector del turisme rural -del que se’n parlarà més endavant- o de l’agroalimentari i vitivinícola, ajudant-los en la seva tramitació, però també en la seva digitalització, per posar un exemple. Es vol que es modernitzin les comarques de l’interior, potenciant les empreses que ja hi són de manera que puguin incrementar el seu volum de negoci i contractin personal, a la vegada que es busca fomentar les noves implantacions”.
Al respecte, la Cambra de Reus va aconseguir que no tirés endavant una proposta inicial que pretenia que per rebre els ajuts, les inversions mínimes havien de ser de 500.000 euros i amb la contractació de cinc persones. Aquestes condicions van ser rebaixades a 100.000 euros i una persona contractada. “No és factible demanar a empreses del territori inversions de 500.000 euros”, recalca Basora, que posa l’èmfasi en el fet que ja existeixen projectes preparats que esperen l’arribada d’ajudes com aquestes: “És una oportunitat per potenciar les zones d’interior, ja que en altres tipus d’ajudes no podrien acollir-se”.
A més d’assessorar i acompanyar empreses i municipis, la Cambra de Reus també ajudarà a aquells pobles petits que tinguin dubtes de què fer amb l’arribada d’ajudes molt quantioses, en alguns casos de més de 1,5 milions d’euros.
L’any 2023 es va començar a caminar amb aquests ajuts, però com que el calendari es tirava al damunt, es decidí repartir el Fons de manera igualitària i anivellada segons les dues zones afectades. Són 96 municipis els beneficiaris, més les empreses, amb un total de 83 milions d’euros recaptats per l’impost i liquidats en dues bestretes. Enguany, la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat ha reduït l’aportació a 35,2 milions d’euros, que es preveu es compensin l’any que ve.
Ara s’han definit 15 línies d’actuació, de les que s’han anunciat les seves bases i restem pendents del calendari de publicació. Set són per a empreses i vuit són actuacions públiques. Basora recorda que “hi ha set convocatòries a empreses, per un valor de 24,8 milions d’euros, i vuit actuacions públiques, dotades amb 10,4 milions d’euros”. Les Cambres de Comerç de Reus, Tortosa i Lleida també rebran ajuts, en aquest cas de 45.000 euros cadascuna, junt a d’altres organitzacions empresarials i sindicals per a dur a termes les funcions de consultoria i acompanyament.
Quines línies d’actuació estan adreçades a empreses i al sector públic
De moment ja es coneixen les primeres línies d’actuació, aprovades per l’òrgan de govern, que són aquestes: quant a empreses, la primera convocatòria de les bases està destinada a projectes d’alt impacte, amb un Fons de 7 milions d’euros per a ser executats entre els anys 2024 i 2026. En segon lloc, hi ha una línea -prevista per al mes de maig- per a noves oportunitats de negoci (2,9 MEU); una tercera línea, per a reindustrialització (5 MEU), prevista per a l’abril; la creació d’una central hidroelèctrica reversible (900 euros), ajuts a l’estratègia alimentària de Catalunya (3,5 MEU), ajuts a l’impuls Coop (4,5 MEU), i ajuts a la modernització de regadius (1 MEU).
A banda, hi ha les vuit línies públiques, que afecten a projectes de transició energètica (390.000 euros) a la innovació per a la transformació de la societat i l’economia digital (3.478.500 euros), la Xarxa Impuls Projectes FTN (315.000 euros), convocatòria de projectes locals (3 MEU), LIFE MigratoEbre (159.000 euros), Modernització de la xarxa de distribució del Delta de l’Ebre (3MEU), l’Estratègia Newspace (47.000 euros) i el Contracte Ivalua (5.829,78 euros).
En resum, “la Cambra de Reus té els coneixements més que suficients i els recursos tècnics i de gestió per conduir a les empreses, als municipis i als Consells Comarcals per a gestionar de manera professional i eficient les seves necessitats, conduint-los cap a la millor solució per afrontar els Fons de Transició Nuclear ja que cada cas és diferent. No és el mateix un municipi de 400 habitants, que un de més gran o empreses de dimensió o volumetries diferents”.
D’esquerra a dreta, Marco Jiménez, Mario Basora i Xavier Hervàs. Foto: DiariTots21
La gran preocupació que mostren les petites i mitjanes empreses del territori pels ciberatacs i ciberfraus ha motivat que la Cambra de Comerç de Reus hagi destinat una conferència del cicle VermutsReus a abordar el tema amb el criminòleg dels Mossos d’Esquadra Marco Jiménez, cap de la unitat de seguretat ciutadana del cos a Reus.
La ponència, celebrada aquest dimarts, ha deixat al descobert els perills que ofereix la tecnologia quan un no està al corrent de protegir els seus espais i confia en excés en la bondat del correu o de les trucades que rep. Les estafes informàtiques han crescut un 508% en només vuit anys i dels 2,5 milions de delictes coneguts ocorreguts a Espanya en 2023 prop de mig milió eren ciberdelictes, més d’un 19%. Però la xifra de segur que és més elevada donat que molts casos no es denuncien.
Jiménez ha posat damunt la taula la gran quantitat de possibilitats que té l’estafa cibernètica, com aquesta creix any rere any, i com s’intensifica la seva perillositat amb l’arribada de la intel.ligència artificial. Un exemple que se citava: “Amb només deu minuts d’imatges penjades a Youtube, es podria falsificar la veu del president de la Cambra de Comerç de Reus”, Mario Basora, que es trobava sentat al costat de l’agent dels Mossos i òbviament astorat davant l’exemple.
Un altre cas, en aquest cas citat pel cap de l’ABP Baix Camp-Priorat, Xavier Hervàs: “En la darrera Junta de Seguretat de Reus una gravació de premsa amb la meva veu la van traducir a l’anglès. Apareixia jo parlant en anglès. Menys la meva esposa, que sabria identificar petits detalls meus, qualsevol persona podria creure que era jo. I la falsificació es va fer amb un programari gratuït”.
Els casos que més por provoquen en el dia a dia són aquells que et poden buidar el compte corrent enviant-te missatges falsos a través de correu electrònic, SMS o per estafes telefòniques. És tan fàcil caure-hi, deia Jiménez, “justament perquè els ciberdelinqüents juguen amb la pressa”. El principal consell que donen els Mossos és “desconfiar” i “actuar amb prevenció”. Desconfiar vol dir “sospitar de correus electrònics no sol.licitats, no revelar cap informació a no ser que un estigui segur de la font, tallar la trucada telefònica davant qualsevol sospita -a la Comisaria dels Mossos també rebem trucades fraudulentes-i contrastar la informació que facilitin amb altres fonts”.
Sobretot cal “mantenir la calma i no cedir a cap pressió, perquè busquen les nostres dades i les busquen de manera ràpida. Un hacker tarda entre una i vuit hores en trencar una contrassenya difícil”, subratllava.
Detalls trascendents: “Mantingueu actualitzada la contrassenya, cal activar el doble factor d’autentificació -es pot buscar a Google Authenticator-, tenir el software actualitzat i instal.lats els antivirus“. També és fonamental disposar de còpies de seguretat de manera regular i no repetir contrassenyes en diferents comptes ni en diferents xarxes socials. “Hi ha gestors de contrassenyes fiables, com LastPass, Keeper o bitwarden. Penseu que el 66% dels usuaris usen les mateixes contrassenyes o semblants, i el 81% dels robatoris de dades té el seu origen en contrassenyes dèbils o repetides”, rematava l’expert.
Però els fraus a les empreses també tenen un capítol curiós: el que va destinat als directius, als CEOs, quan aprofiten que són de vacances i disposen d’un substitut, per exemple: “Els ciberdelinqüents estan pendents del que publiquen a les xarxes socials, els investiguen i aleshores actuen com ara fer-se passar per un proveïdor del CEO o demanant una recepció de comunicació sol.licitant una transferència”. Un cas de frau telefònic exposat és el d’una dona molt amable que es feia passar per membre d’un departament de la pròpia empresa per demanar accedir a l’ordinador del pobre receptor de la trucada per actualitzar el sistema. Què hagués hagut de fer l’incaute treballador? “No donar mai les dades a algú desconegut, penjar i trucar tot seguit al número de telèfon d’on s’ha rebut la trucada”. Estafes n’hi ha també accedint al whatsapp, per la qual cosa s’aconsella borrar els missatges amb molta regularitat.
Tant seriós és el tema que els Mossos han posat en marxa una patrulla virtual com a regió policial al marge de les nou regions que hi ha a Catalunya: “Patrullem per els xarxes, especialment en casos punyents com són els de pedofília”, informava el cap Hervàs.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Foto: Tjerk Van der Meulen
Rubén Viñuales afronta el tram final del seu primer any com a alcalde de Tarragona amb moltes carpetes obertes i algunes de les claus del mandat en vies de solució. En aquesta entrevista condedida al DiariTots21 desglossa les prioritats de l’any 2024 i del mandat.
La seguretat i la neteja de la via pública són les prioritats de l’equip de govern?
Seguretat, neteja i via pública, en general, ho són, però també ens preocupa molt l’execució dels Fons Next Generation. Es tracta d’una oportunitat molt gran per a la ciutat que ha de servir per transformar-la i perquè sigui socialment més justa. És el que reclama la gent.
En seguretat hem aplicat elements tecnològics com l’App, hem dissenyat i posat en marxa el nou organigrama de la Guàrdia Urbana, amb el nou sistema de patrullatge a peu, que és la policia de proximitat, una demanda que ens reclamava la ciutadania.
Què notarà la ciutadania amb la nova contracta de la brossa i la neteja?
Moltes coses, de fet, de tot: per primer cop hi haurà un control per part d’una empresa externa de l’execució de la feina. Cobraran pel que netejaran. A més a més disposarem de nova maquinària, s’actuarà per primer cop als polígons industrials -una absència que no s’entenia-, també actuaran en carrers nous, on fins ara no entraven. Hi ha moltes novetats en la contracta i la gent notarà que per fi Tarragona estarà més neta.
Especialment important serà el control que es faci del servei?
No només el control, també totes les millores tecnològiques que proposa l’empresa o les rutes, o el fet de crear illes emergents a la Part Alta. També acabarem amb els contenidors soterrats,… Són incontables les novetats i millores que contempla i s’hi suma el fet que l’empresa té ganes de fer-ho i té experiència en altres ciutats de Catalunya. Confiem que faran una bona feina.
Parlava de l’oportunitat que suposen els Fons Next Generation. Quin calendari hi ha?
La majoria de projectes són d’execució fins al 31 de desembre de 2025 com a data límit, tot i que alguns poden tenir una pròrroga de sis mesos. Tenim el Fòrum de la Colònia, el Francolí, la plataforma del Miracle, el que ja s’ha comentat, però també la construcció de 192 habitatges socials al PP-10, una de les coses de les que més orgullós em sento com a alcalde. Destaquen també inversions com la humanització de l’N-340, la construció de pantalles acústiques a l’autovia, la reforma de l’entrada de Tarragona davant del tanatori, i finalment, com a tema estratègic, el POUM.
Quan es concediran els 192 habitatges socials?
La seva entrega haurà de ser com a data límit l’octubre de 2026, segons marquen els Fons Next Generation. Es tracta de lloguer social, amb una reserva del 25% per a joves i del 25% per a persones grans vulnerables. Davant l’absència de la Generalitat en un tema que és de la seva competència, serem nosaltres els que construirem els habitatges.
Com afecta a Tarragona que la Generalitat hagi prorrogat els pressupostos, i de retruc també el Govern central els hagi prorrogat?
No hauria d’afectar a la Ciutat de la Justícia perquè ja es trobava en un paquet d’infraestructures aliè als pressupostos. A l’Hospital Joan XXIII podria afectar-li en alguna de les fases, no en la primera. Però que la Generalitat no tingui aprovats els pressupostos ens provoca inseguretat i fa que no podem planificar. I això és el pitjor que ens pot passar. A l’administració pública, planifiques avui i executes al cap de bastant de temps degut als tràmits que et marca la llei. I ara aquesta situació implica una manca de confiança del ciutadà envers l’administració. Llàstima que En Comú Podem no ha estat a l’alçada (va rebutjar els pressupostos de la Generalitat). De vegades, els arguments d’En Comú Podem són molt febles.
Parlem del POUM. Què estan fent ara i quan creuen que podria entrar en vigor?
La nostra intenció és presentar-lo al plenari a finals d’any o a principis de l’any que ve. Hem fet l’avanç, ara ens trobem amb els informes de valoració econòmica i d’altres informes. Estem funcionant amb les Normes Subsidiàries, que acaben el 2025, i la intenció és presentar el POUM abans que finalitzin. Sempre hi ha l’opció, però, de demanar una pròrroga. Quan abans ho tinguem, millor; és necessari per seguretat jurídica, per planificació, perquè és l’últim POUM de creixement de Tarragona. Per què? Per un concepte de com ha de ser l’urbanisme: cada cop cal compactar més la ciutat per fer més eficient la gestió dels serveis públics. Tarragona ha de créixer per no decréixer, però de manera sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment. Si una d’aquestes peces fallà, no és sostenible. Els següents POUMs ja seran de transformació o reconversió.
Per on creixerà Tarragona?
Tarragona creixerà per tot arreu: per la zona de Ponent, pel Francolí, per l’Horta gran, al sud, a la zona de Llevant, a Terres Cavades, a una part de La Budellera, al PEMU-14, al PP-1 -l’entrada per l’avinguda d’Andorra-, i mantindrem el parc tecnològic a la zona entre Sescelades i La Salle. El creixement de la ciutat ha de ser homogeni. L’únic dispers és Mas d’en Sordé, que té tot el sentit perquè és un continuum de zona ja edificada, i a mes salva l’edifici de Mas d’en Sordé.
Com quedarà la Tabacalera? És un equipament de 60.000 metres quadrats i no és possible que una ciutat com Tarragona el pugui omplir amb una sola proposta. Què hi haurà finalment?
Serà un continuum d’oferta formativa, cultural i tecnològica. Hi ha una frase que diu: ‘He construït castells a l’aire tan macos que em conformo amb les seves ruïnes’. És el que ens passaria si volguéssim donar un únic ús a la Tabacalera. Vam optar per tenir un relat clar, que no fos un totum revolutum. Ha de ser un espai formatiu, cultural i tecnològic. Amb el formatiu, arribarà la implantació d’estudis universitaris d’un centre adscrit a la URV, que a més podrà ampliar estudis en el camp tecnològic; també en el formatiu, amb la idea que vagi a la Tabacalera el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, que porta molts anys buscant una finca alternativa, i amb el tecnològic, amb el treball de l’artífex del 22@Barcelona, Miquel Barceló, que ja està fent tota la feina necessària per fer l’informe científic del què, el com i l’on respecte a aquest districte digital que ha de ser Tabacalera.
Què vol ser aquest districte digital?
Un barri amb una mixtura d’usos residencials i empreses tecnològiques, que generi un ecosistema d’empreses d’aquest sector que es retroalimenten entre sí. Això és el que estem treballant i ho vam encarregar al millor professional que hi ha en aquest camp.
Com està el cas de la CLH, el seu trasllat als terrenys de la Universitat Laboral?
Vaig mantenir una reunió a tres bandes amb l’empresa i el Port. És una actuació a tres bandes: per un costat CLH marxa del lloc, el compensem en part, segons la sentència judicial, perquè pugui construir a l’altra banda del riu. CLH marxaria als actuals terrenys de la Laboral, que estan molt a prop de la zona portuària, i la Laboral aniria a Campclar, on nosaltres cediríem els terrenys. Aquesta combinació és la que la Universitat es mereix.
I es potencia els barris de Ponent
Així és, amb l’Anella Medierrània, la zona del vial Tarradellas, on es podria edificar, i no oblidem que per allí discorrerà el tramvia del Camp de Tarragona. I hi tindríem una estació del tramvia, que a més donaria servei a la Universitat Laboral.
Què passarà amb Ca l’Ardiaca. Es convertirà en un parador nacional?
Reconec que quan una cosa se’m posa al cap sóc intens. He parlat amb el ministre de Turisme i amb la directora de Paradores. Tarragona ha de tenir un parador nacional i el tindrà. Hem fet propostes de diferents ubicacions. Una podria ser a Ca l’Ardiaca i l’altra, si acaba marxant el Conservatori de Música del carrer Cavallers a la Tabacalera, es disposaria d’un edifici de 2.300 metres quadrats, que podria ser una possibilitat. Però crec que Ca l’Ardiaca és el lloc ideal. S’hi faria un hotel boutique, amb unes 40 habitacions grans o 50 menys grans, suficient per un hotel boutique d’un parador nacional, i a més a més, en quin lloc més atractiu!: al pla de la Seu, al costat de la façana de la Catedral de Tarragona, on hi havia el Temple d’August.
Ho diu amb molta rotunditat. Té una certa via oberta amb el ministeri perquè sigui així?
Sí, però tambe li dic una cosa: o és ara o mai. La directora de Paradores, Raquel Sánchez, és companya i amiga, i el ministre Jordi Hereu, també. Però no és per amistat, ho és per dret. De les 15 ciutats Patrimoni de la Humanitat gairebé som l’única que no té res a la vista semblant a un parador nacional. Ja hem enviat cartes al ministre i a la directora demanant formalment el parador.
Van aprovar els pressupostos municipals amb un molt ampli suport, 20 vots a favor de 27 regidors, però el PSC governa en solitari i necessiten ampliar al govern. Passades les eleccions autonòmiques, podria haver algun pacte?
El que volem és donar estabilitat a la ciutat. Som un partit de govern, de gestió i d’estabilitat, i un govern de 14 regidors podria atorgar aquesta estabilitat. Sense el govern de coalició hem aconseguit aprovar les ordenances fiscals i la major aprovació d’un pressupost des de fa dècades. Si no hi ha manera de poder sumar, seguirem treballant i fent partícep a l’oposició de totes les decisions i fer-los veure la realitat: són essencials per aquesta ciutat. Jo sóc generós de mena i compartir sempre és un bon negoci.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament?
Per sort, estem bé perquè enguany, per primera vegada, és molt probable que poguem sortir de la tutela financera de la Generalitat: baixarem del 75% del deute. No oblidem que vam arribar a estar al 165%, una barbaritat. L’alcalde Ballesteros va començar el camí de la feina ingent de reduir-lo sense perdre de vista la prestació de serveis i la inversió. Hem aconseguit aprovar un pressupost d’inversions de 21 milions d’euros, que és el major de la història de Tarragona, sense oblidar els prop de 30 que vindran dels Fons Next Generation i sense comptar els que s’han aconseguit via altres d’administracions, com la Ciutat de la Justícia o l’Hospital Joan XXIII. Vénen bons temps per Tarragona i a això li hem de sumar l’ajuda del Govern d’Espanya com és ara la inversió per humanitzar l’N-340.
El problema és la despesa corrent. Fa cinc anys, l’Empresa Municipal de Transports tenia un dèficit de 9 milions d’euros. Enguany és de 15 milions. Hauré de presentar aviat un modificatiu de crèdit de prop d’un milió d’euros per dotar l’EMT. Això és insostenible.
Es pot convertir en un servei una mica sostenible amb la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona, de manera que es gestioni conjuntament el transport públic?
No hi ha altre camí. Els alcaldes anem en aquesta línia. Un dels camps que modestament he liderat és la creació de l’àrea metropolitana de Tarragona. Hem de mancomunar serveis per a l’eficiència dels municipis grans i per a benefici dels més petits. On hi ha més consens és en el transport. És el principal problema i el 2028 finalitza la concessió administrativa de Transports de la Generalitat. Hem de gestionar-ho nosaltres com a àrea metropolitana.
Camp de Tarragona vol dir també residus i energia
L’energia és molt important, fins i tot l’habitatge i la seguretat. En seguretat hem fet la primera passa, amb la creació d’una aplicació compartida amb els municipis. Nosaltres hem anat al davant com a ajuntament més gran. El concepte de seguretat és molt metropolità: en quants municipis del Camp de Tarragona pot estar vostè en un sol dia?
Ens uns quants, i de fet hi estic sovint
Amb l’aplicació, les càmeres es connectaran de seguida quan hi hagi un delicte, o en el cas d’una dona víctima de violència masclista, ja que podrà apretar el botó del pànic al seu mòbil i es connectarà la càmara i l’àudio del mòbil a la comisaria. O bé es podrà fer seguiment amb càmeres segons el seu trajecte i fins i tot la policia et podrà trucar si no arribes a una hora acordada. També la podran usar familiars o tutors per ajudar les persones afectades de demència senil, per exemple. Evidentment, respectant el permís dels usuaris o tutors. I a més a més, presenta un preu raonable.
Parlant de territori: què passarà amb Hard Rock amb les eleccions enmig?
En Comú Podem s’ha passat de frenada. El projecte de Hard Rock és un casino i la resta són tendes i hotels. És molt més semblant a la Roca Village -són els mateixos propietaris, de fet- que no pas a Las Vegas. Ni molt menys. A més a més ha superat tots els filtres. I evidentment respectarà les condicions mediambientals. Ningú no se les pot saltar. Ja veurà com després de les eleccions s’aprovarà el Pla Director. Guanyi qui guanyi, tot i que qui guanyarà serà Salvador Illa. Fins i tot si guanya la CUP es farà Hard Rock.
Per què està tan segur?
Perquè quan tot és correcte ho has d’aprovar. Si amb tots els requisits aprovats dius que no, això té un nom…
…Prevaricació. O sigui, veurem Hard Rock realitzat
Jo no sóc l’inversor, ni els conec, però li dic que estic convençut que en no massa temps, es resoldrà favorablement el Pla Director Urbanístic.
Óscar Sánchez, l’alcalde de Constantí. Foto: Cedida
Óscar Sánchez, l’alcalde de Constantí, afronta el tram final del primer any del nou mandat amb els pressupostos aprovats des de finals de desembre passat i amb diversos fronts inversors i de millora de la via pública que repassa en aquesta entrevista amb el DiariTots21, junt a altres temes destacats, com la gestió de la brossa o l’arribada d’empreses al polígon industrial.
L’Ajuntament ha tancat l’any 2023 amb un romanent de tresoreria d’un milió d’euros. Per què és tan elevat i en què destinaran els diners?
És tan elevat perquè a l’hora de confegir el pressupost municipal seguim una política molt prudent. També en els impostos, on fixem sempre la banda més baixa en ingressos i quan fem la liquidació apareixen més sobrants. Per exemple, en l’Impost de la Construcció busquem el marge més baix. O en l’arribada d’empreses al polígon sempre apareixen noves empreses que no estaven contemplades. Ho fem també amb la resta d’impostos.
I al pressupost no inclouen inversions, però en canvi estan invertint cada any. Com ho fan?
Pressupostem les inversions, però les dotem més endavant amb el romanent de tresoreria. Amb el que hem ingressat de més fem inversió. El pressupost de l’Ajuntament és d’11 milions d’euros. És molt similar al de l’any passat, amb un lleuger increment degut a noves inversions al polígon industrial.
Heu decidit baixar un 10% l’IBI quan la resta d’ajuntaments els puja. Per què?
Hem hagut de complir la llei de residus de l’Estat i recaptar per la taxa de la brossa el seu cost real. La llei no ens deixava cap marge. La taxa de la brossa puja un 80% perquè era molt baixa: el cost l’assumia l’Ajuntament, però la llei ja no et permet fer-ho. I per equilibrar-ho l’hem hagut de pujar, però per compensar-ho hem abaixat l’IBI. També s’explica el descens de l’IBI perquè tenim una bona situació econòmica.
Imatge del nou edifici que serà seu de la sala de vetlles
Esteu en el tram final del pla d’inversions 2021-24. Quines seran les principals inversions que farà l’Ajuntament?
La sala de vetlles té molt avançada la part interior i quedarà pendent l’exterior de l’edifici. Esperem que després de l’estiu pugui entrar en funcionament. Paral.lelament estem creant la funerària supramunicipal del Camp de Tarragona amb Reus, Salou i Vila-seca. Oferirà un servei de qualitat, cent per cent públic i amb un preu més econòmic que el del mercat privat. La sala de vetlles està situada entre el poble i el cementiri, de manera que la gent gran hi podrà anar a peu. Era una obra molt esperada.
Com es troba el futur Centre Cultural Teatre Auditori?
Al 2021 vam pactar canvis amb l’oposició per adequar-lo a l’actualitat, com ara la necessitat que tingui plaques fotovoltaiques, que no estaven comtemplades a l’anterior projecte. El volem fer més polivalent, no només un Teatre Auditori, sinó un recinte cultural on hi pugui anar la ràdio, l’Escola de Música, i que disposi d’instal.lacions noves i de qualitat.
Vam fer un concurs d’idees entre arquitectes i tenim l’esborrany del projecte executiu. Ens vam trobar amb un inconvenient i és que comptàvem amb un ajut de la Generalitat. Amb aquesta partida Catalunya hagués tingut un nou equipament escènic, però no es va contemplar. Per tant, el finançament recaurà en l’Ajuntament, parlem de 3,8 milions d’euros. Tenim fixada una partida de 2 milions en l’actual pla d’inversions, però faltaran gairebé dos milions més. Volem tirar-lo endavant en el nou pla d’inversions. Ens agradaria que enguany puguessin començar les obres, però abans volem tenir el 100% del finançament assegurat, i que no ens passi com va passar abans, que l’obra va quedar aturada. Un cop en marxa, la idea és crear una programació escènica estable.
Imatge virtual de la piscina coberta
En quina fase es troba la futura piscina coberta?
La volem ubicar entre els col.legis Centcelles i Ramon Bergadà i vam haver de canviar els usos del sòl, i fer un concurs d’idees per al projecte. Estem en fase de revisió del projecte per tal de rebaixar partides econòmiques. Acabat aquest procés licitaríem la construcció i la seva gestió. El Centre Cultural serà cent per cent municipal i la piscina coberta sortiria a concessió: una empresa la construiria i l’explotaria durant 20 anys.
Quin calendari teniu per a la piscina coberta?
La idea és començar les obres aquest mandat. L’entorn tindrà un edifici nou, amb gimnàs, quatre pistes de pàdel i altres serveis. Serà un complex esportiu molt notable i donarà molta vida a l’avinguda Onze de Setembre.
Imatge virtual del futur entorn de la Muralla
També remodelareu la muralla medieval del carrer Sant Pere. Quan es farà?
Ja tenim prevista la partida. Vam expropiar sis cases i tenim el projecte per al seu enderrocament. Després es farà un estudi de la muralla, i encabat el projecte de rehabilitació.
Què hi fareu a la zona?
L’entorn serà un jardí amb pedres i tota la Muralla estarà reformada. També voldríem tirar a terra una altra casa que hem adquirit, davant la Biblioteca, fer la plaça una mica més gran i canviar el paviment. I en un futur millorarem tot el carrer de la Font. Aquesta actuació tindrà lloc en el proper mandat.
També estan executant obres de manteniment als carrers
Estem fent molt d’arranjament de la via pública i d’edificis municipals, petites millores que eren necessàries, voreres, senyalització, etcètera. De fet no parem d’actuar en aquest camp. Al 2023 vam viure la segona inversió més important de la història de l’Ajuntament: dos milions d’euros, i de fet la més important va ser un any abans. Constantí estava totalment paralitzat i el nostre objectiu era i és transformar-lo. Per una banda, a nivell cultural oferim un amplíssim ventall d’activitats, i d’altra banda, tirem endavant la transformació de l’entorn públic, amb renovació de carrers i de serveis.
Diversos exemples de millores que s’han fet als carrers de Constantí
Ara podem comprovar que les inversions que hem fet aquests anys han donat com a fruit que en plena sequera a Catalunya, el rendiment de la nostra xarxa hídràulica es de les més elevades de Catalunya: cada cop que obrim un carrer per fer-ne millores canviem totes les canonades d’aigua. No és només una millora estètica sinó de rendiment de l’aigua. Hem canviat tota la xarxa del grup Centcelles, els carrers Sant Pere, Barcelona, Major, l’entrada des del polígon Riu Clar, carrer Falset, Raval de Sant Cristòfol, carrer Girona, Serapi, dels Horts,… I vam destinar 700.000 euros a fer el dipòsit de l’aigua nou, ja que no estava en funcionament perquè presentava esquerdes. Estem canviat la gespa natural en rotondes o en parcs per gespa artificial, que vam extreure del camp de futbol, camp que vam renovar. Justament, hem tingut recentment molts equips de futbol a la Costa Daurada Cup i aquests se sorprenien gratament de les instal.lacions que tenim.
En definitiva, quan vam entrar a governar ens vam trobar amb un Constantí paralitzat, on no es feia res o molt poc, i ara l’hem canviat completament de manera que volem ser un poble de primera al Camp de Tarragona de la mà d’aquest procés de transformació, tot i que sóc conscient que queden moltes coses per fer. Crec que aquest és el camí i la ciutadania ha vist un canvi i ho valora quan vénen les eleccions. Tenim un molt bon equip que es fa un fart de treballar i intentem fer-ho el més ràpid possible malgrat els impediments que les lleis et plantegen a l’hora de tramitar els projectes. Un alcalde del Baix Llobregat em deia que en quatre anys només li havia donat temps per asfaltar un carrer.
Què fan per fomentar l’ocupació?
Hem promogut plans d’ocupació de manera que cada sis mesos en tirem endavant un, és una proposta que abans que nosaltres entréssim a governar no es feia. Donem l’opció a gent desocupada de treballar a l’Ajuntament en tasques de manteniment, neteja o de serveis. I amb els plans d’ocupació provoquem que gent que desistia de trobar feina, s’apunti a l’atur. El polígon industrial contracta molta gent de Constantí.
Imatge aèria del polígon de Constantí
Quines novetats en implantacions esperen al polígon industrial?
Tenim dues naus que s’han construït i que estan pendents que arribi una empresa finalista de logística. A banda, estem desenvolupant la zona de Les Gavarres, també un pla parcial a l’entrada del polígon, a més de l’escola de pilots de motociclisme i la nova rotonda nord. Finalment, junt amb la Generalitat, construirem la rotonda sud, a la carretera de Reus, perquè l’accés al polígon sigui més segur. Aquesta rotonda enllaçarà, en un futur, amb l’Aeroport, fet que beneficiarà l’arribada d’inversions. És a dir, seguim en la línia de donar-li una marca al polígon.
Com està el projecte d’instal.lació de Lidl?
S’instal.larà a Les Gavarres. Serà una inversió molt potent, amb una superfície de 200.000 metres quadrats de sostre de nau, és a dir, de l’edifici. En aquests moments s’està tramitant el pla parcial amb els propietaris, s’està demanant informes sectorials a Adif, Carreteres, l’ACA,… I estem negociant amb Ematsa signar un conveni per a l’arribada de l’aigua, ja que Ematsa dóna servei al polígon Riu Clar, que es troba situat al costat de Les Gavarres. Esperem que abans que acabi el mandat puguin començar les obres. Aquest centre de Lidl donarà servei a tot el sud d’Europa, a França, Espanya i Portugal. He de subratllar que la Cambra de Comerç de Tarragona ens va ajudar molt en l’arribada d’aquesta inversió. Aquestes actuacions ens donaran un cop de mà per tal d’afrontar les grans obres que volem fer al poble, com la millora de carrers i la construcció o acabament d’equipaments.
El parc de 19 habitatges de lloguer social de Constantí. Foto: Cedida
Heu posat en marxa 19 habitatges socials de lloguer. Com ha estat?
En primer lloc vull comentar que tenim un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat i disposem de tècnics que estan ajudant a crear comunitats de veïns al grup Centcelles per tal que puguin rebre ajuts per afrontar les millores en les esquerdes. Vam demanar a l’Agència de l’Habitatge que la Generalitat comprés aquests 19 habitatges per posar-los a disposició de la gent de Constantí, una condició que els vam remarcar. Aviat sortiran les bases per a l’adjudicació dels pisos. Hi ha una part destinada a gent jove i una altra, a persones majors de 50 anys. Són pisos nous, d’entre 80 i 90 metres quadrats, amb traster i pàrquing situats al carrer Jaume I. Estem molt satisfets perquè s’ha assolit l’objectiu que teníem de posar aquest parc d’habitatges, que estava tancat, a disposició de la ciutadania de Constantí.
Us heu reunit amb entitats per planificar les activitats com festes majors i d’altres. Quin objectiu teniu?
Nosaltres som representants dels nostres veïns i hem d’escoltar-los i recollir les seves idees, i també els expliquem l’acció que estem fent. Crec que actuem amb transparència i que ens caracteritzem per tenir un contacte directe amb la gent. I en el camp cultural, hi apostem a fons com a eina de formació i de cohesió social.
Quines prioritats teniu en seguretat?
No estàvem obligats a tenir Policia Local, però en el seu dia es va veure convenient crear el cos i nosaltres hem ampliat el número d’agents, tenim un caporal i dos agents més, i dos auxiliars administratius. Comptem amb més material i aprovarem un nou conveni per millorar les condicions laborals. També donarem el vist-i-plau a la relació de llocs de treball, on la conseqüència directa serà un increment de sou de tots els funcionaris de l’Ajuntament i als agents de la Policia Local. En seguretat cal dir que a mitjans de 2023 vam patir petits furts continuats, això és cert. Ara la cosa ha canviat i tenim pau.
Constantí es troba al mig de la futura àrea metropolitana i formeu part del grup de set municipis promotors. Què espereu de la futura àrea?
Constantí ha de beneficiar-se de l’àrea metropolitana en molts sentits, en matèria energètica, de residus, i sobretot en transport públic.
El transport públic és un forat negre a Constantí?
Sí. El servei és de finals dels anys 80, anticuat. No té sentit que Tarragona tingui una empresa municipal de transports que generi un alt dèficit, que Reus també presenti dèficit i que Vila-seca tingui també el seu transport públic. Cal donar servei a tota la població perquè la interacció dels ciutadans en aquests municipis és diària.
Necessiteu més freqüències de pas d’autobusos?
Necessitem la interrelació de tots els municipis amb una única empresa que doni servei a tots, com passa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Patim poques freqüències de pas, especialment per anar al polígon industrial. També tenim mancances amb la connexió amb Tarragona, a part que els autobusos haurien de ser més sostenibles, oferir més comoditats i presentar un millor preu al ciutadà. Properament mantindrem una reunió amb tècnics dels ajuntaments per seguir treballant en aquesta línia. La concessió d’autobusos acaba el 2028 i ho hem de tenir llest abans.
En sostenibilitat tenen previst instal.lar plaques fotovoltaiques?
Tenim l’empresa IOSA Green Energy al polígon, que ha instal.lat un camp de plaques de 17 hectàrees i només li queda pendent que rebi el permís de la Generalitat per connectar-se amb la subestació. Subministrarà a tot el polígon industrial amb energia verda. És un polígon logístic i per tant no necessita tanta energia com altres polígons industrials, com passa amb el químic.
Si hagués de fer un resum de la tasca de l’equip de govern, com ho definiria?
La clau és el procés de transformació, tant a nivell cultural, de via pública i d’atenció a les persones. Crec que la ciutadania ho està valorant.
D’esquerra a dreta, Esteve Giralt, Quim Barriach, Ignasi Servià i Oriol Ponti. Foto: DiariTots21
“Enguany perdré tota la producció d’avellaners: deu hectàrees, el que suposa una inversió de 300.000 euros”. Qui així s’expressava era Quim Barriach, enginyer i regant del Pantà de Riudecanyes que aquest 2024 portarà dos anys sense poder regar els seus camps per la sequera continuada. “El primer any els avellaners van poder aguantar sense aigua, però enguany moriran tots”, afirmava en un debat sobre el riu Siurana que arrencava el cicle dedicat a l’aigua que se celebrarà fins al 5 de maig del Port de Tarragona.
El riu Siurana i el seu intens conflicte al Priorat centrà la primera de les quatre jornades dedicades als rius més cabdalosos de les comarques de Tarragona. La taula rodona, celebrada la tarda de divendres al Tinglado 1, portava per títol ‘El riu Siurana. Aigua i agricultura: un conflicte local en un problema global’.
Fou conduït pel periodista Esteve Giralt i a més de Quim Barriach, comptà amb la presència d’Ignasi Servià, consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius i secretari de la Comissió de l’Aigua del COEA de Catalunya, i Oriol Ponti, de la Plataforma pel riu Siurana. Excusà la seva assistència Miquel Àngel Prats, secretari i administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i president de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR).
Les posicions radicalment allunyades mostraren la cruesa d’un debat que es viu amb una gran tensió al Priorat, amb denúncies judicials i petició de penes de presó incloses, i on la Plataforma reclama aigua per als pagesos de la comarca, que aquesta no discorri riu avall per abastir l’embassament de Riudecanyes i especialment, posa en dubte el model d’ús de l’aigua reivindicant una postura política que va més enllà de superar l’actual sequera.
Els regants, ben al contrari, demanen que es respecti les concessions legals que van obtenir al seu moment i reclamen solucions com el transvasament d’aigua del riu Ebre cap al riu Siurana, però també als pantans de Margalef i Els Guiaments. L’enginyer Servià i el regant Barriach ho exemplificaven afirmant que entre els tres embassaments sumen 24 hectòmetres cúbics, una xifra molt reduïda per un cabal com el del riu Ebre, “que sol baixar amb mil hectòmetres, de vegades 2.000, i en el pitjor dels casos, amb 200”, afirmava Barriach.
Si la sequera continua amb aquest ritme es passarà d’un territori de regadiu a un de secà -el sistema Siurana-Riudecanyes beneficia 4.000 hectàrees del Camp de Tarragona, que corresponen a les comarques de l’Alt i Baix Camp i el Tarragonès-. El fet suposarà una gran pèrdua del valor econòmic de les terres, afimava Barriach: “Una hectàrea de regadiu es paga a 35.000 euros, mentre que una de secà, a 7.000”.
Oriol Ponti, en canvi, no vol sentir a parlar de transvasaments: “Portar aigua de l’Ebre al pantà de Siurana mentre se segueixen transvasant 6 hectòmetres a Riudecanyes és un sense sentit”, responia. I plantejava objectius de llarg recorregut i opcions com regar amb l’aigua de l’Estació depuradora de Reus. Al respecte acusava l’Ajuntament de Reus, titular d’accions de l’embassament de Riudecanyes, de ser un dels responsables del conflicte per quant “ja se serveix del Consorci d’Aigües de Tarragona“, una aigua que és més cara que la de Riudecanyes, mentre gaudeix de 2,5 hectòmetres cúbics del sistema Siurana-Riudecanyes, que li surt més barat.
Ponti jutjava escandalós que la societat municipal Aigües de Reus “hagués tingut un cash flow d’1,5 milions d’euros”. “El canvi de model ha de ser molt més profund -reclamava-, de paradigma, un canvi en la gestió dels drets de la concessió d’aigua, prioritzant les necessitats, que han de ser decidides socialment i no en funció d’uns drets de concessió privats”. També fou motiu de debat si cal mantenir el cabal ecològic del riu Siurana en l’estat actual de sequera.
Sí hi hagué un cert consens en dos fets: la necessitat d’usar més aigua regenerada i que la Generalitat es posi mans a l’obra per frontar amb celeritat el problema de la sequera que és l’episodi actual d’un canvi climàtic més profund.
D’esquerra a dreta, Josep Baiges, Sandra Guaita, Àurea Rodríguez, Robert Moragues, Anna Maria Sagarra i Joan Sansaloni. Foto: DiariTots21
Mai és tard per escoltar Àurea Rodríguez quan aborda temes complexos en tecnologia digital i la seva repercusió social. Dijous passat, en la presentació del seu darrer llibre, ‘Antes muerta que sin IA‘, els assistents van poder descobrir una Àurea defensora aferrissada del que ella defineix com a “feminisme algorítmic”, és a dir, la lluita contra la capacitat que té la intel.ligència artificial per aprofundir en l’esquerda entre homes i dones. Unes senzilles dades ho avalen: “Les empreses d’intel.ligència artificial són propietat d’homes, només el 13% de les start ups estan liderades per dones i el 26% dels usuaris de Twitter són dones. Finalment, qui dissenya els algoritmes són homes”. Com pot aparèixer la dona quan es fan cerques amb precedents com aquests? Aquesta és la batalla de l’Àurea, que està disposada a intervenir a l’ONU per fer-ho veure.
La Comunitat Redessa havia preparat una activitat especial emmarcada en l’entorn literari –tot coincidint amb la proximitat de Sant Jordi– i també en el de les noves aplicacions de la tecnologia basada en la intel·ligència artificial. Es tractava de la presentació del llibre d’Àurea Rodríguez, experta en innovació i tecnologia amb més de vint anys d’experiència en organitzacions, administracions i empreses tecnològiques, fet en un entorn de taula rodona amb altres experts i en un espai físic còmode, la ‘sala dels sofàs’ de Redessa.
Acompanyaren Àurea Rodríguez dos experts en tecnologies, Joan Sansaloni, amb una llarga trajectòria de promoció empresarial, i Anna Maria Sagarra, bioquímica i coaching. L’alcaldessa, Sandra Guaita, en feu la presentació, molt en línia amb el feminisme algorítmic de la ponent, i el regidor de Promoció Econòmica i ‘jefe’ de Redessa -com el definiren-, Josep Baiges, la cloenda. Conduí l’acte Robert Moragues, en nom de la Fundació Gresol, entitat coorganitzadora de la trobada
Sobre la intel.ligència artificial s’acumulen els dubtes, les pors i el rebuig. És bona, és dolenta, és neutra, suposarà un canvi radical en la nostra manera de viure? Aquestes qüestions es plantejaren en el debat. La protagonista del mateix recordava que hi ha estudis que sostenien que ens afectaria cap a l’any 2030, però la covid ho ha accelerat fins a l’any 2024. I se sap en quins camps professionals ho farà. Un exemple: “Ahir vaig anar a unes jornades a Barcelona on hi havia gent de diversos països, vaig demanar si hi havia traductors i em van respondre que no, que la traducció és tecnològica. A partir d’ara ja no veurem traductors”, sentenciava.
Un moment de la celebració de la taula rodona. Foto: DiariTots21
‘Aturar el mar és impossible’
Però també ho patiran altres tasques que afecten directament a les dones, com feines administratives o de comptabilitat: “Moltes professions seran completament substituïbles”, sosté Àurea Rodríguez. Però hi ha més canvis a la vista: “200 cantants han publicat un manifest protestant perquè la IA està creant música usant les seves veus. El cert és que intentar aturar el mar és impossible”, deia l’autora usant una frase que els antitecnològics més temen escoltar. Ara bé, hi ha hagut reconversions de professions, “com passar d’usar el pinzell per a dibuixar i pintar a utilitzar el ratolí d’ordinador”. No és tan pessimista en aquests sentit l’autora, que veu obrir-se un camp enorme de possibilitats. La clau és la formació massiva de la ciutadania: “El 75% per cent de la població mundial té smartphones, una xifra que supera l’accés a l’aigua potable”. I en frase brillant que firmaria Max Weber si visquéss ara, Àurea Rodríguez afirmava: “Hi ha països africans que han passat del segle XIX al XXI saltant-se el segle XX”.
Del debat sorgiren aportacions com la necessitat que no es perdi la figura clàssica del mestre, defensada per Sansaloni, mentre Anna Maria Sagarra posava èmfasi en la necessitat “de tenir facilitadors que ens guiïn i ens donin les eines, i també els millors educadors. Finlàndia va apostar per l’educació i avui és el setè país del món en innovació i un dels més feliços”.
L’esquerda home-dona
Quedava clar que en la relació home-dona, Àurea Rodríguez és una “pessimista algorítmica”: “De 197 països que hi ha al món, cap no és igualitari”, subratllava. “Estem traspassant al món digital els mals usos del món real, però el món digital i de la IA presenta molta més potència. Elon Musk és un empresari privat, supermilionari, que ha decidit pel seu compte intervenir en la guerra d’Ucraïna sense que sabem per què. I si decideix intervenir a favor d’altres?”. Recordava que “les principals empreses que neixen al món estan basades en la IA. Pensem que Google té 118.000 treballadors a tot el món i la Generalitat, que només opera a Catalunya, 240.000″. I l’exemple més evident d’irracionalitat és que la Comissió d’Igualtat de l’ONU està presidia per Aràbia Saudí.
La IA no arreglarà el món, intercedia Sansaloni, en això no es pot delegar. I al final de la pista que et condueix a la IA no hi ha un home, “sinó un dòlar”, afirmava en també frase afortunada. La IA no deixa de ser una eina, una mena de navall suïssa mutitasking.
Alfons Tejero, Assumpció Castellví i Elidia López, durant la presentació del nou producte turístic. Foto: DiariTots21
Un dia de març de l’any 1932, quan a l’Estat espanyol governava la II República, un aviador francès del servei postal, que cobria la ruta Marsella-L’Alger, va haver de fer un aterratge forçós degut als forts vents d’una mestralada que va envair l’Hospitalet de l’Infant, terra propícia a les ventades. L’aparell va aterrat presumiblement a l’avui platja naturista del Torn.
Dins de l’aparell hi viatjaven sis persones: el pilot, el copilot, un mecànic, personal del correu postal francès i dos viatgers, dos jueus d’Alger. El pilot era ni més ni menys que l’aviador i escriptor francès Antoni de Saint-Exupéry, que encara no havia escrit l’obra que el faria immortal per la literatura universal, ‘El Petit Príncep‘.
Saint-Exupéry va fer l’estada forçada a l‘Hospitalet, aleshores un petit llogarret mariner, on va dinar en una antiga fonda -la de Cal Pacara, ja desapareguda-, servint-se suquet s’escamarlans i vi blanc. L’endemà, a trenc d’alba, va enlairar l’aparell per seguir la ruta cap a Màlaga i d’allí, trespassar l’Estret de Gibraltar. Entremig, el cònsul francès emplaçat a Tarragona es va adreçar a lloc per interessar-se per la tripulació i l’aviador va entrar en contacte amb gent de la vila. Descendents d’aquells vilatans, com el fill del que fou el carter del poble, Josep Sancho, encara recorden històries que els explicaven els seus pares d’aquests vinguda inesperada del que acabaria sent un il.lustre de la literatura mundial, que en la seva gran obra emanava valors humans que han estat exemple per a generacions.
Aquesta apassionant peripècia, completament desconeguda menys per la gent de l’Hospitalet de l’Infant -i no tota- ha motivat la creació d’un relat turístic i cultural que suma el personatge de l’escriptor-aviador, els valors que irradia la seva obra més coneguda i els valors naturals, paisatgístics, de tranquil.litat i de companyonia que ofereix l’Hospitalet de l’Infant, en una proposta de ruta innovadora i allunyada del turisme de masses, que discorrerà pel Sender Litoral del Jonquet, que uneix les platges de l’Arenal i del Torn i que es mantindrà tot l’any com a suport a la desestacionalització turística, i que a la vegada destinarà una setmana -la de Sant Jordi- a farcir d’activitats la vila.
Com va sorgir la idea
La idea de crear un producte turístic a l’entorn de la història de l’aterratge va sorgir l’any 2022 i s’ha materialitzat ara en aquesta “ruta innovadora, amb la qual s’oferirà durant tot l’any una experiència immersiva, transformadora i memorable”, segons ha explicat en roda informativa l’alcaldessa, Assumpció Castellví.
“Qui faci aquesta ruta podrà connectar amb si mateix i amb les persones que l’acompanyen i fer un recorregut farcit de reptes personals, que li faran pensar, il·lusionar-se i transformar-se”, ha afegit l’alcaldessa.
Activitats per al benestar personal
I és que, segons ha precisat, “al llarg del recorregut pel Sender Litoral del Jonquet, el que es proposarà a la gent serà participar en set dinàmiques, que treballen el benestar personal, i que posen de relleu valors com l’amor, l’amistat, la innocència, la gratitud, la tolerància… Uns valors que giren al voltant de la història de El Petit Príncep i que volem que s’associen a l’Hospitalet de l’Infant”.
Un exemple d’aquestes dinàmiques és la que ens proposa seure a la platja, tancar els ulls i parar atenció al que sentim al nostre voltant: el soroll de les onades del mar, la suau brisa a la cara, el cant dels ocells; i i buscar un element que hi hagi al voltant que representi allò que ens fa especials. Un altre repte ens convida a donar les gràcies a algun dels membres del grup que ens acompanyen durant el recorregut o a altres persones que no hi són en aquel moment al nostre costat, a través d’un missatge de text, un àudio, etc.
La regidora de Turisme, Elidia López, ha titllat de “producte regeneratiu” la nova oferta, “que ens fa viatjar de forma conscient i a la vegada ens transforma a nosaltres mateixos”. La regidora ha detallat que qui vulgui participar en aquestes activitats i viure aquesta experiència s’haurà d’adreçar a l’Oficina de Turisme per recollir el passaport del Viatge a l’Infant. Aquest passaport conté la informació sobre cadascun dels reptes que es plantegen: “Cada dinàmica ve acompanyada d’unes instruccions i d’un relat perquè els participants entenguin què s’ha de fer a cada punt de la ruta; i s’inclouen diferents il·lustracions que pretenen evocar l’entorn on es duu a terme cada repte plantejat”, ha subratllat.
Després de superar cada repte, a cada punt de la ruta (senyalitzat amb un pilar de fusta), els participants podran segellar el passaport amb el senyal que hi trobaran tot ubicant la pàgina contra el símbol-segell i rascant-la amb el llapis.
Un cop hagin fet totes les activitats proposades i tinguin tots els segells al passaport que acrediten que les han completat, podran dirigir-se a l’Oficina de Turisme per rebre uns obsequi, consistent en productes de marxandatge de Turisme l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors.
El passaport estarà disponible en diferents idiomes: català, castellà, francès i anglès i conté una postal, perquè els participants, després d’haver fet aquest Viatge a l’Infant, que com el llibre d’Exupéry reivindica la infància com un territori per a recuperar l’essencial, se l’enviïn als seus éssers estimats i comparteixin aquesta experiència.
Amb aquest nou producte de turisme experiencial i regeneratiu, que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i que s’ha creat amb l’ajuda de l’empresa Abismal i l’assessorament del doctor en Turisme Jaume Marín, l’Ajuntament pretén diversificar l’oferta turística, desestacionalitzar la temporada turística i internacionalitzar la destinació. “Cal tenir en compte que El Petit Príncep és una obra reconeguda a tot el món i que aquest producte ens pots ajudar a arribar a diferents països que comparteixen l’estima per aquest clàssic de la literatura”, ha argumentat l’alcaldessa, Assumpció Castellví.
Pensant en el potencial de futur que pot tenir aquest producte i en el valor afegit que pot aportar a la marca turística del municipi, l’Ajuntament té previst continuar invertint en aquest per fer-lo créixer de manera sostenible. “Cada any hi anirem incorporant noves accions i nous recursos que puguin ser atractius, com ara murals, elements escultòrics, altres actes, etc. Una de les accions ja previstes serà la instal·lació d’una escultura que representi l’avioneta de Saint-Exupéry que va aterrar a l’Hospitalet de l’Infant, a l’inici de la ruta, que també farà les funcions de photocall”, ha assegurat Assumpció Castellví.
“Aquest producte està pensat perquè el veïnat i les associacions locals en formin part, el desenvolupin, se’l facin seu i plantegin noves experiències. Està liderat per la Regidoria de Turisme, però hi tenen cabuda tots els sectors econòmics del municipi (la restauració, el comerç, l’hoteleria…) i totes les entitats. Esperem comptar amb la seva col·laboració”, ha dit l’alcaldessa.
Precisament, per donar a conèixer aquest nou producte i implicar la població de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant en aquest projecte, la Regidoria de Turisme ha organitzat un programa d’actes gratuïts a l’entorn de l’univers de El Petit Príncep. Durant l’anomenada “Setmana El Petit Príncep”, prevista del 20 al 28 d’abril, hi haurà una sessió de cinema, un espectacle familiar, tallers infantils, concursos de lectura en veu alta del llibre i de dibuix ràpida.
El primer acte serà la presentació de la ruta Viatge a l’Infant, que tindrà lloc el dissabte 20 d’abril, a les 11 h, davant de l’escultura de El Petit Príncep de l’artista cambrilenc David Callau, que hi ha al passeig de l’Arenal. Els participants rebran un obsequi i seran conduïts després fins a l’inici de la ruta.
A més, durant aquella setmana, a set restaurants de l’Hospitalet de l’Infant s’hi podrà degustar un suquet d’escamarlans, que és el plat que va assaborir Antoine Saint-Exupéry durant la seva estada a l’Hospitalet de l’Infant. En concret, als establiments següents: Restaurant LB21, Bar-Restaurant D’Antis, Bar-Cervecería Cal Rullo, Restaurant Vanes, Restaurant-Pizzeria Can Donatello, Restaurant La Strega i Restaurant Nàutic.
El programa complet d’actes es pot consultar a la pàgina web municipal: www.vandellos-hospitalet.cat
El vincle entre El Petit Príncep i l’Hospitalet de l’Infant
La vinculació de El Petit Príncep amb l’Hospitalet de l’Infant va sortir a la llum l’any 2004, arran de la publicació al Diari de Tarragona d’un article de l’advocat i economista Francisco Merelo Barberà, titulat “El día que conocí a Saint-Exupéry en Vandellòs”, en què explicava el seu testimoni. L’any 2018, el periodista Javier Díaz va reprendre aquesta informació en un altre article publicat al mateix diari amb el títol “El Principito aterrizó en Vandellòs”; i posteriorment, l’Alfons Tejero, expert en la història del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, va estirar del fil i va aprofundir en la investigació, reconstruint documentalment aquest episodi històric. Així, va aconseguir esbrinar el punt de l’aterratge, el mes i l’any, quin avió pilotava, el lloc on va dinar (l’hostal del número 33 de la Via Augusta), entre altres detalls.
Aquesta arrancada serà només el començament d’un producte que té un llarg recorregut i que inspirarà noves propostes perquè l’univers de Saint-Exupéry és gairebé inabastable i farcit de seguidors arreu del món.
Paperetes dels diversos partits, preparades per ser repartides entre els col·legis electorals del 23-J. Foto: Guifré Jordan
Una vintena de partits es presenten a les pròximes eleccions al Parlament del 12 de maig. 7 de les quals són independentistes. A la demarcació de Tarragona es presenten 19 candidatures. Es tracta de la segona província catalana amb més concurrència, darrera de la de Barcelona.
A banda de les tres forces que tenen representació a la cambra catalana (ERC, Junts i la CUP) també concorren als comicis Alhora, la formació liderada per l’exconsellera Clara Ponsatí; Aliança Catalana, el partit d’extrema dreta de Sílvia Orriols; el Front Nacional de Catalunya; i Convergents, el partit de l’exconseller Germà Gordó, que es presenta només a la demarcació de Tarragona. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica aquest dimecres totes les llistes que han aconseguit les signatures que necessiten per presentar-se al 12-M.
Al marge dels 8 partits que actualment tenen representació al Parlament (PSC, ERC, Junts, Vox, CUP, comuns, Cs i PPC), n’hi ha una dotzena més que es presenten a les eleccions del 12 de maig. Són Frente Obrero, Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA), Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, Partit Univers Català, Reinicio Político, Família y Vida, Izquierda por España, Per un món més just, Aliança Catalana, Alhora, Recortes Zero, Front Nacional de Catalunya i Convergents.
Alguns dels partits amb representació al Parlament han canviat la marca sota la qual es presenten. En el cas de Junts, aquestes eleccions incorporen el nom del seu candidat i es presenten amb la marca de Junts+Carles Puigdemont per Catalunya. Una estratègia similar a la que va fer Xavier Trias a les últimes eleccions municipals.
També és el cas dels comuns que aquesta vegada concorren amb el nom Comuns Sumar sense una aliança amb Podem. I la CUP s’han registrat a les eleccions amb la marca CUP-Defensem la Terra.
72 candidatures a les quatre demarcacions
Concretament, a Barcelona es presenten 20 candidatures; 16 a Girona; 17 a Lleida; i 19 a Tarragona. Així doncs, sumen 72 candidatures a les quatre demarcacions. El nombre de llistes s’ha reduït lleugerament respecte a les últimes eleccions al Parlament del 2021, quan se n’hi van inscriure 83, però continua sent molt superior a les 50 de les eleccions del 2017.
Les formacions polítiques podran corregir les irregularitats que detectin les Juntes Electorals Provincials fins al 14 d’abril i les candidatures definitives es publicaran al DOGC el 16 d’abril.
Consulta les candidatures provisionals per Tarragona aquí:
El director general de BASF a Espanya i Portugal, Carles Navarro
BASF Espanya està pendent de la decisió que els propers mesos prendrà el seu Consell Directiu, situat a Alemanya, que aprovarà o desestimarà que La Canonja tingui la fàbrica de reciclatge de bateries per a cotxes.
Es tractaria d’una inversió molt substancial, de centenars de milions d’euros, que aniria incrementant la seva activitat i que aconseguiria el seu màxim en 2028-30, segons ha anunciat avui el director general de BASF per a Espanya i Portugal, Carles Navarro, en una roda de premsa virtual on ha analizat les dades de 2023.
La planta de BASF a La Canonja suma punts molt positius, com el seu entorn industrial, estar tocant al mar -de cara al transport marítim- o el subministrament elèctric amb les xarxes tancades. Molt positiu també és el creixement econòmic que està vivint Espanya i la seva dinàmica productiva: “Espanya és una excepció en aquest camp”, ha afirmat Navarro. Un altre factor positiu és la facilitat d’obtenció d’aigua gràcies als recursos del riu Ebre (80% de la captació per a la indústria química de Tarragona) i al 20% dels recursos propis per la reutilització que fa la química, una xifra que es vol fer arribar al 40% quan l’empresa AITASA acometi noves inversions.
Es tractaria d’una planta d’impacte europeu i que compta ja amb ajuts aprovats de 126 milions d’euros entre la Comissió Europea (100 milions), el Ministeri d’Indústria (15) i la Generalitat (11,2).
La fàbrica de Tarragona és l’únic projecte existent a la companyia i no competeix amb altres centres de BASF. Contempla ubicar-se a l’interior de site de La Canonja, en un recinte de 22 hectàrees. Comportaria la creació de 200 llocs de treball directes i 200 més indirectes.
La fàbrica reciclaria bateries de vehicles amb “una tecnologia novedosa”, partint d’una massa negra, desmuntant les bateries i triturant els seus càtodes amb un procés de piròlisi per recuperar els metalls, com magnesi, liti o cobalt, per passar-ho a sals per crear nous càtodes per a noves bateries. “Això és molt novedós i suposa reemplaçar els metalls preciosos per altres metalls que no tenim a Europa, amb l’estalvi econòmic que suposa, inclòs l’estalvi en emissions de CO2, emissions que es produeixen en les mines extractives de fora d’Europa”, ha subratllat Navarro.
Altrament, el hub d’enginyeria de Tarragona de la companyia, iniciat a meitats de 2023, ha doblat el seu personal, passant de 10 a 20 empleats i es troba buscant més talent.
BASF ha tancat l’any 2023 amb una reducció de vendes del 13 per cent pel descens de la demanda del mercat. La xifra se situa en 1.358 milions d’euros. En 2024 no s’espera una recuperació dinàmica econòmica a Europa, però sí als darrers mesos de l’any. “Estem vivint temps complexos i desafiants”, ha recalcat Navarro. En 2023 s’han fet inversions per valor de 45 milions d’euros, de les que destaca el centre de producció de Guadalajara (7 MEU). I per 2024 s’espera que sumin 40 milions.
Aquest descens és el resultat de l’efecte negatiu dels preus (-7%), que l’any anterior havien crescut significativament, i d’una demanda més feble (-6%). Els resultats, en línia amb les previsions del sector, permeten observar com el Grup ha sabut mantenir la dinàmica al país, amb un comportament més positiu que el que van tenir en el mateix període les vendes de BASF a nivell global, on es van situar en un -21% respecte a l’any anterior.
En aquest ambient, amb una situació complexa a Alemanya, els centres d’Espanya i Tarragona destaquen per la seva bona dinàmica, “el s eu bon nivell d’activitat i ocupació”.
Gerard Gené, alcalde de Vilallonga del Camp, fotografiat la setmana passada. Foto: DiariTots21
L’Ajuntament de Vilallonga del Camp ha reduït a la meitat en sis mesos les pèrdues d’aigua que patia degut a l’existència de nombroses fuites d’aigua de la xarxa municipal de subministrament.
D’aquesta manera, s’ha passat d’un alarmant consum de 300 litres per persona i dia a 150, quan la Generalitat alertava que no se superés el llindar de 200, en el primer moment de l’emergència per sequera, i de 180 en el segon moment de l’alerta. L’Ajuntament ha invertit uns 45.000 euros en les millores fetes aquests mesos, uns treballs encarregats a una empresa especialitzada, amb el suport dels operaris de la Brigada Municipal.
L’alcalde de Vilallonga del Camp, Gerard Gené, ha afirmat al DiariTots21 que al cap de poc d’entrar a governar, el juny de l’any passat, es van trobar “en plena crisi de l’aigua a Catalunya, amb uns indicadors alarmants del consum que ens facilitava l’Agència Catalana de l’Aigua. Ens van alertar que estàvem gastant massa aigua. No enteníem què estava passant i ens vam posar de seguida a buscar la causa per actuar de seguida”.
Vilallonga se serveix de l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), és a dir, dels canals del riu Ebre, i de dos pous propis, “que havien de rendir les 24 hores per poder subministrar tota l’aigua necessària, amb el cost energètic afegit que això suposava”, detalla Gené. Aleshores, “vam poder comprovar que de cada 100 litres que entraven al dipòsit municipal, només en facturàvem 50, és a dir, se’n perdíem la meitat. Només podia ser per pèrdues de la xarxa i vam començar a buscar i a reparar les fuites”.
Ja hi havia algunes accions fetes per anteriors governs municipals, però ara s’ha modernitzat el sistema d’aigües, reparant o modernitzant el dipòsit de l’aigua del CAT, els pous i aplicant un telecontrol, de manera que ara es telecontrola les entrades i sortides d’aigua. També es millorà l’aplicació del clor.
En una segona fase, es va abordar les fuites: “Un informe de 2022 parlava de fuites localitzades, i en quedaven diverses per arranjar, que no es van reparar al seu moment. Ens hi vam posar nosaltres, de manera que a partir d’un control que vam fer vam localitzar una fuita molt important observant una tapa d’una claveguera, d’on baixava molta aigua neta, situada a la part baixa del poble, però a l’altra punta del poble -continua relatant l’alcalde- vam localitzar una altra pèrdua d’aigua important”.
La campanya per arreglar-les va ser intensa en obres i en temps, de manera que s’ha reduït a la meitat el consum respecte al que es gastava en 2023 i 2022. “Tot i això, encara tenim marge de maniobra perquè gràcies al telecontrol hem detectat uns consums que no provenen de fuites. Estem preparant una altra fase de control amb sondes per tal de repassar la xarxa; fuita que detectem, fuita que repararem al moment”. L’efecte secundari positiu de les obres ha estat que els motors dels pous ja només treballen cinc o sis hores al dia i no 24, amb la qual cosa, l’estalvi econòmic en energia és “d’uns 15.000 a 20.000 euros a l’any”, informa Gené.
L’Ajuntament no havia estat sancionat per la Generalitat, que sí els va alertar, i el consistori no descartava que si seguien les pèrdues haguessin estat objecte de sanció.
L’alcalde de La Pobla de Montornès, Francesc Larios. Foto: Cedida
L’alcalde de La Pobla de Montornès encara un any clau del seu segon mandat i repassa en aquesta entrevista concedida al DiariTots21 les prioritats municipals i els treballas més destacats realitzats darrerament.
Quines són les prioritats de l’Ajuntament per aquest 2024?
Aquest any és un any molt ambiciós pel que fa a les inversions, però també per assentar altres serveis i activitats, com la fira del vi, la celebració de Sant Jordi o el taller de memòria per a la gent gran.
L’any 2019 ens vam trobar certs problemes econòmics per poder fer inversions. El 2020 vam haver de fer front a una de les pitjors pandèmies que recordem, ens va condicionar gran part del mandat, i quan vam retornar a la normalitat i amb una economia més sanejada vam començar a desplegar el nostre programa electoral, amb inversions i serveis pels poblencs i poblenques. Però és ara quan podrem recollir els fruits de la feina feta tots aquests anys.
Per exemple, només aquest 2024 invertirem el doble de recursos econòmics en inversions que en el període 2010-2018.
Quines son les principals inversions?
Hem finalitzat les obres de la plaça de la Bassa, i els pròxims dies començarem les obres de remodelació del passeig de l’estació, que comptarà amb un parc infantil al costat de l’escola. Properament, es durà a terme l’execució de la primera fase de la xarxa d’hidrants i la substitució de més d’un quilòmetre de les canonades i voreres a la urbanització del Castell i Flor de l’Ametller, en les quals es concentren la majoria de les fuites.
També tenim previst la construcció d’una plaça al final del carrer del vent, també sortirà a licitació una empresa de serveis energètics, que suposarà la renovació de tot l’enllumenat públic, l’eliminació dels contenidors soterrats o la compra d’un marcador per al poliesportiu, entre d’altres.
En què ha consistit la reforma de la plaça de la Bassa?
Amb aquesta reforma s’ha reconvertit la plaça de la Bassa en un espai modern, sense barreres arquitectòniques i adaptat per a les activitats esportives i lúdiques que s‘hi fan durant tot l’any.
Aquesta remodelació ha suposat la reducció del nombre de bancals que conformaven la plaça i d’aquesta manera s’ha ampliat la zona d’ús de cadascun dels espais, millorant l’accessibilitat i els serveis per a les persones amb mobilitat reduïda.
El fet de tenir un escenari més gran i sense aixopluc ens permetrà realitzar la majoria d’actes sense haver de posar un escenari addicional, així com tampoc necessitarem llogar una caseta com a vestidors pels artistes.
La plaça de la Bassa és un espai emblemàtic del nostre municipi atès que antigament s’hi ubicaven els rentadors públics que feien servir l’aigua de la gran bassa que recollida l’aigua de pluja, i que dóna nom al lloc. El color blau de la pista esportiva és una referència a la zona dels safarejos, on hi havia un abeurador pels animals, un lloc per rentar la roba dels malalts i un per la resta de la família.
En quina situació econòmico-financera es troba l’Ajuntament?
Com he comentat abans, ara mateix la situació econòmica de l’Ajuntament és excel·lent. L’any 2020 vam liquidar els crèdits bancaris que tenia el consistori per poder fer front a factures pendents de pagament, vam eliminar totes aquelles despeses innecessàries i que en res beneficiaven al nostre municipi i que mes rere mes llastraven l’economia local i així poder estabilitzar el pressupost.
Aquesta gestió, més la cerca de subvencions, ens permet cada any augmentar el nombre de les inversions i poder anar resolent problemes endèmics del nostre municipi, com la presència de canonades molt antigues, on cap govern anterior hi ha invertit mai.
Per fer-nos una idea d’aquest augment, les inversions previstes per enguany representen un 1.738% respecte a les realitzades el 2018.
Pujaran els impostos i taxes, es mantindran o baixaran? I per què?
Des del primer dia teníem molt clar que per poder fer una bona gestió municipal, era capdal tenir sanejades les arques municipals, però alhora també teníem clar que l’augment necessari dels ingressos no podia anar a càrrec de tensar l’economia dels nostres veïns i veïnes.
Aquest sanejament econòmic s’havia de fer tant per la reducció de despeses innecessàries, com serveis que teníem per duplicat, com per la cerca de subvencions, que són les que permeten, sobretot a municipis petits com el nostre, poder realitzar les inversions necessàries.
Encara més, no només hem congelat els impostos i taxes municipals cinc anys consecutius, sinó que alhora hem creat diverses bonificacions, com la del 50% de la quota de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica pels titulars dels vehicles elèctrics i híbrids, una bonificació potestativa del 50% de la quota íntegra de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per aquells habitatges que disposin d’instal·lacions d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica, una bonificació del 95% en les plusvàlues i una bonificació del 50% de la quota de la llar d’infants per les famílies monoparentals.
Com està el projecte del nou centre cultural i biblioteca?
El projecte de la remodelació de les antigues escoles per convertir-lo en un espai cultural i polivalent és un dels projectes que aquest any veurà la llum. L’any 2021 es va licitar l’obra, però amb l’encariment dels preus tant per la pandèmia com per la guerra d’Ucraïna va quedar desert. Un cop revisat el projecte i exposat al públic està previst licitar-lo de nou durant el mes de maig.
Des de l’equip de govern considerem que aquest equipament cultural esdevindrà un espai de trobada que crearà comunitat i identitat local i cultural així com també garantirà l’accés a totes les persones a la cultura.
Quines millores hi ha previstes per a les urbanitzacions?
Principalment, les millores que tenim previstes per a les urbanitzacions són les relacionades amb l’aigua. Al Castell i a Flor de l’Ametller hi invertirem en la xarxa d’hidrants, canvi de canonades i la recuperació d’un pou. Aquestes tres inversions estan valorades en 250.000 €. També esperem poder finalitzar les obres de la Zona Esportiva Municipal i així un cop obert, hi podrem fer diferents inversions en l’entorn, on també tenim previst la instal·lació de pistes de pàdel, entre d’altres.
Està millorant el reciclatge de la brossa amb la substitució dels contenidors?
Fins a l’any 2020 no hi havia cap opció per poder reciclar, ja que només disposàvem d’aquells contenidors vells sense tapa i on tot era considerat resta, així que qualsevol inversió en aquest sentit ja era positiva. Tot i que avui en dia el percentatge de reciclatge està en la mitjana de la comarca, ens queda un llarg camí per fer i és per això que durant el 2024 iniciarem una campanya de conscienciació sobre el reciclatge, la qual tindrà com a destinataris principals els nens i nenes de la Pobla.
S’ha creat el cos de Vigilants Municipals?
Una de les primeres accions que vaig impulsar va ser la creació d’una comissió de seguretat ciutadana, concretament el 9 d’octubre del 2019 es va constituir la primera comissió d’aquest ordre, en la qual hi havia un representant de cada partit amb representació a l’Ajuntament (Esquerra, Podem, PP, AMPM i Centrats). Atès que els diferents partits proposaven diversos models fruit de l’anàlisi i la reflexió es va acordar per unanimitat que la recomanació de Mossos d’Esquadra de crear un cos de vigilants era el model més idoni per al nostre municipi tenint en compte que s’havia de dur a terme la construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Torredembarra.
L’any 2021 vam aprovar, sense cap vot en contra, una nova relació de llocs de treball de l’Ajuntament, la qual creava el cos de vigilants integrat per un coordinador més quatre vigilants. Actualment, tenim un vigilant municipal i s’ha publicat l’oferta de dues places noves, que estaran operatives aquest estiu.
Estem en sequera a Catalunya. Com està el projecte de connexió amb l’aigua de l’Ebre (CAT)?
És un projecte més que necessari per al nostre municipi! La veritat és que va anar de molt poc que no perdéssim la reserva per poder-nos connectar. L’any 2019, quan no feia ni un mes que era alcalde, vam saber que a final de juliol del mateix any acabava la reserva que teníem per poder-nos connectar, atès que l’anterior govern municipal considerava que no era necessari i optava per la construcció d’un nou pou.
A córrer cuita vam poder negociar una pròrroga de dos anys i abans que finalitzés, ja vam comunicar la intenció de fer la connexió. Actualment, el projecte està en revisió i la idea de l’equip de govern és tenir-ho tot enllestit aquest any, per poder cercar totes les opcions de finançament per poder executar el projecte durant el 2025.
Cada any se segueixen creant noves associacions i elements festius al municipi. Com valora el batec de les entitats a La Pobla?
Sempre he dit que el teixit associatiu de la Pobla és un luxe. Gràcies a les entitats, podem dur a terme moltíssimes activitats, considerem necessari continuar amb les sinèrgies generades en els darrers quatre anys, en els quals les entitats i associacions han estat a l’eix vertebrador de les polítiques municipals a través de polítiques de col·laboració i cooperació que han permès l’organització exitosa de nombrosos esdeveniments
Una moment de la vista teatralitzada a l’interior de l’església del Sagrat Cor. Foto: DiariTots21
Vistabella ha protagonitzat avui un salt en la promoció de la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, autor de l’espectacular església del Sagrat Cor de la petita vila, vila que forma part de La Secuita, L’Argilaga i Les Gunyoles. Acabada l’any passat la darrera fase de la restauració del temple jujolià, ha donat inici aquest diumenge a les visites teatralitzades, que tindran lloc un diumenge al mes i que porten la firma de la companyia teatral reusenca Amelie Produccions, amb Josep Maria Pinyol, Anna Fortuny i Roser Martínez al capdavant.
D’aquesta forma, amb un format de 50 minuts i amb dues actrius caracteritzades d’època -la sagristana de l’església i una veïna del poble-la visita ha transportat el públic a l’any 1923 i ha servit per refermar l’aposta per posar en valor el temple i fer-ho en un format atractiu. El Sagrat Cor és l’única església que Jujol va veure acabada en vida. S’esdevé la fita, a més a més, en l’any del 75è aniversari de la mort de l’arquitecte.
La ‘conspiració jujoliana’ dels municipis del Camp de Tarragona, per tant, segueix fent passes endavant per tal de captar el públic interessat en l’art, el patrimoni monumental i la història al voltant d’una de les grans figures de l’arquitectura internacional, injustament oblidada.
Un moment de l’inici de la visita. Foto: DiariTots21
En aquest cas, amb un afegit emotiu: l’església de Vistabella va ser erigida per petició popular ja que no n’existia cap a la vila i els seus habitants havien de desplaçar-se a la veïna La Secuita, distant dos quilòmetres, entre camins de pols i fang, per complir amb els rituals religiosos. I a més a més, van ser els mateixos habitants els que la van construir, uns treballant-hi in situ, d’altres aportant materials i d’altres el terreny.
Aquest relat històric, més l’apassionant món que Jujol dibuixa a l’església del Sagrat Cor, formen part del corpus de la visita, que també introdueix escenes de l’època i que comença amb la sagristana rebent a l’exterior del temple unes suposades cosidores que havien de venir a fer feina per a la inauguració de l’església, cosidores que són el públic que seguirà la visita.
A dins, es viurà una segona confusió quan una veïna del poble creurà que ha arribat l’Orquestra La Principal de Valls, que en 1923 va ser la protagonista musical de la benedicció del temple.
L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, relatava que les visites formen part del conjunt d’actes del centenari de la consagració de l’església, com ara concerts, presentació de llibres o una futura exposició. “No ens hem atrevit a tocar la figura de Jujol”, deia l’alcalde en referència a l’hora d’escenificar els personatges. Aquest cicle de visites clourà a finals de desembre. Roca subratllava: “La implicació de la gent de Vistabella amb la seva església és molt gran, també avui en dia, ja que al seu moment, tots els vilatans van col.laborar en la seva construcció”.
Els visitants, situats davant l’altar amb la imatge del Sagrat Cor. Foto: DiariTots21
La visita suposarà un impactant descobriment per a moltes persones que desconeixen el Sagrat Cor, farcida de peces artístiques de mutitud d’arts, i no només d’arquitectura, sinó de pintura, escultura, fusteria, enrajolats,… és inabarcable el món jujolià que s’expressa en un recinte petit que des del carrer té forma de quadrat, però que quan un hi entra, perd de vista la forma exterior, una altra de les sorpreses arquitectòniques pròpies d’un Jujol que s’avançà com ningú en la utilització de materials reciclats que trobava pel camp o en qualsevol raconet.
El Cor de l’església, amb unes baranes que simulen una menjadora per animals, un dels molts detalls sorprenents que mostra el temple. Foto: DiariTots21
La posada en marxa de les visites teatralitzades ha comptat també amb la presència del delegat territorial de la Generalitat, Àngel Xifré; la directora dels Serveis Territorials de Cultura, Lurdes Malgrat; la diputada provincial de la Diputació, Sílvia Puerto, a més del regidor de Cultura, Josep Maria Mañé, i altres regidors del consistori. No hi ha faltat un dels grans experts en Jujol, el director de l’Escola d’Arquitectura de la URV, Roger Miralles.
El compositor Yann Tiersen, famós per la banda sonora d’Amélie, ha tornat a sonar al Morell i ho ha fet en l’arrencada del festival PrimaverArt de la mà de les joves intèrprets de l’Escola Municipal de Música del Morell. Aquestes i el grup de dansa de l‘escola Ventura Gassol han estat les i els protagonistes de la primera jornada del festival, que sempre dedica el seu inici als joves i joveníssims valors locals.
Ha estat Georgina Ruiz qui ha tocat la coneguda peça ‘Compatine d’un autre éte: l’àprès midi’. Repetia així Yann Tiersen, que en una altra ocasió també es va deixar sentir a mans de les pianistes estudiants del Morell.
La dansa, en grup o en parella, la interpretació de solistes al violí, al piano o a la gralla, i quartets de corda amb piano han ocupat l’escena del pati de l’institut, oferint un ampli repertori que anava des del compositor francès, a Bach, Ravel, Händel, Hans Zimmer o Pau Casals. Dos grups de dansa del Ventura Gassol s’han atrevit amb ‘Pretty woman’ i amb ‘Another day of sun’. És la Fàbrica de Talents, com es bateja cada any aquesta proposta morellenca.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament, Miquel Roig, subratllava al DiariTots21: “Hem fet ple en aquesta arrencada de dijous. Esperem una gran assistència en aquesta novena edició del Primaverart, per la consolidació del festival, pel bon temps que s’anuncia, per les dates triades i també perquè als voltants del Morell no hi ha programades activitats”.
Diverses propostes, com els petits espais, ja han penjat el ‘sould out’, destacava, i posava èmfasi en el fet que “poden ser uns bons dies per al sector de la restauració del Morell davant la nodrida presència de públic que esperem. També disposem de food trucks”. Roig recomanava al públic “respectar l’espectacle, es tracta de propostes de cultura, no és una festa”.
Són quatre dies d’intensa activitat escènica, amb 14 propostes en diferents escenaris. Consulteu la programació completa en aquest enllaç.
Us oferim a continuació una selecció d’imatges de l’actuació de la Fàbrica de Talents:
Una imatge de la Vall de l’Arrabassada. Foto: Google Maps
L’Ajuntament de Tarragona ha decidit la paralització de la zona verda d’aparcaments a la Vall de l’Arrabassada, segons ha avançat el Diari Més.
En declaracions al DiariTots21, la consellera de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarrgona , Sònia Orts, ha afirmat que “la paralització de la zona verda a la Vall de l’Arrabassada i tota la zonificació de Tarragona segueix criteris tècnics i, paral.lelament, un procés d’escolta activa permanent amb el veïnat i amb tots els sectors afectats per tal que el mapa definitiu de l’aparcament i la mobilitat a Tarragona aconsegueixi les fites medioambientals i de sostenibilitat marcades per Europa i ho faci de forma compatible amb l’activitat econòmica i la vida quotidiana de les tarragonines i els tarragonins”.
Per aquest motiu “descartem la zona verda a la Vall de l’Arrabassada i hem oferit 650 places de zona taronja a Catsalut a la zona de Joan XXIII mentre duri el procés de construcció d’un aparcament”.
Ors ha continuat assegurant que respecte a altres zones, “no hi ha greuge comparatiu perquè en totes s’ha escoltat tothom, s’han buscat alternatives i s’ha actuat en funció de les necessitats dels usuaris, que és el que ha de fer un govern que escolta la gent”.
La reacció d’ERC i ECP
L’anunci de la mesura ha provocat la reacció d’ERC i En Comú Podem Tarragona han celebrat aquest dijous que l’equip de govern municipal hagi fet marxa enrere en la seva voluntat de crear les 400 noves places d’aparcament.
Els veïns i comerciants del barri s’havien queixat de la mesura que volia aplicar el consistori, que ja ha pres mesures similars les darreres setmanes a l’entorn de l‘hospital Joan XXIII i del barri Tarragona 2. ERC precisament ha reclamat que també es retirin aquestes noves zones regulades i han qualificat “d’estratègia recaptatòria” la voluntat dels socialistes. En una línia similar, els comuns han reclamat a l’equip de govern que aturi totes les noves zones regulades de la ciutat fins que hi hagi un nou PMUS.
El nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) s’està treballant des de fa mesos i s’espera que estigui enllestit abans de l’estiu. “L’aprovació dels pressupostos ha permès que l’ajuntament compti amb una bona situació econòmica, i demostra que no ha existit mai una fallida econòmica i, per tant, l’afany recaptatori i sense cap criteri de mobilitat de les noves zones regulades no té sentit”, han apuntat des d’ECP.
Per ERC, “el govern ha fet el pas enrere només per la convocatòria de les eleccions catalanes”, ha manifestat el conseller Xavier Puig. Des d’ERC s’han mostrat convençuts que un cop passi el període electoral, “el PSC tornarà a emprendre aquesta política d’aparcaments errònia”. Les noves places d’aparcament regulat que ja s’han posat en marxa al voltant de Joan XXIII i a Tarragona 2 ascendeixen a quasi 1.500.
Constantí s’ha superat Diumenge de Resurrecció portant de nou als carrers de la vila la Passió de Jesús, amb la participció de més de 80 persones, comandades per l’associació teatral Les Forques, dirigida per Marc Cardó.
Jesús, d’infant, amb Maria i Josep. Foto: Tots21
Vuit han estat els escenaris de la representació única, arrencant des de l’antic centre parroquial del carrer Major, davant l’Ajuntament, on un grup de recreadors han aparegut amb rams d’oliveres a les mans i cridant ‘Hosanna!’, mentre saludaven l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, en una escena molt viva, rica i plena d’entusiasme, que ha contagiat al públic, un inici potent d’una Passió que s’ha allargat durant gairebé tres hores i que ha acabat amb l’escena culminant de la Crucifixió de Jesús, envoltat del lladre bo i el lladre dolent, i la baixada de la Creu.
Cada escena tenia lloc en un espai diferent de la vila. La segona ha estat la infantesa i joventut de Jesús i la tria dels seus apòstols, escenes situades a les escales de la plaça de l’església, per passar al miracle de la resurrecció de Llàtzer, en un racó on s’ha simulat com Llàtzer tornava a la vida sortint de la tomba.
L’escena del Sant Sopar. Foto: Tots21
Uns metres més avall, al recinte ajardinat de la muralla, es representava la traïció de Judes, el Sant Sopar i el prendiment de Jesús, per encabat seguir l’escenar de Jesús a casa d’Herodes, el judici de Pilats i finalment, les escenes culminants, el Via Crucis, la Crucifixió i la baixada de la Creu, que ha tingut lloc a la Pista d’Estiu.
Prop d’una vuitantena de persones han mostrat el seu entusiasme per donar forma a aquest projecte des del repartiment d’actors i actrius, decorats i vestuari. Una de les grans novetats d’aquest any ha estat la introducció de diversos passatges musicals cantats. La Passió ha comptat un any més amb la col·laboració dels Armats de Constantí.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
