Alfredo Clúa: ‘La necessitat de la sobirania alimentària’

Europa va negligir ja en el segle passat de tenir una política agrària tendent a l’autosuficiència. Els països colonialistes esgotaven els recursos naturals de mig món. La fugida del camp a la ciutat va marcar tant l’època de la Revolució Industrial com tot el S. XX i no s’ha deturat. En ocasions la globalització ens posa en perill. I ara, en aquest sentit, ho estem.

Alfredo Clúa és alcalde de Cambrils

Sols el 15’9 % de la població viu al món rural i l’activitat del sector primari sols representa el 2,9% del PIB. Són moltes les raons per haver arribat aquí, però els governs no són conscients que tenen una gran responsabilitat de com hem deixat el món rural, erm i deshabitat.

L’entrada a Europa entre moltes altres coses va significar poder accedir a la PAC, però també hem hagut d’acceptar unes condicions molt rígides pel que fa a productes químics, a limitacions a la producció o les vedes al mar cada cop més llargues. Les normes comunitàries són d’un rigor que ofega els productors.

A Catalunya, les xifres mostren que si el 2010 el sector primari tenia 26.836 afiliats a la seguretat social, el 2021 només n’eren 22.836. Per tant, tenim un 17% de pagesos menys. Tenim amb dades de l’IDESCAT, tan sols 702 embarcacions de totes les arts.

Si no es prenen decisions pensant també en la continuïtat dels productors. Hem de deixar que el sector primari produeixi, ens alimenti i en tregui rèdit

S’han de reformular també les limitacions normatives que es decideixen als despatxos de la UE. S’han de reavaluar les polítiques en general del sector primari. No podem condemnar al sector a ser una reserva mediambiental. Sense el sector primari ens pot passar com l’aigua en l’actualitat que s’esgoti lentament la producció d’aliments.

Ens hi juguem massa.

Alfredo Clúa és alcalde de Cambrils

 

Roger Miralles: ‘Jujol. 75 anys orfes’

La Casa Bofarull dels Pallaresos, obra de Josep Maria Jujol. Foto: Cedida

Jujol va morir el dia 1 de maig de 1949, avui fa 75 anys.

Hi ha dues coses que perduren, allò que va deixar fet o construït, en direm les coses, i allò que d’ell podem aprendre, en direm les lliçons.

Coses, edificis, objectes, artefactes, enginys que va pensar, dissenyar i, alguns àdhuc els va fer o pintar, aquesta és l’herència física de Jujol. Son des d’edificis públics a baranes o làmpades en cases particulars, passant per fonts, custòdies i moltes intervencions en esglésies. Moltes d’aquestes coses han arribat prou maltractades a dia d’avui, amb prou feines hi ha hagut mitja dotzena de persones que se n’han sabut cuidar al llarg d’aquests anys, els uns per desconeixement, els altres per poca traça o mala fe (diguem-ho en termes tradicionals), els han desgraciat. Han fet que allò de jujolià que tenien hagi desaparegut.

Roger Miralles

Si no ha sigut mala fe ha sigut desconeixement el que li han fet a l’església que Jujol i el poble de Montferri van començar a construir com l’església de Montserrat al Camp de Tarragona. Agafar una ruïna, un inici de construcció i tenir la supèrbia d’acabar-la com pensaven, des d’una vessant gaudiniana, que l’hauria acabat Jujol és, com a mínim, desconeixement. Aquest ha sigut el gran problema que ha tingut Jujol que molts s’han atrevit a intervenir-hi pensant que era un petit Gaudí. Jujol no és Gaudí ni el podem considerar modernista, per això no el podem tractar en aquests termes, els que ho fan, s’equivoquen.

Malgrat tot, alguns edificis, resisteixen. Com es pot tractar millor una obra que interpretant-la des del coneixement de com feia l’arquitectura. Per entendre que vol dir intervenir en un edifici de Jujol mirin el que s’ha fet a Creixell, com s’ha tractat de bé el que quedava i com s’ha intentat amb la intervenció tornar-li la seva raó de ser. Aquest projecte s’hauria pogut acabar com l’església de Montserrat? aquest si, perquè ha sabut interpretar a Jujol com un arquitecte amb un món propi no com un deixeble de Gaudí o un modernista més.


Altres notícies:


Les lliçons. A l’escola d’arquitectura, quan ensenyem l’ofici, tractem d’explicar les qüestions d’arquitectura que creiem que son rellevants per fer arquitectura. La carrera, des de fa molt temps, es divideix en unes matèries humanístiques i unes altres de tècniques. Cap lliçó que es pugui aprendre mirant Jujol és acadèmicament rellevant des del punt de vista tècnic: ni en estructures era un mestre (tot i la capacitat que tenia per entendre l’espai, l’estructura és usada al servei del projecte i no ostentant), ni en instal·lacions ni en construcció era innovador (seguia una tradició apresa que donava servei a la construcció, una tradició que era la dels treballadors de l’obra). La decoració sembla que ha desaparegut del programa arquitectònic actual, per tant d’això, a les escoles d’arquitectura del nostre entorn se’n parla, més aviat, poc. Des del punt de vista humanístic Jujol és rellevant però no des d’un punt de vista únicament teològic com alguns l’han volgut interpretar, no des del punt de vista històric, Jujol no cau bé en cap categoria històrica per l’època en la que va viure.

Perquè, doncs, en mirar l’arquitectura de Jujol ens sentim atrets com quelcom contemporani? Per tot allò que no sabem ensenyar de l’arquitectura, tot allò que no parlem de l’arquitectura però que sabem que és rellevant, és difícil posar-hi nom, però n’enumero algunes: quina és la base formal dels projectes, quina és la manera de combinar els colors, com ens podem relacionar amb la tradició, com dels materials més vulgars se’n poden fer coses valuoses, com aconseguir dotar de vida superfícies inerts, etc., aquestes, entre moltes altres, son les lliçons Jujol ensenya. Recordo, escrivint aquestes línies sobre Jujol, les paraules d’Alejandro de la Sota quan parlava dels seus mestres moderns, que no havia conegut en persona, i deia que es sabien “honrosos huérfanos llenos de posibilidades con su recuerdo”, així avui podem recordar el que Jujol, que ja quasi ningú recorda en vida, ens va ensenyar. Podem tenir l’honor de ser els seus orfes plens de possibilitats recordant la seva arquitectura.

Les celebracions son passatgeres i poc rellevants, no usem els 75 anys per comprar un pastís per Jujol, usem-lo per començar a valorar allò que ens va deixar com a continguts arquitectònics i allò que ens va deixar materialment, les lliçons les podem recuperar i les coses podríem intentar no maltractar-les.

Roger Miralles és arquitecte i director de l’Escola Superior d’Arquitectura de Reus

 

Noemí Llauradó: ‘Reus, una ciutat per Gaudir’

Aquesta setmana hem presentat l’estudi d’impacte econòmic de la campanya de Nadal a Reus. La investigació, a càrrec de l’empresa CERES, ha quantificat en uns 67,5 milions d’euros el retorn als comerços i els negocis ubicats a Reus. Una xifra positiva que certifica les bones sensacions que vam tenir durant les sis setmanes que dura aquesta campanya en què vam veure els carrers de Reus plens de gent i vida.

Noemí Llauradó Sans

Aquesta és una quantitat que determina, novament, la força del comerç reusenc, amb una àmplia oferta estructurada, i reforça l’estratègia d’una ciutat pacificada, dissenyada per a les persones, amb una gran oferta d’aparcaments municipals a uns preus accessibles i amb una proposta d’oci familiar i cultural molt competitiva pensada per a tot tipus de públic.

D’aquesta manera, Reus es consolida, clarament, com a una destinació nadalenca i d’oci de referència a Catalunya. Una ciutat atractiva, tant per aquells que ens visites com per als reusencs i reusenques, que supera la frontera temporal del Nadal.

I és que molt poques urbs poden oferir tot allò que ofereix Reus al llarg de l’any. Totes aquelles coses que la gent pot fer durant el seu temps lliure. Em refereixo a anar de compres mentre passeges, allargar l’estada i fer un àpat a la ciutat, si vens de fora aparcar ràpid, visitar algun element patrimonial, anar a un concert, sortir de festa…

En aquest sentit, hi ha dues dades més que certifiquen aquesta realitat. Un 60% dels visitants van anar a dinar o sopar als locals de restauració reusencs, una despesa econòmica significativa que no s’ha recollit en aquest estudi econòmic ja que s’ha centrat en l’àmbit de les compres de Nadal. I la segona, i per a mi, més important, és que un 84% dels visitants recomanarien venir a Reus per Nadal. Aquesta xifra s’eleva al 92% en el cas dels residents a Reus. A més, valoren la proposta nadalenca de la ciutat amb una nota mitjana de 8,5 sobre 10.

Per tant, unes xifres molt bones que corroboren l’aposta valenta que s’ha fet enguany amb aquesta campanya a Reus i que, a la vegada, ens planteja un repte de cara els propers anys. El repte de seguir creixent com a la ciutat referent del Nadal i de l’oci a Catalunya perquè Reus és una ciutat per Gaudir, durant el Nadal i també la resta de l’any.

Noemí Llauradó Sans és primera Tinent d’Alcaldessa de l’àrea de Projecció de Ciutat

 

Miguel Angel Díaz: ‘El món al revés’

En aquests primers mesos de govern semblava que aquest Ajuntament hagués mossegat la poma prohibida, i que fos responsable de tots els mals de Cambrils i rodalies. Hi ha hagut un canvi de govern i alguns han posat els serveis de la ciutat de cap per avall. Allò que era de color de rosa, aquell que governava i deia a tot que sí. Doncs en un mes tot ha deixat de funcionar.

Semblava que l’Ajuntament no escoltés a ningú d’un dia a l’altra, els funcionaris no fessin la seva feina o la burocràcia s’hagés estès arreu. Qui ahir era bo, esdevenia dolent en aquest govern.

Forats immensos apareixien en 24 h al paviment dels nostres carrers i places. El quitrà va quedar solcat d’arrugues només constituir-se el nou govern a l’igual que grans arrels d’arbre havien aixecat el quitrà per les vores.

Miguel Angel Díaz

La brossa surava pels carrers, l’olor era insuportable i la neteja només es feia un cop a la setmana. Havia estat un canvi radical. D’una corporació a l’altre, en pocs dies, Cambrils va passar de capital gastronòmica a deixalleria de la Mediterrània, segons alguns.

Hem escoltat com la ciutat estava deixada de la mà de Déu, res funcionava, tot era trencat especialment les voreres amb les llambordes aixecades, els parcs estaven descurats, els pins plens d’erugues, les rieres ofegades de canyes, les platges brutes quan hi havia un temporal.

La manca d’aparcament s’havia convertit d’ahir a avui en el principal problema de Cambrils, com si el període d’hivern en tingueé necessitat. Es demanaven responsabilitats sobre el que pogués passar a la zona portuària, competència de la Generalitat.

Davant d’aquesta desgràcia alguns veïns provinents bàsicament d’algunes AAVV es varen aixecar amb mobilitzacions i crítiques que van ser acompanyades pels partits de l’oposició. Moltes d’aquestes opinions eren lliures i sinceres, però algunes podrien haver-se vist manipulades, precisament pel govern anterior. El qual havia deixat de governar feia uns mesos .

Els clots no es fan en un dia, ni la neteja ni la brossa es malbaraten en un mes, els panots no s’aixequen per art de màgia, les arrels creixen lentament, i el ferm dels carrers porten molt anys sense manteniment.

Alguna cosa passa a Cambrils. L’Ajuntament és un desastre i esquerda tot el que toca. I totes aquestes acusacions les canten els que no van tapar forats, ni arranjat voreres i llambordes, ni actuar vers els arbres que malmeten els carrers. El món al revés.

Miguel Angel Díaz

Yeray Moreno: “Els Next Generation no són un regal caigut del cel”

Yeray Moreno, resident Gestora PSC Salou

Yeray Moreno, resident Gestora PSC Salou

Els fons Next Generation han estat una oportunitat per a molts ajuntaments, tot i que no tots han tingut la mateixa sort de rebre’ls. No obstant això, és important comprendre que aquests fons europeus no són qüestió d’atzar. Són ajudes que requereixen una sol·licitud amb projectes ben desenvolupats i coherents. En el cas del nostre municipi, Salou, hem estat un dels beneficiats i hem rebut un reconeixement significatiu. Tanmateix, darrere de l’arribada d’aquests fons hi ha un treball invisible i un esforç constant. Hi ha projectes amb objectius clars per a millorar diferents àmbits de la nostra localitat.

Com a servidors públics, estarem d’acord que hem de ser curosos amb l’optimització dels recursos del consistori. Per poguer fer despessa a les ciutats: Inversions, béns, serveis… s’ha de tindre un bon plà de l’eficiencia i eficacia de l’erari públic i per tant dels nostres ingresos, tindre un bon proyecte de ciutat i creure en les potencialitats del nostre municipi.

Aconseguir els fons Next Generation no és només una qüestió de sort, sinó de preparació i demostració amb fets i projectes creïbles i sostenibles que mereixem aquesta aportació econòmica d’Europa. El govern de Salou, tant el que acaba ara com el que s’estrenarà el 15 de juny, s’ha lluitat i continuarà lluitant perquè Salou rebi fons per a potenciar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, així com per continuar avançant cap al progrés. Fins ara, la gran majoria de les candidatures presentades per l’Ajuntament de Salou han obtingut una resposta favorable per part dels responsables d’avaluar-les, i això no és casualitat.

Els projectes de Salou no són improvisats, sinó que estan ben plantejats i avalats tècnicament. Tenen com a únic objectiu la millora de Salou. L’esforç ha donat els seus fruits, ja que els fons Next Generation han arribat i el nostre municipi ha assolit els reptes proposats. Aquest mèrit rau en la capacitat de dur a terme polítiques que, en última instància, són reconegudes pels experts europeus. Això ens anima a continuar treballant per a un Salou millor i a apostar pel progrés i un futur més sostenible.

Yeray Moreno
President Gestora PSC Salou

 

8M-Lourdes Camprubí: ‘Lluitem contra la pressió estètica’

A les portes d’un nou 8M ens trobem, novament, havent de seguir reivindicant la igualtat i l’equitat. Com cada any es posen sobre la taula debats recurrents en molts àmbits de la nostra societat on encara hem d’avançar molt. Avui em voldria centrar en una d’aquestes lluites, que des de l’activisme feminista s’ha fet palès darrerament: la lluita contra la pressió estètica.

El cos sexuat (amb les seves característiques biològiques relacionades amb la reproducció) és evident que té una rellevància significativa en la vida de qualsevol persona, però alhora sobre ells s’exerceix un judici d’acceptació o desaprovació, segons les exigències estètiques en una determinada societat, cultura i context.

Lourdes Camprubí

Les xarxes socials digitals han contribuït a amplificar aquest fenomen, sobretot pel que fa a les imatges retocades, les fotos filtrades i altres manipulacions que poden distorsionar la percepció de la realitat i afavorir uns estàndards irreals de bellesa. Tot això molt relacionat i influït pels interessos econòmics i comercials d’indústries molt poderoses que pretenen vendre’ns productes i tractaments per ajustar-nos a aquests cànons estètics de bellesa.

No disposem de referents estètics no normatius; persones grasses, amb diversitat funcional o intel·lectual, persones de la 3a edat, amb diversitat cultural o racialitzades, en un món molt divers i plural ens venen un ideal d’imatge molt uniforme (dona blanca, prima i guapa, cis, amb recursos econòmics destinats a cuidar-se…). On encaixa tot això amb l’acceptació de la diversitat?

Com tot plegat afecta l’autoestima de les persones que no “encaixen”? Ens venen que ens hem de cuidar per salut, que el menjar no ha de ser una fugida, ansiolítics per tapar les mancances que una persona pot tenir en l’àmbit emocional… tot fomentant trastorns de la conducta alimentària on aquesta PRESSIÓ ESTÈTICA pot ser el detonant.

Com podem contribuir a fer que una persona que no té un cos estèticament normatiu es pugui sentir bé i fins i tot es vegi atractiva física i sexualment?

Des del feminisme alcem la veu per lluitar contra aquesta opressió que patim moltes dones i fomentar la llibertat dels cossos, respectant a cadascuna tal com és i fent que no es maltracti la nostra autoestima.

Reclamem que a les dones no se’ns jutgi i valori per les nostres característiques físiques i que es prioritzin altres valors i qualitats, com es fa en el cas dels homes.

Treballem per la integració i per l’accepció d’una societat diversa i plural, alliberada d’aquesta pressió estètica a la qual les dones estem especialment sotmeses des de l’educació, els mitjans de comunicació, el màrqueting i la publicitat. Donem visibilitat a tot el conjunt de les dones i els seus cossos en la seva complexa totalitat i disparitat.

Perquè això no és més que el reflex de la societat en la qual indefectiblement volem viure i conviure, on prevalguin els valors de la tolerància i l’empatia, rica i plural, on tothom tingui cabuda i que no discrimini a ningú per la seva condició ni física ni de cap altre mena.

Lourdes Camprubí i Reverté és sexòloga i secretària de Feminismes de la secció local d’ERC-Reus

Montserrat Flores: ‘Un espai de ciutat inspirador i reconegut’

 

Acompanyar les famílies en el comiat als seus difunts. Oferir a la ciutadania cada vegada més possibilitats de recordar-los, avançant-nos a la diversitat canviant de la societat en les formes de viure el dol. Crear espais específics per al dol perinatal, per al dipòsit de cendres, per a la custòdia d’urnes. Dignificar espais d’enterrament vinculats a moments històrics assenyalats de la ciutat.

Cuidar el Cementiri General com un conjunt urbanístic harmònic, on conviuen l’espai públic i els nínxols i mausoleus privats. Un conjunt on hem sabut conservar la zona de les fosses històriques (conegudes popularment com les Creus) al costat dels panteons, els monuments més visibles al costat d’espais íntims.

Montserrat Flores

Crear activitats per oferir contextos al dol personal i col·lectiu. Que puguis anar al cementiri a recordar les persones estimades, sentint-te acomboiada per una música, per unes paraules o per una proposta escènica respectuosa, que acompanya sensacions i convida a expressar-les. Que la visita al cementiri reveli aspectes i històries que no coneixies de la teva ciutat. Que la ruta dels punts assenyalats es converteixi en una passejada per l’art del país del darrer segle i mig.

Avançar-nos als canvis socials i de mentalitat i a les noves necessitats de la ciutadania, a partir d’observar i escoltar el que expressen les nombroses famílies que cada any visiten el tanatori i el cementiri. Donant la paraula a les persones afectades en cada cas i buscant l’excel·lència en l’atenció.

Això és el que fem des de fa dècades els Serveis Funeraris Municipals de Reus, i que ha merescut el reconeixement per al Cementiri General de Reus com a Millor Cementiri de l’Estat, les fosses històriques com a segon millor monument funerari, i la proposta escènica “Retrobaments” creada per Irene Benavent i el seu equip expressament per al nostre cementiri, com a tercera millor activitat.

Aquest premi, que vam recollir fa pocs dies (hem estat l’única ciutat de l’Estat a recollir un triple premi), reconeix l’enfocament de servei públic amb què l’Ajuntament de Reus gestiona el seu cementiri, sempre centrat en la ciutadania des que el 1871 va ser creat expressament com a espai obert a tothom, pensés el que pensés.

Devem aquest premi a totes les persones que han treballat als serveis funeraris des del 1871, que els han donat el caràcter professional, obert i de servei públic de qualitat que tenim avui i que han cuidat el Cementiri General com un espai de ciutat que acull milers de vivències i sentiments íntims mentre treballa per ser un lloc acollidor i inspirador per a les reusenques, els reusencs i també per a les persones que ens visiten.

Montserrat Flores Juanpere és la regidora responsable de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp.

 

Ángel Juárez: “¡Este 2024 debemos rearmarnos!”

Ángel Juárez Almendros, president de Mare Terra Fundación Mediterrania

Hace unos días, me invitaron a inaugurar la Casa de la Navidad de un pueblecito cercano a Tarragona. Y de regreso a casa, reflexionaba en torno a la inestabilidad global que venimos observando atónitos, especialmente a lo largo de los últimos 3 o 4 años, época que definiría como una de las más negras de la historia de nuestro planeta.

Son demasiados los conflictos bélicos en todo el mundo, más allá de la invasión rusa a Ucrania o la guerra que se salda entre Israel y Hamás, cuyos efectos devastadores se suman a las cuestiones ambientales, esas que, hace décadas, vienen siendo objeto de debate mientras una buena parte de los mandatarios mundiales y las grandes petroleras miran hacia otro lado. Los acuerdos alcanzados en la reciente Cumbre del Clima COP28 de Dubái, contra todo pronóstico, para una eliminación transitoria de los combustibles fósiles, siguen siendo insuficientes. La emergencia climática, como ha repetido infinidad de veces el Secretario General de la ONU, António Guterres, “está aquí”, y no podemos esperar más para paliarla mediante una transición ecológica que integre a los Estados más vulnerables al cambio climático.

Tampoco podemos obviar las consecuencias de la pandemia de la COVID-19, que arrojó una cifra de 35.000 ancianos fallecidos en geriátricos, a pesar de lo cual, no se ha dictado una sola sentencia, ni nadie ha ido a prisión, como si la responsabilidad sobre los hechos se hubiera esfumado por arte de magia.

¿Qué está ocurriendo con los medios de comunicación?, me pregunto. La gran mayoría están lastrados por intereses personales y partidistas. En muchos casos se emplea la contrainformación para que no se sepa exactamente qué está ocurriendo, lo que genera tristeza, impotencia y dolor.

Esa imagen de la Casa de la Navidad iluminada, y la gente sencilla, los vecinos de tu barrio, ensalzando los valores de la solidaridad y del amor, vino a decirme que al final merece la pena la lucha diaria, aunque sea por estos pequeños actos cotidianos. Es por donde hay que empezar. Yo diría que tiene que haber una contraofensiva frente a todo aquello que nos crea ansiedad y sufrimiento. Tenemos que abordar esa pequeña revolución de valores del día a día, brindando atención a cosas tan sencillas como pasear o llamar a los amigos. Y qué mejor que la Navidad para recordarnos que eso no cuesta dinero. Que hablar, socializar, saber cómo está la vecina, el vecino…es cuestión de utilizar la palabra. Se trata meterse en su piel y sentir qué le ocurre al otro. La falta de empatía no combina bien con la solidaridad, porque entonces nos enfrentamos al egoísmo y la soledad, y de esto estamos bien servidos.

Por lo tanto, ojalá que estos pequeños actos a los que me refiero sirvan para convertir 2024 en un año de resistencia, un año en el que no van a poder con nosotros, y en el que vamos a darnos unos minutos para esos gestos cotidianos que nos hagan mejores personas y, por ende, constructores de una sociedad más sosegada. Tenemos que rearmarnos para volver a querer, para vivir con toda intensidad y luchar por lo que tenemos. Para conseguirlo, es imprescindible que nunca dejéis que nadie os robe vuestra sonrisa.

Vuelan abrazos.

Ángel Juárez Almendros
President Mare Terra Fundación Mediterrania

 

Oliver Klein: ‘La força de Cambrils’

El Dia de la Candelera també és conegut als Estats Units com el Dia de la Marmota, una tradició que consisteix en observar la reacció de l’animal en qüestió, amb l’objectiu de pronosticar el canvi d’estació, i que el cinema va popularitzar en un film titulat “Atrapats en el temps”.

Aquest símil cinematogràfic és perfecte per descriure l’actual govern de Cambrils. Després de vuit mesos de gestió municipal, cada comissió informativa (quan les convoquen) i cada sessió plenària (abusant de la seva urgència i extraordinarietat), segueixen un guió repetitiu: idèntics arguments, idèntiques excuses recurrents, i la mateixa manca de transparència. Un govern que hauria de planificar, gestionar i, sobretot, rendir comptes, no ho fa. Es limita a fer un relat desestructurat d’intencions, donar explicacions banals, i realitzar propostes poc fonamentades de les quals resulta impossible treure’n conclusions clares.

Oliver Klein

Davant d’aquests fets, els sis regidors del Nou Moviment Ciutadà (NMC) sempre hem tingut molt clar que som els autèntics garants de la defensa dels interessos reals dels cambrilencs i cambrilenques. Així doncs manifestem alt i clar que l’autèntic municipalisme, el que es fa a peu de carrer, esdevé l’únic antídot contra la ineficàcia dels quatre partits polítics que, per conveniència i supervivència pròpia, administren el nostre municipi.

En un article recentment publicat, algú de fora vila parlava de la idiosincràsia de Cambrils i dels seus actuals governants. En relació al mateix vull dir que els cambrilencs i cambrilenques estem fets de la mateixa pasta que tothom, i que tenim les mateixes preocupacions que tothom ha de tenir a l’hora d’exigir un govern municipal que solucioni problemes, en comptes de crear-ne de nous, que escolti en comptes d’obligar, i que planifiqui amb rigor en comptes d’improvisar permanentment.

Tothom sap que el nostre actual Alcalde no és el que la gran majoria de la població va votar. En altres ocasions he afirmat que ho és perquè li han llogat la cadira per tres anys malgrat que el seu partit hagi obtingut els pitjors resultats de la seva història recent. En tot cas, de la necessitat imperiosa de canviar la llei electoral per tal de recuperar, en lloc d’allunyar, la participació política de la majoria del poble administrat, en seguirem parlant.
Avui també m’agradaria destacar la necessitat de remunicipalitzar el llenguatge i els temes que es tracten als plenaris municipals, sense fer-nos perdre més temps en qüestions alienes, que són responsabilitat d’altres administracions, i en retrets entre les parts, un joc a la fi estèril i inoportú.

El cambrilencs i cambrilenques no necessitem que ningú ens digui quin tipus d’Alcalde tenim, si és que no el recordem, com tampoc ens cal cap campanya d’imatge al seu favor. El que desitgem, sense cap mena de dubte, és un govern eficient i eficaç, que tingui un únic projecte per Cambrils, en lloc de quatre de diferents, resultat d’un pacte aritmètic amb finalitat espúria.

Ens cal doncs un govern que treballi pel bé comú, que vetlli pel desenvolupament econòmic de tots els nostres sectors productius, amb propostes atractives que projectin a l’exterior el segell de qualitat que hem assolit amb el temps. I no necessitem un govern endogàmic, immers en els seus debats interns, que puja els impostos d’una manera desmesurada sense tenir en compte les complicacions econòmiques del moment que vivim.

Per sort, la força de Cambrils no la té ni l’actual alcalde ni la resta de l’equip de govern. La veritable força de Cambrils és la seva pròpia gent, la nascuda al municipi i la vinguda d’arreu, la que es lleva cada dia i contribueix a forjar un futur millor. Tota la resta sobra.

Oliver Klein Bosquet
Portaveu del grup municipal del NMC

 

Josep M. Panicello: “CB Cambrils, una escola de valors”

Josep Maria Panicello, president honorífic del C.B. Cambrils

Diumenge passat, 12 de novembre, vaig tenir el plaer de poder assistir a la  presentació dels equips del club, un acte especial perquè a part també es commemorava el 40è aniversari de l’entitat.

El pavelló municipal ple de gom a gom es va vestir de festa per rebre els 35 equips participants, formats per 400 jugadors i jugadores i una gran quantitat d’entrenadors i entrenadores.

Els equips van entrar en perfecte ordre del pavelló 1 al pavelló 2, enmig dels aplaudiments dels assistents mentre saludaven la graderia. El presentador, Marc Just, anava cantant els noms de tots els participants en un acte cuidat fins al més mínim detall. A prop de la pista seguien la desfilada les autoritats municipals, representant de la Federació i convidats.

Una vegada situat cada equip al seu lloc el President, Francesc Canaldas, va fer un magnífic discurs recordant els inicis del bàsquet a Cambrils i la trajectòria seguida pel club fins avui. No va faltar l’agraïment a moltes persones que han passat per l’entitat al llarg d’aquests anys i també al suport de l’Ajuntament, tot i sense perdre el to reivindicatiu, reclamant un nou pavelló que doni cabuda a tota l’activitat esportiva que genera Cambrils. Tant la regidora d’esports, Camí Mendoza, com l’alcalde, Afredo Clua, en els seus respectius parlaments, van recollir el missatge i van donar esperances de marcar com a prioritària aquesta obra.

Mentre admirava aquest espectacle esportiu vaig sentir la necessitat d’expressar el meus sentiments en una carta pública al club, cosa que faig amb aquest escrit.

CARTA AL CLUB BÀSQUET CAMBRILS

Benvolgut President i junta directiva,

Diumenge passat vaig sentir una enorme felicitat i una gran emoció en veure en què s’havia convertit el club en aquests darrers 40 anys. Com vas explicar públicament, President, l’entitat ha passat per diferents etapes abans de l’actual nascuda l’any 1983, començant per uns grans equips femenins, precursors del bàsquet a Cambrils. Posteriorment, jo mateix vaig fer d’entrenador en una d’aquestes etapes anteriors i t’agraeixo l’esment que en vas fer en el teu parlament.  Aquella experiència  és un dels records més entranyables que m’han acompanyat durant la vida. Aquelles persones que jugaven a bàsquet no només eren jugadors que competien, sinó que la relació esportiva es va convertir en una forta amistat, que avui encara es manté sòlida i ferma. Tenien i encara tenen, un caràcter extraordinari. Quan els trobo pel carrer, o en aquest cas, alguns d’ells estaven també a la presentació del club d’enguany, sento una enorme admiració, els estimo com a  persones molt properes i que em van fer viure moments inoblidables. La seva passió pel bàsquet va ser la llavor del club d’avui. I quan veus que més de 400 persones segueixen el camí només pots sentit orgull, emoció i agraïment vers aquelles persones que al llarg dels anys ho heu fet possible.

Us faig aquesta introducció per posar en valor el que esteu fent des del club. No només entreneu i competiu, sinó que esteu fent una escola de valors. Esteu fomentant la convivència, l’esportivitat, l’amistat, el saber guanyar i també el saber perdre, les relacions personals, saber gestionar els èxits i els fracassos, la generositat, el control mental, la generositat, la sinceritat, l’empatia, la gratitud, la humilitat, la responsabilitat, la solidaritat, la concentració, etc. Esteu educant en valors humans i aquests són uns actius que els ajuda a créixer com a persones i que deixa i mantindrà un pòsit en les seves vides.

Pares,  mares i les famílies en general,  hem d’estar molt agraïts per la tasca que esteu fent, una tasca altruista, entusiasta, de vegades sacrificada, perquè la dedicació al club resta espai familiar o de lleure personal.

Precisament per aquesta educació que feu, complementària de la que es fa a casa i l’acadèmica vull aprofitar per adherir-me a la petició que feia diumenge el President Canaldas de demanar les instal·lacions necessàries per poder continuar fent aquesta activitat esportiva, però també social. Sabem que l’Ajuntament té limitacions pressupostàries, però en aquest tema crec que ha arribat l’hora de demostrar la sensibilitat i la voluntat política prioritzant l’esforç que es fa des de la societat civil per fomentar els valors de la joventut, un dels actius més importants de la nostra societat.

President, junta directiva, membres del club, continueu aquest camí que es va iniciar fa 40 anys, hi feu-ho com sempre ho heu fet, amb constància, amb rigor, amb esportivitat, amb bons resultats, però sobretot tingueu en compte aquesta vessant formativa de la personalitat dels jugadors i jugadores. Esteu fent història i això comporta una gran responsabilitat. Ànims, no defalliu mai, que sé que no ho fareu i celebrem aquest 40è aniversari amb orgull i amb mirada llarga, pensant que esteu enfortint un dels pilars fonamentals de la societat cambrilenca, la nostra joventut.

Feliç aniversari!!!

Josep M. Panicello
President honorífic del CB. Cambrils

 

Dolors Vázquez: “Mobilitat segura i saludable”

Dolors Vázquez serà la número 2 d'Ara Reus. Foto: Cedida

Dolors Vázquez, regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència de Reus

Fa just avui una setmana que ha començat el període de proves i adaptació per la reordenació del trànsit i la mobilitat de la zona centre. No és més que una extensió del sistema de mobilitat saludable i segura que fa molts anys es va implementar en la nostra ciutat als carrers Llovera, Monterols i Plaça Mercadal.

Aquest període de prova i adaptació s’allargarà amb acompanyament de la Guàrdia Urbana fins al dia 31 de gener de 2024.

Entre les onze del matí fins a les dues de la matinada, unes pilones intel·ligents regulen els accessos amb els carrers de la zona centre que inclouen des de Raval Santa Anna, carrer Santa Anna, Selva del Camp, carrer de la Mar.

El balanç d’aquesta setmana és positiu per la regidoria de Seguretat i Convivència Ciutadana. Per una banda, s’ha reforçat la presència d’agents de Guàrdia Urbana, amb molt d’acompanyament als veïns que accedeixen a la zona centre i aquells ciutadans i ciutadanes que transiten pel nostre municipi. Informació dels canvis iniciats amb voluntat d’assolir un dels objectius d’aquest govern municipal: la mobilitat segura i sostenible i la cura de la salut en general.

Aquest acompanyament ha vingut precedit per informació en les darreres setmanes amb la culminació de l’enviament als veïns i veïnes afectades per la mobilitat de la zona centre d’un tríptic informatiu del nou sistema de règim de circulació en aquests determinats carrers.

Ara és el moment i aprofitant aquest període de prova o adaptació, com és habitual en tota implementació de nous sistemes tecnològics, analitzarem i recollirem totes aquelles casuístiques que es puguin produir i trobar les conclusions per acabar de perfilar quin és el model de circulació òptim per als vials del nostre centre històric, tot tenint en compte tots els objectius mediambientals i saludables, citats anteriorment.

Cal subratllar que juntament amb l’acompanyament de la Guàrdia Urbana in situ també s’ha acompanyat amb la posada en servei pels veïns de la zona centre un correu electrònic (mobilitat@reus.cat) i un telèfon d’atenció al ciutadà (977010068), per tal de fer efectiu tot el sistema d’autoritzacions d’accés comunicat prèviament i que es pot tramitar ja sigui de forma telemàtica a la seu de la pàgina de l’ajuntament o de manera presencial.

Recordem que no cal sol·licitar autorització, la tramita l’Ajuntament d’ofici, per a totes aquelles persones empadronades a la zona que són titulars d’un vehicle que paga l’impost de vehicles a Reus; Vehicles de serveis públics i taxis; Vehicles de serveis d’emergències; i Vehicles de serveis sanitaris.

Cal que sol·licitin autorització de llarga durada aquelles persones empadronades a la zona centre que són titulars de vehicles que paguen l’impost de vehicles fora de Reus; persones propietàries o llogateres d’un pàrquing a la zona; familiars de persones d’edat avançada residents a la zona ( setanta anys); i persones de mobilitat reduïda.

Els clients d’hotels o allotjaments turístics a la zona podran demanar autorització temporal.

Aquest període de prova ha de ser la plataforma per analitzar i reflexionar quin son els objectius de la nova mobilitat que no és diferent d’altres municipis del nostre entorn i del nostre país: la cura de la salut de les persones, lluitar contra la contaminació ambiental, la preservació i conservació del nucli històric de la nostra ciutat com ja es va practicant en altres ciutats del nostre entorn geogràfic.

Treballar per una mobilitat saludable, segura i apostar per la pacificació dels carrers històrics de Reus.

Dolors Vázquez
Regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència de Reus

 

Oliver Klein: “Contra la bombolla política, actuem”

Oliver Klein, portaveu del del Grup Municipal del NMC de Cambrils

Oliver Klein, portaveu del del Grup Municipal del NMC de Cambrils

Totes les grans crisis que hem viscut en els darrers anys, sempre s’han fabricat a partir del que, col·loquialment, coneixem com a “bombolla”, que tard o d’hora acaba explotant. Des de la “crisi de les tulipes” al segle XVII, passant pel gran crack del 29,  la caiguda de les empreses tecnològiques als anys 90 o, la més recent, crisi de la construcció, el mecanisme que les ha generat ha estat sempre el mateix: la barreja d’ambicions, falses il·lusions, especulacions i confiança en uns actius unflats que arriben a sobrevalorar-se tant que deixen de ser atractius, fins que el sistema rebenta.

Aquest tipus de funcionament, molt estudiat en l’àmbit de la ciència econòmica, pot ser extrapolable a altres sectors. Concretament, a dia d’avui podríem trobar-nos davant d’un fenomen de “bombolla política”. Anem doncs a analitzar breument aquest fet.

Els partits polítics tradicionals (PSOE, PP, ERC, Junts…) actuen, des de ja fa massa temps, com a macro-empreses que es dediquen a lluitar exclusivament per les seves quotes del mercat. En cap cas el seu objectiu resideix en oferir un “millor producte”, és a dir, un millor servei a la ciutadania, sinó que l’únic propòsit que els guia és generar uns majors rendiments per als seus “accionistes”: les elits que dirigeixen les regnes de cada organització en particular. Per tal d’assolir aquestes fites, només cal observar com aquests partits grans s’han abocat, com autèntics voltors, a menjar-se el que queda de les restes d’aquells que havien representat, en algun moment, certa alternativa de poder, i que també van caure en el parany d’una bombolla prematura.

Un dels trets característics d’aquesta situació protagonitzada pels partits predominants de l’actual sistema democràtic nostre, genera l’estat constant de desqualificació recíproca que practiquen, quan, per una altra banda, són capaços de posar-se d’acord si es tracta de mantenir el seu “status quo”, i obtenir millors recompenses per als seus membres més privilegiats. Les Diputacions Provincials i els Consells Comarcals, en són un gran exemple, amb un festival inacabable de càrrecs de confiança, prebendes, sous i intercanvis de favors polítics. Arribat aquest moment és quan la “bombolla” es fa més inaguantable ja que cada vegada hi ha més personatges disposats a fer el que calgui per entrar en un “negociat”, que qualsevol analista neutre descriuria com “inflacionista”, a punt d’explotar.

Si ens centrem en l’àmbit local, els partits dels que parlem reprodueixen aquest model, d’aprofitament estrictament clientelar, fins extrems inimaginables i del tot immorals. El cas de Cambrils, n’és un exemple molt destacat. Quatre partits, convertits en delegacions sense cap mena d’autonomia decisòria, es posen d’acord (malgrat les infinites divergències del passat recent) per assaltar la institució municipal, sempre sota la supervisió de les seves seus centrals. No hi ha dubte que es juga al rol de peó sacrificat al dictat d’una estratègia superior aliena a la voluntat majoritària de la ciutadania. Així doncs la “bombolla política” també ha arribat a Cambrils. Que exploti és només qüestió de temps. Quina alternativa hi pot haver davant d’aquest desgavell?.

La resposta és senzilla: cal tornar a donar un tomb, certament revolucionari, en el terreny de les idees i de les propostes. Una opció resulta el retorn als orígens del municipalisme, que és a l’origen de la mateixa democràcia per se. Cal recuperar el poder de decisió per les persones de peu, perquè sinó el sistema establert respondrà com ja sabem amb les conseqüències ja esmentades. L’accés a la representació política ha de ser de baix cap a dalt, mai a la inversa. Els caps de llista ho han de ser per mèrits acumulats i no per decisions preses per una immensa minoria situada en despatxos de les capitals, Tarragona, Barcelona o Madrid. El sistema polític democràtic, indirecte i representatiu, que tenim a dia d’avui, permet les operacions aritmètiques, i per tant, les sumes i restes d’escons i regidors són una eina legal. Però l’ètica primigènia que resulta de cercar un bon govern per a la pluralitat, no pot deixar de ser un factor imprescindible i s’hauria de tenir en compte. No tot s’hi val, i la manca d’escrúpols i de principis, juntament amb la seva exhibició impúdica, a l’hora de construir els propis governs successius, serà el que provoqui que la “bombolla” anunciada finalment esclati.

Però el destí mai és inexorable i, si prenem tots consciència del que ens està passant, encara estarem a temps d’evitar un major desastre. Personalment m’agradaria aportar tres propostes bàsiques com a estratègia per a invertir la situació preocupant que estem patint: primer, afavorir i potenciar els partits d’àmbit local, doncs són els únics que realment s’ocupen i es preocupen per estar al costat de la ciutadania propera, tot evitant els interessos externs; segon, que sigui Alcalde el cap de la llista més votada i que, en tot cas, l’aritmètica de què parlàvem, s’utilitzi tan sols en la formació de la resta del govern; i, tercer, el més decisiu, que ampliem la base democràtica de la participació i regenerem el mateix sistema permetent que a les eleccions municipals es pugui votar a partir dels setze anys.

Si volem donar llarga vida a la pràctica política dels nostres municipis, haurem d’afavorir el vot – la veu ja la fan servir – dels joves a partir dels setze anys. Innovar, donar entrada a noves idees i energies, qüestionar-se els esquemes “de tota la vida”, trencar amb les pràctiques abusives dels “millors posicionats des de sempre”, i buscar sortides a tot plegat que ens obrin nous horitzons, resulta la solució definitiva. Persistir en les pràctiques velles i obsoletes és caminar cap a la fallida del sistema, amb el risc que això representa.

Sí, la “bombolla política” existeix en diferents nivells, alguns ho percebem, altres en tenen constància directa, i els més perillosos se’n desentenen. El rellotge s´ha activat i no podem esperar. Els qui són part del problema, i són al centre del sistema, poden, si volen, formar part de la solució, col·laborant en la transició cap un model més avançat i perfeccionat. Altres continuarem actuant com a palanca de canvi per vocació i convenciment. Si no assumim el repte, o si no comencem a actuar a temps, la població ens en passarà factura amb tota la raó del món. Som-hi doncs!

Oliver Klein Bosquet
Portaveu del Grup Municipal del NMC de Cambrils

 

Noemí Llaurado: El futur no pot penjar d’un fil

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona

Les dues línies de molt alta tensió (MAT) que l’empresa Forestalia projecta fer passar per diverses comarques de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès tenen com a objectiu vendre energia renovable generada a l’Aragó. No aporten, per tant, cap servei als veïns i veïnes de la demarcació, només perjudicis. Per això, la Diputació de Tarragona, encapçalant el clamor dels quaranta-sis municipis i vuit consells comarcals afectats, va presentar al·legacions contra els evidents impactes que els més de dos cents quilòmetres de filat i altes torres de les dues línies ocasionaran al paisatge, l’agricultura, la fauna i el patrimoni natural del nostre territori.

En el cas de la MAT que va de Valmuel a Begues (i que preveu travessar la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Baix Penedès), el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demogràfico ha donat llum verd al projecte sense acceptar cap de les observacions fetes des del món local, que som els que habitem i coneixem més el territori. Malgrat això, no ens donem per vençuts: el nostre futur no pot penjar d’un fil, i per això hem presentat un recurs d’alçada contra la resolució i defensarem el dret del territori a decidir lliurement sense imposicions.

Ara fa dos anys, quan l’empresa va sol·licitar la creació de la MAT, el Ministerio de Transición Ecológica va demanar el parer de la Diputació de Tarragona i vam fer una sèrie d’al·legacions, que vehiculaven les consideracions dels municipis afectats i hi sumaven els resultats d’un treball d’anàlisi profunda i rigorosa dels equips tècnics de la Diputació sobre l’impacte d’aquesta MAT al nostre territori. Aquesta va ser una nova ocasió per desenvolupar les nostres competències en cooperació i planificació territorial. Un cop més, la Diputació es posava al servei dels municipis i de les comarques i, des del diàleg, la planificació i el lideratge, vam arribar a consensos per defensar els interessos del sud de Catalunya i, alhora, per oferir solucions alternatives que permetin desenvolupar el projecte de forma més equilibrada.

Aquest estiu hem rebut, amb sorpresa, les resolucions administratives prèvies de la línia de la MAT del Ministerio, que no han tingut en compte cap de les al·legacions que vam fer. Per això, fa escassos dies hem presentat un recurs d’alçada contra aquestes resolucions. D’entrada, hi manifestem que la instal·lació de la línia vulnera la Llei 24/2013, ja que determina que l’única infraestructura que pot transportar l’energia a l’Estat espanyol és la de Red Eléctrica de España, S.A.. El fet d’autoritzar aquest transport a l’empresa Forestalia suposa deixar en mans privades la creació i la gestió d’una xarxa de transport d’energia, beneficiant-se del nostre territori.

D’altra banda, el recurs que hem presentat insisteix en la greu afectació mediambiental, paisatgística, agrícola, social, cultural i patrimonial que pot suposar la construcció d’aquesta línia de molt alta tensió en tots i cadascun dels municipis pels quals hi té previst passar. La pèrdua d’hàbitat per a la flora i la fauna, l’afectació a corredors de connectivitat ecològica com el riu Ebre o l’augment del risc d’incendi forestal són algunes de les nefastes conseqüències sobre les quals ja vam advertir i que ara tornem a posar de manifest.

Ara fa pocs dies, érem coneixedors de la notícia que el Ministerio de Transición Ecológica també ha aprovat la declaració d’impacte ambiental de la segona MAT de Forestalia, la que va de Grañén (Osca) a Pierola (Barcelona) i que preveu travessar diversos municipis de la Conca de Barberà. Malgrat que no es tracta de la resolució definitiva, es tracta d’un primer pas que ens pot fer intuir la posició del Ministerio davant d’aquesta nova línia.

Per tots aquests motius, tenim l’esperança que la Secretaria de Estado de Energía, que és qui ha de resoldre el recurs d’alçada que acabem de presentar, serà sensible amb les realitats del nostre territori i actuarà tenint en compte els municipis, els seus alcaldes i alcaldesses i el seu veïnat ja que, en definitiva, són els veritables coneixedors del seu medi i del seu entorn natural. És així com les administracions hem d’actuar: des de la suma de diferents perspectives, des del diàleg i des del respecte prioritari al bé comú. A la Diputació de Tarragona creiem fermament que l’ús de les energies renovables és essencial per al nostre present i per al nostre futur, per mitigar els efectes de la crisi climàtica i per afavorir una millor qualitat de vida de la ciutadania. La veritable sostenibilitat porta intrínsec l’equilibri i el futur del territori.

Noemí Llauradó i Sans
Presidenta de la Diputació de Tarragona

 

Oliver Klein: “Maquiavel a Cambrils”

Oliver Klein, portaveu del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils

Oliver Klein, portaveu del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils

Pels antics grecs, la política era l’activitat social i organitzativa de la ciutat, llavors anomenada polis, un concepte ètic que situava molt per damunt de qualsevol altra competència que tingués a veure amb l’ordenació de la convivència humana. Aquesta visió iniciàtica ha canviat molt des de llavors.

Quan Maquiavel, fa cinc segles, va escriure “El Príncep”, no crec que pensés que les seves tesis tinguessin tan bona acollida a dia d’avui. Per ell, l’exercici de la política consistia en conquerir i mantenir el poder sense tenir en compte ni la ètica, ni la moral ni el bé comú. Tota estratègia consistia en administrar i retenir el poder polític com un objectiu en sí mateix i a qualsevol preu, fent ús d’aquell aforisme tant pervers segons el qual “el fi justifica els mitjans”.

El que sí és segur és que Maquiavel no podia imaginar que les seves tesis tinguessin tanta prèdica a Cambrils després de tant de temps. Per primera vegada en la ja llarga història de democràcia municipal al nostre municipi una aliança de perdedors i de partits en decadència (recordem que, especialment PSC, però també ERC i Junts, han perdut entre els tres milers de vots) es posen d’acord per assaltar la Casa de la Vila, i revertir i menysprear la voluntat majoritària, expressada per la ciutadania, d’optar pel Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC) com a millor opció per donar resposta a les seves inquietuds, necessitats i propostes.

El partits d’àmbit estatal i català – PSC, ERC, Junts, En Comú Podem – devaluen i menyspreen d’aquesta manera la democràcia municipal. Aquests partits tradicionals actuen, únicament, com a sucursals de les seves centrals ubicades a Barcelona o Madrid, i només serveixen als interessos de la seva marca principal, com ja hem denunciat en reiterades ocasions.

Tardarà més o menys, però aquestes empreses partidistes, reconvertides en maquinàries electorals, quedaran reduïdes de ben segur a la mínima expressió als nostres municipis. La realitat local, les demandes concretes, les del dia a dia d’un municipi com pot ser el de Cambrils, no es poden solucionar des de secretaries generals situades a centenars de quilòmetres. Des d’aquests despatxos, es treballa només amb un objectiu: tenir presència suficient per generar ingressos per les seves formacions respectives i, sobretot, generar poder que els permeti satisfer aquesta necessitat d’alimentar als seus seguidors més radicals amb càrrecs de confiança, amb assessors a repartir per tots els estaments provincials, i amb dedicacions exclusives abundants, en cap cas orientades a satisfer el bé comú sinó els seus propis interessos.

Res hi ha que sigui més poderós que el pas del temps per corroborar totes aquestes tesis expressades. A Cambrils ja hem vist els primers passos. En el primer plenari, el nou govern format amb finalitats espúries que ja anirem analitzant, va aprovar cinc dedicacions exclusives amb el cost que això significa per les arques municipals que, hem de recordar, es nodreixen dels impostos que tots els cambrilencs i cambrilenques paguem puntualment. El proper acte d’aquest vodevil polític, serà ampliar el nombre d’assessors, fins arribar als set que la llei contempla tal com el govern actual ha volgut avançar. En tot cas, que la llei ho contempli no vol dir que ho obligui. I, per entre mig, haurem de veure com l’aprovació dels pressupostos municipals, però sobretot l’aprovació de les ordenances fiscals, contemplaran pujades successives des d’aquest primer exercici de mandat. I és que les matemàtiques són implacables: per satisfer la seva despesa caldrà doncs ara generar més ingressos mitjançant impostos.

Aquest és el panorama que tindrem a Cambrils després de la interpretació més directa i aplicació de les teories de Maquiavel al nostre municipi. Quan es governa pensant només en l’ambició del poder, quan aquest és converteix en un objectiu en comptes de ser un mitjà, la ciutadania està desemparada davant de l’arbitrarietat, l’obscurantisme, l’engany i la manipulació que aquestes estructures posen en marxa en el seu dia a dia.

Per sort, però, el municipalisme a Cambrils compta amb el Nou Moviment Ciutadà (NMC) un partit que, amb els seus sis regidors (gairebé el trenta per cent del plenari) vetlla, des del minut zero, per contenir i contrarestar aquest tsunami de despropòsits i malbaratament de recursos que aquest govern quatripartit està preparant. Tot ells han de saber que l’NMC és un bastió inexpugnable amb la solidesa d’una roca, i amb una fortalesa infinita, que ens atorguen els resultats electorals del passat mes de maig. Nosaltres no fallarem a la ciutadania de Cambrils. Teniu-ho en compte.

Oliver Klein Bosquet
Portaveu del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils

Jerusalem Torra: “Dia mundial de la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers les persones grans”

Jerusalem Torra, gerent de L'Arc Serveis

Jerusalem Torra, gerent de L’Arc Serveis

Segons dades Idescat, a Catalunya hi ha 780.500 persones vivint soles ,un 42,5 % de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta més de 175.000 persones grans. Aquesta pandèmia ha visualitzat aquesta soledat en el nostre entorn. El fenomen de la soledat i el seu impacte perjudicial sobre la salut, la situació de dependència, l’envelliment de la població amb un increment, la cronicitat de les malalties, l’esperança de vida  acompanyada a canvis a nivell social,  familiar, cultural, econòmics, trastorns mentals, manca de suport, fa vulnerables a abús de tot tipus.

Un maltractament no tan sols inclou violència física, sinó també psicològica ,abandonament, desatenció, vulneració de drets, maltractament econòmic, abús sexual, edatisme, infantilisme, exclusió, abús de contencions, sobremedicació i bretxa digital.

Portant a situacions d’abús, de confiança i el patiment de les conseqüències de l’omissió en els àmbits de la seva vida.

Existeix una falta  de consciència sobre els maltractaments, una realitat oculta on es poden trobar moltes barreres per a la detecció tant de la víctima, com del responsable del maltractament, on moltes vegades es viu dins de l’entorn més pròxim de la persona gran que per por, negació, culpabilitat, vergonya, impotència o el desconeixement difícil denunciar. El 80% del maltractament a gent gran es dona en l’àmbit familiar.(Segre.com)

El maltractament no és un problema del nostre país, sinó a nivell internacional. L’OMS (Organització Mundial Salut ) el defineix com una de les formes de violència més oculta, silenciada, desconeguda, detectada i tractada.

És necessària  una responsabilitat política, pública, d’entitats, privada i d’administració local la més propera a la ciutadania, per garantir mitjans econòmics e intervencions multidisciplinàries (serveis sanitaris/socials i serveis de suport)

Cal que enfortim la nostra determinació de posar fi aquesta problemàtica, assegurar mitjans per a la detecció, prevenció,atenció i un sector de Cures enfortit. A portes de constitució de alcaldies demano sensibilitat aquest tema, voluntarietat, compromís per part de polítics i de la societat per oferir una vida digna per a la gent gran. Molt cansada de bones paraules i millors  intencions , pot ser que cal que recordi que tots per sort haurem d’envellir i el que escrivim avui serà el nostre demà. A més d’afegir que el nostre silenci ens converteix en còmplices.

Jerusalem Torra
Gerent de L’Arc Serveis

 

Oliver Klein: ‘Ser’ alcalde versus ‘fer’ d’alcalde

“Ser” alcalde del municipi en el que vius i convius és el resultat d’un exercici de combinacions d’aritmètica electoral cada vegada més freqüent, més difícil d’entendre i que ja està allunyant la ciutadania de l’exercici del sufragi. En aquestes darreres eleccions municipals, a Cambrils no hem arribat al cinquanta per cent de participació i, a la vista dels esdeveniments que es poden produir, m’atreveixo a predir que en les properes encara minvarà considerablement. I és en aquest punt on té sentit reflexionar la diferència entre “ser” i “fer”.
“Fer” d’alcalde passa per un coneixement profund de la realitat del teu municipi; per saber prioritzar; per tenir una visió de conjunt i, a la vegada, una visió personalitzada per cada barri o zona; per tenir un projecte realista del que es necessita i del que es pot aconseguir; per tenir ben clara la missió i la visó a mitjà i llarg termini de cap on es vol anar; i, sobretot, per gestionar amb eficàcia i eficiència el dia a dia.

Oliver Klein és alcalde de Cambrils en funcions

Molts candidats i candidates confonen el “ser” amb el “fer”. El més greu d’aquesta confusió és que les conseqüències les paga la ciutadania, l’actual i la futura, doncs això és com els tsunamis, que des que es genera la primera onada fins que la destrucció arriba a la costa passa un temps que no es pot perdre com, per exemple, seria el cas de Cambrils.

Al nostre municipi, els resultats han expressat, clarament, la voluntat de les persones que han anat a votar. La gran majoria ha votat revalidar, per quatre anys més, la fórmula de govern encetada fa gairebé dos anys. Un govern format per un equip de regidors i regidores que hem sabut treballar, conjuntament, pel bé comú dels cambrilencs i cambrilenques, per damunt de personalismes i interessos egoïstes.

El darrers dies, però, sembla que alguns han renegat d’aquesta feina feta i han preferit configurar una majoria plena d’incerteses, plena de riscos per Cambrils i de dubtosa eficàcia. Quan els acords es fan en negatiu i per anar en contra d’alguna cosa o d’algú, al final s’acaba capgirant i anant en contra de tot i de tothom. Aquesta possibilitat de composar un govern del “Titànic”, a punt de naufragar, esdevé un búmerang que amenaça el futur de la nostra ciutat. Les aliances forçades en les que només es prioritzen els interessos i les ambicions dels propis components, molt sovint divergents, no són el millor auguri per la unitat, l’estabilitat i el progrés que necessitem.

Un futur que requereix, al capdavant, una persona que “faci” d’alcalde i no que només “sigui” alcalde. La cadira per la cadira és una malaltia del passat que pensàvem que ja estava erradicada. Cambrils no necessita sumes aritmètiques al capdavant de l’alcaldia, ni repartiments de mandat que demostra l’ambició per manar i l’ambició de poder d’uns quants poc representatius.

Cambrils necessita al capdavant de l’alcaldia una persona que lideri; que assumeixi responsabilitats de tot, del que es pot fer i del que no es pot fer; què sàpiga dir sí i no i argumentar-ho; que sigui proactiu; que tingui les portes obertes del seu despatx per a qualsevol qüestió i per a tothom; que sigui accessible i útil pels seus conciutadans i conciutadanes; en definitiva, necessita una persona que “faci” d’alcalde i no que només “sigui” alcalde. En aquest marc lingüístic però, també, conceptual i ètic del “fer” o “ser”, el futur de Cambrils n’està en joc els propers dies.

Oliver Klein Bosquet. Alcalde en funcions de Cambrils

Daniel Rubio Angosto: ‘Recuperem la il·lusió’

El lema de la nostra campanya electoral ho diu tot. Ara tu, ara Reus. Perquè volem que siguis partícip del nostre projecte. Ens interessa el que dius. El municipalisme és això, escoltar els problemes reals i les inquietuds dels reusencs i reusenques i aportar-hi solucions.

Ara Reus és l’única opció viable de municipalisme. I així ho hem demostrat. Són anys treballant a peu de carrer, recorrent tots els barris de la ciutat sense deixar cap racó sense trepitjar. Veïns i veïnes, comerços, indústries, entitats… Tots sou importants.

Daniel Rubio Angosto és alcaldable per Ara Reus

Municipalisme és treballar per a Reus, des de Reus. Sense prendre decisions arribades de Barcelona o Madrid que puguin desil·lusionar als ciutadans. Molts de vosaltres esteu desencantats amb la política i us comprenc. La política nacional ha aixafat la política municipal, s’han destinat esforços i temps a altres qüestions.

La ciutadania està cansada i se sent, en alguns casos, enganyada i decebuda pel sistema polític. Tot plegat amb una frustració i un distanciament cap a la classe política. Ara és el moment de tornar a situar la ciutat allà on es mereix. Hem de posar les persones al centre de les polítiques i destinar els recursos al servei de la població. Només Ara Reus continuarà parlant de municipalisme el dia després de les eleccions.

Us demano un vot diferent de la resta. Un vot per sobre de tots els drets de cadires que tenen d’altres partits. Un vot només pensant en Reus. Estic totalment preparat per ser l’alcalde de tots els reusencs i reusenques i us asseguro que votar Ara Reus és l’opció més segura d’estabilitat, progrés i prosperitat per a la nostra ciutat.

Hem demostrat que sabem gestionar el sector públic i administrar els diners de la forma més eficient. Treballarem per oferir una administració pública més eficient, bonificacions fiscals i polítiques d’habitatge social. Volem una ciutat segura, cívica i neta i que sigui un punt de referència per a la instal·lació de noves empreses que generin riquesa al municipi i llocs de treball de qualitat.

Volem un Reus a un sol nivell, per a tothom. Sense barreres arquitectòniques. Connectat de nord a sud i amb uns parcs i jardins adequats al que la ciutat es mereix. Vetllarem per impulsar les energies renovables i de km 0, així com una bona gestió pel que fa a residus i neteja. I no ens oblidem de la cultura, el comerç i la promoció de ciutat, tres dels elements que fan que Reus sigui una ciutat diferencial, però que cal potenciar encara més.

Us vull demanar que el dia 28 de maig no us quedeu a casa. Digueu la vostra. Aneu i voteu l’opció que considereu millor. Fem de les eleccions municipals una festa de la participació. Tinc la constància del repte que se’m posa al davant, com també de tot el que afronta la nostra ciutat, però us asseguro que vull liderar Ara Reus i convertir-me en el vostre alcalde, aquell que us il·lusioni de nou.

Ara tu, vota Ara Reus.

Daniel Rubio Angosto és candidat a l’Alcaldia per Ara Reus

 

Joan Llort: Per un dret a la seguretat i a la salut en el treball, real i efectiu

Joan Llort, secretari general d'UGT a Tarragona

Joan Llort, secretari general d’UGT a Tarragona

La sinistralitat laboral continua creixent any rere any. Anar a la feina (i tornar-ne) continua sent un risc per a la seguretat i la salut de les persones treballadores, fins i tot posant en risc la seva pròpia vida.

La sinistralitat laboral a Catalunya és una xacra que ha tingut com a conseqüència la pèrdua de la vida de centenars de treballadors i treballadores. Lluny de trobar solucions per posar fi a les inacceptables dades de sinistralitat, aquestes han anat en augment any rere any.

A la província de Tarragona el 2022 hi van haver 11257 accidents laborals, dels quals 10 van ser mortals, un 17,15% més que el 2021. Una vegada més, aquestes dades confirmen la debilitat del nostre sistema preventiu, en què el comportament dels accidents de treball depèn excessivament del context econòmic.

No hi ha ocupació digna si no és segura. No hi ha dubte de la correlació entre precarietat laboral i sinistralitat laboral, per això cal afrontar la problemàtica de la sinistralitat laboral des de l’arrel, que es troba en la degradació de les condicions laborals. És una realitat que la precarietat laboral mata. En els últims anys s’han fet passos importants per erradicar-la: hi ha hagut canvis legislatius importants com són la llei rider, la llei del treball a distància i, sobretot, la reforma laboral, que han suposat un gir significatiu en les polítiques sociolaborals.

La reducció de la temporalitat amb la darrera reforma laboral, que ja és un fet constatat durant 2022, serà sens dubte un factor de millora dels indicadors de salut i seguretat en el treball. Però cal un compromís ferm del Govern de coalició i del Govern de la Generalitat per continuar fent passos per capgirar la situació de la sinistralitat al nostre país, amb polítiques decidides en matèria de prevenció de riscos per evitar els accidents, les malalties professionals i les morts a la feina.

Joan Llort Vallès
Secretari general d’UGT Tarragona

 

Teresa Pallarès: ‘Una llista de ciutat guanyadora al servei de Reus’

Teresa Pallarès, alcaldable de Junts per Reus

Teresa Pallarès, alcaldable de Junts per Reus

Em sento orgullosa de la llista de Junts per Reus que tinc l’honor d’encapçalar per a les eleccions municipals del proper 28 de maig. És una llista de ciutat. Plural, transversal i representativa. Som com és Reus. Gent diversa, de diferents edats, barris, i perfils professionals i, en molts casos, estretament vinculada a les entitats, associacions i teixit social, cultural i veïnal. La ciutat sempre s’ha caracteritzat pel dinamisme de la seva societat civil i per això he volgut que la candidatura també ho reflectís.

Els 37 membres d’aquesta llista, entre candidats i suplents, som dones i homes preparats i amb il·lusió, que ens hem compromès políticament perquè estimem Reus i tenim vocació de servei. Els nostres grans objectius són treballar, treballar i treballar per continuar fent de Reus la millor ciutat del món. Som un equip que combina persones amb experiència en la gestió municipal, i d’altres que s’incorporen per primera vegada. Ens uneix l’estima per la nostra ciutat. Hi som per treballar per Reus. Amb tota la nostra energia, expertesa i coratge.

Hi som per desplegar i fer possible cadascuna de les propostes que tenim per a la ciutat. Des de l’urbanisme, els esports, l’economia, el comerç, l’Administració, gent jove, persones de l’associacionisme i de les entitats. Tots els integrants de la llista ens hi deixarem la pell per aconseguir grans coses per Reus.

És una llista, a més, que tanca l’actual alcalde, Carles Pellicer, a qui vull agrair especialment que hagi acceptat formar-ne part. És un reconeixement a la bona feina que ha fet aquests últims 12 anys al capdavant de l’Ajuntament de Reus. I és també una manera d’explicitar el seu compromís amb el renovat projecte de Junts per Reus.

Agafo el relleu trobant una ciutat viva i forta. Gràcies a la bona gestió i a un esforç de contenció ingent, ara disposem d’unes finances municipals endreçades que permeten una capacitat inversora que durant molt temps no hem tingut. Cal que no oblidem la situació econòmica delicada amb què es va trobar l’alcalde Pellicer en el moment d’assumir el govern de la ciutat. I cal que no ho oblidem, sobretot, el dia 28 de maig a l’hora de votar. Junts per Reus som garantia de bon govern.

Aquesta situació més propícia ha de permetre continuar els projectes en marxa -i així ho farem- però volem anar més enllà. Ara cal ser més ambiciosos perquè la ciutat necessita fer un nou gran salt endavant. Volem recollir l’herència dels últims tres mandats de Pellicer per mirar cap endavant, fer avançar Reus i adaptar la ciutat davant els nous reptes que se’ns plantegen avui i fer-ho amb la confiança renovada i ampliada dels ciutadans.

I la llista que hem confeccionat respon a aquesta voluntat. Amb Junts per Reus tindrem el millor govern que pot tenir aquesta ciutat.

Teresa Pallarès Piqué
Alcaldable de Junts per Reus

Albert Piñol (Ara Reus): ‘Fem de Reus la ciutat que tots desitgem’

Albert Piñol, número 3 d'Ara Reus

Albert Piñol, número 3 d’Ara Reus

És evident que a tothom li agrada que la seva ciutat estigui neta, polida i ordenada. En gran part, això és una tasca que forma part del desenvolupament del projecte de via pública, d’urbanisme i microurbanisme del municipi en qüestió. Els de Reus, ho som molt, de Reus. Ens agrada presumir de reusenquisme allà on anem. Però, per això, el que primer cal és tenir una ciutat de la qual sentir-nos encara més orgullosos. Un Reus fàcil i a un sol nivell.

Tinc molt clar que les necessitats del barri Gaudí no són les mateixes que les del barri del Carme. Com tampoc ho són les de la urbanització de Blancafort i del Pinar. En cada barri de Reus cal millorar els seus equipaments i optimitzar les seves necessitats.

És per aquest motiu, que des d’Ara Reus, i un servidor amb els coneixements dels quals disposo en matèria de via pública, proposem la creació d’un pla específic per a cada districte i barri que s’emmarcaran dins d’un Pla Director General. I no ho farem sols, volem comptar amb l’opinió de les persones que formen cadascuna de les zones de Reus. Ells, millor que ningú, saben el que necessiten, i per això els volem escoltar.

Reus també ha de ser una ciutat integradora, amable i familiar. La ciutat ha de disposar dels millors equipaments perquè els més menuts puguin gaudir del seu temps de lleure. Cal canviar tots els elements de fusta desgastats, mirant sempre per la seguretat dels nens i nens de la ciutat, però també tenir una mirada global i disposar a tots els parcs infantils d’elements per a la canalla amb mobilitat reduïda.

No ens hem d’oblidar tampoc, de la gent gran, aquest sector de la societat que a vegades no es té en la consideració que es mereixen. Ells són una part vital de la ciutat, com també les persones amb mobilitat reduïda. Pretenem una ciutat sense obstacles, un Reus a un sol nivell i per a tothom.

Des d’Ara Reus treballarem per millorar la via pública de la ciutat. I hi ha molts àmbits on fer-ho, ja sigui en matèria d’enllumenat, paviments, embornals, clavegueram, paviments, mobiliari, embornals o tota mena d’obra civil, així com un llarg etcètera. Tot plegat sense oblidar-nos de la neteja del dia a dia i els parcs i jardins de la ciutat, un pulmó verd que ha de seguir creixent.

La vida és ARA i aquí, a Reus. Farem amb vosaltres la ciutat de futur que tots desitgem.

Albert Piñol
Número 3 d’Ara Reus