.

A les portes d’un nou 8M ens trobem, novament, havent de seguir reivindicant la igualtat i l’equitat. Com cada any es posen sobre la taula debats recurrents en molts àmbits de la nostra societat on encara hem d’avançar molt. Avui em voldria centrar en una d’aquestes lluites, que des de l’activisme feminista s’ha fet palès darrerament: la lluita contra la pressió estètica.

El cos sexuat (amb les seves característiques biològiques relacionades amb la reproducció) és evident que té una rellevància significativa en la vida de qualsevol persona, però alhora sobre ells s’exerceix un judici d’acceptació o desaprovació, segons les exigències estètiques en una determinada societat, cultura i context.

Lourdes Camprubí

Les xarxes socials digitals han contribuït a amplificar aquest fenomen, sobretot pel que fa a les imatges retocades, les fotos filtrades i altres manipulacions que poden distorsionar la percepció de la realitat i afavorir uns estàndards irreals de bellesa. Tot això molt relacionat i influït pels interessos econòmics i comercials d’indústries molt poderoses que pretenen vendre’ns productes i tractaments per ajustar-nos a aquests cànons estètics de bellesa.

No disposem de referents estètics no normatius; persones grasses, amb diversitat funcional o intel·lectual, persones de la 3a edat, amb diversitat cultural o racialitzades, en un món molt divers i plural ens venen un ideal d’imatge molt uniforme (dona blanca, prima i guapa, cis, amb recursos econòmics destinats a cuidar-se…). On encaixa tot això amb l’acceptació de la diversitat?

Com tot plegat afecta l’autoestima de les persones que no “encaixen”? Ens venen que ens hem de cuidar per salut, que el menjar no ha de ser una fugida, ansiolítics per tapar les mancances que una persona pot tenir en l’àmbit emocional… tot fomentant trastorns de la conducta alimentària on aquesta PRESSIÓ ESTÈTICA pot ser el detonant.

Com podem contribuir a fer que una persona que no té un cos estèticament normatiu es pugui sentir bé i fins i tot es vegi atractiva física i sexualment?

Des del feminisme alcem la veu per lluitar contra aquesta opressió que patim moltes dones i fomentar la llibertat dels cossos, respectant a cadascuna tal com és i fent que no es maltracti la nostra autoestima.

Reclamem que a les dones no se’ns jutgi i valori per les nostres característiques físiques i que es prioritzin altres valors i qualitats, com es fa en el cas dels homes.

Treballem per la integració i per l’accepció d’una societat diversa i plural, alliberada d’aquesta pressió estètica a la qual les dones estem especialment sotmeses des de l’educació, els mitjans de comunicació, el màrqueting i la publicitat. Donem visibilitat a tot el conjunt de les dones i els seus cossos en la seva complexa totalitat i disparitat.

Perquè això no és més que el reflex de la societat en la qual indefectiblement volem viure i conviure, on prevalguin els valors de la tolerància i l’empatia, rica i plural, on tothom tingui cabuda i que no discrimini a ningú per la seva condició ni física ni de cap altre mena.

Lourdes Camprubí i Reverté és sexòloga i secretària de Feminismes de la secció local d’ERC-Reus

/* JS para menú plegable móvil Divi */