Europa va negligir ja en el segle passat de tenir una política agrària tendent a l’autosuficiència. Els països colonialistes esgotaven els recursos naturals de mig món. La fugida del camp a la ciutat va marcar tant l’època de la Revolució Industrial com tot el S. XX i no s’ha deturat. En ocasions la globalització ens posa en perill. I ara, en aquest sentit, ho estem.
Alfredo Clúa és alcalde de Cambrils
Sols el 15’9 % de la població viu al món rural i l’activitat del sector primari sols representa el 2,9% del PIB. Són moltes les raons per haver arribat aquí, però els governs no són conscients que tenen una gran responsabilitat de com hem deixat el món rural, erm i deshabitat.
L’entrada a Europa entre moltes altres coses va significar poder accedir a la PAC, però també hem hagut d’acceptar unes condicions molt rígides pel que fa a productes químics, a limitacions a la producció o les vedes al mar cada cop més llargues. Les normes comunitàries són d’un rigor que ofega els productors.
A Catalunya, les xifres mostren que si el 2010 el sector primari tenia 26.836 afiliats a la seguretat social, el 2021 només n’eren 22.836. Per tant, tenim un 17% de pagesos menys. Tenim amb dades de l’IDESCAT, tan sols 702 embarcacions de totes les arts.
Si no es prenen decisions pensant també en la continuïtat dels productors. Hem de deixar que el sector primari produeixi, ens alimenti i en tregui rèdit
S’han de reformular també les limitacions normatives que es decideixen als despatxos de la UE. S’han de reavaluar les polítiques en general del sector primari. No podem condemnar al sector a ser una reserva mediambiental. Sense el sector primari ens pot passar com l’aigua en l’actualitat que s’esgoti lentament la producció d’aliments.
Ens hi juguem massa.
Alfredo Clúa és alcalde de Cambrils
Equip de redacció
