TARRAGONA 21

El veí d’Altafulla Manuel Tello Sancho rep la Medalla Centenària de la Generalitat

La família, amb l’agraciat,a l’Ajuntament

L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, i la segona tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Castellarnau, han lliurat aquest passat dissabte al migdia la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya al veí del municipi Manuel Tello Sancho.

Malgrat no haver pogut comptar amb la presència de cap representant dels Serveis Territorials del departament de Benestar i Família del Govern català, el conseller Chakir El Homrani ha fet arribar una carta a l’homenatjat per felicitar-lo en un dia tan especial i reconèixer la seva aportació a la societat durant aquests cent anys.

Una contribució que també ha destacat el batlle, Fèlix Alonso. Ha celebrat que “la seva trajectòria vital és un recorregut per la nostra Altafulla”, i s’ha mostrat molt satisfet de poder compartir aquesta celebració amb ell i la seva família.

Manuel Tello Sancho va néixer a la localitat de Crivillén, a la província de Terol, l’any 1919. Quan tenia set anys, els seus pares, el Manuel i l’Ángeles, es van traslladar a Barcelona amb ell i els seus dos germans, el Miguel i el Balbino. La fàbrica d’espardenyes on treballava el seu pare es va traslladar a Altafulla, i amb ella tota la família Tello. Van arribar al municipi el 17 de gener del 1936, però ben aviat van haver de marxar. L’esclat de la Guerra Civil els va obligar a tornar de nou al poble de Crivillén, que poc després va ser ocupat per les tropes franquistes. Amb només 17 anys, Manuel Tello va començar el seu periple per tot el territori, començant pel camp de concentració de San Gregorio. Les notes que prenia per allà on passava, ara permeten fer un seguiment dels seus moviments durant tot aquest període.

En acabar la guerra, es va llicenciar, però la Segona Guerra Mundial el va portar de nou al servei militar fins el 1942. Va ser l’any 1944 quan li van donar el ‘permiso ilimitado’, i va tornar a la fàbrica d’espardenyes d’Altafulla. Quan aquesta va tancar, va començar a treballar a la fàbrica de carbonat de magnesi de la Roca del Gaià. Posteriorment, l’any 1947, va fer de manobra amb el mestre d’obres Sumoy de la Riera de Gaià, i des del 1954 fins que es va jubilar amb 64 anys va treballar a la fàbrica Plasticel.

El 1956 es va casar amb l’Angelina Inglès, filla d’Altafulla provinent de Ferran, amb qui va tenir dues filles. Cap d’elles ha volgut faltar a l’acte d’homenatge d’aquest dissabte i s’han mostrat molt emocionades i agraïdes pel reconeixement.

També l’homenatjat ha expressat la seva satisfacció. Ha reconegut sentir-se “més que content” i “orgullós” per totes les persones que l’han acompanyat en aquesta commemoració.

Tarragona acull la preestrena de la pel·lícula «Me llamo Gennet»

Foto de la pel·lícula "Me llamo Gennet"

Foto de la pel·lícula «Me llamo Gennet»

Demà dijous, 4 d’abril, sales de cinema Amposta (Amposta Cinemes UCC), Tarragona (Ocine Les Gavarres i Elm Parc Central) i Valls (JCA Cinemes Tarragona – Valls), a més de 65 ciutats d’Espanya, acullen la preestrena de la pel·lícula «Me llamo Gennet«. Els beneficis d’aquesta preestrena, així com el 10% dels beneficis de tota recaptació de taquilla aniran destinats a la Federació d’Associacions de Persones Sordcegues d’Espanya (FASOCIDE).

«Vaig vèncer al silenci i a la foscor». Així podria resumir-se l’intens periple vital de Gennet Corcuera, la primera persona sordcega europea que ha aconseguit un títol universitari. «Em dic Gennet» suposa la primera incursió del cineasta i productor Miguel Ángel Tobías en el terreny de la ficció després d’una llarga trajectòria al cinema documental social i compromès.
Basada en una història real, narra la vida de Gennet Corcuera, des de la seva infància prèvia a ser abandonada en un centre d’acolliment d’Addis Abeba, a Etiòpia, fins a convertir-se en la primera persona sordociega que aconsegueix un títol universitari a Europa. La cinta recull les seves especialitzis records, marcats pel seu difícil procés d’integració i aprenentatge en un món on no pertocava per a gent com ella.
«Des que vaig conèixer la història de Gennet en els mitjans quan es va llicenciar, vaig saber que era una gran història que mereixia ser portada a la pantalla gran», confessa Tobías. «En principi anava a ser una pel·lícula documental, fins que vaig conèixer a Gennet. Després de moltes hores de conversa, coneixent la història de tota la seva vida, em vaig adonar que aquesta havia d’abordar-se des d’un gran projecte de ficció. Ho vaig consultar amb Gennet, perquè volia que fos l’actriu de tota l’etapa adulta. La meva sorpresa va ser que em va dir que sí. La seva interpretació és espectacular».
Rodada a Espanya i Etiòpia, està protagonitzada per Gennet Corcuera, Miriam Díaz-ArocaÁngela Molina, Miki Molina, Zewdu W. Mariam i el mateix Miguel Ángel Tobías. Produïda per Acca Mitjana i coproduïda per TVE. La distribució de la pel·lícula en cinemes serà a càrrec de Versió Digital. Compta amb la col·laboració de la Fundació Telefònica i Fundació Històries Que Han de Ser Contades.

Sinopsi
La jove sordociega Gennet Corcuera comença una nova etapa de la seva vida en la qual per primera vegada viu sola i independent, treballant de mestra. Preparant una pròxima conferència, tracta de reunir i donar forma escrita als seus especials records: les fugaces visions de la seva Etiòpia natal durant la terrible fam de 1984 (on va captar l’atenció i les cures de Carmen Corcuera, sogra de l’ambaixador d’Espanya a Addis Abeba, que, per a aconseguir la seva adopció, va passar dos anys treballant en el centre d’acolliment on Gennet va ser abandonada); el seu difícil procés d’integració i aprenentatge en un món on no pertocava per a gent com ella; els records esvaint-se en la memòria de Carmen; i el gran assoliment de convertir-se en la primera dona sordcega europea que aconsegueix un títol universitari.

Cinema compromès
Només a Europa hi ha 3 milions de persones sordcegues; no existeixen dades fiables en l’àmbit mundial. A Espanya aquest col·lectiu el conformen 100.000 persones. La sordceguesa és una de les grans discapacitats dels nostres dies i també la més desconeguda. Les persones sordcegues tenen necessitats específiques i requereixen una atenció personalitzada per a progressar. Només quan s’experimenta personalment o quan es viu de prop amb persones que tenen aquesta discapacitat
un pot entendre l’aïllament i el sofriment que suposa viure sense assabentar-se del que passa al teu voltant, desconnectat d’àmbits tan bàsics com l’accés a la informació, l’educació, la capacitació professional, el treball, les relacions socials o l’activitat cultural.

«La labor principal, a la qual «Me llamo Gennet» contribuirà, és sensibilitzar a la societat sobre el que suposa la sordceguesa i tot el que aquest col·lectiu és capaç d’aconseguir amb els recursos necessaris», explica Miguel Ángel Tobías.

Una història real
Gennet Corcuera té 37 anys. És etíop. No veu, no sent, i no té olfacte. Amb tan sols 3 anys, després de quedar-se sordcega a causa d’una infecció, és abandonada en un orfenat. Era 1984, i Etiòpia, un lloc assotat per la fam i la misèria. Podia haver estat el final, però el destí salva a Gennet.

Carmen Corcuera es creua en la seva vida i decideix adoptar-la i portar-la a Espanya. Comença a estudiar en un col·legi d’educació especial de l’ONCE, on per primera vegada conviu amb persones com ella, on aprèn a comunicar-se a través de la llengua de signes i on se li permet desenvolupar-se. Treu un 7,2 en Selectivitat i arriba a la Universitat, on estudia Educació Especial, convertint-se en la primera dona sordcega europea que aconsegueix un títol universitari Actualment treballa com a educadora especial en l’únic centre residencial especialitzat en sordceguesa que hi ha a Espanya.

La CUP de Tarragona reclama que s’iniciï el procés d’expropiació de Ca l’Ardiaca

Imatge d’aquest matí de l’espai de ca l’Ardiaca. Foto: Tarragona21

El projecte de Ca l’Ardiaca segueix immers en un periple administratiu. En la Comissió Informativa de Territori celebrada avui a l’Ajuntament de Tarragona, el govern ha donat compte als grups municipals de l’aixecament de la suspensió de l’expedient de venda forçosa i, per tant, d’engegar de nou el procés per vendre l’immoble. Per a la CUP és clar que «ni la promotora que tenia la propietat ni el govern municipal saben què fer-ne, d’aquest conjunt patrimonial» i creu que «és obvi que l’Ajuntament acabarà veient-se forçat a expropiar l’edifici». La formació anticapitalista considera que «en comptes de continuar amb un procés de venda forçosa que, molt probablement, quedi en res, cal iniciar ja l’expedient per a l’expropiació abans que caigui Ca l’Ardiaca que, per altra banda, sembla que és el que volen les parts (tant la pública com la privada) per tal de poder-hi construir».

Ca l’Ardiaca (també anomenada Casa de la Pia Almoina o Casa Rectoral) és un immoble situat al Pla de la Seu, números 4-10, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL, número de registre 6907-I). Es tracta d’un immoble medieval de planta baixa i dos pisos d’alçada, datat als segles XIV-XV/XVI. La CUP assenyala que «parlem de molts anys que aquest edifici ha estat tancat i amb un procés de degradació que avança a passos agegantats, apuntalat només per una bastida que no tenim la certesa que sigui capaç d’evitar un esfondrament», afegint que «el perill és ben evident, sobretot tenint en compte els antecedents d’esfondraments d’edificis de la Part Alta». «En aquesta situació tan lamentable», afegeix, «és la ciutat qui hi perd, ja que suma un cas més al catàleg de Grans Runes que no fa més que créixer a causa de la nefasta gestió que l’equip de Ballesteros fa del patrimoni de la ciutat».

És per això que els independentistes consideren que «l’expropiació abans que la situació de Ca l’Ardiaca sigui del tot irreversible és imprescindible per tal de salvar el conjunt patrimonial». A més a més, consideren que «cal estudiar els usos que es podrien donar a l’immoble, fent un estudi de l’estat real de l’edifici (estructura, riscos, etc.) i fins a quin punt es podria modificar la distribució de l’espai interior, així com establint un nivell de protecció més enllà del que hauria de tenir per se un bé catalogat». També assenyalen que en els pressupostos aprovats aquest 2019 «es contempla una partida d’inversions pels propers quatre anys que es podrien aprofitar per salvar Ca l’Ardiaca i donar-li un ús per a la ciutat». La CUP afirma que «és necessari redissenyar el Pla d’Usos Culturals per tal de saber del cert quins equipaments calen tant a la Part Alta com al centre i al conjunt de la ciutat per tal de donar un ús al patrimoni que s’adeqüi a els necessitats de Tarragona».

 

L’exposició dedicada a Vidal i Barraquer continua itinerant

Des d’aquesta setmana la mostra es pot veure a l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona, que celebra els 40è aniversari del centre educatiu

Des d’aquesta setmana la mostra es pot veure a l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona, que celebra els 40è aniversari del centre educatiu

 

L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència” continua el seu periple d’itineràncies. Des d’aquesta setmana la mostra commemorativa del 150 anys del naixement del cardenal es pot veure a l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona. L’alumnat del centre educatiu, per grups, ja estan visitant l’exposició, que s’ha traslladat a l’institut coincidint amb el 40è aniversari de l’institut tarragoní.

La proposta permetrà a la gran majoria dels 1.400 alumnes d’aquest institut conèixer la figura del “Cardenal de la Pau”, que dona nom al centre educatiu on estudien. D’aquesta manera, se sumaran al prop d’un miler de visitants que des d’inicis d’any van visitar l’exposició al Palau de la Diputació de Tarragona, primer indret on es va exposar fora de Cambrils.

Després de Tarragona, està previst que la mostra viatgi al Centre Cultural de Terrassa i, per tant, serà un dels elements que perduraran més enllà de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer, que el proper 15 de març finalitzarà amb un acte al Saló de plens de l’Ajuntament de Cambrils.

L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència”

L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència” és un recull d’imatges desconegudes per reivindicar i donar a conèixer el llegat del Cardenal nascut a Cambrils el 1868. Va ser produïda l’any passat per l’Ajuntament de Cambrils amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. El projecte és obra de l’empresa Molècula, que ha treballat amb el suport de l’Arxiu Municipal i del Museu d’Història de Cambrils de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils.

La mostra utilitza un llenguatge molt visual i està dissenyada perquè pugui itinerar arreu de Catalunya. Els continguts s’articulen a través d’un relat que es fonamenta en les fotografies antigues, moltes d’elles inèdites, del fons familiar Vidal-Barraquer, custodiades per l’Arxiu Nacional de Catalunya. A més, també hi ha un important treball audiovisual que complementa la instal·lació.

Vidal i Barraquer va ser una home amb una sòlida formació intel·lectual, amb fortes conviccions religioses, de ment oberta i àgil per al diàleg. Va ser Bisbe de Solsona (1913), Arquebisbe de Tarragona (1919), i Cardenal de la Santa Sabina (1921), i des d’aquests llocs de responsabilitat va haver de fer front a nombrosos afers polítics, religiosos i culturals del seu temps, uns temps convulsos i canviants.

L’any 1978 les despulles mortals del Cardenal tornaven a casa, per ser enterrades a la capella de Sant Fructuós de la Catedral de Tarragona. Feia 35 anys que Vidal i Barraquer havia traspassat a la Cartoixa de La Valsainte (Friburg, Suïssa), després de viure set anys a l’exili. En començar la Guerra Civil, el Cardenal va haver de fugir per salvar la vida i, un cop mort, les seves restes no van poder tornar per la negativa de Franco. Caldria esperar fins després de la mort del dictador i la caiguda del règim, perquè el cos del cardenal retornés amb tots els honors.

La fermesa i la coherència de les seves posicions en temps de totalitarismes, li comportarien nombroses adhesions, però també nombroses enemistats, que el durien a un llarg oblit, fins més enllà de la seva mort. L’Any Cardenal Vidal i Barraquer ha recuperat la memòria i ha posat en valor la figura d’aquest il·lustre cambrilenc.

Els Xiquets de Tarragona representaran el món casteller a Copenhaguen a l’abril

El 4 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona en la tercera ronda

Els Xiquets de Tarragona actuaran a Copenhaguen aquest mes d’abril, després d’haver estat la colla elegida per representar el món casteller en l’Aplec Internacional 2019 d’Adifolk (https://www.adifolk.cat/ca/esdeveniments/aplec), que enguany se celebrarà a la capital danesa entre divendres 26 i diumenge 29 d’abril.

L’Aplec, un esdeveniment itinerant que any rere any s’encarrega de portar la cultura, el folklore i les tradicions catalanes arreu d’Europa i del món, en aquesta ocasió s’emmarcarà en el context del 48 Timer Festival de Norrebro (https://48timer.com/), on la cultura catalana exercirà com a convidada i on els matalassers representaran el món casteller.

El d’aquest 2019 serà el primer viatge a l’estranger de la colla tarragonina d’ençà del 2011. En aquella ocasió, el destí va ser Irlanda del Nord. Serà, a més, la segona vegada que els de la camisa ratllada participaran en un Aplec Internacional d’Adifolk: l’anterior i fins ara única havia estat el 1994, quan l’esdeveniment es va celebrar a Marsella. Aquest any hi tornen, coincidint amb el 25è aniversari d’aquella participació.

Un any sense local

Per als Xiquets, aquest viatge a l’estranger suposa una eina de motivació doble, tant des del punt de vista tècnic com sobretot social, quelcom que la institució valora moltíssim en el difícil context que continua vivint: cal no oblidar que justament a l’abril farà un any que els Xiquets van haver d’abandonar el seu local del carrer Santa Anna per problemes estructurals en l’edifici i des de llavors no disposen de seu social i van haver de traslladar els assajos -després d’un periple de diverses setmanes on van arribar a assajar al carrer- al Pati del Pou de l’Ajuntament. Encara avui desconeixen fins quan hauran de conviure amb aquesta situació.

A més dels Xiquets, també participarà en aquest Aplec 2019 en representació de la cultura catalana l’associació sardanista Tarragona Dansa, així com la Mulassa, el Lleó i el Bou tradicional de Valls.

L’Ajuntament de Cambrils posa en marxa el cicle de xerrades ‘Tastet de Rutes’ per obrir-se a nous públics

La primera xerrada, titulada ‘La ruta de la seda. Seguint les passes de Marco Polo’ anirà a càrrec de Lluís Núñez i Núria Borràs.

El Departament de Participació i Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils diversifica l’oferta d’activitats i es dirigeix a nous públics amb el cicle de xerrades ‘Tastet de rutes’, que consta d’algunes sessions dirigides a diferents col·lectius com l’alumnat de l’Escola d’Adults i el Centre Obert i d’altres que es realitzaran als Centres Cívics i seran obertes al públic general.

El cicle arrencarà a l’Escola d’Adults el proper dilluns, 3 de desembre de 19 a 20 hores. La primera xerrada, titulada ‘La ruta de la seda. Seguint les passes de Marco Polo’ anirà a càrrec de Lluís Núñez i Núria Borràs, que relataran el seu periple de 3 anys a través dels països i dels camins que van conformar aquesta llegendària ruta. Des d’Istanbul fins a Xi’an, mostraran insòlites fotografies del seu viatge i acostaran els alumnes a la història, les costums i les religions de les zones visitades.

Es projectaran dos curtmetratges documental a l’Espai Jove La Palmera de Tarragona

El proper dimecres 1 d’agost, a les 22 hores, a l’Espai Jove La Palmera, es projectaran els curtmetratges Balam, de David González, i Refugiados, camino de Europa, d’Antoni López. A continuació, hi haurà un col·loqui amb Concha Díaz-Berzosa, d’Amical Mauthausen, i Francesc Xavier Tolosana, del Fòrum de Tarragona per la Memòria. Aquesta projecció tanca el Cicle de Cinema de Drets Humans a la Mediterrània, organitzat per la conselleria de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona.

Cartell del curtmetratge ‘Balam’ i text de les projeccions. Foto: cedida.

La producció Balam s’ha realitzat a partir de l’acompanyament a diferents grups de persones refugiades provinents de Síria al llarg de l’anomenada ruta dels Balcans. Les imatges i testimonis es van enregistrar des de l’illa de Lesbos a Grècia fins a Àustria, passant per les repúbliques de Macedònia, Croàcia i Eslovènia. Directors de Balam:  Luís Díaz, Marc Rodríguez, David González Sanz, Francisco Richart Barbeir.

Refugiados, camino a Europa, del director Antonio López compara a través de l’experiència d’Ossamah Al Abed Almohsen durant el seu periple per Europa després de fugir de Síria i de Concha Díaz-Berzosa, membre del comitè executiu de l’associació Amical de Mauthausen,  l’actual crisi de les persones refugiades amb la que es va patir després de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial, comparant les imatges actuals amb les que va prendre Agustí Centelles durant la Guerra Civil.

Redacció

L’Orquestra Händel del Conservatori de Vila-seca oferirà tres concerts durant el mes de maig

Imatge d’una actuació de l’Orquestra Händel

L’Orquestra Händel del Conservatori de Vila-seca, dirigida per Rafael Fabregat, presentarà el programa treballat durant el curs actual, en diferents concerts que es realitzaran aquest mes de maig.

El primer dels concerts tindrà lloc al Círcol del Teatre Fortuny, organitzat per l’Associació de Concerts de Reus i previst per al 19 de maig. Aquest acte forma part de la programació de la temporada de concerts que gestiona l’entitat reusenca.

En el marc de la programació de primavera de l’Auditori Josep Carreras, el diumenge 20 de maig l’orquestra oferirà un concert a Vila-seca on presentarà el programa “Vell repertori, nous intèrprets”, que comptarà amb la participació del guitarrista Lluc Manel Ferré, recent guanyador del Concurs “El solista i l’orquestra”, una iniciativa del Conservatori de Vila-seca, de la qual ja s’han celebrat nou edicions, adreçada a alumnes de més nivell del grau professional i que implica rotatòriament a una de les especialitats instrumentals que s’imparteixen al centre.

El tercer dels concerts tindrà lloc a l’auditori de l’Escola Municipal de Música de Salou el dimecres 23 de maig. Aquest acte tancarà un periple de concerts de l’orquestra que, en les darreres setmanes, els ha dut a altres indrets com ara l’auditori Pau Casals de El Vendrell i els auditoris de Manresa i Igualada.

El programa que interpretarà l’orquestra comptarà amb obres de Serra, Vivaldi, Mahler i Holst.
L’orquestra manté una dilatada i consolidada vida artística i docent amb 29 anys d’existència. Està lligada a l’activitat acadèmica del conservatori i la integren alumnes dels darrers cursos del grau professional que ofereix el centre.

Dues víctimes de l’atemptat de Cambrils avalen una nova entitat per ajudar a «afectats pel terrorisme»

Imatge de dues víctimes de l’atemptat de Cambrils, Rubén i Núria, durant la roda de premsa de l’UAVAT. Foto: ACN

Davant de les mancances de les administracions públiques en l’atenció immediata i continuada a les víctimes del terrorisme, un conveni amb la Universitat de Barcelona (UB) ha permès la creació de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Aquesta entitat es dedicarà a ajudar psicològicament i assessorar les víctimes directes i indirectes d’atemptats terroristes i a assessorar-les en els complicats tràmits burocràtics.

La UAVAT neix de la preocupació d’un conjunt de professionals de l’àmbit privat amb experiència en l’atenció a víctimes i afectats per terrorisme, i es constitueix des dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost de 2017. Està composta per psicòlegs clínics, forenses, psiquiatres, advocats laboralistes i professionals experts en l’atenció a víctimes d’accions terroristes i grans catàstrofes. A més, manté una estreta col·laboració amb institucions, entitats de prestigi i organitzacions com l’Associació 11-M afectats per Terrorisme i la Universitat de Barcelona. La nova entitat estarà coordinada per Elisa Micciola i Sara Bosch, psicòloga que va dirigir durant molts anys l’atenció a víctimes del terrorisme de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), i Robert Manrique, víctima d’ETA a l’Hipercor i expresident de l’ACVOT.

Des del mateix 17 d’agost diversos professionals i experts en atenció a víctimes d’atemptats es van posar en marxa per ajudar els nous afectats. Aquesta primera atenció l’han volgut estabilitzar i crear una entitat organitzada per a les actuals i possibles futures víctimes. Com explica Bosch, «no és el mateix posar un cartell que digui que es fan abraçades si es demanen, que directament fer l’abraçada a qui ho necessita». «No tothom truca o acudeix, no tothom encaixa en les associacions de víctimes o en els dispositius d’atenció psicològica: hem de ser proactius, no esperar», ha conclòs.

Per això, la unitat vol ser un recurs addicional a l’administració, especialitzat i estable, vol alertar les administracions perquè facin el seguiment de les víctimes i pretén limitar la desinformació i disminuir la victimització secundària. La UAVAT s’ha establert com el cos tècnic pericial de l’Associació 11-M Afectats per Terrorisme, que coordina la direcció de l’acusació popular de la causa oberta a l’Audiència Nacional pels atemptats de Barcelona i Cambrils, que segueix secreta.

Elisa Micciola, coordinadora de la UAVAT, ha explicat que els atemptats tenen efectes físics i psicològics, però també familiars, laborals i socials. Per això, vol assessorar els afectats, que poden ser també testimonis presencials o fins i tot el personal d’emergències que atén les primeres víctimes, perquè tinguin reconeixement i reparació dels danys.

Antonio Andrés Pueyo, de la UB, ha explicat que volen aportar les seves instal·lacions i coneixement, i que els coneixements obtinguts amb l’atenció a les víctimes no es quedin als arxius i biblioteques sinó que serveixin per atendre noves víctimes.

Robert Manrique ha lamentat que més de 30 anys després de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona i 14 anys després de l’11-M les administracions segueixin cometent els mateixos errors, com fer passar les víctimes per llarguíssims periples burocràtics, retards injustificats en l’atenció psicològica i poca empatia. Per això, creu que les pròpies víctimes d’atemptats anteriors són els més adequats per assessorar, juntament amb professionals, els nous afectats.

En la presentació de UAVAT hi ha assistit també la presidenta de l’Associació 11-M, Pilar Manjón, i dues víctimes de Cambrils, l’argentí Rubén G., ferit molt greu, i la seva parella, Núria F., afectada psicològicament per l’acció islamista. Han explicat perquè se senten desatesos per l’administració.

Manjón ha lamentat que el Ministeri de l’Interior vulgui limitar l’abast de les indemnitzacions per danys psicològics i incapacitats i posi traves al reconeixement de moltes víctimes.

Disfuncions després de l’atemptat de Cambrils

Per la seva banda, la parella afectada per l’atemptat de Cambrils ha explicat que aquella nit van sentir un fort impacte al passeig Marítim, van veure el cotxe dels terroristes bolcat, trets i gent corrent. Rubén ha dit que «era com una guerra, tothom corrent sense saber qui és l’enemic», fins que un jove es va acostar a ell. Pensava que li volia demanar ajuda, però era un dels terroristes i el va apunyalar a la cara amb un ganivet. Va protegir la seva dona, es va treure el ganivet i va començar a sagnar abundantment i a ofegar-se amb la pròpia sang. La seva dona el va poder dur fins un ‘xiringuito’ on el van atendre inicialment, després el van atendre els Bombers, el CAP de Cambrils i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on el van operar d’urgència durant cinc hores de les greus ferides a la cara. «L’únic que pensava és que estava viu, veia, parlava, sentia», ha dit Rubén G.

La dona ha lamentat la mala atenció que va rebre ella al CAP, que els Mossos l’interroguessin gairebé immediatament i que una treballadora social del Ministeri de l’Interior la tractés sense cap tipus de tacte fent-li «un interrogatori de tercer grau». Després, va trigar més de dos mesos a poder tenir una cita amb el psicòleg que li havien assignat, en sis mesos ha declarat vuit cops davant de la policia catalana i l’administració li demana contínuament els originals de tots els documents, mentre que en canvi no sap res de l’Audiència Nacional espanyola.

ACN

Oliver Fuentes: «Avui en dia, ser jove i arribar a triomfar és molt difícil»

Oliver Fuentes al pavelló del Sagrat Cor (Rafa Marrasé / TGN Bàsquet)

La presentació d’equips del TGN Bàsquet que es va fer dissabte passat 20 de gener va tenir un convidat molt especial. Oliver Fuentes (5/2/1975) va ser un jugador de bàsquet que estava cridat a ser una estrella del bàsquet català, estatal i europeu però que una lesió, per culpa d’una mala decisió tècnica, va apartar de l’elit. Fuentes, potser alguns el recordaran, era un jove escorta que jugava al Barça d’Aíto (amb Epi, Jiménez, Galilea, etc), amb el cabell pèl-roig i amb molt de talent, «era una espècie de Juan Carlos Navarro abans de Juan Carlos Navarro», deia d’ell el periodista Jesús Pérez Ramos en un reportatge sobre la figura de Fuentes titulat ‘Oliver Fuentes: esta es mi historia’.

En aquell text s’explica la història del noi que apuntava a estrella però que no ho va ser. Oliver Fuentes va formar part de la primera fornada de jugadors de bàsquet en estar a la Masia perquè fins aleshores només hi residien jugadors de futbol. Era un gran anotador, amb una facilitat increïble per atacar però aleshores els tècnics del Barça van decidir canviar la seva mecànica de tir, no perquè no fos efectiva, que ho era i molt, sinó per una qüestió estètica.

«Navarro llença de qualsevol manera, ¿li ha canviat algú la seva mecànica de tir?, les fica i llestos», deia en aquell reportatge. Els entrenadors blaugrana volien que tingués un «llançament bonic» i per això el van sotmetre a llargues sessions de correcció, assegut en una cadira canviant la seva mecànica. El problema és que al forçar la seva manera de llençar, patia subluxacions i se li bloquejava el braç. «Em preguntaven on em feia mal, però no tenia dolor, simplement el braç se me n’anava de lloc», deia aleshores.

El seu rendiment va caure en picat, el Barça el va cedir al Lleó i després al Múrcia, però res. A partir d’aleshores tot un periple per diferents metges i especialistes que, tot i alguna operació, mai van poder solucionar el seu problema, fins que va decidir retirar-se.

Vostè apuntava a estrella, però una decisió errònia de l’equip tècnic del Barça va provocar una lesió que va precipitar la seva retirada. Encara hi pensa?

Es va decidir canviar la meva mecànica de llançament i allò va ser contraproduent, potser el problema de les meves espatlles hauria sortit igual, no ho sé. Ara, però, ja no em preocupa allò.

En aquell reportatge vostè es mostra molt dur amb Aíto García Reneses («Aíto la va cagar i punt, va voler canviar la mecànica de tir a un noi a qui no se li havia de canviar i la va cagar, no li va sortir bé i ja està», deia aleshores), li retreu no només l’errada sinó que després l’ignorés completament, s’esperava quelcom més d’Aíto?

Ell no va ser el responsable directe de canviar-me la mecànica de tir, sinó un segon o un tercer entrenador. Potser sí que durant molts anys vaig esperar una disculpa d’ell però també és veritat que Aíto ha entrenat un munt de gent, potser no havia d’estar pendent de mi anys després. Aquella decepció que vaig sentir envers ell va ser fa anys, després de veure’l per primera vegada. Des d’aleshores l’he vist alguna vegada més i hem parlat, sense que fos una conversa profunda, i el tracte ha estat molt cordial. Ara tinc un gran record d’ell, em va fer debutar i em va ensenyar moltíssim i no només dins de la pista, sinó fora també.

Vostè es qualificava com «un malalt de bàsquet», que no havia conegut ningú que havia estimat aquest esport tant com vostè.

És veritat. El bàsquet era una autèntica passió per a mi i res del que he fet després, per molt que m’hagi agradat, s’hi ha acostat.

També va dir que un cop es va retirar va veure que hi havia vida més enllà del bàsquet.

Sí, jo només vivia pel bàsquet. Als meus pares, que residien a Sant Joan de Vilatorrada, amb prou feines els veia perquè a banda d’entrenar i jugar, anava a veure partits o els mirava per la tele. Ara, amb l’edat i l’experiència, t’adones que hi ha més coses a la vida. Penso que els caps de setmana, quan no tenia partit, hauria d’haver anat al poble, a veure la família, i no ho vaig fer. El fet de retirar-me tan aviat per culpa de la lesió em va fer adonar de tot això.

Els joves d’ara viuen tant el bàsquet com vostè aleshores?

Avui en dia, ser jove i arribar a triomfar és molt difícil. S’ha de tenir en compte que, per exemple, en clubs grans, hi ha la pedrera i, a més, la possibilitat de fitxar un munt de jugadors comunitaris o estrangers. Quan jo estava al júnior del Barça tenia oportunitats amb el primer equip, jugava en els partits més fàcils o quan l’equip guanyava de molt. Ara això és molt difícil. Els nois saben que quan hagin de donar el salt al primer equip hi haurà algú que els barrarà el pas i això pot ser desmotivador.

Ara que esmenta el Barça, què li passa al conjunt blaugrana que no rutlla de fa anys?

Crec que falta sentiment, gent de la casa. En un gran club com el Barça, el primer equip ha d’estar format, en la seva base, per gent de la casa. Hi ha d’haver una part molt substancial de jugadors que sàpiguen com costa arribar al primer equip. Els joves de la pedrera somien en arribar al primer equip i es passen sis o set anys entrenant dues o tres vegades al dia. Recordo que quan estava al Barça, al migdia, de tres a quatre, feia tecnificació i al matí i a la tarda també tenia entrenament i, fins i tot, quan vaig arribar al primer equip, feia quatre sessions al dia. Ara, quan arribes a debutar al primer equip, t’aferres al teu lloc com sigui perquè saps com de difícil ha estat arribar.

S’han vist partits autènticament decebedors…

El que no pot ser és veure, com hem vist els últims anys, que vingui el Madrid i et guanyi de 40 al Palau. Segur que poses quatre jugadors del B i dos o tres americans bons i no perdràs mai a la vida de 40 punts per molt bon Madrid que tinguis al davant. Jo no dic que hi hagi desídia, però allò que es veu clarament és que quan les coses van malament, ningú estira del carro.

Parlem del TGN Bàsquet. Aquest és un club que va sorgir d’aquesta escola que tenim aquí al davant, el Sagrat Cor, creu que això és important per a fer un club sòlid, reforçar el sentiment de pertinença?

Això és indiscutible, el sentiment de pertinença és cabdal perquè, com deia, et permet fer un pas endavant en els moments difícils. Al final, i això val per a equips grans i petits, l’aficionat vol veure nois de la casa, aquell que va començar d’infantil, nois i noies que fa anys que estan al club.

Rafa Marrasé

Sant Magí comença a caminar cap a la Brufaganya i viurà el Watermelon i la Sindriada

El preu de la tallada de la Sindriada és 1 €. Venda de tiquets: Mercat Central, durant el mateix dia.

El programa de Sant Magí va cremant etapes cap als plats forts tradicionals del programa d’aquest cap de setmana. Aquest dimecres s’enceta la pujada a la Brufaganya per part dels Portants de l’aigua de Sant Magí. El seu periple (que l’any vinent complirà el seu 25è aniversari) els portarà dos dies fora de la ciutat per tornar divendres. Bràfim és el punt escollit per fer el canvi de ferradures als cavalls, que estalviarà les problemàtiques periòdiques derivades de la sorra a la seva entrada per Tarragona. 

A més, aquest dimecres també és el torn de dos plats forts. El primer és el Watermelon Pool, una iniciativa solidària consolidada, i que ha tingut enguany com guanyador Jesús Fernández (amb 1.947 vots dels 12.000 comptabilitzats), tarragoní i relacionat amb l’empresa www.esquiades.com. Els diners recaptats aniran destinats a l’entitat ‘Xq no Alex?’. Tant ell com Ambrós Porta, Júlia Requesens, Oskar Pujol i Àlex Alonso es tiraran a la WaterMelon Pool, demà a partir de les dotze del migdia al voltant de l’edifici del Mercat Central.

I el segon és la Sindriada, a partir de les 19.00 hores a l’interior del Mercat Central. Enguany coopera destinant els beneficis a l’entitat que hagi escollit la celebrity de la Watermelon Pool més votada en línia. Preu de la tallada: 1 €. Venda de tiquets: Mercat Central, durant el mateix dia.

(Podeu consultar el programa de festes de Sant Magí clicant aquí)

 

 

El Museu d’Història de Cambrils aconsegueix el dipòsit definitiu dels bronzes romans de la Llosa

Imatge de la roda de premsa de presentació. Foto: Cedida

Imatge de la roda de premsa de presentació. Foto: Cedida

El Museu d’Història de Cambrils ha aconseguit el dipòsit definitiu del conjunt de bronzes romans de la Llosa del segle IdC. Avui ho han anunciat l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, el regidor de Cultura, Lluís Abella i el director del Museu, Gerard Martí.

La concessió de la Generalitat de Catalunya arriba 25 anys després de la descoberta dels bronzes i d’un llarg camí per aconseguir que aquestes peces, de rellevància internacional, es poguessin quedar a Cambrils de manera permanent.

El passat mes d’agost, l’Ajuntament de Cambrils, a instàncies de la Junta de Govern del Museu d’Història de Cambrils, va tornar a demanar formalment a la Generalitat el dipòsit definitiu, tal com ja s’havia fet en cinc ocasions anteriors des del moment de la descoberta dels bronzes.

Finalment, el desembre passat l’Ajuntament de Cambrils va rebre la resolució signada pel director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Josep Boya, que autoritzava el dipòsit definitiu al Museu de 230 objectes procedents dels jaciments dels Jardins de l’Ermita de la Mare de Déu del Camí i de la Vil·la Romana de la Llosa. Entre aquestes peces, les més rellevants corresponen al conjunt de Bronzes de la Llosa, però també s’hi inclouen molts dels materials que formen part de l’exposició del Museu, però que es trobaven en situació legalment ambigua des de l’any 2005.

L’alcaldessa de Cambrils ha explicat que, a més de regularitzar la situació administrativa, la concessió és un reconeixement a la feina ben feta en la gestió del patrimoni històric a Cambrils. La implicació de la ciutadania en les polítiques de patrimonialització portades a terme ha permès arribar, des de la fundació del Museu d’Història de Cambrils el 1999, a més de 200.000 visitants registrats, entre els quals ha estat clau el paper dels grups dels centres escolars cambrilencs. Mendoza també ha agraït la feina als membres dels 8 consistoris diferents que hi ha hagut des del 1992, que des del primer moment es van unir al clam de diferents entitats i col·lectius del municipi per fer les passes necessàries per aconseguir que el conjunt pogués ser admirat de forma íntegra a Cambrils.

Per la seva banda, el regidor de cultura ha explicat els detalls del llarg camí recorregut i ha destacat el fort impuls que significa aquesta autorització per consolidar el Museu d’Història de Cambrils com un projecte cultural de referència.

Programació especial pels 25 anys de la descoberta

La concessió coincideix amb el 25è aniversari de la descoberta dels bronzes en el marc d’una excavació científica a càrrec de Códex i dirigida per Ester Ramon.

Amb aquest motiu, el museu d’Història de Cambrils ha organitzat una programació especial dins del festival Tarraco Viva 2017 i el Dia Internacional dels Museus.

Les activitats es portaran a terme el diumenge, 21 de maig, a la Vil·la Romana de la Llosa des de les 11 hores i fins a les 14 hores.

11 hores: Visita teatralitzada a la Vil·la Romana de la Llosa realitzada per Còdol Educació (cat)

12 hores. La Llosa, en excavació des del 1983, xerrada a càrrec de Jaume Massó, arqueòleg (cat)

12:30 hores. DE MÚSICA. La música en la antigua roma. Concierto de recreación històrica, Ludi Scaenici (Italia) (cast)

13:15 hores. Les legions baiximperials. Recreació històrica, Septimani Seniores (Tarragona) (cat)

Els bronzes de la Llosa

Els objectes recuperats havien estat utilitzats entre la segona meitat del segle I i el segle II dC, moment de màxima esplendor i riquesa de la vila. Alguns dels estris són d’il·luminació: el canelobre, el lampadari i la llàntia; i els altres formen part de la vaixella de luxe de la casa, la pàtera, els coladors i els suports. Totes aquestes peces formaven part del mobiliari de la sala més noble, el menjador (triclinium), i els va dissenyar i fabricar un mateix taller, probablement del sud d’Itàlia. Cada un d’aquests objectes esdevenia un camp d’expressió artística important que reflectia el nivell social i econòmic dels propietaris en els banquets (convivium) que oferien als seus convidats.

Un llarg periple iniciat el 1992

Des del moment de la descoberta del conjunt de Bronzes de la Llosa el 1992, l’Ajuntament de Cambrils va expressar la voluntat de gestionar al municipi uns objectes que podrien esdevenir referents del municipi. Així és com va iniciar el procés de sol·licitud de totes les peces arqueològiques aparegudes a Cambrils als diferents organismes competents. Des d’aquell moment i fins l’actualitat, tots els consistoris han continuat aquest procés.

Des del primer moment, l’Ajuntament es va implicar en la restauració dels objectes de bronze i en l’adequació d’un edifici històric per a convertir-lo en museu. La inauguració del Molí de les Tres Eres, en conveni amb el Centre d’Estudis Cambrilencs, amb l’exposició El poblament antic a Cambrils l’any 1999, va aconseguir presentar en públic, per primera vegada, el conjunt de bronzes de La Llosa. Va ser també gràcies a una resolució de la Generalitat de Catalunya que solucionava, per un període provisional de pocs mesos, una situació que havia de ser temporal i que es va convertir en permanent.

La inclusió al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya del Museu d’Història de Cambrils l’any 2000, resolia l’escull de no poder acollir material arqueològic a Cambrils fins que no es disposés d’un museu en condicions.

Aquell mateix any, de nou, es va demanar el dipòsit definitiu del conjunt de bronzes i es va aconseguir una resolució a més llarg termini: 5 anys. No era la situació òptima ja que, per exemple, el decret imposava una solució salomònica com era la necessitat que la llàntia i la pàtera del conjunt, havien de ser exposades per períodes de 6 mesos al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i al Museu d’Història de Cambrils, amb el corresponent perill per a la integritat de les peces durant els trasllats regulars. El darrer trasllat va ser realitzat el passat mes de desembre de 2016.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Cambrils va tornar a demanar el dipòsit definitiu del conjunt a Cambrils els anys 2001, 2002 i 2009. La resposta mai va ser positiva i la situació es va allargar 17 anys, període durant el qual des de Cambrils s’ha demostrat la voluntat ferma de treballar amb respecte vers el coneixement del patrimoni amb criteris científics i divulgatius, sense deixar de banda la potent força del patrimoni com un recurs d’atracció del turisme cultural.

En tots aquests anys s’ha aconseguit consolidar, amb la participació de la societat civil, un projecte patrimonial clar al voltant del Museu d’Història de Cambrils. Darrerament, l’any passat, es va aconseguir, amb l’ajut de la Diputació de Tarragona, iniciar el Pla Director del jaciment de la Llosa amb la construcció d’una passera perimetral i la reobertura permanent de l’espai. També es va aconseguir renovar el discurs museogràfic del Molí de les Tres Eres, amb la inauguració de l’exposició actual, titulada Cambrils: els orígens, on es reforça el paper del conjunt de bronzes.

Tot plegat, va motivar a la Junta de Govern del Museu d’Història de Cambrils instar a l’Ajuntament de Cambrils que tornés a sol·licitar, una vegada més, a la Generalitat de Catalunya, el dipòsit definitiu de tot el conjunt de bronzes de La Llosa. Ara el Museu d’Història ha de vetllar amb responsabilitat per la conservació i difusió d’aquest conjunt excepcional d’objectes amb més de 2.000 anys d’història.

Més de 200 estudiants de la Canonja gaudiran de visites didàctiques a l’exposició sobre Darwin que acull el municip

El naturalista Charles Darwin

El naturalista Charles Darwin

Més de 200 estudiants de L’Escola la Canonja i de l’Institut Collblanc d’aquest municipi del Tarragonès gaudiran els pròxims dies de visites didàctiques a l’exposició Darwin i l’evolució que, pensada per a tots els públics, obre les seves portes en aquesta localitat el dimarts 13 de desembre, concretament al Castell de Masricart, on es podrà visitar fins al 23 de desembre. L’horari és: de dilluns a divendres de les 16 h a les 20 h, i els dimarts, dimecres i divendres de les 9 h a les 13 h.

La mostra presenta plafons molt didàctics amb les fites principals sobre la teoria de l’evolució i els seus protagonistes.

En concret, de l’Escola La Canonja hi assistiran dos grups de sisè curs de primària, mentre que de l’Institut Collblanc ho faran un total de vuit grups de primer i de segon d’ESO. De caràcter itinerant, la mostra està comissariada per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Aquesta exposició recull les principals aportacions científiques de Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució. Es presenta en atractius plafons a través dels quals es pot realitzar un recorregut per la vida i activitat científica principal d’aquest científic i descobrir alhora la importància de la teoria de l’evolució que va formular.

Els àmbits principals en què s’estructura són: vida del pare de l’evolucionisme, l’etapa de Cambridge, el viatge del Beagle; Darwin, un naturalista expert, selecció artificial i superpoblació, les seves relacions científiques amb altres naturalistes, el seu llibre L’origen de les especies i altres línies d’investigació no tan conegudes.

Els plafons que inclou la mostra han estat elaborats amb la tecnologia HP Designjet L65500, amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient

Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a la localitat anglesa de Shrewsbury. Va estudiar uns anys Medicina a la Universitat d’Edimburg, on va establir relació amb Robert Grant, amb qui comentava les idees evolucionistes enunciades per Lamarck. Després va anar a fer Teologia a Cambridge i va aprofitar per fer-hi contactes, on va conèixer John Stevens Henslow, qui va possibilitar que el jove naturalista pogués embarcar al Beagle el 27 de desembre de 1831, amb el qual va realitzar un viatge per arreu del món que va durar prop de 5 anys.

Durant aquest periple Darwin va consolidar les seves qualitats com a naturalista de camp i va recollir un munt de dades, claus per a les seves formulacions teòriques posteriors, com la teoria de l’evolució, determinada per la selecció natural i que va exposar àmpliament al llibre El origen de las especies.

A més, però, va abordar altres línies d’investigació biològiques, destacant els seus treballs sobre botànica, així com l’expressió de les emocions en l’ésser humà i els animals.

Tot això es constata de manera didàctica en els plafons que inclou la mostra i que han estat elaborats amb la tecnologia HP Designjet L65500, amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient.

Rendibilitat màxima

Uche celebra el gol contra el Cádiz. Foto: Nàstic

Uche celebra el gol contra el Cádiz. Foto: Nàstic

El Nàstic abandona la darrera posició de la classificació després d’onze jornades sent el cuer. Gràcies a les tres últimes victòries en els darrers quatre partits. Tres victòries amb el mateix resultat. 1-0. Efectivitat golejadora i seguretat defensiva. Dos trets diferencials dels equips de Vicente Moreno, que s’havien perdut en aquest inici de temporada.

Un dels factors més criticats durant el llarg periple sense la victòria havia estat la debilitat defensiva mostrada pel conjunt grana. Errors puntuals individuals que condemnaven al Nàstic, sobretot a casa, i altres errors col•lectius que feien que Vicente Moreno no fos capaç de dotar al conjunt amb el seu toc. Però en les darrers jornades, el Nàstic ha estat capaç d’aixecar el mur defensiu i les victòries han començat a arribar.

En la jornada 12, a casa davant del Mallorca, el Nàstic va encaixar dos gols, que van significar un empat. Però des de llavors, els grana només han recollit la pilota des de la xarxa una vegada. En la derrota contra el Reus. Ni Mirandés, ni Getafe ni Cádiz han vist porta i això s’ha traduït amb victòria. En aquests encontres, la parella de centrals ha estat o bé Suzuki Molina o bé Suzuki Djetei, acompanyats sempre per Mossa i Valentín. És a dir, la mateixa línia defensiva que la passada temporada, només amb la variant del jove camerunès, que de mica en mica va agafant pes en l’equip.

I com moltes vegades diu el tècnic valencià, si deixes la porteria a zero només necessites un gol per guanyar. Dit i fet. 3 victòries amb 3 gols. És a dir, 1-0 i 3 punts que permeten al Nàstic estar a dos punts de la permanència ara mateix. I per als més agosarats, a 7 del play-off en aquesta lliga tan extremadament igualada.

Els socis no pagaran a la Copa
Durant unes hores, el Nàstic haurà d’aparcar la lliga per centrar-se en la Copa. I és que aquest mateix dijous (21:00h) l’Alavés visita el Nou Estadi en el partit d’anada dels setzens de final. Un partit pel qual els socis no hauran de gratar-se la butxaca. Tindran entrada lliure com si d’un encontre de lliga es tractés.

Els preus de les entrades per als aficionats no abonats són els mateixos que en els partits de LaLiga 1|2|3: 15€ a la zona de Gol, 20€ a Preferent i 30€ a la zona de Tribuna. Mentre que el preu a la zona de visitant és de 20€.

El CBT comença la lliga amb victòria a Gernika (74-90)

Una jugada del partit d'ahir. Foto: Cedida

Una jugada del partit d’ahir. Foto: Cedida

Després d’una pretemporada irregular, un any més el CB Tarragona 2017 començava el seu periple per la LEB Plata. I ho feia a Gernika, on el Zornotza es veia obligat a jugar per les inundacions que va patir el seu pavelló fa unes setmanes.

Berni podia comptar amb la plantilla al complet. Tots els jugadors en perfecte estat i sense cap problema previ.

I el partit va començar amb molts nervis per part dels dos equips. Cap dels dos equips es trobava còmode damunt de la pista. Va ser Zornotza qui va aconseguir asserenar-se primer i agafar el control del partit gràcies també a l’efectivitat en el tir exterior. Però el CB Tarragona 2017, poc a poc es va anar refent i va aconseguir gràcies a una bona defensa agafar una petita renda al marcador, 10-15.

Quan faltaven poc més de dos minuts pel final del primer quart i després que Zornotza igualés el partit a 15, Berni va demanar el seu primer temps mort del partit. L’equip va reaccionar i l’aportació ofensiva sobretot de Dani Martínez (22 punts al final del partit) i Salim Gloyd (18 punts al final del partit), amb tres triples entre els dos, l’equip va aconseguir arribar al final del primer quart amb una clar 17-27.

Però l’alegria va durar poc. A l’inici del segon quart va aparèixer el gran perill ofensiu del l’equip basc. Gantt que fins el moment havia estat apagat. Amb només tres minuts va aconseguir 9 punts consecutius que van posar el marcador en un ajustat 26-27. Berni obligat a demanar el seu segon temps mort, va aconseguir parar el parcial, però el partit tornava a estar igualat. Els dos equips canviaven cistelles, arribant-se a la mitja part amb un ajustat 39-41.

El tercer quart no va començar malament. L’equip es trobava còmode en atac i amb una bona defensa, aconseguia tornar a agafar una petita renda al marcador (44-53). A part la quarta falta personal de Gantt, va obligar al tècnic local a reservar-lo a la banqueta.

Però aquí no es va acabar la reacció. Dani Martínez va aparèixer de nou. Tres triples seus van obrir una  diferència important al marcador, 51-64. Zornotza evidentment no va deixar que la diferència s’ampliés i en algun moment va aconseguir baixar del llistó dels deu punts, però al final del tercer quart es va arribar amb 58-69.

Quedaven deu minuts per confirmar el treball fet. La sensació general al pavelló de Gernika, es que ho tornava a aparèixer el Gantt del segon quart o el partit podia agafar un clar color blau. L’entrenador local va tornar a posar en pista a l’aler americà, quan només havia passat un minut del inici del darrer quart. Totes les mirades anaven cap a ell, però Xavi Hernàndez el va defendre de forma excel·lent durant els seus primers atacs i Zonotza es va anar apagant poc a poc.

La diferència s’acostava als vint punts, 64-83 amb poc més de quatre minuts per jugar. El partit estava encarrilat i només s’havia de tancar. Berni en un temps mort demanava calma i cap fred als seus jugadors. L’equip local es va posar a pressionar tota la pista, aconseguint retallar les diferències fins els tretze punts, 70-83, quan faltaven dos minuts pel final, però la reacció local es va quedar aquí.

Al final 74-90. La primera victòria de la temporada va viatjar cap a Tarragona i sobretot les bones sensacions que va donar l’equip.

El Nàstic vol trencar la història i seguir tocant la primera divisió

Suzuki i Emana celebren el gol del camerunès en el darrer partit de lliga. Foto:Nàstic

Suzuki i Emana celebren el gol del camerunès en el darrer partit de lliga. Foto:Nàstic

Fa més de quaranta anys que el Nàstic no guanya dos partits seguits a casa a la segona divisió A. L’equip de Vicente Moreno però ha demostrat que és un autèntic especialista en trencar registres i en superar rècords històrics establerts fins ara. Aquest diumenge davant del Córdoba els grana tenen l’oportunitat d’escriure una pàgina més de les moltes que ja han escrit a la nova història del club i d’esgarrapar de forma real i sentimental un tros de camí més cap a primera.

Quan manquen onze jornades per acabar la temporada i amb la permanència ja a la butxaca, tècnic i jugadors ja tenen clar que ara toca marcar-se nou reptes per seguir tenint un objectiu amb trenta-tres punts en joc encara. La pròxima meta dels de Moreno no és cap altra que la de buscar els llocs d’ascens directe sense oblidar-se de poder jugar els play-off. L’equip ara mateix és tercer a tres punts del líder Leganes i a dos només de l’ascens directe que marca l’Alabès. Una derrota dels de Madrid dissabte a Mallorca pot fer que el Nàstic com a mínim per unes hores pugui ser colíder de la Segona A, sempre que guanyi el seu partit davant del Córdoba.

L’equip andalús arriba al Nou Estadi després de sumar quatre dels últims quinze punts possibles però amb l’emprenta que deixa sempre als seus equips Jose Luís Oltra. L’entrenador valencià és un d’aquells que deixa poques coses a l’atzar i acostuma a dominar els temps dels partits i de les temporades per dotar als seus equips d’un alt nivell de competitivitat.

Diumenge al Nou Estadi, en un derbi de tècnics valencians a la banqueta, es podrà veure el duel també entre la petjada d’Oltra i el caràcter guanyador de Vicente Moreno. Segurament Nàstic i Córdoba van començar la temporada amb objectius completament girats però ara es troben immersos en la mateixa lluita en aquest tram final de campanys.

Vicente Moreno tindrà les baixes de Tejera i Naranjo per sanció però recupera el seu doble pivot internacional amb Abu i Madinda, un cop aquests ja han tancat el seu periple de partits amb les seves seleccions.

Durant bona part d’aquesta setmana els jugadors han insistit en poder veure un Nou Estadi ple per ajudar a l’equip a sumar la segona victòria consecutiva a casa després de derrotar al Numància per 1 a 0 en la darrera jornada de lliga. Des del club s’han intentat amb diferents campanyes promocionals afavorir la compra d’entrades i s’han repartit també localitats amb la campanya Junts Província que ha engegat el club grana.

El Nàstic es troba davant del que segurament és el primer partit més important de la temporada i que pot situar als de Vicente Moreno en una de les posicions més priviliegiades de la categoria.

QPC

Emana ja és oficialment nou jugador del Nàstic

Achille Emana al partit jugat a Salou davant del Cornellà. Foto: Nàstic

Achille Emana al partit jugat a Salou davant del Cornellà. Foto: Nàstic

El futbolista camerunès Achille Emana ha signat el contracte que el lliga al Nàstic una temporada amb opció a una altra. Emana arriba al Nàstic després de jugar l’última temporada a l’Atlante mexicà i d’un periple pel futbol del Qatar. El futbolista format a Toulouse amb qui va jugar prèvia de la Champions i va classificar a l’equip occità com a tercer la temporada 2006/07, va firmar pel Betis per 3milions d’euros. La seva etapa al Betis es recorda encara a Sevilla pel bon regust de boca que va deixar el de Yaoundé amb l’equip betic.
Emana de trenta-tres anys juga de mitja punta i pot alternar les dues bandes. El jugador ha estat les darreres setmanes entrenant sota les ordres de Vicente Moreno.
L’arribada d’Emana no és l’única que ha fet oficial el Nàstic aquesta nit. El jugador israelià Gal Arael també fitxa oficialment pel Nàstic. Gal Arael s’incorpora per dues temporades.

Frederic Adan: ‘El nou aplicatiu per buscar gent perduda ens ajudarà a salvar vides’

Frederic Adan és el nou responsable català del Servei d’Emergències (112). Ha esgotat el mandat com a regidor d’un tempestuós grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona i ha finalitzat el seu periple, molt més pacífic, com a president del Consell Comarcal del Tarragonès. Després d’un temps de dubtes sobre si seguiria o no en política, ha decidit fer-ho. Reparteix la seva nova feina entre l’edifici del 112 -davant el CIM del Camp i a prop de la Canonja, en terme de Reus- i Barcelona. Arriba de la mà del conseller d’Interior, Jordi Jané, natural de l’Arboç, un valor cada cop més sòlid a CDC.

Frederic Adan, fotografiat aquesta setmana a l'entrada de les instal·lacions del 112 del Camp de Tarragona. Foto: Tarragona21

Frederic Adan, fotografiat aquesta setmana a l’entrada de les instal·lacions del 112 del Camp de Tarragona. Foto: Tarragona21

A què ha renunciat per arribar a aquest càrrec?

Jo sempre he tingut molt clar que volia treballar pel meu país, amb la gent que m’ha fet confiança i sempre m’ha donat suport. Assumir aquest nou càrrec completa aquests dos objectius: estar al costat d’un conseller amb qui sempre he treballat amb plena confiança, i poder col·laborar en el govern d’aquest país en un moment històric.

He renunciat a altres qüestions que de moment deixo aparcades. El futur és ampli i ja veurem si ho entomarem o no.

Tenim un conseller d’Interior, un secretari d’Interior i un responsable d’Emergències del territori. Què vol dir això?

Que el conseller d’Interior ha fet una aposta molt decidida pel territori.  Al seu equip de confiança hi ha persones de la província de Tarragona. El conseller vol potenciar estructures de la Generalitat que es troben al nostre territori, per exemple el 112.

Què s’hi farà?

És un edifici que ha d’assumir cada cop més responsabilitats, per gestionar més serveis de forma compatible amb Barcelona.

Adan, al seu despatx de l'edifici d'Emergències de Reus. Foto: Tarragona21

Adan, al seu despatx de l’edifici d’Emergències de Reus. Foto: Tarragona21

Quines són les principales mancances del 112?

El 112 és un centre de referència, un dels pioners d’emergències a nivell europeu. És una eina importantíssima quant a la coordinació de les emergències a Catalunya. Ens permet donar una resposta el més ràpid possible al ciutadà en unes circumstàncies en què aquest es troba inquiet.

El que necessita el 112 és que els mitjans de comunicació en facin molt difussió.

La ciutadania sempre demanarà que les ambulàncies i els bombers arribin a temps i que la policia sigui present en les emergències.

Per això estem nosaltres, per intentar que la resposta entre la trucada i l’arribada sigui el més ràpida possible.

Segons com acabi el 27-S es veu vostè coordinant uns Mossos d’Esquadra governats des de Madrid?

En aquest cas, els Mossos tenen el seu propi director general, Albert Batlle. Ell decidirà sobre la nova llei que s’ha aprovat.

Aquest edifici podria passar a Madrid segons com vagin les coses?

No. El 112 és una infraestructura de la Generalitat.

Estem en alerta 4. Com està la situació quant al jihadisme a Catalunya i a la nostra zona?

Ens trobem en unes circumstàncies exepcionals que requereixen mesures exepcionals. La ciutadania ha d’estar tranquil·la perquè des de la Generalitat i des d’Interior es treballa per cobrir qualsevol situació de risc. I es treballa amb tots els cossos de seguretat especialment en la prevenció.

Té personal suficient el 112 i els cossos que el composen?

Puc garantir que és així, tant a les instal·lacions de la Zona Franca de Barcelona com en les de Reus. Tenim atenció telefònica les 24 hores del dia i personal de reforç.

Què els preocupa més? Incendis, robatoris al camp, incivisme?

Depèn de l’època. Els incendis creixen a l’estiu com també, desgraciadament, les persones que s’ofeguen a les platges, altres preocupacions són generals, com els accidents de trànsit. Des d’Interior es fa una gran feina perquè cada cop hi hagi menys accidents. La directora general de Trànsit, Eugènia Domènech, té especial preocupació en aquest tema. Properament s’anunciaran noves accions.

El 112 és un servei del Camp de Tarragona o de Catalunya?

El 112 ofereix arriba a donar servei a tot Catalunya.

Com funcionarà l’aplicatiu de geolocalització de persons perdudes que han posat en  marxa?

Una de les finalitats del 112 és donar una resposta immediata al ciutadà. Amb la nova App, baixant-se una icona al telèfon mòbil l’operador rep la trucada de veu i se li obre un mapa on identifica les dades de longitud i latitud d’on es troba aquella persona. Identifica de manera gairebé exacta el lloc on es troba. Això ajuda molt que podem donar als cossos de seguretat o emergència la ubicació per facilitar la seva ajuda.

Si no hi ha cobertura al lloc?

A Catalunya no tots els indrets en tenen. Des del 112 estem treballant amb tots els operadors perquè cada cop siguin menys les zones d’ombra de Catalunya. Avui en dia, un 25 per cent del territori no en té, però moltes zones són llocs d’impossible accés per al ciutadà. Per tant, es redueix l’espai sense cobertura on hi accedeix la gent.

Estem fent un mapa on senyalarem totes les zones de Catalunya on hi ha cobertura i no n’hi ha. Això facilitarà que algú que pensi a fer, posem per cas, una sortida a la muntanya es pugui planificar el viatge baixant-se un planell per conèixer on tindrà cobertura i on no en tindrà. Estem buscant fórmules perquè la difussió aigui el més massiva possible, i per això necessitem també l’ajut dels mitjans de comunicació. Demanem la col·laboració d’aquests.

Està pensada per gent gran que es perd, per escaladors que s’accidenten..?

Està pensada per a tots els casos. Quan parlem d’emergències pensem en les persones perdudes a la muntanya, però es donen casos com aquella persona de Lleida que ha anat a Barcelona, en un moment no es troba bé i no sap on és. O el cas d’un ciutadà que avisa d’un incendi, però no sap en quina carretera es troba ni el punt quilomètric.

Com s’aconsegueix l’App?

Per Applestore. És una aplicació gratuïta. L’Administració pública ha d’estar al costat del ciutadà i hem considerat que era imprescindible que estigui a l’abast del ciutadà de manera gratuïta. En aquests casos de què parlem, els segons són or. Ens ajudarà a salvar vides.

Jaume Garcia

Llibertat amb càrrecs per a Teresa Gomis

Gomis a la sortida del jutjat. Foto:Beth Magre

Gomis a la sortida del jutjat. Foto: Elisabeth Magre

Vuitanta-quatre hores després de la seva detenció en la macro operació policial orquestrada pel jutge d’Innova, la primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Reus i consellera delegada del Grup Salut, Teresa Gomis, ha quedat en llibertat amb càrrecs. El magistrat Diego Álvarez de Juan li imputa presumptes delictes societaris, falsedat documental, contra l’Administració Pública, blanqueig de capitals i contra la salut pública. Com a mesures cautelars, el jutge ha decretat per Gomis la retirada del passaport i la prohibició de sortida del territori; així com l’obligació de comparèixer setmanalment, cada dilluns, als jutjats de Reus.

Visiblement cansada, Gomis sortia dels jutjats de Reus, pels volts de les 7 de la tarda d’aquest divendres, acompanyada dels seus advocats, Pau Molins i Ricard Font de Rubinat.»No he respost cap pregunta. Tinc molt clar el que havia de dir i crec que això es resoldrà aviat», explicava Gomis a la premsa en finalitzar el seu periple judicial. «Estic molt cansada i no m’he dutxat des de dimarts, em permetreu que en parlem més endavant», s’acomiadava la primera tinenta d’alcalde.

Una detenció «il·legal»

Des de Convergència, el seu coordinador de règim intern i comunicació, Francesc Sànchez, assegura que la defensa recorrerà el procediment del jutge perquè consideren que la detenció de Gomis és «il·legal i desproporcionada». Sánchez afirma que «es poden haver vulnerat els drets de Gomis i, per tant, actuarem en conseqüència defensant la seva honorabilitat fins a l’últim moment». CiU fa referència, especialment, a les més de 72 hores que la primera tinenta d’alcalde ha estat detinguda al calabós de la Guàrdia Civil de Tarragona.

Fiança de 20.000 euros

D’altra banda, Álvarez de Juan va decretar llibertat sota fiança de 20.000 euros per a Luís Márquez Álvarez, propietari de l’empresa Traiber SL. Márquez tindrà un termini d’una setmana per fer el pagament i, en cas de no fer-ho, hauria d’ingressar a presó. Com a mesura cautelar se li ha dictat la prohibició de sortida del país, entrega de passaport i comparèixer diàriament al jutjat de Reus. A Márquez se li imputen els delictes societaris, falsedat documental, contra l’Administració pública, blanqueig de capitals i contra la salut pública.

Segons la interlocutòria, Márquez subministrava pròtesis de «baixa qualitat i amb males condicions higièniques, i es venien peces caducades com si el seu estat fos correcte». El document del jutge apunta que en la declaració d’aquest dijous, Joan Maria Benet, ha afirmat que havia consultat amb doctors de l’Hospital l’estat de les pròtesis i aquests havien «posat en dubte» la seva qualitat.

L’auto també fa referència a les gestions que l’empresari va fer per tornar a ser proveïdor de l’Hospital de Sant Joan després d’un temps sense ser-ho. Segons Márquez, va deixar de vendre a l’Hospital durant els anys 2012 i 2013 arran l’entrada d’un nou doctor en traumatologia. En aquest sentit, el text apunta la  declaració d’aquest dijous de Joan Maria Benet, qui ha declarat produir-se una reunió de Márquez amb representants municipals, entre els quals hi havia la primera tinent d’alcalde. Els dos, segons Benet, “van insistir en què l’Hospital de Sant Joan contractés a Traiber”. Així mateix, el text posa de manifest que l’empresari ha reconegut haver mantingut reunions del més alt nivell, amb el president Mas i el conseller Mena.

Segons l’auto, entre el 2007 i el 2014 consta una facturació de Traiber a l’Hospital Sant Joan de Reus sense cap tipus de licitació o procés d’adjudicació d’acord amb la normativa de contractació pública. El text apunta que la relació mercantil entre Luis Márquez i l’Hospital van comportar un «desajust econòmic de 2.456.548,85 euros, tot i que l’empresa només va declarar haver rebut 518.304 euros. Aquesta situació l’ha negat Luís Márquez i ha explicat que «desconeixia aquesta circumstància, i que no ha rebut més diners».

Llibertat provisional per a set dels detinguts

El jutjat d’Instrucció 3 de Reus ha deixat aquest dijous en llibertat provisional a Enric Agustí, Miquel Àngel Puig, Antonio Foz, Carles Abelló, José Augusto García Navarro, Joan Maria Benet i Lluís Nualart detinguts en la macrooperació del cas Innova aquest dimarts. Als set, el jutge els imputa pels delictes societaris, de falsedat documental, contra l’Administració Pública, i de blanqueig de capitals. Així mateix, també s’ha pres declaració a Francisco Javier Gomà, responsable de l’empresa Medilab; i a Ángel Matías Barberán, vinculat a Ambulàncies Reus a qui el jutge imputa els mateixos delictes. Com a mesura cautelar, a més, el jutge ha acordat la retirada de passaport i prohibició de sortida de territori i comparèixer tots els dilluns al jutjat.

Barberán, el desè imputat en la macrooperació pel cas Innova, s’ha presentat a declarar davant del jutge de Reus aquest dijous després de tornar del Marroc on estava participant en la Titan Desert.

L’operació ‘Curatio-Cirugia’ es va iniciar dimarts amb vint-i-cinc entrades i registres a diverses poblacions de la demarcació de Tarragona, amb epicentre a Reus. Es van detenir fins a nou persones, entre les quals, la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Reus, Teresa Gomis; dos càrrecs actuals de Sagessa; quatre exdirectius de Sagessa; el director gerent d’una mútua de Tarragona; i un empresari.

Els registres i detencions, fetes per la Guàrdia Civil i tutelades pel Jutjat d’instrucció número 3, de Reus, i la Fiscalia de Tarragona, es van fer per la investigació de delictes de falsedat documental, prevaricació, malversació de diners públics, suborn, tràfic d’influències i blanqueig de capitals.

Aquesta notícia està publicada a Reusdigital (JM.Salvat/J.Gallofré/GDDC)

Tertúlia i signatures amb Coia Valls, autora de ‘La Cuinera’, a Llibreria La Rambla

Portada del llibre La Cuinera de Coia Valls

Portada del llibre La Cuinera de Coia Valls

Aquest dissabte 19 d’abril a les 19h a la Llibreria La Rambla, tertúlia i signatura de llibres per part de Coia Valls, autora de l’obra ‘La Cuinera’.

El llibre: Barcelona, 1771. La jove Constança Clavé, de setze anys, deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis. Duu paisatges, gustos i textures gravats a la memòria, i viatja amb la seva única her¨ncia: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat, la Constança somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condició de dona li barrarà moltes portes. No obstant això, s’obrirà pas amb coratge i passió entre els carrers d’una Barcelona convulsa, movent-se entre els grups que criden a la revolució i aquells altres que freqüenten salons més refinats i exquisits; una esfera de poder on es mouen personatges fascinants, com el que va ser considerat el primer gastrònom de l’¨poca, el baró de Maldà.

Signatura d’autors per Sant Jordi

I per Sant Jordi, el 23 d’abril signaran a la parada de la llibreria:

11:00 h Jesús Figueras. L’Institut Vidal i Barraquer a la vista de rodolins

12:30 h Tecla Martorell. Contes, relats i un comiat

13:00 h Joan Camises i Armand.Un mitjó diferent a cada peu / Un peu diferent a cada mitjó

13:00 h Roger Roig i Hugo Prades. Sant Jordi I el Drac «El Patufet I les Tradicions Catalanes»

13:00 h Margarida Aritzeta. El bandoler

13:00 h Joan Giné-Masdeu. Retrobaments. Poemes i variacions (1971-2011)

13:00 h Xavier Climent. Tarakon 218 aC

16:00 h Rafa J. Martínez. Háblame luna 17:00 Pep Escoda. David Solé Torné. Tela marinera

17:00 h Marta Domènech, Txema Gavaldà i David Solé. La cuina del Chartreuse

17:00 h Pep Escoda i David Solé. Tela marinera

17:30 h Jesús Figueras. L’institut Vidal i Barraquer a la vista de rodolins

17:30 h Josep Fèlix Ballesteros i Carles Gosàlbez. Josep Félix Ballesteros «Home, ciutadà, polític»

18:00 h Amando Lacueva. Guerra a ultranza. Barcelona 1713-1714

18:00 h Xavier Climent. Tarakon 218 aC

18:00 h Josep Maria Brull. La targeta postal a Tarragona. 100 anys d’història (1897-1996)

18:00 h Àngel-Octavi Brunet. La probabilitat Boockman

18:30 h Enrique Villagrasa. Lectura del mundo

19:00 h Joan Antoni Domènech. Homenots de Tarragona. Biografies mínimes

19:00 h Emili Samper. Llegendes de Tarragona

19:00 h Ferran Gehard. Ladridos de plata «Bitacorismos I»

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies