La germana Sònia Albesa i mossèn Ignasi Olivé aquest matí en roda de premsa a la seu de la Cambra. Foto: Tots21
El Sopar Solidari de la Parròquia de Sant Bernat Calvó, al Barri Fortuny de Reus, recupera el pols després de la interrupció durant dos anys provocada per la pandèmia. Més de dues dècades al peu del canó avalen un acte previst enguany per aquest dissabte a les 20:00 hores. Presentat per Xavier Grasset i amb diverses actuacions musicals, el preu del tiquet (que dona accés a una bossa amb entrepà, fruita i ampolla d’aigua) és de 12 euros per persona adulta i 6 euros per als més joves. Els tiquets es poden aconseguir trucant al telèfon de la parròquia (9777 756 415) indicant el nom de les persones assistents. S’habilitarà, també, una fila zero per tots aquells que hi vulguin contribuir. L’objectiu de la recaptació és ajudar als dos projectes desenvolupats per l’ONG Delwende (‘recolzats en Déu’ segons la llengua africana Moré), gestionats per laics encara que sota la supervisió de les germanes de la Consolació, desenvolupats a Moçambic i a Eslovàquia. En aquest darrer cas, per donar suport als refugiats ucraïnesos.
Segons explicava mossèn Ignasi Olivé aquest matí en roda de premsa convocada a la seu de la Cambra de Comerç, “sempre hem enfocat el Sopar Solidari cap al maldit Tercer Món. Enguany, però, davant la situació que es viu a Ucraïna vam pensar a fer un sopar compartit. I vam tenir la sort que l’ONG desenvolupa projectes tant a Àfrica com Eslovàquia, donant suport a les persones refugiades d’Ucraïna”.
Per la seva banda, la germana de la Consolació Sònia Albesa detallava els dos projectes als quals es dedica aquest 2022 la recaptació. El primer té com a objectiu l’anomenada Casa de l’Alegria de la ciutat de Maputo, ubicada a l’excolònia portuguesa. “És un projecte destinat a atendre les necessitats bàsiques d’alimentació de 145 residents i 480 nens i nens que diàriament mengen a l’escola”. En una acció conjunta amb les Missioneres de la Caritat (Les Germanes de la Mare Teresa de Calcuta), els beneficiaris de l’actuació “tenen històries de vida associades a l’extrema pobresa; malalties infeccioses -principalment la SIDA-; discapacitats físiques o mentals. Tant els nadons com els adults infectats són abandonats al néixer o quan contrauen la malaltia”, explicava Albesa. El centre d’acollida és un refugi per a tots ells, on poden rebre aliments, productes d’higiene i l’ajuda perquè els nens i nenes estiguin escolaritzats.
A l’altra punta del món, la ciutat eslovaca de Zilina és el punt d’acollida de refugiats ucraïnesos provinent en la seva major part de la ciutat martiritzada pel setge rus de Mariúpol. “En aquest punt l’ONG treballa en col·laboració de Càritas d’Eslovàquia. Molta de la gent que hi arriba”, després d’un periple de centenars de quilòmetres per bona part del continent, “tenen moltes ferides internes més que externes. Els nens no parlen aplicant un silenci selectiu fruit dels traumes que han viscut, i les mares conserven una gran desolació perquè moltes d’elles han patit violacions”, comentava Albesa.
J.S.
Equip de redacció
