El Clúster TIC, Rafel Múria i els doctors Begoña Muguerza i Miquel Mulero, Premis Gresol Jove al Talent

Tots els guardonats i les autoritats, després del lliurament dels premis. Foto: Cedida

La Fundació Gresol ha lliurat aquesta setmana els Premis Gresol Jove al Talent Emprenedor. Per novè any consecutiu va tenir lloc en una gala celebrada a l’Hotel Olympus Palace de Salou. Es tracta d’un esdeveniment en el que els joves són els protagonistes.

L’acte va comptar amb la intervenció de la física i científica Neus Sabaté, professora d’Investigació a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC), a qui la Fundació Gresol va aprofitar per a fer-li un reconeixement per la seva tasca científica.

Neus Sabaté va estudiar Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona i va realitzar el doctorat a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB).  L’any 2020 fou seleccionada com una de les tretze finalistes del premi Women Innovators en la categoria principal, un premi, impulsat pel programa europeu “Horitzó 2020”, que reconeix el treball de dones innovadores excel·lents. Se li va reconèixer el fet de ser cofundadora i assessora científica de l’empresa de base tecnològica Fuelium, creada el 2015 per a desenvolupar bateries ecològiques de paper destinades a sistemes portàtils de diagnòstic.

L’any 2022, i fruit d’un desenvolupament nascut al seu laboratori, Sabaté va cofundar la spin-off Sweanty, que desenvolupa i comercialitza un pegat d’un sol ús que mesura la suor dels esportistes i permet dissenyar plans d’hidratació personalitzats que milloren el rendiment de la pràctica esportiva. L’any 2023 va ser una de les 9 científiques catalanes seleccionades per a participar en el projecte Hypatia, que les va portar al desert de Utah, durant dues setmanes, per a experimentar com seria viure a Mart, amb l’objectiu d’investigar sobre la possibilitat de vida en el planeta vermell.


Altres notícies:


Després de la conferència va tenir lloc l’entrega formal dels guardons on es va reconèixer les tres joves empreses guardonades i es va comptar amb la participació de destacades personalitats com el diputat delegat de Gestió de Persones i Talent de la Diputació de Tarragona, Joan Castor Gonell; el Subdelegat del Govern espanyol, Santiago Castellà o el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, entre d’altres.

Com a punt i final, els assistents van gaudir d’un còctel networking totalment gratuït que els va permetre conèixer els projectes guanyadors i interactuar entre ells per explorar possibles col·laboracions.

Les tres empreses guardonades van ser:

-Clúster TIC Catalunya Sud, premi al Talent Tecnològic. El Clúster TIC Catalunya Sud és l’entitat público-privada creada al 2013 que reuneix a pràcticament un centenar de les principals empreses tecnològiques i digitals i les institucions públiques de la demarcació de Tarragona. L’objectiu de l’associació és promoure la competitivitat, la innovació i el desenvolupament tecnològic a la regió, fomentant la col·laboració entre els seus membres i liderant projectes disruptius que impulsen el sector TIC, generen Talent i Ocupació i afavoreixen l’atracció d’inversions. És el principal catalitzador territorial per al creixement econòmic regional a través de les noves tecnologies i la digitalització.

Sergi Novo té 31 anys, és Economista, graduat en Administració i Direcció d’Empreses a la URV i Màster en Direcció de Marketing i Gestió Comercial a ESIC. Ha treballat com assessor polític a l’Ajuntament de Reus, Consultor d’innovació, captació d’inversions i internacionalització d’empreses a l’oficina de Comerç Exterior de la Generalitat de Catalunya a Londres, Regne Unit. Va ser Sales Manager a la startup tecnològica Watchity abans d’incorporar-se com a Gerent del Clúster TIC Catalunya Sud. Apassionat de les noves tecnologies, la política i la transformació digital del nostre territori.

-Rafel Múria-Restaurant Quatre Molins, premi al Talent Gastronòmic. Rafel Múria arriba a Cornudella amb 23 anys, de la mà del celler Ronadelles per a inaugurar una nova etapa del restaurant Quatre Molins. Va néixer al Perelló, en un família de llarga tradició abellera (ArtMuria). Crescut entre flors i eixams, la mel defineix el seu imaginari més íntim aconseguint un llenguatge absolutament personal i nou.

El xef de Quatre Molins es va diplomar el 2012 a l’Escola Hofmann de Barcelona. A partir de llavors comença la seva carrera professional en el Restaurant Villa Retiro de Xerta (una estrella Michelin). Posteriorment iniciarà un impressionant recorregut per restaurants d’alt prestigi internacional. Cal destacar el Restaurant Michel Bras en Lagiole, França (tres estrelles Michelin), o Villa Maiella a Pescara, Itàlia (una estrella Michelin). Aquesta trajectòria es veurà culminada en arribar a ser el segon xef en l’exclusiu restaurant parisenc L’Atelier de Joel Robuchon Saint-Germain (dues estrelles Michelin). Allí completarà un aprenentatge que li dona una visió jove, lliure i heterodoxa de la cuina tarragonina.

-Begoña Muguerza i Miquel Mulero, premi al Talent Acadèmic. Ambdós investigadors compten amb una sòlida formació científica i treballen mà a mà desenvolupant la seva recerca dins del grup de Nutrigenòmica.

Begoña Muguerza és doctora en Ciències per la Universitat de Navarra. Actualment, és professora titular d’universitat al Dept. de Bioquímica i Biotecnologia i imparteix docència a la URV des del 2010. Té gran experiència en estudis clínics i preclínics sobre els efectes beneficiosos d’ingredients i aliments funcionals, i el desenvolupament de nous ingredients alimentaris. Abans d’incorporar-se a la URV, va treballar més de 13 anys com a responsable de Projectes de R+D+I en empreses alimentàries internacionals. El seu talent i aptituds li han permès ser investigadora principal en diversos projectes de R+D finançats en convocatòries públiques i ha col·laborat directament amb empreses que desitgen valoritzar els seus coproductes mitjançant la cerca de compostos bioactius. També ha participat en Comitès Científics Internacionals i ha estat impulsora de la Càtedra Uriach de Nutracèutica.

Miquel Mulero és doctor en Ciències per la URV i pertany al mateix departament, on és professor agregat. Realitza la seva recerca en biotecnologia, biologia cel·lular i és expert en biologia molecular i salut cutània. Actualment, centra els seus esforços i dedicació en la iniciativa emprenedora SKIMO amb l’objectiu de comercialitzar i portar els compostos bioactius que han desenvolupat al mercat de la cosmètica.

 

Begoña Floria (PSC): ‘Tarragona més petita, més desigual i més cara’

Begoña Floria, consellera del grup municipal socialista

Tarragona ha de ser, en pocs anys, una ciutat més petita, més desigual i més cara. Aquesta és la proposta que impulsa el govern municipal de Tarragona, i especialment ERC i la CUP, com a base del que ha de ser el nou Pla General d’Ordenació Urbana (POUM) que s’està cuinant en aquests moments sense cap mena de debat seriós, ni anàlisi per generar els màxims consensos possibles, ni estratègies per assolir els reptes que té per endavant una ciutat mitjana com la nostra que (fins fa tres anys) tenia vocació de ser una de les capitals de Catalunya.

Un poble gran, on la gent de baixa o mitjana renda visqui a Ponent i uns pocs privilegiats gaudeixin dels millors terrenys de la ciutat, a Llevant. Aquesta és la visió que té l’actual alcalde Pau Ricomà (ERC) i els seus socis de govern, principalment la CUP (de Junts per Tarragona no sabem res), del que ha de ser el futur de Tarragona, una ciutat on els lloguers han pujat un 3% el darrer mes i on les persones joves dels barris que volen un habitatge nou, en un espai més proper al mar, i més digne es veuen expulsats cap a pobles propers.

Només cal veure les dades, el 92% dels creixements previstos per l’actual govern municipal al futur POUM estan a la zona de Ponent, on ja tenim densitats altíssimes. I el 8% restant a Llevant, la zona més residencial. I també s’aposta per reduir els creixements possibles, eliminant els que preveia el POUM del 2013 a les millors zones de la ciutat, més properes al mar i a l’anella verda. Per tant, la proposta és d’una ciutat petita, més propera a un poble gran que a una capital catalana, i més desigual, amb segregació per rendes entre els diferents barris de la ciutat, perquè no tothom pot comprar un xalet i perquè serà difícil construir habitatge social a Llevant amb la previsió actual.

Cal recordar que el POUM de 2013 ha caigut per una sentència (pel recurs de l’empresa CLH), però en cap cas perquè deixés de ser vàlid. Ara, però, el nou govern vol aprofitar el benentès per canviar el model de ciutat i seguir, inexorablement, cap a la pèrdua d’influència i capitalitat que ja hem patit en els darrers tres anys i la decadència en què Tarragona es comença a instal·lar. Els inversos saben que l’Ajuntament actual, no és de fiar. Sense inversió no hi ha riquesa, ni possibilitat de redistribuir-la. I sense habitatge social a Llevant no hi ha igualtat, i continuarem fent créixer Ponent quan el que cal allà són més zones verdes i una gran Horta gran que permeti relligar la zona amb el centre. En qualsevol cas, Tarragona, i la seva gent, perd. Des del PSC Tarragona lluitarem per evitar-ho.

 

El jutjat arxiva el cas ‘Coaching’ contra la regidora del PSC de Tarragona, Begoña Floria

Begoña Floria, en una imatge d’rxiu. Foto: ACN

El jutjat d’instrucció número 4 de Tarragona ha arxivat el cas ‘Coaching’, que investigava presumptes irregularitats comeses per la regidora del PSC de Tarragona, Begoña Floria, quan presidia l’empresa pública Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), segons ha avançat Tarragonadigital. En un auto del 4 de gener al qual ha tingut accés l’ACN la magistrada considera que està “acreditada la legitimació per part del gerent de l’AMT, Sergi Arts, per dur a terme la contractació” que s’investigava. Es tractava d’un curs de ‘coaching’ que va costar 47.000 euros a l’AMT.

La CUP va denunciar el contracte davant la fiscalia el febrer del 2018 en considerar que es podrien haver comès suposats delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències o blanqueig de capital.

El fiscal no ha presentat recurs a l’arxivament i ha valorat que “no es desprenen elements objectius que puguin acreditar la perpetració dels delictes”. A banda de Floria i Arts s’ha investigat tres persones més. La regidora socialista ha expressat la seva satisfacció per la decisió judicial.

ACN

 

La Fiscalia imputa cinc presumptes delictes a Ballesteros pel cas Inipro i un a Begoña Floria

El llavors alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, sortint dels jutjats després de declarar com a investigat pel cas Inipro, el 26 de gener del 2016. Foto: ACN

La Fiscalia de Tarragona demana cinc anys i vuit mesos de presó per a l’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, pel cas Inipro. Tal com avança el ‘Diari de Tarragona’, el ministeri públic li imputa els delictes de prevaricació, malversació de fons públics, frau, falsificació de documents públics i falsificació de documents mercantils. A més, reclama la inhabilitació per l’ex batlle per a qualsevol càrrec durant el temps que duri la condemna.

D’altra banda, la Fiscalia veu a l’actual consellera socialista a l’ajuntament, Begoña Floria, com presumpta responsable de la comissió d’un únic delicte, el de malversació de fons públics. pel qual sol·licita quatre anys i deu mesos de presó, així com una inhabilitació absoluta durant vuit anys. En lel cas hi han també imputats diversos responsables de l’Institut Municipal de Serveis Socials i d’empreses vinculades a Inipro.

La CUP demana la dimissió de Ballesteros i Floria

La CUP de Tarragona, personada en condició d’acusació particular, ha defensat en una nota de premsa que el cas Inipro ha evidenciat unes “pràctiques roïns en favor de tot el PSC tarragoní, no només de Ballesteros i Floria”. Des de la formació anticapitalista afirmen que “l’acusació per corrupció” que fa el ministeri fiscal “és tan greu com la que fem la CUP”.

La portaveu anticapitlista Laia Estrada assegura que “ja no estem en un escenari en el que la CUP acusa l’exalcalde i l’exportaveu de corrupció, sinó que ho fa la mateixa fiscalia”. Per això, la CUP titlla de “vergonyós” que Ballesteros i Floria no hagin dimitit, després d’anys minimitzant el cas, “però encara ho és més que la resta del PSC de Tarragona ho consenti”. Estrada, a més, recorda que hi ha una peça sota secret de sumari que implica tota l’estructura del PSC al conegut com a ‘cinturó roig de l’àrea metropolitana.

Per últim, pel que fa la personació de l’Ajuntament de Tarragona com acusació particular, les cupaires recorden que és una decisió que ja van aplaudir en el seu dia, però Inipro és un cas ja molt avançat. La CUP encoratja al govern de Ricomà a aixecar catifes “d’una vegada per totes” en casos com el de FCC a les targetes de l’EMT, el Coaching de l’AMT o, “el cas més escandalós, el no-pàrquing Jaume I”.

Redacció

 

Begoña Floria (PSC): ‘Menys postureig i més governar’

Begoña Floria. Consellera del Grup Municipal Socialista

A Tarragona tenim un govern que viu només per la foto. Que tapa la seva incapacitat de gestió i la manca de projecte de ciutat amb el “postureig”, menystenint sense gens de vergonya la ciutadania i la resta de forces polítiques democràticament representades a l’Ajuntament. És la manera de funcionar del govern d’ERC i En Comú Podem, molta imatge i xarxes socials, i poc fer la feina que toca i impulsar la ciutat cap al futur en un dels moments més difícils de la dècada.

A ciutats similars impulsen plataformes logístiques locals pel petit comerç, mentre aquí ens fem fotos anunciant grans campanyes, tota vegada que només s’ha executat el 20 per cent de les ajudes municipals al sector. A ciutats similars, han mantingut la cultura oberta fins al darrer moment que s’ha pogut, mentre aquí hem buscat la foto fàcil de “ser més papistes que el papa” i hem tancat teatres i programacions tres setmanes abans que la resta de Catalunya. En ciutats similars s’han fet taules de treball reals amb entitats socials i oposició, mentre aquí s’han menystingut les propostes d’ajuda de forma reiterada.

Encara és l’hora que, set mesos després de l’inici del primer confinament, s’hagi muntat el consell municipal de salut. Això sí, vídeos de l’alcalde donant lliçons a tothom, mentre un dels seus regidors se saltava les normes “perquè no és tan greu”, tots els que vulguis i més.

Fotos i paràlisi. Allò que sona a “socialista”, tot fora, com la campanya Respecta’m. Allò que està negociat i amb un ampli consens, i que pot ser un revulsiu positiu per la ciutat, fora, com el projecte de reforma de l’antic sanatori de la Savinosa. Allò que pugui significar un treball col·lectiu, tot parat, com el projecte de la gran ciutat de la Cultura i la nova biblioteca provincial a la Tabacalera. Allò que sigui “feina” de negociar amb altres administracions, també parat, com la gestió del Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània, la cessió de la plaça Primer de Maig de Torreforta o la cessió del Fòrum de la Colònia.

Hem tingut escapçades durant més d’un any àrees tan crítiques com l’Institut Municipal d’Educació i seguim sense gerent del Patronat Municipal de Turisme. La ciutat està pitjor mantinguda que mai i, també, igual de bruta (o neta), però abans era tot  “culpa de Ballesteros” i ara són els ciutadans i ciutadanes que ho “fan malament”. Projectes que ells mateixos van marcar també com a prioritaris, estan dormint el somni dels justos, com la nova biblioteca de Torreforta.

Ah, i no cal que l’oposició faci mocions per mirar de fer la seva feina i fer aportacions, perquè “les mocions no serveixen per res” (Alcalde Pau Ricomà dixit en el darrer ple). En definitiva, Tarragona té un govern desbordat i amb una inestabilitat permanent, que ha fet del “postureig” i de la foto la seva manera de tapar la seva incapacitat. Aviat arribarem a mig mandat, i així seguirem, sense expectatives de futur ni projecte de ciutat. Menys fotos i més governar, si us plau! La ciutat necessita saber on va.

 

Begoña Floria (PSC): ‘A l’escola, tothom amb mascareta’

Begoña Floria. Consellera del Grup Municipal Socialista de Tarragona 

Mans, distància i mascaretes. Els nens i nenes de la nostra ciutat s’ho saben molt bé i el dia d’inici del curs escolar ho aplicaran amb disciplina i rigor. Ells faran la feina, però hem de tenir les garanties que la Generalitat també la farà i sobretot ha de garantir que les desigualtats socials no posin en perill les mesures de seguretat als centres educatius. Per fer-ho, cal garantir el subministrament del material protector a totes les famílies i és important, a la vegada, mantenir un diàleg obert i continu amb tots els agents que ho han de fer possible, des dels pares i mares fins als directors i directores.

Les competències en què tot rutlli són de la Generalitat, però l’Ajuntament de Tarragona té un paper fonamental perquè ha de poder garantir que les administracions actuants facin la feina que pertoca. En aquest sentit, com a Grup Municipal Socialista i en exercici de les nostres funcions, hem dut a terme en els darrers dies diferents reunions amb les famílies, representants d’Associacions de Famílies (AFA’s), representants sindicals i la conselleria d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona amb de l’objectiu de conèixer les preocupacions de les famílies i els problemes davant la tornada a l’escola. Amb aquestes trobades, hem constatat la gran feina realitzada pels equips directius, el professorat, les educadores i els educadors, el personal de neteja i tothom qui està sumant esforços per garantir la seguretat i la qualitat de l’educació davant d’un inici escolar inèdit, tasca que la nostra portaveu Sandra Ramos va agrair públicament a principis de setmana.

Amb aquestes trobades hem pogut constatar, lamentablement, la manca diàleg directe entre el Govern Municipal (ERC i En Comú Podem) i la comunitat educativa, que s’ha assabentat dels plans de l’alcalde i del conseller d’educació a través dels mitjans de comunicació, quan l’ordre, al nostre entendre, hauria d’haver estat a la inversa. En tot cas, des del Grup Municipal Socialista, som coneixedors i ens solidaritzem amb les dificultats de gestió de molts aspectes vinculats amb l’educació, per la manca de resposta de la Generalitat. Durant el govern de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros també ho vam patir. De fet, Catalunya és una de les Comunitats Autònomes que no ha recuperat les dades d’inversió en educació de fa deu anys, i té un dels sistemes educatius més segregadors d’Europa.

En aquest tema l’Ajuntament no ha de abaixar la guàrdia i des del Grup Municipal Socialista donarem suport al govern local per reclamar a la Generalitat mesures per reduir les desigualtats, com garantir el subministrament de les mascaretes per l’alumnat. Cal recordar que el cost en mascaretes mensual d’una família de 4 persones oscil·la entre els 70 i els 150 €, depenent del tipus de mascareta, segons els darrers informes de les organitzacions de consumidors (OCU). És important garantir que els sectors més vulnerables no quedin fora del sistema.

 

Begoña Floria: “Tarragona és capital, procurem recordar-ho”

Begoña Floria, tinent d’alcalde de Cultura, Festes i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona

“Acaba l’estiu, de fet ja estem al mig de les festes de Santa Tecla, i el nou govern municipal continua donant signes que encara no sap on està. Tarragona, és una capital de província, ciutat referent al Mediterrani, vila de fortes tradicions des d’època romana i municipi motor de la segona àrea metropolitana de Catalunya. Lamentablement, l’alcalde Pau Ricomà (ERC) i el seu equip ho han oblidat. O almenys, això sembla i és profundament preocupant. Tarragona és el hi va gran.

Cal recordar que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va ser la llista més votada, malgrat alguns voldrien esborrar-ho de la memòria col·lectiva. De forma legítima, el republicà Ricomà va voler ser alcalde, i va aconseguir els suports necessaris gràcies a En Comú Podem, cosa que va causar decepció a molta gent que els va votar. També va obtenir el beneplàcit de Junts per Catalunya i, especialment, de la CUP (que ha protagonitzat el serial de l’estiu “Vull entrar al govern però no em volen”).

Per tant, una llista preparada per a governar, la socialista, va ser substituïda per un altre equip sense suficient preparació. És una apreciació objectiva tenint en compte que no paren de dir que necessiten temps. Això si, han estat ràpids per prendre decisions incomprensibles com treure per l’article primer (perquè jo ho dic) el Memorial Marbel Negueruela de la Mitja Marató. Ara ho volen arreglar però el fet és que es va fer sense comunicar-ho prèviament en els òrgans col·legiats on estan la resta de grups polítics i amb el silenci dels socis de govern, els comuns, que sempre parlen de la importància de la transparència i la participació però a l’hora de la veritat ho exerceixen poc (es veu que el Patronat d’Esports no cal tenir-lo en compte per decidir, visca la coherència).

Tarragona és capital, no fa falta dir-ho contínuament en les intervencions públiques, com fa Pau Ricomà. És capital i per això l’alcalde (ni Josep Fèlix Ballesteros ni Joan Miquel Nadal) mai feia discursos com si fos el cap de l’oposició, criticant a l’anterior govern o a altres partits polítics en els actes públics. És capital, i per això una àrea tan important com Cultura i Festes la portava un regidor o regidora que podia dedicar-se en exclusiva i atendre la seva complexitat sense compartir-la amb la gestió de tota una ciutat.

És un tema de saber estar, i de saber parlar. I de tenir una mirada alta, i de saber realment a qui representes. Tarragona no és un poble, amb tot el respecte als pobles, ni una capital de comarca qualsevol. Per a governar una capital l’equip ha d’estar preparat, no hi ha període de prova. S’ha d’arribar après i, sobretot, cal tenir sentit institucional i saber el que tens entre mans”.

Begoña Floria, periodista i consellera socialista a Tarragona

Begoña Floria: “Museu Nacional, la paraula importa”

Begoña Floria

“L’alcalde Pau Ricomà (ERC) la va embolicar una mica fa uns dies amb la polèmica sobre el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, però malgrat equivocar-se en com ho va enfocar, té raó en el plantejament de fons, la paraula “nacional” és molt important. De fet, sempre hem defensat (jo mateixa en primera persona) que el Museu Nacional Arqueològic de Catalunya és i ha de ser el de Tarragona i que la resta han de ser extensions, no cal que tot estigui a Barcelona i Tarragona té prou força per defensar aquest posicionament.

Pels que no han seguit la polèmica, recordar simplement que va arrencar arran de l’anunci per part de consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, al Parlament. Vilallonga va anunciar que recuperava un antic projecte, crear un nou Museu Nacional d’Història i Arqueologia de Catalunya, amb la fusió en un únic equipament del Museu d’Arqueologia de Catalunya (en el Parc de Montjuïc) i el Museu d’Història de Catalunya. Immediatament l’alcalde Pau Ricomà va enviar un comunicat en el qual s’afirmava de forma contundent que “no acceptarem que el Museu Nacional d’Arqueologia no se situï a Tarragona”.

Aquí és on va haver-hi la confusió, en cap cas el Departament de Cultura vol eliminar el MNAT, i de seguida el Govern de la Generalitat va sortir al pas explicant que té la continuïtat garantida, amb l’ampliació en un futur a Tabacalera. Alguns sectors del món del patrimoni i l’arqueologia es van incomodar per la confusió generada pel propi alcalde, i fins i tot Ricomà va estar a punt de provocar un greu conflicte institucional.

Potser per tot aquest enrenou ha quedat en segon terme la part important del tema, que el museu de Barcelona incorpori la paraula “Nacional”. No és quelcom intranscendent, és importantíssim perquè les paraules són importants i si finalment la consellera de Cultura no rectifica amb aquesta pretensió, correm el perill de perdre pes com a referent arqueològic de Catalunya. És a dir, tot plegat pot condicionar de forma determinant el que l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ja va demanar al conseller Santi Vila el 2016, esdevenir la Capital del Món Clàssic en l’àmbit de Catalunya i per tant que sigui el de Tarragona l’únic museu considerat de país (nacional).

En defensar aquest tema, estarem al costat del Govern de la ciutat. És important que tots ens hi posem en què Tarragona no perdi pes especialment en aquells temes en els quals històricament ha exercit un gran lideratge.

Un darrer apunt curiós. Patrimoni històric a l’Ajuntament de Tarragona ho porta Comú-Podem, concretament Herman Pinedo. Resulta curiós que mediàticament no ha sortit cap declaració seva i que la nota de premsa inicial, la que va generar la confusió, va sortir directament d’alcaldia. Hem de valorar aquest silenci com a significatiu? Qui ho sap….”

Begoña Floria

Begoña Floria: “De desconfiances i traïcions, i altres reflexions sobre els primers dies de mandat a Tarragona”

Begoña Floria

Comentava l’altre dia amb un periodista amic que l’actualitat política a Tarragona està certament moguda i informativament molt interessant. El moviment d’aquesta setmana de la CUP, de manifestar la seva profunda preocupació per la manca de resposta d’ERC i Comuns-Podem per entrar al govern municipal i de donar un ultimàtum per accedir-hi, que ha sonat certament amenaçador, donarà, segur, moments interessants.

Si ERC accepta el desafiament, profunditzarà en la seva imatge de dependre dels anticapitalistes per avançar, i si no ho fa, la CUP queda desairada i perdrà moltes plomes amb un impacte impredictible. Ara mateix, la sensació que impera entre alguns quadres de la CUP és que ERC els està aixecant la camisa. La formació radical ha canviat les seves estratègies i vol governar, ho ha dit des del primer dia. Però no sembla que els republicans tinguin pressa, més aviat al contrari. De fet, són conscients de la debilitat del seu govern i el volen consolidar. L’entrada dels radicals alteraria els minsos equilibris amb els socis principals, que tenen les seves pròpies guerres entre Podem i Podemos (batalla que encara no ha acabat).

Cal tenir en compte que l’entrada de la CUP al govern municipal afectaria directament la parella principal del ball, Comú-Podem. Els morats veurien incrementada la pressió en relació al paper de l’Ajuntament de Tarragona en el procés, amb debats oberts com el de posar el llaç groc no al balcó del palau municipal. Per una altra banda, els de Comuns-Podem passarien de parella protagonista a presumible comparsa. Cal tenir en compte que els anticapitalistes tenen una maquinària propagandística molt potent que arrossegaria els morats a la irrellevància mediàtica. Si Ruben Viñuales (Cs) ja ha batejat -amb molt d’encert i ironia- a la portaveu de la CUP com a “alcaldessa Estrada”, que seria si estan dins? Veurem.

La segona part curiosa de la setmana ha estat el gir de relat que ha fet Junts per Catalunya, amb el portaveu Dídac Nadal al capdavant. De tots és sabut, així ho van pregonar arreu, que els Comuns-Podem van vetar la presència dels ex convergents al Govern Municipal. “No volem estar amb els del tres per cent”, van dir alguns que ara veiem vestits de morat i que en altres èpoques no van gosar a rebutjar prebendes, favors i càrrecs als quals ara pretenen injuriar (alguns tenim memòria i aquesta ciutat és petita). Nadal, hàbil i amb bons mestres, ha fet un gir del relat, “sóc jo el que no vull estar al govern” ha dit aquesta mateixa setmana, sent coneixedor de la força que els republicans li han donat.

Junts per Catalunya està jugant bé les seves cartes. S’ha situat en sintonia amb un govern independentista, com li demanen les seves bases, però amb la comoditat que li atorga una oposició coneguda. Nadal ja no és aquell regidor novell i acabat d’aterrar, i se sap decisiu. Ha aprofitat l’avantatge que té davant un govern massa fràgil i desbordat. Els ex convergents han aconseguit fins i tot tenir més assessors que els inicialment previstos, i també més representants a les empreses municipals que les que li pertoquen proporcionalment. Tot plegat ha provocat la decisió d’ERC de fer fora Ciutadans de les societats mixtes, quelcom que ha generat una forta polèmica mediàtica durant tota la setmana. Els lliberals tenen quatre regidors, i en canvi JuntsxCat només tres.

Un altre tema polèmic ha estat la pujada de sou de l’alcalde Ricomà, cosa que no entenc. La democràcia costa diners i sempre he defensat que els càrrecs públics han d’estar ben remunerats perquè d’una altra manera només els rics podrien dedicar-se a ser alcaldes o regidors (això passava en el franquisme). Capítol a part té l’anàlisi de les dedicacions exclusives i parcials dels regidors i regidores de Govern. Aquí s’obren algunes preguntes interessants, perquè precisament els que major càrrega de treball tenen han agafat temps parcial (suposo que legítimament és per no perdre el sou, algun d’ells important, de les seves feines actuals). Sense entrar en judicis de les raons personals, si que m’agradaria apuntar que una capital de província no pot permetre’s a parer meu que el seu govern no s’hi dediqui de forma exclusiva i principal, almenys aquells que tenen responsabilitat sobre les àrees més estratègiques.

El soroll social i els atacs d’alguns opinadors assenyalats també s’ha calmat en qüestions que fins fa tres setmanes tot era cridòria. Alguns silencis sorprenen (m’haguera agradat veure les reaccions si les decisions haguessin estat de l’alcalde de la llista guanyadora, Josep Fèlix Ballesteros), però això ja és capítol d’un altre article amb més temps i perspectiva.

Begoña Floria: ‘Cadascú de nosaltres som part del poble, però ningú de nosaltres “és” el poble’

Begoña Floria

Comencem el nou mandat municipal amb un canvi d’etapa a l’Ajuntament de Tarragona. Malgrat que el Partit dels Socialistes de Catalunya va ser la llista més votada, un pacte “anti” Ballesteros ha donat l’alcaldia al republicà Pau Ricomà. Personalment, em costa d’entendre la nova situació però l’assumeixo amb responsabilitat i amb vocació de servei públic treballar des de l’oposició, confiant en què el nou alcalde posi Tarragona per damunt de tot. M’agradaria que Ricomà entengui una premissa fonamental: cadascú de nosaltres som part del poble, però ningú de nosaltres “és” el poble. Aquest missatge el va donar clarament la nostra portaveu, Sandra Ramos, en la seva intervenció en el plenari de constitució de l’Ajuntament, i el subscric totalment.

Lamentablement, les escenificacions que vam viure dissabte em generen preocupació respecte a la nova etapa que comença. Des del meu punt de vista, el respecte institucional va quedar bastant en entredit, especialment per part de la CUP, i les referències al procés va tenir més protagonisme que tot allò que té a veure amb la ciutat. Per totes aquestes raons tinc seriosos dubtes que Pau Ricomà sigui capaç, com va dir, de ser l’alcalde de tots els tarragonins i tarragonines, els que l’han votat i els que no. Em remeto a les imatges de televisió i als reculls de premsa perquè cadascú valori per sí mateix.

Vull remarcar especialment que és un govern que comença amb desconfiança i temor, demanant que per elegir l’alcalde es fes amb un vot a mà alçada que va trencar una tradició històrica a Tarragona (mai s’havia fet així en els darrers trenta anys). Tothom sap que el vot en urna i en secret és l’expressió més democràtica i transparent del que opina cada persona íntimament, amb responsabilitat i coherència. Quina por tenia ERC per trencar una manera de fer que sempre ha estat així?

A Barcelona i altres ajuntaments importants es va votar en urna com sempre s’ha fet. A Tarragona no, la qual cosa traspua por i desconfiança, valors que estan als antípodes de qualsevol projecte que vulgui avançar en positiu. Des del Grup Municipal Socialista no vam voler fer qüestió tot i que ens vam oposar a trencar la tradició, sense èxit. El que va passar és un mal precedent que evidencia de forma alarmant la debilitat del nou govern que comença.

Un altre aspecte preocupant és que el nou alcalde ha situat en el debat municipal, com a eix central, la decisió de posar un llaç groc i la pancarta de llibertat presos polítics al balcó de l’Ajuntament. Redunda en el que he comentat abans, significa trencar una neutralitat històrica de la façana de l’Ajuntament, quelcom que sempre s’ha defensat històricament i que ajuda a donar valor a la principal institució que ens representa a tots i a totes, pensem com pensem.

Vull recordar que l’alcalde Ballesteros fins i tot ha tingut denúncies per treure del balcó totes les banderes (excepte per moments especials i festa major) i que la neutralitat del balcó ha estat un símbol de pluralitat des de l’inici de la democràcia. Reitero que és realment significatiu que el primer element de debat públic sigui vulnerar la institucionalitat de la façana de l’Ajuntament, la casa de tots, amb el perill evident de generar una major fractura en una societat, la tarragonina, que és diversa i plural. Preservar la convivència hauria de ser una prioritat.

Veurem com evoluciona la dinàmica política municipal. Els regidors i regidores socialistes farem una oposició contundent i responsable, i confiem que puguem avançar tots plegats en els grans temes de ciutat.

Begoña Floria és regidora del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Tarragona

La Junta Electoral obliga ACN a incloure Begoña Floria al debat de candidats

Begoña Floria, en una imatge del seu perfil de Facebook

La formació socialista considera que ACN, un mitjà de comunicació de caràcter públic, incompleix els criteris de representativitat i neutralitat informativa i que hauria de garantir la pluralitat política de la ciutat. El PSC demana que l’agència reconsideri la decisió.

L’Agrupació Socialista de Tarragona considera “greu” que l’Àgencia Catalana de Notícies, de finançament públic, hagi vetat l’assistència de la representant del PSC de Tarragona, Begoña Floria, al debat preelectoral de les eleccions municipals de la ciutat, previst per avui a les 19.00 hores al Col·legi d’Advocats.

L’actual portaveu del Grup Municipal Socialista i també candidata, Begoña Floria, ha lamentat que «una agència pública refusi la presència del principal partit polític de la ciutat, impedint així representar, explicar i debatre el programa electoral del PSC amb la resta de formacions que concorren a les eleccions municipals del 26 de maig». Floria ha recordat que el cap de llista ha anunciat amb 30 hores d’antelació que no podia assistir per causes d’agenda sobrevingudes. «La lleu electoral fixa que tots els membres d’una candidatura tenim els mateixos drets i deures, i representem per igual el partit que la representa», ha indicat Floria. La candidata socialista ha afegit: «Jo sóc igual de bona que el cap de llista per representar les propostes socialistes i em sembla greu l’amenaça de deixar la cadira buida durant el debat, tal com va passar ahir al debat preelectoral de Lleida».

Floria confia que l’Agència Catalana de Notícies, que té finançament públic, es replantegi el posicionament, i per tant «em permeti assistir al debat preelectoral» i mantingui els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes. Finalment, ha conclòs que «és greu que una cadena amb finançament públic amenaci amb deixar una cadira buida, amb la intenció de fer escarni públic i contribuir a lesionar la imatge del partit recurrent». Per Floria, cal respectar la llibertat dels partits a ser representats com a millor considerin.

D’altra banda, la Junta Electoral Provincial de Barcelona ha emès una resolució aquest dimecres a la tarda on, en resposta al recurs del PSC, imposa a l’ACN la participació de la candidata número 4 de la candidatura socialista a l’alcaldia de Tarragona en el debat dels caps de llista. ACN considera que aquesta acció es permet que l’alcaldable, Josep Félix Ballesteros, “es faci enrere i s’absenti en el darrer moment.

L’Agència Catalana de Notícies celebra aquest dimecres a la tarda aquest debat en el marc del seu 20è aniversari i havia convocat els candidats a l’alcaldia de Tarragona dels partits amb representació a l’Ajuntament. Tots ells havien confirmat la participació, inclòs Ballesteros, que va fer-ho setmanes abans a través del seu cap de campanya. Aquest dimarts, però, l’actual alcalde i candidat socialista va decidir que preferia no assistir, intentant anul·lar així la seva assistència i demanant que el seu lloc fos ocupat per la número 4 de la llista, Begoña Floria. Des de la direcció de l’ACN, però, han mantingut que el debat era de caps de llista i per respecte a la resta de candidats a l’alcaldia, es mantindria el criteri d’acceptar només als números 1.

Begoña Floria: “Felicitats pel 25è aniversari de l’Aula de Teatre”

Begoña Floria, tinent d’alcalde de Cultura, Festes i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona

L’Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili celebra el seu 25è aniversari i per commemorar-ho ha programat diversos actes especials, com per exemple un ajut per a la creació escènica o unes jornades de teatre i pedagogia. És un projecte transversal que representa la Tarragona de pensament lliure i plural, que és exemple de dinamisme i de solidesa.

Amb Joan Pasqual al capdavant, l’aula de teatre fa una gran aposta per l’escenografia i pel teatre com a eina transversal de cohesió i de cultura. La proposta de programa per celebrar el 25 aniversari resumeix molt bé el resultat d’una feina que ha estat llarga i que, a més, ha generat , ha generat escola. L’Aula treballa des de fa 12 anys a l’auditori del camp de Mart, un espai cedit per l’Ajuntament de Tarragona i que resulta un exemple de col·laboració interinstitucional de vegades desconegut.

També m’agradaria felicitar l’aula per la gran tasca feta en tota la part d’investigació i de connexió del món clàssic amb el món contemporani a través del teatre. La màxima expressió d’aquesta activitat la trobem cada any a Tarraco Viva. Ens hem de sentir orgullosos com a ciutat per ser referents gracies a la tasca feta, que genera un valor i un coneixement d’una gran rellevància pel present i per generacions futures. La part de pedagògica i l’experimentació de noves dramatúrgies també ens situen en la primera línia d’innovació en arts escèniques a nivell territorial. Enguany a més, l’aula impulsa un ajut a la producció i també la col·laboració amb altres espais com la Sala Trono Armanyà. Nous projectes que enriqueixen el dinamisme creatiu tarragoní.

A Tarragona quan sumem som imparables, i en aquest cas, la col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat, així com les complicitats obertes per l’Aula de Teatre de la URV amb altres entitats i agents creatius, ens fa multiplicar moltíssim en l’àmbit de la cultura. Moltes felicitats!

Begoña Floria, tinenta d’alcalde de Cultura, Festes i Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona.

Begoña Floria: ‘Tarragona és cultura viva’

La voluntat de Tarragona per consolidar-se com la capital de la segona àrea metropolitana de Catalunya es manifesta en molts àmbits i la cultura en forma part. Som una capital oberta, dinàmica i viva, que aposta de manera estratègica per la cultura amb la voluntat de projectar la ciutat i el territori a l’exterior.

Begoña Floria, tinent d’alcalde de Cultura, Festes i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona

Tot plegat s’emmarca en una estratègia política que té com a objectiu utilitzar el fet cultural com a motor de canvi i de cohesió social. Des de l’àrea de Cultura -que engloba també Festes i Patrimoni- creiem que hem fet una molt bona feina assolint aquests objectius. Ho diuen també els números: durant l’any 2018, a Tarragona van tenir lloc 8.198 actes. La gran majoria van ser de tipus cultural, però la xifra també inclou un ampli ventall de propostes esportives, socials i formatives. Estem parlant de 22 activitats diàries. I alguns encara diuen que a Tarragona no es fa res!

Som, per tant, una ciutat molt activa. Som cultura viva, i ho som malgrat les restriccions pressupostàries motivades per la darrera crisi. En un context difícil, on les prioritats més socials han passat per davant, hem sabut trobar fórmules alternatives per mantenir la capitalitat cultural. Ho hem fet a través del diàleg, de la participació i la cooperació amb els agents locals. Junts, hem articulat una estratègia cultural que està oferint uns resultats destacats, amb certàmens i festivals de primer nivell internacional.

Apostem pel talent local com a motor de la internacionalització i del lideratge cultural que exercim. Els exemples són molts i prou coneguts per tothom: des del Concurs de castells al Dixieland, passant per la imprescindible Tàrraco Viva, el Festival d’Estiu, SCAN, REC, les nostres Festes Majors o el merescut renom i prestigi d’artistes com ara Marcel Pey o Pep Escoda, entre d’altres.

Som cultura de la màxima qualitat i de ‘kilòmetre zero’. També hem apostat per diversificar la presència cultural. Hem passat de concentrar la potent activitat cultural a la Part Alta, a un model més obert, integrador i cohesionador que propicia el fet cultural a tots els barris de la ciutat. Això té una especial visibilitat durant la Festa Major.

Així doncs, visibilitat del talent local, descentralització i, tercer eix, recuperació d’equipaments culturals. En aquest sentit, hem impulsat equipaments com el Teatre Tarragona (malgrat els problemes actuals), el Teatre Metropol o el Camp de Mart, que són patrimoni actiu de la cultura tarragonina. També hem impulsat altres espais com la Sala Magatzem i la Capsa de Música, o la Sala Trono Armanyà.

En definitiva, Tarragona és cultura viva. Ho és gràcies i a través del foment del diàleg i de la participació, a l’aposta pel talent local, a la diversificació d’espais per cohesionar la ciutat al voltant del fet cultural, i a l’aprofitament de les noves eines tecnològiques que ens permeten apropar-nos al ciutadà de manera més ràpida i eficient.

Begoña Floria, tinent d’alcalde de Cultura, Festes i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona

Begoña Floria, presidenta de l’EMT, respon a les declaracions d’ERC

Begoña Floria, presidenta de l’Empresa Municipal de Transports

Begoña Floria, presidenta de l’Empresa Municipal de Transports

Arran de les declaracions realitzades pel grup municipal d’ERC, la presidenta de l’Empresa Municipal de Transports, Begoña Floria, manifesta:

“Els representants d’ERC haurien de saber que el principal focus de contaminació atmosfèrica a les ciutats és la provocada pels desplaçaments que es fan en vehicle privat.”

“El projecte que impulsem pel transport públic municipal de la ciutat té com a principal objectiu reduir les emissions.”

“Per això, Battestini es convertirà un punt d’intercanviador de línies que ens permetrà disposar d’un servei més eficient, estalviant recorreguts i reduint el trànsit de busos pel centre de la ciutat.”

“Al mateix temps que un millor servei també es convertirà en una alternativa sostenible i econòmica al vehicle privat.”

Begoña Floria declara al jutjat de Tarragona com a investigada pel cas ‘Coaching’

Begoña Floria, en una imatge d’arxiu

La regidora de Cultura Tarragona, la socialista Begoña Floría, va declarar aquest passat dilluns al jutjat de Tarragona com a investigada en l’anomenat cas ‘Coaching’.

Fa un any, la CUP va dirigir un escrit a Fsicalia sobre presumptes irregularitats comeses en el sistema de gestió dels recursos humans de l’empresa Aparcaments Municipals de Tarragona. Concretament, els anticapitalistes retreien que no se’ls va informar al consell d’administració d’aquesta empresa d’una despesa de 47.000 euros en la contractació d’un curs de coaching.

Després que el digital ‘Porta Enrere’ hagi difós la notícia, la regidora cupaire, Laia Estrada, demana que la investigació permeti depurar responsabilitats. Floría està sent investigada des de finals d’octubre, juntament amb tres persones més, per suposats delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències o blanqueig de capital. La CUP, que va denunciar el cas a Fiscalia, confia que la investigació permeti depurar responsabilitats

La CUP “exigeix” a Begoña Floria que aclareixi si estudia ‘reorganitzar’ els horaris dels treballadors del Museu

Part dels 25 treballadors acomiadats del Museu d’Història personats en un dels plenaris amb cartells on reclamaven la readmissió. Foto: Tarragona21

La CUP ha afirmat en un comunicat de prensa fet públic aquest matí haver “tingut coneixement per diverses fonts que els responsables de Patrimoni han posat sobre la taula la possibilitat de reorganitzar els horaris dels treballadors i treballadores del Museu d’Història de Tarragona (MHT) en el sentit que facin una jornada intensiva de 10 a 17 hores estalviant-se, d’aquesta manera, un torn. Com a conseqüència, aquesta mesura implicaria que es modifiquessin els horaris d’obertura del conjunt de recintes que depenen del MHT”. Per aquest motiu, “emplaça la màxima responsable de Patrimoni Begoña Floria a aclarir públicament quin és el seu full de ruta en relació a la gestió del MHT.

La formació independentista ja va posar de manifest en la moció aprovada al darrer ple que”la mala gestió pel que fa als museus de la ciutat, que ha provocat que n’hi hagi més d’una desena tancats o que només obren esporàdicament, és conseqüència de no disposar de personal suficient, entre d’altres causes. En aquest sentit, la CUP, sempre ha manifestat que, per tal de mantenir en condicions el ric patrimoni que té la nostra ciutat a tots els recintes i mantenir-ho obert al públic, és imprescindible una plantilla dotada de personal suficient”.

El principal problema, segons els anticapitalistes, és que el govern ha de definir com vol gestionar els museus a la ciutat determinant, entre altres qüestions, els horaris d’obertura al públic i, en consonància, quantificar els recursos i la plantilla necessària per donar compliment a aquests objectius. “Lamentablement afirma la nota-, la situació actual és totalment la inversa, en la qual és la infradotació de recursos la que està determinant la gestió del patrimoni”. Només així s’entén, segons els independentistes, la modificació de l’horari dels treballadors, que només s’hagin readmès una part de la plantilla acomiadada “o fets tan ridículs com que, a partir d’ara, no es permeti pagar en metàl·lic als recintes, fet que permetrà a l’Ajuntament estalviar-se un complement específic que correspondria cobrar als treballadors i treballadores”.

Begoña Floría es fixa en Aranjuez per dissenyar l’òrgan que ajudi a gestionar conjuntament el Patrimoni

Imatge del Real Sitio d’Aranjuez.

La XII Trobada de gestors de Patrimoni Mundial a Espanya, duta a terme el passat cap de setmana a La Corunya, ha servit a Tarragona per trobar un referent. La consellera de Patrimoni, Begoña Floría, representant de Tarragona a la cita, ha expressat aquest divendres la seva intenció d’analitzar “l’exemple d’Aranjuez” tenint en compte que la solució ideal, un Consorci on estiguéssin integrats administracions públiques i privats titulars de monuments, no és possible actualment per culpa de la vigència de la lei LARSAL sobre la racionalització de la despesa dels ens locals.

A “Aranjuez estan fent una taula amb uns compromisos tancats i penso estar-hi molt atenta per si el podem extrapolar a Tarragona”, afirmava Floría. La idea d’aquesta localitat madrilenya tira endavant “malgrat que no hi hagi compromisos legals, perquè la llei no et permet constituir un òrgan de direcció de la gestió. Nosaltres tenim ara una taula formada amb la Generalitat però hi han altres gestors, també privats, i entre tots haurien de veure quins mecanismes es poden articular”, afegia. I en aquesta línia recordava que les responsabilitats de gestió patrimonial a Tarragona “no són ni exclusives de l’Ajuntament, ni de la Generalitat ni dels privats. Tots som responsables i ens hem de posar a buscar junts una solució”.

Aranjuez ha posat en marxa un Pla de Gestió del Paisatge Cultural, aprovat per l’ajuntament el passat octubre, que vol ser “l’instrument que assenyala el camí cap al plantejament global en la gestió del nostre paisatge” i que “expressa el compromís de l’administració amb la seva conservació”. Així ho argumentava, poc després de la seva ratificació en plenari, el regidor d’Urbanisme i Patrimoni Històric, David Estrada. La feina no ha estat fàcil perquè ha requerit dos anys d’estudis i consultes amb la ciutadania, entitats econòmiques i socials i tots els agents implicats, però finalment ha aconseguit la conformitat i el compromís de participació d’organismes tan dispars com Patrimonio Nacional, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Madrid, la Confederació Hidrogràfica del Tajo, la Direcció General de Turisme de la Comunitat de Madrid, la Direcció General de Belles Arts i l’Institut Madrileny d’Investigació i Desenvolupament Rural, Agrari i Alimentari (IMIDRA).

Curiosament Aranjuez té una segona vinculació estreta amb Tarragona. Aquestes dues ciutats són les úniques de l’estat espanyol escollides per participar en la plataforma web gestionada per la Unesco, desenvolupada amb col·laboració de National Geographic i finançada amb fons de la UE que promou els viatges sostenibles a alguns enclavaments destacats del Patrimoni Mundial en 19 països d’Europa.

J.Siré

 

 

Begoña Floría: ‘És senzill, urbanisme per tothom’

De fa un temps cap aquí alguns representants municipals venen qüestionant les bondats i la coherència de la política urbanística de la ciutat pel simple fet de posar tots els obstacles possibles a l’acció de govern, sense adonar-se que el que estan fent és perjudicar greument a aquells col·lectius amb més dificultats de la nostra societat. Col·lectius que no poden accedir al mercat lliure de l’habitatge i que necessiten una política decidida de les administracions per garantir aquells drets que contempla tant la Constitució Espanyola com el mateix Estatut de Catalunya.

Begoña Floría, portaveu de l’equip de govern de l’ajuntament de Tarragona

Com deia Miquel Martí i Pol, el que és essencial es diu amb senzillesa. Així les conseqüències de les polítiques que proposen aquests col·lectius, a la pràctica seria l’expulsió dels tarragonins i tarragonines a viure a altres municipis veïns, doncs la manca d’alternatives raonables pel que fa a la creació de sol i d’habitatges protegits ho faria inevitable. Tal vegada aquesta visió coincideix amb polítiques com les del segon municipi de Catalunya amb les rendes més altes, on la regidora de Serveis Socials manifestà fa pocs dies, que qui no tingui determinades rendes que li permeti viure en aquest lloc, que marxi a un altre poble on pugui viure.

Es vol fer creure que la política de crear nous sòls, tant a llevant com a ponent, i la de rehabilitar les zones més centrals de la ciutat són contraposades i per això es fan servir eslògans més propis de la cultura twittera, com ara “ens preocupa més la ciutat construïda que la per construir” (afirmació d’un representant municipal agafant les paraules d’un altre autor), o “que la política del Dònut és un error”.

Rehabilitar és necessari, però les dificultats de portar aquestes polítiques a la pràctica són innumerables: propietat fraccionada, superfícies dels solars, ocupació dels habitatges, finançament,… A més, aquestes operacions per tractar-se de sol urbà consolidat, no comporten normalment reserva d’habitatge protegit. Una altra cosa serien exemples com els que s’estan impulsant en grans ciutats on és obligatori que les operacions de rehabilitació en sòl urbà consolidat tinguin un percentatge d’aquest model habitacional protegit. Són els casos de París, Londres, Nova York i ara Barcelona.

En tot cas, a la nostra ciutat (coma totes els municipis de tamany mitjà) aplicar aquestes polítiques requeriria molt de temps i per ser honestos en cap cas estarà a l’abast de tothom. Per fer-les accessibles caldran plantejaments d’ajuts tècnics i econòmics molt importants que són inassumibles amb les estructures administratives i financeres municipals. I així i tot no cobririen les necessitats que tenim.

En definitiva, a Tarragona és necessari crear nous sòls per tal de garantir un suficient nombre d’habitatge protegit per cobrir les necessitats actuals i futures. Sòls que han de complir les exigències dels nous temps, amb criteris de respecte absolut a la natura i els principis que han de regir els preceptes a la necessària transició energètica.

Per acabar, malgrat que resulti una obvietat, és important llegir el que diu el nostre Estatut en el seu Article 47 d’Habitatge: “Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats”. La nostra responsabilitat com Ajuntament de Tarragona és aquesta.

Begoña Floría considera una “molt mala notícia” el nomenament de Cruset perquè “no té lligams amb Tarragona”

L’elecció de l’alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, com a nou president de l’Autoritat Portuària no ha sentat gens bé a l’ajuntament de Tarragona. La portaveu de l’equip de govern, Begoña Floría, ho ha deixat meridianament clar en un tuit al seu compte personal on carregava contra la decisió política de la Generalitat. “Des del respecte cap a la persona de Josep M. Cruset, alcalde de Riudoms, considero que és una molt mala notícia que el Govern nomeni president de Port de Tarragona algú sense lligams a la ciutat de Tarragona. Mai havia passat!!!”, exclama adjuntant una fotografia gens inòcua de Josep Fèlix Ballesteros amb cara que es podria considerar poc agraïda darrera de Cruset. La imatge correspon a un acte amb alcaldes de suport als Jocs Mediterranis. Ara bé, el precedent hi és, en la figura de l’exalcalde socialista de Constantí, Josep Maria Maceira. een el període 1995-1996.

Cal tenir present que el substituit al front del Port, Josep Andreu, sempre ha fet gala de tenir un excel·lent feeling personal amb el batlle socialista de Tarragona. I que en l’horitzó s’albira una guerra territorial entre Vila-seca (Cruset és una persona de confiança del seu alcalde, Josep Poblet) i la capital de la demarcació per acollir el dic definitiu d’atracament dels creuers.

Ballesteros demana “prudència”

La ràpida reacció de Floría ha estat atemperada per la tarda per l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, durant la seva confirmació per la militància socialista com a candidat a la reelecció. “Deixeu-me que sigui prudent. He parlat amb el conseller (de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet), i m’ha dit que no es pot dir res fins demà”. El batlle ha afegit que “conec i valoro molt l’actual president” de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, “i conec i valoro molt el que sembla que pot ser el futur president. Fins que no estigui formalment nomenat no el valorarè”.

Ballesteros ha deixat anar, tanmateix “que el fet de no ser tarragoní no és un demèrit, sinó més aviat una notícia històrica. No recordo presidents del Port de Tarragona no tarragonins”. Quan se li ha recordat el cas de Maceira, ha puntualitzat “que vivia a Tarragona”. I finalment ha tret ferro a les declaracions de la seva portaveu: “Cadascú ha de manifestar el que cregui convenient i llestos”.

J.Siré

Begoña Floría: ‘Tarragona, motor d’innovació també en patrimoni històric’

El proper dijous 25 d’octubre, Tarragona, Patrimoni de la Humanitat, esdevindrà un punt de trobada entre diverses ciutats del món amb la 1ª Jornada Smart Heritage City, que comptarà amb més d’un centenar d’inscrits, sobretot de l’àmbit municipal.

Begoña Floria
Consellera de Patrimoni de l’Ajuntament i directora de la Fundació Tarragona Mediterrània Smart Region

Amb el títol ‘De proyectos a realidades’, la cita a l’Antiga Audiència s’allargarà entre les 9.30h i les 19h i serà una oportunitat perfecta per a reflexionar, conèixer i connectar amb altres projectes i realitats d’arreu del món pel que fa al tractament i projecció del Patrimoni Històric a partir de la tecnologia, la gamificació i, en definitiva, la innovació.

I és que a l’era tecnològica en la qual vivim, i en ple segle XXI, Tarragona ha de ser un motor d’innovació en tots els àmbits i un dels més importants és l’aplicació intel·ligent de les polítiques públiques. De fet, és la base i objectiu de la Fundació Tarragona Smart City que recentment ha esdevingut Smart Region amb la incorporació de Reus. Un pas més enllà obrint l’horitzó i apostant per una projecció i sinergies que permetin una regió intel·ligent.

D’altra banda, al terreny on podem ser més pioners i innovadors a Tarragona és amb el Patrimoni Històric que tenim. Hem destacat per exemple en projectes de realitat virtual o projeccions 3D per difondre i projectar el nostre llegat romà i els seus monuments. És el cas del projecte tarragoní d’Imageen que s’inclou a la Jornada, entre moltes altres interessants propostes que podrem conèixer.

Al final, el Patrimoni esdevé un motor de desenvolupament urbà intel·ligent tal com vol demostrar aquesta jornada que compta amb el patrocini i col·laboració de diversos agents com l’Ajuntament de Tarragona, la Fundació Tarragona Smart MediterraneanRegion, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Red Española de Ciudades Inteligentes (RECI), el Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad i la Federación de Municipios i Provincias (FEMP), entre d’altres.

També està present i darrere, el suport de la Unesco que va declarar com a Patrimoni de la Humanitat la nostra ciutat i que s’encarrega de vetllar per tal que no hi hagi degradació del patrimoni al món.

Cal tenir present que la conservació del patrimoni mundial requereix d’un esforç inversor alt, que els ajuntaments assumim amb moltes dificultats i que cal tenir molt en compte que és responsabilitat de totes les administracions. És per això que Tarragona també és pionera amb una taula de treball amb el Ministeri d’Hisenda per resoldre i treballar la situació de municipis patrimoni mundial, i disposar de major retorn de finançament per poder-hi fer front.

És important recordar sempre que de cara a generacions futures, la conservació del patrimoni és fonamental i una gran responsabilitat. En aquest sentit la tecnologia suposa una oportunitat tant per la seva projecció, com el tractament i conservació.