En aquests primers mesos de govern semblava que aquest Ajuntament hagués mossegat la poma prohibida, i que fos responsable de tots els mals de Cambrils i rodalies. Hi ha hagut un canvi de govern i alguns han posat els serveis de la ciutat de cap per avall. Allò que era de color de rosa, aquell que governava i deia a tot que sí. Doncs en un mes tot ha deixat de funcionar.
Semblava que l’Ajuntament no escoltés a ningú d’un dia a l’altra, els funcionaris no fessin la seva feina o la burocràcia s’hagés estès arreu. Qui ahir era bo, esdevenia dolent en aquest govern.
Forats immensos apareixien en 24 h al paviment dels nostres carrers i places. El quitrà va quedar solcat d’arrugues només constituir-se el nou govern a l’igual que grans arrels d’arbre havien aixecat el quitrà per les vores.
Miguel Angel Díaz
La brossa surava pels carrers, l’olor era insuportable i la neteja només es feia un cop a la setmana. Havia estat un canvi radical. D’una corporació a l’altre, en pocs dies, Cambrils va passar de capital gastronòmica a deixalleria de la Mediterrània, segons alguns.
Hem escoltat com la ciutat estava deixada de la mà de Déu, res funcionava, tot era trencat especialment les voreres amb les llambordes aixecades, els parcs estaven descurats, els pins plens d’erugues, les rieres ofegades de canyes, les platges brutes quan hi havia un temporal.
La manca d’aparcament s’havia convertit d’ahir a avui en el principal problema de Cambrils, com si el període d’hivern en tingueé necessitat. Es demanaven responsabilitats sobre el que pogués passar a la zona portuària, competència de la Generalitat.
Davant d’aquesta desgràcia alguns veïns provinents bàsicament d’algunes AAVV es varen aixecar amb mobilitzacions i crítiques que van ser acompanyades pels partits de l’oposició. Moltes d’aquestes opinions eren lliures i sinceres, però algunes podrien haver-se vist manipulades, precisament pel govern anterior. El qual havia deixat de governar feia uns mesos .
Els clots no es fan en un dia, ni la neteja ni la brossa es malbaraten en un mes, els panots no s’aixequen per art de màgia, les arrels creixen lentament, i el ferm dels carrers porten molt anys sense manteniment.
Alguna cosa passa a Cambrils. L’Ajuntament és un desastre i esquerda tot el que toca. I totes aquestes acusacions les canten els que no van tapar forats, ni arranjat voreres i llambordes, ni actuar vers els arbres que malmeten els carrers. El món al revés.
A les portes d’un nou 8M ens trobem, novament, havent de seguir reivindicant la igualtat i l’equitat. Com cada any es posen sobre la taula debats recurrents en molts àmbits de la nostra societat on encara hem d’avançar molt. Avui em voldria centrar en una d’aquestes lluites, que des de l’activisme feminista s’ha fet palès darrerament: la lluita contra la pressió estètica.
El cos sexuat (amb les seves característiques biològiques relacionades amb la reproducció) és evident que té una rellevància significativa en la vida de qualsevol persona, però alhora sobre ells s’exerceix un judici d’acceptació o desaprovació, segons les exigències estètiques en una determinada societat, cultura i context.
Lourdes Camprubí
Les xarxes socials digitals han contribuït a amplificar aquest fenomen, sobretot pel que fa a les imatges retocades, les fotos filtrades i altres manipulacions que poden distorsionar la percepció de la realitat i afavorir uns estàndards irreals de bellesa. Tot això molt relacionat i influït pels interessos econòmics i comercials d’indústries molt poderoses que pretenen vendre’ns productes i tractaments per ajustar-nos a aquests cànons estètics de bellesa.
No disposem de referents estètics no normatius; persones grasses, amb diversitat funcional o intel·lectual, persones de la 3a edat, amb diversitat cultural o racialitzades, en un món molt divers i plural ens venen un ideal d’imatge molt uniforme (dona blanca, prima i guapa, cis, amb recursos econòmics destinats a cuidar-se…). On encaixa tot això amb l’acceptació de la diversitat?
Com tot plegat afecta l’autoestima de les persones que no “encaixen”? Ens venen que ens hem de cuidar per salut, que el menjar no ha de ser una fugida, ansiolítics per tapar les mancances que una persona pot tenir en l’àmbit emocional… tot fomentant trastorns de la conducta alimentària on aquesta PRESSIÓ ESTÈTICA pot ser el detonant.
Com podem contribuir a fer que una persona que no té un cos estèticament normatiu es pugui sentir bé i fins i tot es vegi atractiva física i sexualment?
Des del feminisme alcem la veu per lluitar contra aquesta opressió que patim moltes dones i fomentar la llibertat dels cossos, respectant a cadascuna tal com és i fent que no es maltracti la nostra autoestima.
Reclamem que a les dones no se’ns jutgi i valori per les nostres característiques físiques i que es prioritzin altres valors i qualitats, com es fa en el cas dels homes.
Treballem per la integració i per l’accepció d’una societat diversa i plural, alliberada d’aquesta pressió estètica a la qual les dones estem especialment sotmeses des de l’educació, els mitjans de comunicació, el màrqueting i la publicitat. Donem visibilitat a tot el conjunt de les dones i els seus cossos en la seva complexa totalitat i disparitat.
Perquè això no és més que el reflex de la societat en la qual indefectiblement volem viure i conviure, on prevalguin els valors de la tolerància i l’empatia, rica i plural, on tothom tingui cabuda i que no discrimini a ningú per la seva condició ni física ni de cap altre mena.
Lourdes Camprubí i Reverté és sexòloga i secretària de Feminismes de la secció local d’ERC-Reus
El Dia de la Candelera també és conegut als Estats Units com el Dia de la Marmota, una tradició que consisteix en observar la reacció de l’animal en qüestió, amb l’objectiu de pronosticar el canvi d’estació, i que el cinema va popularitzar en un film titulat “Atrapats en el temps”.
Aquest símil cinematogràfic és perfecte per descriure l’actual govern de Cambrils. Després de vuit mesos de gestió municipal, cada comissió informativa (quan les convoquen) i cada sessió plenària (abusant de la seva urgència i extraordinarietat), segueixen un guió repetitiu: idèntics arguments, idèntiques excuses recurrents, i la mateixa manca de transparència. Un govern que hauria de planificar, gestionar i, sobretot, rendir comptes, no ho fa. Es limita a fer un relat desestructurat d’intencions, donar explicacions banals, i realitzar propostes poc fonamentades de les quals resulta impossible treure’n conclusions clares.
Oliver Klein
Davant d’aquests fets, els sis regidors del Nou Moviment Ciutadà (NMC) sempre hem tingut molt clar que som els autèntics garants de la defensa dels interessos reals dels cambrilencs i cambrilenques. Així doncs manifestem alt i clar que l’autèntic municipalisme, el que es fa a peu de carrer, esdevé l’únic antídot contra la ineficàcia dels quatre partits polítics que, per conveniència i supervivència pròpia, administren el nostre municipi.
En un article recentment publicat, algú de fora vila parlava de la idiosincràsia de Cambrils i dels seus actuals governants. En relació al mateix vull dir que els cambrilencs i cambrilenques estem fets de la mateixa pasta que tothom, i que tenim les mateixes preocupacions que tothom ha de tenir a l’hora d’exigir un govern municipal que solucioni problemes, en comptes de crear-ne de nous, que escolti en comptes d’obligar, i que planifiqui amb rigor en comptes d’improvisar permanentment.
Tothom sap que el nostre actual Alcalde no és el que la gran majoria de la població va votar. En altres ocasions he afirmat que ho és perquè li han llogat la cadira per tres anys malgrat que el seu partit hagi obtingut els pitjors resultats de la seva història recent. En tot cas, de la necessitat imperiosa de canviar la llei electoral per tal de recuperar, en lloc d’allunyar, la participació política de la majoria del poble administrat, en seguirem parlant.
Avui també m’agradaria destacar la necessitat de remunicipalitzar el llenguatge i els temes que es tracten als plenaris municipals, sense fer-nos perdre més temps en qüestions alienes, que són responsabilitat d’altres administracions, i en retrets entre les parts, un joc a la fi estèril i inoportú.
El cambrilencs i cambrilenques no necessitem que ningú ens digui quin tipus d’Alcalde tenim, si és que no el recordem, com tampoc ens cal cap campanya d’imatge al seu favor. El que desitgem, sense cap mena de dubte, és un govern eficient i eficaç, que tingui un únic projecte per Cambrils, en lloc de quatre de diferents, resultat d’un pacte aritmètic amb finalitat espúria.
Ens cal doncs un govern que treballi pel bé comú, que vetlli pel desenvolupament econòmic de tots els nostres sectors productius, amb propostes atractives que projectin a l’exterior el segell de qualitat que hem assolit amb el temps. I no necessitem un govern endogàmic, immers en els seus debats interns, que puja els impostos d’una manera desmesurada sense tenir en compte les complicacions econòmiques del moment que vivim.
Per sort, la força de Cambrils no la té ni l’actual alcalde ni la resta de l’equip de govern. La veritable força de Cambrils és la seva pròpia gent, la nascuda al municipi i la vinguda d’arreu, la que es lleva cada dia i contribueix a forjar un futur millor. Tota la resta sobra.
Oliver Klein Bosquet Portaveu del grup municipal del NMC
Ángel Juárez Almendros, president de Mare Terra Fundación Mediterrania
Hace unos días, me invitaron a inaugurar la Casa de la Navidad de un pueblecito cercano a Tarragona. Y de regreso a casa, reflexionaba en torno a la inestabilidad global que venimos observando atónitos, especialmente a lo largo de los últimos 3 o 4 años, época que definiría como una de las más negras de la historia de nuestro planeta.
Son demasiados los conflictos bélicos en todo el mundo, más allá de la invasión rusa a Ucrania o la guerra que se salda entre Israel y Hamás, cuyos efectos devastadores se suman a las cuestiones ambientales, esas que, hace décadas, vienen siendo objeto de debate mientras una buena parte de los mandatarios mundiales y las grandes petroleras miran hacia otro lado. Los acuerdos alcanzados en la reciente Cumbre del Clima COP28 de Dubái, contra todo pronóstico, para una eliminación transitoria de los combustibles fósiles, siguen siendo insuficientes. La emergencia climática, como ha repetido infinidad de veces el Secretario General de la ONU, António Guterres, “está aquí”, y no podemos esperar más para paliarla mediante una transición ecológica que integre a los Estados más vulnerables al cambio climático.
Tampoco podemos obviar las consecuencias de la pandemia de la COVID-19, que arrojó una cifra de 35.000 ancianos fallecidos en geriátricos, a pesar de lo cual, no se ha dictado una sola sentencia, ni nadie ha ido a prisión, como si la responsabilidad sobre los hechos se hubiera esfumado por arte de magia.
¿Qué está ocurriendo con los medios de comunicación?, me pregunto. La gran mayoría están lastrados por intereses personales y partidistas. En muchos casos se emplea la contrainformación para que no se sepa exactamente qué está ocurriendo, lo que genera tristeza, impotencia y dolor.
Esa imagen de la Casa de la Navidad iluminada, y la gente sencilla, los vecinos de tu barrio, ensalzando los valores de la solidaridad y del amor, vino a decirme que al final merece la pena la lucha diaria, aunque sea por estos pequeños actos cotidianos. Es por donde hay que empezar. Yo diría que tiene que haber una contraofensiva frente a todo aquello que nos crea ansiedad y sufrimiento. Tenemos que abordar esa pequeña revolución de valores del día a día, brindando atención a cosas tan sencillas como pasear o llamar a los amigos. Y qué mejor que la Navidad para recordarnos que eso no cuesta dinero. Que hablar, socializar, saber cómo está la vecina, el vecino…es cuestión de utilizar la palabra. Se trata meterse en su piel y sentir qué le ocurre al otro. La falta de empatía no combina bien con la solidaridad, porque entonces nos enfrentamos al egoísmo y la soledad, y de esto estamos bien servidos.
Por lo tanto, ojalá que estos pequeños actos a los que me refiero sirvan para convertir 2024 en un año de resistencia, un año en el que no van a poder con nosotros, y en el que vamos a darnos unos minutos para esos gestos cotidianos que nos hagan mejores personas y, por ende, constructores de una sociedad más sosegada. Tenemos que rearmarnos para volver a querer, para vivir con toda intensidad y luchar por lo que tenemos. Para conseguirlo, es imprescindible que nunca dejéis que nadie os robe vuestra sonrisa.
Vuelan abrazos.
Ángel Juárez Almendros
President Mare Terra Fundación Mediterrania
Josep Maria Panicello, president honorífic del C.B. Cambrils
Diumenge passat, 12 de novembre, vaig tenir el plaer de poder assistir a la presentació dels equips del club, un acte especial perquè a part també es commemorava el 40è aniversari de l’entitat.
El pavelló municipal ple de gom a gom es va vestir de festa per rebre els 35 equips participants, formats per 400 jugadors i jugadores i una gran quantitat d’entrenadors i entrenadores.
Els equips van entrar en perfecte ordre del pavelló 1 al pavelló 2, enmig dels aplaudiments dels assistents mentre saludaven la graderia. El presentador, Marc Just, anava cantant els noms de tots els participants en un acte cuidat fins al més mínim detall. A prop de la pista seguien la desfilada les autoritats municipals, representant de la Federació i convidats.
Una vegada situat cada equip al seu lloc el President, Francesc Canaldas, va fer un magnífic discurs recordant els inicis del bàsquet a Cambrils i la trajectòria seguida pel club fins avui. No va faltar l’agraïment a moltes persones que han passat per l’entitat al llarg d’aquests anys i també al suport de l’Ajuntament, tot i sense perdre el to reivindicatiu, reclamant un nou pavelló que doni cabuda a tota l’activitat esportiva que genera Cambrils. Tant la regidora d’esports, Camí Mendoza, com l’alcalde, Afredo Clua, en els seus respectius parlaments, van recollir el missatge i van donar esperances de marcar com a prioritària aquesta obra.
Mentre admirava aquest espectacle esportiu vaig sentir la necessitat d’expressar el meus sentiments en una carta pública al club, cosa que faig amb aquest escrit.
CARTA AL CLUB BÀSQUET CAMBRILS
Benvolgut President i junta directiva,
Diumenge passat vaig sentir una enorme felicitat i una gran emoció en veure en què s’havia convertit el club en aquests darrers 40 anys. Com vas explicar públicament, President, l’entitat ha passat per diferents etapes abans de l’actual nascuda l’any 1983, començant per uns grans equips femenins, precursors del bàsquet a Cambrils. Posteriorment, jo mateix vaig fer d’entrenador en una d’aquestes etapes anteriors i t’agraeixo l’esment que en vas fer en el teu parlament. Aquella experiència és un dels records més entranyables que m’han acompanyat durant la vida. Aquelles persones que jugaven a bàsquet no només eren jugadors que competien, sinó que la relació esportiva es va convertir en una forta amistat, que avui encara es manté sòlida i ferma. Tenien i encara tenen, un caràcter extraordinari. Quan els trobo pel carrer, o en aquest cas, alguns d’ells estaven també a la presentació del club d’enguany, sento una enorme admiració, els estimo com a persones molt properes i que em van fer viure moments inoblidables. La seva passió pel bàsquet va ser la llavor del club d’avui. I quan veus que més de 400 persones segueixen el camí només pots sentit orgull, emoció i agraïment vers aquelles persones que al llarg dels anys ho heu fet possible.
Us faig aquesta introducció per posar en valor el que esteu fent des del club. No només entreneu i competiu, sinó que esteu fent una escola de valors. Esteu fomentant la convivència, l’esportivitat, l’amistat, el saber guanyar i també el saber perdre, les relacions personals, saber gestionar els èxits i els fracassos, la generositat, el control mental, la generositat, la sinceritat, l’empatia, la gratitud, la humilitat, la responsabilitat, la solidaritat, la concentració, etc. Esteu educant en valors humans i aquests són uns actius que els ajuda a créixer com a persones i que deixa i mantindrà un pòsit en les seves vides.
Pares, mares i les famílies en general, hem d’estar molt agraïts per la tasca que esteu fent, una tasca altruista, entusiasta, de vegades sacrificada, perquè la dedicació al club resta espai familiar o de lleure personal.
Precisament per aquesta educació que feu, complementària de la que es fa a casa i l’acadèmica vull aprofitar per adherir-me a la petició que feia diumenge el President Canaldas de demanar les instal·lacions necessàries per poder continuar fent aquesta activitat esportiva, però també social. Sabem que l’Ajuntament té limitacions pressupostàries, però en aquest tema crec que ha arribat l’hora de demostrar la sensibilitat i la voluntat política prioritzant l’esforç que es fa des de la societat civil per fomentar els valors de la joventut, un dels actius més importants de la nostra societat.
President, junta directiva, membres del club, continueu aquest camí que es va iniciar fa 40 anys, hi feu-ho com sempre ho heu fet, amb constància, amb rigor, amb esportivitat, amb bons resultats, però sobretot tingueu en compte aquesta vessant formativa de la personalitat dels jugadors i jugadores. Esteu fent història i això comporta una gran responsabilitat. Ànims, no defalliu mai, que sé que no ho fareu i celebrem aquest 40è aniversari amb orgull i amb mirada llarga, pensant que esteu enfortint un dels pilars fonamentals de la societat cambrilenca, la nostra joventut.
Feliç aniversari!!!
Josep M. Panicello President honorífic del CB. Cambrils
Dolors Vázquez, regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència de Reus
Fa just avui una setmana que ha començat el període de proves i adaptació per la reordenació del trànsit i la mobilitat de la zona centre. No és més que una extensió del sistema de mobilitat saludable i segura que fa molts anys es va implementar en la nostra ciutat als carrers Llovera, Monterols i Plaça Mercadal.
Aquest període de prova i adaptació s’allargarà amb acompanyament de la Guàrdia Urbana fins al dia 31 de gener de 2024.
Entre les onze del matí fins a les dues de la matinada, unes pilones intel·ligents regulen els accessos amb els carrers de la zona centre que inclouen des de Raval Santa Anna, carrer Santa Anna, Selva del Camp, carrer de la Mar.
El balanç d’aquesta setmana és positiu per la regidoria de Seguretat i Convivència Ciutadana. Per una banda, s’ha reforçat la presència d’agents de Guàrdia Urbana, amb molt d’acompanyament als veïns que accedeixen a la zona centre i aquells ciutadans i ciutadanes que transiten pel nostre municipi. Informació dels canvis iniciats amb voluntat d’assolir un dels objectius d’aquest govern municipal: la mobilitat segura i sostenible i la cura de la salut en general.
Aquest acompanyament ha vingut precedit per informació en les darreres setmanes amb la culminació de l’enviament als veïns i veïnes afectades per la mobilitat de la zona centre d’un tríptic informatiu del nou sistema de règim de circulació en aquests determinats carrers.
Ara és el moment i aprofitant aquest període de prova o adaptació, com és habitual en tota implementació de nous sistemes tecnològics, analitzarem i recollirem totes aquelles casuístiques que es puguin produir i trobar les conclusions per acabar de perfilar quin és el model de circulació òptim per als vials del nostre centre històric, tot tenint en compte tots els objectius mediambientals i saludables, citats anteriorment.
Cal subratllar que juntament amb l’acompanyament de la Guàrdia Urbana in situ també s’ha acompanyat amb la posada en servei pels veïns de la zona centre un correu electrònic (mobilitat@reus.cat) i un telèfon d’atenció al ciutadà (977010068), per tal de fer efectiu tot el sistema d’autoritzacions d’accés comunicat prèviament i que es pot tramitar ja sigui de forma telemàtica a la seu de la pàgina de l’ajuntament o de manera presencial.
Recordem que no cal sol·licitar autorització, la tramita l’Ajuntament d’ofici, per a totes aquelles persones empadronades a la zona que són titulars d’un vehicle que paga l’impost de vehicles a Reus; Vehicles de serveis públics i taxis; Vehicles de serveis d’emergències; i Vehicles de serveis sanitaris.
Cal que sol·licitin autorització de llarga durada aquelles persones empadronades a la zona centre que són titulars de vehicles que paguen l’impost de vehicles fora de Reus; persones propietàries o llogateres d’un pàrquing a la zona; familiars de persones d’edat avançada residents a la zona ( setanta anys); i persones de mobilitat reduïda.
Els clients d’hotels o allotjaments turístics a la zona podran demanar autorització temporal.
Aquest període de prova ha de ser la plataforma per analitzar i reflexionar quin son els objectius de la nova mobilitat que no és diferent d’altres municipis del nostre entorn i del nostre país: la cura de la salut de les persones, lluitar contra la contaminació ambiental, la preservació i conservació del nucli històric de la nostra ciutat com ja es va practicant en altres ciutats del nostre entorn geogràfic.
Treballar per una mobilitat saludable, segura i apostar per la pacificació dels carrers històrics de Reus.
Dolors Vázquez Regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència de Reus
Oliver Klein, portaveu del del Grup Municipal del NMC de Cambrils
Totes les grans crisis que hem viscut en els darrers anys, sempre s’han fabricat a partir del que, col·loquialment, coneixem com a “bombolla”, que tard o d’hora acaba explotant. Des de la “crisi de les tulipes” al segle XVII, passant pel gran crack del 29, la caiguda de les empreses tecnològiques als anys 90 o, la més recent, crisi de la construcció, el mecanisme que les ha generat ha estat sempre el mateix: la barreja d’ambicions, falses il·lusions, especulacions i confiança en uns actius unflats que arriben a sobrevalorar-se tant que deixen de ser atractius, fins que el sistema rebenta.
Aquest tipus de funcionament, molt estudiat en l’àmbit de la ciència econòmica, pot ser extrapolable a altres sectors. Concretament, a dia d’avui podríem trobar-nos davant d’un fenomen de “bombolla política”. Anem doncs a analitzar breument aquest fet.
Els partits polítics tradicionals (PSOE, PP, ERC, Junts…) actuen, des de ja fa massa temps, com a macro-empreses que es dediquen a lluitar exclusivament per les seves quotes del mercat. En cap cas el seu objectiu resideix en oferir un “millor producte”, és a dir, un millor servei a la ciutadania, sinó que l’únic propòsit que els guia és generar uns majors rendiments per als seus “accionistes”: les elits que dirigeixen les regnes de cada organització en particular. Per tal d’assolir aquestes fites, només cal observar com aquests partits grans s’han abocat, com autèntics voltors, a menjar-se el que queda de les restes d’aquells que havien representat, en algun moment, certa alternativa de poder, i que també van caure en el parany d’una bombolla prematura.
Un dels trets característics d’aquesta situació protagonitzada pels partits predominants de l’actual sistema democràtic nostre, genera l’estat constant de desqualificació recíproca que practiquen, quan, per una altra banda, són capaços de posar-se d’acord si es tracta de mantenir el seu “status quo”, i obtenir millors recompenses per als seus membres més privilegiats. Les Diputacions Provincials i els Consells Comarcals, en són un gran exemple, amb un festival inacabable de càrrecs de confiança, prebendes, sous i intercanvis de favors polítics. Arribat aquest moment és quan la “bombolla” es fa més inaguantable ja que cada vegada hi ha més personatges disposats a fer el que calgui per entrar en un “negociat”, que qualsevol analista neutre descriuria com “inflacionista”, a punt d’explotar.
Si ens centrem en l’àmbit local, els partits dels que parlem reprodueixen aquest model, d’aprofitament estrictament clientelar, fins extrems inimaginables i del tot immorals. El cas de Cambrils, n’és un exemple molt destacat. Quatre partits, convertits en delegacions sense cap mena d’autonomia decisòria, es posen d’acord (malgrat les infinites divergències del passat recent) per assaltar la institució municipal, sempre sota la supervisió de les seves seus centrals. No hi ha dubte que es juga al rol de peó sacrificat al dictat d’una estratègia superior aliena a la voluntat majoritària de la ciutadania. Així doncs la “bombolla política” també ha arribat a Cambrils. Que exploti és només qüestió de temps. Quina alternativa hi pot haver davant d’aquest desgavell?.
La resposta és senzilla: cal tornar a donar un tomb, certament revolucionari, en el terreny de les idees i de les propostes. Una opció resulta el retorn als orígens del municipalisme, que és a l’origen de la mateixa democràcia per se. Cal recuperar el poder de decisió per les persones de peu, perquè sinó el sistema establert respondrà com ja sabem amb les conseqüències ja esmentades. L’accés a la representació política ha de ser de baix cap a dalt, mai a la inversa. Els caps de llista ho han de ser per mèrits acumulats i no per decisions preses per una immensa minoria situada en despatxos de les capitals, Tarragona, Barcelona o Madrid. El sistema polític democràtic, indirecte i representatiu, que tenim a dia d’avui, permet les operacions aritmètiques, i per tant, les sumes i restes d’escons i regidors són una eina legal. Però l’ètica primigènia que resulta de cercar un bon govern per a la pluralitat, no pot deixar de ser un factor imprescindible i s’hauria de tenir en compte. No tot s’hi val, i la manca d’escrúpols i de principis, juntament amb la seva exhibició impúdica, a l’hora de construir els propis governs successius, serà el que provoqui que la “bombolla” anunciada finalment esclati.
Però el destí mai és inexorable i, si prenem tots consciència del que ens està passant, encara estarem a temps d’evitar un major desastre. Personalment m’agradaria aportar tres propostes bàsiques com a estratègia per a invertir la situació preocupant que estem patint: primer, afavorir i potenciar els partits d’àmbit local, doncs són els únics que realment s’ocupen i es preocupen per estar al costat de la ciutadania propera, tot evitant els interessos externs; segon, que sigui Alcalde el cap de la llista més votada i que, en tot cas, l’aritmètica de què parlàvem, s’utilitzi tan sols en la formació de la resta del govern; i, tercer, el més decisiu, que ampliem la base democràtica de la participació i regenerem el mateix sistema permetent que a les eleccions municipals es pugui votar a partir dels setze anys.
Si volem donar llarga vida a la pràctica política dels nostres municipis, haurem d’afavorir el vot – la veu ja la fan servir – dels joves a partir dels setze anys. Innovar, donar entrada a noves idees i energies, qüestionar-se els esquemes “de tota la vida”, trencar amb les pràctiques abusives dels “millors posicionats des de sempre”, i buscar sortides a tot plegat que ens obrin nous horitzons, resulta la solució definitiva. Persistir en les pràctiques velles i obsoletes és caminar cap a la fallida del sistema, amb el risc que això representa.
Sí, la “bombolla política” existeix en diferents nivells, alguns ho percebem, altres en tenen constància directa, i els més perillosos se’n desentenen. El rellotge s´ha activat i no podem esperar. Els qui són part del problema, i són al centre del sistema, poden, si volen, formar part de la solució, col·laborant en la transició cap un model més avançat i perfeccionat. Altres continuarem actuant com a palanca de canvi per vocació i convenciment. Si no assumim el repte, o si no comencem a actuar a temps, la població ens en passarà factura amb tota la raó del món. Som-hi doncs!
Oliver Klein Bosquet Portaveu del Grup Municipal del NMC de Cambrils
Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona
Les dues línies de molt alta tensió (MAT) que l’empresa Forestalia projecta fer passar per diverses comarques de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès tenen com a objectiu vendre energia renovable generada a l’Aragó. No aporten, per tant, cap servei als veïns i veïnes de la demarcació, només perjudicis. Per això, la Diputació de Tarragona, encapçalant el clamor dels quaranta-sis municipis i vuit consells comarcals afectats, va presentar al·legacions contra els evidents impactes que els més de dos cents quilòmetres de filat i altes torres de les dues línies ocasionaran al paisatge, l’agricultura, la fauna i el patrimoni natural del nostre territori.
En el cas de la MAT que va de Valmuel a Begues (i que preveu travessar la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Baix Penedès), el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demogràfico ha donat llum verd al projecte sense acceptar cap de les observacions fetes des del món local, que som els que habitem i coneixem més el territori. Malgrat això, no ens donem per vençuts: el nostre futur no pot penjar d’un fil, i per això hem presentat un recurs d’alçada contra la resolució i defensarem el dret del territori a decidir lliurement sense imposicions.
Ara fa dos anys, quan l’empresa va sol·licitar la creació de la MAT, el Ministerio de Transición Ecológica va demanar el parer de la Diputació de Tarragona i vam fer una sèrie d’al·legacions, que vehiculaven les consideracions dels municipis afectats i hi sumaven els resultats d’un treball d’anàlisi profunda i rigorosa dels equips tècnics de la Diputació sobre l’impacte d’aquesta MAT al nostre territori. Aquesta va ser una nova ocasió per desenvolupar les nostres competències en cooperació i planificació territorial. Un cop més, la Diputació es posava al servei dels municipis i de les comarques i, des del diàleg, la planificació i el lideratge, vam arribar a consensos per defensar els interessos del sud de Catalunya i, alhora, per oferir solucions alternatives que permetin desenvolupar el projecte de forma més equilibrada.
Aquest estiu hem rebut, amb sorpresa, les resolucions administratives prèvies de la línia de la MAT del Ministerio, que no han tingut en compte cap de les al·legacions que vam fer. Per això, fa escassos dies hem presentat un recurs d’alçada contra aquestes resolucions. D’entrada, hi manifestem que la instal·lació de la línia vulnera la Llei 24/2013, ja que determina que l’única infraestructura que pot transportar l’energia a l’Estat espanyol és la de Red Eléctrica de España, S.A.. El fet d’autoritzar aquest transport a l’empresa Forestalia suposa deixar en mans privades la creació i la gestió d’una xarxa de transport d’energia, beneficiant-se del nostre territori.
D’altra banda, el recurs que hem presentat insisteix en la greu afectació mediambiental, paisatgística, agrícola, social, cultural i patrimonial que pot suposar la construcció d’aquesta línia de molt alta tensió en tots i cadascun dels municipis pels quals hi té previst passar. La pèrdua d’hàbitat per a la flora i la fauna, l’afectació a corredors de connectivitat ecològica com el riu Ebre o l’augment del risc d’incendi forestal són algunes de les nefastes conseqüències sobre les quals ja vam advertir i que ara tornem a posar de manifest.
Ara fa pocs dies, érem coneixedors de la notícia que el Ministerio de Transición Ecológica també ha aprovat la declaració d’impacte ambiental de la segona MAT de Forestalia, la que va de Grañén (Osca) a Pierola (Barcelona) i que preveu travessar diversos municipis de la Conca de Barberà. Malgrat que no es tracta de la resolució definitiva, es tracta d’un primer pas que ens pot fer intuir la posició del Ministerio davant d’aquesta nova línia.
Per tots aquests motius, tenim l’esperança que la Secretaria de Estado de Energía, que és qui ha de resoldre el recurs d’alçada que acabem de presentar, serà sensible amb les realitats del nostre territori i actuarà tenint en compte els municipis, els seus alcaldes i alcaldesses i el seu veïnat ja que, en definitiva, són els veritables coneixedors del seu medi i del seu entorn natural. És així com les administracions hem d’actuar: des de la suma de diferents perspectives, des del diàleg i des del respecte prioritari al bé comú. A la Diputació de Tarragona creiem fermament que l’ús de les energies renovables és essencial per al nostre present i per al nostre futur, per mitigar els efectes de la crisi climàtica i per afavorir una millor qualitat de vida de la ciutadania. La veritable sostenibilitat porta intrínsec l’equilibri i el futur del territori.
Noemí Llauradó i Sans Presidenta de la Diputació de Tarragona
Oliver Klein, portaveu del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils
Pels antics grecs, la política era l’activitat social i organitzativa de la ciutat, llavors anomenada polis, un concepte ètic que situava molt per damunt de qualsevol altra competència que tingués a veure amb l’ordenació de la convivència humana. Aquesta visió iniciàtica ha canviat molt des de llavors.
Quan Maquiavel, fa cinc segles, va escriure “El Príncep”, no crec que pensés que les seves tesis tinguessin tan bona acollida a dia d’avui. Per ell, l’exercici de la política consistia en conquerir i mantenir el poder sense tenir en compte ni la ètica, ni la moral ni el bé comú. Tota estratègia consistia en administrar i retenir el poder polític com un objectiu en sí mateix i a qualsevol preu, fent ús d’aquell aforisme tant pervers segons el qual “el fi justifica els mitjans”.
El que sí és segur és que Maquiavel no podia imaginar que les seves tesis tinguessin tanta prèdica a Cambrils després de tant de temps. Per primera vegada en la ja llarga història de democràcia municipal al nostre municipi una aliança de perdedors i de partits en decadència (recordem que, especialment PSC, però també ERC i Junts, han perdut entre els tres milers de vots) es posen d’acord per assaltar la Casa de la Vila, i revertir i menysprear la voluntat majoritària, expressada per la ciutadania, d’optar pel Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC) com a millor opció per donar resposta a les seves inquietuds, necessitats i propostes.
El partits d’àmbit estatal i català – PSC, ERC, Junts, En Comú Podem – devaluen i menyspreen d’aquesta manera la democràcia municipal. Aquests partits tradicionals actuen, únicament, com a sucursals de les seves centrals ubicades a Barcelona o Madrid, i només serveixen als interessos de la seva marca principal, com ja hem denunciat en reiterades ocasions.
Tardarà més o menys, però aquestes empreses partidistes, reconvertides en maquinàries electorals, quedaran reduïdes de ben segur a la mínima expressió als nostres municipis. La realitat local, les demandes concretes, les del dia a dia d’un municipi com pot ser el de Cambrils, no es poden solucionar des de secretaries generals situades a centenars de quilòmetres. Des d’aquests despatxos, es treballa només amb un objectiu: tenir presència suficient per generar ingressos per les seves formacions respectives i, sobretot, generar poder que els permeti satisfer aquesta necessitat d’alimentar als seus seguidors més radicals amb càrrecs de confiança, amb assessors a repartir per tots els estaments provincials, i amb dedicacions exclusives abundants, en cap cas orientades a satisfer el bé comú sinó els seus propis interessos.
Res hi ha que sigui més poderós que el pas del temps per corroborar totes aquestes tesis expressades. A Cambrils ja hem vist els primers passos. En el primer plenari, el nou govern format amb finalitats espúries que ja anirem analitzant, va aprovar cinc dedicacions exclusives amb el cost que això significa per les arques municipals que, hem de recordar, es nodreixen dels impostos que tots els cambrilencs i cambrilenques paguem puntualment. El proper acte d’aquest vodevil polític, serà ampliar el nombre d’assessors, fins arribar als set que la llei contempla tal com el govern actual ha volgut avançar. En tot cas, que la llei ho contempli no vol dir que ho obligui. I, per entre mig, haurem de veure com l’aprovació dels pressupostos municipals, però sobretot l’aprovació de les ordenances fiscals, contemplaran pujades successives des d’aquest primer exercici de mandat. I és que les matemàtiques són implacables: per satisfer la seva despesa caldrà doncs ara generar més ingressos mitjançant impostos.
Aquest és el panorama que tindrem a Cambrils després de la interpretació més directa i aplicació de les teories de Maquiavel al nostre municipi. Quan es governa pensant només en l’ambició del poder, quan aquest és converteix en un objectiu en comptes de ser un mitjà, la ciutadania està desemparada davant de l’arbitrarietat, l’obscurantisme, l’engany i la manipulació que aquestes estructures posen en marxa en el seu dia a dia.
Per sort, però, el municipalisme a Cambrils compta amb el Nou Moviment Ciutadà (NMC) un partit que, amb els seus sis regidors (gairebé el trenta per cent del plenari) vetlla, des del minut zero, per contenir i contrarestar aquest tsunami de despropòsits i malbaratament de recursos que aquest govern quatripartit està preparant. Tot ells han de saber que l’NMC és un bastió inexpugnable amb la solidesa d’una roca, i amb una fortalesa infinita, que ens atorguen els resultats electorals del passat mes de maig. Nosaltres no fallarem a la ciutadania de Cambrils. Teniu-ho en compte.
Oliver Klein Bosquet
Portaveu del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils
Segons dades Idescat, a Catalunya hi ha 780.500 persones vivint soles ,un 42,5 % de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta més de 175.000 persones grans. Aquesta pandèmia ha visualitzat aquesta soledat en el nostre entorn. El fenomen de la soledat i el seu impacte perjudicial sobre la salut, la situació de dependència, l’envelliment de la població amb un increment, la cronicitat de les malalties, l’esperança de vida acompanyada a canvis a nivell social, familiar, cultural, econòmics, trastorns mentals, manca de suport, fa vulnerables a abús de tot tipus.
Un maltractament no tan sols inclou violència física, sinó també psicològica ,abandonament, desatenció, vulneració de drets, maltractament econòmic, abús sexual, edatisme, infantilisme, exclusió, abús de contencions, sobremedicació i bretxa digital.
Portant a situacions d’abús, de confiança i el patiment de les conseqüències de l’omissió en els àmbits de la seva vida.
Existeix una falta de consciència sobre els maltractaments, una realitat oculta on es poden trobar moltes barreres per a la detecció tant de la víctima, com del responsable del maltractament, on moltes vegades es viu dins de l’entorn més pròxim de la persona gran que per por, negació, culpabilitat, vergonya, impotència o el desconeixement difícil denunciar. El 80% del maltractament a gent gran es dona en l’àmbit familiar.(Segre.com)
El maltractament no és un problema del nostre país, sinó a nivell internacional. L’OMS (Organització Mundial Salut ) el defineix com una de les formes de violència més oculta, silenciada, desconeguda, detectada i tractada.
És necessària una responsabilitat política, pública, d’entitats, privada i d’administració local la més propera a la ciutadania, per garantir mitjans econòmics e intervencions multidisciplinàries (serveis sanitaris/socials i serveis de suport)
Cal que enfortim la nostra determinació de posar fi aquesta problemàtica, assegurar mitjans per a la detecció, prevenció,atenció i un sector de Cures enfortit. A portes de constitució de alcaldies demano sensibilitat aquest tema, voluntarietat, compromís per part de polítics i de la societat per oferir una vida digna per a la gent gran. Molt cansada de bones paraules i millors intencions , pot ser que cal que recordi que tots per sort haurem d’envellir i el que escrivim avui serà el nostre demà. A més d’afegir que el nostre silenci ens converteix en còmplices.
“Ser” alcalde del municipi en el que vius i convius és el resultat d’un exercici de combinacions d’aritmètica electoral cada vegada més freqüent, més difícil d’entendre i que ja està allunyant la ciutadania de l’exercici del sufragi. En aquestes darreres eleccions municipals, a Cambrils no hem arribat al cinquanta per cent de participació i, a la vista dels esdeveniments que es poden produir, m’atreveixo a predir que en les properes encara minvarà considerablement. I és en aquest punt on té sentit reflexionar la diferència entre “ser” i “fer”.
“Fer” d’alcalde passa per un coneixement profund de la realitat del teu municipi; per saber prioritzar; per tenir una visió de conjunt i, a la vegada, una visió personalitzada per cada barri o zona; per tenir un projecte realista del que es necessita i del que es pot aconseguir; per tenir ben clara la missió i la visó a mitjà i llarg termini de cap on es vol anar; i, sobretot, per gestionar amb eficàcia i eficiència el dia a dia.
Oliver Klein és alcalde de Cambrils en funcions
Molts candidats i candidates confonen el “ser” amb el “fer”. El més greu d’aquesta confusió és que les conseqüències les paga la ciutadania, l’actual i la futura, doncs això és com els tsunamis, que des que es genera la primera onada fins que la destrucció arriba a la costa passa un temps que no es pot perdre com, per exemple, seria el cas de Cambrils.
Al nostre municipi, els resultats han expressat, clarament, la voluntat de les persones que han anat a votar. La gran majoria ha votat revalidar, per quatre anys més, la fórmula de govern encetada fa gairebé dos anys. Un govern format per un equip de regidors i regidores que hem sabut treballar, conjuntament, pel bé comú dels cambrilencs i cambrilenques, per damunt de personalismes i interessos egoïstes.
El darrers dies, però, sembla que alguns han renegat d’aquesta feina feta i han preferit configurar una majoria plena d’incerteses, plena de riscos per Cambrils i de dubtosa eficàcia. Quan els acords es fan en negatiu i per anar en contra d’alguna cosa o d’algú, al final s’acaba capgirant i anant en contra de tot i de tothom. Aquesta possibilitat de composar un govern del “Titànic”, a punt de naufragar, esdevé un búmerang que amenaça el futur de la nostra ciutat. Les aliances forçades en les que només es prioritzen els interessos i les ambicions dels propis components, molt sovint divergents, no són el millor auguri per la unitat, l’estabilitat i el progrés que necessitem.
Un futur que requereix, al capdavant, una persona que “faci” d’alcalde i no que només “sigui” alcalde. La cadira per la cadira és una malaltia del passat que pensàvem que ja estava erradicada. Cambrils no necessita sumes aritmètiques al capdavant de l’alcaldia, ni repartiments de mandat que demostra l’ambició per manar i l’ambició de poder d’uns quants poc representatius.
Cambrils necessita al capdavant de l’alcaldia una persona que lideri; que assumeixi responsabilitats de tot, del que es pot fer i del que no es pot fer; què sàpiga dir sí i no i argumentar-ho; que sigui proactiu; que tingui les portes obertes del seu despatx per a qualsevol qüestió i per a tothom; que sigui accessible i útil pels seus conciutadans i conciutadanes; en definitiva, necessita una persona que “faci” d’alcalde i no que només “sigui” alcalde. En aquest marc lingüístic però, també, conceptual i ètic del “fer” o “ser”, el futur de Cambrils n’està en joc els propers dies.
Oliver Klein Bosquet. Alcalde en funcions de Cambrils
Els fons Next Generation han estat una oportunitat per a molts ajuntaments, tot i que no tots han tingut la mateixa sort de rebre’ls. No obstant això, és important comprendre que aquests fons europeus no són qüestió d’atzar. Són ajudes que requereixen una sol·licitud amb projectes ben desenvolupats i coherents. En el cas del nostre municipi, Salou, hem estat un dels beneficiats i hem rebut un reconeixement significatiu. Tanmateix, darrere de l’arribada d’aquests fons hi ha un treball invisible i un esforç constant. Hi ha projectes amb objectius clars per a millorar diferents àmbits de la nostra localitat.
Com a servidors públics, estarem d’acord que hem de ser curosos amb l’optimització dels recursos del consistori. Per poguer fer despessa a les ciutats: Inversions, béns, serveis… s’ha de tindre un bon plà de l’eficiencia i eficacia de l’erari públic i per tant dels nostres ingresos, tindre un bon proyecte de ciutat i creure en les potencialitats del nostre municipi.
Aconseguir els fons Next Generation no és només una qüestió de sort, sinó de preparació i demostració amb fets i projectes creïbles i sostenibles que mereixem aquesta aportació econòmica d’Europa. El govern de Salou, tant el que acaba ara com el que s’estrenarà el 15 de juny, s’ha lluitat i continuarà lluitant perquè Salou rebi fons per a potenciar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, així com per continuar avançant cap al progrés. Fins ara, la gran majoria de les candidatures presentades per l’Ajuntament de Salou han obtingut una resposta favorable per part dels responsables d’avaluar-les, i això no és casualitat.
Els projectes de Salou no són improvisats, sinó que estan ben plantejats i avalats tècnicament. Tenen com a únic objectiu la millora de Salou. L’esforç ha donat els seus fruits, ja que els fons Next Generation han arribat i el nostre municipi ha assolit els reptes proposats. Aquest mèrit rau en la capacitat de dur a terme polítiques que, en última instància, són reconegudes pels experts europeus. Això ens anima a continuar treballant per a un Salou millor i a apostar pel progrés i un futur més sostenible.
El lema de la nostra campanya electoral ho diu tot. Ara tu, ara Reus. Perquè volem que siguis partícip del nostre projecte. Ens interessa el que dius. El municipalisme és això, escoltar els problemes reals i les inquietuds dels reusencs i reusenques i aportar-hi solucions.
Ara Reus és l’única opció viable de municipalisme. I així ho hem demostrat. Són anys treballant a peu de carrer, recorrent tots els barris de la ciutat sense deixar cap racó sense trepitjar. Veïns i veïnes, comerços, indústries, entitats… Tots sou importants.
Daniel Rubio Angosto és alcaldable per Ara Reus
Municipalisme és treballar per a Reus, des de Reus. Sense prendre decisions arribades de Barcelona o Madrid que puguin desil·lusionar als ciutadans. Molts de vosaltres esteu desencantats amb la política i us comprenc. La política nacional ha aixafat la política municipal, s’han destinat esforços i temps a altres qüestions.
La ciutadania està cansada i se sent, en alguns casos, enganyada i decebuda pel sistema polític. Tot plegat amb una frustració i un distanciament cap a la classe política. Ara és el moment de tornar a situar la ciutat allà on es mereix. Hem de posar les persones al centre de les polítiques i destinar els recursos al servei de la població. Només Ara Reus continuarà parlant de municipalisme el dia després de les eleccions.
Us demano un vot diferent de la resta. Un vot per sobre de tots els drets de cadires que tenen d’altres partits. Un vot només pensant en Reus. Estic totalment preparat per ser l’alcalde de tots els reusencs i reusenques i us asseguro que votar Ara Reus és l’opció més segura d’estabilitat, progrés i prosperitat per a la nostra ciutat.
Hem demostrat que sabem gestionar el sector públic i administrar els diners de la forma més eficient. Treballarem per oferir una administració pública més eficient, bonificacions fiscals i polítiques d’habitatge social. Volem una ciutat segura, cívica i neta i que sigui un punt de referència per a la instal·lació de noves empreses que generin riquesa al municipi i llocs de treball de qualitat.
Volem un Reus a un sol nivell, per a tothom. Sense barreres arquitectòniques. Connectat de nord a sud i amb uns parcs i jardins adequats al que la ciutat es mereix. Vetllarem per impulsar les energies renovables i de km 0, així com una bona gestió pel que fa a residus i neteja. I no ens oblidem de la cultura, el comerç i la promoció de ciutat, tres dels elements que fan que Reus sigui una ciutat diferencial, però que cal potenciar encara més.
Us vull demanar que el dia 28 de maig no us quedeu a casa. Digueu la vostra. Aneu i voteu l’opció que considereu millor. Fem de les eleccions municipals una festa de la participació. Tinc la constància del repte que se’m posa al davant, com també de tot el que afronta la nostra ciutat, però us asseguro que vull liderar Ara Reus i convertir-me en el vostre alcalde, aquell que us il·lusioni de nou.
Ara tu, vota Ara Reus.
Daniel Rubio Angosto és candidat a l’Alcaldia per Ara Reus
La sinistralitat laboral continua creixent any rere any. Anar a la feina (i tornar-ne) continua sent un risc per a la seguretat i la salut de les persones treballadores, fins i tot posant en risc la seva pròpia vida.
La sinistralitat laboral a Catalunya és una xacra que ha tingut com a conseqüència la pèrdua de la vida de centenars de treballadors i treballadores. Lluny de trobar solucions per posar fi a les inacceptables dades de sinistralitat, aquestes han anat en augment any rere any.
A la província de Tarragona el 2022 hi van haver 11257 accidents laborals, dels quals 10 van ser mortals, un 17,15% més que el 2021. Una vegada més, aquestes dades confirmen la debilitat del nostre sistema preventiu, en què el comportament dels accidents de treball depèn excessivament del context econòmic.
No hi ha ocupació digna si no és segura. No hi ha dubte de la correlació entre precarietat laboral i sinistralitat laboral, per això cal afrontar la problemàtica de la sinistralitat laboral des de l’arrel, que es troba en la degradació de les condicions laborals. És una realitat que la precarietat laboral mata. En els últims anys s’han fet passos importants per erradicar-la: hi ha hagut canvis legislatius importants com són la llei rider, la llei del treball a distància i, sobretot, la reforma laboral, que han suposat un gir significatiu en les polítiques sociolaborals.
La reducció de la temporalitat amb la darrera reforma laboral, que ja és un fet constatat durant 2022, serà sens dubte un factor de millora dels indicadors de salut i seguretat en el treball. Però cal un compromís ferm del Govern de coalició i del Govern de la Generalitat per continuar fent passos per capgirar la situació de la sinistralitat al nostre país, amb polítiques decidides en matèria de prevenció de riscos per evitar els accidents, les malalties professionals i les morts a la feina.
Joan Llort Vallès Secretari general d’UGT Tarragona
Em sento orgullosa de la llista de Junts per Reus que tinc l’honor d’encapçalar per a les eleccions municipals del proper 28 de maig. És una llista de ciutat. Plural, transversal i representativa. Som com és Reus. Gent diversa, de diferents edats, barris, i perfils professionals i, en molts casos, estretament vinculada a les entitats, associacions i teixit social, cultural i veïnal. La ciutat sempre s’ha caracteritzat pel dinamisme de la seva societat civil i per això he volgut que la candidatura també ho reflectís.
Els 37 membres d’aquesta llista, entre candidats i suplents, som dones i homes preparats i amb il·lusió, que ens hem compromès políticament perquè estimem Reus i tenim vocació de servei. Els nostres grans objectius són treballar, treballar i treballar per continuar fent de Reus la millor ciutat del món. Som un equip que combina persones amb experiència en la gestió municipal, i d’altres que s’incorporen per primera vegada. Ens uneix l’estima per la nostra ciutat. Hi som per treballar per Reus. Amb tota la nostra energia, expertesa i coratge.
Hi som per desplegar i fer possible cadascuna de les propostes que tenim per a la ciutat. Des de l’urbanisme, els esports, l’economia, el comerç, l’Administració, gent jove, persones de l’associacionisme i de les entitats. Tots els integrants de la llista ens hi deixarem la pell per aconseguir grans coses per Reus.
És una llista, a més, que tanca l’actual alcalde, Carles Pellicer, a qui vull agrair especialment que hagi acceptat formar-ne part. És un reconeixement a la bona feina que ha fet aquests últims 12 anys al capdavant de l’Ajuntament de Reus. I és també una manera d’explicitar el seu compromís amb el renovat projecte de Junts per Reus.
Agafo el relleu trobant una ciutat viva i forta. Gràcies a la bona gestió i a un esforç de contenció ingent, ara disposem d’unes finances municipals endreçades que permeten una capacitat inversora que durant molt temps no hem tingut. Cal que no oblidem la situació econòmica delicada amb què es va trobar l’alcalde Pellicer en el moment d’assumir el govern de la ciutat. I cal que no ho oblidem, sobretot, el dia 28 de maig a l’hora de votar. Junts per Reus som garantia de bon govern.
Aquesta situació més propícia ha de permetre continuar els projectes en marxa -i així ho farem- però volem anar més enllà. Ara cal ser més ambiciosos perquè la ciutat necessita fer un nou gran salt endavant. Volem recollir l’herència dels últims tres mandats de Pellicer per mirar cap endavant, fer avançar Reus i adaptar la ciutat davant els nous reptes que se’ns plantegen avui i fer-ho amb la confiança renovada i ampliada dels ciutadans.
I la llista que hem confeccionat respon a aquesta voluntat. Amb Junts per Reus tindrem el millor govern que pot tenir aquesta ciutat.
Teresa Pallarès Piqué Alcaldable de Junts per Reus
És evident que a tothom li agrada que la seva ciutat estigui neta, polida i ordenada. En gran part, això és una tasca que forma part del desenvolupament del projecte de via pública, d’urbanisme i microurbanisme del municipi en qüestió. Els de Reus, ho som molt, de Reus. Ens agrada presumir de reusenquisme allà on anem. Però, per això, el que primer cal és tenir una ciutat de la qual sentir-nos encara més orgullosos. Un Reus fàcil i a un sol nivell.
Tinc molt clar que les necessitats del barri Gaudí no són les mateixes que les del barri del Carme. Com tampoc ho són les de la urbanització de Blancafort i del Pinar. En cada barri de Reus cal millorar els seus equipaments i optimitzar les seves necessitats.
És per aquest motiu, que des d’Ara Reus, i un servidor amb els coneixements dels quals disposo en matèria de via pública, proposem la creació d’un pla específic per a cada districte i barri que s’emmarcaran dins d’un Pla Director General. I no ho farem sols, volem comptar amb l’opinió de les persones que formen cadascuna de les zones de Reus. Ells, millor que ningú, saben el que necessiten, i per això els volem escoltar.
Reus també ha de ser una ciutat integradora, amable i familiar. La ciutat ha de disposar dels millors equipaments perquè els més menuts puguin gaudir del seu temps de lleure. Cal canviar tots els elements de fusta desgastats, mirant sempre per la seguretat dels nens i nens de la ciutat, però també tenir una mirada global i disposar a tots els parcs infantils d’elements per a la canalla amb mobilitat reduïda.
No ens hem d’oblidar tampoc, de la gent gran, aquest sector de la societat que a vegades no es té en la consideració que es mereixen. Ells són una part vital de la ciutat, com també les persones amb mobilitat reduïda. Pretenem una ciutat sense obstacles, un Reus a un sol nivell i per a tothom.
Des d’Ara Reus treballarem per millorar la via pública de la ciutat. I hi ha molts àmbits on fer-ho, ja sigui en matèria d’enllumenat, paviments, embornals, clavegueram, paviments, mobiliari, embornals o tota mena d’obra civil, així com un llarg etcètera. Tot plegat sense oblidar-nos de la neteja del dia a dia i els parcs i jardins de la ciutat, un pulmó verd que ha de seguir creixent.
La vida és ARA i aquí, a Reus. Farem amb vosaltres la ciutat de futur que tots desitgem.
El proper 28 de maig, els ciutadans de Salou i de tots els municipis de la geografia espanyola tindran l’oportunitat de triar els governs locals per als pròxims quatre anys. La candidatura Sumem per Salou-PSC, liderada per l’alcalde Pere Granados, ha publicat les línies principals del seu programa, que destaca per ser ambiciós i atrevit, perquè Salou i els seus ciutadans es mereixen el millor.
El futur govern haurà de gestionar eficientment els fons Next Generation, i Sumem per Salou-PSC presenta una proposta de futur i projecte de progrés per a un Salou viu, modern i referent turístic, amb una clara aposta per la sostenibilitat. L’experiència i el bon govern del mandat actual són un avantatge per evitar experiments en un moment crucial pel desenvolupament de la ciutat.
Els reptes del futur requereixen polítiques fermes i decidides, així com polítics amb ganes de treballar i liderar projectes. La crítica destructiva només afebleix els ànims d’una població que reclama prosperitat i qualitat de vida. Per això, l’aposta per la sostenibilitat en àmbits com la cultura, la gastronomia, l’eficiència energètica, el turisme sostenible, el medi ambient i la qualitat dels serveis han d’estar en l’origen de les polítiques socials del nou govern.
La candidatura Sumem per Salou-PSC està preparada per desplegar totes les mesures necessàries perquè Salou continuï sent un referent en molts aspectes. Amb ganes de continuar en la senda del progrés, estem convençuts que amb el suport de tots els salouencs i salouenques, serem capaços de fer-ho encara millor.
Yeray Moreno President de la gestora del PSC Salou
La transformació de la Plaça d’Elx, d’una zona ajardinada en una àrea cimentada, les places dures de les acabalels dels anys vuitanta del segle passat, a Barcelona, va ser el motiu de la meva primera crònica, com a corresponsal de La Sagrera pel diari El Noticiero Universal – Foto: Xavier Basiana
Aquest 26 de març es compleixen 40 anys des que vaig publicar el meu primer article periodístic, quan tot just feia sis mesos que havia començat a estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, un dels pocs llocs de l’Estat espanyol on s’impartia aquest ensenyament. Des d’aquella data s’han produït molts canvis en la meva professió, sobretot motivats pels avenços tecnològics espectaculars.
La tecnologia ens ha fet humans, apunta l’arqueòleg Eudald Carbonell, basant-se en que som la única espècie que fins ara ha elaborat eines tant sofisticades com les que tenim a l’actualitat, i sempre que hi ha hagut una implementació i s’ha socialitzat, les nostres vides s’han transformat. Aquest fet ha tingut la seva repercussió també en el periodisme.
Recordo poc dies després d’entrar a la Universitat que un grup d’estudiants més grans ens donaven una postal amb un acudit. Es veia com, a mida que anaves superant cursos, cada vegada assisties a classe més carregada d’eines: a primer amb un bolígraf i un paper, després la gravadora de veu, uns micròfons, un trípode, una càmera de televisió… Així acabaves la carrera sent una professional multimèdia, però amb un munt d’aparells a sobre. Ara tot això ho tenim en un de sol: al mòbil. Pel camí hi ha hagut situacions i moments de readaptacions que a vegades han estat molt crítiques i en ocasions ha suposat la desaparició de mitjans: com en l’evolució humana, només sobreviuen els qui tenen millor capacitat d’adaptació, i el control de la tecnologia, i de la més avançada, ha estat decisiu.
Enregistrant unes declaracions per a TV3 a Josep Gomis quan era conseller de Governació de la Generalitat, amb el company Salvador Mañé.
És un procés que ha viscut el Periodisme en la seva diversitat de gèneres: ràdio, premsa escrita, el món digital, la televisió… i que en els darrers tres anys encara ha tingut moments més disruptius per una pandèmia, la Covid, que també ha marcat un abans i un després en les nostres maneres de treballar, especialment potenciant els formats més híbrids i multimèdia.
Amb el portàtil i l’ipad al jaciment del Camp dels Ninots i a Orce respetivament preparant notes de premsa sobre terreny.
Els meus primers passos pel Periodisme els vaig començar a donar el curs 1982-83. Hi havia molta il·lusió pels mitjans nous i suposadament democràtics que havien sorgit a partir de les primeres eleccions postfranquistes. Triomfaven diaris com El País, i encara hi havia vespertins com El Noticiero Universal. Tots els que començàvem teníem entre les nostres fites treballar en algun d’ells. Jo ho vaig fer com a becaria en aquest últim, en un moment en què les pràctiques externes no estaven regulades i cadascú es buscava la vida com podia. En el meu cas, un professor que hi col·laborava, el benvolgut Albert Chillón, va comentar-nos que es necessitaven corresponsals de barri, a Barcelona, i jo em vaig oferir per escriure notícies sobre el meu barri obrer de La Sagrera. A partir d’aquí vaig anar elaborant altres informacions, sobretot culturals. Treballàvem amb màquina d’escriure, el telèfon de sobretaula i una gravadora de veu. Les cròniques, si les elaboraves fora de la redacció, les portaves en persona impreses. L’equip de treball es complementava amb les llibretes i les agendes de contactes de paper, el bolígraf i el típex. A les redaccions, la fotocopiadora o el fax eren altres companys de viatge.
Seguint la roda de premsa pel diari Avui de la presentació de la moció de censura conra el socialista Josep M. Recasens l’any 1989, a l’Ajuntament de Tarragona
També hi havia les teclistes, companyes que amb molta paciència prenien nota del text que els hi anaves dictant per telèfon quan els hi passaves cròniques des de fora de la redacció, cosa que vaig viure amb més intensitat a les acaballes dels anys vuitanta del segle passat com a corresponsal de Tarragona pel diari Avui.
Seguin les protestes antinuclears a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp el 1990 amb motiu de l’incendi de Vandellós I – Foto: Àngel Catena
Un avenç significatiu va ser quan a principis dels anys noranta, fent la mateixa feina, però per a TVE, et donaven un “busca”, un aparell petit que rebia missatges curts de text, petits avisos, i normalment t’indicava un telèfon i la persona del mitjà que volia parlar amb tu. En general, aquesta situació es donava quan no estaves a casa, i com que no existien els mòbils, era una manera de localitzar-te; llavors tu moltes vegades havies de trucar des d’una cabina i a cobrament a destinació. Era la nostra manera de teletreballar.
L’any 1992, a Porrera, entrevistant a Lluís Llach, llibreta en mà! – Foto: Sònia Rimbau
A partir del 1995 amb la socialització d’Internet, el correu electrònic i la implantació dels mòbils, primer molt senzills i després ja amb els smartphones, es viurà una profunda transformació que encara continua. Més que mai és la immediatesa de la informació, el periodista multimèdia integral amb petits aparells que permeten enregistrar veu, imatges en vídeo, fotografies, penjar continguts als portals digitals, a les webs i a les xarxes socials.
En aquests 40 anys la professió s’ha diversificat moltíssim amb noves especialitats. Hi ha hagut a més la irrupció dels gabinets de comunicació que des dels anys vuitanta del segle passat han crescut moltíssim.
Entrevistant a Eudald Carbonell a l’Abric Romaní pel blog de l’IPHES
M’agradarà veure els pròxims anys com les noves intel·ligències artificials s’implanten també en el Periodisme. Un cop més, el nostre repte com a professionals serà incorporar els avenços tecnològics a les nostres rutines, però sempre amb pensament crític i posant-lo a disposició de la societat.
Nos acercamos ya a Semana Santa y uno de los pasos más conocidos es el viacrucis, que representa, en diferentes estaciones, los momentos y sufrimientos vividos por Jesús.
Como bien sabéis todos, soy una persona ostomizada por el tumor que sufrí. Es la alternativa gracias a la cual sigo vivo y puedo seguir haciendo, más o menos, una vida normal. Se calcula que, en España, hay más de 130.000 personas ostomizadas, aunque muchísima gente desconoce lo que es y las dificultades que comporta.
Los pacientes ostomizados hemos sufrido una operación por la que nos han creado un orifico en el abdomen para dar salida a la orina o a las heces, y que se recogen en la bolsa adaptada que llevamos al cuerpo.
Los osmotizados podemos y tenemos el derecho a hacer una vida normal. Pero para que esto ocurra, necesitamos baños adaptados y preparados. Algo que parece tan simple y esencial, no siempre se cumple.
La semana pasada estuve comiendo en un restaurante de Tarragona. Cuando se me activó la bolsa, fui al baño y resultó que el restaurante no tenía un baño para minusválidos. Tuve que cambiarme la bolsa en malas condiciones con muchos nervios.
Según la ley, todos los locales con atención al público deben tener un baño adaptado para todas las personas, independientemente de su capacidad y de la actividad a la que se dediquen.
La historia continua… La semana pasada presentamos un libro en un sitio público muy conocido y céntrico, el Centre Cultural del Antic Ajuntament de Tarragona, ubicado en la Calle Mayor. Allí se desarrolla una programación cultural muy interesante. Es un espacio muy bonito y acogedor para este tipo de actos.
Era por la tarde y en esta franja horaria tengo mayor riesgo con la bolsa. Cuando necesité ir al baño, mi gran sorpresa fue que solamente había un lavabo, era antiguo, no estaba adaptado y, para colmo, no había pestillo.
Los espacios y locales públicos deben dar ejemplo y estar bien preparados para todas las personas. Por este motivo, ya he comunicado el asunto al alcalde de Tarragona, para que el Ajuntament pueda tomar medidas.
Y el viacrucis continúa.
Ayer estuve en el Hospital Joan XXIII para una intervención, la cual se retrasó bastantes horas por un caso totalmente comprensible. Debo agradecer y felicitar al personal médico que realizaron la intervención por su profesionalidad y buena atención.
El disgusto vino después. Estaba en la zona de recuperación de la Unidad Hemodinámica, que fue una reivindicación de la Plataforma de Salud de la Coordinadora de Entidades de Tarragona. Estas dos salas fueron uno de nuestros primeros logros.
Estaba allí mucho más tarde de lo que debería, llevando casi 24 horas sin comer. La bolsa se activó y pregunté a la enfermera por un lavabo, para poder cambiarla. Ella se quedó perpleja mirándome. No sabía qué responder ni cómo actuar. Era algo urgente e insistí, a lo que me contestó que no podía hacer nada, ya que el protocolo no preveía esa situación.
Intenté hacerle entender mi situación y lo incómodo que sería tanto para mí como para el resto de pacientes que se encontraban en la sala. Era una cuestión de dignidad y respeto. Pero cada vez de forma más agresiva, se negaba a poner una solución. Le respondí rotundamente que me levantaría e iría yo mismo a buscar un baño. Finalmente, buscaron una silla de ruedas y me llevaron al baño más cercano, que era del personal.
¿Cuántos ostomizados habrán sufrido situaciones así? No quiero imaginarme como habrán terminado otros casos, de personas que quizás sean más vergonzosas y que no tengan los recursos que tengo yo para denunciarlo.
Por todas estas escenas exigimos:
Un decreto para que no haya ni un solo local público ni privado sin un baño adaptado para todas las personas.
La instalación de un baño para pacientes en la Unidad Hemodinámica y la revisión del protocolo de actuación.
La buena noticia final es que la intervención fue bien.
Decir que se han destinado todos los recursos posibles, 14.900 euros, y que no ha habido suficiente interés por parte de las entidades y empresas para organizar la Feria de Abril es poco más que reírse de entidades como la Casa de Andalucía (organizadora de la Feria las últimas ediciones que se celebró) u otras que estuviesen interesadas en este evento. Licitar un concurso con esta cantidad es poco más que un lavado de cara para cubrir el expediente, intentando quedar bien de cara a la galería, y hacer ver que tienes interés en el evento cuando sabes que no será viable.
Lorena de la Fuente Vilaltella es portavoz y candidata de CS a la Alcaldía de Tarragona
Y es que en un escenario de subidas generalizadas de precios, de los combustibles y de la electricidad, del IPC, de las materias primas y de muchos otros servicios necesarios para la organización de la Feria, pretender hacer la Feria de Abril con un presupuesto inferior a la mitad de lo que era necesario en años anteriores es irrisorio.
El gobierno municipal sabe de sobras lo que cuesta organizar un evento de este tipo. Cuentan con las cifras de años anteriores que rondaban entre los 50.000 y 70.000 euros en el 2018 i 2019 respectivamente.
La Feria de Abril es un evento consolidado en nuestra ciudad que se ha celebrado durante más de 30 años y que genera un retorno importante para Tarragona. Es un motor económico que dinamiza bares, restaurantes y otros establecimientos de Bonavista, a feriantes, además de atraer visitantes a la Feria y a Tarragona.
Con este ya serán cuatro los años que no se habrá podido celebrar la Feria de Abril. Es un claro ejemplo de la apuesta que hace el gobierno de Ricomà por la cultura y tradición andaluzas en lo que se refiere a la celebración de esta Feria y que casualmente coincide con los años de su mandato.
Lorena de la Fuente Vilaltella es portavoz y candidata de CS a la Alcaldía de Tarragona
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.