‘El barri de La Mineta de Reus, en procés de reindustrialització patrocinat per l’Ajuntament’

Fa quinze dies l’AVV de la Mineta hem tingut una nova reunió amb Noemí Llauradó, Carles Prats i Marina Berasategui (vice alcaldessa i responsables polítics d’urbanisme de l’Ajuntament), han admès que si avui qualsevol empresa de logística com SEUR, MRV, GLS o Correos Express, o totes elles, demanen llicència industrial per a la seva seu logística en les naus del barri, que els darrers mesos els propietaris han estat netejant i adequant, els la concediran sense problemes.

També ens ha arribat la notícia que s’està planificant la posada en marxa d’un «gran coworking» en una d’elles. No en tenim més detalls, però la implantació en el barri d’empreses de logística és un important atractiu per a altres empreses.

L’Ajuntament de Reus està executant un pla, preconcebut o no, d’industrialització d’aquest barri. En principi semblava que es tractava d’un pla de govern d’ERC, anteriorment, quan Dani Rubio d’Ara Reus era responsable de la concessió de llicències industrials, hi va haver un intent que no va reeixir, però ara si. En contradicció amb això els responsables d’ERC al consistori ens diuen que ells no volen permetre aquestes llicències, però que no els ha quedat altre remei que autoritzar-les degut a que els tècnics d’Urbanisme de l’Ajuntament així ho han informat. No sabem si és així o bé la proximitat de les eleccions els ho fa dir, però ara ERC diu que és culpa dels tècnics que signen els informes.

Però, com hem arribat aquí?

L’any 1999 l’Ajuntament de Reus aprova el Pla d’Ordenació Urbana en que defineix el Barri de La Mineta com a zona residencial, i concretament els carrers Cervantes i Duesaigües com Clau IV, que segons el POUM només permet cases baixes parellades, i esmenta les poques empreses que hi quedaven com indústria a extingir. I efectivament fa més de 15 anys aquestes empreses es van traslladar a polígons industrials de la ciutat i el Barri de la Mineta ha tingut un gran creixement residencial, quedant quatre naus en desús i abandonades a l’espera de ser enderrocades per a convertir-se en habitatge.

Però tot això està canviant, a l’agost de 2018 la fundació privada AFMA, propietària d’una nau en el carrer Cervantes, decideix posar en marxa un taller industrial de confecció i marroquineria. En aquell moment en Dani Rubio, d’Ara Reus, era el regidor que havia d’autoritzar les llicències industrials. En no ser possible autoritzar aquesta llicència AFMA va desmuntar la indústria i va tornar a tancar la nau.

Més endavant AFMA lloga aquesta nau a GLS, una empresa de logística, la qual demana un certificat d’idoneïtat per a la posada en marxa de la seu principal a la ciutat. A principis de març de 2019 l’Alcalde i el Secretari emeten un certificat informant-los que no és possible autoritzar aquesta activitat degut a que no hi ha un habitatge, requeriment explícit del POUM.

Al maig del 2019, després de les eleccions municipals, ERC assumeix la responsabilitat política d’Urbanisme, el mateix Carles Prats es reuneix amb els empresaris interessats i a partir d’aquest moment els tècnics de l’Ajuntament, que a principi del mateix any havien informat negativament, ara informen positivament. No només això si no que a partir d’aquest moment hi ha un tracte de favor amb aquests empresaris per part de l’Ajuntament amb concessions irregulars i despistant les denúncies del veïnat.

Cal dir que, durant l’any i mig que va durar la tramitació de l’expedient fins a la concessió de la llicència industrial, l’alcalde Carles Pellicer no ens va voler rebre ni tant sols va respondre la multitud de peticions que li vam fer per parlar-ne. Avui la llicència ja ha canviat de nom i pertany a APSA Global Express SL, una societat de l’entorn d’Andreu Pintaluba SA, franquiciada de la seu logística de NACEX a Reus.

AAVV La Mineta de Reus

 

Noemí Llauradó i Maria Pascual: ‘Fem de Reus una ciutat més vivible’

Noemí Llauradó i Sans, vicealcaldessa de Reus i candidata a l'alcaldia per ERC, i Maria Pascual Serra, arquitecta i integrant de la llista electoral d’ERC a Reus

Noemí Llauradó i Sans, vicealcaldessa de Reus i candidata a l’alcaldia per ERC, i Maria Pascual Serra, arquitecta i integrant de la llista electoral d’ERC a Reus

Aquest mandat hem posat les bases de la transformació de Reus. Una transformació econòmica, social i urbanística per construir la ciutat del futur, per superar els reptes que ens planteja el demà. Uns reptes que són molt clars i s’articulen en 3 eixos: un referent a la salut, un a l’escalfament global i un tercer a la prosperitat. Són tres eixos que tenim molt presents en el nostre projecte a l’hora de fer una ciutat més vivible.

Quan parlem d’una ciutat més vivible, parlem d’una urbs més caminable, més saludable, més segura, en definitiva, més humana. Quant més vivible és una ciutat, més forts són els llaços que es generen entre els veïns i veïnes, entre la ciutadania, i això va des de donar suport al comerç local fins assolir que els nostres fills i filles puguin anar al centre educatiu a peu amb la màxima seguretat.

Aquesta transformació urbanística implica, per exemple, carrers més ben il·luminats. També suposa millorar la senyalització de l’espai i disposar d’equipaments a l’entorn més proper a casa, parlem d’un entorn equipat i comunitari. Així també es construeix la ciutat dels 15 minuts. Una ciutat més propera, més amable amb espais més segurs que acompanyin les persones en, per exemple, l’espera prèvia a recollir els infants de l’escola. Llocs que facilitin el joc i la socialització per a persones de diferents edats. Uns entorns més nets i pensats per a totes les famílies.

Una manera d’avançar en aquesta millora urbana és generar noves centralitats a la ciutat. Nous espais ciutadans en els quals es pugui desenvolupar l’activitat comercial, de restauració i d’oci per a tothom. Accions com la transformació del barri del Carrilet o de l’entorn de la plaça del Víctor i el carrer Ample són uns clars exemples d’aquesta voluntat. Unes noves centralitats amb carrers pacificats que afavoriran l’activitat comercial, l’oci, la mobilitat sostenible, el passeig i el gaudí de la ciutat per a les persones que hi viuen o la visiten.

I és que l’espai públic és un agent amb funcions ambientals, socials i lúdiques capaç de generar un millor benestar físic i emocional, i també, una major cohesió social quan es treballa el seu desenvolupament com un factor clau per a combatre les desigualtats i la crisi climàtica ja present. D’aquesta manera, proposem una mirada valenta a l’hora de planificar la ciutat. Cal pensar la via pública per a l’ús en tot el cicle vital, des dels infants fins a la gent més gran, totes i tots som usuaris de l’espai públic, i això, cal tenir-ho sempre present.

Perquè hem de ser capaços de transformar els reptes que ens planteja el segle XXI en oportunitats per a tothom. Volem continuar fent una ciutat per a les persones, més humana, en tots els àmbits. Una ciutat amb més espais verds, més segura, més saludable, més neta, més ben il·luminada i més cohesionada.

Noemí Llauradó Sans, vicealcaldessa de Reus i candidata a l’alcaldia per ERC
Maria Pascual Serra, arquitecta i integrant de la llista electoral d’ERC a Reus 

 

Lorena de la Fuente: ‘Mutació demanial de part del recinte de la Tabacalera’

 

El conjunt d’edificis i recinte que conformen l’antiga fàbrica de tabacs, coneguda com La Tabacalera, que tant va costar aconseguir per la ciutadania de Tarragona, fa molts anys que es troba en desús i en un estat deplorable i d’abandonament.

Lorena de la Fuente  Vilaltella és portaveu de Ciutadans Tarragona

Aquest espai de titularitat municipal s’ha dividit en dues finques, per tal de fer la mutació demanial d’una d’aquestes finques a favor de l’Estat amb l’objecte d’ampliar la Necròpoli Paleocristiana.

Pel que fa a l’altra finca que representa la major part dels edificis i recinte de La Tabacalera, des de Ciutadans defensem que hauria de ser la seu del Museu Nacional Arqueològic, reflexió que també és compartida per la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. En aquest espai, el museu guanyaria molts més metres per tal de poder exposar la gran part de peces que es troben emmagatzemades. Els  sostres alts d’aquest edifici industrial facilitarien l’exposició de peces de grans dimensions amb tota la seva esplendor. Junt amb la Necròpoli Paleocristiana s’unirien dos espais museístics de titularitat estatal que potenciarien culturalment aquella part de la ciutat, convertint aquest museu en un referent mundial en la divulgació del món romà.

Per fer-ho possible, es podria emprar la mateixa fórmula de la mutació demanial. Però el que no volem és que aquest espai resti tancat 30 anys com li ha succeït al Museu de la Necròpoli Paleocristiana. Per evitar-ho, establiríem condicions a la mutació demanial, com ara determinar un període màxim de 5 anys per realitzar les obres d’adequació de l’edifici. El que obligaria a l’Estat a pressupostar els recursos econòmics necessaris per complir amb aquest compromís, i destinar-ho durant almenys 30 anys a la finalitat de Museu Nacional Arqueològic. En cas de no complir amb aquests compromisos, la titularitat de la finca passaria de nou a l’Ajuntament de Tarragona.

Però la ciutadania de Tarragona no pot perdre de forma gratuïta un espai tant important. Amb el trasllat del Museu Nacional Arqueològic, a La Tabacalera s’alliberaria l’edifici on actualment es troba ubicat a la Plaça del Rei pel que, a canvi, la nostra proposta és que es faci també una mutació demanial de dit immoble en favor de l’Ajuntament de Tarragona, en els mateixos termes que la mutació que fem a favor de la Necròpoli Paleocristiana per destinar-lo a una finalitat cultural com, per exemple, possibilitar que el Museu municipal del Circ i del Pretori es pugui ampliar annexant aquest recinte.

Lorena de la Fuente  Vilaltella és portaveu de Ciutadans Tarragona

 

Sandra Ramos: ‘8M: la nostra lluita, la causa de tots i totes!’

Sandra Ramos, en una imatge d’arxiu. Foto: Tots21

Sandra Ramos, portaveu PSC Tarragona.

Cada any, el 8 de març commemorem el Dia Internacional dels Drets de les Dones. És una data de reivindicació perquè hem de continuar denunciant les discriminacions estructurals que patim les dones només pel fet de ser dones. Tot i els avenços aconseguits en les últimes dècades, encara són moltes les discriminacions que patim les dones; una de les més evidents, des del punt de vista quantitatiu, és la nostra situació al mercat de treball. Les dones són menys presents en el mercat de treball (la taxa d’ocupació femenina és 10 punts inferior a la masculina) i, suposen el 75% de la població assalariada a jornada parcial. La meitat no aconsegueixen contractes a jornada completa, i una altra part treballa a temps parcial per tenir cura d’altres persones (menors, malalts, discapacitats o gent gran). De fet, es calcula que si les dones que ara treballen a jornada parcial ho fessin a temps complet, la bretxa salarial es reduiria en un 60%.

La discriminació al mercat de treball és tant vertical com horitzontal. Hi ha sectors completament feminitzats i, en conseqüència, precaritzats, com és el sector de les cures o la neteja. Als set sectors amb un salari mínim clarament per sota de la mitjana nacional, hi treballa un 41% de les dones assalariades front un 32% dels homes. Tampoc ha millorat la segregació vertical, ja que les dones ocupen només el 6% de les direccions generals de les grans empreses espanyoles; ni tan sols arriba a la mitjana europea, d’un trist 8%. Segons dades extretes de l’informe “La bretxa salarial de gènere i els ERTO”, de CCOO, la bretxa salarial entre homes i dones al nostre país se sitúa encara al 20,9%. Aquesta bretxa ha disminuït en els últims anys gràcies a l’increment del salari mínim interprofessional, política portada a terme pel Govern socialista, que ha fet que la distancia entre els ingressos mitjans d’homes i dones descendís 6 punts des del 2018. Així i tot, cal recordar que el 37,83% de les dones assalariades l’any 2021 a Catalunya van tenir ingressos iguals o inferiors a l’SMI, percentatge que disminueix fins al 29,8% en el cas dels homes. I que, si bé és cert que de mitjana cobrem un 20,9% menys, aquesta distància no és la mateixa al llarg de tota la vida, accentuant-se a durant l’etapa reproductiva, fins a arribar al punt màxim amb la jubilació (37,94%). És evident que la manca de corresponsabilitat a l’espai privat penalitza les dones! I és que, tot i els avanços en la cura dels fills i filles per part de les noves generacions, encara són majoria les dones que es fan càrrec de les persones dependents. El 95% de les persones que es redueixen la jornada per cura d’un tercer són dones.

La implicació dels homes en la cura de les persones dependents, sobretot dels infants, és imprescindible per superar la desigualtat laboral que pateixen les dones. Per acostar-nos a aquest objectiu des de l’any 2021 els permisos de paternitat i maternitat són iguals. Els i les socialistes tenim clar que més enllà del que suposa en l’àmbit laboral la implicació dels homes en la paternitat, pares i mares han d’abordar la corresponsabilitat i ser conscients de l’impacte que aquesta té en la coeducació dels infants. Mentre els nens i nenes vegin una divisió de rols de gènere tradicionals, difícilment creixeran creient en la igualtat efectiva entre homes i dones.

I cal que tots creixin educats en la igualtat, perquè la violència masclista encara és present, i molt. L’any 2022, 49 dones van ser assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. Van créixer les denúncies per violència de gènere i les denuncies per agressió sexual; a Catalunya es denuncia una violació cada 12 hores. Combatre la violència masclista i construir un país segur per a les dones és un objectiu prioritari dels i les socialistes. Per això vam impulsar la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere fa 18 anys i vam elevar la violencia de gènere a un Pacte d’Estat amb dotació pressupostària. I per això també hem apostat per una legislació que posi en el centre de l’agenda el consentiment femení. No existeix diferenciació entre abús i agressió. Sempre que no hi ha voluntat femenina, és violació!

Catalunya és la comunitat autònoma on es dictaminen menys ordres d’allunyament. Com a partit socialista i, per tant, feminista, exigim un cop més al Govern de la Generalitat que prioritzi la comissió de partits polítics per dotar de contingut i pressupost el Pacte català contra la violencia masclista.

El 8 de març és un dia de reivindicació dels drets de les dones, però ha de ser també un dia de lluita conjunta, d’homes i dones. Cal que els homes igualitaris, els que tampoc volen viure en una societat patriarcal, els que defensen una masculinitat alternativa a la tradicional, lluitin al nostre costat i sentin que la nostra causa és la seva. Perquè ho és.

Avui, fem balanç dels avenços assolits en les últimes dècades, i alhora recordem que encara queda molt per fer i que cap dret conquerit està garantit per sempre més. Allà on governen les dretes, els dret de les dones disminueixen o, en el millor dels casos, deixen d’avançar. Cal que no perdem de vista les paraules de l’escriptora i filòsofa, la feminista Simone de Beauvoir: “No oblideu mai que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits, heu de romandre vigilants tota la vostra vida“. Lluitem plegats, dones i homes, pels drets de les dones.

Salut i Feminisme!

Sandra Ramos
Portaveu PSC Tarragona

Noemí Llauradó: ‘8-M: reivindiquem-lo tot l’any’

Està clar que no n’hi ha prou amb una data oficial com la d’avui, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la lluita feminista en els múltiples àmbits de la nostra societat encara dominats pel patriarcat. La nostra és una carrera de fons que hem de mantenir cada dia, al llarg de tot l’any i en cadascun dels nostre camps d’activitat, des del més personal i domèstic fins al que té una transcendència més pública o general. Malauradament, els canvis no sempre es produeixen a la velocitat que voldríem, i encara hi ha molta feina per fer.

A la Diputació de Tarragona som plenament conscients que l’equilibri entre dones i homes és primordial per avançar cap a millors quotes de benestar social, i en aquest sentit, també ho és l’assumpció d’una manera de fer més oberta, inclusiva i socialment justa. Per això, avui dia 8 de març, hem volgut posar de relleu la feina de 20 dones de casa nostra i d’arreu del món que al llarg de la història han obert camí en diferents disciplines tradicionalment masculines, en aquest cas d’àmbit humanístic com ara l’art, l’escriptura, la fotografia o l’arquitectura.

Ho fem mitjançant l’exposició ‘Redibuixem la història’, a càrrec d’alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i oberta fins al 5 d’abril al Palau de la Diputació de Tarragona. A banda del vessant divulgatiu, la mostra també pretén generar referents femenins, normalitzar-los i difondre’ls arreu. El mateix títol de l’exposició ja és tota una declaració d’intencions. Molts dels noms que hi apareixen són força desconeguts malgrat la seva destacada aportació al món de les arts. Succeiria el mateix si haguessin estat homes? Segurament no.

Amb el mateix objectiu, fa poc més de tres mesos vam convocar al Palau Bofarull de la Diputació a Reus a antigues i actuals alcaldesses i regidores dels nostres pobles i ciutats per homenatjar-les i reconèixer la seva tasca pionera. En el mateix acte, vam recordar a qui va ser la primera alcaldessa de Catalunya i de tot l’Estat elegida per sufragi, l’any 1934: Nativitat Yarza Planas. Una figura que era de justícia que recordéssim i referenciéssim, atesa la rellevància històrica que significa haver estat pionera en el càrrec, a banda, és clar, de la seva contribució a la millora de l’administració local i també de l’ensenyament, dos dels àmbits que va conrear al llarg de la seva vida.

Però més enllà de la singularitat d’aquestes petites o grans gestes pioneres, en aquest 8-M també volem posar de relleu la tasca d’aquelles dones anònimes que no són objecte de cap reconeixement i que tampoc protagonitzen cap exposició, però que igualment han estat i són clau en la transformació de la nostra societat mitjançant el seu rol -bé sigui o no públic- i la seva capacitat de construir benestar. Ens referim a dones que han estat i són puntals a casa, al camp, a l’empresa… Dones que han tingut i tenen cura dels altres, a l’espai domèstic o al professional. Dones actives, gestores, visionàries, amb un lideratge propi fruit d’altres maneres de fer i de concebre la nostra societat. Dones que redibuixen la història del país i que feminitzen el món tot convertint-lo en un lloc millor per viure-hi.

Avui, tant les unes com les altres, són les grans protagonistes d’aquesta diada de reafirmació feminista, una cita simbòlica al calendari però sens dubte molt útil per continuar avançant. Entre totes i tots ho farem possible.

Noemí Llauradó i Sans
Presidenta de la Diputació de Tarragona

 

Cinta Pastó: ‘8M: visca la lluita feminista’

Simone de Beauvoir deia que “la dona ha pogut franquejar la distància que la separa de l’home a través del treball”. Doncs això és el que fem. Treballar, treballar i treballar. Treballem cada dia per posar fi a les desigualtats i les discriminacions que patim les dones. Perquè la realitat és que encara vivim en una societat patriarcal que ens deixa moltes vegades de costat. És per això que dies com el d’avui, on som les protagonistes, alcem la veu i omplim els carrers per reclamar la igualtat. I així ho farem fins que aconseguim una societat més justa i equitativa.

Cinta Pastó. Consellera de Feminismes i LGTBIQ+ a l’Ajuntament de Tarragona

Aquesta commemoració ens recorda a les lluites que van fer les nostres avantpassades, les nostres àvies i les nostres mares. Totes les dones anònimes que es van deixar la pell per aconseguir els drets que avui podem gaudir. Especialment, penso en la valentia i el coratge de les dones del Bloc Feminista de Tarragona dels principis dels anys vuitanta, just en la quarta onada del feminisme. Van ser les dones tarragonines, treballadores i d’esquerres les que es van organitzar al territori i de forma col·lectiva per reclamar l’avortament lliure i gratuït, entre altres demandes. Lluitaven contra el maltractament de gènere i les diferències existents en el món laboral.

Hem de continuar amb aquest llegat i posar les claus del feminisme a l’agenda mediàtica per poder avançar. Hem de fer un pas endavant, tal com vam fer el 2018 donant una gran empenta i inundant els carrers de centenars de milers de persones per un mateix motiu: reivindicar la igualtat per obtenir les mateixes oportunitats que els homes. Aquell va ser l’any que va marcar les mobilitzacions massives i imparables del moviment feminista. Arribant a triplicar les dades de 8M anteriors.

Des de l’Ajuntament de Tarragona estem compromesos amb el feminisme i treballem en l’àmbit de la igualtat per revertir la complicada realitat social. Ho gestionem de manera transversal i impulsant polítiques amb perspectiva de gènere per tal d’aconseguir una societat de dones i homes lliures i iguals. Un espai on es comparteixin responsabilitats, on es facin efectius els drets de les dones i de les persones del col·lectiu LGTBIQ+ i on es garanteixi la seguretat i l’erradicació de tota mena de violències. Apostem per projectes que abracin diferents escenaris. Des de la divulgació i la conscienciació de la ciutadania, per exemple, amb el festival ‘Teta’, fins a donar suport i afavorir la conciliació laboral i familiar de les dones, com fem amb el programa ‘Temps x Cures’.

Des de la conselleria de Feminismes vam presentar més d’una vintena d’activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones. El programa inclou un ampli ventall d’actes que s’estendrà més enllà del 8M, s’allargarà durant mes i mig. El centre de la commemoració és la interculturalitat. Volem fer visibles totes les dones que formen la societat perquè som part imprescindible d’aquesta. Som part activa, principal i bàsica per a un desenvolupament harmònic del futur. En aquest sentit, enguany abordem moltes de les problemàtiques que pateixen les dones, i encara més, les migrants o racialitzades. Perquè l’opressió no es dona només per raons de sexe, sinó també per motius de classe o de raça. Per tant, aborda el feminisme des de la interseccionalitat que requereix una realitat intercultural i complexa.

Aquest 8M també sortirem al carrer per totes aquelles dones que ja no ho poden fer. Segons dades oficials de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, l’any 2022 van assassinar a 49 dones pel simple fet de ser dones. La meitat d’elles havien interposat una denúncia. La nostra responsabilitat, com a administració pública, és continuar treballant per poder facilitar serveis a totes aquelles les valentes que s’atreveixen a fer aquest gran pas. Hem d’acompanyar-les durant tot el procés, hem de vetllar per la seva seguretat i els hem de garantir ajuda i protecció. En definitiva, hem acabar amb la xacra del masclisme que mata les dones.

Avui, 8 de març, la lluita feminista i les dones prendrem el protagonisme de tots els informatius, de tots els titulars i serem tendència a les xarxes socials. Per nosaltres és molt important aconseguir aquesta visibilitat, però l’hem de mantenir. Hem de tenir sempre a mà aquest altaveu encès la resta de l’any. Ahir, avui i demà continuarem exigint i lluitant per una societat igualitària. Hi serem cada dia, i si la gent es cansa d’escoltar-nos… nosaltres estem més cansades de patir aquesta desigualtat cada dia!

Visca la lluita feminista!

Cinta Pastó
Consellera de Feminisimes i LGTBIQ+ de l’Ajuntament a Tarragona

 

Dolors Compte: ‘L’orgull de ser dona’

 

Aquesta setmana se celebra el 8M, Dia Internacional de la Dona, que va ser adoptat per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides l’any 1977 amb l’objectiu d’eliminar tota forma de discriminació cap a les dones, promoure’n l’empoderament i aconseguir la seva plena participació a la societat. Des d’aquell any, la visió i missió de la dona ha canviat, potser no tot el que ens agradaria, però sí en gran mesura. I per això hauríem d’estar satisfetes de tot el que representa ser dona.

Dolors Compte és candiadata per Valents a Reus

Ser dona és meravellós! És un do, és un orgull. En l’actualitat, les dones son exemple de dedicació, força, intel·ligència, generositat i responsabilitat, cosa que es reflecteix en la seva capacitat tant per tirar endavant una família com per ocupar càrrecs de responsabilitat en el mon laboral. Les empreses, les administracions o les universitats estan plenes de dones cada cop més capaces que no volen ni comparar-se ni ser igual als homes, sinó que pretenen ser les millors en allò que estan fent i arribar a l’excel·lència.

El corrent feminista dels últims temps ens està portant a una discriminació de l’home i a una condemna implacable del gènere masculí. No som conscients del mal que estem fent a una part important de la nostra societat que en molts casos pensa igual que nosaltres i defensa els nostres interessos. Quants avis, pares, fills, marits, companys o nets ens han ajudat, aplaudit, consolat, impulsat, encoratjat o simplement han estat allí al nostre costat quant els necessitàvem. Doncs aquesta complicitat, aquesta solidaritat del home vers la dona i al contrari, és el que hem d’aconseguir. No els podem veure sempre com els nostres enemics perquè no ho son. Lluitem per les dones, pels nostres drets, per la igualtat, perquè ens respectin i per una societat més igual i més justa.

Dolors Compte és candiadata per Valents a Reus

Ramon Arnabat: ‘Bicentenari de la caiguda del Trienni Liberal’

El Trienni Liberal (1820-1823) és un període clau en la formació de la societat catalana i espanyola contemporània, però també de l’europea i l’americana, perquè la revolució peninsular del 1820 ressonà a Europa i a banda i banda de l’Atlàntic. El Trienni s’insereix en el llarg procés de la crisi de l’Antic Règim i de la revolució liberal i creà una legislació bàsica, difongué idees i perfilà els instruments polítics a través dels quals la burgesia i les classes mitjanes exerciren el seu poder i les classes populars començaren a adquirir protagonisme.

Ramon Arnabat

Per primer cop a la història del nostre país es posaren en pràctica les mesures liberals, i això provocà una polarització de la societat a favor (revolució/liberalisme) i en contra (contrarevolució/absolutisme) del canvi.
Hom sols coneix del Trienni Liberal la figura de Rafael del Riego, que marca el seu inici (1/1/1820), i la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que marca el seu final (1/11/1823). Però el Trienni Liberal és molt més complex que això i al Camp de Tarragona tingué un ressò especial pels canvis econòmics, polítics i socials que provocà i pel descarnat enfrontament entre liberals, amb força al litoral i a les viles i ciutats; i els reialistes, amb força a l’interior i als pobles.

Des del 2020 s’han celebrat alguns actes, seminaris i conferències per donar a conèixer el Trienni Liberal i el seu impacte al Camp de Tarragona, però han estat del tot insuficients per a poder recollir i explicar la rica experiència econòmica, política, social i cultural que representà. Cal recordar que Tarragona i Reus foren de les primeres ciutats catalanes que proclamaren la Constitució de Cadis, “la Pepa”, a començaments de març de 1820.

Al Camp de Tarragona es desplegaren els nous ajuntaments constitucionals elegits pels veïns i que implicà l’entrada de les classes mitjanes i populars als governs municipals; es formà la Milícia Nacional Voluntària a les viles i ciutats; es crearen Societats i Tertúlies Patriòtiques i funcionaren societat secretes liberals i absolutistes; s’implementaren diverses reformes de l’Església Catòlica (supressió de petits convents, desamortització de béns eclesiàstics, supressió del delme, …) que reduïren el poder polític, cultural i econòmic dels convents i l’arquebisbat tarragonins. I, el mes de maig de 1822, creà la Província de Tarragona i es formà la primera Diputació de Tarragona.

El Camp de Tarragona va viure l’enfrontament i la guerra entre liberals i reialistes des de la primavera de 1821. Els liberals eren forts a les viles i ciutats, com Tarragona, Reus o Valls, mentre els reialistes ho eren als pobles del Baix i l’Alt Camp. Tot plegat va obrir les portes a l’entrada de l’exèrcit francès conegut com Els Cent mil fills de Sant Lluís, el mes d’abril de 1823, amb l’objectiu d’acabar amb el règim liberal i restaurar l’absolutisme. Cosa que els costà set mesos de combats amb les tropes constitucionals i la Milícia Nacional.

El Trienni Liberal (1820-1823) es pot comparar amb la Segona República (1931-1939), tant en un com en l’altra s’assajà una profunda transformació del país que afavoria a les classes mitjanes i populars i, tant l’un com l’altra, van ser esclafats per una intervenció militar. No és gens estrany, doncs, que l’autor d’ Els Tres Mosqueters, Alexandre Dumas, escrivís a les seves Memòries: «Riego ens ha deixat un cant, d’aquest cant naixerà una revolució, i d’aquesta revolució, la república». De fet, l’Himne de Riego va ser l’himne oficial durant el Trienni Liberal i la Segona República!

Ramon Arnabat Mata, professor de la URV Ramon Arnabat, investigador del Grup de Recerca ISOCAC. Història, societat, política i cultura des de Catalunya al món

 

Montse Adan: ‘Sí, vull canviar Tarragona!’

Tarragona és la millor ciutat del món, però cal demostrar-ho. I, malauradament, no ho estem fent.

Tot al contrari, moltes i molts percebem que any rere any la ciutat està perdent empenta. Només cal passejar una estona pels seus carrers per veure que hi ha massa coses que no van bé.

Montse Adan

Aquests dies em pregunten sovint per què he fet el pas de ficar-me en el món de la política, que si estic boja. Ha estat una decisió molt meditada. He valorat pros i contres. De fet, no tenia cap necessitat de complicar-me la vida, ja que tinc una bonica família, una bona feina al Port de Tarragona i una vida social activa i profitosa, sempre envoltada de la gent que valoro i estimo.

Al final, però, han prevalgut les ganes de fer coses per Tarragona. I sí, ara puc dir que em fico en política.

He decidit sortir de la meva zona de confort i dedicar uns anys de la meva vida –ara que tinc prou maduresa, experiència vital i professional– a intentar millorar la nostra ciutat des de dins. Com a ciutadana, considero que tinc tot el dret i la responsabilitat d’intentar-ho ara que se m’ha presentat l’oportunitat de la mà del PSC.

Per fer-ho em presento com a independent al número 2 de la llista liderada per Rubén Viñuales per a les eleccions del pròxim 28 de maig. Jo mai no he militat en cap partit polític. De fet, no sé si com funcionen ni mai m’ha interessat. El meu partit és Tarragona. I si he decidit fer aquest pas de la mà de la proposta socialista és perquè realment crec que és el millor projecte i que des de dins podré contribuir al canvi de dinàmica que necessitem urgentment a la ciutat.

Moltes persones m’avisen que, un cop a dins del consistori, comprovaré que no és gens fàcil canviar les coses. Em diuen: “no podràs fer res”. Jo els dic que, igual que quan en van oferir incorporar-me al Port de Tarragona, l’any 2011, confio en la meva capacitat de tirar endavant els projectes que tinc al cap. Treballaré per demostrar que la gran diferència en el funcionament d’una institució pública no està en les sigles polítiques, sinó en les persones que hi ha al capdavant.

Durant els darrers mesos he pogut conèixer de primera mà el projecte del PSC per al present i el futur de la nostra Tarragona. Rubén i jo coincidim que cal construir una ciutat més dinàmica, més oberta, on passin coses tot l’any, que aprofiti les oportunitats, amb molta més projecció exterior i que esdevingui un referent internacional de l’estil de vida mediterrani. Una ciutat moderna i amb projecció econòmica en la qual es pugui viure amb dignitat, treballar i gaudir
amb igualtat d’oportunitats per a tothom. En definitiva, construir una ciutat amb futur on l’Ajuntament dediqui tots els seus esforços a fer les coses fàcils per a tothom.

Per aconseguir-ho, aquesta ciutat necessita un canvi profund. No podem seguir com fins ara ni un dia més. Cal gent jove al capdavant, amb noves idees i ganes de treballar, perquè el marge de millora és molt gran. Al PSC tenim clar com aconseguir-ho i ho explicarem amb detall en els pròxims mesos. Farem que la ciutadania torni a creure en Tarragona, tot i el desensís generalitzat d’aquests darrers anys.

Ja sé que la política no té bona fama, que moltes coses no rutllen com voldríem i que estem cansats d’escoltar promeses. Però jo no soc política, soc una ciutadana que vol millorar la seva ciutat des de dins. És una decisió personal. No busco agradar tothom. Hi tinc dret i ho vull intentar. Sense males paraules cap a ningú. Sense confrontacions que no aporten res. Si puc canviar Tarragona amb el meu treball, hi estic preparada. Sí, vull canviar Tarragona! Visca Tarragona!

Montse Adan, número 2 del PSC a l’alcaldia de Tarragona

 

Josep Mª Buqueras: ‘Habemus pressupostos? Habemus un nou tripartit?

Josep Maria Buqueras

Josep Maria Buqueras

Després de molts d’anades i tornades que van durar tres mesos, es van aprovar els pressupostos de la Generalitat de l’any 2023, amb una despesa que rondarà els 41.000 milions d’euros. La sortida fe Junts de l’Executiu i els moviment tàctics  del PSC van complicar les coses de govern de Pere Aragonès, que finalment ha guanyat aquest repte i aconsegueix  aprovar els comptes per segon any consecutiu, fet que no passava des de feia gairebé una dècada. Els 33 escons republicans i els 33 socialistes – més el suport  d’En Comú Podem (8 escons) – permeten vaticinar una legislatura estable, fins un final natural el 2015. Hi ha molts que pensen, també s’ha escrit, que Salvador Illa/PSC podria haver condicionat el recolzament als pressupostos catalans  a aconseguir determinats objectius en matèria de sanitat, educació o habitatge però va preferir aixecar la bandera de projectes que generaven controvèrsia  –  ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat,  construcció del complex Hard Rock a Salou i completar la construcció de la B-40  –  perquè el principal objectiu era crear un relat per tal de desgastar electoralment  a Esquerra Republicana de Catalunya.

Des del Govern el més important era aprovar els pressupostos, pitjor era caure en l’immobilisme i arrossegar a la Generalitat a la paràlisi i a convocar eleccions, aturant projectes i inversions durant mesos o fent descarrilar  l’aportació ade mes recursos en l’àmbit de la sanitat i la educació. George Lakoff va escriure l’any 1996 No pienses en un elefante, i ens deia que les estratègies de comunicació política  s’han centrat molt més en la construcció d’un relat que en la voluntat d’aconseguir resultats tangibles que la ciutadania pot valorar. Els gestos i la lluita pel relat  tenen, a vegades, més valor que els guanys en la millora de la vida dels ciutadans.

D’aquest acord , podem treure dues lectures, una econòmica i l’altre política. De la primera, destaquem: 1. Pacte Nacional  per la Indústria, 680 milions; 2. Foment de la implantació d’energies renovables, 180 milions; 3.  Departament de Salut, 12.212 milions; 4. Camp de Tarragona, corredor del Mediterrani Hard Rock; 5. “Modernització” del aeroport de Barcelona -El Prat i 6. Quart cinturó B-40, Políticament ERC s’assegura un període d’estabilitat i governabilitat després de l’agitació i el desencontre polítics que han predominat en el darrer decenni. A més, aquest acord polític/econòmic ha significat el trencament del bloc independentista, que ha dirigit la política catalana darrerament, propiciant episodis com els del 2017, amb greus conseqüències per el conjunt del país.

Els socialistes estan per l’estabilitat, la fiabilitat i la confiança. Ara el PSC com va escriure el periodista  Francesc Marc Álvaro , és el “partido del Orden” a Catalunya, paper que va tenir  CiU  durant més de dues dècades amb Jordi Pujol. Es tracta de recuperar i ampliar una centralitat històrica que el socialisme català tenia fins que va aparèixer  el procés  com un terratrèmol que canvià el mapa.  L’acord pressupostaria trenca definitivament la política de blocs  a Catalunya i segurament s’acaba un cicle electoral que donarà pas a les municipals de maig i les generals de novembre. Els resultats d’aquests comicis repartiran noves cartes i dictaran un nou present. Els pressupostos 2023, ens portarà a un nou tripartit?

Josep Maria Buqueras

 

Daniel Recasens i Carles Prats: ‘És el moment de fer un pas endavant!’


Volem seguir formant part del projecte que encapçala Noemí Llauradó per a Reus, n’estem convençuts. Però a més ho volem fer amb un clar pas endavant i refermar el nostre compromís passant a formar part de la militància a Reus del partit que representa aquest projecte: Esquerra Republicana de Catalunya.

Tal i com diu el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras “com més forts siguem, més podrem ajudar al país”. Som en aquest punt, forts i disposats, amb l’energia necessària per continuar construint un futur millor per a les reusenques i reusencs, des d’aquests valors republicans, una ciutadania crítica, compromesa i amb vocació transformadora.

Ens sentim identificats amb l’esperit de transformació, de valentia i de compromís amb la ciutat que Noemí Llauradó ens ha transmès durant aquests anys que l’hem tinguda al capdavant, al capdavant i costat per costat. Formem part d’un equip cohesionat, sòlid i solvent que ha sabut sobreposar-se als moments més difícils, sempre des del consens i amb un únic objectiu: atendre les necessitats de les persones.

Malgrat el desprestigi interessat que pateixen la política i els partits, continuem creient que des del vessant polític es poden empènyer, liderar i acompanyar grans projectes de transformació, projectes que milloren la vida de les persones. Hi volem sumar. Des de la nostra experiència, el treball i la dedicació, podem ser útils i ho volem ser, volem dedicar els millors anys de les nostres vides per a la ciutat.

Els valors republicans de defensa de la democràcia i de les llibertats encaixen amb el que sempre hem defensat des dels nostres àmbits: una societat més justa, igualitària, crítica i compromesa. I si hi ha un espai polític que representi aquests valors, des de l’esquerra i el catalanisme, sens dubte és ERC. Ho porta demostrant d’ençà del primer dia i ja en fa uns quants.

Ara és el moment de fer un pas endavant, de demostrar el compromís amb la nostra ciutat i de formar part d’Esquerra Republicana de Catalunya per seguir transformant Reus, per ser el relleu transformador que encapçala Noemí Llauradó.

Daniel Recasens Salvador, Regidor d’Educació i de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus

Carles Prats Alonso, Regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus

 

Josep Mª Buqueras: ‘2023, Any Domènech i Montaner’

Josep Maria Buqueras

Josep Maria Buqueras

Hem volgut d’una manera expressa que el calendari modernista del 2023, que editem conjuntament el Museu d’Història i la Fundació Trencadís des de l’any 2019, sigui sobre les obres de l’ínclit arquitecte modernista barceloní Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) que tenim a casa nostra. D’aquesta manera, commemorem i recordem els cent anys de la seva mort. Va ser arquitecte, però també polític, historiador, il·lustrador i dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres.

En l’àmbit cultural, fou president dels Jocs Florals (1895) i de l’Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921). Col·laborà en les publicacions La Renaixença, Lo CatalanistaRevista de Catalunya i La Veu de Catalunya, i publicà llibres tècnics, com ara Iluminación solar de los edificios (1877) o Historia general del arte: arquitectura (1886).

En l’àmbit polític, fou membre de La Jove Catalunya, del Centre Català, de la Lliga de Catalunya, que presidí el 1888, i de la Unió Catalanista, que presidí el 1892. Fou un dels organitzadors i president de la sessió inaugural de l’assemblea que aprovà les Bases de Manresa. Més tard, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i a la Lliga Regionalista (1901). Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions de 1901 i reelegit l’any 1903. L’any següent abandonà la Lliga per discrepàncies amb Cambó, i amb altres dissidents fundà El Poble Català (1904-1918), setmanari i més tard diari polític, del Centre Nacionalista Republicà. Fou autor d’Estudis polítics (1905) i Conservació de la personalitat de Catalunya (1912).

Posteriorment, abandonà la política i es dedicà a la recerca històrica i arqueològica. Publicà Centcelles, Baptisteri i cella-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona (1921), Història i arquitectura del monestir de Poblet (1925), La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d’Urgell (1930) i Ensenyes nacionals de Catalunya (1936). Fou catedràtic de composició i de projectes de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1875) i, més tard, director (1900 i 1905-1919). Com a arquitecte, desenvolupà un estil innovador, fet amb maó vist i ferro forjat, amb decoració de ceràmica policromada i temes florals, que el situen a l’avantguarda de l’arquitectura de la seva època i el converteixen en una de les figures destacades del Modernisme.

L’arquitecte barcelonès Lluís Domènech i Montaner ha estat, sens dubte, un personatge del nostre país de finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Junt amb els arquitectes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol, reusenc, mataroní i tarragoní, respectivament, representen la modernitat d’un estil arquitectònic que ens ha deixat una petjada al nostre territori, admirada i visitada per tothom.

Al Camp de Tarragona tenim, a Tarragona, el mausoleu del rei Jaume I i a Reus, les cases Navàs, Rull i Gasull, l’Institut Pere Mata i la capella Margenat al cementiri.

Josep M. Buqueras

 

Nazaret Troya: ‘Per Nadal, llum a les cases i al carrer’

Nazaret Troya, Cap de llista d'En Comú Podem Reus

Nazaret Troya, Cap de llista d’En Comú Podem Reus

 

En aquestes èpoques de festivitat i retrobament familiar és molt comú que la fraternitat ens envolti, així com la preocupació vers el pròxim arrela amb més força. Buscar la millor situació per aquelles persones que ens envolten és una preocupació altruista i necessària que les administracions públiques han de complir, mitjançant l’aplicació de polítiques socials que millorin el dia a dia de les persones.

I a Reus no poden obviar aquesta necessitat amb el record, encara present, de Rosa, la veïna de vuitanta-un anys que va morir per un incendi provocat per una espelma amb la qual s’il·luminava, per culpa de la situació de pobresa energètica que patia.

Segons dades de les memòries de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, l’any 2020 i el 2021 es van atorgar 2.517 i 2.775 ajuts d’urgència respectivament. L’any 2020, 1.523 d’aquests ajuts van ser per ajudar a pagar l’aigua i 382 per subvencionar la pobresa energètica, mentre que el 2021 van ser 1.297 ajuts per l’aigua i 815 per pobresa energètica. Aquestes dades reflecteixen una realitat: cada vegada són més les persones que necessiten recórrer a ajuts o subvencions per fer front a les despeses en general (+258 famílies l’any 2021), on les demandes per cobrir les despeses de subministraments i combatre la pobresa energètica (aigua, llum i gas) han augmentat en 433 famílies més aquest 2021 en comparació a 2020.

L’any 2020 es van destinar fins a 400.000 € per donar cobertura a les necessitats bàsiques dels col·lectius vulnerables, inversió que va pujar a 640.364 € el 2021 (cobertura a ajuts d’aigua, ajuts d’urgència social com òptica, farmàcia, habitatge, targetes moneder, subvencions per pobresa energètica i xecs Roba Amiga).

Aquest augment de les necessitats de la ciutadania per combatre la pobresa energètica, en canvi, no es veuen acompanyades de polítiques socials que busquin donar cobertura a la demanda. Tot i l’augment significatiu d’usuaris demandants del 2020 al 2021, les inversions públiques per combatre la pobresa energètica no han augmentat proporcionalment a les peticions.

La regidoria de Benestar Social va concedir, el 2021, 711 ajuts per pobresa energètica de les 1.086 sol·licituds rebudes, és a dir, una de cada tres sol·licituds va ser rebutjada (exactament el 34,5%), i va suposar una despesa de 155.174 €.

Per a fer front a la pobresa energètica d’aquest 2022, l’Ajuntament de Reus ha destinat una partida econòmica de 110.000 €, ampliable fins als 200.000 €. Aquestes xifres serveixen per cobrir, aproximadament, la demanda de l’any passat, però obvia la necessitat d’aquesta tercera part de la població demandant que va veure denegada la seva sol·licitud d’ajut per combatre la pobresa energètica.

Per donar resposta a les necessitats dels reusencs i reusenques, és necessari ampliar aquesta dotació pressupostària, com a mínim, vora els 70.000 €, per cobrir aquesta tercera part de les demandants que no van veure acceptada la seva petició de subvenció o ajut.

L’Ajuntament de Reus ha d’impulsar polítiques socials que incloguin a tota la ciutadania, així com ampliar i millorar aquelles polítiques que altres anys s’han quedat curtes davant l’alta demanda social. I aquestes polítiques socials són totalment imprescindibles: si bé entenem adequat millorar la il·luminació dels carrers per a les festivitats nadalenques, no podem entendre que es tripliqui el pressupost de l’any anterior en la licitació de les llums de les places i d’altres espais de la ciutat (cost total de 423.100 €) per il·luminar més els carrers, però es permeti que hi hagi habitatges sense llum o gas a la ciutat de Reus. És molt necessari crear un espai agradable i acollidor per festes, on la gent gaudeixi, però és molt més necessari crear uns habitatges agradables i acollidors, on la gent pugui gaudir de les festes a casa seva en unes condicions d’habitabilitat adequades.

Volem un Ajuntament de Reus amb iniciativa, que es preocupi per combatre la pobresa energètica, i fer front a l’augment de sol·licituds de les reusenques si reusencs que es veuen i es veuran desestimades, a raó de l’augment del cost dels subministraments en l’actualitat.

Volem llars i carrers il·luminats, agradables i acollidors!

Nazaret Troya
Cap de llista d’En Comú Podem Reus

 

Cinta Pastó: ‘Per una societat lliure de violències masclistes’

Cinta Pastó. Consellera de Feminismes i LGTBIQ+ a l’ajuntament de Tarragona

Cinta Pastó.
Consellera de Feminismes i LGTBIQ+ a l’Ajuntament de Tarragona

Avui tornem a commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Un dia en el qual denunciem que la violència masclista té moltes formes, inclou la sexual, l’econòmica, la psicològica, els feminicidis i la violència vicària. També són violència les mutilacions genitals o els matrimonis forçats i evidentment totes les situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho.

Any rere any alcem més la veu perquè la societat patriarcal en la qual vivim obri més els ulls. L’única manera d’assolir els nostres objectius feministes és implicant-nos en aquesta lluita pacífica i necessària, convertint-nos en agents transformadors. No només les dones, això és cosa de totes i de tots i també de les administracions. La societat i les administracions han d’anar agafades de la mà per garantir els drets de les dones i la denúncia de les violències masclistes. Volem viure en una societat de dones i homes lliures on no hi tingui lloc la violència contra les dones.

És cert que s’estan fent avanços amb polítiques que ens permeten caminar cap a la bona direcció, però no són suficients encara. La violència masclista no diferencia per edats, classes socials o procedències, només exerceix la seva força de totes les formes possibles sobre les dones. Per això és tan important que la mirada feminista sigui present en totes les polítiques que es portin a terme, només així es podrà plantar cara i tractar a la violència masclista com a cabdal. Les dones sempre hem sigut valentes i ho continuarem sent, el que volem és ser lliures!

A Tarragona enguany hem organitzat actes durant tot el mes de novembre per a conscienciar i fer visible, un cop més, la lluita feminista. El plat fort, però, han sigut les jornades “No esperis un no rotund: només el sí és sí”, les quals s’han centrat en les novetats al voltant de l’assetjament sexual en diferents àmbits que contempla la nova llei de garantia integral de llibertat sexual, la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre. Les jornades estaven obertes a tothom i però també anaven adreçades a PIMES i entitats, les quals han pogut aprendre les guies per a poder desenvolupar el seu propi Protocol d’Assetjament Sexual. Sense dubte, hem complert amb el nostre objectiu, han tingut un gran èxit de participació i estem convençudes que la gent ha marxat molt més conscienciada i amb moltes més ganes de deixar enrere per sempre el patriarcat que està instaurat en la nostra societat. Entre tots i totes hem d’aconseguir que la ideologia masclista passi a formar part del passat, com també les agressions a les nenes, dones i al col·lectiu LGTBIQ+.

No és fàcil ni ho serà, però això no ens ha de fer abaixar els braços, ans al contrari, hem d’aixecar el puny amb més força que mai per canviar les coses amb decisió. Hem d’incidir en l’educació i en la conscienciació de la societat per fer aquests passos. Reclamem un compromís social i unitari per lluitar contra aquesta xacra de les violències masclistes.

Caminem cap a una nova societat lliure, igualitària, solidària, inclusiva i cuidadora on ningú hagi de viure amb por ni patir per la seva integritat física, emocional i psicològica. Juntes i junts podem amb tot!

Cinta Pastó
Consellera de Feminismes i LGTBIQ+

 

Teresa Pallarès: ‘La transició energètica, o la fas o te la fan’

Teresa Pallarès

Teresa Pallarès

Ramon Tremosa i Jaume Morron han presentat aquesta setmana a El Círcol de Reus el llibre ‘Energia sobirana. Com Catalunya pot ser autosuficient en energia renovable’, publicat per Pòrtic Edicions, i que ja és una obra de referència per entendre les claus de l’èxit de la nostra transició energètica.

L’aparició del llibre no pot ser més oportuna. El preu de l’energia es troba en l’ull de l’huracà  i la guerra d’Ucraïna ha demostrat la dependència de bona part d’Europa del gas rus. És un escàndol que Catalunya, que va començar a fer els deures fa anys, es trobi ara a la cua d’Europa pel que fa a la transició energètica.

Si estem així és perquè no hi hagut ni lideratge, ni coratge, ni voluntat política. Falta visió estratègica, energia per fer canvis i ambició. O augmentem molt significativament la capacitat de generació d’energia i electricitat amb fonts renovables, o seguirem depenent de les nuclears, de cremar gas i de les importacions d’energia.

Una de les causes de la paràlisi és el blocatge administratiu, incomprensible si de debò creiem en la sostenibilitat i la transició energètica. Les tramitacions d’un parc eòlic són escandolsament llargues.

També és un escàndol la desproporció territorial. Mentre que les comarques del sud contribuïm enormemement a la generació d’electricitat a les de Girona en produeixen menys del 5% de la que consumeixen.

El lideratge no és fer discursos contundents als Telenotícies però a la vegada permetre que les rutines ancestrals del funcionariat governin la gestió administrativa.

Cal accelerar i facilitar els projectes de grans parcs eòlics i fotovoltaics, només amb les petites instal·lacions no anem enlloc, i cal apostar per les centrals hidroelèctriques reversibles, dites també de bombament. Catalunya, com bé explica el llibre, gràcies als 66 embassaments i als seus desnivells, és un indret idoni per desenvolupar-hi aquest sistema que permet la reutilització de l’aigua per generar electricitat de manera infinita. A més permet emmagatzemar-la per utilitzar-la quan es necessiti.

No podem pretendre oportunitats de desenvolupament econòmic, industrial i tecnològic amb una estructura de producció d’energia de fa 60 anys.

Hem de ser capaços d’oposar-nos amb èxit a la cultura del no i a la concepció bucòlica i virginal del paisatge. A París la torre Eiffel també va tenir una forta oposició inicial, en el seu moment, però poc després va ser acceptada com una aportació monumental i espectacular de la tecnologia al paisatge.

I no deixa de ser una paradoxa que col·lectius que es presenten com a ecologistes siguin els que s’oposen a tants i tants projectes de renovables arreu del país.

Només amb líders forts i amb ambició trasformadora de les nostres administracions  podrem sortir-nos-en.

No podem tenir polítics que s’encongeixin a la mínima que algú aixeca la bandera del no o la bandera de mantenir administracions amb els hàbits de funcionament del franquisme.

Hem d’impulsar la Catalunya del Sí. La del sí al progrés,  el sí a la sostenibilitat i el sí a l’eficàcia de l’administració. Si no fem i, amb urgència, el que toca fer, ens portaran l’electricitat de l’Aragó i ens cosiran el país amb línies de molta alta tensió. Ens hem d’emmirallar en com fan la transició energètica països avançats com Noruega, Escòcia o Dinamarca, entre d’altres. Tothom s’espavila i actua depressa. Hi ha en joc la sostenibilitat i la competitivitat del país.

Per fer la transició energètica cal sentit d’estat. D’estat català, és clar. Perquè, com la política, la transició energètica la fas o te la fan. I Catalunya no es pot permetre perdre aquest tren, ha d’aspirar a ser capdavantera.

Teresa Pallarès

 

125 anys de flama: l’IPM

Josep Maria Buqueras

Josep Maria Buqueras

Dies enrere a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura reusenc, ple de gom a gom es va presentar el llibre “125 anys de Flama. Institut Pere Mata . 1896-2021”. La historiadora i arxivera Carme Puyol Torres i la periodista Isabel Martínez Martínez, van rebre l’encàrrec de la institució sanitària reusenca, Aquest es divideix en dues parts. Per un costat, hi ha un relat  històric dels ha escrit primers cent anys , que ha dut a terme Puyol a través de documentació i converses amb les persones relacionades. A l’inici tenim dades i imatges que llueixen el Modernisme amb la signatura domenechiana a la vista. Tenim  els següents capítols: 1. Etapa fundacional (1896-1900); 2. La consolidació d’un anhel de servei assistencial (1900-1922); 3. La trajectòria d’una etapa de creixement (1922-1936); ; 4. L’Institut Pere Mata en el context de la Guerra Civil (1936-1939); 5. La recuperació i la represa de l’Institut Pere Mata (1940-1967); 6. Renovació conceptual i estructural (1967-1994) i 7. Canvi de cicle. Després dels primers cent anys, passem a “La flama renovada (1996-2021)” que ha escrit Martínez amb la successió dels esdeveniments  següents: el procés de reordenació psiquiàtrica a Catalunya i el paper de l’IPM, la gran transformació d’un projecte històric, les sinergies d’un projecte potent, els reconeixement d’una tasca amb vocació humanística, docència i recerca, les noves àrees estratègiques del segle XXI, un espai inspirador de cultura, la lluita contra l’estigma: que el carrer entri a l’IPM, un epíleg no desitjat: l’afectació de la covid-19 i una flama renovada.

En resum, es tracta d’un llibre escrits a quatre mans i dues veus. L’any 1996 l’I. P. M.  va celebrar el seu centenari però ara hi havia la necessitat d’actualitzar la seva història amb els canvis existent, tant en la societat com a la institució, que s’han succeït  en els darrers 25 anys. Fons han estat els arxius propis, el CIMIR, l’Arxiu Comarcal del Baix Camp i el Museu Salvador Vilaseca. Les veus del Dr. Antonio Labad, la Dra. Elisabeth Vilella i el president Del Pere Mara Joan Amigó també  son testimonis  de primera mà. Francesc Xavier Arrufat, psiquiatre i director gerent de l’Hospital Universitari IPM, amb el seu pròleg “Anàlisi interna i de l’entorn amb mirada de futur” ens aproxima als 125 anys de ‘l’ànima no es pot definir amb paraules però acompanya totes les persones que han format, formen i formaran part del a nostra institució … 125 anys són una part del viatge que dona sentit al que som, ens il·lumina i ens anima a afrontar els formidables reptes que tenim per endavant’.

Un dels objectius del llibre es obviar el tòpic de que el centre era un “manicomi” per a rics i, sobretot, destaca la voluntat social gràcies a un equip metge que renovat l’IPM de forma capdavantera, posant al servei públic en el centre  i responent als requeriments vers la salut mental que tenia el territori. Actualment, tal com va manifestar Joan Amigó, el president del consell d’administració, treballen més de 2.000 persones en tot el territori, des del Baix Penedès fins al Baix Ebre. Segurament ni el Dr. Emili Briansó Planes i Pau Font de Rubinat que van ser els promotors podien imaginar-se que al cap dels anys, molts anys, la seva dèria i llavor arribés a consolidar-se aquest projecte sociosanitari.

Vull acabar expressament fent esment a tres paraules que va pronunciar l’alcalde Carles Pellicer: Caràcter, excel·lència i ambició, que defineixen l’esperit dels reusencs. És a dir, la lluita, la tossuderia dia rere dia per aconseguir quelcom per el seu entorn més proper, amb tota la professionalitat que requereix l’objectiu, per col·locar la ciutat allà on pertoca. Així sigui, per molts anys.

 

Clamem al Parlament que no desmunti el Fons de Transició Nuclear

Rosa Abelló.

Rosa Abelló.

Fa set anys que tant des del Parlament com des del Govern de la Generalitat han intentat elaborar un mecanisme per crear un Fons de Transició Nuclear que afavoreixi la transició econòmica i laboral a les zones que més directament es veurem afectades pel calendari de tancament de les centrals -aprovat per l’Estat, que no és imminent però cada dia és més a prop.

Després de dos intents fallits de crear el mecanisme a causa de l’oposició dels governs espanyols, a la tercera, amb l’aprovació de la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 s’incloïa una modificació de la Llei 5/2020 de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, per la qual el 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d’energia elèctrica d’origen nuclear es destinaria a nodrir un fons per a finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa de les zones afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear.

Aquest Fons està adscrit al departament competent en matèria d’empresa i treball. El règim de gestió d’aquest fons es regula per un reglament que ha de preveure la participació en la determinació de les prioritats d’actuació del fons, dels consells comarcals, d’altres entitats locals de caràcter supramunicipal de les zones afectades i de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives.

El Fons, una vegada aprovat aquest reglament, el tindrem a disposició a principis de 2023 i comportarà uns 24 milions d’euros anuals fins que s’hagin de tancar les nuclears. El 2022, alcaldies, consells comarcals de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs hem estat treballant amb el Govern de la Generalitat la redacció del Reglament del Fons, que hem consensuat amb agents institucionals, econòmics i socials del territori i, a hores d’ara, està a punt de ser aprovat. Cal reconèixer la feina ingent del Secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, per arribar a aquests acords, amb la predisposició de tothom que hi hem participat.

La voluntat de tot plegat ha estat que aquest Fons no substitueixi les inversions ordinàries de la Generalitat ni de l’Estat i, sobretot, que no siguin una repartidora i que esdevinguin la llavor d’inversions empresarials i industrials que generin nous llocs de treball, tant per a personal qualificat com de mà d’obra.

Amb la proposta actual de reglament, gairebé a punt d’aprovació, es determinen 46 municipis que se’n beneficiaran, de les comarques de la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, el Baix Ebre, la Terra Alta i el Priorat, amb una població total de 67.114 habitants. Tots aquests municipis tenen el nucli urbà dins del radi de 20 km respecte una de les dues centrals nuclears. No s’exclou que si hi ha projectes interessants, el Fons es pugui utilitzar per dinamitzar municipis colindants o propers.

Ara, però, a punt de disposar d’aquest Fons i de concretar algunes inversions d’empreses en aquestes comarques, pel valor afegit que suposa el Fons, el Parlament de Catalunya ha admès una Proposició de Llei del PSC per la qual es demana la modificació de l’article 8 de la Llei 5/2020, de 29 d’abril, amb relació al fons de transició nuclear i la creació de l’òrgan de govern.

Aquesta moció, més enllà de demanar un increment de l’aportació del 50 % de l’impost, desvirtua i perverteix totalment l’objectiu pel qual es va crear el Fons de Transició Nuclear, que no és altre que oferir alternatives laborals i econòmiques als veïns i les veïnes dels pobles que es veuran afectats més directament pel tancament de les centrals nuclears.

Així, la Proposició del PSC amplia el radi d’afectació del Fons fins a 30 quilòmetres, fet que comporta que la població afectada passi de 393.664 habitants de 108 municipis de 9 comarques catalanes i 2 d’aragoneses, el Baix Cinca i el Baix Aragó. La població afectada respecte la proposta actual de la Generalitat, per tant, es multiplica per 5,86, mentre que l’aportació econòmica només es multiplica per 2,5, malgrat l’increment del fons fins al 50 % de l’impost que el PSC demana. Això vol dir que poblacions que res tenen a veure amb l’afectació socioeconòmica que comporta el tancament de les nuclears podran disposar d’aquests fons per fomentar la seva industrialització.

D’altra banda, a més, la Proposició imposa als representants del territori que han estat tot un any treballant en el consens d’un Reglament per governar i gestionar el Fons un model de govern que mostra un gran desconeixement de la gestió de l’administració i que comportarà el bloqueig del Fons. I, per tant, que amb tota probabilitat no es pugui aplicar a partir de 2023.

I no es podrà gestionar perquè d’entrada, el PSC atorga la gestió del Fons i la presidència de l’òrgan de govern als ajuntaments de Vandellòs i Ascó, expulsa la resta d’ajuntaments i les cambres de comerç i la Diputació de Tarragona, i redueix els agents socioeconòmics a més de deixar amb caràcter irrisori la presència de la Generalitat al plenari.

El PSC pretén que la Generalitat recapti diversos milions d’euros perquè els gestioni una administració municipal dirigida per dos ajuntaments, que els hauran de repartir en actuacions en un territori de 108 municipis, alguns de fora de Catalunya. Un exemple d’ineficiència, bloqueig i paràlisi d’uns Fons urgent, necessari i imprescindible, si no és que es vol repetir el vell model de la repartidora que tants magres resultats en la reactivació econòmica i laboral ha aportat. És més, caldrà veure si entra dins la legalitat que els alcaldes puguin gestionar res amb l’autoritat que els correspon més enllà dels límits seu terme municipal.

Aquesta imposició unilateral via Proposició de llei parlamentària trenca qualsevol consens territorial i deixa en no res tota la feina feta per un futur just i digne dels municipis que durant anys han suportat la producció energètica del país. El canvi, a més d’un retard considerable en la disposició del Fons, implicarà la pèrdua de les oportunitats que aportaran valor a les nostres comarques i que a hores d’ara s’estan treballant per captar noves inversions i centenars de llocs de treball a les zones nuclears.

La cirereta del pastís és que, si la Proposició del PSC s’aprova i no hi ha nous pressupostos de la Generalitat, tot s’esfumarà i caldrà recomençar de nou en un context social, econòmic i industrial que fa més necessària i urgent que mai l’arribada dels Fons per a la transició econòmica nuclear.

El Fons ens fa més competitius respecte altres àrees industrialitzades i més ben connectades. No podem demorar el temps les oportunitats que ens ofereix els fons, ni amb a un bloqueig ni amb la indeterminació del futur del Fons nuclear.

Demanem als grups parlamentaris i especialment al PSC que acceptin les esmenes a la Proposició de llei i emplacem els agents econòmics, socials i institucionals que hem estat treballant aquests darrers mesos colze a colze a defensar la proposta de Reglament actual, perquè al 2023 puguem disposar ja dels Fons de transició nuclear. I, finalment, instem els grups parlamentaris que, acordin una esmena conjunta que permeti incrementar l’aportació del Fons de transició fins al 50% i què no se superi el radi de 25 quilòmetres d’afectació, perquè desnaturalitza l’objectiu dels Fons: generar oportunitats d’ocupació per als municipis que patiran el tancament de les nuclears.

Signen aquest article:

Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

Rosa Abelló, presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp

Xavier Gràcia, president del Consell Comarcal del Priorat

Xavier Faura, president del Consell Comarcal del Baix Ebre

Roger Grifoll, alcalde del Molar

Josep Maria Porqueres, alcalde de la Figuera

Francesc X. Moliné, alcalde de Móra la Nova

Francesc Barbero, batlle de Flix

Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre

Joan Juncà, alcalde de La Torre de l’Espanyol

Blanca Lopez, alcaldessa de Garcia

Francisco Blanch, alcalde de la Fatarella

Antonio Álvarez, alcalde de Corbera d’Ebre

Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar

Montse Perelló, alcaldessa de Tivissa

 

Enderrocs immaterials

Camí Mendoza

Com cantava Raimon, qui perd els orígens, perd la identitat. Per fer avançar Cambrils cal no perdre la nostra identitat. Per saber on anem hem de posar en valor d’on venim.

Prendre decisions polítiques d’acord a un malentès concepte de progrés tancat a la història i el territori que ens envolta, pot fer perdre oportunitats i els elements que configuren la nostra manera de ser.

Malauradament a Cambrils en tenim un seguit d’exemples en forma d’enderroc. On queden el Pòsit de Pescadors, les basses del port, els rentadors de la vila o l’antiga estació? Esperem que no n’hi hagi més.

Cal preservar aquells edificis d’arquitectura urbana que ens identifiquen i que ens recorden què vam ser en un passat. Edificis que sumen valor i que ens permeten seguir creixent i evolucionant cap al futur.

Els anteriors exemples es refereixen a un patrimoni cultural material malaguanyat, però no tampoc podem oblidar el patrimoni immaterial.

Així, durant el mandat 2015-2019 vam creure imprescindible commemorar el 2016 els 200 anys de la mort del Dr. Antoni de Gimbernat i Arbós al 2016. I el mateix vam fer amb la celebració de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer al 2018, en motiu del 150è aniversari del naixement i del 75è de la mort. Calia difondre les seves figures com a fills il·lustres que són del municipi i dedicar-los un any per apropar la seva persona, la seva trajectòria i l’aportació social a les generacions actuals.

No sempre coincideix que tenim efemèrides d’aquest tipus per celebrar però aquest any, el 2 de novembre, s’han complert 400 anys de la Concòrdia entre Cambrils i Montbrió del Camp. Segur que no tothom coneix aquesta efemèride. Permeteu, doncs, que us en faci cinc cèntims:

Fins el 4 de novembre del 1622, l’actual terme municipal de Montbrió pertanyia a Cambrils. Tal com ens explica l’historiador cambrilenc Josep Salceda, “En aquell temps, 1553, Cambrils tenia 1.165 habitants i Montbrió 250. Els anys van anar passant amb trifulgues de tota classe fins que, potser molt cansada la gent dels dos pobles de tant d’incordi, van arribar a la conclusió que seria millor que cadascú anés a la seva i, per assolir-ho, es va redactar la famosa concòrdia”.

De vegades els fets històrics no estan prou documentats. Però en aquest cas existeix el llibre de de la Concòrdia, on hi consten tots els detalls de la segregació de Montbrió de Cambrils.

Des de l’alcaldia i l’equip de govern sorgit en les darreres eleccions municipals, creiem que era un bon motiu per fer una programació conjunta entre els Ajuntaments de Cambrils i de Montbrió del Camp. Una programació cultural per posar en valor aquell patrimoni que encara existeix i que fa 400 anys ens unia, com poden ser els mateixos camins o els molins que estan repartits pels dos termes municipals.

La història passada també ens pot obrir possibilitats de futur. Les possibilitats d’un bon veïnatge entre municipis s’ha de cultivar, estudiar i aprofitar per créixer com a territori. La història i el patrimoni en pot ser un bon mitjà. Així ho crec.

Per això, l’any 2021 vam formar un equip tècnic i polític entre els dos ajuntaments, proposant, mitjançant un conveni, la programació de tot un seguit d’actes a emmarcar dins de l’anomenat “Any de la Concòrdia: Cambrils i Montbrió del Camp”.

En una mostra més del desinterès pels temes culturals de Cambrils, l’equip de govern ha ignorat aquest conveni i ha defugit la coorganització de cap tipus d’acte per recordar la història del nostre poble.

Sentim molt que l’actual alcalde i regidor de cultura, Sr. Oliver Klein Busquet, i el seu govern no hagin tingut gens d’interès en contribuir a la celebració dels 400 anys de la Concòrdia entre Cambrils i Montbrió.

Fora bo que, com en casos recents de destrucció de patrimoni material cambrilenc, l’actual govern municipal tingués ben presents aquestes paraules de Salvador Espriu: «No només hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó per poder respondre a la pregunta, què volem ser?». Pel que es veu, l’alcalde Klein i el seu govern, no ho tenen clar.

 

Josep Lluís Rius: ‘Barri del Carrilet, un poble dins una ciutat’

Josep Lluís Rius

Barri del Carrilet, situat a la zona sud de la ciutat de Reus. Barri obrer, humil i transversal on n’hi hagi. Barri connectat al centre de la ciutat. Històric pel seu “Carrilet” amb el qual centenars de reusencs, des del 1887 fins al seu tancament definitiu el 1975, van viatjar a Salou i en van tornar. Després d’aquesta etapa hi va haver la transformació a barri familiar, amb comerços de tota la vida. Resumint, un poble dins d’una ciutat. Bé, faig aquesta introducció perquè aquest barri oblidat de Reus, dic “oblidat” perquè mai no va despertar un gran interès a l’hora de conèixer-lo una mica més, ara sembla estar en boca de tots; em refereixo de tots els qui volen treure’n “partit”, ja m’enteneu. Veïns que fa 50, 60 anys van emprendre en aquest barri la seva filosofia de vida, procedents de gairebé tot els racons de l’Estat van engrandir la família fins a arribar a ser un gran poble dins d’una ciutat, coneixent tothom qui era qui.

Estem d’acord que els temps canvien, però no pas a trompades d’idees absurdes i de imposició. Des del 1983 la nova construcció del mercat del Carrilet va crear un corrent no solament de negoci, sinó de foment del bon ambient veïnal i de cohesió social, arribant a ser el sant i senya del barri, després de desaparèixer les vies del Carrilet. Ara està en boca de tots per voler “imposar” el trasllat del mercat, recordem punt de trobada des de fa molts anys de veïnes i veïns amb aquesta interacció tan bonica amb els paradistes. Aquest poble dins d’una ciutat i aquells emprenedors de somnis que van comprar futur i il·lusió en aquest barri ara tenen 70, 80 90 anys.

Ara tenen incertesa mancats d’informació en tots els aspectes del seu estimat territori.

En poc temps a “alguns” els ha semblat que aquest barri és molt important per a la ciutat. Deixem d’especular i si volen ajudar a contribuir que els anys finals de la vida dels qui, al seu día, van invertir somnis per a ells i les seves respectives descendencies en aquesta zona de la ciutat, els ajudin a facilitar-los la vida, no ha perjudicar-los.

Redacció

 

Josep Lluís Rius: ‘Una moda forana fa trontollar una tradició’

Josep Lluís Rius

Som a la tardor i pocs dies abans de la festivitat de Tots Sants. Era sinònim, sí vull dir “era”, de castanyes, moniatos i panellets.

No, dic que actualment no existeixin, però han quedat en segon pla a gran distància d’una tradició Ianqui com és el Halloween. No fa gaires anys al nostre Reus de tota la vida feia goig veure les típiques parades de castanyes i moniatos que feien d’aquests espais temporals llocs de culte a l’elaboració d’un espectacle exquisit per a qui els visitava. Fins i tot no era desgavellat anar a recórrer-les una per una. Una altra exquisidesa era veure pels carrers de la nostra ciutat els dies previs a la nit del 31 d’octubre i el mateix dia 1, aprenents dels forns tradicionals amb safates d’aquestes menges llestes per ser portades a les cases (com els dies previs a Dilluns de Pasqua). Una altra excel·lència “Era” la rifa de panellets un tour passant per Colles Sardanistes, grups excursionistes i altres entitats per acabar amb la visita obligada del dia de Tots Sants, l’Orfeó Reusenc, i escoltar el meravellós “va a bola”. Dies que es vivien,i no és exagerat dir-ho, com dies de Nadal amb aquests escenaris tan bonics i entranyables.

Avui dia continuen existint aquests espais però totalment oblidats per la invasió d’aquesta moda terrorífica disfressada de tocs fulminadors d’una preciosa, familiar i entranyable tradició.