Aspecte que ofereix el pantà de Riudecanyes. Foto: Ariadna Escoda
Les mesures de l’emergència per sequera hidrològica a l’aqüífer del Fluvià-Muga i al pantà de Riudecanyes entren en vigor aquest dimecres, quan el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat la resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que declara la màxima alerta en aquestes zones. Així ho va anunciar la setmana passada el director de l’ACA, Samuel Reyes, per la situació crítica en què es troben les dues reserves. L’emergència afecta 22 municipis de l’Alt Empordà i 2 del Baix Camp i comporta limitar el consum d’aigua a 200 litres per habitant al dia, entre altres restriccions. És la primera vegada que Catalunya decreta l’estat d’emergència previst en el Pla especial per la sequera del 2020.
Les pluges del maig i el juny, notòries en algunes parts de Catalunya però no a tot el territori, no han estat suficients per evitar que 24 municipis amb uns 26.000 habitants que depenen de l’aqüífer del Fluvià-Muga i de l’embassament de Riudecanyes entrin en emergència, l’escenari més preocupant del Pla especial per sequera del Govern.
L’aqüífer del Fluvià-Muga es troba a 14,4 metres sobre el nivell del mar, un mínim històric en els registres, per sota de la cota dels 14,5 metres a què havia arribat el 2009.
Els 22 municipis que passen de fase d’excepcionalitat a emergència, amb una població de 24.399 habitants, són Agullana, l’Armentera, Capmany, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum.
L’embassament de Riudecanyes es troba al 6%, amb un volum de 0,3 hm3, i s’hi declara l’emergència per garantir l’aigua de boca als municipis de Riudecanyes i Duesaigües.
Amb l’entrada en emergència, a més de la limitació a 200l/habitant al dia en els usos municipals, les restriccions també afecten el reg agrícola –es pot autoritzar només el de supervivència de conreus llenyosos- o s’han de reduir un 25% els consums dels usuaris industrials i també en els usos recreatius.
També està prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes (públics i privats); omplir fonts ornamentals; llacs artificials; piscines d’aigua dolça i netejar qualsevol vehicle, excepte en establiments específics. Les administracions locals poden establir limitacions addicionals en instal·lacions esportives i equipaments lúdics.
Incompliment dels topalls de consum d’aigua
L’ACA va avançar els dos estats d’emergència en una roda de premsa la setmana passada, en què també va assenyalar que només el 41% dels municipis de l’aqüífer Fluvià-Muga compleix amb les dotacions que fixa el Pla de sequera, mentre que el 50% fa servir més aigua del que li pertocaria i el 9% no ha aportat les dades de consums.
Un exemple d’aquest sobreconsum es troba a Peralada, el municipi que més aigua gasta de l’aqüífer Fluvià-Muga, 493 litres/habitant al dia segons dades del juny, mentre que el límit se situa en 230 per als usos urbans en fase d’excepcionalitat i es rebaixa a 200 en la d’emergència.
Sancions, a partir d’ara
Fins ara, l’ACA no podia multar els municipis que consumien més aigua de la permesa, després que el Parlament acordés una moratòria en les sancions perquè els ajuntaments tinguessin temps de demanar ajudes per millorar l’estalvi de l’aigua.
Ara bé, aquesta setmana ha entrat en vigor el règim sancionador, que no es pot aplicar, però, de manera retroactiva. Així doncs, serà amb les properes dades de consum que reportin els municipis quan l’ACA podrà obrir el camí per sancionar-los en cas que sobrepassin les dotacions de la sequera. L’ACA ha insistit en diverses ocasions que l’objectiu no és sancionar, sinó fer front a la sequera.
L’emergència a l’àrea metropolitana, un possible escenari a finals d’any
Pel que fa a la situació del sistema Ter-Llobregat, que abasteix l’àrea metropolitana de Barcelona i altres municipis, les previsions de l’ACA havien apuntat que podria entrar en emergència a finals d’estiu, però les pluges han permès endarrerir aquest eventual escenari al novembre o desembre.
Davant de l’anunci de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de declarar l’emergència hídrica al pantà de Riudecanyes, de manera que limita el consum d’aigua a un màxim de 200 litres per habitant al dia, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyesmanifesta que, segons la normativa vigent, s’entra en emergència quan el sistema Siurana-Riudecanyes baixa per sota l’1 Hm³ d’aigua embassada entre ambdós espais. “Aquest fet va ocórrer el passat dilluns, quan es vam situar a 0,999 Hm³ i avui l’ACA ha declarat l’emergència només per Riudecanyes, mentre que per Siurana se’n desmarca adduint manca de competència“, apunta el comunicat.
Des de la Comunitat de Regants es detalla que l’ACA és l’explotador de l’embassament de Siurana i, segons per quines coses, les decisions són unilaterals sense comptar amb la CHE (com per exemple decidir l’aigua a desembassar), mentre que per d’altres, argumenta, no té competències (com per aplicar l’emergència a Siurana). Tampoc és lògic que mentre de Siurana s’està regant amb normalitat, des de Riudecanyes no es puguin regar arbres llenyosos per salvar-ne la subsistència. La Comunitat de Regants destaca, per cert, que es tracta d’un embassament promogut i pagat per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i del qual n’és l’únic concessionari.
“Per desgràcia, la restricció més gran ja fa temps que la tenim i és la falta d’aigua per poder regar. Així, doncs, manifestem que, en tot cas, serà cada municipi el que hagi d’aplicar les restriccions dins el seu àmbit competencial”, continua el comunicat.
“Des de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes apostem perquè l’aigua regenerada de la depuradora de Reus pugui fer-se servir per a regar, i esperem, tal com ens van informar en la reunió del dia 18 de juliol amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que això pugui ser una realitat en cas de necessitat per l’estiu vinent”, diu l’escrit.
En últim lloc, la Comunitat anuncia que “s’ha encarregat un estudi de la valoració de l’impacte de la sequera en el nostre àmbit per tal de sol·licitar els ajuts necessaris per als nostres regants i per a la mateixa Comunitat de Regants. Serà molt difícil poder cobrar als comuners qualsevol derrama de manteniment de les nostres instal·lacions, algunes d’obligat compliment com la seguretat de la presa de Riudecanyes, si els nostres partícips no han pogut regar ni han tingut ingressos per aquest motiu“, conclou el comunicat.
Aspecte del pantà de Riudecanyes. Foto: Ariadna Escoda
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) declara l’escenari d’emergència a l’aqüífer del Fluvià-Muga i a l’embassament de Riudecanyes, de manera que limita el consum d’aigua a un màxim de 200 litres per habitant al dia. Així ho ha anunciat el director de l’ACA, Samuel Reyes, en una roda de premsa aquest dimecres després de la reunió de la Comissió Interdepartamental de la Sequera del Govern.
La declaració afectarà 22 municipis de l’Alt Empordà que s’abasteixen de l’aqüífer Fluvià-Muga, la meitat dels quals incompleixen les dotacions actuals per sequera, i dos municipis del Baix Camp que depenen de Riudecanyes (Duesaigües i Riudecanyes). Es preveu que entri en vigor la setmana que ve, quan es publiqui la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Els responsables de l’ACA prenen aquesta decisió perquè les reserves de l’aqüífer Fluvià-Muga es troben en el seu mínim històric, mentre que el pantà de Riudecanyes està al 5,25%. Els dos pobles afectats de la zona de Riudecanyes estan complint amb les restriccions. En canvi, els 22 municipis de l’Alt Empordà han augmentat el seu consum durant el mes de juny. La meitat d’ells no compleixen amb el que s’estableix.
Un actor recreant Eduard Toda mostra l’interior del conjunt
El Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou torna a estar obert, després de les obres de restauració i millores de serveis que durant 3 anys han mantingut aquest equipament tancat al públic.
Els treballs formen part de l’operació “Escornalbou reneix“, un ambiciós projecte que va començar ara fa 6 anys i que té com a objectiu impulsar aquest important recurs patrimonial i natural, de titularitat de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, i convertir-lo en un actiu turístic de primer ordre, tant per als municipis de la Baronia (l’Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes, la Torre de Fontaubella i Vilanova d’Escornalbou), com per al conjunt de la Costa Daurada.
Coincidint amb aquesta reobertura, divendres s’ha celebrat un acte institucional que ha comptat amb la presència de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga; el subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà, i els alcaldes i alcaldesses dels 7 municipis de la Baronia d’Escornalbou. En l’acte de reobertura, un actor que interpretava Eduard Toda, ha guiat els assistents en un recorregut per les noves instal·lacions.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat que “amb aquesta iniciativa recuperem espais, els dignifiquem i els posem a l’abast de la ciutadania i dels visitants amb un objectiu clar: el progrés dels nostres municipis i del conjunt del territori i la millora de la qualitat de vida dels seus habitants. Volem dinamitzar la Baronia a través d’un turisme basat en la cultura i el patrimoni arquitectònic i natural i plenament respectuós amb l’entorn”.
Per la seva part, el subdelegat del Govern Central a Tarragona, Santi Castellà, ”Les obres de restauració al castell monestir d’Escornalbou són un exemple de la necessària col·laboració entre administracions en benefici del nostre patrimoni històric. La inversió de l’1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un mostra més del compromís del Govern d’Espanya en participar activament en totes aquelles intervencions que preserven aquells béns culturals que mantenen viu el llegat del nostre passat.”
La consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, ha destacat l’aposta “clara i decidida” del Departament de Cultura per “revisar i rellegir la nostra història, i per apropar-la a tots aquells que ens visiten i que viuen i gaudeixen el patrimoni”. Garriga ha explicat que cal afrontar la darrera fase de recuperació del monument, “la més complexa a nivell conceptual, la de més impacte social”, que consisteix en “traduir tota la recerca i coneixement que tenim del conjunt a un llenguatge inclusiu, amb els relats que s’hi desenvolupen i atractiu per a la visita”. “Volem que el nou projecte museogràfic proposi noves narratives i faci una aposta ferma per la utilització de la tecnologia digital posada al servei de l’accessibilitat i la difusió del patrimoni”, ha afegit.
En concret, en aquesta segona fase de restauració del monument, els treballs s’han centrat en la restauració de l’església i les torres així com de la resta del conjunt monumental i el seu entorn. Pel que fa a l’església, s’ha treballat en la restauració de la coberta i en la consolidació estructural i restauració dels murs i la volta sota la coberta de l’església i les torres. Pel que fa a la resta del conjunt patrimonial, s’ha dut a terme la consolidació estructural de la planta noble i les cobertes, la millora de l’accessibilitat i la connectivitat, la creació d’una oficina de gestió i d’un espai d’acollida de visitants i s’han efectuat les pertinents excavacions arqueològiques. També s’ha actuat a l’exterior de l’equipament amb la restauració de l’ermita de les tres verges i l’ermita de Santa Bàrbara, la rehabilitació de l’edifici de serveis i la cafeteria i la renovació de l’espai d’aparcament, entre altres accions.
La primera fase es va centrar en la recuperació de l’entorn natural amb l’abastament d’aigua potable, la restauració de les corralines i l’entorn, la consolidació del mur del camí dels frares i de la font del sarraí, el sanejament i tractament d’aigües residuals amb la instal·lació d’una depuradora i la recuperació i millora dels camins i senders dels pobles de la Baronia d’Escornalbou fins al castell monestir.
La segona fase del projecte de restauració ha comptat amb el finançament de l’1,5 per cent cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. L’anterior fase va comptar amb el finançament de la Generalitat de Catalunya i dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). En total, les obres de millora al castell monestir i a les seves immediacions han comportat, fins al moment, una inversió global de 5,7 milions d’euros.
La darrera fase del projecte global de restauració incideix en la millora de la museografia i en altres serveis turístics complementaris com a culminació de tot aquest procés. Està previst que aquesta última fase inclogui la recerca històrica, la restauració del mobiliari, la museografia, la millora de la instal·lació elèctrica i el sistema de comunicacions, i l’habilitació d’un restaurant entre altres serveis.
La darrera fase del projecte global incidirà en la millora de la museografia i en altres serveis turístics complementaris com a culminació de tot aquest procés. Està previst que aquesta tercera fase inclogui la nova museografia, la museïtzació de la cuina, l’adequació del claustre a les restes arqueològiques trobades, la restauració de béns mobles i de llibres antics de la biblioteca d’Eduard Toda i la publicació de la recerca històrica realitzada.
Per tal que la ciutadania i el turisme de la zona puguin visitar les novetats del monument i gaudir de tot el conjunt patrimonial, l’entrada serà gratuïta durant el mes d’agost.
Cap de setmana de portes obertes i Santa Teca
A partir d’avui dissabte, el Castell Monestir ja es pot tornar a visitar. Per celebrar la reobertura s’hi han organitzat unes jornades de portes obertes que coincideixen amb la fira Santa Teca. S’han programat diverses visites al monument amb els següents horaris: dissabte 29 de juliol i diumenge 30 de juliol a les 10.30 h, les 11.45 h, les 13.00 h, les 16.00 h, les 17.15 h i les 18.30 h. No cal reserva prèvia.
Respecte als horaris de Santa Teca, està previst que les activitats comencin el dissabte sobre les 12.30 h i s’allarguin fins a ben entrada la nit (01.00 h). Diumenge, els actes també s’iniciaran sobre les 12.30 h però finalitzaran sobre les 23.00 h.
Aquest dilluns 24 de juliol, Ernest Roigé, alcalde de Riudecanyes, ha estat escollit com a nou president del Consell Comarcal del Baix Camp per als dos primers anys de la legislatura 2023-2027 amb 25 vots a favor de diferents forces polítiques.
L’acord polític entre les tres forces amb més representació comarcal, ERC-AM, JUNTS-CM i PSC-CP per compartir el govern comarcal durant el mandat 2023-2027 es basa en el desenvolupament de diversos serveis comarcals. Mentre pel que fa a l’organització de la corporació comarcal es durà a terme al ple d’organització de l’ens, que pròximament es convocarà.
La segona meitat del mandat, la presidència del Consell Comarcal correspondrà a Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja, que mentrestant agafarà la presidència de l’empresa pública comarcal de gestió de residus Secomsa.
En el discurs d’investidura, Ernest Roigé ha mostrat il·lusió i compromís a l’hora de desenvolupar la presidència del consell, així com la voluntat de continuar treballant els projectes engegats a l’anterior legislatura i que no s’han pogut finalitzar.
Desenvolupar la línia política, des de l’entesa
Roigé ha volgut remarcar la voluntat “de pacte i de diàleg” que hi ha entre els diferents partits polítics del consell. Un fet que propicia poder fer política des de l’entesa i de manera transversal per tal de poder arribar a totes les poblacions de la comarca. En aquest sentit, Roigé ha remarcat “la gran tasca” que fan els treballadors del Consell Comarcal del Baix Camp a l’hora d’oferir els serveis als municipis, ja que dels 28 que formen la comarca, cadascun d’ells tenen un nombre d’habitants, casuístiques i característiques diferents que cal tenir en
compte.
Roigé ha volgut finalitzar el seu discurs, fent una particular declaració d’intencions: “En mi trobareu un president que vol recollir la millor essència de la tradició comarcal, i que arriba amb l’ambició que el Baix Camp continuï sent una comarca capdavantera. En mi trobareu un president amb mentalitat oberta, amb la màxima voluntat de diàleg i amb la mà estesa, que espera la màxima implicació i col·laboració de tots els membres de la corporació comarcal per tirar endavant els projectes que han quedat pendents de la passada legislatura”.
Parlaments dels portaveus comarcals
Tots els portaveus han felicitat el president de l’ens comarcal. En el seu torn de parlaments, el conseller del Nou Moviment Ciutadà, Oliver Klein, ha posat èmfasi en la importància de l’ens per dur a terme el municipalisme i ha destacat en tot moment la seva voluntat de treballar per millorar la comarca i per Cambrils.
Per la seva banda, el conseller comarcal de l’Ara, Daniel Rubio, ha mostrat en tot moment la mà estesa per treballar per la comarca i pels problemes actuals que hi ha palesos com l’abastiment d’aigua, la transició energètica, entre d’altres.
El representant de la CUP-AMUNT, Juan Gómez, ha manifestat la seva voluntat de continuar fiscalitzant l’acció de govern perquè l’ens comarcal lluiti pel bé comú i no perdi de vista la voluntat de servei públic.
En el seu torn, el representant de VOX, Ricard Montero, s’ha mostrat crític amb el repartiment de la presidència de l’ens comarcal i ha qüestionat la viabilitat que les comarques tinguin un consell comarcal.
Durant el seu discurs, David Paul Chatelain, representant del PP, ha primat l’interès general de la comarca i ha insistit en el fet que els acords que es prenguin durant aquest pròxim mandat han de ser beneficiosos per a tota la comarca.
David Lafuente, representant de PSC-CP s’ha mostrat satisfet amb el pacte de govern amb JUNTS-CM i ERC-AM, ja que és la representació més fidel als resultats de les eleccions municipals al Baix Camp.
El portaveu de JUNTS-CM, Simó Gras, ha destacat el paper principal que el Consell Comarcal té a la comarca i ha recordat que els polítics i les administracions, existeixen per facilitar la vida als ciutadans, i no per complicarla.
Per acabat, com a partit majoritari, ERC-AM, a través de la seva portaveu, Camí Mendoza ha volgut remarcar la importància de mantenir i potenciar la feina que fa el Consell Comarcal per tal que la comarca que tingui una llarga vida.
L’acte ha comptat amb la presència de diferents alcaldes i alcaldesses de la comarca.
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes manifesta que en la reunió que van mantenir el passat dimarts, 18 de juliol, amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es va comunicar que no era possible el reg d’emergència.
Des de l’administració es va argumentar que per a la utilització de l’aigua de la depuradora de Reus no hi havia temps material per fer les obres necessàries. Així mateix, consideraven que el reg des de la presa de Riudecanyes no solucionava la manca de reg si després no es podia continuar regant.
En aquesta mateixa reunió, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural es va comprometre a tirar endavant la connexió de l’aigua de la depuradora de Reus amb la xarxa de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, per tal que es pugui utilitzar en escenaris com l’actual en les pròximes temporades de reg.
Per altra banda, des de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes es vol esclarir i/o rectificar algunes de les informacions aparegudes últimament:
La Comunitat de Regants, a través d’una empresa constructora, disposava de tot el material per a la realització de la connexió de l’aigua de l’EDAR de Reus amb la xarxa pròpia de la comunitat. Sí que és cert que el termini d’execució era d’entre quatre i cinc setmanes i que donada la data actual representaria poder-se usar a mig o finals d’agost.
No és cert que fes cinc mesos que des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’estigués parlant amb la Comunitat de Regants per debatre la situació de sequera. La primera reunió per parlar d’aquest tema va ser el dia 24 de maig de 2023 i la següent el 13 de juny de 2023.
S’acusa la comunitat de regants de mala gestió perquè l’embassament de Riudecanyes, des del final del reg de 2022 fins a l’actualitat, s’ha buidat 0,6 Hm³. Cal recordar que els ajuntaments tenen drets i concessions que paguen i que, per tant, els atorga un volum, proporcional a tots els regants, d’aigua. Aquest volum que els corresponia, a l’estiu de 2022 es va negociar amb ells i es va arribar a l’acord que l’agafarien acabada la temporada de reg i així poder donar més setmanes de reg durant l’estiu, en el qual la dotació per a tots els usos es va reduir prop del 60%. Si no s’hagués arribat a aquest acord, només s’hauria pogut regar vuit setmanes i, per tant, la reducció hagués estat de quasi el 70%.
Cal recordar que l’aigua que se subministra als ajuntaments per al consum urbà és prioritària i actualment només es proporciona aigua per als abastaments que, o no tenen altres vies, o que estarien en restriccions.
Amb 500.000 m³ no se subministren quatre setmanes de reg simple. L’any passat la comunitat de regants tenia un consum mig per a reg de 300.000 m³ setmanals. Per tant, cal remarcar que l’aigua que quedava a l’embassament no era un excedent, era per distribuir als abastaments durant l’estiu. Una decisió que es va posposar a després de l’estiu de mutu acord.
Aspecte que ofereix el pantà de Riudecanyes. Foto: ACN
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) estudia buidar el pantà de Riudecanyes per tal de poder regar i salvar els avellaners del Baix Camp i el Tarragonès. D’aquesta manera, es desembassarien 0,26 hm3 d’aigua dels 0,34 que queden actualment. Segons ha pogut saber l’ACN, aquesta mesura es podria prendre els pròxims dies. Abans, però, s’ha de garantir l’aigua potable pel municipi ja que Riudecanyes s’abasteix únicament del pantà i fonts d’Acció Climàtica asseguren que la prioritat és l’aigua de boca. Per això, la setmana vinent, una empresa farà una prospecció per obrir un nou pou. Paral·lelament, Acció Climàtica negocia amb l’empresa Forestal Catalana la retirada de peixos per evitar una mortaldat d’aquests si es buida el pantà.
Des de l’anterior mandat, l’Ajuntament està estudiant la possibilitat d’abastir-se d’aigua freàtica, “ser autosuficients”, diu l’alcalde de Riudecanyes, Ernest Roigé, a l’ACN. A més, l’equip de govern està realitzant obres per arranjar l’accés als dipòsits d’aigua perquè s’hi pugui arribar amb camions cisterna. Contemplen que conforme baixi la quantitat d’aigua del pantà, aquesta perdrà qualitat i caldrà diluir-la amb aigua externa. Són dos projectes que treballen des de fa com a mínim dos anys, asseguren, tot i que reconeixen que la situació de sequera els ha “accelerat”.
Aquest divendres hi ha prevista una reunió entre l’ACA i l’ajuntament per abordar tota aquesta qüestió.
Reg d’emergència amb aigua de la depuradora
D’altra banda, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes està preparant un document tècnic per tirar endavant el reg d’emergència, licitar el projecte i executar les obres per tal de poder utilitzar l’aigua regenerada de la depuradora de Reus. Fonts de la Comunitat de Regants expliquen que és una feina que hauria de fer el departament d’Acció Climàtica, però que si es fa des d’un ens públic, el projecte no s’adjudicaria fins a la tardor.
Els regants calculen que hauran de construir entre set i vuit quilòmetres de canonada per bombejar l’aigua de la depuradora a la xarxa de la comunitat de Riudecanyes. Aquesta infraestructura no estaria enllestida fins al mes d’agost, unes setmanes “crucials” pels avellaners. Per això, abans preveuen poder utilitzar l’aigua que queda al pantà.
Exigeixen inversions i ajudes per a la pagesia en el context de sequera. Foto: ACN
Uns 200 pagesos del Camp de Tarragona s’han concentrat aquest dissabte a Riudecanyes per advertir que la sequera podria provocar la mort d’avellaners i la reducció de la producció d’oliveres repartides en unes 4.000 hectàrees. L’acció coincideix amb la primera campanya en què no es transvasa aigua del pantà de Siurana al de Riudecanyes. En aquest context, Unió de Pagesos ha insistit en reactivar el projecte de regeneració d’aigua de la depuradora de Reus i ha exigit a les administracions inversions en mesures efectives i ajudes per al sector per afrontar les pèrdues. El sindicat també demana “generositat” als ajuntaments que s’abasten de l’embassament de Riudecanyes perquè optin per alternatives que ajudin a “salvar pagesos i producció”.
Sota els lemes ‘Prou paraules, més inversions, el regadiu és vida, ajuts a la pagesia’ i ‘La pagesia diu prou’, Unió de Pagesos i la Comunitat de Regants de Riudecanyes han encapçalat una concentració a tocar del pantà, on s’han reunit vora 200 persones. Aquesta és la primera campanya que els pagesos no tenen reg provinent de l’embassament de Riudecanyes, una situació que fa perillar cultius. Segons els agricultors, es veuran afectades 4.000 hectàrees de conreu, 3.000 de les quals són d’avellaner. “Si l’arbre és jove, el més segur és que es mori, i en cas de ser vell, s’assecaran moltes rames. Respecte l’oliver, pot provocar la pèrdua de la collita i que això repercuteixi a la següent campanya”, ha apuntat Martí Macias, responsable de l’aigua al Tarragonès d’Unió de Pagesos.
“Estem acostumats a perdre collites”, ha lamentat durant el seu discurs el responsable d’organització del sindicat agrícola, Carles Vicente. Davant d’aquest escenari, ha reclamat que el projecte de regeneració d’aigües de la depuradora de Reus s’executi com una obra d’urgència per salvar la pagesia i la producció. En la mateixa línia, ha demanat que l’administració agilitzi la burocràcia vinculada a l’obertura de pous per tal que aquells pagesos que disposin de recursos hídrics propis els puguin utilitzar. D’altra banda, el sector tem que si no plou aviat és possible que s’assequin els aqüífers que alguns pagesos destinen per als seus camps.
Els pagesos s’han concentrat a Riudecanyes. Foto: ACN
L’abastament d’aigua dels ajuntaments, sota la mirada dels pagesos Vicente també ha assenyalat altres agents implicats en la gestió de la sequera; concretament als ajuntaments que s’abasten de l’aigua del pantà de Riudecanyes. El membre d’Unió de Pagesos els ha demanat “generositat” per “preservar la pagesia” i els ha convidat a buscar altres punts d’avituallament en un moment “que plou menys”. De cara al futur, ha apostat per debatre sobre la possibilitat d’instal·lar una dessaladora al Camp de Tarragona. Tot plegat, ha subratllat, també tindria una repercussió directa per a la pagesia de la comarca del Priorat.
La Comunitat de Regants de Riudecanyes ha coincidit en considerar la regeneració d’aigües com una mesura a tenir en compte en temps de sequera. Per això, el gerent de l’entitat ha lamentat que les administracions no hagin invertit a temps en aquest projecte que si bé “per enguany no salvaria res”, ha assegurat que podria tenir incidència de cara a pròximes temporades. En canvi, a l’hora de valorar la possibilitat que els pobles que utilitzen l’aigua de Riudecanyes, Prats ha indicat que es tracta d’una qüestió “complicada”, ja que “no tots els municipis tenen alternatives” i ha afirmat que la directiva de l’aigua aconsella que existeixin altres punts d’abastament en cas de necessitat. El gerent de l’entitat ha remarcat que l’estiu passat, es van arribar a acords amb els governs locals per reservar aigua per al regadiu.
Després de la concentració d’aquest dissabte al matí, una representació dels pagesos s’ha traslladat fins a la depuradora de Reus per mostrar el cabal d’aigua que en surt. A més, també s’ha fet una crida a la mobilització per a pròximes convocatòries, com és el cas de la tractorada prevista per la setmana vinent a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, ubicada a Saragossa.
Una imatge de l’assemblea de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Foto: Cedida
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes no té aigua per al reg dels seus dos cultius principals, l’avellaner i l’olivera. “Aquesta situació té conseqüències molt greus, com ara la necessitat d’arrencar els avellaners que no tinguin altres alternatives de reg, la pèrdua de la collita d’olivera i les repercussions sobre tota la indústria agroalimentària que gira al voltant d’aquests conreus”. D’aquesta forma, consideren que la situació “també afectarà directament a la Comunitat de Regants, ja que sense poder regar i amb la gent sense ingressos, es farà difícil el cobrament de les taxes de manteniment”.
Des de la Comunitat de Regants alerten que aquest fet pot provocar un increment de la massa forestal i el risc d’incendi, a més d’un descontrol de la fauna salvatge i l’increment de la petjada de carboni. Per tant, és una problemàtica que afectarà a tota la societat en general.
Així va quedar clar en l’assemblea ordinària de l’entitat que es va celebrar el passat divendres. En la mateixa assemblea es van presentar diverses alternatives per a poder disposar de més aigua: aprofitar l’aigua regenerada de les depuradores i aportacions d’aigua a l’embassament de Siurana per al Priorat, els cabals ecològics i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.
A l’assemblea ordinària es va acceptar autoritzar a la Junta de Govern a què demani la declaració de zona catastròfica si s’acaba sense poder regar, com també instar als governs de Catalunya i de l’Estat espanyol per a l’atorgament d’ajuts als regants i a la mateixa Comunitat de Regants. També es va proposar la visualització als mitjans de comunicació de la problemàtica amb l’assistència a la concentració del dia 13 de maig a la presa de Riudecanyes i insistir i exigir a les administracions hidràuliques (CHE i ACA) i al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que es materialitzin les aportacions d’aigua per a la Comunitat de Regants.
Des de la Comunitat de Regants argumenten que “si el 2021 s’hagués tirat endavant amb la proposta que l’ACA va presentar a la taula del Siurana, proposta que la Comunitat veia i veu com a bona solució, ara potser la situació no seria tan greu. És moment de no frenar més inversions que són estructurals i que amb aquesta sequera es fan més necessàries i prestar màxim ajut al sector agrari que tant en pateix les conseqüències”.
Aquest dissabte 15 d’abril s’ha celebrat la XIV edició de la fira Tastaverd a Riudecanyes, una nova edició que, tot i les condicions meteorològiques per les fortes ventades, s’ha pogut desenvolupar amb la programació prevista des de les 10 fins a les 21 h.
El circ, l’eix central L’eix central de la fira ha estat el circ, que ha caracteritzat els carres i algunes parades delpoble, acollint una trentena d’activitats per a tota la família així com tallers de circ i de productes naturals, conta contes, tastos d’oli i de vins, entre d’altres, i una vuitantena de parades de productes artesans i de proximitat.
Fa catorze anys que se celebra la fira Tastaverd. Foto: Cedida
Des de l’Ajuntament es mostren satisfets de com s’ha desenvolupat la jornada, que a priori semblava que no es podria dur a terme amb normalitat pel vent, però que a partir del migdia ha afluixat i ha permès a visitants i a locals gaudir de la fira plena de gom a gom.
“Les entitats, la col·laboració de les veïnes i els veïns, la implicació de la brigada municipal i inclús la col·laboració de Protecció Civil de Montbrió del Camp són part molt important de la fira i la seva organització”, ha explicat Ernest Roigé, alcalde de Riudecanyes.
L’esdeveniment va acollir més de 80 parades. Foto: Cedida
Catorze anys de fira La fira Tastaverd fa catorze anys que se celebra a Riudecanyes, i cada any va canviant el tema principal. Enguany, ha estat el torn del circ, i per això, els espectacles que s’han pogut veure durant l’esdeveniment han estat relacionats amb aquest món. En aquesta línia, Maria Teresa Vilella, regidora de Festes i Cultura ha remarcat “la importància d’alinear el tipus d’espectacle amb el tema de la fira”.
La intervenció forma part de la fase 2.2 del projecte de millora integral del monument i del seu entorn impulsat per la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, amb una inversió de més de 5,7 M€. Foto: Diputació
Els treballs han descobert fins ara una desena d’inscripcions inèdites fetes pels picapedrers que la van construir
El projecte ‘Escornalbou reneix’ que pretén recuperar i dignificar el Castell Monestir d’Escornalbou avança segons el calendari previst. Aquestes setmanes s’està treballant intensament en la restauració i consolidació de l’estructura de l’església, una intervenció minuciosa i acurada que inclou la diagnosi i el tractament individualitzat de les més de 5.000 pedres de les parets del monument, així com la instal·lació d’una estructura interior de fibra de vidre per reforçar-les. Aquest treball minuciós i artesanal ha descobert inscripcions inèdites fetes per una desena de picapedrers durant la seva construcció, que es podran compartir amb els visitants en un futur.
Tot plegat forma part de la fase 2.2 del projecte de millora integral del monument i del seu entorn impulsat per la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, amb una inversió global de més de 5,7 milions d’euros. “L’objectiu final és vetllar per la conservació i promoció d’aquest referent patrimonial de la demarcació de Tarragona”. Així ho ha posat de manifest la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, durant la visita que ha fet aquest dijous, juntament amb el gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Carreté. “S’estan aplicant les tècniques més avançades per tal de minimitzar l’impacte i garantir la conservació de l’església i de les torres, i d’aquesta manera poder impulsar tot el conjunt com a atractiu cultural, patrimonial, natural, paisatgístic i turístic”.
En aquest sentit, Josep Maria Carreté ha destacat que “aquesta important intervenció forma part d’una gran operació de posada en valor del patrimoni monumental d’una de les zones turístiques més potents de Catalunya. Juntament amb les altres actuacions que estem impulsant des del Departament de Cultura a la Cartoixa d’Escaladei i al Reial Monestir de Santes Creus, volem posicionar els tres monuments com un reclam turístic i cultural de primer ordre que pugui complementar el turisme de costa i, alhora, sigui un estímul econòmic pel territori”
A la visita també hi han assistit els diputats de la Diputació de Tarragona Joan Josep Garcia i Josep Forasté; la directora dels Serveis territorials de Cultura al Camp de Tarragona de la Generalitat, Lourdes Malgrat, i l’alcalde de l’Argentera, Lluís Maria Castellví.
De la mà dels arquitectes que dirigeixen l’obra, Manel Pérez i Pau Jansà, han pogut conèixer de primera mà la singularitat dels treballs que s’hi estan fent. “Es tracta d’una intervenció complexa, minuciosa i tecnològica alhora”. De fet, s’està fent un estudi “pedra a pedra” per tractar-les de manera individualitzada en funció de les diferents patologies que presenten: a les façanes més ombrívoles es treballa per erradicar la colonització de microorganismes i a les façanes orientades al sud s’hi intervé bàsicament per tractar l’erosió que presenten les peces. De totes maneres, tota aquesta informació es documenta a través d’un aixecament fotogramètric.
D’altra banda, s’estan consolidant els murs de l’edifici medieval de l’església romànica per estabilitzar-ne l’estructura, malmesa al llarg de la història. Per fer-ho s’estan fent 275 perforacions de 2 metres de profunditats que permetran introduir-hi barretes de fibra de vidre que serviran per “cosir les parets”, en paraules dels arquitectes. A més, s’està renovant la coberta per pal·liar les filtracions d’aigua que ha patit al llarg dels anys.
L’obertura parcial del castell monestir d’Escornalbou està prevista durant el primer trimestre de l’any vinent, un cop tornin a lluir a les estances del castell monestir els béns immobles que s’estan acabant de restaurar i desinsectar.Finalment, també s’estan fent les obres que han de garantir l’accessibilitat al monument de persones amb mobilitat reduïda, amb la construcció d’un ascensor i d’uns lavabos adaptats.
‘Escornalbou Reneix’, un projecte transformador
El projecte ‘Escornalbou Reneix’ s’està executant en tres fases des del 2018, amb una inversió global de més de 5,7 milions d’euros.
Actualment es troba en l’execució de la fase 2.2, que secentra en la restauració i consolidació estructural de l’església i les torres i la millora de l’accessibilitat, amb un pressupost d’1,2 milions d’euros. Aquesta actuació compta amb el suport econòmic de l’1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Aquesta subfase comprèn altres actuacions com la consolidació i restauració de l’església i les torres, la restauració de l’ermita de Santa Bàrbara o la millora de l’accessibilitat tant interior com exterior, entre d’altres. La fase 2.1, ja finalitzada, ha inclòs les excavacions arqueològiques realitzades, la consolidació estructural de la planta noble i les cobertes, la restauració de l’edifici de serveis i cafeteria, la restauració de l’ermita de les tres verges.
En la primera fase, anomenada Operació Baronia d’Escornalbou, d’infraestructures i entorn natural es va abastir el castell monestir d’aigua potable des de l’Argentera, es van restaurar les corralines i l’entorn natural, es va consolidar consolidat el mur del camí dels frares i la font del sarraí, es van dur a terme tasques de sanejament i es va construir una depuradora i es van recuperar els camins i senders històrics. Aquesta fase va ser liderada per la Diputació de Tarragona i cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, amb un ajut de 613.908,48 euros d’una inversió total prevista d’1.484.137,66 euros.
La Diputació finalitza les obres de millora de la T-313 que han consistit en la construcció d’una rotonda, l’ampliació d’un tram de la via i la creació d’un nou itinerari de vianants fins al cementiri. Foto: Diputació
L’accés a Riudecanyes per la carretera T-313 ara és més còmode i segur. La Diputació de Tarragona ha enllestit les obres de millora en aquest punt que han consistit en la construcció d’una rotonda i el condicionament d’un tram de la via. L’actuació ha suposat una inversió d’uns 540.000 euros i ha permès millorar la seguretat viària i facilitar la convivència dels usuaris i usuàries.
En concret, les obres ha consistit en la construcció d’una rotonda d’un diàmetre exterior de 30 metres entre la T-313 i l’accés a Riudecanyes, així com en l’ampliació fins als 7 metres i la millora del traçat d’un tram de 300 metres d’aquesta via, entre la nova rotonda i la TV-3131.A més, s’ha creat un nou itinerari de vianants entre el costat esquerre del pont de Riudecanyes fins el cementiri; s’han reordenat els accessos a l’entorn de la rotonda; s’ha arranjat part del camí de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes; s’ha treballat per facilitar els accessos a finques veïnes i especialment a la deixalleria municipal; s’ha realitzat la canalització de la fibra òptica al llarg del traçat, i la renovació de l’enllumenat a la nova rotonda amb lluminàries de baix consum, entre d’altres actuacions.
Imatges d’una edició anterior del concert. Fotos: Ajuntament
Riudecanyes celebrarà dissabte 23 de juliol la 9a edició del Concert solidari de les Espelmes. Una cita que servirà per a recollir aliments, productes d’higiene i diners per a Càritas de Riudecanyes.
RIudecanyes, a la llum de 10.000 espelmes
Després de dos anys sense celebrar-se per la Covid-19, el nucli antic de Riudecanyes i algunes entrades de cases particulars s’il·luminaran amb 10.000 espelmes des de les 21.00 h fins a les 02.00 h.
‘Layla, un viatge d’esperança’ a càrrec del Duet Hemiòlia
El concert, que es farà a la plaça de la vila a les 22.30 h, anirà a càrrec del Duet Hemiòlia amb l’espectacle “Layla, un viatge d’esperança”. Una combinació de música clàssica del Manual de Falla, tocada per Paula Martí al piano i Jordi Bonilla a l’oboè amb sons electrònics i imatges que endinsen al públic a la vida i a la situació de Layla, la jove protagonista.
Entrada solidària
L’entrada és solidària i consisteix en l’aportació d’aliments i productes d’higiene personal i de la llar. També hi haurà unes guardioles per a fer donacions en metàl·lic a Càritas Riudecanyes. L’AMPA de l’Escola Sant Mateu oferirà el servei de bar i una vegada s’acabi el concert, hi haurà una hora de zona chill-out perquè el públic pugui gaudir de la vetllada a la llum de les espelmes.
Des de la regidoria de festes i benestar social de l’Ajuntament de Riudecanyes es preveu una bona acollida del retorn del concert, i es posa en valor la bona sinergia entre la part cultural i festiva, i la part social de l’esdeveniment. També es destaca la quantitat i qualitat d’actes i festes que es duen a terme a Riudecanyes durant l’estiu i s’anima a tothom a sortir de casa i a participar-hi, i a poc a poc anar tornant a la normalitat pre covid.
Després de dos anys d’aturada per la pandèmia, Riudecanyes ha viscut la tretzena edició de la fira Tastaverd amb molts visitants i molta varietat de parades, tallers i representacions de cultura popular. Fotos: Ajuntament
Els carrers de Riudecanyes s’han tornat a omplir, dissabte 28 de maig, d’artesania, productes de proximitat, entitats i cultura popular durant la XIII edició de la fira Tastaverd. Després de dos anys sense poder-la celebrar per la pandèmia, aquesta edició s’ha celebrat en un context de retorn a la normalitat i calor de ple estiu.
Canvi de data: amb el bon temps com a protagonista
Enguany, després de celebrar una votació popular a principis d’any a través de les xarxes socials i físicament al consistori municipal, la fira s’ha traslladat del dissabte abans al Diumenge de Rams a l’últim cap de setmana de maig.
El teatre com a eix principal
El tema d’aquesta edició ha girat al voltant del teatre. És per això, que els carrers del poble s’han convertit per unes hores en una gran escena del món de la faràndula gràcies als decorats fets per veïnes voluntàries durant aquestes últimes setmanes. Cada carrer de la fira estava decorat amb elements del teatre com: paraigües penjats entre els balcons, màscares, barrets de copa, llotges i entrades de teatre, entre d’altres.
A més, diferents associacions del poble també han anat disfressades per l’ocasió i el grup de teatre Tastaverd ha dut a terme un parell de representacions musicals amb diferents escenes del teatre i l’audiovisual català com gags del grup La Cubana, entre d’altres.
Dinamitzar el poble i donar-lo a conèixer
L’equip de govern de l’ajuntament de Riudecanyes s’ha mostrat molt satisfet de l’organització i la rebuda de la fira, ja que enguany s’estrenaven com a organitzadors del Tastaverd. En aquesta línia, remarquen la importància de potenciar esdeveniments com aquests per continuar dinamitzant el poble i connectar amb les poblacions properes, i ja tenen la mirada posada en l’edició de l’any vinent.
En definitiva, el poble de Riudecanyes ja torna a estar al peu del canó després de l’èxit de visitants en una nova edició de la fira Tastaverd, i ja s’està preparant per a totes les activitats d’aquest estiu.
Pots veure un petit videoresum fent de la XIII edició del Tastaverd fent clic en aquest enllaç.
Ernest Roigé Savall, alcalde de Riudecanyes, nou president de la companyia. Foto: Comaigua
El Consell d’Administració de Comaigua, companyia referent en la gestió del cicle de l’aigua i de serveis mediambientals del Baix Camp, constituïda pel Consell Comarcal del Baix Camp i Sorea, ha nomenat Ernest Roigé Savall, alcalde de Riudecanyes, nou president de la companyia.
A l’inici del Consell celebrat ahir, 25 de maig, s’han realitzat les votacions a la presidència de la companyia. Ernest Roigé ha estat l’únic candidat a optar a la presidència i ha assolit el consens de tots els membres del Consell d’Administració. Roigé substitueix Eduard Pellicer Sabaté en la presidència i, a més, s’hi incorpora Juan Carlos Romera com a nou conseller en representació de l’ajuntament de Cambrils.
El nou president accepta el càrrec amb responsabilitat i amb la voluntat de liderar un projecte mancomunat, cooperatiu i compromès amb la comarca del Baix Camp.
Els objectius que ha manifestat el nou president són treballar amb l’esperit de ser un referent local en la prestació de serveis públics vinculats al cicle integral de l’aigua, així com liderar el sector empresarial al territori des de la transparència, la millora contínua, la sensibilitat social i el respecte al medi ambient. Segons Roigé, “La meta és garantir la gestió del cicle integral de l’aigua al Baix Camp amb la màxima qualitat i eficiència, i vetllar per la seva sostenibilitat i integració al territori al costat de les persones”.
En la sessió del Consell d’Administració, la gerent Tiphaine Anderbouhr, en nom de Comaigua, ha agraït la feina duta a terme per Eduard Pellicer al capdavant de Comaigua entre 2015 i 2022. Pellicer ha impulsat el creixement en l’àmbit comarcal de la companyia amb gran compromís i lideratge en els darrers anys.
El pròxim 28 de maig els carrers de Riudecanyes es tornaran a omplir d’artesania, de productes de proximitat, d’entitats i associacions de la vila, de castells, de balls populars… En definitiva, de vida. Després de més de dos anys sense poder-la celebrar, a causa de la Covid, aquest cap de setmana torna la XIII edició de la Fira Tastaverd.
La programació d’aquesta edició consta d’un programa amb activitats molt variades per a tota la família des de les 10 h del matí fins a les 21 h del vespre, on hi haurà: parades d’artesania, menjar, demostracions d’oficis tradicionals, ball de bastons, tast d’oli infantil, jocs de fusta gegants, tastos de vi i vermut, tastos d’oli, actuació castellera, conta contes, cercaviles, concerts, teatre, tallers, entre d’altres.
Podeu consultar el programa sencer fent clic aquí.
Canvi de data
Tradicionalment, el Tastaverd es duia a terme el dissabte abans del Diumenge de Rams. Enguany, però, la fira es realitzarà amb un canvi de data, decidit per votació popular mitjançant enquestes físiques i a les xarxes socials de l’ajuntament, es durà a terme el dissabte 28 de maig.
El teatre, la temàtica central de la fira
La temàtica d’aquesta edició anirà al voltant del teatre. Els visitants aniran descobrint diferents parts del teatre, o inclús viatjant per obres de teatre de la història, a mesura que passegin pels carrers mentre poden comprar productes artesans i de proximitat, esmorzar, dinar o berenar en alguna parada o establiment del poble, o veuen les actuacions dels castellers o del grup de teatre.
L’actual equip de govern de l’ajuntament veu la fira com “l’ocasió perfecta per continuar dinamitzant l’economia local, fer difusió del poble i despendre als visitants l’essència del poble”.
Imatge de la rotonda que s’està contruint a l’accés a Riudecanyes des de la carretera de Montbrió a L’Argentera. Foto: Tots21
La millora de l’accés a la vila i l’aposta per la transició energètica són els dos grans eixos de les inversions que la Diputació de Tarragona està abordant a Riudecanyes, junt a l’arribada de la fibra òptica des de la veïna Montbrió del Camp. La presidenta de l’organisme, Noemí Llauradó, ha visitat avui les obres i s’ha entrevistat amb el seu alcalde, Ernest Roigé, amb qui ha repassat les inversions que tenen subvenció de la Diputació.
Una altra línia de treball és la construcció de la infraestructura de la fibra òptica, ‘la principal demanda que ens fan els ajuntaments’ per poder implantar amb garanties el teletreball als municipis, especialment els petits. Es tracta d’un dels vèrtexs de la lluita contra el despoblament rural, destacava Llauradó a aquest digital.
L’accés viari a Riudecanyes serà més còmode i segur a partir del proper mes d’abril, evitant una sortida i accés perillós, com era fins ara des de la carretera. Una rotonda ho salvarà i evitarà el gir a l’esquerra, sempre perillós. La Diputació de Tarragona està finalitzant aquests dies les obres de construcció de la rotonda a la intersecció entre la carretera T-313 i l’accés al municipi i la millora del traçat en un tram de 300 metres fins a arribar al cementiri, de manera que els vilatans podran anar a peu fins al cementiri sense haver de trepitjar la calçada de la carretera, com feien fins ara, comentava a Tots21 el seu alcalde. El projecte de millora de la xarxa viària ha representat a la Diputació una inversió de 600.000 euros.
L’alcalde, Ernest Roigé, amb la presidenta de la Diputació, visitant la rotonda. Foto: Tots21
Durant la visita, Llauradó també ha conegut les obres de manteniment que l’Ajuntament està efectuant al pont de l’entrada al municipi; el projecte de millora de l’accessibilitat, distribució i eficiència energètica que s’està duent a terme a l’edifici de l’ajuntament i el resultat de l’adequació de diversos carrers. Tres projectes que augmentaran la comoditat i seguretat dels veïns i veïnes de Riudecanyes i que compten amb una aportació global de 266.000 euros procedents del Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona.
A la visita també hi ha pres part la diputada delegada del Pla d’Acció Municipal, Marta Blanch i la diputada i vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació, Camí Mendoza.
Millora de l’accés viari a Riudecanyes
La construcció de la rotonda a la intersecció entre la T-313 i l’accés a Riudecanyes i la millora del traçat a la mateixa T-313 ‘ordenarà el trànsit i garantirà la convivència segura dels usuaris’, ha destacat Llauradó. En concret, s’està actuant en un tram de 300 metres (que enllaça la rotonda i la intersecció amb la TV-3131) millorant-ne el traçat i ampliant la calçada fins a 7 metres.
L’elevada confluència de trànsit en aquesta zona feia necessària la realització de les obres que també inclouen un nou itinerari de vianants des del costat esquerre del pont de Riudecanyes fins al cementiri. Així mateix, es reordenaran els accessos a l’entorn de la rotonda i s’eixamplarà el camí de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per tal de facilitar l’accés a finques veïnes i a la deixalleria municipal. El projecte, que ha representat a la Diputació una inversió de 600.000 euros, també inclou la reposició dels serveis afectats, les plantacions i la il·luminació de la nova rotonda, la senyalització vertical i horitzontal i la canalització per al desplegament de la xarxa de fibra òptica. Està previst que les obres finalitzin el proper mes d’abril.
Adequació del pont de l’entrada al municipi
Després de visitar les obres de la carretera T-313 Llauradó ha conegut el projecte d’adequació i manteniment que l’Ajuntament de Riudecanyes està duent a terme al pont de l’entrada al municipi. Els treballs, que han comptat amb 73.000 euros procedents del Pla d’Acció Municipal, han consistit en l’ampliació de les voreres, la millora de l’asfalt i el revestiment amb pedra de tota l’estructura. L’actuació complementa la millora dels accessos viaris que està efectuant la Diputació i també preveu l’adequació d’un aparcament dissuasiu a l’entrada del municipi.
L’Ajuntament es troba en obres d’instal.lació d’una scensor i rebaixa del sòl. Foto: Tots21
Aposta per la transició energètica i millora de l’accessibilitat a l’Ajuntament
A l’Ajuntament de Riudecanyes Llauradó ha visitat el projecte de millora de l’eficiència energètica i adequació dels accessos a la mobilitat reduïda. Les obres a la casa consistorial inclouen la instal·lació d’un ascensor, l’eliminació de les barreres arquitectòniques i la redistribució d’espais per millorar-ne l’aprofitament i facilitar els accessos a les persones amb mobilitat reduïda.
En accedir a l’Ajuntament calia pujar uns esgraons. Ha calgut rebaixar-los a nivell del carrer per permetre l’accés de persones amb mobilitat reduïda, ha informat l’alcalde. La grandària de les obres ha provocat que el consistori s’hagi traslladat de manera provisional a un edifici de l’Arquebisbat, situat a la mateixa plaça.
D’altra banda, a nivell d’eficiència energètica, està prevista la instal·lació de 8 plaques solars fotovoltaiques a la teulada i la renovació de l’enllumenat amb la instal·lació de LEDS que milloraran l’eficiència energètica i afavoriran l’estalvi. El projecte compta amb un total de 90.000 euros procedents del Pla d’Acció Municipal.
Imatge de l’aparcament dissuasori. Foto: Tots21
D’altra banda, el consistori ha adquirit una finca a l’entrada del municipi -on el carrer fa una corva a l’esquerra i on abans hi havia la parada del bus- on hi ha instal.lat un aparcament gratuït dissuasori per a més de 30 vehicles que allibera de trànsit el municipi.
Més seguretat i comoditat per als usuaris amb la millora de diversos carrers
La visita institucional a Riudecanyes ha finalitzat als carrers Dilluns, Dimarts i Divendres, que el municipi ha adequat i millorat amb l’aportació de103.749 euros procedents del Pla d’Acció Municipal de la Diputació. Els treballs, que han inclòs la renovació dels serveis i de la pavimentació, han augmentat la seguretat i la comoditat dels veïns i veïnes d’aquesta població del Baix Camp.
Enguany es pretén prioritzar l’actuació sobre els diferents espais naturals protegits de la comarca. Foto: CC Baix Camp
El passat 15 de desembre va començar el Pla d’Ocupació per les Brigades Forestals, organitzat per la Diputació de Tarragona, i amb el suport del Consell Comarcal del Baix Camp. Un pla que durarà fins al 15 de juny del 2022.
On s’actuarà?
Enguany es pretén prioritzar l’actuació sobre els diferents espais naturals protegits de la comarca, actuant principalment a les zones de les Muntanyes de Prades, Serra de Llaberia, Serra de l’Argentera, Mare de Déu de la Roca i Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Concretament en un total de 15 poblacions de la comarca:
Capafonts
Arbolí
l’Albiol
La Febró
Vilaplana
Alforja
Pratdip
Colldejou
Duesaigües
L’Argentera
Riudecanyes
Mont-roig del Camp
Vilanova d’Escornalbou
Vandellòs
Millorar l’estat dels boscos
La brigada està formada per 5 persones que disposen de diferents eines per treballar en l’àmbit forestal que es duran a terme diferents tasques. En aquesta ocasió, la millora de l’estat de l’entorn per a la prevenció d’incendis forestals i desbrossar els camins locals, i les zones boscoses són els principals objectius.
A banda, la millora dels camins per facilitar el pas de les persones de la zona i dels excursionistes, i l’arranjament de desperfectes en la senyalització i en l’entorn també es tindran en compte.
L’escalfament global, el principal repte
Finalment, una de les altres accions previstes d’aquest any és parlar amb experts en l’entorn natural i amb els Bombers de la Generalitat per tal d’atendre les possibles demandes de millora per a la seguretat antiincendis. Tot plegat, per garantir la seguretat de la gent i dels mateixos boscos davant l’escalfament global i la consegüent situació d’emergència climàtica.
Gràcies a una campanya de micromecenatge, ‘Les receptes de l’àvia Rosa’ ja són un llibre fet realitat. Patates, cebes, tomaques, ous i oli d’oliva són alguns dels ingredients que, segons l’àvia Rosa, no poden faltar en una cuina. I no ho diu perquè sí. L’avalen anys d’experiència olorant i tastant els plats de la padrina, ajudant la mare de ben petita i posant més tard tots els sentits, tant en els plats que cuina seguint els passos de les receptes familiars, com en els que imagina o millora després d’un dinar fora de casa.
Anys de cuinar a foc lent o de preparar una menja ràpida; aromes, sabors i colors, tots a la memòria de l’ànima d’aquestes pàgines.
Aquest és un recull de més de 100 receptes tradicionals, inventades i versionades, d’una dona excepcional, que viu i treballa per a la família i que es passeja entre els fogons amb delicadesa i decisió.
Rosa Teigell Mas sempre ha estat una gran cuinera, ja ajudava la seva mare i a la seva àvia a la cuina des de ben petita. No ha deixat mai d’aprendre i durant tots aquests anys ha sabut mantenir les receptes d’herència familiar: el fricandó dels diumenges, els canelons de les festes, el pollastre del dia a dia o una verdura simple i delicada. Així ho explica una de les seves filles: “Tots aquests anys de cuinar per als altres i de complaure’ls a canvi, només, d’una rialla, d’una exclamació o d’un tros de pa ben sucat al fons d’un plat, ens va semblar que bé es mereixien un regal. Així és que els seus fills vam pensar que no hi podia haver millor regal que recollir tot el seu llegat per tal que, en el futur, els fills i filles, els nets i netes poguessin seguir gaudint dels plats cuinats amb calma i amor de l’àvia Rosa”.
“La nostra única ambició -continua- era tenir un recull imprès de les receptes més emblemàtiques de la mare. I així ho vam fer fa ja deu anys, en què vam imprimir de manera casolana un primer recull de receptes que vam regalar als familiars més propers. Va tenir una molt bona rebuda i amb el temps vam començar a pensar en la possibilitat de fer un llibre”.
Rosa Teigell Mas
(Riudecanyes, 1937). Als tres anys deixa el poble patern per anar a viure a Vilanova d’Escornalbou, on hi ha la família de la mare. Allí s’hi fa gran al costat dels pares i del germà i sempre molt a prop dels fogons.
De ben jove té la possibilitat d’obtenir una beca d’estudis per ser mestra, però aquest desig queda estroncat per motius familiars.
L’any 1961 es casa amb el Joan M., amb qui ha tingut cinc fills. Més tard, 1967, ella i el seu marit, emprenen un negoci de carnisseria.
L’any 1990, a la botiga que regenten a Cambrils, hi comencen a vendre canelons i croquetes, que, més endavant, es convertiran en la marca comercial Els Precuinats de l’Àvia Rosa.
En total, fins aquest 2021, s’han renovat 110 punts de subministrament, més de 40 Km de xarxa, quatre basses, l’assut del canal de transvasament i part de l’auscultació de la presa de Riudecanyes. Foto: Cedida
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes porta invertits 16 MEUR en la renovació i automatització de la xarxa. L’any 1996 es va acordar la renovació de la xarxa de distribució d’aigua i es va apostar també per l’automatització. En total, fins aquest 2021, s’han renovat 110 punts de subministrament, més de 40 Km de xarxa, quatre basses, l’assut del canal de transvasament i part de l’auscultació de la presa de Riudecanyes, amb una inversió total de més de 16 milions d’euros.
En un primer moment, es va adquirir el sistema IRRINET de Mottech Water Solutions Ltd una empresa israeliana de Motorola Solutions. La primera actuació es va fer al final de la séquia de Castellvell, renovant 2,5 km i automatitzant-se 10 preses, entrant en servei el reg d’estiu de 1997.
Aquesta primera automatització va consistir en posar hidrants de pistó accionats per la pressió de la mateixa xarxa, amb limitadors de cabal, comptador, i telecomandats des de l’oficina via ràdio. “Malgrat que el primer any vam tenir molts problemes, es va apostar pel sistema instal·lant una estació de filtratge i renovant 1,5 km i 2 preses”, explica Miguel Àngel Prats, administrador de la Comunitat.
El següent pas va ser automatitzar el subministrament a l’ajuntament de Reus, però la tecnologia IRRINET d’aquell moment “no ens servia i una empresa de nova creació, SIAI, es va posar en contacte amb nosaltres per oferir-nos els seus serveis i un nou tipus d’automatització, amb comptadors electromagnètics, una vàlvula motoritzada i PLC”. Quan els hidrants de pistó del primer sistema d’IRRINET van començar a fallar degut a la calç de l’aigua, es va decidir substituir les 12 preses amb el sistema IRRINET i es va posar el nou sistema subministrat per SIAI. Prats comenta que “al 1999 teníem automatitzat l’abastament de Reus”.
La tercera fase va ser la séquia del Burgà, a part de canviar la canonada de ciment per una de polietilè. Junt amb aquesta fase es va automatitzar i renovar les preses que hi ha a les Basses Rodones. Més tard, “aprofitant l’afecció per part de la Diputació amb l’arranjament de la carretera de Riudoms a les Borges, es va renovar i automatitzar el ramal de la P25 del Canal Nou que també abasteix a l’ajuntament de Riudoms”, afegeix l’administrador de la Comunitat.
Per una altra banda, es va continuar amb l’automatització de la séquia de Castellvell. El 2003 s’aprova la renovació i automatització de tot el Canal Vell, 16 km i es signa un conveni amb el Departament d’Agricultura de la Generalitat i l’empresa pública del Ministeri d’Agricultura, SEIASA del Nordeste, avui SEIASA pel seu finançament i execució. Les obres comencen el 2006 i es donen per acabades el 2009. “Amb això es pot dir que teníem un 30% de la xarxa renovada i automatitzada, i aproximadament un 50% del subministrament”, conclou Prats.
Per últim, s’ha continuat amb la séquia de Salou i la Primera, de la qual s’han fet quatre fases de les set previstes. També s’ha automatitzat tot l’assut del canal de transvasament i part de l’auscultació de la presa de Riudecanyes.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
