Salvador Illa i Sílvia Paneque, a l’interior de la sala de control de Dow, rebent les explicacions dels seus responsables. Foto: Cedida
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, ha visitat aquest dijous les instal·lacions de Dow Tarragona al polígon Nord. Tots dos han conegut de primera mà el full de ruta de la companyia per a la descarbonització del Complex Industrial de Tarragona i assegurar la seva competitivitat. El cap de l’executiu ha estat acompanyat per la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, i els alcaldes de la Pobla de Mafumet, Perafort i la Canonja, Joan Maria Sardà, Joan Martí Pla i Roc Muñoz, respectivament.
El president, que ha estat rebut pel director general de Dow per a Espanya i Portugal, Antonio Logroño; el director del Complex Industrial de Dow Tarragona i president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, i la directora de Relacions Institucionals de Dow per al sud d’Europa, Marianne Berthelot, ha escoltat de primera mà els reptes que afronta el sector i els plans que des de Dow es desenvolupen per assolir les zero emissions netes. Per això, des de la companyia ja s’han dut a terme iniciatives per millorar l’eficiència energètica i la incorporació d’energies renovables.
No obstant això, des de Dow s’ha destacat que per reduir les emissions de procés del cracker, que són les més difícils d’abatre, serà necessari comptar amb un marc regulador que reconegui tecnologies pont com l’hidrogen circular i l’emmagatzematge del CO2, i amb un entorn fiscal atractiu per afavorir les inversions, que contempli mesures que bonifiquin els esforços que es duen a terme per a la reducció de la petjada en l’entorn.
Per a Antonio Logroño, “tenim un gran desafiament per construir una societat i una economia veritablement més sostenible i menys dependent dels combustibles fòssils. Per això, valorem enormement el temps que el president ha dedicat a visitar les nostres instal·lacions, ja que ens ha permès destacar la importància de comptar amb el suport de l’administració catalana i espanyola. Donat el difícil context de la indústria a tota Europa avui en dia, mantenir la nostra competitivitat per continuar invertint en un futur sostenible és més crític que mai”.
El president, amb els alcaldes on Dow té presència i els responsables de l’empresa, a les instal·lacions del polígon Nord. Foto: Cedida
Per la seva banda, Ignasi Cañagueral ha afirmat: “Qui té un cracker té un tresor, perquè tenir-lo contribueix de manera molt significativa a l’autonomia estratègica del país i a la seva capacitat de producció de materials essencials i sostenibles. Mantenir aquest diàleg obert amb el Govern de Catalunya és clau per assegurar el futur de la indústria química a Tarragona, on el clúster compta amb un entorn i uns condicionants únics pel que fa a talent, formació, proximitat a un port i l’ecosistema empresarial.”
Durant la visita, el president també ha mantingut una trobada amb els representants dels comitès d’empresa de Dow.
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) està celebrant aquest divendres la seva cita anual, que s’ha convertit en un èxit d’assistència, amb més de 300 persones i on el president del Port, Santi Castellà, amfitrió de la cita, s’ha estrenat en el càrrec en aquest acte.
La trobada ha posat damunt la taula els punts forts i especialment les debilitats del sector químic a Tarragona, que viu un moment trascendental amb la transció energètica cap a un model descarbonitzat, però que observa que a Catalunya i Espanya existeix un preocupant endarreriment en polítiques energètiques.
Aquesta mancança s’ha encarregat d’abordar-la el seu president, Ignasi Cañagueral, que com és habitual en ell, no s’ha frenat a l’hora d’exigir a les administracions posar fil a l’agulla perquè la petroquímica de Tarragona no deixi de ser competitiva en un món global en el que els productes xinesos derivats de la química “ja estan arribant al Camp de Tarragona“, al Port de Tarragona o al polígon indutrial de Constantí.
El públic ha omplert el Tinglado 1 del Port de Tarragona. Foto: DiariTots21
El president de l’AEQT ha destacat que la institució “vol seguir liderant la seguretat i el medi ambient i com a tasca específica, la descarbonització, la captura i emmagatzemament de CO2, l’ús de material reciclat, i la competitivitat i innovació. Si no som competitius no tindrà sentit la resta”, ha destacat Cañagueral.
L’AEQT reclama tenir un paper en el debat sobre les infraestructures necessàries, a la vegada que apostar per la comunicació i la transparència. “Tot això forma part del Pla Estratègic de l’AEQT“. Nou comissions formen l’AEQT i treballen en el document.
“Seguim compromesos en el present i el futur”, ha destacat Cañagueral, que ha posat l’accent en què la descarbonització “s’ha de fer tenint en compte tecnologies disponibles i no les que estan en fase de desenvolupament o no són competitives”, en referència a l’hidrogen verd, tot i que no l’ha citat. “Necessitem tres vegades més electrificació. Cal disposar d’aquestes infraestructures elèctriques en un horitzó de cinc anys”, en una primera fase del canvi.
En una segona fase, “caldrà capturar el CO2 i mentre no sabem què fer-ne caldrà emmagatzemar-lo, i que el tinguem a prop serà el que marcarà la diferència de poder fer-ho o no. Les inversions vindran aquí si som atractius. Els productes xinesos ja estan arribant al Camp de Tarragona, és un avís per a navegants”, ha alertat. I ha dibuixat el futur químic: “Apostar clarament per la competitivitat, l’electrificació i descarbonització del sector i la desfossilització, convertint els residus en matèria primera, i això es farà amb química”.
El full de ruta és “possibilista”, ha detallat, “però necessitarem la complicitat de la societat”. Un punt clau és tenir el Port de Tarragona a prop: “Sense el port no seríem el que som”. Convèncer la societat i les autoritats del futur de la química “és clau”, en una zona on “el principal avantatge competitiu que tenim és el talent, amb la presència de gent formada i amb centres de recerca”, ha conclòs, per rematar: “Seguirem picant pedra”.
El president de l’APT ha fet balanç del seu mandat i ha recordat l’aposta per la recuperació de la biodiversitat. Foto: Cedida
Saül Garreta ha destacat aquest dilluns el “gir sostenible” del Port de Tarragona i ha augurat que l’equipament assolirà una descarbonització “plena” l’any 2050. El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ho ha dit en el marc d’una roda de premsa al Teatret del Serrallo en què ha fet balanç dels dos anys que porta al capdavant de l’organisme.
Garreta ha subratllat, en aquest mateix sentit, l’aposta per la recuperació mediambiental i de la biodiversitat, amb l’inici de les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca, amb un cost previst de 2,3 milions d’euros, o les actuacions mediambientals als Horts del Vinyet, a la desembocadura del Gaià i del Francolí, entre d’altres.
Durant la roda de premsa Garreta també ha recordat que ubicar la seu de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya a Tarragona ha estat “un dels puntals” que han permès atraure l’interès de diversos sectors empresarials relacionats amb l’energia verda i els nous vectors energètics. La creació de la cadena de valor de l’hidrogen, la indústria de l’eòlica marina i la producció i distribució les energies renovables són els objectius marcats pel port per als propers anys.
Garreta també ha destacat que el port aspira a ser un dels ‘hubs’ europeus del desplegament dels parcs eòlics marins de la Mediterrània occidental. I en aquest sentit ha assegurat que disset empreses del sector s’han “interessat” per desplaçar l’activitat al complex portuari tarragoní.
En l’àmbit econòmic Garreta ha afirmat: “Deixem unes sòlides bases econòmiques, empresarials i sostenibles perquè el Port de Tarragona sigui un referent a Catalunya, Espanya i la Mediterrània”. Segons ha recordat, el 2022 i el 2023 han estat els dos primers anys en què el Port ha “superat” els 60 milions d’euros d’ingressos.
Alhora, el Port encara un programa d’inversions públiques de 412 milions d’euros entre el 2024 i el 2028, amb projectes “estratègics” com la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), pressupostada en 22,8 milions d’euros, o l’acabament dels accessos a aquesta zona, amb una inversió de 13 milions. Una altra inversió estratègica que ha destacat Garreta ha estat la fase final de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo. Es preveu que les obres acabin a meitat del 2025, amb un cost de 20 milions.
La consellera Romero veu prioritària la inversió per mantenir “el pol industrial químic més important del sud d’Europa”. Foto: Cedida
La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, ha destacat avui la importància cabdal de la descarbonització en la industria química per mantenir aquest sector arrelat al territori i perquè Tarragona “continuï sent el pol industrial químic més important del sud d’Europa”.
Romero ha recordat que aquest sector “genera el 12% del PIB industrial de Catalunya i molts llocs de treball directes i indirectes”, i per això ha considerat prioritari que aquesta indústria es descarbonitzi “per fer-la més neta i competitiva”. En aquest sentit, la consellera ha avançat que assolir una indústria més neta i sostenible serà un dels grans reptes que entomarà el Govern “i així es veurà en els pressupostos del 2025”.
La consellera ha fet aquestes declaracions durant una visita institucional a Tarragona, amb una primera reunió amb l’alcalde de la capital tarragonina, Rubén Viñuales, i una visita a la seu de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), on ha assistit al lliurament dels III Premis BASF-ICIQ.
També hi ha assistit el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Francesc Trillas; el director general de Fons Europeus i Ajuts d’estat, Aleix Cubells; la delegada territorial del Govern a Tarragona, Lucía López; i el secretari d’Estat de Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz.
La màxima responsable de les finances del Govern ha remarcat també la necessitat de “generar talent i que aquest es localitzi i es valoritzi al territori”. “No s’ha de trencar la cadena de valor del coneixement”, ha afirmat, tenint en compte que “creem molt coneixement en les nostres universitats i els centres de recerca, però ens costa molt portar-los a la societat”. “Si no som capaços de convertir l’estoc de coneixement que generem en noves empreses, innovació, nous productes o serveis, tot aquest esforç per generar coneixement de poc servirà”, ha conclòs.
L’empresa mixta ha reduït un 3,8% les emissions derivades de la gestió del servei amb accions com l’electrificació de vehicles. Foto: Cedida
Durant el 2023, l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona ha reduït la petjada de carboni global en un 3,8%, respecte a l’any anterior, i les emissions derivades de la seva activitat pròpia han baixat un 10,3%.
La petjada de carboni és l’indicador de la quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH) emesos, expressats en unitats de tones CO2 equivalent. El càlcul que realitza Ematsa, verificat per la certificadora ICDQ, inclou les emissions directes i indirectes pel consum d’energia elèctrica generades per l’activitat de la companyia i altres emissions indirectes, sobre les quals no té control però que sí són conseqüència de l’activitat desenvolupada del cicle integral de l’aigua en els municipis de Tarragona, la Canonja, els Pallaresos i el Catllar. Així, l’any passat es van emetre l’equivalent a 79 g de CO2 per m3 d’aigua facturada, això suposa un total de 2.609 tones de CO2 equivalents i que es corresponen a l’esmentada rebaixa del 3,8% respecte al 2022.
L’alcalde de Tarragona i president d’Ematsa, Rubén Viñuales, valora de manera positiva les dades “estem satisfets amb els resultats obtinguts durant el 2023. La reducció significativa de les emissions directes i la disminució global de la nostra petjada de carboni són un testimoni del compromís continu d’Ematsa amb la sostenibilitat i la reducció de l’impacte ambiental de la seva activitat”.
Pel que fa a les emissions directes, destaca la reducció del consum de combustibles fòssils que ha disminuït un 15% respecte l’any anterior, el principal motiu es troba en la substitució progressiva de vehicles de combustibles fòssils per elèctrics i híbrids. També s’han reduït en un 14,4% les emissions del procés de depuració gràcies a les mesures d’eficiència energètica implantades a les estacions de depuració d’aigua residual. El consum de reactius té impacte en les emissions indirectes i aquest ha baixat un 2,6% i l’ús de material hidràulic també ha disminuït el seu impacte en un 21,5%.
Compromís VIA2030
Des de 2013, la companyia està adherida al programa d’acords voluntaris per la reducció de les emissions de GEH de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i avalua la seva petjada de carboni seguint l’estàndard que fixa la Norma ISO14064. En aquest sentit, Ematsa segueix el full de ruta VIA2030 que fixa l’estratègia per als pròxims anys i on s’ha establert com a objectiu reduir la petjada i continuar implementant mesures addicionals en la lluita contra el canvi climàtic. Aquestes giren al voltant de l’estalvi energètic, la implantació de fonts d’energia renovable, la compra d’energia elèctrica amb certificat d’origen renovable, la substitució de la flota de vehicles, la racionalització de la climatització i la valorització de residus.
Vista aèria de les instal·lacions d’Ership al Moll d’Aragó. Les tres teulades ressaltades acolliran la planta fotovoltaica. Foto: Cedida
El Port de Tarragona ha anunciat l’ampliació del termini de la concessió administrativa a Ership per a les instal·lacions del Moll d’Aragó. Aquesta decisió, presa en la sessió del Consell d’Administració del passat 10 de juliol de 2024, permetrà que la concessió s’estengui durant 10 anys més, fins al 25 de novembre de 2038. Aquest pas es realitza en el marc d’un ambiciós projecte d’instal·lació de plaques fotovoltaiques que subratlla el compromís del Port i d’aquest operador portuari amb la sostenibilitat i l’eficiència energètica.
El projecte, un dels primers d’aquest tipus en fer-se al Port de Tarragona, que compta amb un pressupost d’execució de 2.635.000 €, preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les naus A11, A13 i A15 del Moll d’Aragó destinada a la manipulació portuària de sòlids a lloure i càrrega general. Aquesta concessió compta amb una superfície total de prop de 50.000 m2 . Aquestes instal·lacions seran capaces de generar energia renovable, contribuint a la reducció de l’impacte ambiental de les operacions portuàries i millorant l’eficiència energètica del port.
L’acord no només subratlla la importància de la sostenibilitat en les operacions portuàries, sinó que també demostra el compromís del Port de Tarragona amb la modernització i la implementació de tecnologies verdes per tal de descarbonitzar la cadena logística.
Una línia estratègica del Port és millorar l’eficiència energètica. Per aquest motiu l’organisme tarragoní continua desplegant aquest tipus d’instal·lacions i d’accions alineades amb un Port verd i sostenible. A hores d’ara el Port ja produeix energia elèctrica amb plaques fotovoltaiques en set nedificis portuaris. En el sostre de l’edifici administratiu, a l’edifici del nou Punt de Control Fronterer, a les dependències de Duanes, a la Confraria de Pescadors, part de l’edifici de la Policia Portuària, al Museu del Port i al Refugi 1.
Aquesta nova instal·lació que promou Ership està alineada amb el Pla de Sostenibilitat Agenda 2030 que recull les accions sostenibles i de cura amb el medi ambient que permeten dur a la pràctica el seu compromís amb l’entorn. El Pla de Sostenibilitat del Port de Tarragona, dins del seu segon eix ‘Creixement Sostenible’, explica com aquest creixement s’aconsegueix “amb una transició energètica i un impuls de les infraestructures del Port per afavorir la millora de l’eficiència energètica i per l’ús prioritari d’energies renovables”.
El procés de renovació i descarbonització de la flota municipal vol transformar la meitat de la flota actual en tre anys. Foto: Cedida
L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona ha tret a licitació el subministrament i manteniment de sis autobusos híbrids. Aquesta licitació neix de la necessitat de reduir l’antiguitat mitjana de la flota, i a la vegada, aconseguir la descarbonització de la mobilitat i un transport públic més sostenible, més amable i amb un disseny i una tecnologia adaptats al segle XXI.
Es tracta de l’inici del procés de renovació i descarbonització de la flota d’autobusos municipal, en el marc d’un pla d’inversió ambiciós i integral de l’Ajuntament de Tarragona per a renovar més de la meitat de la flota actual en tres anys.
La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, destaca que “l’EMT compta amb una flota d’autobusos que necessita esforços d’inversió per a una renovació immediata. Per tant, des d’aquest govern es decideix un pla d’inversió ambiciós i integral per renovar més de la meitat de la flota actual d’autobusos en tres anys”. Així mateix, Sonia Orts afegeix que “volem una Tarragona pensada per a les persones on els desplaçaments siguin fàcils i ràpids en transport públic. I aquesta renovació de la flota també s’impulsa pensant a facilitar l’operativa per als xofers de l’EMT“.
L’objecte del servei és el subministrament i manteniment durant 14 anys de sis vehicles amb motorització EURO VI híbrida. Una tecnologia molt més respectuosa amb el medi ambient i amb baixes emissions.
El valor estimat del contracte serà de 3.660.000 €, sense IVA, dels que 1.896.000 € corresponen al subministrament dels 6 busos i 1.764.000 € al seu manteniment durant 14 anys.
Vuit ofertes per quatre busos elèctrics
D’altra banda, l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona ha iniciat el procés d’avaluació de les ofertes rebudes per les empreses licitadores que opten a la venda de quatre autobusos elèctrics. En total vuit empreses han presentat oferta, una xifra que supera amb escreix les ofertes rebudes en licitacions de subministrament d’autobusos publicades en els últims anys.
En el marc d’aquesta licitació, l’EMT inicia ara el procés d’anàlisi de la documentació tècnica presentada per cadascuna de les vuit empreses i d’aquí a les pròximes setmanes s’iniciarà el procés d’anàlisis de les ofertes econòmiques. L’import de licitació dels quatre autobusos elèctrics és de 2.400.000 € dels que 800.000 € són finançats pel Fons Next Generation.
Millora dels serveis d’atenció
Per altra banda, aquets dimarts, dia 16, s’inicien les obres de millora del Centre d’Atenció al Client Tarraco, ubicat a l’estació d’autobusos, amb un període d’execució d’un mes i mig. L’actuació s’inclou en un procés de millora dels Centres d’Atenció al Client, amb l’objectiu de dotar amb millors mitjans per a una atenció més còmoda, ràpida i eficaç a les persones usuàries.
Un dels principals treballs que es duran a terme és l’ampliació de l’oficina i la instal·lació d’un gestor de torns que permetrà atendre millor les necessitats dels usuaris distingint entre recàrregues, informació, targetes i altres sol·licituds. D’aquesta manera, també es millorarà la qualitat dels llocs de treball del personal.
Mentre durin els treballs l’EMT habilita, a la mateixa estació d’autobusos, tres punts d’informació orientats a atendre les gestions de les persones usuàries.
El segon dia de la Setmana de l’Hidrogen del Port Tarragona se centra en la descarbonització de la indústria. Foto: Cedida
La Vall de l’Hidrogen de Catalunya i Enagas han presentat el projecte que pot impulsar Tarragona com a Hub de l’Hidrogen de Catalunya. La Vall i Enagas han proposat una iniciativa pública provada per construir una xarxa confinada d’hidrogen que uneixi els polígons nord i sud i el Port de Tarragona. Una infraestructura per donar servei a les necessitats futures de les empreses tarragonines i del Port a l’horitzó 2030 amb possibilitats de créixer amb una connexió a la xarxa troncal d’hidrogen Barcelona-Marsella.
L’anunci s’ha fet en el marc de, la segona sessió de la Setmana de l’Hidrogen que organitza el Port de Tarragona conjuntament amb la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, la xarxa d’innovació H2Cat, Acció de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), la URV, Apportt i el centre tecnològic de Catalunya, Eurocat. Es tracta d’una iniciativa per promoure l’hidrogen verd a Catalunya, aquest vector estratègic i energètic cridat a ser un element imprescindible per la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic.
En la seva intervenció, Isaac Justícia, director de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, i Jesús Gil, representant de l’empresa pública Enagas, han presentat la construcció d’una xarxa tancada d’hidrogen per donar servei al clúster petroquímic de Tarragona i al Port en la que han convidat a participar a tots els agents públics i privats per formar un ecosistema industrial al voltant del vector energètic de l’hidrogen verd.
Els dos ponents han proposat la creació d’una xarxa confinada que uneixi els dos polígons Nord i Sud i el Port per afavorir la transició energètica cap a l’hidrogen i assegurar el futur de les empreses i dels llocs de treball de la industria química tarragonina. El projecte planteja en dues fases. Una a curt, amb horitzó 2030, per construir una xarxa que doni servei al clúster químic tarragoní i, un altra a llarg, que consistiria en la connexió d’aquesta xarxa tancada a la xarxa troncal que està previst que connecti Barcelona amb Marsella.
Els ponents basen la viabilitat del projecte en unes estimacions de les necessitats d’hidrogen molt importants: 41.225 tones de producció a l’any i 34.250 tones a l’any de demanda, només Tarragona. “Unes xifres que podrien ser encara més optimistes si aquesta infraestructura es fa”, ha explicat Justícia. “La creació d’aquesta infraestructura per part d’una entitat com Enagas, ha explicat Gil, és garantir que estigui “oberta a tothom”, primer a les empreses de l’AEQT i al Port i a zones limítofes, i després més enllà, la qual cosa contribuiria a crear un ecosistema que es podria autoabastir i exportar aquest element energètic estartègic.
El desenvolupament del projecte passaria per un procés comercial vinculant per detectar necessitats; per la firma d’un acord entre productors, consumidors i administracions; per l’impuls d’un estudi de viabilitat de la infraestructura; i per la cerca de finançament. En aquest darrer cas, els ponents confien en aconseguir finançament a través del proper Perte de descarbonització industrial. Segons Jesús Gil, a Tarragona “hi ha un alt grau de maduresa i hi ha altes possibilitats d’aconseguir el finançament per construir la xarxa confinada d’hidrogen”.
Potencial de Tarragona i descarbornització de Catalunya
El Tinglado 1 del Moll de Costa ha obert les portes a les 9h del matí per donar continuïtat a la segona edició de la Setmana de l’Hidrogen. El subdelegat del Govern, Santigo Castellá ha estat l’encarregat de donar la benvinguda en aquesta segona sessió a totes les persones assistents. Castellà ha remarcat l’enorme potencial que posseeix Tarragona per liderar la transició energètica Seguidament el director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Oril Alcoba ha exposat la seva ponència sobre la visió dels avanços a la indústria catalana en matèria de descarbonització.
A continuació s’ha donat pas a la primera taula rodona del dia sobre els grans projectes i l’impacte econòmic al territori dels projectes de l’hidrogen. Hi han participat el representant de Terrus Energy, Vijay Gopal, el representant d’Enagas, Jesús Gil, el representant d’Elysee, Carlos del Prestamo, la representant de Repsol, María Molina i el representant de Dow, Antonio Logroño.
En aquesta taula rodona s’ha constatat que “Tarragona té les condicions per ser proveïdora d’hidrogen del terç superior de la península”, però per assolir aquest objectius “cal una legislació clara perquè els inversors que volen produir, emmagatzemar i distribuir H2 facin el pas”. “Aquesta legislació europea, han acordat els ponents, ha de protegir la indústria local de la competència xinesa i dels EEUU i també ha d’ajudar a crear el mercat de h2 perquè les inversions vinguin a Tarragona”.
Segons els participants a aquesta taula, “actualment no hi ha les condicions per a introduir l’hidrogen en els processos industrials. “Cal que s’implementi una regulació a la UE i la seva transposició a la legislació espanyola, cal reduir els costos d’energia elèctrica, cal suplir la manca de producció d’energies renovables tant perquè es un mandat que cal complir i també per reduir el preu; i finalment, falta una xarxa de distribució forta i amb mes capacitat. A més a més, també cal saber la fiscalitat que tindran aquest nous vectors i de la descarbonització.
La taula ha conclós que es tracta “d’un repte comú i cal treballar conjunta per a la seva posada en marxa”. La petroquímica de Tarragona competeix a nivell global (exporta el 70 % de la producció) i està compromesa amb ciutadans, països i empreses amb el greendeal, però “cal col.laborar públic, privats i comunitat per saber que volem ser en el futur per al nostre ecosistema petroquímic”. Segons els ponents “hi ha diners disponibles per a invertir, però els inversors necessiten seguretat i que els ‘gaps’ estiguin clars com es resolen per tal que l’ecosistema sigui més estable, segur i confiat”.
Continguts de la segona jornada
La descarbonització dels ports és una iniciativa clau en la lluita contra el canvi climàtic i en la millora de la sostenibilitat ambiental. El Port de Tarragona no és una excepció i ha emprès diverses accions per reduir les seves emissions de carboni, amb especial èmfasi en l’ús de l’hidrogen com a font d’energia neta. D’aquí l’existència d’aquesta segona edició de les jornades. L’hidrogen verd, produït a partir d’energies renovables, és vist com una solució prometedora per a la descarbonització del transport marítim i les operacions portuàries.
El Port de Tarragona està explorant diverses aplicacions de l’hidrogen com la producció i emmagatzematge que pot consistir en la creació de plantes de producció d’hidrogen verd mitjançant l’electròlisi de l’aigua utilitzant energia solar o eòlica. Això inclou també el desenvolupament d’instal·lacions per a l’emmagatzematge segur de l’hidrogen. També infraestructura per al subministrament amb el desenvolupament d’infraestructures per al subministrament d’hidrogen als vaixells, incloent-hi estacions de càrrega i sistemes de distribució eficients o, el foment de l’ús d’hidrogen en transport i indústria.
Iniciatives de descarbonització al Port de Tarragona
1. Electrificació de les Instal·lacions Portuàries | Es treballa en la millora de les infraestructures elèctriques per permetre que els vaixells connectin a la xarxa elèctrica quan estan atracats, reduint així les emissions derivades de l’ús de generadors dièsel.
2. Energies Renovables | La instal·lació de plaques solars i altres fonts d’energia renovable per abastir el consum energètic del port és una prioritat. Això no només redueix la petjada de carboni, sinó que també contribueix a una economia més verda.
3. Eficiència Energètica | S’han implementat mesures per augmentar l’eficiència energètica dels edificis i equips del port. Això inclou la modernització de sistemes d’il·luminació i climatització, així com l’optimització dels processos operatius.
El president del Port defensa la necessitat del lideratge públic i de consens territorial per a projectes estratègics de futur. Foto: Cedida
Aquest dilluns 10 de juny ha començat la Setmana de l’Hidrogen al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, amb una jornada centrada en el territori i l’impacte dels projectes d’hidrogen, així com els permisos necessaris per a la seva implementació. La jornada ha comptat amb una participació destacada d’experts del sector, representants institucionals i empresarials.
La primera jornada de la II Setmana de l’Hidrogen ha començat a les 9 hores amb una benvinguda a càrrec de Manuel Szapiro, representant de la UE a Barcelona; Saül Garreta, president del Port de Tarragona; i Isaac Justícia, director tècnic de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Els tres ponents han subratllat la importància de l’hidrogen com a element clau en la transició energètica i la necessitat de col·laboració entre les institucions i el sector privat.
A les 9:30 hores, Alfonso Corbella Vázquez, representant de SENER, ha compartit la seva experiència amb el projecte d’hidrogen a Burgos i la gestió territorial del Parc Eòlic Tramuntana. Aquesta ponència ha destacat la complexitat de la integració de projectes energètics en l’entorn territorial i les solucions adoptades per superar aquests reptes.
Seguidament s’ha dut a terme una taula rodona sobre la tramitació, comunicació i legalització de projectes en el territori. La taula ha estat moderada per Jordi Fortuny, director dels SSTT d’Empresa de la Generalitatde Catalunya, i ha comptat amb la participació de Carme Ferrer (Diputada de la Diputació de Tarragona), Guillem García Castro (Ajuntament de Tarragona), Pere Poblet (OGAU) i José Luis Haro (Àrea Metropolitana de Barcelona).
Després de la pausa per al cafè, ha estat el torn de Franz Bechtold de Lhyfe que ha presentat el cas del projecte a Vallmoll, explicant l’impacte territorial i l’experiència del desenvolupament del projecte. Una de les claus per a la viabilitat econòmica i per a l’eficiència ecològica la producció d’hidrogen per a la indústria és la proximitat al consumidor final. El cas de Vallmoll compta amb l’interès d’indústries alimentàries i logístiques dels polígons de Valls i del propi municipi, la qual cosa no només resolt la qüestió de la viabilitat i l’eficiència, sinó també la creació de la cadena de valor.
Impacte territorial
A continuació s’ha celebrat una taula rodona sobre la visió de l’impacte al territori des d’un punt de vista local, social i econòmic. Moderada per Oriol Vilaseca de Vilaseca Consultors, la taula ha comptat amb la presència d’Ignasi Cañagueral (president de l’AEQT), Josep Pallarès (rector de la URV), Meritxell Budó (presidenta ACM), Oriol Alcoba (director general d’Indústria) i Jordi Brustenga (representant del Ministeri d’Indústria). Els ponents han estat d’acord en afirmar que la implementació de projectes d’hidrogen només serà possible “a partir de la cooperació, cadascú des del seu rol, per poder superar el repte de la descarbonització industrial i la neutralitat climàtica”.
La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha posat de relleu la necessitat de comptar amb l’administració local que, tot sovint, no és consultada sobre l’encaix dels projectes de transició energètica dins de les estratègies de futur municipals i comarcals. “La problemàtica és global, ara bé, els desafiaments són molt locals”, ha estat la conclusió sobre aquest tema. El repte compartit per tots els participants de la taula és “la necessitat de frenar l’escalfament global, però també de ser competitius a nivell empresarial, la qual cosa s’aconseguirà apostant per la sostenibilitat i l’eficiència energètica”. I s’ha constatat doblement que primer, “és un repte a afrontar de manera col·lectiva”, i segon: “és molt encertat el fet que es tiri endavant des de Tarragona, on ja hi ha projectes de descarbonització i hidrogen renovable en marxa”.
A més, s’han lloat les excel·lents condicions per acollir projectes de transició energètica i, concretament d’hidrogen verd, a les nostres comarques atès el talent, l’experiència i el coneixement que aporta la URV, la formació professional dial, l’empresa i el Port de Tarragona per acollir accions innovadores per a la implantació de noves activitats econòmiques sostenibles.
Ponència sobre l’aigua
La jornada ha conclòs amb una ponència per part de Saül Garreta (president de l’APT) i Daniel Montserrat (Director AITASA) sobre la necessitat d’aigua per als nous processos industrials i les possibles noves fonts de subministrament, destacant la situació actual de les dessaladores i la seva importància per al desenvolupament dels projectes d’hidrogen. El president del Port ha destacat que tot sovint es parla molt de la producció de l’energia i del seu transport i queda en un segon pla la necessitat d’obtenir aigua abundant i de qualitat per poder produir hidrogen verd. En aquest sentit, Garreta ha explicat les iniciatives que el Port ha posat en marxa en els darrers 18 mesos per a la descarbonització de les activitats portuàries, entre elles, la producció d’energia neta i el disseny de proves pilot per introduir noves fonts d’energia com el retro fit d’una locomotora o les inversions per a l’electrificació de molls i de grues.
En aquest sentit, el president de l’APT, ha explicat que “a vegades cal que el sector públic lideri la implantació d’una nova tecnologia o l’impuls d’un nou sector econòmic perquè el mercat s’acabi de decidir per adoptar-la i després ja vagi sol”. És per això, que l’APT agafa el compromís de fer propostes d’àmbit metropolità amb fets immediats –com la posada en marxa d’una dessaladora pilot a finals de juny al port– i amb projectes ambiciosos amb futur –com la dessaladora al Cap de Salou– per aconseguir aigua per a la indústria a través de projectes que combinin i facin compatibles el món de la indústria, el turisme, la cultura, el paisatge i la regeneració natural.
Un dels busos d’hidrogen de l’EMT. La nova partida serà elèctrica endollable. Foto: Arxiu
El consell d’administració de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona ha aprovat l’inici de la licitació de la compra i manteniment de quatre autobusos elèctrics per 2.400.000 €, dels que 800.000 € són finançats pel fons Next Generation de la UE. Es tracta de vehicles elèctrics de tecnologia endollable, amb una longitud màxima de 12 metres, que no utilitzen cap mena de combustible fòssil, i que han de comptar amb un disseny per a prestar un servei urbà amb la màxima seguretat, accessibilitat i confort per a la ciutadania. A més, redueixen el nivell sonor.
La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, considera que “l’aposta pels autobusos elèctrics, una tecnologia més madura que l’hidrogen, permet a l’EMT i a l’Ajuntament de Tarragona reconduir l’actuació finançada per fons Next Generation cap a una tecnologia més madura com és l’elèctrica de tecnologia endollable. Així mateix, destaca que “aquests autobusos totalment elèctrics i sense emissions seguiran millorant un transport públic de qualitat per a la ciutadania, a la vegada que contribuiran a la descarbonització de la ciutat, fent-la més saludable i sostenible”.
Actualment, l’EMT compta amb 77 autobusos (tres elèctrics d’hidrogen, 64 amb motorització dièsel, 10 amb motorització dièsel-híbrida. A inicis del 2023 l’EMT va treure a licitació l’adquisició i manteniment de quatre autobusos de tracció elèctrica impulsats per pila de combustible d’hidrogen finançada amb fons Next Generation. Actualment, al mercat hi ha molt poques empreses que ofereixin el servei de producció de vehicles de pila de combustible d’hidrogen i la manca de capacitat per assolir la demanda, per part d’aquestes empreses, és la causa de què la licitació iniciada a inicis del 2023 quedés deserta.
Amb la finalitat de continuar avançant en l’objectiu de renovació i descarbonització de la flota mitjançant autobusos d’emissions zero, l’EMT va iniciar un estudi tècnic a finals del 2023 basat en l’anàlisi de totes les tecnologies i nous combustibles i ha conclòs que el mercat d’autobusos d’hidrogen no ha assolit encara alts índexs de maduresa.
Així l’EMT inicia la licitació de quatre autobusos elèctrics (una tecnologia més consolidada i que ofereix una capacitat de producció superior i un termini d’entrega inferior) amb l’objectiu de reduir l’antiguitat mitjana de la flota i, alhora, aconseguir la descarbonització de la mobilitat i un transport públic amb zero emissions.
Imatge d’una de les xerrades d’aquest dimarts, La FEAT remarca que hi ha 4.000 vehicles que caldrà canviar. Foto: ACN/E.Tost
La Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT) ha advertit que electrificar la flota de vehicles és inassumible a nivell econòmic. Davant la normativa europea que fixa que a partir del 2035 es deixaran de vendre camions amb motor de combustió interna, els transportistes tarragonins hi veuen “un daltabaix”. El president de l’entitat, Joaquim Riudeubas, ha recordat que a la demarcació hi ha una flota de més de 4.000 taxis, autobusos i camions. “Això s’ha de llençar a la brossa i s’ha de fer de nou”, ha exemplificat, i ha dit que una PIME o un autònom no pot assumir el cost de canviar el seu vehicle. Riudeubas ha assenyalat que un camió de gasoil val uns 120.000 euros, mentre que un d’elèctric s’acosta als 500.000.
Davant la “preocupació” que genera al sector aquest escenari, la FEAT ha organitzat aquest dimarts una jornada per analitzar les perspectives de futur titulada ‘El sector del transport a Tarragona’. En la taula rodona hi han participat experts d’empreses i entitats vinculades a l’automoció, l’hidrogen o els combustibles. També hi ha estat present el degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials de Tarragona, Joan Gabriel Talarn, que ha indicat que en el futur “cada sector tindrà la seva tecnologia i encara som a l’inici del desenvolupament”.
“Els pròxims anys seran clau per definir si s’acaba imposant el vehicle elèctric o si l’hidrogen acaba sent un vector vàlid per al transport”, ha exposat. En aquest sentit ha comentat que per a l’ús domèstic el vehicle elèctric “està consolidat” però que encara no ho està per fer trajectes de més de 1.000 quilòmetres o per moure mercaderies. Per Talarn “la implantació del vehicle de pila de combustible pot ser un complement per a les empreses de transports que els pugui dotar de l’autonomia que necessiten i que els temps de recàrrega siguin més curts que els del vehicle elèctric”.
De fet, ha comentat que ja hi ha la tecnologia per reconvertir els vehicles de combustió en impulsats per hidrogen, però que l’Estat espanyol va endarrerit en l’homologació. “És una dificultat que esperem es pugui resoldre en els pròxims anys”, ha dit. Per la seva banda, Riudeubas ha posat el focus en els biocombustibles, que poden ser una solució per reduir les emissions de CO2.
Presentació de la mostra, amb el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, i els expositors que hi participen. Foto: Cedida
Aquest dijous s’ha presentat, amb la presència dels expositors participants i del regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, la VIII edició de la mostra del vehicle híbrid i elèctric Velèctric, que tindrà lloc els dies 24 i 25 de maig a la plaça de la Llibertat.
A més de donar a conèixer les possibilitats i els avenços tecnològics dels vehicles amb energies alternatives al carburant fòssil i que no emeten gasos contaminants i C02, ni sorolls mentre circulen, la mostra ha incorporat enguany un enfocament cap a la sostenibilitat energètica gràcies a la incorporació d’un major nombre de continguts com tallers i conferències per divulgar les noves utilitats dels vehicles elèctrics i dels combustibles alternatius envers la llar i la vida diària.
Una de les novetats destacades, vinculada a la sostenibilitat, serà que l’esdeveniment es proveirà d’energia amb un generador de pila de combustible d’hidrogen i un cotxe d’hidrogen. Aquest model de cotxe d’hidrogen és pioner i novetat a tot l’Estat, propietat de la marca d’HB2biotech, empresa especialista en solucions energètiques sostenibles, consultoria, disseny i manteniment d’instal·lacions. El generador funcionarà amb l’hidrogen de Carburos Metálicos, l’empresa líder en el sector de gasos industrials i medicinals a Espanya. H2Biotech farà diverses demostracions de com funciona el generador d’hidrogen i el cotxe al llarg dels dos dies que dura la mostra. Com és habitual, hi haurà gran presència de concessionaris que permetran provar els seus vehicles elèctrics.
El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat , Daniel Rubio, ha fet referència a les novetats d’aquesta edició. “Enguany hem impulsat un nou enfocament de la mostra per donar un major pes a l’aspecte divulgatiu i de conscienciació ciutadana i fer arribar a la ciutadania el missatge que caminem cap a un futur en què el vehicle elèctric i els nous combustibles com l’hidrogen han arribat per quedar-se i per substituir els combustibles fòssils”, ha manifestat.
La vuitena edició del Velèctric, organitzada per la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, s’emmarca en les accions que desenvolupa l’Ajuntament de Reus per promoure la mobilitat sostenible i les energies renovables .
Xerrades i activitats
A les 12 carpes que es repartiran per la plaça de la Llibertat hi haurà conferències i activitats de tota mena i per a totes les edats. Divendres les conferències estaran dirigides al públic professional mentre que dissabte es dirigiran a tots els públics.
Per al públic infantil i familiar, l’Aula BGT organitzarà el joc de la sostenibilitat. També hi haurà un circuit de seguretat vial amb bicicletes.
La Ganxeta, el servei de bicicleta compartida de Reus, serà present a la mostra perquè tothom s’iniciï en la mobilitat sostenible. Així, el públic assistent podrà connectar amb una forma de transport no contaminant.
A l’estand institucional de l’Ajuntament també hi haurà una conferència del regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, dissabte a les 11.30 hores, sobre els avantatges de les instal·lacions d’energia fotovoltaica a les llars i les bonificacions a l’autoconsum que ofereix l’Ajuntament.
Per la seva banda, els concessionaris organitzaran també xerrades i activitat i en el decurs de la mostra, H2Biotech farà diverses demostracions de com funciona el generador d’hidrogen.
Divendres a la tarda i dissabte al migdia també hi haurà música i animació amb el DJ Eric Prous.
Expositors i marques
En la línea dels anys anteriors, els expositors confirmats són: Grup Nima (Audi Vilamòbil, Volkswagen Vilamòbil, Ford Tarraco Center, Full Traction Jaguar i LandRover, Nissan Nikko Center, Hyundai i Silenci); Grup Pons (Toyota Autoforum, Lexus Autoforum i Fiat); Baycar (Seat i Seat Mo, Cupra, Skoda, Suzuki, Ssang Yoing i Fantic- bicicletes); Autoxandri (Renault, Dacia ) i Grup Oliva (BMW, Citroën, Mini, Peugeot, Opel, Honda, MG i Omoda).
Velèctric ofereix als visitants la possibilitat de provar els models de vehicles elèctrics i híbrids, a banda de motos bicicletes i patinets, i alhora informar-se sobre els seus avantatges. La fira tornarà a comptar amb una zona de test drive per provar els vehicles.
Per fer el test drive caldrà fer una reserva prèvia a través del següent enllaç: https://www.reus.cat/velectric. També s’hi trobaran les principals novetats en bicicletes elèctriques, patinets elèctrics o qualsevol vehicle no contaminant.
Inauguració i horari
La vuitena edició del Velèctric estarà oberta al públic el divendres 24 de maig, de les 9.30 a les 14h i de 17.30h a 20 h., i el dissabte, 25 de maig, de 10:30 a 14:00 i de 17.30 a 20:00h.
L’acte oficial d’inauguració tindrà lloc aquest divendres, 24 de maig a les 9.30h a la plaça de la Llibertat, amb la presència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio.
El delegat de la Govern a Tarragona i el president del Port, amb la candidata per ERC. Foto: Cedida
La descarbonització és l’objectiu que Esquerra Republicana té en el seu punt de mira quan es parla de noves formes d’industrialització. Raquel Sans, cap de llista per la demarcació, ha visitat la seu de la Vall de l’Hidrogen Verd i ha manifestat que “cal posar tots els esforços per tal que les empreses del sector compleixin el repte marcat per la Unió Europea l’any 2050. Per a fer-ho calen inversions a temps vista i per aquest motiu des del govern de la Generalitat, juntament amb la resta d’administracions, es busquen les sinergies perquè això pugui ser una realitat.”
Sans ha posat en valor l’oportunitat d’innovació que té el Camp de Tarragona com enclavament estratègic amb la consolidació dels llocs de treball de qualitat que genera la indústria instal·lada al territori. Ha recordat que “la mitjana salarial dels treballadors és un 11% superior a la resta de sectors productius i aquest és un actiu que hem de preservar”.
Per això, es vol continuar apostant per l’economia regenerativa i la transició verda. És important també seguir invertint per altres polítiques d’acompanyament d’aquest canvi, com són la descarbonització de la indústria o la transició energètica, amb apostes com l’impuls de les energies renovables o altres nous vectors energètics, com per exemple, l’hidrogen verd.
Aquesta nova política industrial que planteja Esquerra Republicana és més necessària que mai, donades les necessitats d’inversió massiva de les empreses en àmbits estratègics com la descarbonització i la digitalització dels seus processos. Les empreses necessiten afrontar grans inversions en un context de disrupció i, per tant, incert. Així, és més necessari que mai, cobrir les fallades de mercat amb polítiques clares i instruments ben dotats econòmicament, que serveixin per acompanyar les empreses en aquesta transició necessària, preservant i impulsant la competitivitat del teixit industrial català.
Capella amb la nova mesa, que es reunirà cada sis mesos i servirà per abordar “reptes estratègics”. Foto: ACN/J.Bataller
El Govern de la Generalitat ha constituït aquest dilluns la Taula de coordinació dels ports de Catalunya, un nou òrgan que ha de servir per establir col·laboracions i projectes comuns entre tots els ports catalans, inclosos els d’interès general de Barcelona i Tarragona.
La consellera de Territori, Ester Capella, ha avançat que la mesa es reunirà cada sis mesos i servirà per abordar “reptes estratègics” que comparteixen totes les infraestructures portuàries com la descarbonització o una millor xarxa ferroviària. “S’han tractat tres temes essencials: el paper del Govern en el sistema portuari català, la necessitat de disposar de les millors connexions ferroviàries i l’aposta clara per les terminals intermodals”, ha enumerat Capella.
“Tots els ports de Catalunya comparteixen els mateixos reptes ambientals i econòmics, i una vinculació no menor amb el territori interior i amb el transport terrestre”, ha recalcat la titular de Territori. “La Taula és necessària per actuar de forma coordinada i establir les majors sinèrgies possibles”, ha puntualitzat Capella. De fet, la col·laboració entre els 45 ports que gestiona la Generalitat (més Barcelona i Tarragona) girarà entorn de projectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental, l’optimització de les infraestructures, la promoció de les activitats portuàries i la recerca de sinergies entre els propis ports.
“Necessitem guanyar en eficiència energètica, reduir gasos d’efectes hivernacle i, en definitiva, ser molt més competitius”, ha reconegut la consellera de Territori, que ha insistit en la importància d’una millor connexió ferroviària. “Calen millors connexions amb els ports de Barcelona i Tarragona, i un corredor mediterrani que ens connecti de forma eficient amb la península Ibèrica i Europa”, ha reflexionat en veu alta Capella. Una visió que han compartit tan el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, com el president del Port de Tarragona, Saül Garreta.
“Cal solucionar els ‘colls d’ampolla'”
“Avançar cap a la descarbonització implica tenir terminals intermodals que solucionin ‘colls d’ampolla’ ja identificats com el de Sant Vicenç de Calders fins a Saragossa o el de Mollet del Vallès a Figueres“, ha precisat Salvadó. “El transport ferroviari i el marítim són dos dels més nets, i ens hem de concentrar a fer una cosa alhora tan fàcil i complicada com aconseguir augmentar la intermodalitat entre els dos”, ha manifestat el president del Port de Barcelona. “És un mandat d’Europa que ens descarbonitzem”, ha recordat Garreta, que ha volgut deixar clar que totes les empreses que volen fer negocis al Port de Tarragona demanen un bon transport ferroviari de mercaderies.
La primera Taula de coordinació dels ports de Catalunya ha comptat amb el secretari general del Departament de Territori, Joan Jaume; el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas; el director general de Transports i Mobilitat, Oriol Martori; la directora general de Ports de la Generalitat, Annabel Moreno; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; el president del Port de Tarragona, Saül Garreta; el director general del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell; el director general del Port de Tarragona, Ramon Ignacio Garcia; i el president de CIMALSA, Isaac Albert.
Plaques solars al Port. La versió actualitzada del Pla conté 26 objectius i 114 accions. Foto: Arxiu
Aquest abril 2024 el Port de Tarragona presenta una tercera versió del Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030. Un Pla presentat públicament al juliol de 2020, i actualitzat en una segona revisió l’abril de 2021. Després de fer un viratge cap a la sostenibilitat el Port presenta una tercera versió del Pla, una revisió que es destaca per l’assoliment d’unes accions i el desplegament d’e noves accions mediambientals de gran abast i innovadores.
Enguany, la versió 2024 del pla presenta importants novetats, com per exemple, la instal·lació dessaladora per tasques de neteja al recinte portuari, l’impuls de dessaladora per augmentar la resiliència del territori, diversos projectes de restauració marina, la restauració ambiental del marge dret del Riu Francolí, actuacions de recollida de deixalles marines, un pla de mobilitat sostenible, projectes de descarbonització de l’activitat portuària (plantes fotovoltaiques, electrificació de molls, transformació d’embarcacions a hidrogen, etc.), la creació del Blue Innovation Port, per innovació i creació d’empresa en economia Blava.
“Amb aquest Pla el Port de Tarragona aprofundeix el seu compromís amb la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic dins de les seves instal·lacions però amb una visió clarament metropolitana”, explica Saül Garreta, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El pla reuneix objectius sostenibles definits a partir dels ODS de les NNUU abastant diferents àmbits portuaris, laborals i socials, que ha de permetre assolir la visió #RumbEcoPort2027 per situar el port a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic.
El Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 està segmentat, en aquesta nova revisió, en 26 objectius i 114 accions reunides en tres blocs: Sostenibilitat ambiental, Descarbonització i Creixement sostenible i, finalment, Compromís social.
Aquest document simbolitza el ferm compromís i ajuda a la programació de les accions per a lluitar contra el canvi climàtic i mitigar els seus efectes, afegeix transparència i rendiment de comptes en uns reptes, com la cura mediambiental i l’economia sostenible, que implica a totes les persones, com organitzacions i com a societat.
Projectes d’economia Blava
El passat 24 de gener es va presentar el projecte Blue Innovation Hub; un programa que crearà un ecosistema per a la generació d’empreses innovadores al voltant de l’entorn de l’economia blava. Blue Innovation Hub busca afavorir un entorn propici per a la generació i la implementació d’iniciatives innovadores, la creació d’un ecosistema empresarial sòlid i l’impuls al desenvolupament territorial.
Port de Tarragona participarà en la restauració de diversos espais humits que es troben en zona d’influència portuària: liderarà la restauració dels Prats d’Albinyana de la Pineda, que forma part de la Xarxa Natura 2000 i la renaturalització del marge dret de la desembocadura del riu Francolí. També participarà en la recuperació de l’espai que conforma la desembocadura del riu Gaià, la Plana del Vinyet.
El projecte de l’Anella Blava es planteja el tancament a la costa i al medi marí de l’Anella verda terrestre. Aquest projecte se centra en dues iniciatives. La primera d’elles és la plantació de Cymodocea que actuarà en la Platja del Miracle, per la qual es destina un import de 170 mil euros. La segona consisteix en la instal·lació de biòtops en la punta del Miracle amb l’objectiu d’afavorir la regeneració de la vida marina. Aquesta actuació es portarà a terme per una inversió de 60 mil euros.
Noves energies renovables
Una línia estratègica del Port de Tarragona ha estat capitanejar i adoptar un rol impulsor i socialitzador en la implantació de noves energies renovables. Aquest lideratge és resultat del compromís, la voluntat i la responsabilitat de les institucions públiques, i de la voluntat que el Port i el Camp de Tarragona esdevenir centre per a la transició energètica i la descarbonització de Catalunya.
L’Autoritat Portuària de Tarragona ha impulsat diferents projectes en aquest sentit com la creació d’un pol transversal i interdisciplinari per al foment de l’Hidrogen Verd i les energies renovables acollint la seu nacional de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i la seu territorial de l’Energètica de Catalunya, juntament amb APPORTT, l’associació d’empreses de la comunitat portuària.
La instal·lació de panells solars a diferents espais del Port i del recinte portuari així com l’electrificació de molls i grues (estudis en licitació) són unes iniciatives crucials en la ruta cap a la sostenibilitat energètica. Aquesta transformació busca reduir l’empremta de carboni i augmentar l’eficiència energètica, en línia amb els objectius del pla de sostenibilitat de zero emissions per al 2030. Amb els panells solars, es pot generar electricitat renovable reduint la dependència de combustibles fòssils i minimitzant els impactes ambientals associats. A més, aquesta transició no només redueix les emissions de CO2 sinó que també pot servir com a exemple per altres ports, impulsant una transformació més ampla cap a un model energètic més net i sostenible a escala global.
Una imatge del Moll d’Aragó, amb el procés d’electrificació en fase de licitació. Foto: Arxiu
L’electrificació de Molls és una de les mesures de més abast i profunditat que contempla el Pla per descarbonitzar l’activitat portuària. El Port destinarà 15,6 milions d’euros a l’electrificació dels Molls de Balears, Andalusia i Cantàbria. El primer compta amb una inversió de 10.250.000 euros i un termini d’execució de 2 anys, del 2024 al 2026; el segon, disposa d’una inversió de 4.125.000 euros i un termini d’execució de 2 anys, que tindrà lloc tot seguit de l’electrificació del Moll de Balears, del 2027 al 2028; pel darrer, es destinarà un import d’1.250.000 euros i es portarà a terme en paral·lel a l’execució de l’electrificació del Moll d’Andalusia.
D’altra banda, el Port de Tarragona està posant en marxa l’electrificació del mecanisme de moviment (vertical i horitzontal) de les grues del Moll de Castella i d’Aragó, amb l’objectiu principal d’agilitzar i facilitar l’activitat de tràfic de cereals.
Adhesió a noves plataformes
El Port també ha treballat per adherir-se a diferents plataformes amb estratègies sostenibles i per la transformació energètica o en reforçar la seva participació en d’altres. És el cas de l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (APPORTT) i l’empresa pública d’energia de Catalunya (L’Energètica) que van signar un conveni de col·laboració per impulsar la transició energètica i fomentar la innovació al Port de Tarragona, un conveni signat el novembre de 2023.
Un altre cas és l’adhesió del Port de Tarragona a l’Aliança Net Zero Mar l’octubre de 2023. Es tracta d’una plataforma col·laborativa per a impulsar la descarbonització i electrificació al sector marítim. L’admissió del Port és un pas més en el compromís amb la sostenibilitat i voluntat de liderar la lluita contra el canvi climàtic dins del sector marítim. Durant aquest 2023 el Port Tarragona també s’ha organitzat jornades, trobades i tallers per explicar de primera mà la importància de tenir com a seu la Vall de l’Hidrogen a l’edifici institucional del Port. Un paper important en la captació d’inversions i en la rellevància de la unió de la comunitat portuària cap a un futur més sostenible.
El Clúster Industrial ChemMed també va presentar aquest passat desembre el seu pla estratègic per al període 2024-2027, destacant una visió ambiciosa centrada en la col·laboració sectorial i la innovació sostenible. La presentació va tenir lloc en estreta associació de l’AEQT, el Port de Tarragona, AITASA i organitzacions i empreses importants del territori, consolidant així la relació estratègica entre totes les entitats.
L’objectiu principal d’aquest nou Pla Estratègic és alinear les accions dels membres del clúster per aconseguir una posició de lideratge de ChemMed a Europa impulsant la innovació, el desenvolupament i la creació d’un ecosistema resilient que doni resposta a la societat i a un futur marcat per la neutralitat climàtica.
Jordi Anglès, durant la seva exposició a la Net Zero Ports & Harbours. Foto: Cedida
Representants del Port de Tarragona van ser presents la passada setmana a la conferència Net Zero Ports & Harbours que se celebrava a Barcelona per a donar a conèixer les noves estratègies portuàries per a la nova era de transició energètica que està duent a terme l’Autoritat Portuària de Tarragona.
En aquesta presentació, Jordi Anglès, responsable del departament comercial i desenvolupament de negoci, destacava la importància del tràfic dels líquids per al Port de Tarragona, així com les oportunitats comercials dins del panorama de la transició energètica que s’estan vivint. Net Zero Ports & Harbours és una conferència que se centra en la transició energètica marítima i el seu impacte a ports i dàrsenes d’arreu del món. S’hi tracten temes com els combustibles alternatius, l’electrificació o la sostenibilitat. Els assistents a l’acte van poder atendre de la mà d’experts en el sector les solucions innovadores en energia marítima.
Per la part del Port de Tarragona, Anglès, responsable de l’equip comercial i de desenvolupament i expert amb el tràfics de líquids, va ser l’encarregat de posar en valor el paper del Port de Tarragona com a referent en aquest tipus de tràfic i com els molls tarragonins han esdevingut un hub al sud d’Europa i en tota la Mediterrània. Anglès va continuar la seva exposició analitzant la situació actual del mercat comparant-la amb la transició cap a un futur més verd tenint en compte, entre altres coses, les noves regulacions.
A continuació, el representant de l’APT assenyalava les oportunitats en la transició energètica pel Port de Tarragona, com el posicionament com a hub per a noves energies i centrat en els futurs tràfics d’hidrogen i els seus derivats. L’existència d’aquests potencials tràfics obre les portes a l’augment de l’activitat de bunkering amb nous combustibles, una altra oportunitat clau per als molls tarragonins. Anglès va destacar la importància del treball conjunt amb organitzacions com ChemMed i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya.
Per acabar la seva ponència, l’expert portuari remarcava els projectes en curs que està desenvolupant l’APT en termes de descarbonització portuària, com ara projectes pilot en consum d’hidrogen (locomotora i embarcacions de servei) o la producció d’energia fotovoltaica al Port, entre d’altres, englobades al Pla de Sostenibilitat i que demostren el compromís del Port de Tarragona amb la transició energètica.
PortAventura World ha obtingut la validació dels seus objectius de reducció d’emissions de carboni per part de Science Based Targets (SBTi), la finalitat de la qual és ratificar els objectius mediambientals de descarbonització de les empreses, comprovant que es tracta de compromisos basats en l’Acord de París i que contribueixen de forma contrastada a la reducció de l’escalfament global.
La iniciativa SBTi ajuda a les empreses a establir objectius climàtics ambiciosos basats en la ciència per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i limitar al mínim l’escalfament global, dotant així a les companyies d’un rol decisiu en la reducció de gasos d’efecte d’hivernacle en tot el planeta.
PortAventura World s’ha compromès a reduir les seves emissions directes de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) d’abast 1 i 2 en un 55,1% fins a 2032, prenent com a any basi de càlcul les emissions de 2019. Així mateix, també s’ha compromès a reduir en valor absolut les emissions indirectes, les d’abast 3, en un 32,5% en el mateix període de temps i prenent igualment l’any 2019 com a any basi.
Algunes mesures per a dur a terme aquesta reducció contemplen el canvi de flota de vehicles de la companyia de combustió a elèctrics, minimitzar l’emissió de gasos fluorats i reduir els consums de gas natural.
PortAventura World ha enfortit el seu pla de sostenibilitat durant els últims anys i ha integrat la gestió responsable en la seva estratègia de negoci, convertint-se en un referent en termes de ESG; tant en el sector turístic com en el sector dels parcs i resorts temàtics.
A més, el resort és operativament neutre en emissions de CO₂, gràcies a la compra de crèdits de carboni verificats, que es destinen a la protecció i la conservació d’un dels corredors migratoris més importants del nostre planeta, situat a la costa de Guatemala. Aquest projecte, gestionat localment per l’ONG FANDAECO, realitza una gran aportació a nivell social, garantint l’accés a sanitat i a educació a les dones i nenes de la zona.
Choni Fernández, directora de sostenibilitat de PortAventura World, ha manifestat que “obtenir la validació dels nostres objectius de descarbonització per part de la iniciativa SBTi confirma que estem fent del nostre resort un espai cada vegada més compromès amb el medi ambient. Enguany ha estat clau per al parc respecte a la nostra estratègia d’ESG, ja que hem aconseguit importants reconeixements, també el certificat B Corp, que ens situa al capdavant en gestió responsable entre les empreses del nostre sector. Ara ens toca continuar treballant en aquesta línia i assegurar un desenvolupament cada vegada més sostenible del resort per al futur”.
PortAventura World reconeguda, a més, com a empresa B Corp
A l’abril d’enguany, PortAventura World va aconseguir una gran fita corporativa en convertir-se en empresa B Corp pel seu impacte positiu en la societat i en la cura del medi ambient. La companyia va superar amb èxit els estrictes requisits de mesurament d’impacte per a ser empresa B Corp, aconseguint alts estàndards de compliment en acompliment mediambiental, social i de bon govern.
El resort forma part ara d’una llista de més de 6.000 B Corps en més de 84 països i de 150 indústries que estan liderant i inspirant a desenes de milers d’altres empreses i sectors a mesurar el seu impacte en les persones i el planeta, canviar la seva estructura corporativa i promoure una millor manera de ser empresa.
El contracte té una durada de dos anys. Foto: Cedida
L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) ha adjudicat a Carburos Metálicos el servei de subministrament d’hidrogen verd que abastirà els tres autobusos impulsats per pila d’hidrogen i que s’incorporan properament a la flota de l’EMT. El contracte de licitació té una durada de dos anys, fins al juliol de 2025, amb possibilitat de pròrroga per a dos períodes anuals més, fins al 2027.
L’hidrogen es produeix a la mateixa província, per la qual cosa es fomenta la creació d’un ecosistema local entorn d’aquest vector energètic que serà clau en el procés de transició energètica i descarbonització de la mobilitat en el transport urbà. Carburos Metálicos subministrarà també l’equipament necessari per proveir d’hidrogen els autobusos que opera l’EMT.
A finals de l’any passat, el Consell d’Administració de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona va anunciar la seva intenció de renovar, escalonadament durant els pròxims anys, fins a la meitat de la seva flota amb autobusos elèctrics amb pila de combustible d’hidrogen, que se sumarien als tres ja adquirits i que entraran en funcionament pròximament. D’aquesta manera, en els propers anys l’hidrogen impulsarà el 50%, aproximadament, de la flota municipal. Aquesta decisió del consistori tarragoní sorgeix de la necessitat de reduir l’antiguitat mitjana dels vehicles destinats al transport públic a la ciutat i aconseguir, al mateix temps , la seva descarbonització.
Sonia Orts, presidenta de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona, destaca que “l‘EMT té un clar objectiu cap a la descarbonització. Aquest objectiu passa per liderar un canvi de paradigma de la mobilitat pública a la província, invertint en noves tecnologies com l’hidrogen verd amb l’objectiu final d’aconseguir les emissions Zero“.
Per la seva banda, Miquel Lope, director general de Carburos Metálicos i vicepresident del Sud d’Europa i el Magreb de Air Product, ha remarcat que“Carburos Metálicos és especialista en tota la cadena de valor de l’hidrogen, ja que compta amb les capacitats necessàries per produir-lo, distribuir-lo i portar-lo fins al dipòsit de diversos tipus de vehicles per mitjà de les seves pròpies hidrogeneres. L’aposta de l’Ajuntament de Tarragona per a una mobilitat zero emissions impulsada per hidrogen és una mostra més que la tecnologia està ja llesta per a contribuir a descarbonitzar el transport de passatgers per carretera a les nostres ciutats”.
D’esquerra a dreta: Àngel Xifré, delegat de la Generalitat a Tarragona; Laia Pellejà, directora administrativa de l’ICIQ; Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats, i Emilio Palomares, director de l’ICIQ. Foto: ACN
El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha posicionat el Camp de Tarragona al capdavant del projecte de descarbonització a Catalunya. De fet, considera que les actuacions que s’han de dur a terme al territori “estan més avançades” que el “marc general” aprovat aquest dimarts pel Govern. Per a Nadal, les comarques tarragonines són un clar exemple que “sovint les coses es poden definir localment amb una projecció global”. El conseller no ha volgut donar detalls concrets del nou Centre Català per a la Descarbonització, però sí que ha anunciat que la previsió és que les noves plantes pilot comencin a materialitzar-se a partir de la segona meitat del 2023.
Nadal ha fet aquestes declaracions coincidint amb la seva visita a les instal·lacions de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ-CERCA) a Tarragona. El seu director, Emilio Palomares, ha aprofitat la troballa per constatar que el territori “treballa molt i de manera àgil” en la creació del nou Centre de Descarbonització, així com de les plantes pilot.
En aquest sentit, el conseller de Recerca i Universitats ha subratllat que és “imprescindible” potenciar la relació entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i els quatre centres CERCA de la demarcació, perquè puguin “retroalimentar-se mútuament”. Segons Nadal, “no hi pot haver recerca sense universitats, però tampoc universitats sense recerca”.
El Port de Tarragona està duent a terme l’obra de l’enllumenat públic dels vials de trànsit rodat de l’esplanada d’Hidrocarburs, amb un pressupost d’inversió de 689.236, 48 euros i un termini d’execució de quatre mesos. L’obra per a la col·locació de 106 fanals LED està previst que finalitzi a finals d’aquest mes de març. L’empresa tarragonina contractista de l’obra és BOSIR SL.
Les persones responsables d’infraestructures i conservació del Port de Tarragona van considerar necessària la instal·lació d’un nou enllumenat dels vials de la zona d’emmagatzematge d’hidrocarburs, així com l’entrada a aquest espai. L’ enllumenat públic millorarà la seguretat de les instal·lacions a esplanada d’Hidrocarburs on es concentren les activitats de sis empreses del sector químic i d’hidrocarburs: Basf, Dow, IQOXT, Vopak-Terquimsa, Tepsa i Euronergo.
El projecte s’ha dut a terme seguint els criteris d’eficiència energètica que imposa el Port de Tarragona a totes les instal·lacions i infraestructures que són de la seva competència. S’han col·locat 106 bàculs de fanal amb lluminària LED de baix consum. Les lluminàries que se instal·len estan muntades en columnes de vial de 12 metres, amb braços de 2 metres.
El projecte inclou les quatre xarxes d’enllumenat públic de viaris previstes, partint del nou quadre de distribució situat en nínxol adjacent a la caixa general de protecció existent. El projecte inclou les canalitzacions, les fonamentacions de les columnes, la línia elèctrica i el muntatge de columnes i bàculs. A més, es realitza també un prisma auxiliar de comunicacions de fibra per a usos de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT).
Descarbonització La instal·lació d’aquest nou sistema d’enllumenat permetrà realitzar un important estalvi econòmic i energètic i, paral·lelament, també suposarà un pas endavant més cap a la descarbonització ja que aquesta actuació suposarà la reducció de la petjada de carboni.
Les polítiques sostenibles del Port Tarragona contemplen que tot el sistema d’enllumenat públic, a les instal·lacions portuàries, tenen una emissió 0 de CO2, i es disposa d’un contracte de subministrament amb la garantia d’origen GdO que avala l’origen 100% de fons renovables
L’actuació de caràcter mediambiental, ve emmarcada dins del capítol 2 del Pla de Sostenibilitat – Agenda 2030 del Port Tarragona, sota el títol ‘Creixement Sostenible’. El tercer objectiu d’aquest eix ‘Renovació enllumenat públic amb la instal·lació de LEDS’ estableix els indicadors necessaris per assolir l’objectiu del Pla. Una reducció del consum elèctric de l’enllumenat públic i la reducció d’ones de CO2 procedents del consum d’electricitat. El Port continua desplegant el seu Pla de Sostenibilitat per reduir el seu impacte ambiental al territori durant la dècada 2020-2030, un pla viu i un ferm compromís amb l’entorn.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
