La Cambra de Comerç de Reus informa sobre les novetats legals que afecten les empreses en l’avenç en la digitalització
En els últims anys, el marc nostre marc normatiu d’aplicació ha implementat reformes legals significatives per impulsar la digitalització empresarial, facilitar la creació d’empreses i l’emprenedoria/autoocupació, reforçar la transparència i enfortir la lluita contra el frau fiscal. La Llei 18/2022, coneguda com a Llei Crea y Crece, i la Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, coneguda com a Llei Antifrau, són pilars fonamentals en aquest procés. Aquestes normatives estableixen obligacions específiques per a les petites i mitjanes empreses (PIMEs) i els professionals, especialment en l’àmbit de la facturació electrònica i l’ús de sistemes informàtics de facturació.
Amb avenços recents, com el desenvolupament dels reglaments específics d’ambdues lleis (com el RD 1007/2023 conegut com a Reglament Veri*Factu de Sistemes Informàtics de Facturació), s’estableixen fites clares que marquen el camí cap a un teixit empresarial més modern i eficient.
Obligatorietat de la Facturació Electrònica
La Llei Crea i Creix introdueix l’obligació d’utilitzar la factura electrònica en les operacions entre empresaris i professionals a Espanya. Aquesta mesura busca fomentar la digitalització i millorar la transparència en les transaccions comercials. Alhora, el reglament de la Llei Antifrau estableix els aspectes clau següents:
• Àmbit d’ Aplicació: L’obligació s’aplica a totes les operacions realitzades entre empresaris i professionals localitzats en territori espanyol, exceptuant-ne territoris forals i empreses acollides al SII. Amb això es pretén impulsar i fomentar decididament la col·laboració entre Administracions donat que es reforça la supervisió de les activitats empresarials, especialment pel que fa al compliment dels terminis de pagament.
• Solució Espanyola de Facturació Electrònica (SEFE): Es defineix la SEFE com el conjunt de plataformes privades d’intercanvi de factures i la solució pública de facturació electrònica. La solució pública, proporcionada per l’Agència Tributària, servirà com a infraestructura per a l’emissió, recepció i intercanvi de factures, actuant a més com un repositori universal únic i obligatori per a totes les factures electròniques.
• Plataformes Privades: Les empreses que optin per utilitzar plataformes privades hauran de garantir la interconnexió entre elles per assegurar un intercanvi fluid d’informació i interoperabilitat amb el sistema de repositori universal únic establer per l’AEAT.
• Gestió d’Estats i Pagaments de Factures: És obligatori comunicar l’estat de les factures (acceptació o rebuig) i el pagament efectiu i complet de les mateixes, establint un control exhaustiu del cicle de vida de cada factura.
• Formats de Factura Electrònica: La solució pública requerirà un format únic de factura electrònica, mentre que les plataformes privades podran operar amb diversos estàndards, sempre que compleixin amb les normatives d’interconnexió i interoperabilitat.
• Terminis d’ Implementació:
– Empreses amb facturació superior a 8 milions d’euros: 12 mesos des de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
– Empreses amb facturació inferior a 8 milions d’ euros: 24 mesos des de la publicació al BOE.
– Empreses amb facturació inferior a 6 milions d’ euros: Obligació esglaonada per a la comunicació de pagaments, amb terminis de 36 i 48 mesos.
Requisits per als Sistemes Informàtics de Facturació
La Llei Antifrau estableix mesures per prevenir el frau fiscal, incloent-hi requisits específics per als sistemes informàtics de facturació utilitzats per empresaris i professionals. El Reial decret 1007/2023, que desenvolupa aquesta llei, estableix que els sistemes de facturació han de garantir:
• Integritat i Conservació de les Dades: Els registres de facturació s’han de mantenir íntegres i conservats adequadament.
• Accessibilitat i Llegibilitat: La informació ha de ser accessible i llegible per a les autoritats fiscals.
• Traçabilitat i Inalterabilitat: S’ha d’assegurar la traçabilitat de les operacions i que els registres no puguin ser alterats un cop creats.
A més, es prohibeix l’ús de programari de doble ús, és a dir, aquells programes que permeten portar una comptabilitat paral·lela o bé que permetin manipular els registres comptables per ocultar ingressos per tal de reforçar el control fiscal mitjançant eines de monitoratge que detectin irregularitats. Les empreses que utilitzin aquest tipus de programari s’ enfronten a sancions significatives donat que el seu incompliment preveu sancions tant per a creadors d’aquest tipus de programari (multa de 150.000 euros per cada any en què hagin tingut vendes) com per als usuaris del mateix (multa de 50.000 euros pel mateix període d’activitat).
D’altra banda, la normativa reforça el control fiscal de les criptomonedes. D’aquesta manera, s’estableixen obligacions d’informació sobre les operacions econòmiques vinculades a les monedes virtuals a través de la presentació del nou Model 721.
Tot i l’entrada en vigor del reglament el 10 de gener de 2024 i la previsió inicial fixada per al març de 2024 respecte als desenvolupadors de programari de garantir que les seves solucions compleixen amb els requisits establerts, l’aplicació obligatòria i efectiva es preveu fins a 29 de juliol de 2025 amb la publicació de la Ordre Ministerial HAC7/1177/2024 de 17 d’octubre que suposa l’inici del còmput del termini màxim de nou (9) mesos en què els fabricants i comercialitzadors de sistemes de facturació per a empresaris i professionals hauran de comercialitzar productes adaptats a la normativa i de la mateixa manera amb el servei de la AEAT per a la recepció dels registres de facturació que s’enviïn a través de sistemes d’emissió de factures verificables.
Per a empreses i professional, els contribuents, la seva entrada en vigor fixada inicialment a 1 de juliol de 2025 es preveu, amb total seguretat, que es diferirà a l’1 de gener de 2026 fruit de l’endarreriment en la publicació de la ordre ministerial de desenvolupament. En tot això, programes d’ajuts com el Kit Digital, donen suport a les pimes i autònoms en l’adopció de solucions homologades, promovent la seva transició cap a la digitalització i alhora els permet minimitzar els seus costos d’adaptació.
Sistema Verifactu
L’Agència Tributària ha impulsat el sistema Verifactu, que té com a objectiu lluitar contra el frau fiscal i impulsar la digitalització i automatització dels processos fiscals empresarials. Aquest sistema afecta directament els empresaris que utilitzen aplicacions informàtiques per al compliment de l’obligació de facturació, ja que hauran de generar un registre de facturació d’alta de forma simultània o immediatament anterior a l’expedició de la factura.
Mesures Contra la Morositat
La Llei Crea i Creix també preveu abordar el problema de la morositat en l’àmbit empresarial. Entre les seves disposicions s’inclou l’obligació d’incloure el període mitjà de pagament a proveïdors en els comptes anuals des de l’exercici comptable 2023. A més, el compliment dels terminis de pagament establerts serà un criteri per accedir a subvencions i contractes públics, incentivant pràctiques comercials responsables.
Conclusió
La implementació de la Llei Crea y Crece i la Llei Antifrau així com el seu necessari i inacabat desplegament reglamentari, a través de la obligatorietat de la facturació electrònica, la regulació dels sistemes de facturació i la lluita contra la morositat, representa un avenç significatiu cap a la modernització i transparència del teixit empresarial. Aquestes normatives impulsen la digitalització, milloren l’eficiència en les operacions comercials i enforteixen la lluita contra el frau fiscal.
Els terminis i avenços reglamentaris exigeixen que les PIMEs i els professionals actuïn de manera proactiva, s’informin i adaptin els seus sistemes i processos per complir amb les noves obligacions, aprofitant les oportunitats que aquestes mesures ofereixen per millorar la seva competitivitat i sostenibilitat en el mercat així com garantir un entorn empresarial més ètic i eficient.
El conseller ha dit que el sector tecnològic i l’aposta per una fàbrica de semiconductors a Catalunya són una prioritat. Foto: DiariTots21
El lliurament dels Premis Cambra 2024 que aquest dijous ha acollit firaReus ha estat l’escenari perfecte perquè el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, no només s’hagi compromès públicament a què dins d’aquesta legislatura Catalunya disposi d’una Llei de Cambres que permeti estructurar un nou marc legal per a les cambres de comerç i indústria del país, sinó també a què la Generalitat farà més fàcil la vida dels empresaris.
Sàmper ha començat la seva intervenció fent seu i de la conselleria el lema d’enguany dels Premis Cambra – ‘Impulsem el talent per a transformar el futur’– i ha remarcat que “ja n’hi ha prou de demonitzar el món empresarial”, tot insistint que “no es genera riquesa si no és des de les empreses”. En aquest sentit, el conseller ha assegurat –fent referència al Govern de la Generalitat– que “sempre ens tindreu al vostre costat”, dirigint-se al teixit empresarial present en l’acte.
En aquesta mateixa línia, el conseller ha volgut deixar clar que una de les prioritats del seu equip serà facilitar la feina dels emprenedors, tot indicant que en els pròxims anys es preveu que “el 13% de la població catalana emprendrà alguna acció empresarial”. En aquest àmbit ha dit que vol simplificar les tramitacions i reduir “finestretes”, a més de fer que els famosos silencis admistratius deixin de ser un ‘no’ per passar a ser considerats un ‘sí’.
L’altra gran front d’acció de la conselleria serà, segons ha avançat Sàmper, el de les noves tecnologies i, més concretament, aixecar una planta de semiconductors que permeti a les empreses catalanes ser autosuficients per abastir-se de xips i semiconductors, tot recordant que la cojuntura internacional així ho reclama. En aquesta mateixa línia, el titular d’Empresa i Treball ha explicat que el sector tecnològic de casa nostra ja és un sector estratègic i l’ha apuntat que ja supera a Seat, donat que ha crescut en els darrers mesos a un ritme de 3.000 llocs de treball mensuals, arribant a crear de l’ordre de 35.000 llocs de feina en el que portem de 2024.
‘Arrelar el talent al territori’
Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha volgut destacar la relació especial que històricament la ciutat de Reus ha tingut amb el teixit empresarial, remarcant que Reus se suma totalment al lema de fomentar el talent i, sobretot, treballar per “fer arrelar el talent al territori”.
En aquest mateix sentit, Guaita ha volgut recordar el premi que aquest mateix dijous ha rebut el Tecnoparc com a segon millor parc tecnològic de l’Estat, per la iniciativa de connectar dos sectors estratègics de la ciutat com són el tecnològic i l’agroalimentari en el Hub Foodtech & Nutrition, així com posar a disposició d’emprenedors i empresaris tots els recursos municipals pensats per reforçar el teixit econòmic local, com serien les àrees de Promoció, Empresa o Innovació, a més de Redessa o centres formatius com ara Mas Carandell.
Imatge dels guardonats, amb representants del teixit social i empresarial del territori de la Cambra reusenca. Foto: DiariTots21
En el seu torn de paraula, Mario Basora ha volgut destacar que el lema d’enguany, ‘Impulsem el talent per a transformar el futur’, “és molt més que una frase, és una declaració d’intencions. Ens convida a reflexionar sobre el paper clau que cadascun dels membres de les empreses del territori exerceix en la construcció d’un futur més pròsper i sostenible. És aquest talent, en tota la seva diversitat i pluralitat, el que ens permet avançar com a societat”.
El president de la Cambra ha aprofitat el seu discurs per tornar a reclamar un cop més “una Llei de Cambres que reconegui el paper fonamental que exercim com a interlocutors de les empreses del nostre territori i que garanteixi un futur de prosperitat”. Basora també ha afirmat que “continuarem lluitant perquè el Fons de Transició Nuclear es gestioni de manera transparent i amb un impacte real en el desenvolupament del nostre territori. Tenim davant una oportunitat única que no podem desaprofitar: un futur en què les nostres comarques siguin exemple de sostenibilitat, innovació, creixement i competitivitat”.
Entrega dels premis
A més del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i de l’alcaldessa de Reus, el lliurament de premis ha comptat també amb la presència de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; dels presidents dels consells comarcals de tot el Territori Cambra (Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta), a més dels presidents i presidentes de les Cambres de Comerç veïnes de la reusenca, de l’AEQT, de l’AEHT o del Port de Tarragona, entre altres, així com de representants del teixit social, econòmic i empresarial de tot el Camp de Tarragona.
Empreses guardonades de la comarca del Baix Camp. Foto: DiariTots21
Els Premis Cambra 2024 corresponents a la comarca del Baix Camp han estat per:
Imatge de premiats corresponents a la Conca de Barberà. Foto: DiariTots21
A la comarca de la Conca de Barberà, les empreses guardonades han estat:
Empresa Familiar: Espècies Corbella (Rocafort de Queralt)
Innovació: JSMotorsport (Montblanc)
Internacionalització: Formatges Sant Gil d’Albió (Albió)
Sostenibilitat: Arbre Team (Santa Coloma de Queralt)
Empreses del Priorat guardonades amb els Premis Cambra. Foto: DiariTots21
A la comarca del Priorat, les empreses guardonades han estat:
Empresa Familiar: Hotel-Hostal Sport (Falset)
Innovació: Finca experimental de viticultura sostenible Mas Roger (Cabacés)
Internacionalització: Bodega Mas Alta (la Vilella Alta)
Sostenibilitat: Priorat Natur (Falset)
Guardons corresponents a les empreses de la Ribera d’Ebre. Foto: DiariTots21
A la comarca de la Ribera d’Ebre, les empreses guardonades han estat:
Empresa Familiar: Agustí Vinaixa (Móra d’Ebre)
Innovació: Mel Somper (Flix)
Internacionalització: Adobinve (Benissanet)
Sostenibilitat: Casa March Restaurant (Flix)
Empreses de la Terra Alta guardonades aquest 2024. Foto: DiariTots21
Per últim, a la comarca de la Terra Alta, les empreses guardonades han estat:
Empresa Familiar: Mobles Adeba i Masva events Terra Alta (Batea)
Innovació: Piensos Borràs (Gandesa)
Internacionalització: LaFou celler (Batea)
Sostenibilitat: Celler Xavier Clua (Vilalba i els Arcs)
Finalment, també s’han lliurat els Premis d’Honor 2024, que s’afegeixen a les distincions de les diverses realitats empresarials del Territori Cambra i que, en aquest cas, han anat dirigits a:
Premi d’Honor de Comunicació: Revista Cambrils
Premi d’Honor al Compromís Social: SWIM for ELA
Premi d’Honor d’Emprenedoria: Biophenolics
Premi d’Honor a la Trajectòria Empresarial: Carles Busquets-Fotografia Niepce
Premi d’Honor Llotja de Reus: Joaquim Llavoré Delcòs
La gala ha estat retransmesa en directe per Canal Reus TV i ha comptat amb el patrocini d’empreses i institucions com ara CaixaBank o la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus.
Joan Antoni Domènech, amb Mario Basora. Foto: DiariTots21
Sabien que la primera aspirina de Bayer comercializada a Espanya va venir de la mà d’un empresari reusenc, Antoni Serra Pàmies? O que els precedents de l’eclosió de la indústria petroquímica del Camp de Tarragona cal buscar-los a Reus, on hi havia una refineria de petroli on ara s’aixeca del viver d’empreses de Redessa? O que va existir un petrolier anomenat Ciudad de Reus gràcies a la saga familiar dels Vilella?
Aquestes són algunes de les històries empresarials de Reus que el periodista i comunicador Joan Antoni Domènech està treient a la llum pública amb una sèrie de la que ara disposem el segon volum: ‘Noves històries empresarials de Reus’ -continuació de l’anterior, ‘Històries empresarials de Reus’- ha estat presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Reus amb la presència del seu autor i del president de la corporació cameral, Mario Basora.
Domènech presentarà el llibre aquest dijous a la sala d’actes de la mateixa Cambra, en un acte que anirà a càrrec d’Antoni Terceño, catedràtic d’Economia Financera de la URVi, i de Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus.
Com va prometre l’autor, el nou volum amplia les històries narrades -deu més- respecte a l’anterior, el dota de bibliografia i cita els arxius consultats . Hi apareixen 50 històries que subratllen el gran dinamisme econòmic i social de la ciutat dels segles XIX i XX. No tot va ser aiguardent i els productes del camp en la constel.lació d’empreses sorgides en aquest període a Reus. Aquest extraordinari impuls marcava amb el pas del temps una constant: quan un sector empresarial reusenc feia fallida, s’aixecava un altre i sovint amb part dels mateixos socis.
Coberta del llibre
Domènech va sorprendre l’any passant esdevenint el creador de la Teoria de Reus, segos la qual l’extraordinària presència d’empreses, la seva sortida a l’exterior -sovint a pit descobert- s’explica perquè la ciutat va haver d’afrontar reptes majúsculs: “La lluita contra les adversitats -la primera d’elles, l’absència d’aigua- va enlairar la ciutat. I d’aquí va néixer també un pressentiment social energitzant; l’abonament necessari per impulsar moltes iniciatives socials”, relatava l’autor.
Domènech parla de la creativitat empresarial i social de Reus. Segons afirma, “Reus va abanderar durant segles una certa capitalitat econòmica a les comarques de Tarragona i per sobre dels registres empresarials de no poques ciutats més importants”.
Reus, “sense ser capital administrativa ni eclesiàstica ni militar, i sense tenir port, acabaria convertint-se en un referent econòmic i d’embranzida social”, conclou el periodista i escriptor per exemplificar les dificultats ontològiques de la ciutat.
Un exemple del dinamisme local: als anys 30, el 13 per cent de la població de Reus tenia una empresa. Hi havia registrades 1.800 activitats empresarials, xifres impensables en altres entorns. Domènech relata “casos únics” com el dels quatre grans farmacèutics industrials (Antoni Serra Pàmies, Salvador Vallverdú, Pau Ornosa i Arturo Punyed), una línea d’investigació que ha treballat a fons els darrers temps i el resultat de la qual va presentar el mes de febrer en una conferència al Centre d’Amics de Reus.
Interessant i novedós és també el capítol dedicat a l’avicultura, tant present a Reus al segle XX, i com del tancament de granges van reaparèixer altres sectors. És el cas de Fermator, situada a la carretera de Constantí, una multinacional de primer nivell mundial dedicada a la fabricació de portes per a ascensors. També aprofundeix sobre la creació de bancs nascuts a Reus de la mà dels germans Evarist i Eduard Recasens i de la saga familiar dels Vilella.
La Cambra de Reus va col·laborar en l’edició del primer volum i també en un anterior llibre del mateix autor, ‘Mi mayor error’, també emmarcat en el teixit empresarial reusenc i que explica errors comesos per una vintena d’exitosos empresaris reusencs durant la seva trajectòria professional. L’edició de ‘Noves històries empresarials de Reus’ també ha comptat amb la col·laboració de la corporació.
Al seu torn, el president de la Cambra, Mario Basora, ha destacat el bagatge de Domènech en el teixit empresarial reusenc i ha titllat l’obra de “petit tresor que explica curiositats d’empreses de casa nostra i històries que, de ben segur, sorprendran al lector”.
Jaume Llosas, director-gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus. Foto: DiariTots21
La Cambra de Comerç de Reus és una de les institucions que té un paper rellevant en el nou Fons de Transició Nuclear, per quant és membre de l’òrgan de governança, té veu i vot en la presa de decisions sobre la gestió més adequada dels recursos així com en la definició de les ajudes i dels subjectes destinataris d’un Fons que aportarà milions d’euros en el territori nuclear de la demarcació. Es busca facilitar la transició un cop les centrals nuclears hagin tancat. Parlem amb Jaume Llosas, director-gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus.
Quin és l’estat actual de la qüestió?
Ens trobem al principi d’un escenari on la llei que ho regula té un ampli recorregut i generarà recursos de manera recurrent durant una sèrie d’anualitats. Ser al principi vol dir que caldrà anar implementant paulatinament elements de millora i aplicar ajustos per tenir en compte les singularitats dels objectius d’aquests recursos així com la dels projectes que hagin d’implementar-se dins el territori beneficiari.
S’ha tancat la liquidació de 2023, on d’una previsió inicial d’ingressos de 60 milions d’euros hem passat a 83,5 milions, que s’han de destinar als fins i objectius que marca la llei, és a dir, temes com la reindustrialització, la transició energètica o la promoció econòmica dels territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears. S’està acabant de fer la distribució de la liquidació de 2023, on bàsicament s’ha repartit el Fons en municipis, que ho han de destinar a projectes o finalitats que vagin en línea al que marca la llei. Per tant, els ajuntaments no poden fer qualsevol cosa amb aquests diners: les inversions han de donar resposta a la llei. És a dir, no haurien de destinar-se a despesa corrent que preveuen els capítols 1 i 2 dels pressupostos municipals, o sigui, a les despeses de personal i despesa corrent. No poden contraure’s obligacions a les que no podran respondre més endavant perquè ja no tornaran a tenir ingressos extraordinaris com aquests.
Quins reptes us trobeu quant als municipis?
Tenim reptes com aquells municipis que han rebut uns ingressos que excedeixen molt el seu pressupost ordinari, amb casos que el doblen i fins i tot el tripliquen. La pregunta és a quin projecte destinem aquests recursos per tal de donar resposta a les finalitats que la llei preveu.
Aquests Fons són anuals. Fins quin any es podran rebre?
La llei no estableix un període temporal de vigència. Mentre no es derogui o mentre no es tanquin les centrals nuclears s’aniran rebent. Al moment que es clausurin les centrals, deixaran d’existir perquè no tindrem els recursos impositius, que procedeixen dels impostos que paguen les centrals nuclears, el que es coneix com a fet imposable. És a dir, fins els anys 2031, 32, 35 o el que sigui, segons dicti el Govern.
Es rebrà la mateixa cifra d’ajudes cada any?
No té per què ser axí. De fet, la previsió inicial era de 60 milions d’euros i al final, amb la liquidació efectiva, ha estat de poc més de 83 milions. Previsiblement anirà per aquí, però cal tenir en compte que estem assistint a un desenvolupament de les energies renovables que s’estan connectant al sistema de generació elèctrica i pot passar perfectament que l’energia nuclear no aporti tant al sistema i per tant, paguin menys impostos. Ara bé, al final una central nuclear necessita un mínim per funcionar, i es va preveure que serien els 60 milions d’euros els que generarien de manera constant/recurrent.
A qui es destinen els Fons?
L’any 2023 va ser una rara avis. Davant la impossibilitat de tenir projectes mínimament madurs, es donà sortida als recursos a partir de l’òrgan de governança, format per agents del territori (consells comarcals, els ajuntaments de Vandellòs i Ascó, les cambres de comerç, patronals, sindicats i la Generalitat). Es va acordar que una part es destinés als ajuntaments de l’àrea nuclear, els anomenats ajuntaments del Penta-1 (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona) i Penta-2. Els primers es troben a un radi de 10 quilòmetre d’una de les centrals nuclears i el segon, a 30 kms. També es decidí que una altra part aniria destinada a projectes d’alt impacte, concretamente a ILJIN Materials (Lotte) de Mont-roig, entre d’altres…
Com queda l’any 2024 quant a repartiment dels ajuts nuclears?
Ara canvia la situació. S’acordà que absolutament tot havia d’anar a projectes, vol dir que poden tenir orígens diversos: és a dir, únicament privats, a partir de col.laboracions público-privades o beneficiar un agent públic que decideixi presentar un projecte sòlid i sostenible. Ara no parlem de subjectes beneficiaris sinó de projectes beneficiaris. Això ha de donar resposta a la finalitat de la llei, és a dir, fer la transició per preveure el tancament de les centrals i afrontar la desaparició de 3.000 llocs de treball qualificats, més els llocs de treball accessoris. El repte és important.
S’estan fet públiques les convocatòries per a tirar endavant els projectes?
De moment només n’han sortit dues: una adreçada a projectes d’alt impacte i una altra, vigent, destinada a noves oportunitats de negoci. Són 15 convocatòries les previstes ara per ara i per enguany. El calendari de convocatòries d’ajuts a projectes ja està marcat per tot l’any i aniran publicant-se, per exemple, en temes agroalimentaris, i després vindran les adreçades a turisme. Com que som al principi del procés, hi ha coses que han de millorar, que han d’accelerar-se o bé s’han d’acabar d’incorporar.
Què estan fent en aquest sentit?
La Generalitat està aprofitant convocatòries que ja s’havien fet en altres anys i que per tant tenen bases tècniques molt marcades i treu noves convocatòries afegint els elements singulars dels territoris nuclears, amb majors percentatges d’intensitat d’ajudes. Així, la Generalitat s’adapta a la conjuntura del territori. Això evolucionarà cap a convocatòries noves, amb bases específiques per a projectes d’aquests territoris, però fer això no és fàcil donada la necessitat de complir amb els procediments reglats de creació i validació de convocatòries.
Estem parlant que la Generalitat farà 15 convocatòries diferents d’ajudes, però fins ara només s’han substanciat dues
Exacte. Per això estan sortint convocatòries antigues. L’objectiu final és que els recursos generats pel FTN han d’arribar a projectes d’economia productiva. Ara bé, les convocatòries noves necessiten ser redactades i han de ser aprovades per uns tècnics. I això són de mitja, aproximadament, vuit mesos de termini per la Generalitat quan com en aquests casos, parlem de noves normatives. Les primeres convocatòries específiques, sobre turisme rural, poden sortir el mes de novembre. I l’any que ve en sortiran d’altres. Repeteixo: som al principi i estem ajustant aspectes. L’important és que tenim uns recursos anuals molt notables i això requerirà que surtin convoctòries específiques.
A més a més, venim d’unes eleccions autonòmiques, falta que es constitueixi un nou govern i el pressupost de la Generalitat es va prorrogar, és el de 2023, amb la qual cosa l’assignació dels Fons de Transició Nuclear de 2024 no pren com a referència la liquidació de 2023, que va ser de 83 milions d’euros, sinó l’assignació pressupostària, que va ser de 30 milions (20 milions assignants, més 10 milions amb què ho amplià la Generalitat). Les convocatòries seran per atendre els 30 milions d’euros, no els 83. Quan es liquidi l’impost, que serà previsiblement al març de 2025, ens tornarà a passar el mateix: tindrem un excedent que haurem de repartir en convocatòries que hauran sortit en 2024 i que s’extendran en 2025.
Quan es percebrà la diferència de 30 a 83 MEUR?
El segon trimestre de 2025, segons les previsions indicades amb les que es treballa.
Les empreses o ajuntaments no cobraran l’ajuda, per tant, fins al segon trimestre de 2025. Això afegeix dificultats…
Correcte. Reitero que som a l’inici d’un projecte important i sempre que es comença cal adaptar-se. Al final, quan dintre d’uns anys ho veiem amb perspectiva, segur que la valoració serà molt positiva.
L’òrgan de governança va determinar que les empreses que volguessin arrencar projectes i ho poguessin fer amb recursos propis, tinguessin via lliure i en 2025, en sortir les convocatòries, i respecte aquelles inversions i despeses que es considerin elegibles, tindran un efecte retroactiu a u de gener de 2024. A títol d’exemple, una empresa que hagi fet la inversió al juliol de 2024 podrà presentar la sol·licitud en una futura convocatòria i, si acompleix els requisits de bases, tindrà una resolució favorable. Això ho va demanar l’òrgan de governança: que es pugui disposar de l’efecte retroactiu.
Quin paper juga i quin paper jugarà la Cambra de Comerç de Reus en els Fons de Transició Nuclear?
La Cambra de Reus i les cambres (Tortosa, actualment, i previsiblement la de Lleida, en el futur proper) juguen un paper molt important. En el cas de Reus, les dues centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs es troben dins el territori cameral i el gruix important de municipis, també. Així, de la zona Penta-1, de 18 municipis existents, 17 es troben en el territori de la Cambra de Reus, i del Penta-2, de 79, 50 són de la Cambra.
Som dins l’òrgan de governança, hi participem activament, com també en el reglament de desenvolupament de la llei. Hem volgut ser molt actius, fent aportacions de manera que el reglament fixi qüestions d’interès per als projectes que hagin de desenvolupar-se per part de les empreses o bé d’altres agents.
Com ara?
Hem realitzat aportacions importants, juntament amb d’altres agents presents en l’òrgan de governança, per aconseguir que les convocatòries tinguin una major intensitat de les ajudes (major % de cofinançament) o que puguin accedir a les convocatòries aquells projectes que presentin imports totals d’inversió més baixos. Podem dir que gairebé la totalitat de les propostes sortides des d’aquí han estat acceptades i la Generalitat les està incorporant a l’esborrany del reglament.
Es tracta de donar suport a petites i mitjanes empreses?
Correcte. També ajudem les empreses i ajuntaments que tenen dubtes per tal de tirar endavant amb l’adequada definició dels projectes o bé amb els tràmits a realitzar. Cal tenir present que hi ha una certa complexitat tècnica en la sol.licitud d’aquests ajuts. Aquí actuem acompanyant les empreses i les administracions perquè tot pugui arribar a bon port i tinguin la certesa que les sol.licituds que hagin fet tindran solvència i una possibilitat d’èxit molt elevat.
Quina tasca més realitzaran?
Nosaltres som agents econòmics, com les patronals -Pimec i Foment-, i existeixen també els agents socials, és a dir, els sindicats. Nosaltres rebrem una convocatòria bianual de 630.000 euros que ens han de permetre a tots aquests agents cobrir les despeses per poder tenir els tècnics o materials necessaris per ajudar les empreses a presentar els projectes, a poder fer les tasques de difusió a diferents punts del territori o bé la col.laboració que puguem mantenir amb un Consell Comarcal, per exemple.
S’estan posant en contacte les empreses amb la Cambra?
Sí. Tenim un mapa del que les empreses volen fer al territori i tenim empreses que s’han dirigit a nosatres per explicar-nos que tenen un projecte al calaix i el volen tirar endavant gràcies a les ajudes. Som presents en cinc comarques, tenim tècnics que trepitgen el territori i vies de col.laboració amb els Consells Comarcals. Nosaltres aportem expertesa i coneixement. Es tracta de donar solucions a les empreses en el seu projecte.
Parlem d’empreses existents i de noves?
És així, o una empresa ubicada fora del territori dels Fons de Transició Nuclear i que vol crear una unitat productiva amb seu fiscal dins d’aquest territori. També el cas d’empreses de nova implantació, com el cas de Lotte, que és claríssim, així com aquelles ja presents en el territori que facin ampliació amb creació d’ocupació o bé desenvolupin noves línies de negoci.
Parlàveu d’ajuntaments petits que rebran molt diners i que pot ser que no sàpiguen on invertir-los. Els conduireu a buscar solucions?
Parlem de casos com la generació d’energia via renovables amb teulades de béns de domini públic, per exemple. Tenim un departament d’energia renovable i assessorem en aquest camp, com en la creació de comunitats energètiques. Justament els pobles petits poden trobar-se que tenen més dificultats per tirar endavant un projecte de promoció econòmica, però no des del punt de vista energètic, que al final beneficia la població i pot permetre fer de punt d’atracció d’una empresa que així pot tenir l’energia a un preu molt més barat o de manera gratuïta, aconseguint un avantatge competitiu.
El Parc de Sant Jordi és el nou recinte de la fira del vi de Reus. Foto: Cedida
En un recinte més familiar i controlat, la fira Reus Viu el Vi, organitzada per la Cambra de Comerç de Reus, ha obert portes avui a les 18 hores al parc de Sant Jordi amb molt bones expectatives de participació. Fins diumenge, 23 cellers de les sis DOs que abraça el #TerritoriCambra, 11 marques de vermut i 9 restauradors oferiran tastos als assistents.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha estat l’encarregada d’inaugurar aquesta catorzena edició de la fira del vi, la primera que se celebra des que està al capdavant de l’Ajuntament de Reus. Acompanyada del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora -per a qui també representa la primera fira del vi d’ençà del seu nomenament- juntament amb membres del Comitè Executiu i d’altres autoritats del territori, Guaita ha tallat la cinta inaugural i, tot seguit, la geganta Arlet i La Somera, de la Colla dels Alegre de Reus, han amenitzat l’acte amb els seus tradicionals balls. La comitiva inaugural ha aprofitat per fer una passejada per la fira i saludar cadascun dels expositors participants.
La música de la primera jornada de la Reus Viu el Vi l’han posat els Cover H, que han protagonitzat un concert a la plaça de l’alcalde Anton Borrell. Demà serà Xavier Planas, amb el seu saxo, el que posarà les notes musicals a la fira.
Recordem que enguany s’ha estrenat la venda anticipada de packs, que es pot fer a través de la web de reusviuelvi.cat durant tot el cap de setmana. Abans de l’obertura de la fira, les vendes online anaven a molt bon ritme i superaven les expectatives de l’organització.
D’altra banda, els migdies de dissabte i diumenge se celebrarà la 5a Vermutada, on els assistents podran escollir entre les múltiples opcions de la marca Vermut de Reus i tres més que s’hi han sumat: La Madre Vermouth, Dos Deus Vermouth i Padró i Família.
Durant aquesta primera tarda, les sensacions entre els expositors són molt positives atenent la gran quantitat de tastos servits.
D’esquerra a dreta, Glòria Tibau, Àngel Xifré, Mario Basora i Ernest Roigé. Foto: DiariTots21
Els Fons de Transició Nuclear de 2024 no es percebran fins al segon trimestre de 2025 donat els impediments que provoca que no s’hagin aprovat els pressupostos de la Generalitat de 2024 i el Govern estigui funcionant amb pressupostos prorrogats.
La Cambra de Comerç de Reus ha estat protagonista aquest dimarts d’una xerrada informativa protagonitzada per la Generalitat per aclarir dubtes sobre els Fons. Durant la mateixa, el delegat de la Generalitat alCamp de Tarragona, Àngel Xifré, ha detallat les quanties i els possibles beneficiaris dels ajuts -ajuntaments i empreses- i ha subratllat que de 2023 es rebran 83,5 milions d’euros en comptes de 60 milions inicialment previstos, tot i que la falta de pressupostos de la Generalitat en 2024 provocarà que no es cobrin aquests fins el segon trimestre de 2025.
En 2024 només hi ha aprovats 23 milios d’euros -és el que es va consignar en el pressupost de 2023-, però l’impost nuclear que nodreix els Fons arribarà igualment i se suposa serà similar, per la qual cosa es pot arribar a una xifra similar a la de 2023, uns 83 MEU. Els Fons de Transició Nuclear es nodreix de l’impost a les centrals nuclears, principalment.
Durant la xerrada ha quedat clara la dilatació en el temps que provoca una norma nova com aquesta a l’hora de les tramitacions i la percepció dels ajuts.
8 MEU més per als ajuntaments
D’altra banda, els ajuntaments de l’entorn més proper a les centrals nuclears rebran prop de 8 milions més d’euros que procedeixen d’una part substanciosa dels Fons de Transició Nuclear que anaven destinats a l’empresa sudcoreana ILJIN Materials, que obrirà una fàbrica de components de bateries a Mont-roig del Camp en una de les inversions industrials més importants fetes a Catalunya els darrers anys.
Com sigui que la firma sudcoreana ja ha aconseguit altres aportacions de l’Estat, es reduirà la seva aportació dels Fons de Transició Nuclear dels 12 als dos milions. Bona part de la resta es repartirà entre els municipis ja que així es va decidir en l’òrgan de governança que decideix sobre els Fons.
Així ho ha confirmat aquest dimarts el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora -membre de l’òrgan de governança- , en la conferència feta per la Generalitat per explicar l’estat de la qüestió d’aquests fons i on també ha intervingut Glòria Tibau, directora territorial del Departament d’Acció Climàtica, i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé.
Es tracta dels ajuntaments que formen part de l’anomenat Penta-1, els més propers a la central i que en el cas concret del Baix Camp són Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp i Pratdip. En el total del Penta-1 hi ha 18 municipis, entre Ascó i Vandellòs.
Els Fons de Transició Nuclear tenen com a fi mitigar l’impacte del futur tancament de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, que suposarà la pèrdua de 3.000 llocs de treball directes, a banda dels indirectes. Es calcula aportar uns 83 MEU cada any fins que tanquin les centrals, diners destinats a economia productiva, sigui per empreses privades, col.laboracions entre sector públic i privat o directament sector públic.
El primer any -2023- es van beneficiar el ajuntaments, mentre el segon es prima els projectes i no els beneficiaris. En 2023 s’han donat casos com municipis de 700 habitants que percebran 1,5 milions d’euros –Pratdip va aprovar en 2022 un pressupost municipal d’1,8 milions d’euros-, amb la dificultat de veure on els poden destinar aquests enormes fons de manera que acompleixin les bases que la llei fixa.
Mario Basora, Sandra Guaita i Noemí Llauradó, en la presentació de la fira. Foto: Cedida
Si fa unes setmanes es va poder conèixer el cartell i els primers detalls de la petita migració que enguany protagonitzarà la fira Reus Viu el Vi des de la plaça de la Llibertat reusenca fins al parc de Sant Jordi, aquest dimecres la Cambra de Comerç de Reus ha presentat tots els detalls de la catorzena edició del certament. El fet més rellevant és que la fira continuarà centrada en les denominacions d’origen que produeixen vi dins del ‘territori Cambra’ (la DO Catalunya, la DO Conca de Barberà, la DO Montsant, la DOQ Priorat, la DO Tarragona i la DO Terra Alta, a més de la DO Cava), tot i que l’objectiu general que es busca en la celebració d’enguany és que sigui més “amable i familiar”.
La massificació i el risc de morir d’èxit que es corria en el cas de continuar a la plaça de la Llibertat ha fet decidir a la Cambra a traslladar el Reus Viu el Vi fins a la plaça d’Anton Borrell del parc de Sant Jordi. Allà s’hi trobaran els vint-i-tres cellers participants en els tastos de vins i caves; mentre que en el sector del parc que queda darrere l’Esplai de Jubilats s’hi organitzaran els tastos de vermut i les Vermutades dels migdies de dissabte i diumenge amb els estands de les vuit marques integrades sota el paraigua de Vermut de Reus i les tres marques externes que s’han afegit a la fira d’enguany. Finalment, la zona gastronòmica s’ubicarà en l’espai que connecta la plaça Anton Borrell amb la plaça de l’Univers, amb estands de formatges, embotits o productes de pastisseria, a més d’un espai per l’establiment guanyador de la ruta Ganxet Pintxo. En total els assistents podran triar entre gairebé 200 referències representatives dels millors vins i vermuts del territori.
Mario Basora, president de la Cambra de Reus, ha explicat que “la massificació que s’havia viscut els darrers anys no era agradable ni pel públic ni pels cellers, els quals no podien fer bé la seva feina”, de manera que es confia que el guany de metres quadrats i la nova distribució permetrà satisfer a tothom i guanyar un públic familiar que fins ara no hi tenia cabuda. A més, el fet de poder comptar amb un recinte tancat, permetrà controlar millor l’aforament i l’horari de tancament.
Precisament, a més del canvi d’escenari, l’horari de la fira també varia, concretament per avançar-se a les 10 de la nit. L’objectiu no és altre que aprofitar les sinergies i el moviment de gent al voltant del Reus Vi el Vi per portar clientela als restaurants de la ciutat, de manera que s’espera que hi hagi un traspàs de públic entre la fira i els establiments de restauració quan es tanqui la degustació. Una altra de les novetats seran les actuacions de música en directe, de manera que es proposa un canvi d’estils i es deixen les sessions de DJs per apostar per la música en directe amb el grup de versions Cover H, el divendres a la tarda, mentre que el dissabte serà Xavier Planas i el seu saxo els que posaran el fil musical de la Reus Viu el Vi.
Venda anticipada de packs
Les llargues cues per comprar els tiquets de tast han estat un dels handicaps habituals als que s’ha enfrontat la fira en les hores punta, de manera que en aquesta edició de la Reus Viu el Vi es posa en marxa un sistema de venda de packs de manera anticipada a través de la plataforma habilitada a la web de la fira: www.reusviuelvi.cat . D’aquesta manera, els visitants podran fer la seva compra a la web, descarregar-se el justificant de compra o un codi QR i recollir la comanda a les casetes instal·lades a la fira. Els que prefereixin fer la compra a la fira també podran fer-ho a les casetes ubicades a les dues entrades (plaça Anton Borrell/Av. Sant Jordi o cantonada del carrer General Moragues). Una tercera opció serà fer la compra en una caseta instal·lada a la plaça de Prim.
Sandra Guaita ha agraït a la Cambra la possibilitat d’inaugurar la fira en el seu primer any de mandat. Foto: Tots21
Altres ofertes rellevants vinculades amb la fira seran les accions que connecten el món del vi amb el món del vermut i, més concretament, amb el Vermut de Reus. Per tot això, el dissabte i el diumenge al migdia, de 12:00 h a 14:30 h es realitzaran vermutades a l’espai de promoció de la marca Vermut de Reus estarà gestionat per l’Agència Reus Promoció. Els assistents podran triar entre les diverses marques que treballen sota la marca Vermut de Reus i que són Cori, Fot-li, Iris, Miró, Olave, Or del Camp, Rofes i Yzaguirre. També hi haurà tres marques convidades, La Madre Vermouth, Dos Deus Vermouth i Padró i Família. L’àrea del vermut també estarà oberta durant la fira en horari de tarda.
Pel que fa al celler que s’ha convidat enguany de fora del ‘territori Cambra’ es tracta del celler El Pescador (DO Catalunya), de Peralada, a Girona. Amb gairebé 60 anys d’història, aquest celler presenta una selecció de vins refrescants i icònics, entre els que es compta el Blanc Pescador, número u entre els vins d‘agulla.
La inauguració de la fira es durà a terme el divendres 7 de juny a les 19:00 h i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, serà l’encarregada de donar el tret de sortida a la Reus Viu el Vi. L’acte comptarà amb el suport de la Colla Alegre impulsora del nou element festiu de la Somera, que serà a l’obertura de la fira amb la geganta Arlet.
Com a activitat prèvia, la Cambra de Comerç de Reus ha organitzat un tast de vins, “Garnatxa blanca, l’anima de la DO Terra Alta”, dirigit a professionals de la restauració i l’hostaleria i impartit per Jordi Rius Gironés, secretari del Consell Regulador DO Terra Alta, sommelier, enòleg i enginyer agrícola. El tast es farà el dilluns 3 de juny a les 19.30h a l’Espai Llotja.
Un reflex del l’activitat de la ciutat
L’alcaldessa Sandra Guaita, que serà l’encarregada d’inaugurar la fira per primer any com a màxima responsable municipal –“enguany és un any amb moltes primeres vegades”, reconeixia– ha destacat que la Fira del Vi i la representativitat de les set denominacions d’origen que treballen en el territori de la Cambra de Reus són un reflex de l’activitat de la ciutat i també una forma de posar en relleu la tasca de la pagesia i del sector agroalimentari”. En aquesta línia, Guaita ha assegurat que l’Ajuntament de Reus continuarà treballant i seguirà acompanyant els agents d’aquest sector per tal de garantir que continui funcionant i sent un sector de referència a Reus i tot el seu àmbit.
Per la seva banda, Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat, considera que totes les novetats introduïdes enguany a Reus Viu el Vi serviran per apujar el nivell de la fira, que ja era molt alt”, a més d’assegurar que iniciatives com aquesta “reforcen el vincle, tant present com passat i tant de la Cambra com de la ciutat de Reus, amb el seu entorn, que és el que ens ha fet tal com som tant a nivell comercial com de ciutat”. Finalment, la regidora ha valorat molt positivament el canvi horari que ha de permetre tancar abans la fira amb l’objectiu d’afavorir el sector de la restauració. “Em consta que és una mesura que el sector aplaudeix”.
Finalment, per aquells wine lovers que no poden viure sense com partir les seves vivènvies a través de les xarxes socials, la Cambra ha organitzat el concurs d’Instagram#MomentsReusViuelVi, a través del qual es premiarà les millors fotos en aquesta xarxa social que els assistents facin i pengin a la xarxa durant la fira amb l’etiqueta #MomentsReusViuelVi. En concret es reconeixeran les tres millors instantànies amb els següents premis: primr premi, una nit + esmorzar a l’hotel Termes de Montbrió amb una ampolla de vi a l‘habitació; segon premi, un assortiment de vi de la fira; i un tercer premi consistent en una entrada doble a l’Aquatònic.
Una mostra de galetes amigues dels forners de Reus i comarca. Foto: Cedida
La sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus ha estat, aquest dilluns, l’escenari de la presentació de la quarta edició de la Galeta Amiga, la iniciativa articulada conjuntament pel Gremi de Forners de Reus i el Baix Camp i el Gremi d’Artesans Pastissers de les comarques de Tarragona, amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Reus, per donar suport a la Fundació Esclerosi Múltiple.
El dolç solidari es podrà adquirir en més de vint forns, pastisseries i confiteries de la província, a més de a la Cambra de Comerç de Reus. Totes les persones que ho vulguin podran comprar els paquets de galetes, de deu unitats cadascun, al preu de 3,50 euros. La recaptació va destinada a la FEM. Com ja és habitual, la campanya es desenvoluparà del 15 al 30 de maig, coincidint la cloenda amb la celebració del Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple.
Un moment de la presentació del dolç a la Cambra de Comerç de Reus. Foto: Cedida
La Galeta Amiga és una galeta de mantega que cada elaborador ha fet seguint la seva pròpia recepta. D’aquesta manera, es poden anar tastant les propostes de cada obrador. Els forns participants són:
• Pili Huguet (Reus)
• Josep Maria Huguet (Reus)
• Pa Bo (Reus)
• Sistaré (Reus i Tarragona)
• Racionero (Castellvell i Reus)
• La Glòria (Miami Platja)
• López (Falset)
• Casa Fornet (Alcover)
• Cal Tullet (L’Espluga de Francolí)
• Joan (Montblanc)
• Ca la Regina (Vinyols i els Arcs)
• Caelles (Reus)
• Lleteria Granja Armengol (Reus).
Per la seva banda, les confiteries i pastisseries col·laboradores són:
• Padreny (Reus)
• Poy (Reus)
• Conde (Tarragona)
• Trill (Tarragona)
• Montserrat (Tarragona)
• La Confiança (L’Arboç)
• Sant Salvador/Quin Cacau (Cambrils i Reus)
• Federico (Gandesa)
• Pepi (Ulldemolins)
La campanya de la Galeta Amiga va aconseguir recaptar en la passada edició (2023) 3.545 euros.
Un moment de la tallada de la cinta inaugural. Foto: DiariTots21
Amb la tradicional tallada de cinta i una trobada social a l’Espai Llotja de la Cambra de Comerç de Reus ha arrencat aquest dijous a la tarda una nova edició de la popular Ganxet Pintxo, que ofereix més dies de degustació gastronòmica que mai, 17 en comptes de 10, i concentra els esforços en una única edició.
Són 33 els restaurants participants i nombrosos els premis que presenta, amb una incidència especial en les xarxes socials, com destacava el vicepresident segon de la Cambra i responsable des de fa 13 anys de la Ganxet Pintxo, Jaume Batista.
El president de la Cambra, Mario Basora, es dirigia a l’auditori per destacar que justament la ruta de tapes reusenc “està més que consolidada i compta amb una col·laboració històrica del Banc de Sang”. És tradició de la Cambra unir les seves activitats de cara a l’exterior amb actes de solidaritat amb entitats de la ciutat o de l’entorn.
Al seu torn la representant del Banc de Sang i Teixits de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Núria Vilanova, tenia paraules d’agraïment a la corporació cameral i recordava que les persones que acudeixin al recinte hospitalari a donar sang els dies 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de maig rebran dos vals per a tapes. Justament, aquesta promoció provoca una de les majors afluències anuals de donants a l’hospital.
Finalment, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, tancava els parlaments subratllant “la voluntat d’innovar de la Ganxet Pintxo”, i recordava que durant uns dies coincidirà amb la celebració de la Fira de Circ Trapezi.
La inauguració acabaria amb una degustació d’un assostiment de tapes i quintos Estrella Damm -que és l’empresa patrocinadora- que val a dir van volar en un vist i no vist.
La foto de grup feta a la plaça Prim. Foto: DiariTots21
Imatge de les autoritats brindant per l’èxit de la ruta de tapes. Foto: Cedida
No podia faltar en la setmana de l’arrencada de la Ganxet Pintxo de Reus la foto de família dels restaurants i establiments participants -33 en total- i dels organitzadors. Així, aquest matí s’ha reviscut la clàssica escena de la foto col.lectiva sota els peus del cavall del general Prim.
La instantània ha comptat amb la presència dels restauradors; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó; el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; el coordinador de la ruta de tapes, Jaume Batista, i el representant de Damm, Òscar Mas.
Recordem que la ruta s’inaugurarà a l’Espai Llotja aquest dijous 9 de maig, a partir de les 20 hores. Les tapes de la ruta, que arriba a la 23ena edició, tindran un preu de 4 euros i també inclouran, com és habitual, el quinto o la canya Estrella Damm.
La Ganxet Pintxo Primavera 2024 és una iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus, amb el patrocini d’Estrella Damm i el suport de l’Ajuntament de Reus.
La Fira tindrà lloc el pròxim dijous 23 de novembre
Compte enrere per a la primera edició de la Fira de l’Ocupació de la Conca de Barberà, organitzada per la Cambra de Comerç de Reus i Concactiva, que tindrà lloc aquest dijous, 23 de novembre, a l’església de Sant Francesc de Montblanc, i que comptarà amb un ampli ventall d’empreses referents de la comarca de la Conca de Barberà. Actualment, el certamen ja compta amb més de 500 persones inscrites.
La Fira serà un espai de trobada entre empreses i entitats representatives de la comarca que necessiten contractar personal i persones que busquen feina o volen millorar la seva ocupació, posant especial èmfasi en el jovent. Hi participaran les empreses Camping Cupfan, English Summer i Balneario Villa Engracia SL, Mahle, Europastry, Noxifer, Kriscadecor, Veralia, Coperal, Pastisfred, Drac Actiu, Vigerm, K-Lagan, AMES Simo Group i les ETTs Adecco, Eurofirms i Randstad.
La Fira comptarà també amb la participació d’APRODISCA, l’Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà, el Servei Català d’Ocupació (SOC), el Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp, l’Oficina Jove de la Conca de Barberà i el programa Ocell de Foc, de benestar emocional i salut mental per a joves.
Inscripcions obertes per la Fira i els tallers que s’hi organitzen
Les inscripcions per participar a la primera edició de la Fira de l’Ocupació de la Conca de Barberà es mantenen obertes. L’horari de l’esdeveniment serà de 9 a 14 hores, franja durant la qual les persones que visitin la Fira podran apropar-se als estands de les empreses, conèixer quins perfils professionals necessiten incorporar i entregar el seu currículum. L’accés és gratuït però cal formalitzar la inscripció a https://cambrareus.org/fira-ocupacio-montblanc-2023/.
Així mateix, en el marc de la Fira s’ofereix als joves i persones inscrites l’oportunitat de poder participar en diverses activitats formatives per millorar les seves capacitats a l’hora de cercar feina. En concret, a la sala de les Corts Catalanes s’hi duran a terme les jornades ‘Descobreix els teus talents! Autoconeixement per la recerca de feina’ (de 9.30 h a 10.30 h) i ‘L’actitud, la clau de l’èxit’ (d’11.00 h a 12.00 h). A més, s’oferirà el ‘Role playing’ d’entrevista de feina per obtenir estratègies a l’hora d’afrontar una entrevista laboral, amb sessions individuals (d’11:30 h a 14 h).
Hi haurà servei d’autobús gratuït fins a la Fira amb sortida des de Reus i l’Espluga de Francolí, amb algunes places encara lliures. Per fer la reserva de plaça cal contactar amb piceonline@cambrareus.org.
Benvinguda institucional
El dia de la Fira a les 9.25 hores, tindrà lloc la benvinguda institucional, a càrrec de l’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó Balanyà; del vicepresident de la Cambra de Comerç de Reus, Àngel Torija Ara; i del president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Joan Canela Rios. Posteriorment, les autoritats visitaran els estands de les empreses.
Presentació de la Ganxet Pintxo de Tardor 2023. Foto: Cambra Reus
El restaurant Grillats ha estat l’escenari de la presentació de la Ganxet Pintxo de Tardor 2023, que tindrà lloc del 2 al 12 de novembre. Les tapes de la ruta, que arriba a la 22ena edició, tindran un preu de 4 euros i també inclouran el quinto o la canya Estrella Damm. En total hi participen 37 establiments, cinc més que en la passada edició de primavera.
A l’acte de presentació de la Ganxet Pintxo de Tardor 2023 hi han assistit: Mario Basora, president de la Cambra de Comerç de Reus; Jaume Batista; coordinador de la Ganxet Pintxo, Noemí Llauradó, regidora de Promoció de Ciutat; Javier Tirado, director de Marketing de Damm; Núria Vilanova, coordinadora de donacions del Banc de Sang i Teixits del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre; i Carol Colom, propietària del restaurant Grillats.
Tapa i quinto o canya Estrella Damm, a un preu de 4 euros
La Ganxet Pintxo manté el preu de la tapa als 4 euros. Els responsables dels establiments participants han rebut l’assessorament de la xef Eva Hausmann, la qual ha participat en tots els processos d’acompanyament que s’han realitzat en aquesta edició. El resultat final són trenta-set creacions on prevalen els productes de Km0, vinculats al territori.
Donar sang, té premi
La Ganxet Pintxo recupera, aquesta tardor, la històrica col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Joan. D’aquesta manera tots els que vagin a donar sang els dies 7,8 i 9 de novembre rebran dos vals per bescanviar per tapes, gentilesa dels establiments participants. L’horari per donar sang és de 9 a 14 hores i de 15 a 20 hors. Es recomana que els interessats en fer les seves donacions realitzin la reserva prèvia a la pàgina donarsang.gencat.cat.
Una ruta que continua sent 100% digital
La ruta manté, per tercera edició consecutiva, el seu canal de difusió 100% digital. D’aquesta manera es continua amb l’aposta decidida per la sostenibilitat i el respecte mediambiental.
Els clients podran accedir a tota la informació a través de l’App de Gastronosfera i també a la pàgina web gastronosfera.com. En tots els elements visuals a les xarxes socials de la Ganxet Pintxo es podrà accedir al codi QR que permet descarregar-se l’aplicació. A més Gastronosfera permet geolocalitzar els establiments participants.
Una ruta amb premis
Com és habitual, els clients de la ruta tindran l’oportunitat de votar les millors tapes de la Ganxet Pintxo. Una votació que servirà per determinar els guanyadors dels tres premis populars i que permetrà participar en diversos sortejos.
La foto de grup dels participants a la ruta es farà el dimarts 31 d’octubre, a les 11 hores a la plaça de Prim. La inauguració de la ruta serà el dijous 2 de novembre a les 20 hores a l’espai de la Llotja de Reus.
La Ganxet Pintxo Tardor 2023 és una iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus, amb el patrocini d’Estrella Damm i el suport de l’Ajuntament de Reus.
Aquest dilluns, 30 d’octubre, s’ha fet entrega del xec amb la recaptació del III Concert Solidari en benefici de l’Associació Swim For Ela, que va tenir lloc el passat divendres, 20 d’octubre. En total, s’han recaptat 2318,67 euros.
L’objectiu de l’actuació ha estat recaptar fons per la investigació i acompanyament de malalts i famílies afectades per l’ELA. Els diners aconseguits es destinaran a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), amb la referència de la doctora Mònica Povedano, investigadora principal de l’IDIBELL i cap de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Precisament Povedano va assistir al concert del passat 20 d’octubre.
El concert solidari va anar a càrrec de la Kreismusikshule de Berlín. Dirigida per Volker Hühne, la formació va interpretar ‘Hänsel i Gretel’, de Humperdinck, i la ‘Simfonia nº9’, de Schubert.
L’acte musical va estar patrocinat per Mémora, amb l’organització de la Cambra de Comerç de Reus, Fundación Mémora, la Unió de Botiguers de Reus i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, l’Arxiprestat de Reus, l’Associació Swim for Ela i l’Associació de Concerts de Reus.
D’esquerra a dreta, el regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Carles Prats; Blanca Cabré i Josep Bages, de la Cambra. Foto: Tots21
La Cambra de Comerç de Reus entregarà dimecres els Premis Cambra Reus, que enguany tindran un caràcter monogràfic, ja que estaran centrats a reconèixer diverses realitats empresarials que s’han distingit per la innovació i la transformació digital.En total es lliuraran 29 distincions que serviran per remarcar la tasca d’institucions, empreses i empresaris que s’han significat per l’aposta tecnològica. A la convocatòria s’hi afegeixen, també, els premis de periodisme, que en aquesta ocasió serviran per valorar quatre treballs centrats en l’àmbit de la innovació. L’acte serà presidit pel secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos.
La gala, que es realitzarà al Teatre Fortuny de Reus a partir de les 19 h del dimecres 30 de novembre, compta amb el patrocini de diverses empreses i institucions, destacant el suport de la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus.
Tal com ha explicat Berta Cabré, membre de la Cambra, “els premis tenen la voluntat de realçar el teixit d’empreses de l’àmbit territorial de la Cambra que comprèn les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. I fer-ho posant l’èmfasi en realitats i sectors diferents. Des d’empreses del sector comerç, passant pel turisme, l’industrial, l’energètic, l’agroalimentari, els serveis, les arts gràfiques o l’estrictament tecnològic, sense oblidar el món de l’ensenyament per destacar centres de formació, com són els instituts Antoni Ballester de Mont-roig o Joan Amigó de l’Espluga, que dediquen, temps i esforços, a forjar nous professionals pel sector”.
Premis d’Honor
El jurat dels premis Cambra ha enriquit la selecció de guardonats amb quatre premis d’honor per subratllar trajectòries d’institucions i empresaris molt significats. D’aquest últim cas destaquen els reusencs Andreu Rodríguez i Josep Anton Aliagas.
La Universitat Rovira i Virgili i el Centre de Lectura també seran distingits de manera especial. En el cas de la URV, es voldrà posar èmfasi en el projecte que coordina per la creació d’un segell digital del vi. Pel que fa al Centre de Lectura, es voldrà reconèixer la tasca de digitalització del seu fons documental, amb més de 300.000 referències consultables, i el sistema de difusió en línia de les seves activitats que ha permès multiplicar l’efecte divulgador de l’entitat.
Premi per a Jaume Garcia, de Tots21
En paral·lel als Premis Cambra, la corporació realitza novament la convocatòria adreçada al sector periodístic. En aquesta ocasió s’han distingit quatre treballs que tenen en comú la voluntat de realçar diverses realitats empresarials que es caracteritzen per la innovació tecnològica. És el cas del programa Fem Comptes de Canal Reus dirigit per Clara Marquiegui; la secció Cas d’Èxit de l’Indicador d’Economia signada per Mònica Carrasco; el treball “Venda on line a les llibreries de proximitat: somni o realitat?”, de Joel Medina, publicat al Reusdigital.cat, i el reportatge sobre l’activitat de difusió i assessorament que fa la Cambra sobre el programa KIT DIGITAL, signat per Jaume Garcia, director de Tots21.
Atenent el caràcter dels premis, la gala comptarà amb la intervenció d’Albert Martínez Lacambra, director general de Red.es, entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, a través de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Martínez Lacambra que farà una breu dissertació sobre el programa Kit Digital i l’oportunitat que representa per la modernització del teixit productiu.
Com és habitual l’acte de lliurament dels premis Cambra vol servir per realçar el talent de les comarques de l’àmbit territorial de la corporació. D’aquesta manera la festa s’obrirà amb l’actuació de l’arpista de l’Espluga de Francolí, Anna Amigó, que interpretarà algunes peces del seu últim espectacle. Així mateix, dos periodistes del territori seran encarregats de conduir la gala. Es tracta de la reusenca Anna Fortuny, que actualment desenvolupa la seva activitat professional a la Xarxa de Televisions Locals, i el montblanquí Josep Ardila, director de Ràdio Montblanc i col·laborador de TAC 12.
La farina de Mestral, essència de l’aperitiu dels Premis
En finalitzar la gala els assistents podran desplaçar-se a l’espai de la Llotja on es servirà l’aperitiu dels premis i que serà elaborat pel Gremi de Forners de Reus i el Baix camp. Un aperitiu que tindrà un fil conductor, la farina de Mestral. De fet aquest serà l’ingredient comú de totes les menges que es serviran a l’àpat i que seran regades amb el vi i el cava del territori.
El projecte de la farina de Mestral és una iniciativa del Gremi de Forners amb el suport de la Cambra de Reus. Un producte de quilòmetre zero elaborat amb el blat de la cooperativa Coperal de Santa Coloma de Queralt, molt a farines Poquet d’Ascó. Precisament els assistents seran obsequiats amb un quilo de farina, un pa de Mestral i un pa foradat.
L’aperitiu s’acompanyarà de cava i vins de les Denominacions d’Origen de la Cambra de Comerç de Reus.
Rehabilitem l’Estel, el projecte triat per recaptar fons
La darrera edició dels Premis Cambra, la del 2021, va servir per encetar una línia de col·laboració solidària amb diverses entitats. En aquella primera ocasió es van recaptar fons per fer possible el nou parc infantil de l’escola d’educació especial Nostra Senyora del Mar de Reus. Per aquest 2022 el projecte triat és Rehabilitem l’Estel, una iniciativa de Llars Socials Reus per adequar cinc habitatges sostenibles i socialment justos al carrer de l’Estel de Reus.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
