Què suposa créixer amb dolor?

🔊 Escoltar la notícia

Viure amb dolor canvia la vida de les persones, canvia el seu dia dia, canvia el seu humor i, en molts casos, provoca problemes de salut mental, com depressió, ansietat, ira, comportaments suïcides… Quan aquest problema de salut el pateixen els infants, a totes aquestes patologies se n’hi afegeixen d’altres, com la manca d’interacció amb els companys de l’escola i qualsevol altra activitat que puguin dur a terme. Se senten aïllats i incompresos i això afecta el seu desenvolupament en un moment en què estan formant la seva personalitat.

El doctor Jordi Miró és el director de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV-FG i fa anys que intenta visibilitzar el que ell considera un problema de salut pública. La setmana passada va poder fer-ho en un Vermut de la Cambra de Reus, davant d’una sala plena a vessar. Segons explica Miró, l’any 2008 es va fer un estudi que va concloure que el 37% de la població del Camp de Tarragona d’entre 8 i 16 anys pateix dolor crònic infantil. Tot i que són unes dades esfereïdores, un estudi recent de la mateixa càtedra fet en diferents escoles de Reus ha elevat aquesta xifra fins al 46%. D’aquest percentatge, “un 5% té greus problemes de discapacitat”, segons Miró, “i gairebé no hi ha programes per tractar aquesta patologia”.

El dolor crònic infantil es pot traduir en mal d’esquena, mal abdominal, mal de cap… i el fet que els pacients siguin nens i nenes fa que les seves famílies pateixin encara més. “Al malestar psicològic, perquè estem parlant d’una situació duríssima, s’han d’afegir les dificultats econòmiques que això suposa perquè estem parlant d’una despesa anual de prop de 9.000 euros per família”, explica el doctor Miró.

Sempre s’ha dit que mentre creixem podem patir dolor. És aquella expressió de les àvies de “no pateixis, tens mals d’ossos perquè estàs fent l’estirada, però, quan hagis crescut, et passarà”. Segons apunta Jordi Miró, això és una llegenda urbana: “Pot ser cert que el creixement provoqui dolor però, quan es cronifica, és molt difícil de tractar”. I aquí el doctor aporta més dades: “El 30% dels infants amb dolor infantil continuen patint dolor quan són grans i, a més, aquest dolor s’acaba extenent a més parts del cos”.

Tot i aquestes dades, però, el dolor crònic infantil és “el gran desconegut i estar infratractat”, segons Miró. Un altre estudi de la mateixa càtedra apunta que el 80% dels metges d’atenció primària i el 86% dels pediatres reconeix que té problemes de formació, una qüestió que els impedeix ajudar a aquests pacients com cal.

Manca de finançament per investigar
El fet que sigui desconegut fa que no estigui considerat un problema de salut pública, “no només per part dels governs, sinó tampoc per la població i per això s’hi acaben dedicant molt pocs recursos”, es queixa Jordi Miró. A Espanya, l’Estat dedica 0,1 milions d’euros a la investigació del dolor, segons dades de l’any 2019, però “el dolor infantil no té ni un euro”, s’exclama el catedràtic. Per això la Càtedra de Dolor Infantil de la URV-FG està lluitant per visibilitzar aquest problema.

La càtedra compta, des del 2015, amb el finançament de la Fundació Grünenthal, una entitat que treballa sobre el dolor crònic. Per a la presidenta i directora general de la fundació a Espanya i Portugal, Ana Martins, “el dolor infantil és una amenaça i una realitat i per això vam decidir col·laborar amb la URV, que està fent un treball extraordinari”. Miró explica que cal invertir i promoure la recerca en dolor i “aquí és on Reus i la URV som diferents perquè contribuïm de manera decisiva en aquest àmbit”.

I és que l’hospital Sant Joan de Reus és un dels set centres sanitaris europeus, i l’únic reconegut a Espanya, que té un programa de tractament per al dolor crònic infantil. A més, l’equip del doctor Miró està desenvolupant, actualment una aplicació mòbil per a l’autoadministració del tractament. “Hi ha nens i nenes que no poden venir fins a Reus a fer el tractament i per això volem facilitar-los les coses perquè se’l puguin administrar ells mateixos”, explica Miró.

Per al catedràtic, la falta de voluntat política és un dels problemes clau en aquest àmbit perquè, “tot i que nosaltres estem fent una tasca de sensibilització de la societat, ens costa molt que els polítics inverteixin en aquest tema”. L’objectiu de Miró és aconseguir passar el programa de recerca al nivell assistencial, però “deu anys després de començar el programa, encara no ho hem aconseguit” conclou.

V.Tapias