Emma Pomeroy i Lucía López-Polín, amb la reconstrucció de la dona neanderthal Shanidar Z. Foto: E.Pomeroy-Cambridge Univ.
Els avenços en genètica i tècniques d’imatge permeten per fi conèixer de forma realista l’aspecte dels nostres avantpassats, dels quals només es conserven fòssils i no sempre en bon estat. Avui hem pogut veure com era la cara d’una dona neandertal que va viure fa 75.000 anys al territori que actualment ocupa el Kurdistan iraquià.
Aquest procés de reconstrucció facial ha sigut possible gràcies a un equip d’arqueòlegs i paleoantropòlegs liderat per la Universitat de Cambridge, d’entre els quals hi ha la Dra. Lucía López-Polín, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i responsable dels treballs de conservació i reconstrucció de les restes. Els treballs de reconstrucció han necessitat més d’un any de treball per tal de recomposar els més de 200 fragments cranials.
El procés minuciós per recuperar els fòssils d’aquesta dona, batejada com Shanidar Z, i posar-li cara es descriu en un documental de Netflix produït per la BBC, “Secrets of the Neanderthals” disponible a tot el món a partir d’aquest dijous. Els neandertals es van extingir fa uns 40.000 anys però durant milers d’anys van conviure amb els Homo sapiens, i se sap que les dues espècies van hibridar. De fet, les poblacions actuals tenen una part d’ADN neandertal.
|
Altres notícies: |
Tot i que l’aspecte de Shanidar Z ens pugui resultar familiar, la Dra. Emma Pomeroy, paleoantropòloga del departament d’Arqueologia de la Universitat de Cambridge, afirma que “els cranis dels neandertals i els humans tenen un aspecte molt diferent”. Entre aquestes diferències, destaquen els enormes arcs superciliars que tenen els neandertals i l’absència de mentó, amb una part mitjana de la cara sortint que dóna com a resultat un nas molt més prominent.
Una nova anàlisi suggereix que Shanidar Z era una dona gran per a la seva època, potser d’uns 40 anys, segons els investigadors, que havia de ser una edat significativa a la prehistòria. Com que no disposaven dels ossos pèlvics, l’equip es va basar en la seqüenciació de les proteïnes de l’esmalt dental per determinar-ne el sexe. Les dents també es van utilitzar per mesurar-ne l’edat a través dels nivells de desgast. Algunes peces frontals s’havien desgastat fins a l’arrel. Els científics estimen que feia 1,5 metres, cosa que recolza la hipòtesi que era una femella.
Una extracció de restes molt complexa
L’extracció de les restes d’aquesta dona neandertal a la cova Shanidar va ser un procés complex i delicat. El crani estava completament aixafat i recobert de roques, probablement degut a un despreniment poc després de la seva mort, ja que hauria passat després de la descomposició del cervell, però abans que el crani s’omplís de sediments.
L’acumulació de sediments durant desenes de milers d’anys va compactar encara més el crani, que quan va ser trobat s’havia aplanat tant que només feia uns dos centímetres de gruix. Abans de la seva extracció, l’equip d’arqueòlegs i arqueòlogues, van deixar exposades les restes, les van consolidar amb productes especials per tal de, posteriorment, extreure-les amb dotzenes de petits blocs.
Posteriorment, i ja en el laboratori de Cambridge, van passar per l’escàner cadascun dels blocs per poder extreure els ossos del seu interior d’una manera guiada. “Va ser com un trencaclosques 3D d’alt risc. Un sol bloc necessitava uns 15 dies per ser processat”, ha explicat Emma Pomeroy. Finalment, el crani reconstruït va ser escanejat i imprès en 3D. Aquesta va ser la base perquè els paleoartistes Adrie i Alfons Kennis, afegissin capes de múscul i pell artificial per ressuscitar aquesta dona neandertal.
La minuciosa i complexa reconstrucció del crani a la cova de Shanidar protagonitza el documental que ja es pot veure a Netflix “Secrets of the Neanderthals”.
Equip de redacció
