Estabilització en la incidència de la Covid-19 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona tot just en el primer cap de setmana de prova amb munició real, amb mobilitat permesa arreu del territori a portes de la Setmana Santa per molt que mantenint la mateixa bombolla de convivència. El risc de rebrot cau 1 punt en les darreres 24 hores i se situa en 149 (dilluns passat dia 12 estava en 136), mentre que la velocitat de la propagació de la malaltia ho fa en dues centèsimes per fixar-se en 1,15 (1,41).
El Departament de Salut informa de 56 nous positius detectats per totes les proves, el que deixa el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 37.065. Cal comptabilitzar una mort provocada directament pel virus, amb la qual cosa el balanç oficial provisional és de 1.076.
En la setmana del 18 al 24 de març, la incidència de casos a 14 dies va ser de 128, amb una taxa de confirmats per PCR i Tests d’Antígens de 67,8 per cada 100.000 habitants un cop realitzades 8.800 proves. La positivitat era del 5,1%. En el període immediatament anterior, de l’11 al 17, la incidència estava en 98, amb una taxa del 60,1 per cada 100.000 habitants després de dur a terme 8.400 proves. En aquest cas la positivitat va ser del 4,5%.
El nombre de pacients ingressats en centres hospitalaris és de 43 (1 menys que ahir), dels quals 23 en UCI (2 menys). Hi ha 58.134 vacunats en primera dosi i 27.699 en segona.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot es redueix 1 punt (47)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.676 casos confirmats per PCR o TA, 1 més que en el balanç anterior, i 9.970 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 172 persones, cap més segons la darrera actualització del Departament de Salut.
El risc de rebrot disminueix un punt a 47, per sobre del de la setmana anterior, quan era de 30. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 18 i el 24 de març és de 21 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 36. L’1,74% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt baixa quatre centèsimes a 1,29, mentre que la setmana anterior era de 0,80. Hi ha 15 pacients ingressats, els mateixos que fa 24 hores.
Catalunya: L’Rt puja a 1,11 i el risc de rebrot a 234 (+8)
La velocitat de propagació de la covid-19 a Catalunya, l’Rt, puja a 1,11, una centèsima més, mentre que el risc de rebrot també s’incrementa, ho fa en vuit punts, fins a 234, segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies igualment puja i passa de 206,45 a 211,17. S’han declarat 1.389 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total 550.268. El 5,42% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S’ha informat d’11 noves morts, per un total de 21.249 defuncions en tota la pandèmia.
Hi ha 1.385 pacients ingressats als hospitals, 67 més, i 396 persones a l’UCI, dues més que fa 24 hores.
Davant de la prova de foc d’un cap de setmana amb mobilitat permesa arreu de Catalunya dins de la mateixa bombolla, la incidència de la Covid-19 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona invita a la precaució, amb uns macroindicadors que fa dies juguen dins de la franja de continguts, però amb perill de disparar-se si la relaxació acaba sent excessiva. En les darreres 24 hores el risc de rebrot ha augmentat 7 punts per quedar fixat en 148 (pels 122 de la setmana anterior), mentre que la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) ha davallat 4 centèsimes per marcar ara 1,23. En l’interval anterior era d’1,35.
El Departament de Salut informa també de 85 nous positius detectats des d’ahir, que deixen el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 36.920. No s’ha comptabilitzat cap defunció provocada directament pel virus perquè Salut ha explicat que per un error en la font de dades no s’ha actualitzat la xifra, amb la qual cosa el balanç oficial provisional es continua mantenint en 1.075.
La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 68 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 119. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 5,41%.
Segons les últimes dades, hi ha 54 pacients ingressats actualment, els mateixos que fa 24 hores, dels quals 26 en UCI (1 menys). Hi ha 55.387 persones vacunades en primera dosi, i 26.916 en segona.
Terres de l’Ebre: l’Rt puja a 1,31
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.672 casos confirmats per PCR o TA, 4 més que en el balanç anterior, i 9.966 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 172 persones, segons les darreres dades del Departament de Salut aquest dijous.
El risc de rebrot puja 1 punt i marca 48, per sobre del de la setmana anterior, quan era de 32. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 16 i el 22 de març és de 20 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 37. L’1,51% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt passa d’1,22 a 1,31, mentre que la setmana anterior era de 0,81. Hi ha 15 pacients ingressats, els mateixos que fa 24 hores.
Catalunya: L’Rt es manté en 1,09 i el risc de rebrot puja a 217 (+5)
En l¡àmbit de país, l’Rt es manté en 1,09 i el risc de rebrot en canvi puja 5 punts, fins a 217. En paral·lel, la incidència a 14 dies puja i passa de 196,12 a 200,09. S’han declarat 1.638 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 547.140. El 5,21% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. En el balanç d’aquest dijous (provisional per l’error informàtic) el número de morts era de 21.207 en tota la pandèmia.
Hi ha 1.386 pacients ingressats als hospitals, 8 més, i 400 persones a l’UCI, 20 menys que fa 24 hores.
Dos bungalous del càmping Playa Montroig Camping Resort el dia abans de la seva reobertura per Setmana Santa. Foto: Mar Rovira
Turistes de proximitat que han reservat la seva estada, principalment, en càmpings, cases rurals i apartaments. El sector turístic del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre obre la Setmana Santa, unes dates que fins fa dos anys donaven el tret de sortida al gruix de la campanya turística, amb l’esperança de consolidar la represa de l’activitat de cara l’estiu.
No seran, ni de lluny, les xifres de plena ocupació vistes anteriorment: no hi ha pràcticament turisme estranger, la majoria de grans hotels de la Costa Daurada i centres d’oci com PortAventura es mantenen tancats. Però als pobles costaners amb segones residències, al Priorat, la Terra Alta i al delta de l’Ebre l’ocupació es preveu elevada durant els principals dies festius.
Després d’haver signat una Setmana Santa en blanc l’any passat, enguany el sector es mostra obertament il·lusionat amb l’arribada d’aquesta festivitat, malgrat que les restriccions de mobilitat limiten el públic al mercat familiar català. En aquest context de covid-19 la previsió és que obrin el 80% dels càmpings i el 50% de les places d’apartaments turístics, però només un 15% dels grans hotels de vacances. Tot i això, alguns d’aquests establiments només ho faran parcialment i d’altres tornaran a tancar amb l’esperança de reobrir més endavant, quan les condicions siguin més favorables per a l’arribada de visitants de la resta de l’Estat i de l’estranger.
Un dels que ja ho tenen tot a punt és el Càmping Playa Montroig. Cinc mesos després, torna a aixecar la barrera aquest divendres i comença a rebre clients. En aquest establiment del Baix Camp fa setmanes que treballen a contrarellotge per deixar les instal·lacions a punt, animats pel fet que els darrers dies la recepció està atenent un degoteig constant de trucades per demanar informació o confirmar reserves. En el seu cas, en condicions normals predominen els clients internacionals. El seu pes és del 60% -sobretot holandesos, francesos, alemanys i britànics-, mentre que catalans i espanyols suposen el 40% restant.
Les previsions d’ocupació per aquesta Setmana Santa són d’entre un 30% i un 40%, unes xifres “bones”, tenint en compte que el recinte té molta capacitat i que, en un any convencional, sol arribar al 50%. El director del Playa Montroig Camping Resort, Alejandro Giménez, constata que de cara a aquest període hi ha “ganes de viatjar” i que el càmping és “un entorn segur” i amb grans actius naturals. La primavera es veu amb incertesa però les previsions de cara a l’estiu són positives. “Creiem que podem assolir un 80% o 90% del que es va fer el 2019. També entenem que la situació estarà més normalitzada, que podran venir turistes estrangers i que hi haurà mes llibertat a l’hora de viatjar”, confia Giménez.
Una Setmana Santa atípica a la Costa Daurada
La situació serà especialment complicada a la zona de la Costa Daurada centre, amb fama turística internacional per l’oferta de sol i platja i atractius com PortAventura, que havia d’obrir dissabte però que no ho farà, almenys, fins el 23 d’abril. Enguany la zona tampoc no acollirà els grans tornejos que mobilitzaven milers d’esportistes. La major evidència d’aquesta Setmana Santa atípica és la nul·la activitat que es preveu a l’aeroport de Reus. Per tot plegat, els diferents sectors i destinacions s’afanyen a posar en valor les seves propostes per tal d’intentar seduir el turista de proximitat. Els municipis que apleguen més segones residències tenen l’èxit garantit.
Davant el ritme de reserves dels darrers dies amb l’obertura del confinament a tot Catalunya, el president de l’Associació Hotelera de la Província de Tarragona, Magí Mallorquí, es mostra optimista amb les previsions de Setmana Santa. El portaveu d’aquesta associació recentment creada, que representa uns 130 hotels de la demarcació, calcula que se superarà el 80% d’ocupació de les places hoteleres. Són bones dades en comparació a l’any passat, però encara queden lluny del què seria un any normal.
A part del predomini del turisme de proximitat, una altra tònica que es donarà enguany seran els nivells d’ocupació dispars. Mentre el 85% dels hotels de la Costa Daurada, més orientats a la touroperació internacional, romanen tancats, els establiments que estan oberts en zones rurals i municipis interiors poden arribar a la plena ocupació. “S’estan bellugant reserves en tot tipus d’hotels, dels que tenen set habitacions a més de 200, la gent té ganes de sortir i viatjar”, assegura Mallorquí. Els dies més forts seran de dijous a dissabte, mentre diumenge suma reserves de darrera hora. L’empresari reitera que els hotels compleixen amb totes les normatives a nivell sanitari i reclama que es desencalli la possibilitat d’oferir sopars en hotels i restaurants.
Segons les dades de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), a la costa les ocupacions seran baixes i mitjanes, és a dir, entre un 30% i un 60%. “És un inici interessant. Reobrirem els establiments amb totes les mesures de seguretat, donarem feina als nostres professionals i ens posarem un altre cop en marxa amb l’esperança que aquest estiu sigui substancialment millor que el de l’any passat”, apunta la presidenta de la FEHT, Berta Cabré. A l’interior i a les Terres de l’Ebre, on els establiments turístics són més petits, es preveuen ocupacions del 60%, amb alguns indrets on s’arribarà al 100%.
Un “tsunami” de reserves al Priorat
És el cas del Priorat, on els establiments turístics ompliran per Setmana Santa. “És un tsunami de trucades i reserves”, explica Roger Felip, president de Priorat Enoturisme. Tot i això, Felip apunta que “és un públic diferent de l’habitual”, que busca principalment fer vacances i “que no té els mateixos objectius i interessos” que el visitant enoturista, més preocupat per “visitar cellers en un entorn d’exclusivitat”. Amb tot, apunta que és una situació que passa sempre per Setmana Santa i a l’agost. De tota manera, la particularitat d’enguany és que els restaurants ja tenen totes les taules ocupades, a causa de la restricció d’aforament del 30%, i en els darrers dies els empresaris han de rebutjar clients. A la Conca de Barberà també hi ha bons registres d’ocupació, tot i que el brot de covid-19 a Montblanc i la crida a la prudència del seu alcalde han propiciat un degoteig de cancel·lacions.
De la seva banda, la presidenta de l’Associació de Turisme Rural de la Terra Alta, Pilar Miró, assenyala que a dia d’avui l’ocupació als establiments de la comarca ronda entre el 75% i el 80% per Setmana Santa, i que confien poder arribar a la plena ocupació. “Cada dia hi ha trucades. La gent vol venir i és normal, perquè el que volen en aquest moment és sortir”, reflexiona. Els establiments terraltencs continuen aplicant les mesures implementades l’any passat per la covid-19 amb la qual cosa, indica Miró, “la gent pot venir tranquil·la”.
Dificultats a l’hora d’omplir cases grans
A les cases rurals del Baix Ebre i el Montsià la previsió per als pròxims dies festius -de dijous a dilluns- podria arribar a situar-se a l’entorn del 60%, segons les dades que baralla l’Associació de Turisme Rural de les Terres de l’Ebre (Aturebre). Una xifra molt per sota de campanyes anteriors i que, en aquesta ocasió, es veu especialment condicionada per les mesures restrictives imposades per contenir la pandèmia de covid-19. Així, mentre que als establiment de fins a vuit places l’ocupació prevista ja és total, les cases més grans corren el risc de quedar buides -la majoria de les places-.
El portaveu d’Aturebre, Juanjo Bel, ha reconegut un increment de trucades els últims dies i no descarta un repunt de reserves aquest cap de setmana o d’última hora. Però el tipus de client familiar limita la possibilitat que s’acabin reservant cases amb una major capacitat de la necessària a preus força més elevats. “Quedaran cases grans buides i no creiem que es puguin omplir. A darrera hora es podria, però són famílies i no t’agafaran una casa gran”, certifica. Creuen, de fet, que fins que no es flexibilitzin les restriccions les perspectives són nefastes i recorden que uns pocs dies no poden modificar la tendència. “Fins que no canviïn les restriccions, les cases grans estaran tancades i si a l’estiu continua ho seguiran”, tanca Bel.
Molta activitat al delta de l’Ebre
En el cas concret del delta de l’Ebre, amb habitatges rurals amb generalment menys places que a les planes interior, les previsions són força més optimistes. La Federació d’Associació d’Empreses d’Ecoturisme valora positivament la dinàmica “molt activa” dels últims dies, tant pel que fa a peticions d’informació com reserves. Segons la seva vicepresidenta, Montse Callau, allotjaments, cases rurals i bungalows de càmpings registren ja un ple total. Places d’hotel i aparthotel se situen també fregant aquest ple, entre un 95 i un 98%, segons ha precisat. Les activitats, que sovint se solen reservar a última hora, tenen en aquests moments un nivell de reserves al voltant del 70%.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona entrarà a les portes de Setmana Santa amb uns macroindicadors estancats pel que fa al creixement de la incidència de la Covid-19 al territori. El risc de rebrot puja dos punts en les darreres 24 hores, per quedar fixat en 141 (pels 112 de la setmana anterior), mentre que la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) es redueix en 3 centèsimes per marcar ara 1,27 (en l’interval anterior era d’1,26).
El Departament de Salut ha informat de 68 nous positius detectats per totes les proves des d’ahir, deixant el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 36.835. En aquesta regió han mort 1.075 persones, dues més que en el darrer balanç. Es van registrar 11 morts entre el 15 i el 21 de març, i 4 la setmana anterior. Hi ha 52.995 persones vacunades de la primera dosi, 1.798 més, i 26.005 de la segona, 1.563 més.
La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 63 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 110, pels 88 de la setmana anterior. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 5,13%.
Segons les últimes dades, hi ha 54 pacients ingressats actualment, un menys que fa 24 hores, dels quals 27 en UCI (1 menys). Entre el 15 i el 21 de març hi havia 53 ingressats, per 66 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: Només l’1,43% de les proves dona positiu
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.668 casos confirmats per PCR o TA, 10 més que en el balanç anterior, i 9.962 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 172 persones, les mateixes que en l’últim balanç. Entre el 15 i el 21 de març no es va notificar cap defunció, dues en l’interval anterior. Hi ha 19.621 persones vacunades de la primera dosi, 729 més, i 11.044 de la segona, 566 més que les informades en l’últim balanç.
El risc de rebrot puja 4 punts i marca 47, per sobre del de la setmana anterior, quan era de 37. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 15 i el 21 de març és de 20 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 39, pels 46 de la setmana anterior. L’1,43% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt passa d’1,1 a 1,22, mentre que la setmana anterior era de 0,8. Hi ha 15 pacients ingressats, els mateixos que fa 24 hores. Entre el 15 i el 21 de març hi havia 14 hospitalitzats, 16 la setmana anterior.
Catalunya: L’Rt puja a 1,09 i el risc de rebrot a 212 (+4)
En l’àmbit de país, l’Rt puja una centèsima i se situa en 1,09. El risc de rebrot també incrementa, ho fa quatre punts, fins a 212. En paral·lel, la incidència a 14 dies puja i passada de 193,97 a 191,12. S’han declarat 1.741 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 545.502. El 5,18% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S’ha informat de 16 noves morts i el total és de 21.207 en tota la pandèmia.
Hi ha 1.378 pacients ingressats als hospitals, 15 menys, i 420 persones a l’UCI, dos més que fa 24 hores. Hi ha 692.801 vacunats amb la primera dosi (+22.538) i 380.908 amb la segona (+22.384).
Espanya registra 6.393 nous positius i 356 defuncions més
I finalment, Espanya ha registrat 6.393 nous positius de covid-19 des de dimecres, fet que deixa la xifra global en 3.247.738 des de l’inici de la pandèmia, el març de l’any passat. Pel que fa a les defuncions, des d’ahir n’hi ha hagut 356, i ara la xifra total és de 74.420. Madrid encapçala els contagis en els últims 7 dies amb 7.737 casos, seguida de Catalunya amb 6.041. Per darrere, Andalusia amb 4.870 i el País Basc amb 2.461. Des de l’inici de la pandèmia, Madrid és on més contagis s’han acumulat, amb 616.485 casos. Just després se situa Catalunya amb 527.829. Els segueix Andalusia amb 499.710. La comunitat autònoma amb més diagnosticats el dia previ és Madrid amb 1.449. A Catalunya n’hi ha hagut 185.
Campanya de vacunació
D’altra banda, de les 8.508.445 dosis de la vacuna que el govern ha entregat a les comunitats autònomes i a l’Exèrcit fins a aquest 25 de març (5.797.545 de Pfizer / BioNtech, 650.400 de Moderna i 2.060.500 d’AstraZeneca) se n’han administrat fins ara 6.839.736 (5.410.715, 402.413 i 1.026.608 respectivament), que representen un 80,4% del total. Hi ha 2.392.202 persones que han rebut les dues dosis de la vacuna al conjunt de l’Estat.
A Catalunya, de les 1.361.650 dosis rebudes (923.750 de Pfizer, 105.400 de Moderna i 332.500 d’AstraZeneca), se n’han subministrat fins ara 1.062.479, el 78% del total. La comunitat que més dosis ha rebut ha estat Andalusia (1.472.070) i fins ara n’ha administrat el 87,9% (1.293.949). Ceuta és la regió que ha injectat un percentatge més alt de les vacunes que ha rebut, concretament 10.121 d’11.260, el 89,9%. La Comunitat que n’ha administrat menys a dia d’avui és Castella – La Manxa amb 291.786 dosis de les 388.535 que ha rebut, el 75,1% del total.
La Unió Europea ha adquirit fins ara 69.129.990 vacunes, i d’aquestes Espanya n’ha rebut el 12,3%, 8.522.095. A les que ha entregat a les Comunitats Autònomes cal afegir les 7.800 que s’han entregat a Andorra, les 52.600 que ha rebut l’Exèrcit i les 5.850 en procés d’enviament.
Cues a l’exterior del pavelló del Casal Montblanquí en l’inici del cribratge massiu. Foto: Eloi Tost
El Departament de Salut ha atribuït a la variant britànica el brot de covid-19 de Montblanc. En els darrers quinze dies s’han registrat uns 150 positius i per tal de detectar possibles casos asimptomàtics s’ha organitzat un cribratge poblacional. Els tests s’han començat a fer a les tres del migdia d’aquest dimecres al pavelló del Casal Montblanquí i en les primeres hores hi ha hagut cues. La intenció del departament és que s’allargui fins dissabte. És el primer cribratge que es fa a la regió sanitària del Camp de Tarragona amb la certesa que hi ha casos de la variant britànica. L’alcalde Pep Andreu ha instat els ciutadans que s’autoconfinin i ha demanat als turistes que no hi vagin per Setmana Santa.
Salut ha apuntat que aquest dimecres els positius confirmats a Montblanc ja són 158, catorze més que dimarts. El gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona, Ramon Descarrega, ha afirmat que no tenen la sensació que el brot estigui descontrolat, però ha reconegut que en els propers dies els casos poden seguir augmentant per les característiques de la variant britànica, que “s’escampa” amb més facilitat. “Sabem que a Catalunya s’ha acabat convertint en un percentatge molt alt dels casos, d’entre el 50 o 60 per cent”, ha exposat. A Montblanc s’han seqüesciat genèticament alguns tests i s’ha arribat a la mateixa conclusió. “Ja intuíem que això podia passar. Ara ha passat a Montblanc i pot passar en qualsevol lloc”, ha advertit.
Amb tot, ha fet una crida a la calma i ha descartat prendre mesures extraordinàries, com un confinament municipal. “La mesura extraordinària és aplicar les mesures ordinàries”, ha dit. Així, ha reclamat prudència a la població, mantenir el distanciament social i evitar la interacció entre diferents grups bombolla. “Cal aplicar les mesures que es recomanen, perquè sabem que funcionen”, ha insistit.
Descarrega ha afirmat que la covid s’ha propagat amb rapidesa “a partir de diferents brots” en empreses, diferents comunitats i grups escolars. “És una disseminació important”, ha manifestat, que s’ha propagat també en municipis veïns, per les relacions laborals i socials pròpies de la comarca. En els darrers dies s’han fet més de 1.000 proves PCR i 500 tests d’antígens a l’àrea bàsica de la ciutat. També ha remarcat que el departament té ben feta la traçabilitat dels casos i ha comentat que el cribratge ha de permetre detectar casos positius i assegurar-ne la quarantena.
Bona afluència
La previsió de Salut és que el cribratge s’allargui fins dissabte. Tot i això, Descarrega ha avançat que si divendres detecten que no hi ha usuaris, el cap de setmana no es farà perquè el departament necessita el personal per altres accions.
De moment però l’afluència ha estat alta. Centenars de persones han passat pel Casal Montblanquí la tarda d’aquest dimecres. Abans d’obrir ja hi havia cues i el ritme de tests s’ha mantingut força constant fins les set, hora de tancament. Salut estima que es faran entre 1.000 i 1.500 proves, el que suposa al voltant d’un 25% dels 6.000 habitants de la vila.
Que no hi vagin turistes
Qui està més preocupat per l’increment de casos és l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu. El batlle ha afirmat que l’inquieta que durant el cap de setmana i per Setmana Santa hi hagi visitants de fora. “Estem molt agraïts als turistes, però els hi hem de dir que segurament aquest any per Setmana Santa no és una bona idea venir a Montblanc”, ha manifestat. A la vegada ha fet una crida a la ciutadania perquè s’autoconfini en els propers dies, especialment la gent gran. I ha remarcat: “Tenim un índex súper alçat i hem de ser conscients de les circumstàncies que vivim. Demanem prudència i que només sortim per les coses necessàries”.
Entre els més conscienciats hi ha alguns dels veïns que s’han anat a fer la prova. “He decidit venir per la meva seguretat i per la dels que estic en contacte. Tinc un comerç i vull estar tranquil·la”, ha indicat Raquel Rodríguez. En una línia similar s’ha expressat Esther Escorial, que ha explicat que en els propers dies ha de veure els seus pares, que encara no estan vacunats. “Ara venen dies que ens poden preocupar. Esperem que es pugui contenir i cal que prenguem consciència”, ha afegit.
Punt de vacunació per decidir
Salut va avançar aquest dimarts que hi hauria diferents grans punts de vacunació repartits pel país per, un cop arribin massivament els vaccins, es puguin administrar amb rapidesa. Però aquest espai al Camp de Tarragona encara no està determinat.
Ramon Descarrega ha assegurat que manquen uns “serrells” per confirmar-lo, però que treballen amb dues opcions: el Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània de Tarragona i el Tecnoparc de Reus. De fet, ha indicat que ja han fet una visita tècnica als dos espais i ha afirmat que la decisió es prendrà “en les properes hores”. “Si tenim la sort de rebre dosis massives, la intenció és utilitzar aquests espais a partir de la segona quinzena d’abril”, ha finalitzat.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha viscut per primer cop des del passat divendres dia 12 una reducció conjunta dels dos macroindicadors de la incidència de la Covid-19 al territori. Un fet que dona a entendre no tant un retrocés, sinó un alleugeriment de la progressió d’una hipotètica quarta onada. Mentre el risc de rebrot davalla 9 punts des d’ahir per situar-se en 139 (pels 104 de la setmana anterior), la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) ho fa en un dècima, per quedar fixada en 1,30 (en l’interval anterior era d’1,18).
El Departament de Salut tambbé ha informat aquest dimecres de 96 nous positius detectats per totes les proves en les darreres 24 hores, deixant el total acumulat en 36.767. Cal afegir una mort provocada directament pel virus, amb la qual cosa el balanç provisional queda establert en 1.073 defuncions. Es van registrar 10 morts entre el 14 i el 20 de març, i 5 la setmana anterior. Hi ha 51.197 persones vacunades de la primera dosi, 107 més, i 24.442 de la segona, 619 més.
La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 61 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 106, pels 87 de la setmana anterior. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 4,96%.
Segons les últimes dades, hi ha 55 pacients ingressats actualment, els mateixos que fa 24 hores, dels quals 28 en UCI (dos menys). Entre el 14 i el 20 de març hi havia 53 ingressats, 67 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: L’Rt es manté en 1,11
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.658 casos confirmats per PCR o TA, 2 més que en el balanç anterior, i 9.951 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 172 persones, les mateixes que en l’últim balanç. Entre el 14 i el 20 de març no es va notificar cap defunció, dues en l’interval anterior. Hi ha 18.892 persones vacunades de la primera dosi, 218 més, i 10.478 de la segona, 593 més que les informades en l’últim balanç.
El risc de rebrot puja 6 punts i marca 43, per sobre del de la setmana anterior, quan era de 38. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 14 i el 20 de març és de 20 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 39, pels 49 de la setmana anterior. L’1,39% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt es manté en l’11, mentre que la setmana anterior era de 0,78. Hi ha 15 pacients ingressats, un més que fa 24 hores. Entre el 14 i el 20 de març hi havia 14 hospitalitzats, 15 la setmana anterior.
Catalunya: L’Rt es manté en 1,08 i el risc de rebrot en 208
En l’àmbit de país, l’Rt es manté en 1,08 i el risc de rebrot també es queda igual que fa 24 hores, en 208. En paral·lel, la incidència a 14 dies puja molt lleugerament, de 193,23 a 193,97. S’han declarat 1.630 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 543.761. El 5,11% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S’ha informat de 17 noves morts i el total és de 21.191 en tota la pandèmia.
Hi ha 1.393 pacients ingressats als hospitals, 9 menys, i 418 persones a l’UCI, dos més que fa 24 hores. Hi ha 670.263 vacunats amb la primera dosi (+4.198) i 358.524 amb la segona (+11.203).
Espanya registra 7.026 nous positius i 320 defuncions més
I finalment, Espanya ha registrat 7.026 nous positius de covid-19 des de dimarts, fet que deixa la xifra global en 3.241.345 des de l’inici de la pandèmia, el març de l’any passat. Pel que fa a les defuncions, des d’ahir n’hi ha hagut 320, i ara la xifra total és de 74.064. Madrid encapçala els contagis en els últims 7 dies amb 7.432 casos, seguida de Catalunya amb 6.156. Per darrere, Andalusia amb 4.684 i el País Basc amb 2.344. Des de l’inici de la pandèmia, Madrid és on més contagis s’han acumulat, amb 614.642 casos. Just després se situa Catalunya amb 526.704. Els segueix Andalusia amb 498.561. La comunitat autònoma amb més diagnosticats el dia previ és Madrid amb 1.567. A Catalunya n’hi ha hagut 175.
En aquests moments hi ha 7.806 pacients hospitalitzats per covid-19 que ocupen el 6,24% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 1.837 persones hospitalitzades per covid-19, el 7,25% de llits. També hi ha 1.855 ingressos en UCI a l’Estat, el 18,64% del total. A Catalunya n’hi ha 448, un 31,8%. En les darreres 24 hores hi ha hagut 820 persones hospitalitzades a l’Estat per la infecció i 917 han estat donades d’alta. D’aquestes hospitalitzacions, a Madrid n’hi ha hagut 198 i a Catalunya 194. A Andalusia han estat 125.
Jordi Fortuny, el segon per l’esquerra, durant la presentació dels resultats de les anàlisis. Foto: Tots21
El barris de Llevant són, de llarg, els que menys han patit la covid-19 aquest darrer anys, amb dades de què disposa l’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona -EMATSA- a partir de l’anàlis de les aigües residuals de la ciutat des del mes de juny de 2020 i fins ara.
És un factor que explica el fet que es tracti d’una zona amb major poder adquisitiu, residències més àmplies i on es practiqui de forma evident el teletreball, amb poc ús dels transport públic. Malgrat aquests indicis, queda encara molt per analitzar abans d’actuar políticament ja que es tracta de barris amb menys població que d’altres molt més densos de Tarragona, ha subratllat el president de l’empresa, el tinent d’alcalde Jordi Fortuny. EMATSA ha presentat avui unes dades molt significatives d’un treball pioner a nivell de Catalunya: la traçabilitat de la covid-19 a partir de vuit punts de mostreig de les aigües residuals de Tarragona La Canonja, El Catllar i Els Pallaresos.
El fet que les analítiques s’hagin realitzat per àrees bàsiques de salut han permès determinar que la incidència del virus “ha estat desigual en funció del nivell socioeconòmic”, ha manifestat Rovira. “No afecta igual a tota la població”, ha reiterat Enric Rovira, epidemiòleg del Departament de Salut. Segons han explicat, les zones amb un nivell econòmic superior han tingut una incidència inferior del virus. Tot i que el president d’Ematsa, Jordi Fortuny”, ha dit que calen més estudis per “avançar hipòtesis socials”, ha reconegut que a Llevant l’impacte ha estat menor.
Des de fa vora un mes es controla la variant britànica i segons ha dit el gerent d’EMATSA, Daniel Milan, l’han trobada “en concentracions baixíssimes, quasi no detectable”.
El sistema de detecció de la presència de SARS–CoV2 a les aigües residuals es consolida com indicador de salut pública. L’anàlisi que realitza el Laboratori d’Ematsa, en col·laboració amb el Departament de Salut, permet avaluar la tendència de la presència del virus en una població amb anticipació, així es desprèn de la informació recollida després d’un any de la posada en marxa. No es detecta de moment indicis d’una quarta ola de la pandèmia. Així, els resultats de les darreres setmanes indiquen que hi ha valors de concentració baixa i mitjana que confirmen que el virus és present i està circulant, tot i que allunyat de les concentracions més altes que es van veure en els pics de la segona o la tercera onada.
El president d’Ematsa, Jordi Fortuny, ha destacat la bona feina feta en aquest darrer any i ha explicat: “El repte, en un primer moment, era crear un mètode consensuat de mostreig i anàlisi per detectar i quantificar la presència de restes de material genètic del virus al clavegueram amb la finalitat d’establir un sistema expert d’alerta primerenca”. Ha continuat: “Ara un cop hem comprovat que tenim un sistema fiable i robust, ens plantegem seguir avançant en aquesta línia i ampliar les possibilitats que ofereix l’anàlisi de les aigües residuals”. El subdirector general de Coordinació de Salut Pública a Tarragona i Terres de l’Ebre, Conrad Casas, ha explicat que la bona entesa amb Ematsa ha permès crear un projecte innovador que s’ha convertit en una alerta primerenca comprovada i que té especial rellevància en moments de baixa presència del virus. A més, ha assenyalat que la iniciativa “marca un punt de diferència, ja que permet tenir una foto més precisa de la presència del virus”.
Des del mes d’abril passat, el Laboratori de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) realitza l’anàlisi de les aigües residuals per detectar i quantificar la presència del virus. Aquesta tasca és fruit d’un acord de col·laboració amb la Subdirecció Regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’ASPCAT per monitorar la quantitat de material genètic de SARS-CoV2 i poder correlacionar la informació amb dades epidemiològiques.
Des de la posada en marxa del sistema, es realitzen dos controls setmanals en punts de mostreig de la xarxa de clavegueram que es corresponen amb les àrees bàsiques de salut. En un inici es van establir 8 punts de control que s’han ampliat fins a 11, als quals es suma el punt ubicat a l’entrada de la depuradora que recull les aigües residuals de Tarragona, Constantí, la Canonja i els Pallaresos. En total s’han realitzat 450 analítiques des de l’inici del control.
Els resultats han permès a l’Agència de Salut Pública fer un seguiment de l’evolució de la presència del virus i establir un model de correlació de les concentracions de virus de les aigües residuals dels 11 punts de mostreig amb el nombre de casos diagnosticats a cadascuna de les àrees bàsiques de salut. Així mateix, també es correlaciona amb les dades obtingudes al punt d’entrada de la depuradora amb el conjunt de tots els casos de Tarragona, Constantí i Els Pallaresos.
Les conclusions extretes per l’Agència assenyalen que el nivell i les tendències de la circulació de SARS-CoV-2 a les aigües residuals analitzades es corresponen amb l’increment i la reducció de casos diagnosticats a la segona i a la tercera onada de l’epidèmia i són un reflex de les diferències existents entre les diverses àrees bàsiques de salut. En el moment actual, han de ser una eina per confirmar la baixada de la tercera onada, per anticipar l’inici d’un possible rebrot i per tenir més informació sobre les noves variants del virus.
Col·laboració internacional
El Laboratori d’Ematsa s’ha integrat en diverses iniciatives internacionals de referència creades per establir metodologies de treball comunes que permetin l’intercanvi d’informació. Per una banda, forma part de la iniciativa REVEAL, que impulsen CETAQUA i Agbar, i que ha generat una xarxa per facilitar l’intercanvi de coneixement amb experts en virologia, epidemiologia, analítica i tractament d’aigua. D’altra banda, també col·labora en una iniciativa de la Comissió Europea liderada pel Centre Conjunt Europeu de Referència (JRC-EU) que aplega més de 90 EDAR per tota Europa i que compta amb el suport de l’UNEP, Union for the Mediterranean, World Water Quality Alliance, UNEP/WHO i Institut Mediterrane d’Eau (IME).
Dades Obertes
Els resultats de les anàlisis de les aigües residuals per detectar la presència de SARS-Cov2 estan disponibles al portal de Dades Obertes de l’Ajuntament de Tarragona. Així, les dades estan a disposició de la ciutadania des de la posada en marxa i s’actualitzen setmanalment. El president d’Ematsa ha destacat la importància de facilitar l’accés lliure a dades de la gestió pública i “especialment sobre l’evolució dels SARS-Cov2 que s’ha convertit en un greu problema de salut pública”.
Al Portal també es poden consultar les dades de la qualitat de l’aigua de la xarxa d’abastament, així com de l’aigua de les fonts públiques.
Un vehicle dels Mossos patrullant pel centre de la vila de Montblanc aquest dilluns passat. Foto: Núria Torres
El cribratge poblacional que Salut realitzarà a Montblanc donades les darreres dades i la situació epidemiològica del municipi s’iniciarà demà dimecres, 24 de març i es perllongarà en els pròxim dies. Al cribratge estan cridades prop de 6.300 persones majors de 16 anys de la capital de la Conca de Barberà.
El Casal Montblanquí serà l’espai on es realitzaran les proves diagnòstiques adients. El dimecres es realitzaran a la tarda, de les 15.00 a les 19.00 hores; el dijous es realitzarà al matí, de les 9.00 a les 13.00 hores i el divendres es realitzarà a la tarda, de les 15.00 a les 19.00 hores. Segons les dades d’assistència es podria allargar el cribratge durant el dissabte.
Des del 16 de febrer, a la població de Montblanc s’han detectat 144 casos positius de coronavirus. Els 144 casos, segons els Serveis de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Camp de Tarragona serien fruit d’una agrupació que té diversos brots en diferents bombolles, algunes d’elles relacionades entre si. Així mateix hi ha grups escolars tant de l’Escola les Muralles com de l’Institut Martí l’Humà on s’estan aplicant el protocols específics de quarantena, cribratges i seguiment de casos en aquestes situacions.
Un parc infantil precintat a Montblanc pels alarmants indicadors de coronavirus. Foto: Núria Torres
Alarma a Montblanc pel brot més greu a la zona des que es va iniciar la pandèmia. Hi ha més de cent infectats de covid-19 en els darrers deu dies. Una quarantena són d’aquest cap de setmana i s’espera que la xifra de contagiats augmenti. De fet, la Conca de Barberà se situa com la comarca amb pitjor risc de rebrot de Catalunya. Al CAP estan desbordats i les infermeres treuen hores per poder fer tests. Un dels punts que més preocupa és l’IES Martí l’Humà on ja hi ha nou grups tancats. Són 180 alumnes contagiats dels gairebé 600 que hi estudien. L’Ajuntament ha precintat equipaments esportius i parcs infantils a l’espera que el Departament de Salut mogui fitxa. “Si cal confinar com a la Conca d’Òdena que ho facin”, diu l’alcalde Josep Andreu.
La plaça Major de Montblanc oferia aquest dilluns una imatge molt diferent respecte el cap de setmana, quan les terrasses estaven atapeïdes de clients. Ara les taules estan més espaiades i distribuïdes arreu de la plaça. Fins i tot des del CAP es va fer un comunicat a la població perquè prenguessin consciència de la situació a Montblanc, amb unes dades mai vistes d’incidència. Amb tot, des del CAP s’atribueix aquest brot de covid a trobades familiars, la qual cosa fa pensar que, després del cap de setmana d’aixecament del confinament comarcal, el nombre d’infectats anirà creixent en els pròxims dies. La directora del CAP, Laura Ruiz de Porras, demana “tornar al punt de partida” i extremar les precaucions. Assegura que són els pitjors indicadors des de l’inici de la pandèmia. Des del 10 de març s’han detectat 107 positius de Montblanc, 13 de Sarral, 2 de l’Espluga i 1 de Pira.
Reacció de Salut
Des del Departament de Salut s’ha informat aquest migdia per mitjà d’una nota de premsa que la Conca de Barberà “presenta un risc de rebrot de 1.733 i una Rt de 4,07. La població de Montblanc, a 18 de març presenta un risc de rebrot de 3.834,23 i una Rt de 3,9. Des del 16 de febrer, a la població de Montblanc s’han detectat 128 casos positius de coronavirus. D’aquests, 56 corresponen a membres de la comunitat africana”.
Els 128 casos, segons els Serveis de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, serien fruit d’una agrupació que té diversos brots en diferents bombolles, algunes d’elles relacionades entre si. Així mateix hi ha grups escolars tant de l’Escola les Muralles com de l’Institut Martí l’Humà on s’estan aplicant el protocols específics de quarantena, cribratges i seguiment de casos en aquestes situacions.
“Per tot això -assegura el comunicat-, des de la Regió Sanitària Camp de Tarragona s’ha decidit realitzar un cribratge poblacional a la ciutat de Montblanc a les persones majors de 16 anys en els pròxims dies. El cribratge el realitzaran els professionals de l’ICS (Institut Català de la Salut) coordinats des del CAP de Montblanc i en col·laboració amb l’Ajuntament del municipi”, conclou.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha viscut aquest dilluns un estancament en l’evolució a l’alça dels darrers dies de la incidència de la Covid-19. El risc de rebrot baixa 1 punt i se situa en 136, pels 81 de la setmana anterior. L’Rt baixa dues centèsimes fins l’1,41, mentre que en l’interval anterior era de 0,92. La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 55 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 95 pels 87 de la setmana anterior. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 4,57%.
El Departament de Salut ha informat de 66 nous positius detectats per totes les proves en les darreres 24 hores, deixant el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 36.611. En aquesta regió han mort 1.070 persones, cap més que en el darrer balanç. Es van registrar 8 morts entre el 12 i el 18 de març, i 4 la setmana anterior. Hi ha 50.917 persones vacunades de la primera dosi, i 23.469 de la segona, 2 més.
Segons les últimes dades, hi ha 53 pacients ingressats actualment, els mateixos que ahir, dels quals 29 en UCI (sense variacions). Entre el 12 i el 18 de març hi havia 57 ingressats, 65 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: l’Rt puja a 0,85
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.653 casos confirmats per PCR o TA, 6 més que en el balanç anterior, i 9.946 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 172 persones, les mateixes que en l’últim balanç. Entre el 12 i el 18 de març es va notificar una defunció, també una en l’interval anterior. Hi ha 18.620 persones vacunades de la primera dosi, 2 més, i 9.864 de la segona, 2 més que les informades en l’últim balanç.
El risc de rebrot puja 1 punt i marca 31, per sota del de la setmana anterior, quan era de 39. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 12 i el 18 de març és de 16 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 37, pels 52 de la setmana anterior. L’1,07% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt puja cinc centèsimes fins a 0,85, mentre que la setmana anterior era de 0,75. Hi ha 14 pacients ingressats, cap més que fa 24 hores. Entre el 12 i el 18 de març hi havia 13 pacients ingressats, 15 la setmana anterior.
Catalunya: L’Rt puja a 1,06 i el risc de rebrot a 201 (+3)
En l’àmbit de país, l’Rt puja una centèsima i se situa en 1,06. El risc de rebrot també incrementa, ho fa 3 punts, fins a 201. En paral·lel, la incidència a 14 dies puja molt lleugerament de 190,14 a 190,45. S’han declarat 601 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 540.999. El 5,15% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S’ha informat de 20 noves morts i el total és de 21.148 en tota la pandèmia.
Hi ha 1.431 pacients ingressats als hospitals, 25 més, i 411 persones a l’UCI, una més que fa 24 hores. Hi ha 663.988 vacunats amb la primera dosi (+10) i 344.912 amb la segona (+178).
Espanya registra 16.471 nous positius i 633 defuncions més des de dijous passat
I finalment, Espanya ha registrat 16.471 nous positius de covid-19 des de dijous, fet que deixa la xifra global en 3.228.803 des de l’inici de la pandèmia, el març de l’any passat. Pel que fa a les defuncions, des de dijous n’hi ha hagut 633, i ara la xifra total és de 73.543. Madrid encapçala els contagis en els últims 7 dies amb 6.930 casos, seguida de Catalunya amb 6.061. Per darrere, Andalusia amb 4.848 i el País Basc amb 2.186. Des de l’inici de la pandèmia, Madrid és on més contagis s’han acumulat, amb 611.228 casos. Just després se situa Catalunya amb 523.656. Els segueix Andalusia amb 496.864.
La comunitat autònoma amb més diagnosticats el dia previ és el País Basc amb 278, seguida de Madrid amb 238, les Canàries amb 152, Castella i Lleó amb 101 i Andalusia amb 75. A Catalunya se n’han registrat 65.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 8.010 pacients hospitalitzats per covid-19 que ocupen el 6,43% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 1.834 persones hospitalitzades per covid-19, el 7,27% de llits. També hi ha 1.935 ingressos en UCI a l’Estat, 31,37% del total.
En les darreres 24 hores hi ha hagut 612 persones hospitalitzades a l’Estat per la infecció i 305 han estat donades d’alta. D’aquestes hospitalitzacions, a Catalunya n’hi ha hagut 152, a Madrid 150 i a Andalusia 85.
Campanya de vacunació
D’altra banda, de les 7.684.265 dosis de la vacuna que el govern ha entregat a les comunitats autònomes fins a aquest 22 de març (5.106.465 de Pfizer / BioNtech, 650.400 de Moderna i 1.927.400 d’AstraZeneca) se n’han administrat fins ara 6.321.908 (5.003.737, 328.626 i 989.545 respectivament), que representen un 82,3% del total. Hi ha 2.110.868 persones que han rebut les dues dosis de la vacuna al conjunt de l’Estat.
A Catalunya, de les 1.241.120 dosis rebudes (819.620 de Pfizer, 105.400 de Moderna i 316.100 d’AstraZeneca), se n’han subministrat fins ara 1.006.049, el 81,1% del total. La comunitat que més dosis ha rebut ha estat Andalusia (1.354.820) i fins ara n’ha administrat el 87,5% (1.185.021). Melilla ha subministrat fins ara totes les vacunes que ha rebut. La Comunitat que n’ha administrat menys a dia d’avui és el País Basc amb 262.965 dosis de les 359.500 que ha rebut, el 73,1% del total.
La Conselleria d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona ha enviat aquesta setmana als clubs esportius de la ciutat una circular en què informa als clubs dels procediments que han de seguir per admetre públic a les competicions esportives que realitzin en equipaments municipals. Aquests procediments es deriven de les novetats sobre la pràctica esportiva de la resolució SLT/716/2021 de 12 de març, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, per un nou període de fins a les 00:00 hores del dia 29 de març de 2021.
En la circular, la Conselleria d’Esports informa els clubs que per poder organitzar partits en les condicions marcades pel PROCICAT serà necessari la presentació d’un protocol específic per part del club o entitat i els quadrants d’ocupació dels vestidors en cadascuna de les instal·lacions esportives. Aquest protocol haurà de contemplar com a mínim els punts següents: el nombre d’espectadors sol·licitats; circulacions d’espectadors amb el detall dels accessos i les sortides; distribució del públic i senyalització a les grades; mesures de control (accessos, grades, etc.) que ha d’implementar el club o entitat; mesures per a l’ús dels vestidors; i mesures específiques per a la realització de partits de forma consecutiva. Aquest protocol haurà d’anar acompanyat d’un certificat signat pel president del club en què es compromet a complir en tot moment amb les normatives sanitàries en vigor. Un cop presentat el protocol específic pel club o entitat i el certificat del president, la Conselleria d’Esports o el Patronat Municipal d’Esports notificarà l’autorització per a la realització dels partits amb les condicions sol·licitades. Sense aquesta autorització no estarà permès la realització de qualsevol tipus de partit amb públic i/o ús dels vestidors.
Per acabar, la circular recorda que per poder tenir l’espai complementari obert (bar) durant la pràctica esportiva tothom ha de poder romandre-hi assegut i que en cas que aquest precepte no es compleixi, l’espai haurà de romandre tancat. Per qualsevol consulta, els clubs podran contactar amb l’Oficina d’Atenció als Clubs mitjançant l’adreça de correu electrònic esports@tarragona.cat o el telèfon 977 550 299.
Noves mesures del PROCICAT
Recordem que la principal novetat de la resolució del PROCICAT és que es permet l’entrada de públic a les instal·lacions esportives durant els partits de competicions esportives oficials, amb aforaments limitats: el 30% de l’aforament en instal·lacions cobertes sense superar els 500 espectadors; i el 50% de l’aforament en instal·lacions descobertes sense superar els 1.000 espectadors. Els titulars de les instal·lacions han de garantir la ventilació mínima establerta a la normativa vigent en matèria d’instal·lacions tèrmiques d’edificis i hauran de presentar una declaració responsable al departament competent en matèria d’esports i a l’ajuntament del municipi on s’ubiqui la instal·lació o equipament, en la qual s’informarà de les característiques dels sistemes de ventilació i qualitat de l’aire i dels controls d’accessos i mobilitat. La nova resolució també estableix que la disposició de públic en esdeveniments esportius s’ha de fer sempre amb seient preassignat, que cal garantir les mesures de control d’aglomeracions i que només es podrà fer ús dels vestidors durant els partits.
D’altra banda, els partits amistosos continuen sense estar permesos, ni entre equips del mateix club, excepte que siguin partits tutelats per la federació corresponent i entre equips amb grups estables de la mateixa categoria, preferiblement dins de la mateixa comarca. Es poden jugar, com fins ara, partits de competicions oficials però durant els entrenaments continua sense estar permesa l’entrada de públic a les instal·lacions esportives. Es manté l’ús obligatori de la mascareta en instal·lacions tancades pels equips que no participin en competicions.
Salut ha alertat aquest dijous que la baixada de contagis s’ha estancat i que les UCI continuen amb molta tensió, i ha demanat precaució de cara al primer cap de setmana sense confinament comarcal per als grups bombolla. En aquest sentit, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, ha subratllat que un rebrot ara podria provocar una quarta onada amb 800 malalts a l’UCI per covid-19. Comella ha admès preocupació pel que pugui passar en els propers dies i amb unes UCI amb 423 pacients, i ha remarcat que si ara es produís una quarta onada, la situació a les UCI seria pitjor que la de l’inici de la tercera, quan hi havia 320 pacients -mitjan desembre-.
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha demanat aquest dijous més “prudència que mai” en les mesures de protecció de la covid-19 després que la baixada de contagis s’hagi estancat i que alguns indicadors, com la velocitat de transmissió del virus (Rt), hagin pujat lleugerament.
“No podem baixar la guàrdia”, ha remarcat la consellera amb vista al cap de setmana, després que aquest dilluns es flexibilitzessin algunes restriccions, com el confinament comarcal si es manté la bombolla de convivència o l’obertura del comerç no essencial.
La consellera ha assenyalat que són conscients que aquest cap de setmana hi pot haver “un canvi en l’estat d’ànim” i ha recordat en aquest sentit que tota activitat que es faci fora de la bombolla de convivència, tant social com professional, s’ha de fer amb les mesures de prevenció de contagis del coronavirus.
La titular de Salut ha indicat que la voluntat del Govern és mantenir les restriccions actuals fins el diumenge 28 de març i allargar-les, però ha advertit que no descarten res si es produís algun “canvi brusc” en l’evolució de la pandèmia en els propers dies. Per això ha demanat la implicació de tothom per evitar que aquest “estancament” es transformi en l’inici d’una quarta onada.
Situació a les UCI, delicada
El director del CatSalut ha advertit del risc que es produís ara una quarta onada, amb 423 pacients ingressats a les UCI actualment a causa de la covid-19 -abans de la pandèmia hi havia 575 llits de crítics a tot Catalunya-. Actualment hi ha prop de 900 pacients ingressats a les UCI en total, entre la covid-19 i les altres patologies.
Les UCI s’han buidat des que es va arribar al pic de la tercera onada a principis de febrer amb 731 pacients amb covid-19, però la baixada és molt lenta. Comella ha indicat que en la tercera onada les UCI van tenir, durant més de 30 dies, més de 1.000 pacients entre totes les patologies -amb un pic de 1.114- i ha alertat de l’impacte que suposa sobre les organitzacions i els professionals treballar a aquesta “doble velocitat”.
Comella ha alertat que si ara es produís una quarta onada i el comportament fos similar al de la tercera i al de la segona, quan hi va haver uns 400 nous ingressos a les UCI, es podria arribar als 800 pacients crítics a causa de la covid-19. Aquesta previsió preocupa al CatSalut per l’atenció als pacients amb covid-19 i els que tenen altres patologies. Ja va passar en la tercera onada que les UCI no s’havien buidat de la segona.
Una altra dada que preocupa al CatSalut és l’alentiment de la baixada de les infeccions respiratòries agudes. Fa quatre setmanes, es van reduir un 20% respecte a la setmana anterior; en fa tres, va ser d’un 10%; la passada, les infeccions van baixar un 8% i aquesta, un 2%. “Les dades ens fan pensar que hem entrat en una situació d’altiplà, que no sabem si es mantindrà o en els propers dies es produirà un repunt”, ha advertit.
AstraZeneca: en espera del posicionament de l’EMA
El Departament de Salut es troba pendent aquest dijous del posicionament de l’Agència Europea del Medicament (EMA) sobre la vacuna d’AstraZeneca després que diversos països, entre els quals l’estat espanyol, en suspenguessin de forma cautelar aquesta setmana l’administració per casos de trombes en persones que l’havien rebut.
Vergés ha demanat diferenciar els moviments negacionistes de la inquietud que pot generar la paràlisi d’un fàrmac i ha defensat que aquesta suspensió cautelar amb un “criteri de prudència” i dona “més garantia i seguretat” a la vacuna. La titular de Salut ha demanat “confiança” en l’estratègia de vacunació.
Paral·lelament a la suspensió d’AstraZeneca, de moment aquesta setmana s’han administrat 54.000 vacunes, sobretot segones dosis, ha informat Vergés. Salut preveu que la vacuna de Janssen -la quarta que s’administrarà a Catalunya- està previst que arribi a mitjan o finals d’abril.
3.000 sancions imposades de les 103.000 rebudes
La consellera ha indicat que han rebut 103.000 sancions per incompliment de les normes anticovid; se n’han gravat unes 16.000 i se n’han imposat més de 3.000. Així ho ha indicat en la roda de premsa preguntada per aquesta qüestió després que el diari ‘Ara’ publiqués que Salut només havia cobrat 150 multes de les 92.000 posades des de l’estiu.
Vergés ha defensat que des de mitjan de febrer han “avançat molt” i han “multiplicat per deu el ritme” de les sancions. Han contractat 163 administratius i 130 tècnics juristes i han simplificat alguns tràmits d’alguns expedients, com els relacionats amb les mascaretes.
Senyal de la zona d’Arribades amb un passatger arrossegant una maleta de fons a l’Aeroport del Prat. Foto: Cillian Shields
Milers d’avions han deixat de volar arreu del món en el darrer any en una crisi sense precedents causada per les restriccions a la mobilitat amb l’objectiu de contenir la pandèmia. L’Associació de Transport Aeri Internacional (IATA) quantifica l’impacte de la covid en el sector en 118.500 milions de dòlars el 2020 i la caiguda de la demanda en un 65,9%. Els efectes també s’han deixat sentir a l’aeroport del Prat, amb una davallada de la xifra de viatgers del 75,8% i l’adéu de la base intercontinental de Norwegian al sud d’Europa. A Alguaire, en canvi, l’activitat ha crescut per atendre alguns dels avions que no s’han pogut enlairar. “Les companyies encara estem en mode supervivència”, assenyala a l’ACN el president de l’ALA, Javier Gándara.
Els 118.500 milions de dòlars de pèrdues previstes, segons dades de la IATA de finals d’any, superen amb escreix els 84.300 milions que havia pronosticat a mitjans del 2020. De cara a aquest any, l’entitat calcula que seran 38.700 milions, 15.800 més que les previsions de l’estiu passat, tot i que la IATA entreveu una millora a partir del segon semestre amb la vacunació i la reobertura de fronteres.
En l’horitzó més immediat, hi ha l’aprovació d’un passaport sanitari que permeti certificar que el viatger que vol volar ja ha estat vacunat, té una PCR negativa o anticossos. Precisament, aquest mateix 17 de març –quan fa just un any del tancament de fronteres per contenir el coronavirus- la CE té previst presentar la seva proposta, que podria ser validada pels estats la setmana que ve. L’executiu europeu, però, no espera que aquest passaport estigui operatiu en els pròxims tres mesos, com a mínim.
El president de l’Associació de Línies Aèries (ALA), Javier Gándara, celebra aquesta iniciativa, que prefereix anomenar “certificat sanitari”, i puntualitza que no vol dir que s’obligui ningú a vacunar-se sinó que serà “una opció més”. “En cap cas, és discriminatori”, subratlla. En aquest sentit, recorda que ara mateix ja és obligatori presentar una PCR negativa en diversos països, entre ells Espanya. “No és descartable que en un futur, si existeix un certificat sanitari, fiable, segur i digitalitzat, les autoritats sanitàries diguin que si algú està vacunat fa menys d’X mesos, no se li exigeixi una PCR. Però no significa que si no t’has vacunat no podràs venir”, afegeix Gándara.
El president de l’ALA espera que els 27 es posin d’acord aviat i el passaport estigui a punt per a l’estiu. Per la seva banda, l’actual director general del Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO) i exdirector comercial d’Aeroports de Catalunya, Òscar Oliver, és més caut. “La CE té uns tempos que són més aviat lents. Em fa patir que no estigui llest”, augura Oliver, que apunta que la normalitat absoluta només vindrà de la mà de la vacuna i la immunitat de grup.
Malgrat l’actual context advers per al sector de l’aviació, Gándara celebra que hi ha una “demanda latent”, com es va demostrar amb l’anunci de desescalada del primer ministre britànic, Boris Johnson, o quan el Regne Unit i Alemanya van excloure les Illes Canàries com a destí poc segur l’octubre passat. “Cada vegada que es relaxen o es treuen restriccions, les reserves es multipliquen per quatre o per cinc. L’únic bo és que la gent volia viatjar i seguirà volent-ho”, reflexiona Gándara.
Necessitat de liquiditat de les aerolínies
Gándara rememora com en el primer estat d’alarma i el confinament la situació va ser “crítica” i les companyies van haver de recórrer a crèdits, a vendre o rellogar avions o a ampliar capital per obtenir liquiditat. “Aleshores ningú pensava que això aniria per tan llarg, vam sobreviure a l’estiu i després va començar l’hivern i el tercer brot”, recorda.
Aquestes tensions de tresoreria van fer que en els primers mesos de pandèmia moltes agències de viatges i usuaris particulars tinguessin moltes dificultats per recuperar l’import dels bitllets mentre les aerolínies oferien vals per volar més endavant i molta més flexibilitat per fer canvis de dates. El president de l’ALA assegura però que les companyies han anat tornant poc a poc els diners i flexibilitzant molt la modalitat de tarifes reemborsables. “Ens hem anat adaptant i també intentant ser una mica comprensius amb la situació actual. Volem que la gent tingui confiança en volar”, afegeix Gándara.
En aquest sentit, l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVe) va xifrar en 340 MEUR el deute que les aerolínies tenien amb el sector el novembre passat. Fonts de l’entitat confirmen a l’ACN que han anat recuperant part d’aquests diners i ara situen la quantitat pendent en uns 150 MEUR. De moment, la pandèmia ha fet que un any després, una de cada cinc agències de viatges no hagi obert encara un any després i un 36% estiguin en risc de tancament, segons dades de l’entitat facilitades ahir mateix en roda de premsa pel seu president, Martí Serrate. A més, la facturació del 76% de les empreses del sector ha caigut entre un 90% i un 95% interanual el 2020.
La manca de liquiditat de les companyies també ha portat diversos països a aprovar paquets d’ajudes públiques i la seva eventual entrada en el capital. Això, però, no necessàriament vol dir que es torni a l’antic model d’aerolínies de bandera, previ a la liberalització. Al voltant d’aquestes mesures hi ha, com a mínim, “un debat intens”, admet l’expert Òscar Oliver, que afegeix que “és difícil i fa de mal dir” si suposa competència deslleial, com sosté Ryanair.
“Caldria posar ordre i veure fins a quin punt és lògic i té sentit que els estats posin diners públics que són de tots els ciutadans en un moment de greu crisi econòmica”, continua Oliver, que és del parer que les companyies han de ser “capaces de sobreviure per elles mateixes”.
Per Gándara, “no seria desitjable” que els estats intervinguessin en les línies aèries i ressalta que malgrat que Alemanya, Itàlia i Portugal hagin pogut augmentar la seva posició en l’accionariat d’algunes companyies, la tendència ha estat habilitar crèdits, com el cas dels ICO a Espanya. “Aquests crèdits caldrà tornar-los en el futur amb els seus interessos”, recorda.
Conseqüències a l’aeroport del Prat: tancament provisional de la T2 i l’adéu de Norwegian
El Prat no s’ha escapat de la davallada dràstica d’operacions i passatgers arreu d’Europa ni tampoc de l’adéu d’una de les companyies que va apostar més per l’aeroport català: Norwegian. L’aerolínia hi tenia instal·lada la seva base intercontinental i hi va arribar a tenir sis aparells que unien Barcelona amb els Estats Units.
La companyia, que ja no passava per una bona situació econòmica, va tancar el ‘hub’ i ara s’ha replegat al mercat escandinau, on lluita per sobreviure. Al Prat, hi tenia uns 485 treballadors que prestaven servei per a les rutes de llarg radi contractats per Norwegian Air Resources Spain, que a finals del 2020 va presentar preconcurs de creditors.
A nivell de passatgers, tot i que a l’aeroport del Prat els dos primers mesos es van tancar en positiu, la pandèmia ha fet desplomar la xifra en un 75,8% el 2020, fins als 12,7 milions, una tendència que es va accentuant a principis d’aquest any. Mentrestant, Aena manté la terminal 2 tancada des del novembre i ha aprofitat per fer-hi obres de manteniment, que ja es troben en la recta final.
La crisi sanitària també ha impactat greument en els comptes del gestor, que durant el 2020 va perdre 126 milions d’euros. Alhora, l’empresa té un front obert amb els arrendataris dels locals comercials i de restauració sobre la rebaixa dels lloguers per mitigar la caiguda de viatgers i de l’activitat. I de retruc, també ha afectat les inversions previstes com la terminal satèl·lit per al 2026 i l’ampliació de la tercera pista, que almenys s’endarreriran uns tres anys.
El president de l’ALA confia en el criteri d’Aena sobre aquestes inversions. “Són els que en saben d’infraestructures, nosaltres sabem d’avions i transportar gent”, comenta. No obstant això, recorda que el Prat estava “completament saturat” en algunes hores del dia abans de la pandèmia, no només a les terminals sinó en el camp de vol. Gándara recorda que cada cop que un avió gran s’enlairava ho havia de fer per la pista utilitzada per a l’aterratge i “es perdien tres o quatre arribades”. L’ALA manté contacte regular amb Aena per tractar les inversions que són necessàries als aeroports en funció de les tarifes que es cobraran i la previsió de viatgers a curt, mig i llarg termini.
Oliver reitera que la terminal satèl·lit és “fonamental” per als vols de llarg radi i que la vocació del nou equipament ha de ser intercontinental. Ara, però, apunta que la prioritat és recuperar els vols de llarg radi, moment en què caldrà plantejar-se de “forma clara i decidida” la construcció del nou edifici. Per recuperar els trajectes de llarg radi, aposta per una “campanya comercial agressiva”, una “actitud proactiva” i un front comú de totes les administracions que formen el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (Aena, Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Cambra de Comerç) sense oblidar l’Agència Catalana de Turisme i Turisme de Barcelona.
La pandèmia potencia l’activitat industrial a l’Aeroport de Lleida-Alguaire
La pandèmia també ha comportat una caiguda de l’activitat a Lleida-Alguaire però “una mica menor” a la d’altres aeroports més centrats en el transport de passatgers. En aquest sentit, l’aposta dels darrers anys d’Aeroports de Catalunya per potenciar l’activitat industrial i aeronàutica a l’aeroport lleidatà li han permès recuperar-se “més ràpid” i també ha anticipat inversions ja previstes en aquest àmbit de negoci com ara l’ampliació de la plataforma d’estacionament d’aeronaus, assenyala el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, en declaracions a l’ACN.
La pandèmia ha portat moltes companyies a deixar a terra molts dels seus avions, un fet que ha beneficiat Lleida-Alguaire. L’aeroport lleidatà ha arribat a tenir fins a 14 aeronaus estacionades, amb la qual cosa l’espai d’estacionament disponible va arribar al límit. Amb els nous tres espais que s’han asfaltat, guanya 45.000 metres quadrats de plataforma que permetran encabir entre 15 i 30 aeronaus més, en funció de la mida i la tipologia d’aquestes.
La Covid-19 torna a ensenyar les dents tot just després del relaxament de les mesures. El risc de rebrot a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona escala sis punts i se situa en 84 (pels 88 de la setmana anterior), mentre la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) hi fa una dècima i es fixa en 1 (en l’interval anterior era de 0,79). És el quart dia consecutiu de pujada conjunta dels dos macroindicadors.
El Departament de Salut també informa de 23 nous positius detectats per totes les proves en les darreres 24 hores, el que deixa el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 36.226. Al territori han mort 1.066 persones, una més que fa 24 hores. Es van registrar 4 morts entre el 6 i el 12 de març, i 9 la setmana anterior. Hi ha 50.138 persones vacunades de la primera dosi, 629 més, i 17.865 de la segona, 142 més.
La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 39 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 83 pels 111 de la setmana anterior. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 2,87%.
Segons les últimes dades, hi ha 63 pacients ingressats actualment, 3 menys que fa 24 hores, dels quals 34 en UCI (1 més). Entre el 6 i el 12 de març hi havia 61 ingressats, 102 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: l’Rt puja una centèsima (0,74)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.620 casos confirmats per PCR o TA, 4 més que en el balanç anterior, i 9.912 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 172 persones, les mateixes que en l’últim balanç. Entre el 6 i el 12 de març es van notificar dues defuncions, tres en l’interval anterior. Hi ha 18.095 persones vacunades de la primera dosi, 284 més, i 5.862 de la segona, 56 més que les informades en l’últim balanç.
El risc de rebrot baixa es manté en 38, per sota del de la setmana anterior, quan era de 65. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 6 i el 12 de març és de 18 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 50, pels 61 de la setmana anterior. L’1,37% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt puja una centèsima, fins a 0,74, mentre que la setmana anterior era d’1,05. Ara hi ha 16 pacients ingressats, els mateixos que fa 24 hores. Entre el 6 i el 12 de març hi havia 13 pacients ingressats, 16 la setmana anterior.
Catalunya: L’Rt puja a 0,95 i el risc de rebrot a 180 (+3)
En l’àmbit de país, l’Rt puja dues centèsimes i se situa en 0,95. El risc de rebrot també puja, ho fa 3 punts, fins a 180. En paral·lel, la incidència a 14 dies baixa i passa de 194,30 a 193,06. S’han declarat 970 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 533.821. El 4,66% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S’ha informat de 12 noves morts i el total és de 21.045 en tota la pandèmia.
Hi ha 1.499 pacients ingressats als hospitals, 55 menys, i 432 persones a l’UCI, 2 crítics més que fa 24 hores. Hi ha 652.640 vacunats amb la primera dosi (+7.301) i 247.947 amb la segona (+3.509).
Espanya registra 4.962 nous positius i 141 defuncions més en les darreres 24 hores
I finalment, Espanya ha registrat 4.962 nous positius de covid-19 en les darreres 24 hores, fet que deixa la xifra global en 3.200.024 des de l’inici de la pandèmia, el març de l’any passat. Pel que fa a les defuncions, des de dilluns n’hi ha hagut 141, i ara la xifra total és de 72.565. Madrid encapçala els contagis en els últims 7 dies amb 7.289 casos, seguida de Catalunya amb 5.265. Per darrere, Andalusia amb 4.604 i el País Basc amb 1.965. Des de l’inici de la pandèmia, Madrid és on més contagis s’han acumulat, amb 605.175 casos. Just després se situa Catalunya amb 517.330. Els segueix Andalusia amb 491.533.
La comunitat autònoma amb més diagnosticats el dia previ és Madrid amb 1.074, seguida del País Basc amb 315, les Canàries amb 233, Castella i Lleó amb 217 i Catalunya amb 122.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 8.348 pacients hospitalitzats per covid-19 que ocupen el 6,67% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 1.906 persones hospitalitzades per covid-19, el 7,5% de llits. També hi ha 2.037 ingressos en UCI a l’Estat, un 20,24% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya n’hi ha 443, el 30,66% del total.
En les darreres 24 hores hi ha hagut 844 persones hospitalitzades a l’Estat per la infecció i 1.126 han estat donades d’alta. D’aquestes hospitalitzacions, a Madrid n’hi ha hagut 202, a Catalunya 196 i a Andalusia 131.
Campanya de vacunació
D’altra banda, de les 6.655.195 dosis de la vacuna que el govern ha entregat a les comunitats autònomes fins a aquest 16 de març (4.567.095 de Pfizer / BioNtech, 387.600 de Moderna i 1.700.500 d’AstraZeneca) se n’han administrat fins ara 5.742.218 (4.511.623, 254.934 i 975.661 respectivament), que representen un 86,3% del total. Hi ha 1.728.537 persones que han rebut les dues dosis de la vacuna al conjunt de l’Estat.
En el cas de Catalunya de les 1.077.680 dosis rebudes (735.380 de Pfizer, 63.400 de Moderna i 278.900 d’AstraZeneca), fins ara se n’han subministrat 899.255, el 83,4% del total. La comunitat que més dosis ha rebut ha estat Andalusia (1.196.860) i fins ara n’ha administrat el 93% (1.113.414). Ceuta ha subministrat fins ara totes les vacunes que ha rebut. La Comunitat que n’ha administrat menys a dia d’avui és Castella-La Manxa amb 239.085 dosis de les 307.045 que ha rebut, el 77,9% del total.
Tercer dia consecutiu d’increment dels macroindicadors de la incidència de la Covid-19 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. Una tendència que obliga a ser caut tot just quan s’acaba el confiament comarcal i amb la vista posada a Setmana Santa. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) escala 1 dècima en les darrers 24 hores i es fixa en 0,90, una xifra preocupant i que no es donava des del dimarts 2 de març. Alhora, el risc de rebrot augmenta 6 punts per situar-se en 78 (91 ara fa tot just una setmana).
El Departament de Salut ha informat de 55 nous casos positius detectats per totes les proves en les darreres 24 hores, deixant el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 36.203. Al territori han mort 1.065 persones, una més que fa 24 hores. Es van registrar 4 morts entre el 5 i l’11 de març, i 10 la setmana anterior. Hi ha 49.509 persones vacunades de la primera dosi, 13 més, i 17.723 de la segona, 11 més.
La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 39 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 86 pels 117 de la setmana anterior. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 2,78%.
Hi ha 66 pacients ingressats actualment, un més que fa 24 hores, dels quals 33 en UCI (sense variacions). Entre el 5 i l’11 de març hi havia 65 ingressats, 107 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot baixa 2 punts (38)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.616 casos confirmats per PCR o TA, 2 més que en el balanç anterior, i 9.908 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 172 persones, les mateixes que en l’últim balanç. Entre el 5 i l’11 de març es va notificar una defunció, tres en l’interval anterior. Hi ha 17.811 persones vacunades de la primera dosi, i 5.806 de la segona, 3 més que les informades en l’últim balanç.
El risc de rebrot baixa 2 punts i se situa en 38, per sota del de la setmana anterior, que era de 70. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 5 i l’11 de març és de 20 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 52, pels 67 de la setmana anterior. L’1,46% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt baixa una centèsima, fins a 0,73, mentre que la setmana anterior era d’1,02. Ara hi ha 16 pacients ingressats, un més que fa 24 hores. Entre el 5 i l’11 de març hi havia 15 pacients ingressats, 19 la setmana anterior.
Catalunya: L’Rt puja a 0,93 però el risc de rebrot baixa a 177 (-3)
En l’àmbit de país, l’Rt puja una centèsima i se situa en 0,93, després de molts dies a 0,92. En canvi, el risc de rebrot baixa 3 punts, fins a 177. En paral·lel, la incidència a 14 dies baixa i passa de 199,13 a 194,30. S’han declarat 593 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 532.851. El 4,63% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S’ha informat de 18 noves morts i el total és de 21.033 en tota la pandèmia. Hi ha 1.554 pacients ingressats als hospitals, 72 més, i 430 persones a l’UCI, 5 crítics més que fa 24 hores. Hi ha 645.339 vacunats amb la primera dosi (+257) i 244.438 amb la segona (+207).
Espanya suma 11.358 nous positius i 166 defuncions en les últimes 72 hores
I finalment, Espanya ha registrat 11.358 nous positius de covid-19 en les darreres 72 hores, fet que deixa la xifra global en 3.195.062 des de l’inici de la pandèmia, el març de l’any passat. Pel que fa a les defuncions, des de divendres n’hi ha hagut 166, i ara la xifra total és de 72.424. Madrid encapçala els contagis en els últims 7 dies amb 7.252 casos, seguida de Catalunya amb 5.538. Per darrere, Andalusia amb 5.020 i el País Basc amb 1.892. Des de l’inici de la pandèmia, Madrid és on més contagis s’han acumulat, amb 603.840 casos. Just després se situa Catalunya amb 516.327. Els segueix Andalusia amb 491.082.
La comunitat autònoma amb més diagnosticats el dia previ és el País Basc amb 208, seguida de Madrid amb 183, les Canàries amb 119, Astúries amb 104, Castella i Lleó amb 77 i Andalusia amb 72. Catalunya n’ha registrat 63.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 8.682 pacients hospitalitzats per covid-19 que ocupen el 6,94% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 1.965 persones hospitalitzades per covid-19, el 7,74% de llits. També hi ha 2.112 ingressos en UCI a l’Estat, un 21,04% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya n’hi ha 450, el 31,14% del total.
En les darreres 72 hores hi ha hagut 615 persones hospitalitzades a l’Estat per la infecció i 374 han estat donades d’alta. D’aquestes hospitalitzacions, a Catalunya n’hi ha hagut 145, a Madrid 138 i a Andalusia 107.
Campanya de vacunació
D’altra banda, de les 6.655.195 dosis de la vacuna que el govern ha entregat a les comunitats autònomes fins a aquest 15 de març (4.567.095 de Pfizer / BioNtech, 387.600 de Moderna i 1.700.500 d’AstraZeneca) se n’han administrat fins ara 5.644.895 (4.459.254, 246.107 i 939.534 respectivament), que representen un 84,8% del total. Hi ha 1.693.674 persones que han rebut les dues dosis de la vacuna al conjunt de l’Estat.
En el cas de Catalunya de les 1.077.680 dosis rebudes (735.380 de Pfizer, 63.400 de Moderna i 278.900 d’AstraZeneca), fins ara se n’han subministrat 887.751, el 82,4% del total. La comunitat que més dosis ha rebut ha estat Andalusia (1.196.860) i fins ara n’ha administrat el 91,8% (1.098.755). Ceuta ha subministrat fins ara totes les vacunes que ha rebut. La Comunitat que n’ha administrat menys a dia d’avui és Castella-La Manxa amb 236.652 dosis de les 307.045 que ha rebut, el 77,1% del total.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona reprodueix aquest diumenge l’increment lent dels macroindicadors de la Covid-19 iniciat dissabte. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) puja 4 centèsimes i es fixa ara en 0,80. El risc de rebrot també augmenta en un punt i marca 72.
En les darreres 24 hores el Departament de Salut informa de 47 nous positius detectats per totes les proves, deixant el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 36.148. Cal afegir una nova mort provocada directament pel virus, amb la qual cosa el balanç oficial provisional queda establert en 1.064 defuncions. Hi ha 49.496 vacunats en primer dosi, i 17.712 en segona.
Durant el període del 4 al 10 de març, la incidència de casos a 14 dies va ser de 88, amb una taxa de confirmats per PCR i Tests d’Antígens de 36 per cada 100.000 habitants després de realitzar-se 9.100 proves (amb una positivitat de confirmats del 2,6%). En la forquilla temporal immediatament anterior, del 25 de febrer al 3 de març, la incidència va ser de 119, amb una taxa de 52 per cada 100.000 habitants un cop dutes a terme 9.400 proves. (la positivitat estava en 3,7%).
En el capítol assistencial, hi ha 65 pacients ingressats actualment en centres hospitalaris del territori (quatre més), dels quals 33 en UCi (1 més).
Terres de l’Ebre: l’Rt baixa 5 centèsimes (0,74) i rebrot a 40
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.614 casos confirmats per PCR o TA, 3 més que en el balanç anterior, i 9.906 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 172 persones, una més que en l’últim balanç. Entre el 4 i el 10 de març es va notificar una defunció, tres en l’interval anterior. Hi ha 17.813 persones vacunades de la primera dosi, 18 més, i 5.803 de la segona, 22 més que les informades en l’últim balanç.
El risc de rebrot baixa 4 punts i se situa en 40, per sota del de la setmana anterior, que era de 71. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 4 i el 10 de març és de 22 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 54, pels 71 de la setmana anterior. L’1,57% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt baixa 5 centèsimes, fins a 0,74, mentre que la setmana anterior era de 0,99. Ara hi ha 15 pacients ingressats, dos més que fa 24 hores. Entre el 4 i el 10 de març hi havia 15 pacients ingressats, 22 la setmana anterior.
Catalunya: L’Rt es manté en 0,92 i el risc de rebrot baixa a 180 (-5)
En l’àmbit de país, l’Rt, es manté un dia més en 0,92, i el risc de rebrot baixa 5 punts, fins a 180. En paral·lel, la incidència a 14 dies baixa i passa de 204,04 a 199,13. S’han declarat 970 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 532.258. El 4,51% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S’ha informat de 15 noves morts i el total és de 21.015 en tota la pandèmia.
Hi ha 1.482 pacients ingressats als hospitals, 56 més, i 425 persones a l’UCI, 6 crítics menys que fa 24 hores. Hi ha 645.082 vacunats amb la primera dosi (+3.477) i 244.231 amb la segona (+1.982).
Salut preveu començar la vacunació de població general a partir d’abril
El secretari de Salut, Marc Ramentol.
El secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha indicat aquest diumenge que treballen amb la previsió de començar la vacunació de població general a partir de l’abril de manera progressiva si es confirma que arriben les dosis compromeses. En declaracions al 3/24, Ramentol ha indicat que el sistema està preparat i que primer es començarà per la població de més edat i amb problemes de salut crònics. Ara bé, també ha reconegut que la Setmana Santa és un “gran interrogant” pel que fa a la situació epidemiològica, i ha reconegut que “res no exclou la possibilitat d’una quarta onada”.
Sobre la vacunació amb AstraZeneca, ha indicat que Salut estudia la viabilitat jurídica de vacunar majors de 55 sense l’aval de l’Estat.
La derrota ha acabat amb 16 jornades consecutives invictes dels grana.
El Nàstic ha perdut aquesta tarda el primer matx-ball per aconseguir matemàticament l’ascens a Segona Divisió Pro, en perdre al camp del maleït Llagostera (posant així punt final a 16 jornades consecutives invicte) per 1-0. Els granes continuen necessitant només d’un punt, que podrien aconseguir aquest proper cap de setmana contra l’Espanyol B, encara que una derrota o un empat del Badalona aquest diumenge al camp del Cornellà els podria servir per fer-se amb l’objectiu d’agafar l’ascensor a falta de dues jornades. De cara a la medalla del liderat, el Nàstic continua primer amb 32 punts mentre que l’Andorra en té 29 en segona posició en un cap de setmana on descansa. Els del Principat comparteixen puntuació amb el Barça B, abans del derbi contra els pericos d’aquest diumenge. El Badalona, un altre protagonista de l’obra, és quart amb 27.
El Nàstic arribava amb les baixes de Gonzi, Rueda, Brugui i Fausto Tienza (per targetes) a un camp que té marcat en vermell al seu currículum i que sembla construït damunt d’un cementiri sioux. No només pel fet que aquesta temporada no hagi guanyat ningú, més enllà del RCD Espanyol en Copa del Rei i a la pròrroga. També perquè a l’històric acumulat (on no hi ha cap victòria registrada al terreny local, sigui dit de pas) hi ha un precedent dels que provoquen odi etern, com és el partit per pujar a Segona Divisió A la temporada 2013/2014. Els granes van fer pana en aquest ascens, en una eliminatòria que va acabar gairebé necessitant de la intervenció dels Marines, i aquesta vigent temporada han reviscut antics malsons estampant-se un altre cop contra el Llagostera a la Copa Federación.
En resum, era un partit al que se li tenia ganes per part del motor grana. El seu cap de màquines, Toni Seligrat, encertava al dir en la prèvia que les dimensions del camp, poc més gran que una capsa de mistos, obligava a estar atents a dos aspectes del joc: la pilota aturada i les segones jugades. Perquè la primera part ha estat marcada pel gol de Dieste al minut 38, recollint el llançament d’una falt perpendicular a la porteria de Suárez. El seu toc suau ha estat suficient per desviar la pilota, enviar a la brossa la imbatibilitat de més de 200 minuts de la porteria tarragonina i fer evident que els granes, més enllà d’uns primers 15 minuts que han servit per demostrar qui és el líder de la categoria, han patit l’efecte gasosa. Bàsicament, molta brumera al treure el tap i després un buit a l’ampolla. En els primers 15 minuts només un llançament de Bonilla ajustat al pal al minut 9 i un cop de cap de Quintanilla al minut 30 desviat a la dreta del porter local han donat sensació de perill. El 4-4-2 escollit per Seligrat no funcionava, i el gol de Dieste al minut 38 semblava una broma de mal gust, desviant el just una falta perpendicular a la porteria de Suárez. La pilota parada de la qual calia estar atents, sense anar més lluny.
A la represa, res destacable. Inoperància absoluta, amb Gerard Oliva com un dels assenyalats de forma més o menys injusta perquè el partit ha fet pujar el risc de rebrot de badalls per damunt de la banda alta. El tècnic del Nàstic ha modificat el sistema per adaptar-lo a un 4-3-3 amb l’entrada escalonada de Carbia i Pol Ballesteros. Un truc de mans que no ha fet màgia perquè ni despullant el doble pivot de sortida el Nàstic ha pogut carburar. De fet, el més destacat de la segona meitat ha estat el debut del romanès Lupu, i una jugada en què Lasso ha jugat a billar a tres bandes sense poder embocar.
Post-data: Desaprofitar patits com aquests penalitza, perquè acumular punts ara ajudaria, un cop superada pantalla, a marcar diferències amb els rivals de cara a intentar pujar a Segona A.
Alineacions
UE Llagostera: Marcos; Aimar; Marcos; Diego; Pere; David Garcia (Juvi, minut 25); Cortés; Guiu; Gil; Dieste (Maynau, minut 77); Sascha.
Nàstic: Suárez; Albarran; Trilles; Quintanilla; Joan Oriol; Ribelles (Pol Ballesteros, minut 75); Fran Miranda (Carbia, minut 59); Fullana (Lupu, minut 87); Bonilla; Pedro; Oliva (Joel Lasso, minut 87).
Banqueta: Parra; Guillem Jaime; Pol B;, Pol D.; Lupu; Carbia; Amang; Guiu, Lasso.
Gol: 1-0, Dieste (minut 38)
Targetes grogues: Marcos, minut 12; Pedro Martín, minut 31; Quintanilla, minut 33; Bonilla, minut 35; Fran Miranda, minut 57 (es perd el proper partit contra l’Espanyol B); Trilles, minut 68; Guiu, minut 78; Sascha, minut 81.
Lleuger repunt dels macroindicadors a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) s’incrementa en 3 centèsimes des d’ahir, per fixar-se en 0,76, mentre que el risc de rebrot també escala un punt per marcar 71.
En les darreres 24 hores el Departament de Salut ha comptabilitzat 98 nous positius detectats per totes les proves, que deien el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 36.101. També cal sumar una mort provocada directament per la Covid-19, amb la qual cosa ja són 1.063 les defuncions en el balanç oficial provisional. Es van registrar 5 morts entre el 3 i el 9 de març, i 8 la setmana anterior.
Durant el període del 3 al 9 de març, la incidència de casos a 14 dies va ser de 92, amb una taxa de confirmats per PCR i Tests d’Antígens de 37,8 per cada 100.000 habitants. Amb 8.200 proves realitzades, la positivitat de les proves diagnòstiques era del 3%. En la forquilla temporal immediatament anterior, del 24 de febrer al 2 març, la incidència va ser de 123, amb una taxa de 54,5 per cada 100.000 habitants un cop dutes a terme 10.100 proves (amb una positivitat resultant del 3,58%).
En el capítol assistencial, el nombre de persones ingressades en centres hospitalaris és de 61 (4 menys que ahir), de les quals 32 en UCi (sense canvis). Hi ha 49.269 vacunats de la primera dosi, 1.216 més, i 17.690 de la segona, 289 més. Entre el 3 i el 9 de març hi havia 64 ingressats, i 110 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: l’Rt baixa 7 centèsimes (0,79)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.611 casos confirmats per PCR o TA, 18 més que en el balanç anterior, i 9.902 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 171 persones, cap més que en l’últim balanç. Entre el 3 i el 9 de març no es va notificar cap defunció, tres en l’interval anterior. Hi ha 17.795 persones vacunades de la primera dosi, 353 més, i 5.781 de la segona, 291 més que les informades en l’últim balanç.
El risc de rebrot baixa 4 punts i se situa en 44, per sobre del de la setmana anterior, que era de 69. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 3 i el 9 de març és de 22 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 55, pels 78 de la setmana anterior. L’1,76% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt baixa 7 centèsimes, fins a 0,79, mentre que la setmana anterior era de 0,86. Ara hi ha 13 pacients ingressats, dos menys que fa 24 hores. Entre el 3 i el 9 de març hi havia 18 pacients ingressats, 22 la setmana anterior.
Catalunya: L’Rt es manté en 0,92 i el risc de rebrot baixa a 185 (-4)
En l’àmbit de país, l’Rt es manté un dia més en 0,92, i el risc de rebrot baixa 4 punts, fins a 185. En paral·lel, la incidència a 14 dies baixa i passa de 209,75 a 204,04. S’han declarat 1.176 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 531.288. El 4,45% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S’ha informat de 18 noves morts i el total és de 21.000 en tota la pandèmia.
Hi ha 1.426 pacients ingressats als hospitals, 44 menys, i 431 persones a l’UCI, 34 crítics menys que fa 24 hores. Hi ha 641.605 vacunats amb la primera dosi (+12.656) i 242.249 amb la segona (+13.441).
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat 70 nous positius des d’ahir detectats per totes les proves, que deixen el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 36.003. També cal comptabilitzar 1 mort provocat directament pel coronavirus, amb la qual cosa el balanç provisional de defuncions és de 1.062. Es van registrar 5 morts entre el 2 i el 8 de març, i 8 la setmana anterior. Hi ha 48.053 persones vacunades de la primera dosi, 1.229 més, i 17.401 de la segona, 536 més.
El risc de rebrot es redueix 5 punts i se situa en 70, pels 111 de la setmana anterior. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) baixa dues centèsimes fins a 0,73, mentre que en l’interval anterior era de 0,86. La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 37 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 95, pels 127 de la setmana anterior. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 2,91%.
Segons les últimes dades, hi ha 65 pacients ingressats actualment, un menys que fa 24 hores, dels quals 32 en UCI (1 menys). Entre el 2 i el 8 de març hi havia 70 ingressats, 112 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: l’Rt baixa 8 centèsimes (0,86)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 9.593 casos confirmats per PCR o TA, 3 més que en el balanç anterior, i 9.884 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 171 persones, una més que en l’últim balanç. Entre el 2 i el 8 de març es va notificar una defunció, dues en l’interval anterior. Hi ha 17.442 persones vacunades de la primera dosi, 586 més, i 5.490 de la segona, 255 més que les informades en l’últim balanç.
El risc de rebrot baixa 9 punts i se situa en 48, per sobre del de la setmana anterior, que era de 64. La taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 2 i el 8 de març és de 22 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 55, pels 82 de la setmana anterior. L’1,52% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt baixa 8 centèsimes, fins a 0,86, mentre que la setmana anterior era de 0,76. Ara hi ha 15 pacients ingressats, els mateixos que fa 24 hores. Entre el 2 i el 8 de març hi havia 18 pacients ingressats, 25 la setmana anterior.
Catalunya: L’Rt es manté en 0,92 i el risc de rebrot baixa a 189 (-7)
En l’àmbit de país, l’Rt, es manté un dia més en 0,92, i el risc de rebrot baixa7 punts, fins a 189. En paral·lel, la incidència a 14 dies baixa i passa de 217,52 a 209,75. S’han declarat 1.252 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 530.112. El 4,48% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S’ha informat de 26 noves morts i el total és de 20.982 en tota la pandèmia.
Hi ha 1.470 pacients ingressats als hospitals, 33 menys, i 465 persones a l’UCI, 6 crítics menys que fa 24 hores. Hi ha 628.949 vacunats amb la primera dosi (+13.788) i 228.808 amb la segona (+8.473).
Espanya registra 5.348 nous positius de coronavirus i 173 defuncions més
I finalment, Espanya ha registrat 5.348 nous positius de covid-19 en les darreres 24 hores, fet que deixa la xifra global en 3.183.704 des de l’inici de la pandèmia, el març de l’any passat. Pel que fa a les defuncions, des de dijous n’hi ha hagut 173, i ara la xifra total és de 72.258. Madrid encapçala els contagis en els últims 7 dies amb 7.186 casos, seguida de Catalunya amb 5.381. Per darrere, Andalusia amb 4.723 i el País Basc amb 1.860. Des de l’inici de la pandèmia, Madrid és on més contagis s’han acumulat, amb 601.592 casos. Just després se situa Catalunya amb 514.156. Els segueix Andalusia amb 488.872.
La comunitat autònoma amb més diagnosticats el dia previ és Madrid amb 1.059, seguida del País Basc amb 297, les Canàries amb 233, Castella i Lleó amb 181 i l’Aragó amb 156. Catalunya n’ha registrat 129.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 8.540 pacients hospitalitzats per covid-19 que ocupen el 6,81% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 1.868 persones hospitalitzades per covid-19, el 7,36% de llits. També hi ha 2.186 ingressos en UCI a l’Estat, un 21,64% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya n’hi ha 459, el 32,01% del total.
En les darreres 24 hores hi ha hagut 795 persones hospitalitzades a l’Estat per la infecció i 971 han estat donades d’alta. D’aquestes hospitalitzacions, a Madrid n’hi ha hagut 181, a Catalunya 155 i a Andalusia 132.
Campanya de vacunació
De les 6.655.195 dosis de la vacuna que el govern central ha entregat a les comunitats autònomes fins a aquest 12 de març (4.567.095 de Pfizer / BioNtech, 387.600 de Moderna i 1.700.500 d’AstraZeneca) se n’han administrat fins ara 5.352.767 (4.311.020, 227.469 i 814.278 respectivament), que representen un 80,3% del total. Hi ha 1.583.244 persones que han rebut les dues dosis de la vacuna al conjunt de l’Estat.
En el cas de Catalunya de les 1.077.680 dosis rebudes (735.380 de Pfizer, 63.400 de Moderna i 278.900 d’AstraZeneca), fins ara se n’han subministrat 857.036, el 79,5% del total. La comunitat que més dosis ha rebut ha estat Andalusia (1.196.860) i fins ara n’ha administrat el 87,4% (1.046.334). Ceuta és la Comunitat que ha subministrat fins ara un percentatge major dels vaccins, 8.998 de 9.190 (97,9%). La que n’ha administrat menys a dia d’avui és el País Basc amb 200.677 dosis de les 303.680 que ha rebut, el 66,1% del total.
Ramon Descarrega, gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona. Foto: Cedida
Avui, 10 de març, fa un any dels primers casos de covid detectats a les comarques de Tarragona. Van ser dues afectades de Cambrils les que primer es van donar a conèixer i un matrimoni de Salou. Curiosament, no se’n va fer massa ressò ja que es preveia que un dia o altre succeiria a les nostres comarques. Lluny érem de pensar en la virulència amb la que es desfermaria la covid-19, aleshores encara coneguda només com a coronavirus, i que conviuríem amb mascareta, distància social i gel hidroalcohòlic. En el marc d’aquest primer any, Tots21 ha entrevistat el gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Ramon Descarrega.
Recorda el moment en el qual va entendre que la pandèmia era una realitat a la Regió Sanitària?
És difícil definir el moment perquè, al menys, l’afectació a la Regió Sanitària de la primera onada va ser inferior a la resta del territori. El que sí que recordo molt bé és la sensació que, mentre en d’altres llocs de Catalunya les UCI s’omplien amb pacients Covid a la nostra regió semblava que no arribava, fins que va arribar.
La Regió Sanitària ha tingut moments de risc de rebrot disparat. En un territori amb tanta mobilitat, quins han estat els principals motius de contagi?
Tot ens indicava, durant la primera onada, que el factor més important per a la transmissió era la densitat de població, fins i tot més que la mobilitat. La densitat de població i interacció social han estat a la nostra regió els elements que han provocat més casos. Més que mobilitat l’element ha estat la interacció social.
Quins són es municipis més castigats? Es poden establir diferències de comportament entre uns i altres?
De forma genèrica els municipis més castigats han estat aquells amb més població i més densitat de població.
Per què ningú va poder vaticinar els problemes de contagi a les residències? Cal canviar-ne el model de gestió?
La pandèmia ha estat un moment excepcional per a tota la societat i també per al sistema sanitari. Ningú estava preparat ni amb la informació suficient com per saber quin seria el decurs de la Covid-19. El que queda molt clar és que aquesta situació ha fet accelerar el replantejament del model dels centres residencials per tal de millorar-ne les condicions i les mesures de seguretat.
Quin marge de maniobra tenen des de la gerència per poder donar resposta a una crisi com l’actual? S’han replantejat protocols administratius interns o la centralització de recursos i decisions és la millor manera de fer-hi front?
De la mateixa manera que la pandèmia ha afectat de forma diferent als diferents territoris, des de la Regió Sanitària s’adopten les mesures més adequades per donar respostes a la gestió de la pandèmia d’acord amb unes directrius generals marcades pel Departament de Salut. Hi ha hagut elements que han precisat d’una centralització, com per exemple la compra de material i EPI en moments de poca oferta en el mercat i en d’altres termes hem pres decisions autònomes de la regió com el plans de contingència de cadascun dels centres hospitalaris o la proposta de centres duals decidida conjuntament amb els proveïdors a partir del juny de 2020.
Amb quines dificultats es va trobar a l’hora d’establir un operatiu de resposta territorial?
La dificultat era la Covid. Un dels aspectes més destacables que ens ha mostrat aquesta pandèmia ha estat la gran implicació i col·laboració per treballar de forma coordinada entre tots els recursos sanitaris del territori.
La manca de rastrejadors ha estat un dels grans problemes que ha tingut el territori?
Un dels aspectes que la pandèmia ha fet aflorar és la necessitat de reforçar els sistemes de vigilància epidemiològica. La resposta a les necessitats de detecció i seguiment de casos s’ha anat adaptant a l’evolució de la pandèmica. Possiblement, si ens tornéssim a trobar en la mateixa situació o en una situació similar, l’actuació seria diferent a partir de la diferència adquirida.
S’han hagut de desviar tests cap a laboratoris privats? Té avaluats els sobrecostos originats per la resposta a la pandèmia a la regió sanitària?
Una de les decisions a nivell de país va ser que tots els dispositius sanitaris, públics i privats, estiguessin a disposició per la lluita de la pandèmia. Per aquest motiu hi ha hagut laboratoris privats, correctament acreditats que han col·laborat en donar resposta a les necessitats en funció de les onades. La pandèmia encara no s’ha acabat, estem fent anàlisi del sobrecost, sense qüestionar necessitat per donar-ne resposta, encara en van apareixent. També tenim la voluntat, en la línia de la transparència de dades, de donar la informació sobre aquestes dades un cop finalitzada la pandèmica.
La sanitat pública ha deixat sense múscul els CAP. Entèn la reacció de la població davant el sobtat tancament de serveis?
Per al Departament de Salut, l’atenció primària segueix sent l’eix del sistema sanitari. Per aquest motiu, des del CatSalut, s’han dut a terme diferents accions com el Pla de millora d’equipament de l’atenció primària, amb 650.000 euros per a 37 CAP de la Regió, i el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària, que suposarà una inversió on durant el 2020 s’hi destinen 1.672.711 euros als equips d’atenció primària, 391.091 euros quant a gestors covid i 382.417 euros en els referents de Salut i Escola, fent un total de 2.447.223 euros. De cara a l’any 2021 aquesta assignació suposarà 7.002.406 euros.
La gestió de la pandèmia ha provocat canvis en l’organització d’alguns centes d’atenció primària per mesures de seguretat i poder garantir l’atenció a la màxima població possible. Per aquest motiu, durant un període va haver-hi el tancament d’alguns consultoris però en cap moment s’ha tancat cap dels centres d’atenció primària de la Regió Sanitària. El que és una realitat és que la Covid-19 ens projecta a accelerar el model relacional del ciutadà amb l’atenció primària que estava en procés de revisió.
La pandèmia ha accelerat la necessitat de revertir el procés de desinversió en la sanitat pública?
Prèviament a la pandèmia, s’havia iniciat un increment en les inversions en el sistema públic de Salut. La pandèmia ha obligat a incrementar els recursos per donar resposta a les necessitats que s’han derivat. No podem oblidar que partim d’un dèficit en el finançament del sistema sanitari català per part de l’administració de l’Estat.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
