Ramon Descarrega, gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona. Foto: Cedida
Avui, 10 de març, fa un any dels primers casos de covid detectats a les comarques de Tarragona. Van ser dues afectades de Cambrils les que primer es van donar a conèixer i un matrimoni de Salou. Curiosament, no se’n va fer massa ressò ja que es preveia que un dia o altre succeiria a les nostres comarques. Lluny érem de pensar en la virulència amb la que es desfermaria la covid-19, aleshores encara coneguda només com a coronavirus, i que conviuríem amb mascareta, distància social i gel hidroalcohòlic. En el marc d’aquest primer any, Tots21 ha entrevistat el gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Ramon Descarrega.
Recorda el moment en el qual va entendre que la pandèmia era una realitat a la Regió Sanitària?
És difícil definir el moment perquè, al menys, l’afectació a la Regió Sanitària de la primera onada va ser inferior a la resta del territori. El que sí que recordo molt bé és la sensació que, mentre en d’altres llocs de Catalunya les UCI s’omplien amb pacients Covid a la nostra regió semblava que no arribava, fins que va arribar.
La Regió Sanitària ha tingut moments de risc de rebrot disparat. En un territori amb tanta mobilitat, quins han estat els principals motius de contagi?
Tot ens indicava, durant la primera onada, que el factor més important per a la transmissió era la densitat de població, fins i tot més que la mobilitat. La densitat de població i interacció social han estat a la nostra regió els elements que han provocat més casos. Més que mobilitat l’element ha estat la interacció social.
Quins són es municipis més castigats? Es poden establir diferències de comportament entre uns i altres?
De forma genèrica els municipis més castigats han estat aquells amb més població i més densitat de població.
Per què ningú va poder vaticinar els problemes de contagi a les residències? Cal canviar-ne el model de gestió?
La pandèmia ha estat un moment excepcional per a tota la societat i també per al sistema sanitari. Ningú estava preparat ni amb la informació suficient com per saber quin seria el decurs de la Covid-19. El que queda molt clar és que aquesta situació ha fet accelerar el replantejament del model dels centres residencials per tal de millorar-ne les condicions i les mesures de seguretat.
Quin marge de maniobra tenen des de la gerència per poder donar resposta a una crisi com l’actual? S’han replantejat protocols administratius interns o la centralització de recursos i decisions és la millor manera de fer-hi front?
De la mateixa manera que la pandèmia ha afectat de forma diferent als diferents territoris, des de la Regió Sanitària s’adopten les mesures més adequades per donar respostes a la gestió de la pandèmia d’acord amb unes directrius generals marcades pel Departament de Salut. Hi ha hagut elements que han precisat d’una centralització, com per exemple la compra de material i EPI en moments de poca oferta en el mercat i en d’altres termes hem pres decisions autònomes de la regió com el plans de contingència de cadascun dels centres hospitalaris o la proposta de centres duals decidida conjuntament amb els proveïdors a partir del juny de 2020.
Amb quines dificultats es va trobar a l’hora d’establir un operatiu de resposta territorial?
La dificultat era la Covid. Un dels aspectes més destacables que ens ha mostrat aquesta pandèmia ha estat la gran implicació i col·laboració per treballar de forma coordinada entre tots els recursos sanitaris del territori.
La manca de rastrejadors ha estat un dels grans problemes que ha tingut el territori?
Un dels aspectes que la pandèmia ha fet aflorar és la necessitat de reforçar els sistemes de vigilància epidemiològica. La resposta a les necessitats de detecció i seguiment de casos s’ha anat adaptant a l’evolució de la pandèmica. Possiblement, si ens tornéssim a trobar en la mateixa situació o en una situació similar, l’actuació seria diferent a partir de la diferència adquirida.
S’han hagut de desviar tests cap a laboratoris privats? Té avaluats els sobrecostos originats per la resposta a la pandèmia a la regió sanitària?
Una de les decisions a nivell de país va ser que tots els dispositius sanitaris, públics i privats, estiguessin a disposició per la lluita de la pandèmia. Per aquest motiu hi ha hagut laboratoris privats, correctament acreditats que han col·laborat en donar resposta a les necessitats en funció de les onades. La pandèmia encara no s’ha acabat, estem fent anàlisi del sobrecost, sense qüestionar necessitat per donar-ne resposta, encara en van apareixent. També tenim la voluntat, en la línia de la transparència de dades, de donar la informació sobre aquestes dades un cop finalitzada la pandèmica.
La sanitat pública ha deixat sense múscul els CAP. Entèn la reacció de la població davant el sobtat tancament de serveis?
Per al Departament de Salut, l’atenció primària segueix sent l’eix del sistema sanitari. Per aquest motiu, des del CatSalut, s’han dut a terme diferents accions com el Pla de millora d’equipament de l’atenció primària, amb 650.000 euros per a 37 CAP de la Regió, i el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària, que suposarà una inversió on durant el 2020 s’hi destinen 1.672.711 euros als equips d’atenció primària, 391.091 euros quant a gestors covid i 382.417 euros en els referents de Salut i Escola, fent un total de 2.447.223 euros. De cara a l’any 2021 aquesta assignació suposarà 7.002.406 euros.
La gestió de la pandèmia ha provocat canvis en l’organització d’alguns centes d’atenció primària per mesures de seguretat i poder garantir l’atenció a la màxima població possible. Per aquest motiu, durant un període va haver-hi el tancament d’alguns consultoris però en cap moment s’ha tancat cap dels centres d’atenció primària de la Regió Sanitària. El que és una realitat és que la Covid-19 ens projecta a accelerar el model relacional del ciutadà amb l’atenció primària que estava en procés de revisió.
La pandèmia ha accelerat la necessitat de revertir el procés de desinversió en la sanitat pública?
Prèviament a la pandèmia, s’havia iniciat un increment en les inversions en el sistema públic de Salut. La pandèmia ha obligat a incrementar els recursos per donar resposta a les necessitats que s’han derivat. No podem oblidar que partim d’un dèficit en el finançament del sistema sanitari català per part de l’administració de l’Estat.
Jordi Siré
Equip de redacció
