.

Josep Maria Buqueras

Josep Maria Buqueras

Després de molts d’anades i tornades que van durar tres mesos, es van aprovar els pressupostos de la Generalitat de l’any 2023, amb una despesa que rondarà els 41.000 milions d’euros. La sortida fe Junts de l’Executiu i els moviment tàctics  del PSC van complicar les coses de govern de Pere Aragonès, que finalment ha guanyat aquest repte i aconsegueix  aprovar els comptes per segon any consecutiu, fet que no passava des de feia gairebé una dècada. Els 33 escons republicans i els 33 socialistes – més el suport  d’En Comú Podem (8 escons) – permeten vaticinar una legislatura estable, fins un final natural el 2015. Hi ha molts que pensen, també s’ha escrit, que Salvador Illa/PSC podria haver condicionat el recolzament als pressupostos catalans  a aconseguir determinats objectius en matèria de sanitat, educació o habitatge però va preferir aixecar la bandera de projectes que generaven controvèrsia  –  ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat,  construcció del complex Hard Rock a Salou i completar la construcció de la B-40  –  perquè el principal objectiu era crear un relat per tal de desgastar electoralment  a Esquerra Republicana de Catalunya.

Des del Govern el més important era aprovar els pressupostos, pitjor era caure en l’immobilisme i arrossegar a la Generalitat a la paràlisi i a convocar eleccions, aturant projectes i inversions durant mesos o fent descarrilar  l’aportació ade mes recursos en l’àmbit de la sanitat i la educació. George Lakoff va escriure l’any 1996 No pienses en un elefante, i ens deia que les estratègies de comunicació política  s’han centrat molt més en la construcció d’un relat que en la voluntat d’aconseguir resultats tangibles que la ciutadania pot valorar. Els gestos i la lluita pel relat  tenen, a vegades, més valor que els guanys en la millora de la vida dels ciutadans.

D’aquest acord , podem treure dues lectures, una econòmica i l’altre política. De la primera, destaquem: 1. Pacte Nacional  per la Indústria, 680 milions; 2. Foment de la implantació d’energies renovables, 180 milions; 3.  Departament de Salut, 12.212 milions; 4. Camp de Tarragona, corredor del Mediterrani Hard Rock; 5. “Modernització” del aeroport de Barcelona -El Prat i 6. Quart cinturó B-40, Políticament ERC s’assegura un període d’estabilitat i governabilitat després de l’agitació i el desencontre polítics que han predominat en el darrer decenni. A més, aquest acord polític/econòmic ha significat el trencament del bloc independentista, que ha dirigit la política catalana darrerament, propiciant episodis com els del 2017, amb greus conseqüències per el conjunt del país.

Els socialistes estan per l’estabilitat, la fiabilitat i la confiança. Ara el PSC com va escriure el periodista  Francesc Marc Álvaro , és el “partido del Orden” a Catalunya, paper que va tenir  CiU  durant més de dues dècades amb Jordi Pujol. Es tracta de recuperar i ampliar una centralitat històrica que el socialisme català tenia fins que va aparèixer  el procés  com un terratrèmol que canvià el mapa.  L’acord pressupostaria trenca definitivament la política de blocs  a Catalunya i segurament s’acaba un cicle electoral que donarà pas a les municipals de maig i les generals de novembre. Els resultats d’aquests comicis repartiran noves cartes i dictaran un nou present. Els pressupostos 2023, ens portarà a un nou tripartit?

Josep Maria Buqueras