El regidor de Promoció Econòmica i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, amb diversos integrants de la Incubadora TIC. Foto: Tots21
La Incubadora TIC i Foodtech de REDESSA es troba en plena fase de recepció de projectes per a la seva quarta edició –el procediment d’inscripció es tanca el 26 d’abril– i són nombrosos els projectes de les tres edicions anteriors que han acabat convertits no només en projectes d’èxit, si no també en empreses de referència.
Aquest seria el cas, per exemple d’Efizum, un projecte cada vegada més consolidat de banca tecnològica especialitzada en la millora de l’eficiència empresarial a partir d’un entorn 4.0; el de Motiwate, una plataforma que ofereix coaching d’equips a mida per a pimes, o el de GroupB.live, una plataforma de joc en línia que suma el millor dels e-sports, els videojocs i els simuladors per submergir l’usuari en una competició de ral·lis en línia amb cotxes dels anys 80.
|
Altres notícies: |
Els tres projectes han anat avançant i seguint camins diferents i, mentre Efizum ja ha anat tancant acords amb clients de diversos sectors i es troba immersa en un procés de patents per als seus mecanismes de control i traçabilitat, Motiwate ha redefinit el seu públic objectiu per afegir l’anàlisi i la consultoria al seu coaching inicial, mentre que GroupB.live llança el seu propi campionat en línia per tal de portar el seu software a aficionats d’arreu del món.
Joan Pescador, amb un simulador de ral·lis, amb el sofware de la seva creació, el GroupB.live. Foto: Cedida
“La veritat és que, abans d’arribar a REDESSA, havia estat en programes similars a Madrid i Barcelona i, a diferència d’allí, on sobretot treballaven el màrqueting i el potencial a llarg termini, aquí m’han ensenyat a tocar de peus a terra i a ser més empresari”, explica Joan Pescador, responsable de GroupB.live. Aquest tarragoní expilot de ral·lis considera que el seu pas per la Incubadora TIC reusenca “ha resultat molt interessant i profitós, perquè hi ha un plantejament que és molt seriós i molt més profund que en altres llocs, i que t’encara al món de l’empresa, a la gestió i la comercialització, de manera que aprens veritablement a funcionar en el dia a dia”.
Naida Gendugova, en el Demo Day de la Incubadora TIC, explicant el projecte de Motiwate. Foto: Cedida
En el cas de Motiwate, la seva responsable, Naida Gendugova, era la que arribava amb un projecte més embrionari a la Incubadora TIC. La plataforma Motiwate era una startup pura que va sorgir de les idees del confinament de la Covid-19 i ha anat agafant la seva forma més o menys definitiva al llarg del seu any d’estada a REDESSA. “Em vaig plantejar inscriure’m en l’edició de 2022, però la idea estava molt verda, de manera que em vaig esperar a entrar el 2023. La veritat és que ha estat definitiu, perquè jo només havia passat pel programa de startups del World Mobile, on bàsicament t’ajuden a investigar si la teva proposta té mercat, però no sabia res més”.”Aquí he descobert la part del negoci real –relata Gendugova–, a descobrir el valor de la proposta, a comercialitzar-la, a descobrir el món de les finances, a desenvolupar el servei i a descobrir a qui t’enfoques”. Gràcies a tot plegat, l’emprenedora es troba precisament aquests dies redefinint el seu projecte a partir de tot el que ha après a la Incubadora TIC. “He fet el ‘click’ i hem descobert on eren els problemes”.
“Jo vaig començar amb la idea de crear una mena de Doctoralia, però amb coachers independents i de diverses especialitats –explica la Naida–. Era un marketplace on el client entrava i seleccionava quin coach necessitava per la seva empresa i hi contactava”, però finalment s’ha adonat que en la majoria dels casos el client necessita una informació prèvia i un treball d’anàlisi que el porti a conèixer la veritable necessitat de la seva empresa, de manera que Motiwate ha passat del sistema B2C (Business to Consumer, d’empresa al consumidor) a un model B2B (Busines to Busines, d’empresa a empresa) gràcies al mentoratge de la Incubadora de REDESSA.
En el cas de GroupB.live, el principal front on treballa actualment el seu creado, és en crear tot l’entorn que permeti oferir una experiència completa als usuaris del seu software. “Estem en un món que mou 6.000 milions en tot el món, amb uns usuaris que poden pagar 10.000 euros pel seu hardware (volant, pedals, canvi, bàquet…) i tenim el millor motor de físiques –el sistema que fa la simulació– del mercat, però si un juga sol a casa no genera creixement del producte”. És per això que la feina de Joan Pescador se centra en “proporcionar una experiència a l’usuari, un campionat, uns premis i anar actualitzant els cotxes que poden utilitzar els nostres usuaris per temporades fictícies fins a crear una realitat distòpica com si els models del Group B del mundial de ral·lis –prohibits als anys 80– encara existissin i anessin evolucionant”.
Joan Ribal, amb un dels sensors que crea Efizum i amb el sofware de gestió que també desenvolupa. Foto: Cedida
Efizum i el seu ideòleg, Joan Ribal, viu centrat en el procés per patentar el hardware de control de processos que desenvolupa i, al mateix temps, trobar un perfil de client que s’adapti als seus conceptes. “La nostra especialitat és detectar problemes, amb software i hardware propis, i fer la digitalització d’una empresa per optimitzar el seu dia a dia a partir de la recopilació de dades de tots els seus processos”. Això fa que, tal com explica Ribal, “la principal guerra la tinguem en empreses que pensen que ho tenen tot bé i et diuen allò de ‘per què canviar si ja funciona’? El fet, però, és que les empreses que fan el pas al món 4.0 no volen tornar enrere i acaben trobant solucions a necessitats que no sabien ni que tenien”.
Simplificant el concepte, Efizum optimitza produccions a partir d’entorns digitals, “des del pagès que vol millorar el seu conreu i optimitzar-ne el rendiment, al fuster que necessita saber en temps real com estan les seves comandes i si les podrà lliurar a temps… o els costos de fabricar peces d’injecció de plàstic, sabent quanta aigua gasta la màquina en cada una, quin consum tens d’energia o quins operaris treuen més rendiment a la màquina”, explica Ribal.
Del que més orgullós està aquest emprenedor és que “oferim el nostre servei de forma gratuïta a les ONG o empreses del tercer sector que treballen amb mà d’obra sense qualificació o discapacitats i, gràcies als nostres processos, poden completar tasques que, d’altra manera, no podrien fer”.
“Una de les millors eines per crear projectes tecnològics”
Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, considera que la lncubadora TIC “és una de les millors eines de què disposem a l’Ajuntament de Reus per a impulsar la creació de projectes tecnològics”. En aquesta línia, el regidor defensa que “la vertical dedicada a les tecnologies alimentàries o foodtech ens permet generar dinàmiques amb les més de 60 empreses adherides al Hub Foodtech & Nutrition i promoure possibles col·laboracions entre els agents que en forment part”.
Pel que fa a la quarta edició que ja està en marxa, Baiges explica que “estem en plena captació de projectes” i explica que en aquest temps, d’ençà que es va posar en marxa el 2020, “ha esdevingut una eina fonamental per a l’impuls d’start-ups de referència al territori i ha acompanyat a més de 40 projectes tecnològics, alguns dels quals han crescut exponencialment, generant nous llocs de treball i noves oportunitats”.
Redactor DiariTots21
