Fotograma del documental ‘Paretdelgada: un fil d’esperança’ de Canal Camp, amb imatges de l’aplec de 1964. Foto: Canal Camp
L’ermita de Paretdelgada de la Selva del Camp recuperarà aquest diumenge, 5 de maig, el record d’una part important de la seva història, i també de la història de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, amb la tornada del seu aplec sardanista 60 anys després de la seva última edició.
La creació de la colla sardanista Germanor, ara fa un parell d’anys, ha estat determinant per tal de decidir tirar endavant un projecte que va arrencar fa mesos i ha comptat amb nombrosos actes previs per tal de recuperar la memòria dels aplecs que el municipi del Baix Camp va acollir entre 1959 i 1964. De fet, el mateix nom de l’entitat sardanista evoca el nom del grup Germanor que fa sis dècades organitzava els aplecs; unes trobades que en el seu moment ja van néixer amb la idea d’anar més enllà de la sardana, pe tal de promoure els aspectes més catalanistes de la cultura catalana que perseguia el franquisme.
Artistes, literats, humanistes i personatges transcendentals en el món de la cultura catalana durant la dictadura i la transició es van donar cita i van agafar embranzida en els aplecs selvatans. L’última edició es va viure l’any 1964, quan l’evident força del moviment i el seu rerefons van superar clarament el marc folklòric de les sardanes.
Entre les activitats prèvies que s’han realitzat enguany cal destacar l’edició del documental “Paretdelgada: un fil d’esperança” per part de la televisió local Canal Camp, on es repassa la història dels aplecs a partir de testimonis de l’època i es recuperen fotografies i imatges de les celebracions. A més s’han organitzat diverses xerrades, a més d’una exposició de material i fotografies de l’època.
Cartell de 2024, que recorda els que artistes com Grau-Garriga van realitzar pels aplecs de fa 60 anys. Foto: Cedida
L’obertura oficial de l’aplec es farà aquest dissabte, 4 de maig, amb el pregó a càrrec d’Agnès Toda, estudiosa dels aplecs i col·laboradora de la colla sardanista Germanor en la represa de la festa. L’acte es durà a terme al Castell de la Selva a partir de les 18.30 h. Després del pregó es farà l’estrena de la peça teatral “La fada Germanor. El conte de Paretdelgada”, on la seva autora, Maria Massana, i el grup Moixera de la Defensa Agrària, repassen anècdotes i històries al voltant dels aplecs.
Tres cobles, castells i teatre i música
De cara a diumenge, el programa arrencarà a les 10 del matí amb una benvinguda a la qual seguirà l’actuació del seguici popular festiu de la Selva. A partir de les 11, s’oficiarà una missa amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, i a les 12 començaran les ballades de sardanes amb la Cobla Montgrins.
A partir de les 13.00 es farà una commemoració dels 60 aniversari dels aplecs de Paretdelgada, es presentarà el banderí de la colla sardanista Germanor i s’oferirà una actuació musical amb els alumnes de l’Aula Vilalta, acompanyada del gegantó Rei Pepet de Bufilàndia. Tot plegat servirà per fer boca per l’actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que ja va actuar en els antics aplecs dels anys 60 i ha volgut ser en aquesta recuperació, i pel dinar popular que es farà a partir de les 14.30h.
El programa de tarda arrencarà a les 16.00, amb una nova ballada de sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona, a la que prendrà el relleu, a partir de les 17:30h, la Cobla Reus Jove. El dia es tancarà amb la representació de la peça teatral “La fada Germanor. El conte de Paretdelgada”, a càrrec del grup de teatre Moixera de la Defensa Agrària i el posterior concert musical amb els alumnes de l’Escola Municipal de Música.
Durant tot el dia estarà oberta l’exposició “Sardana, Cultura i Germanor 1959-1964” i també es disposarà d’un servei gratuït d’autobus entre la Selva del Camp i l’ermita de Paretdelgada (10:00h a 14:00h i de 16:00h a 20:30h) que sortirà des de la parada que hi ha a la confluència del carrer del Vilar amb el raval de Sant Rafael.
Les velelles o “barquetes de Sant Pere” són colònies de pòlips que es mouen agrupades i impulsades pel vent. Foto: Cedida
Les platges del Tarragonès i del Baix Camp, sobretot a Roda de Berà, Tarragona o Cambrils, s’han tornat a llevar aquest cap de setmana tenyides amb una catifa blava de “barquetes de Sant Pere”, un organisme marí similar a les meduses i conegut també com a velelles (Velella Velella), que acostuma deixar-se veure a la primavera per les nostres costes.
Aquest fenomen natural, que ja s’havia pogut veure aquesta mateixa primavera sobretot en platges més septentrionals –com ara a la costa gironina, a la de Barcelona i, fins i tot, al Baix Penedès i algunes del nord del Tarragonès– es produeix de forma regular, normalment cada any, però en algunes anualitats es pot observar un augment de la quantitat d’aquestes colònies de pòlips a les nostres costes. De fet, els científics estudien si es pot estipular també un calendari regular també per a les seves arribades en grans quantitats a les platges i indiquen que podria tractar-se de cicles de sis anys, tenint en compte que enguany han arribat massivament i les últimes grans onades de velelles cal buscar-les l’any 2018 i, prèviament, també el 2012.
Les velelles o “barquetes de Sant Pere”, si utilitzem la denominació popular, no són una medusa, tot i que podria semblar-ho i s’hi poden acabar convertint. Són, en realitat colònies de pòlips del Fílum Cnidaria que es mouen agrupades impulsades pel vent i pels corrents. Per norma general, cada velella o colònia mesura al voltant de set centímetres de llarg i té un característic color blau intens a causa dels pòlips. Cada un d’aquests organismes flota a la superfície del mar i està format per una base ovalada, que fa servir com a flotador, i d’una mena de vela triangular a la part superior que és el que la impulsa amb el vent. La colònia de pòlips és a la part inferior.
Diverses platges de Roda de Berà i Torredembarra han acumulat aquesta primavera diverses onades de velelles. Foto: Cedida/X
Pel que fa a la seva perillositat, és pràcticament nul·la, tot i que, quan arriben a la platja acaben morint i acostumen a deixar anar una forta olor al descompondre’s. Sí que cal tenir en compte que, tot i no picar, disposen d’uns petits tentacles interiors que contenen unes cèl·lules urticants. Les toxines que desprenen són inofensives per a les persones, donat que no arriben a travessar la pell, però si es manipulen poden causar alguns problemes en les mucoses (principalment els ulls) o bé si entren en contacte amb ferides obertes.
Segons indica l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, aquest fenomen, i més concretament la gran quantitat de velelles que arriben a la costa algunes primaveres, pot ser conseqüència d’una disminució de la depredació d’aquestes colònies per part dels seus depredadors naturals o, també, pot dependre de l’afavoriment de la direcció dels corrents marins o dels temporals.
També sembla clar que una primavera amb moltes “barquetes de Sant Pere” acostuma a comportar també un estiu amb moltes meduses a les platges. Caldrà, per tant, estar alerta.
La investigadora del Departament de Dret Públic de la URV i autora de l’article, Susana Borràs. Foto: Cedida
El 80% de les persones migrants climàtiques són dones i nenes. Aquesta xifra fa necessari un nou marc legal internacional per protegir els drets humans, incorporant mesures sensibles al gènere a les polítiques i legislacions. Així ho afirma Susana Borràs, investigadora del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en un article de la revista Environmental Policy and Law, en el que detalla les complexitats de la perpetuació de les desigualtats, les vulnerabilitats existents i la falta de protecció que afecten les dones i les nenes migrants.
“El canvi climàtic és una evidència d’un clar debilitament dels drets humans, especialment en àrees que ja estan experimentant una major exposició als efectes del canvi climàtic i una menor resiliència a causa dels contextos socioeconòmics existents”, afirma Borràs. “La desigualtat multidimensional i la inseguretat estan presents al llarg del procés migratori i són especialment crítiques en el cas de les dones i nenes migrants”, afegeix.
Les Nacions Unides estimen que, de cara a l’any 2050, els efectes del canvi climàtic provocaran el desplaçament de 150 milions o més de persones a causa del clima extrem i dels esdeveniments com l’augment del nivell del mar i la desertificació. Així mateix, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic va predir que, en els propers anys, la migració es convertiria en una resposta al canvi climàtic, amb milions de persones desplaçades per inundacions costaneres, erosió costanera, processos de desertificació i pèrdues en la producció agrícola. “Les persones que abandonen els seus territoris d’origen ho fan en contextos molt complexos, a la recerca de seguretat i benestar, exercint el seu dret humà a emigrar amb dignitat a altres territoris segurs, siguin dins o fora dels seus països”, explica Borràs.
A la tercera dècada del segle XXI, la humanitat encara està lluitant contra qüestions vitals relacionades amb la desigualtat de gènere, la discriminació i la violència a què s’enfronten les dones i les nenes que constitueixen gairebé la meitat dels 8.000 milions d’habitants del món. Malgrat els objectius estimats prescrits en els drets humans internacionals i altres instruments reguladors per provocar canvis, les actituds mentals i les dures realitats globals persisteixen sobre el terreny per a les dones i les nenes.
El 80% de les protagonistes de les onades migratories causades pel clima, com a Amèrica del Sud, són dones. Foto: Cedida
Segons Susana Borràs, “els impactes del canvi climàtic fan que les dones, especialment les que viuen en comunitats més empobrides, s’enfrontin a una gran càrrega psicològica. Les estructures i les relacions de poder condueixen a una major vulnerabilitat als fenòmens meteorològics extrems i als desastres relacionats amb el canvi climàtic. Aquesta vulnerabilitat estructural augmenta quan les dones i les nenes es converteixen en migrants climàtiques”.
Avenços legislatius insuficients
En els darrers anys, hi ha hagut alguns desenvolupaments en diferents sectors de la regulació internacional per reconèixer el canvi climàtic com a causa de la migració, inclòs des d’una perspectiva sensible al gènere. “Aquests avenços, tot i ser positius, han demostrat la falta d’una visió integradora entre el règim jurídic internacional de migracions i refugi, el canvi climàtic i els drets humans”, afegeix.
En conclusió, la investigadora afirma que cal repensar els marcs legals existents per respondre a la realitat de la migració climàtica des d’una perspectiva sensible al gènere que protegeixi eficaçment els drets humans. Borràs apunta a què les dinàmiques de poder heteropatriarcal —que exclouen les dones dels processos de presa de decisions— han impedit la correcta integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i els estàndards legals de protecció del medi ambient. “És fonamental revertir el rol de víctima o vulnerable assignat a les dones i reconèixer el seu paper com a líders i agents del canvi climàtic i els contextos migratoris”. En aquest sentit, reclama respostes polítiques que adaptin els marcs legals existents relacionats amb els refugiats i la migració als reptes humanitaris generats pel canvi climàtic.
Les noves necessitats mediambientals obliguen a adaptar les ciutats als persistents canvis climàtics. Foto: Cedida
El futur Parc de l’Esquirol del barri de Vilafortuny de Cambrils serà un gran refugi climàtic, responent als nous reptes mediambientals que ja estan obligant a reformular l’estructura, els usos i les prioritats de les ciutats. Seran 9.000 m2 d’extensió que en el projecte estan dissenyats amb els nous criteris bio-climàtics.
Aquests nous criteris ja estan fent canviar la redacció de determinats projectes municipals. Els nous espais públics contindran més verd (arbres i arbustos) i més alimentació elèctrica amb energies alternatives, incorporaran més materials reciclables, estaran més protegits per possibles contingències i en el cas d’espais costaners estaran pensats per aturar la regressió de les nostres platges.
El regidor d’Obra Pública, Enric Daza, ha refermat les idees que a l’hora de dissenyar nous espais és imprescindible tenir en compte els nous paràmetres de sostenibilitat i d’adaptació al canvi climàtic, en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 per assolir ciutats més adaptables a la convivència i més resilients als canvis.
En aquesta línia, el nou parc aprofitarà el màxim nombre d’arbres existents (acàcies) i també es plantaran nous exemplars d’espècies autòctones o adaptades al medi. La franja meridional del parc serà la zona més arbrada, i tindrà una guingueta amb terrassa i l’àrea de jocs infantils. El parc també tindrà una zona destinada a la pràctica esportiva i s’hi instal·laran bancs cada menys de 50 metres, papereres i fanals distribuïts per tot l’espai.
Plànol de com quedarà la distribució dels espais i equipaments del nou parc de l’Esquirol. Foto: Cedida
El regidor d’Obra Pública també ha confirmat que el projecte inclou dues grans pèrgoles bioclimàtiques, que crearan un nou espai d’oci a l’aire lliure, que permetrà descentralitzar els actes previstos i l’activitat turística, cultural o festiva, actualment més concentrada a ponent. D’aquesta manera, s’avançarà en la promoció i integració dels barris de Llevant, Cambrils Badia i Vilafortuny.
D’altra banda, Enric Daza ha explicat que la pacificació de l’àmbit d’actuació ordenarà l’espai i millorarà la connexió amb el passeig marítim amb dos grans passos de vianants elevats, des de la rotonda i fins el camí del corralet. Al mateix temps, la transformació del parc evitarà que s’utilitzi la zona com un gran pàrquing no regulat d’autocaravanes. Per acabar, el regidor ha destacat que la proliferació de llicències i l’augment de veïns fan encara més necessari disposar d’un espai verd d’aquestes característiques a llevant.
L’objectiu de la nova construcció és que tant la ciutadania com les persones visitants gaudeixin més d’aquest espai privilegiat a primera línia de mar, que actualment està poc utilitzat per la dificultat d’accés des del passeig marítim i per la manca d’equipament del parc. El projecte permetrà donar més valor encara a la façana marítima cambrilenca.
El regidor de Promoció Econòmica i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, amb diversos integrants de la Incubadora TIC. Foto: Tots21
La Incubadora TICi Foodtech de REDESSA es troba en plena fase de recepció de projectes per a la seva quarta edició –el procediment d’inscripció es tanca el 26 d’abril– i són nombrosos els projectes de les tres edicions anteriors que han acabat convertits no només en projectes d’èxit, si no també en empreses de referència.
Aquest seria el cas, per exemple d’Efizum, un projecte cada vegada més consolidat de banca tecnològica especialitzada en la millora de l’eficiència empresarial a partir d’un entorn 4.0; el de Motiwate, una plataforma que ofereix coaching d’equips a mida per a pimes, o el de GroupB.live, una plataforma de joc en línia que suma el millor dels e-sports, els videojocs i els simuladors per submergir l’usuari en una competició de ral·lis en línia amb cotxes dels anys 80.
Els tres projectes han anat avançant i seguint camins diferents i, mentre Efizum ja ha anat tancant acords amb clients de diversos sectors i es troba immersa en un procés de patents per als seus mecanismes de control i traçabilitat, Motiwate ha redefinit el seu públic objectiu per afegir l’anàlisi i la consultoria al seu coaching inicial, mentre que GroupB.live llança el seu propi campionat en línia per tal de portar el seu software a aficionats d’arreu del món.
Joan Pescador, amb un simulador de ral·lis, amb el sofware de la seva creació, el GroupB.live. Foto: Cedida
“La veritat és que, abans d’arribar a REDESSA, havia estat en programes similars a Madrid i Barcelona i, a diferència d’allí, on sobretot treballaven el màrqueting i el potencial a llarg termini, aquí m’han ensenyat a tocar de peus a terra i a ser més empresari”, explica Joan Pescador, responsable de GroupB.live. Aquest tarragoní expilot de ral·lis considera que el seu pas per la Incubadora TIC reusenca “ha resultat molt interessant i profitós, perquè hi ha un plantejament que és molt seriós i molt més profund que en altres llocs, i que t’encara al món de l’empresa, a la gestió i la comercialització, de manera que aprens veritablement a funcionar en el dia a dia”.
Naida Gendugova, en el Demo Day de la Incubadora TIC, explicant el projecte de Motiwate. Foto: Cedida
En el cas de Motiwate, la seva responsable, Naida Gendugova, era la que arribava amb un projecte més embrionari a la Incubadora TIC. La plataforma Motiwate era una startup pura que va sorgir de les idees del confinament de la Covid-19 i ha anat agafant la seva forma més o menys definitiva al llarg del seu any d’estada a REDESSA. “Em vaig plantejar inscriure’m en l’edició de 2022, però la idea estava molt verda, de manera que em vaig esperar a entrar el 2023. La veritat és que ha estat definitiu, perquè jo només havia passat pel programa de startups del World Mobile, on bàsicament t’ajuden a investigar si la teva proposta té mercat, però no sabia res més”.”Aquí he descobert la part del negoci real –relata Gendugova–, a descobrir el valor de la proposta, a comercialitzar-la, a descobrir el món de les finances, a desenvolupar el servei i a descobrir a qui t’enfoques”. Gràcies a tot plegat, l’emprenedora es troba precisament aquests dies redefinint el seu projecte a partir de tot el que ha après a la Incubadora TIC. “He fet el ‘click’ i hem descobert on eren els problemes”.
“Jo vaig començar amb la idea de crear una mena de Doctoralia, però amb coachers independents i de diverses especialitats –explica la Naida–. Era un marketplace on el client entrava i seleccionava quin coach necessitava per la seva empresa i hi contactava”, però finalment s’ha adonat que en la majoria dels casos el client necessita una informació prèvia i un treball d’anàlisi que el porti a conèixer la veritable necessitat de la seva empresa, de manera que Motiwate ha passat del sistema B2C (Business to Consumer, d’empresa al consumidor) a un model B2B (Busines to Busines, d’empresa a empresa) gràcies al mentoratge de la Incubadora de REDESSA.
En el cas de GroupB.live, el principal front on treballa actualment el seu creado, és en crear tot l’entorn que permeti oferir una experiència completa als usuaris del seu software. “Estem en un món que mou 6.000 milions en tot el món, amb uns usuaris que poden pagar 10.000 euros pel seu hardware (volant, pedals, canvi, bàquet…) i tenim el millor motor de físiques –el sistema que fa la simulació– del mercat, però si un juga sol a casa no genera creixement del producte”. És per això que la feina de Joan Pescador se centra en “proporcionar una experiència a l’usuari, un campionat, uns premis i anar actualitzant els cotxes que poden utilitzar els nostres usuaris per temporades fictícies fins a crear una realitat distòpica com si els models del Group B del mundial de ral·lis –prohibits als anys 80– encara existissin i anessin evolucionant”.
Joan Ribal, amb un dels sensors que crea Efizum i amb el sofware de gestió que també desenvolupa. Foto: Cedida
Efizum i el seu ideòleg, Joan Ribal, viu centrat en el procés per patentar el hardware de control de processos que desenvolupa i, al mateix temps, trobar un perfil de client que s’adapti als seus conceptes. “La nostra especialitat és detectar problemes, amb software i hardware propis, i fer la digitalització d’una empresa per optimitzar el seu dia a dia a partir de la recopilació de dades de tots els seus processos”. Això fa que, tal com explica Ribal, “la principal guerra la tinguem en empreses que pensen que ho tenen tot bé i et diuen allò de ‘per què canviar si ja funciona’? El fet, però, és que les empreses que fan el pas al món 4.0 no volen tornar enrere i acaben trobant solucions a necessitats que no sabien ni que tenien”.
Simplificant el concepte, Efizum optimitza produccions a partir d’entorns digitals, “des del pagès que vol millorar el seu conreu i optimitzar-ne el rendiment, al fuster que necessita saber en temps real com estan les seves comandes i si les podrà lliurar a temps… o els costos de fabricar peces d’injecció de plàstic, sabent quanta aigua gasta la màquina en cada una, quin consum tens d’energia o quins operaris treuen més rendiment a la màquina”, explica Ribal.
Del que més orgullós està aquest emprenedor és que “oferim el nostre servei de forma gratuïta a les ONG o empreses del tercer sector que treballen amb mà d’obra sense qualificació o discapacitats i, gràcies als nostres processos, poden completar tasques que, d’altra manera, no podrien fer”.
“Una de les millors eines per crear projectes tecnològics”
Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, considera que la lncubadora TIC “és una de les millors eines de què disposem a l’Ajuntament de Reus per a impulsar la creació de projectes tecnològics”. En aquesta línia, el regidor defensa que “la vertical dedicada a les tecnologies alimentàries o foodtech ens permet generar dinàmiques amb les més de 60 empreses adherides al Hub Foodtech & Nutrition i promoure possibles col·laboracions entre els agents que en forment part”.
Pel que fa a la quarta edició que ja està en marxa, Baiges explica que “estem en plena captació de projectes” i explica que en aquest temps, d’ençà que es va posar en marxa el 2020, “ha esdevingut una eina fonamental per a l’impuls d’start-ups de referència al territori i ha acompanyat a més de 40 projectes tecnològics, alguns dels quals han crescut exponencialment, generant nous llocs de treball i noves oportunitats”.
Antònio Mellado i Axel Baiget, durant la presentació de la sèrie documental al Castell. Foto: Cedida
Després de la reestrena, fa una setmana, del seu documental sobre els aplecs sardanistes de Paretdelgada de fa sis dècades –i que aquest mes de maig es tornarà a celebrar–, la televisió selvatana Canal Camp i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Selva han presentat aquest cap de setmana el projecte documental “Camins d’Història. Cròniques selvatanes de la rereguarda“.
La iniciativa neix com una sèrie documental amb l’objectiu d’explicar l’evolució de la vida al municipi durant tota la Guerra Civil Espanyola, des de la resposta revolucionària que segueix a l’intent de cop d’estat militar que fa esclatar la guerra, a la sortida cap a l’exili dels dirigents municipals després de la derrota republicana, passant pel dia a dia de tres anys de conflicte. En total s’han previst 15 capítols d’entre 10 i 15 minuts de durada que, un cop feta la seva emissió televisiva, s’esperen recopilar en un sol metratge.
El treball sorgeix de la col·laboració entre Canal Camp i l’historiador selvatà Axel Baiget, el qual actua com a guionista i narrador de tots dels capítols a partir d’objectes que permeten desenvolupar la temàtica de cada episodi. Així, en el capítol 1, que es va poder veure en primícia en la presentació d’aquest diumenge, es relata l’esclat llibertari de l’estiu de 1936 a partir d’una talla gòtica de Sant Andreu –el patró del poble– que es va salvar mutilada (sense braços i decapitada) després del saqueig de les imatges de l’església parroquial. Un altre episodi parla –partint d’una placa identificativa d’un avió soviètic trobada a la Selva– dels tècnics russos que van viure al poble mentre construïen avions per la República a Reus; mentre que l’últim episodi relata la fugida de l’Ajuntament revolucionari cap a França a partir de la llibreta en la qual un dels seus membres va relatar tota la seva odissea fins a Argelers.
El director de la televisió selvatana, Antònio Mellado, explicava que “volíem donar continuïtat al projecte de ‘Por al cel‘ de 2015 –un altre treball en què també es tractava sobre la Guerra Civil i en el qual també es va col·laborar amb Axel Baiget–, però sense repetir l’estructura dels testimonis personals, per tal d’evitar que semblés el mateix”.
L’historiador Axel Baiget, que ja va col·laborar amb “Por al cel”, és el guionista i narrador d’aquesta sèrie de Canal Camp. Foto: Cedida
Així va ser com es va tornar a contactar amb l’historiador, a qui se li va oferir crear el projecte des de zero. “Quan m’ho van proposar només vaig poder dir que sí, perquè és una temàtica que m’apassiona i sobre la qual ja tenia bastant de material recopilat. Penso que el resultat serà atractiu i podrem respondre a moltes preguntes de forma interessant”. En aquesta mateixa línia s’expressava, Lluís Cuartero, codirector de la sèrie juntament amb Mellado, el qual assegurava que “s’hi expliquen detalls i aspectes tan quotidians com què menjava la gent i com s’alimentava o d’altres més complexes i cruents com l’afusellament del ‘Pataco‘, un anarquista condemnat a mort en un judici públic”.
La previsió de Canal Camp és emetre la sèrie setmanalment durant l’últim trimestre d’aquest 2024 i també a través del seu canal de YouTube.
La presentació del projecte s’inclou en la programació especial “Abril Cultural” que l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de la Selva ha creat per tot aquest mes. La regidora de Cultura, Laura Girona, s’ha mostrat molt satisfeta per la resposta que han tingut els primers actes de la iniciativa, que va començar una setmana enrere amb l’exposició d’esmalts i aquarel·les “Els colors de l’aigua” d’Isabel Boltà. Aquest dissabte es va celebrar el Dia Mundial del Circ, amb l’espectacle “Solo de dos” de la companyia Duo X Caso, i diumenge es va oferir un vermut musical amb el grup Folkatr3s organitzat pel Ball de Gitanes.
Els actes seguiran el pròxim cap de setmana amb cinema del cicle Gaudí, amb el comiat teatral de la companyia Entrellaçats, amb la cantata Aloha i amb una sessió de ràdio-vermut de Ràdio la Selva parlant d’escriptors locals.
El seguici festiu canongí, en el seu ball conjunt, després de la Cercavila de la Municipalitat. Foto: Tots21
Els veïns i veïnes de la Canonja han viscut aquest cap de setmana un intens programa d’activitats socials i festives en la que es podria considerar la tercera festa major del poble, o la primera, segons com es miri.
La qüestió és que hi ha molt pocs municipis que puguin celebrar exactament el dia del seu aniversari. Celebren el “sant” o la “santa” corresponent, però la Canonja ho pot celebrar tot, perquè té molt clar que el 15 d’abril de 2010 és el dia en el qual va néixer o, millor dit, renéixer. Fa catorze anys els canongins i canongines deixaven de viure en una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) depenent de Tarragona per tal de convertir-se en el municipi 947 de Catalunya, i ho feien gràcies a una llei especial del Parlament de Catalunya que desfeia allò que per decret es va decidir l’any 1964, quan se la va annexionar a la capital com a entitat menor.
Per tal de celebrar aquests catorze anys de municipalitat, el poble ha viscut des de divendres pendent d’un programa d’actes que arrencava amb un correfoc infantil amb Els 7 Pecats Capitals de la Poblat de Mafumet com a colla convidada, juntament amb els diables infantils de la Canonja, així com amb l’espectacle de música i llum Galaxy by Masandmasshow.
El dissabte va continuar amb més activitats juvenils, amb jocs làser al poliesportiu i la festa “Sarau del Mico”, a la qual el grup de joves del Mico de la Canonja va convidar diversos elements festius i grups d’arreu del territori. El correfoc de bèsties va tancar la nit de dissabte amb el Porquet de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú, el Drac de Sant Jaume dels Domenys i el Mamut canongí.
El Mamut de la Canonja, davant el Castell de Masricart, durant la cercavila de diumenge. Foto: Tots21
El seguici festiu, protagonista
El dia central de la celebració s’ha centrat en la jornada de diumenge, amb una matinal dedicada totalment al seguici festiu canongí i a homenatjar l’empenta del veïnat i de les entitats locals que han ajudat a forjar de nou l’esperit del municipi, tal com comentava l’alcalde, Roc Muñoz, en la seva intervenció davant les colles del poble.
La jornada s’iniciava a l’avinguda Collblanc, on les colles s’han concentrat per arrencar en comitiva fins a la plaça del Castell de Masricart, on els esperava la corporació municipal. Després d’una primera actuació de lluïment davant el castell, els Diables de la Canonja i el Mamut han fet una encesa d’arrencada del seguici que ha portat a iniciar la cercavila pels carrers de Masricart, de les Neus i la rambla 15 d’abril. La comitiva estava formada, darrere dels dos grups de foc, pel Mico de la Canonja, els capgrossos del fotògraf Joan Alberich, del pagès Elies (amb els seus famosos préssecs de la Canonja), i la Dània, l’escolta del veterà cau canongí.
Just per davant de la corporació municipal i de la cobla Cossetània, les autoritats anaven acompanyades pel Sebastià i l’Esperança, els dos gegants de l’Orfeó a qui s’atribueix la paternitat llegendària de la Canonja moderna, donat que ella és la patrona de l’antic nucli de Masricart i ell, el patró de la Canonja antiga.
L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, amb la resta d’autoritats locals, en l’agraïment a les entitats i veïns del municipi. Foto: Tots21
Llegendes a banda, un cop finalitzada la ballada final de lluïment de totes les formacions davant el mural de Pilarín Bayés inspirat en el municipi, una tronada al mes pur estil mascletà ha fet tremolar el recinte de l’Espai Polivalent Canongí (EPOCA) abans de rematar el migdia amb un vermut popular.
Tot i mostrar-se convençut que la Canonja mai va deixar de tenir l’empenta i l’esperit de poble durant els seus anys com a EMD, l’alcalde Roc Muñoz ha reconegut que el poble viu, des de la seva independència, moments dolços tant pel que fa a projectes com al sentiment i la implicació dels seus veïns i veïnes.
En aquest sentit, després de la inauguració, ara fa un any, del teatre municipal de l’Orfeó Canongí, actualment s’està treballant en un projecte encara més espectacular com serà el Mammuthus, el nou Centre d’Interpretació del Jaciment Arqueològic del Barranc de la Boella, que s’espera estrenar enguany mateix. Sense anar més lluny, la mateixa cercavila de la municipalitat finalitzava en una rambla del 15 d’abril que s’està acabant d’urbanitzar i que generarà tot un nou entorn per als carrers de la zona i a l’edifici de l’EPOCA.
Pel que fa als últims actes de la festa de la municipalitat, després de la paella popular i de l’espectacle de sarsuela amb els quals va finalitzar la jornada de diumenge, el pròxim dissabte 20 d’abril es disputarà la Cursa Ciclista Torneig 15 d’abril, que omplirà de bicicletes i ciclistes professionals el municipi.
Marc Fernández controla una pilota davant el capità, Joan Oriol, i Marc Montalvo, en la primera part. Foto: X/Nàstic
El Nàstic no ha sortit ben parat de la seva visita al camp municipal de Tarazona. L’equip saragossà es plantava davant els tarragonins amb la targeta de presentació de ser un dels equips que menys gols encaixa de la categoria (sumava 17 partits sense rebre cap gol, i ara ja en són 18), de manera que els granes (aquest diumenge jugaven de blanc) temien una tarda complicada.
Els 300 aficionats tarragonins que acompanyaven l’equip sabien que no resultaria un desplaçament fàcil i els 30 graus de temperatura tampoc ajudaven gaire a refredar els ànims. Tot i això, la primera part ha estat marcada per la igualtat, amb els dos equips controlant el rival al mig del camp.
El joc de control i de veure-la venir que s’han trobat tant el Nàstic com els locals ha fet que només s’hagin vist detalls puntuals per part d’alguns jugadors, com el que ha protagonitzat al minut 5 de partit Andreu Guiu. El jugador prioratí de la Sociedad Deportiva Tarazona ha tingut una bona opció de cap que ha obligat a fer una aturada de mèrit al porter grana Varo. Guiu ha estat el jugador més incisiu dels saragossans durant els primers 45 minuts, fet que ha motivat que Pablo Trigueros veiés una targeta groga al minut 15 en un intent d’aturar-lo quan s’escapava al mig del camp.
La primera ocasió de perill grana ha arribat poc després, de la combinació entre el capità Joan Oriol, Jaume Jardí i Àlex Mula, però ha acabat en no res. Tota la primera part ha estat molt travada, sense cometre grans errades per part de cap dels equips, amb el joc centrat en les contres per les bandes, però sense iniciatives clares. Enmig de tota la seva activitat atacant, Guiu també ha estat el primer jugador local en veure una cartolina groga, en aquest cas després deixar anar el colze al minut 21 sobre Àlex Lea. Mentrestant, el Nàstic ho provava el contracop, amb Joan Oriol penjant pilotes amunt i Mula i Jardí intentant rematar-les.
La tàctica dels dos equips s’ha basat a esperar l’error del rival i, de fet, el primer córner del partit no ha arribat fins al minut 29, després d’un xut de Guiu que superava a Trigueros. Malgrat que el Tarazona destaca per la seva efectivitat en les jugades a pilota parada i les jugades tàctiques –sobretot per alt–, el Nàstic ha sabut evitar-les i tallar el perill a temps.
L’últim quart de la primera part ha estat el més interessant del joc grana. Després d’una passada de Tirlea per Pablo, aquest ha protagonitzat el primer xut a porteria del Nàstic. Era al minut 34 i, tot i que els locals han replicat i protagonitzat tres atacs perillosos en els següents minuts, els tarragonins s’han animat amb Tirlea i Jardí com a principals protagonistes i entre el minut 35 i 40 el partit guanya en intensitat. L’ocasió més clara de tot el partit pels granes arribava al minut 41, amb una intervenció de Jaume Jardí quan, després d’una jugada lluitada al mig del camp, ha vist el porter avançat i ho ha provat de lluny. El xut ha sortit, però, per sobre de la porteria. Així s’ha arribat pràcticament al descans, amb el Nàstic amb més del 60% possessió de la pilota.
El Tarazona, amb una marxa més
El retorn a la gespa després de la mitja part no ha estat el revulsiu que s’esperava, almenys per al Nàstic… però sí pel Tarazona, que ha sortit amb una marxa més. Varo ha hagut de tornar a salvar l’equip des del primer moment, amb una intervenció a boca de canó al minut 1. A partir d’aquí s’han succeït dues opcions dels locals per la banda dreta del Nàstic amb Liberto com a protagonista, fins que en el minut 52 de partit, en una jugada d’estratègia, el local San Emeterio li ha guanyat l’esquena a Joan Oriol, l’ha enviat per Liberto Beltrán i aquest ha rematat sol per avançar el Tarazona. Era el 19è gol en contra que rebia el Nàstic i s’ha convertit en una llosa en un partit contra un rival que treballa especialment bé la virtut de l’ordre (i el desordre).
A partir d’aquest moment, el Tarazona ha ordenat tot el seu joc per defensar el gol d’avantatge i ha utilitzat les seves cartes a la perfecció, convertint de nou el partit en una estratègia de control al mig del camp. No ha estat fins poc després que s’ha vist el primer córner per als tarragonins. Era el minut 65 i l’ocasió ha estat rebutjada sense dificultats per les torres saragossanes. Les coses no resultaven fàcils per un Nàstic que anava perdent pilotes en camp propi i sense gaires idees per recuperar la iniciativa i el ritme, cosa que dificultava el Tarazona amb interrupcions constants i canvis de jugador.
Després d’un primer canvi després de marcar el seu gol, al minut 78 els locals substituïen Alex Gil i Andreu Guiu per Areso i Fernando Cano, dos centrals més per assegurar el mur, fet que ha intentat contrarrestar el Nàstic al minut 81 quan Dani Vidal ha tret tota la pólvora disponible i ha fet seure Montalvo i Tirlea per donar pas a Mario Rodríguez i Alan Godoy. L’aposta ha servit de poc perquè el Tarazona s’ha dedicat a tallar el joc amb protestes, targetes, i pèrdues de temps que han acabat descentrant més al Nàstic i impedint una remuntada que cada vegada semblava més difícil.
Uns 300 aficionats granes han viatjat a Tarazona per donar suport a l’equip. Foto: X/Nàstic
Tot plegat s’ha traduït en cinc minuts de temps afegit, en un possible penal a favor del Nàstic que l’àrbitre no ha volgut veure, més pèrdues de temps i un últim canvi local al minut 91 per fer seure a l’exgrana Marc Trilles i fer entrar Kortazar. Els últims minuts no han donat per més.
Setena derrota de la temporada
El Nàstic no ha sabut jugar el joc ben posicionat del Tarazona i el canvi de ritme de la mitja part ha estat un revulsiu per al Tarazona i una condemna per al Nàstic. Aquesta és la setena derrota de la temporada i la tercera de la segona volta. De fet, des del partit del mes de desembre contra l’Unionistas de Salamanca no es perdia fora de casa, però la veritat és que resulta difícil guanyar si pràcticament no s’ha xutat entre els tres pals en 95 minuts.
La primera posició de l’ascens directe s’escapa a 7 punts i amb 18 punts en joc resultarà molt complicat remuntar al Deportivo. El Nàstic tanca aquesta jornada 32 desaprofitant la derrota del Barça Atlètic a Salamanca i continua tercer empatat a punts amb els blaugranes, de manera que l’ascens directe al qual dóna dret el títol de campió queda, cada vegada més, com una quimera.
Quan falten sis jornades pel final de la lliga, les opcions d’ascens dependran de jugar i guanyar el play-off entre el segon, el tercer, el quart i el cinquè classificat del grup 1 de la Primera Federació. Diumenge vinent contra el Celta de Vigo Fortuna al Nou Estadi Costa Daurada s’escriurà el següent capítol que ho ha de fer possible.
Els dipòsits del CAT a Constantí acullen 1.902 panells, que produeixen un 17,7% de l’electricitat del recinte. Foto: Tots21
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Endesa X han inaugurat aquest dimarts a Constantí, al centre d’operacions que el CAT té entre les autovies T-11, A-7 i l’AP-7, el major parc fotovoltaic sobre dipòsits d’aigua de tot l’Estat.
La nova planta de producció energètica ha de permetre al consorci avançar en el seu pla per assolir l’objectiu que un 15% de l’energia necessària en tots els seus processos sigui en model autoconsum. De fet, els 1.902 panells instal·lats sobre els 9.200 metres quadrats de dipòsits existents al costat de l’autovia entre Tarragona i Reus permetran proveir el 17,7% d’energia que consumeix aquest centre, donat que s’estima que produiran 1.610 MWh anuals d’energia neta.
Malgrat aquestes bones xifres, el nou equipament d’autoproducció estrenat aquest dimarts es quedarà curt si es compara amb l’energia necessària en tots els processos del CAT –des de la captació als canals del riu Ebre fins a arribar a cada municipi–, donat que les operacions de bombeig i, principalment, la depuració de l’aigua, requereix una despesa molt important d’energia. És per això que el nou parc fotovoltaic de Constantí es pot considerar només l’inici d’un projecte que es completarà durant l’últim trimestre de 2024 a l’Ampolla.
L’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Baix Ebre acollirà la segona fase del pla, consistent en una planta encara més gran que la del Tarragonès, on s’instal·laran més de 6.600 plaques i que ha de permetre produir, de forma conjunta 4,7 MWh anuals d’electricitat. La previsió del CAT és que, amb tota aquesta energia autogenerada, a finals d’aquest exercici s’arribi a produir un 10,2% de l’electricitat que utilitza en la totalitat dels seus processos.
El president del consorci, Joan Alginet, s’ha mostrat molt satisfet pel pas endavant que ha fet l’organisme amb aquest nou parc solar de Constantí i l’Ampolla i ha reconegut que “avui no és el final de res, sinó que és l’inici, donat que estem absolutament compromesos amb anar més enllà i incrementar el percentatge d’autoconsum fins al 15% d’energia autogenerada per al 2026”. En aquesta línia, Alginet ha indicat que es valoren “totes les opcions possibles i s’estudien de tots els recursos disponibles” per continuar fomentant l’autogeneració energètica. Finalment, el responsable del consorci ha recordat l’entitat és pionera des de fa prop de dues dècades en les energies netes i que des de 2022 el 100% de l’energia que consumeix és d’origen renovable.
El director d’Endesa a Catalunya, amb el president del CAT i la directora de l’ICAEN, a la nova planta solar. Foto: Cedida
Per la seva banda, el director d’Endesa a Catalunya, Enric Brazís, ha destacat el valor de l’acord entre el consorci i Endesa X, donat que l’empresa assumeix el cost de la inversió, el seu manteniment i l’operativa i permet l’ens “fer el seu procés de descarbonització sense comprometre els seus recursos econòmics”. De fet, Endesa X –empresa de manteniment i serveis integrals del Grup Endesa– invertirà un total de 5,6 milions d’euros en el projecte del CAT, entre la planta de Constantí i la de l’Ampolla, quantitat que compensarà durant deu anys en la seva facturació pel subministrament que realitza al consorci. D’aquesta manera, l’empresa també s’assegura ser la subministradora de l’ens durant tot aquest temps, fet prou important tenint en compte que el CAT té un contracte de subministrament elèctric de fins a 59 GWh de consum anual.
Finalment, la directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Marta Morera, ha volgut indicar que projectes com el del Consorci d’Aigües permeten a Catalunya continuar avançant en l’autogeneració d’electricitat i ha remarcat que, “estem desmitificant allò de què Catalunya és a la cua de les renovables” i ha assegurat que “cada vegada estem més en la zona mitjana i apropant-nos a la zona alta, sobretot en projectes d’autoconsum com aquest”, els quals s’han multiplicat al llarg dels darrers anys. En l’àmbit general, Morera ha reconegut que s’ha fet molta feina per tal de donar facilitats en l’aprovació de nous projectes i creu que aquesta és la clau per arribar als objectius previstos d’autogeneració.
La comissió està integrada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vila-seca i l’APT. Foto: Cedida
Aquest final de setmana s’ha reunit per primera vegada la comissió de seguiment mediambiental de les obres de restauració de l’espai natural dels Prats d’Albinyana inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 i situats a la Pineda, al terme municipal de Vila-seca. Amb aquest acte es dona és un pas imprescindible per a poder iniciar les obres de restauració que tindran una durada de 12 mesos i un pressupost assignat de 2,3 milions d’euros. Els Prats d’Albinyana és un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic amb una extensió total de 37,78 hectàrees situat al costat de la Zona d’Activitats Logístiques de Vila-seca que està impulsant el Port de Tarragona.
La Sala Roger de Llúria de la Seu Institucional del Port de Tarragona ha servit per trobar per primera vegada la comissió de seguiment mediambiental de la Xarxa Natura 2000. Aquest acte ha comptat amb la presència de representants de les tres administracions implicades en aquest projecte, Port de Tarragona, Ajuntament de Vila-seca i Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.
Per part del Port de Tarragona, han assistit el seu president, Saül Garreta, el director general, Ramón I. García, el subdirector general, Carles Segura, el cap de divisió d’Infraestructures, David Borrell, la cap de divisió de Medi Ambient, Cristina Miret i el cap de departament d’Acció Climàtica i Territori, Rafel López. L’Ajuntament de Vila-seca ha estat present amb el seu alcalde, Pere Segura, la cap de Serveis Territorials i Planificació, Mònica Bernal, i l’ arquitecte municipal, Josep Maria Castells. I per part del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya ha assistit Glòria Tibau, directora dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Tarragona i Laureà Giner, cap de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona.
El projecte de restauració dels Prats d’Albinyana té com a objectiu restaurar els hàbitats i ecosistemes propis d’aquest espai natural protegit i potenciar els elements d’interès ecològic, naturalístic i sociocultural presents. El termini d’execució per aquest projecte és de 12 mesos des del moment en què s’iniciïn les obres, previst durant aquest mes d’abril. En la primera fase d’obres es durà a terme el tancament perimetral de tota la zona per continuar amb el moviment de terres.
La primera intervenció es tracta del projecte de restauració de l’espai natural protegit dels Prats d’Albinyana. El passat 25 d’octubre, l’APT va licitar l’execució del projecte de recuperació d’aquesta zona humida amb l’objectiu de potenciar els seus elements d’interès ecològic i sociocultural. Recentment, el projecte s’ha adjudicat a la UTE formada per les empreses Romà Infraestructures, J.Morell i ILERSIS, per un import de 2,3 milions d’euros (IVA inclòs).
Una llacuna de 107.000 m2
La segona actuació consistirà en la construcció d’una llacuna de 107.700 metres quadrats i d’una illa de 26.990 metres quadrats, juntament amb la creació d’un bosc de ribera que envoltarà la llacuna i connectarà amb la platja existent. Amb aquesta actuació es vol recuperar la vocació de zona humida de l’espai. Per poder realitzar aquesta part, es va procedir a fer el desviament del canal de drenatge de l’A-7, que estava situat dins de la zona protegida, mitjançant una actuació amb un cost d’aproximadament 1 milió d’euros.
La tercera línia d’actuació es tracta de la finalització de les accions de consolidació arqueològica del conjunt patrimonial de l’antiga vil·la romana de Cal·lípolis, com són, la neteja i l’eliminació superficial del paviment dels camins que creuen el jaciment i la consolidació de les estructures existents.
En darrer lloc, l’APT portarà a terme l’execució de la instal·lació de serveis viaris interns, com són, la projecció de camins, miradors faunístics i passarel·les.
La previsió és que les actuacions més importants es realitzin durant el mes de maig. Foto: Cedida
Les zones de Cambrils més afectades pel temporal marítim ja tornen a estar operatives. Una vegada passat l’episodi meteorològic de la setmana passada, l’Ajuntament ha estat treballant per netejar i condicionar els punts que es van inundar durant la garbinada, especialment les zones que se situen per sota del nivell del mar com el camí del Corralet i van patir més acumulacions d’aigua.
Per una banda, el servei de Secomsa s’ha encarregat de retirar la sorra del carril bici i el passeig amb una excavadora i deixar-la als accessos de les platges. A continuació, la brigada de platges d’Ingesol ha rebaixat i aplanat aquesta sorra amb un tractor i ha netejar les escombraries que havia arrossegat l’aigua.
Cal tenir en compte que en el cas de Cambrils el temporal va provocar el desplaçament de sorra però no hi van haver desperfectes importants en les infraestructures públiques. Aquest tipus de temporals s’acostumen a produir cada any però aquesta vegada ha coincidit amb les vacances de Setmana Santa.
La previsió és que les actuacions més importants per preparar les platges per la temporada d’estiu es realitzin durant el mes de maig, ja que des d’ara i fins l’estiu encara hi ha una alta probabilitat que hi hagi fortes pluges o temporals de mar que puguin desfer la feina feta.
A banda, la regidora de Turisme, Camí Mendoza, ha explicat que l’Ajuntament tornarà demanar al Ministeri les reposicions de sorra habituals, que també es realitzen durant el maig, i seguirà treballant en solucions de futur més sostenibles que passen per la regeneració de les platges.
Roigé i Castellà, amb els alcaldes de la Secuita i Perafort, a més del cap de projectes de la Cambra. Foto: Cedida
Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, ha traslladat aquesta setmana al subdelegat del Govern de l’Estat a Tarragona, Santi Castellà, les inquietuts de l’ens que presideix té a causa de les mancances que arrastra l’estació del Camp de Tarragona del tren d’alta velocitat (AVE), entre les que destaquen els problemes dels accessos.
Acompanyada per l’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, i l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, a més del director de Projectes i Competitivitat de la Cambra, Jordi Cáceres, Laura Roigé ha volgut conèixer de primera mà els projectes que el Govern té per l’estació de l’AVE, a banda de reclamar les millores pendents que necessita aquesta infraestructura estratègica pel territori.
En aquest sentit, els alcaldes i la Cambra han demanat un millor accés a l’estació transformant l’antiga N-240, des de Sant Salvador fins a la rotonda d’accés a l’estació, en una via de dos carrils més un. A més, han proposat que aquesta inversió s’inclogui dins els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, ja que la millora no resulta especialment complicada des d’un punt de vista tècnic i es pot encaixar dins el mateix espai de servitud de la via.
Les parts també han expressat el malestar per la lentitud en els tràmits d’aprovació del pàrquing que impulsa l’Ajuntament de la Secuita, que no podrà estar operatiu fins el 2026. En aquest sentit, creuen que és necessari que la Generalitat de Catalunya construeixi amb la màxima celeritat el ramal d’accés des de la carretera del Catllar fins a l’Estació de l’AVE. Una demanda que la Cambra i els alcaldes de la Secuita i Perafort ja li van expressar a Laura Vilagrà, consellera de Presidència, l’abril de 2022 en una reunió al Palau de la Generalitat.
Una imatge de Les Tres Gràcies de Reus. Foto: Ajuntament de Reus
Si és Dijous Sant, tens festa i encara ets a casa, les opcions per fer alguna cosa “interessant i diferent” aquesta Setmana Santa es redueixen hora a hora. Desenganya’t, per arribar al Delta de l’Ebre des del Camp de Tarragona o al Matarranya ja necessites una horeta de carretera i manta –el mateix que per escapar-te a Barcelona–, de manera que hem preparat un petit recorregut a menys de mitja hora de casa teva (com si casa nostra fos en una idíl·lica franja de terra imaginària anomenada Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona) per poder gaudir de tres dies dignes de postal.
Del Silenci de Reus al Viacrucis de Tarragona
Com que ja és dijous, les primeres opcions rellevants són de part de nit i bàsicament religioses. Començarem a Reus, amb la Processó del Silenci, que surt des de la parròquia de Sant Francesc (23.00 h) i segueix un itinerari pel carrer Misericòrdia, raval de Robuster, carrer del Fossar Vell, carrer Major, plaça del Mercadal, carrer Monterols, plaça de Prim, carrer Llovera i carrer de Prat de la Riba, per acabar a l’interior de la parròquia de Sant Joan Baptista. Impacta pel silenci absolut en el qual es desenvolupa i és una bona manera d’arrencar amb una important dosi d’espiritualitat.
Si l’oferta reusenca resulta massa urbana, l’opció tarragonina té més contacte amb la natura. Es tracta del Viacrucis de la Germandat del Sant Ecce-Homo, que inicia el seu recorregut des de l’avinguda Maria Cristina (davant del col·legi Sant Pau) i recorre totes les seves estacions fins a arribar al santuari del Loreto seguint el camí antic. La sortida és al punt de la mitjanit i l’arribada aproximada al Santuari es preveu cap a les 2 de la matinada. A més de destacar l’entorn i la foscor en la qual es desenvolupa, el Viacrucis destaca perquè el Crist de la Germandat pot ser portat a espatlles per tots els voluntaris que ho vulguin fer durant el recorregut. Per cert, hi ha un servei d’autocars per retornar a Tarragona després de la caminada.
El Viacrucis al Calvari de la Selvadel Camp. Foto: Turisme La Selva
Matinar a la Selva per seguir amb les Tres Gràcies
Continuarem amb “mode clàssic”, amb un estil similar al tarragoní, però amb un aire encara una mica més feréstec. Això és el que ens trobarem si optem per matinar i arribar-nos fins a la Selva del Camp el Divendres Sant, on la jornada té el reconeixement de la Generalitat com a Festa Tradicional d’Interès Nacional. El seu Viacrucis del Calvari (element festiu patrimonial d’interès nacional) surt des de l’església de Sant Andreu a les 7 del matí en direcció al turó del Calvari, als afores del nucli urbà, travessant la riera i seguint un pintoresc camí fins al cim. La meitat de les estacions es viuen en la penombra de l’albada (els anys que ja s’ha fet el canvi d’hora, cosa que enguany no passa) i amb el sol sortint en l’horitzó. Pels locals el moment més intens es viu a la tornada, en l’anomenat “encuentro”, quan el Crist de la Sang es troba amb el pas de la Soledat i un grup d’infants entonen el cant de l’Stabat Mater.
Després de matinar tant i de l’emoció selvatana, aprofitant que sou al Baix Camp, proveu de fer un esmorzar clàssic a base de menjablanc, coca de sucre i orelletes o bunyols de vent. Si obren, i us va la forquilla i el ganivet, podeu provar a la Manigua (davant la reusenca parròquia de Sant Francesc) o a la Mulasseta (Centre Amics de Reus). Us tenim a Reus i us proposem alimentar-vos bé perquè la proposta és una petita marató i l’objectiu és arribar a les Tres Gràcies. Entre les set del matí i les nou ja s’hauran fet diversos viacrucis, però el primer plat fort arriba a partir de les 11.30 amb la Processó de l’Agonia, que trasllada el Crist de la Sang des del seu temple fins a la Prioral de Sant Pere. Un cop allí, al punt del migdia, comença la Funció de l’Agonia i les Set Paraules de Jesús a la Creu, de la qual en podem destacar l’acompanyament musical i la interpretació final del Credo i el Miserere.
Hem parlat de “petita marató” i és que encara som a la meitat… La part més destacada i més reconeguda de l’element patrimonial d’interès nacional que són els actes centrals del Divendres Sant a Reus arriba a continuació. És la processó de tornada a l’església de la Sang que arrenca a partir de les 14.30 des de la Prioral de Sant Pere i que es coneix com la processó de les Tres Gràcies, amb el retorn de la imatge del Crist de la Sang al seu temple. En el moment d’arribar-hi la imatge, sota l’arc de l’església, es produeix l’emotiu i tradicional moment de demanar les Tres Gràcies a la figura de Crist crucificat.
El Sant Enterrament de Tarragona
Dinareu tard, per tant, no arribareu a temps a veure l’inici de la primera recollida dels Misteris que es fa a Tarragona a partir de les 16.00, però sí que teniu temps de sobra per descansar una estona i ambientar-vos en algun punt de la Part Alta per veure una de les processons deganes del nostre país i que convoca, també, una de les confraries deganes de casa nostra, la Confraria de la Sang de Tarragona. A partir de les 19.30, des de la plaça del Rei arrenca la processó del Sant Enterrament, el moment culminant de la Setmana Santa tarragonina, que aplega més de 4.000 confrares i molt de públic concentrat sobretot en els punts més vistosos del recorregut, sobretot els voltants de la Catedral. La primera prova documentada de la celebració de la Processó del Sant Enterrament pels carrers de la Part Alta és de l’any 1550 –molt probablement la celebració és anterior– i hi participen els armats de la Sang i les tretze associacions de Setmana Santa que acompanyen els vint passos que en total surten al carrer. Cal paciència i saber trobar un lloc on poder seure, perquè el final de la processó serà pràcticament a mitjanit.
Una imatge de la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Foto: Rafael López-Monné
Com la resta d’actes d’aquesta proposta de Divendres Sant tradicional i de proximitat, la processó tarragonina està catalogada com a element festiu patrimonial d’interès nacional per part de la Generalitat. Trobareu també processons del Sant Enterrament carregades d’intensitat i de tradició a Reus o la Selva del Camp, però també a altres localitats com Cambrils, Torredembarra, Riudecols o Riudoms, entre altres, o també representacions més teatralitzades sobre la passió de Jesús a Constantí o la Pobla de Mafumet.
L’Edat Mitjana de Creixell, el pop d’Altafulla i el vi de Poboleda
Si el sentiment religiós no és suficient per fer-vos sortir de casa el Divendres Sant, sempre ens quedarà l’opció d’esperar la glòria de cara al dissabte. L’agenda agafa intensitat quan apuntem a la zona nord de la costa del Tarragonès, i és que Creixell viurà dissabte i diumenge el seu mercat medieval. L’aposta històrica per rememorar la figura d’Artal Gilmundo, carlà de Creixell, ens transporta als inicis de la vila fa més de 900 anys. Hi trobareu bon ambient, música i un mercat on alimentar-vos amb productes artesans.
Sense moure’ns gaire de la costa ni del Tarragonès, també durant tot el cap de setmana de glòria i pasqua podrem retornar al present (o més aviat, al passat recent) amb el Pleamar Vintage Market d’Altafulla. La cultura pop, amb paradetes de productes de segona mà, música i roba, s’amanirà amb remolcs de menjar i beure (podeu dir-ne foodtrucks) i concerts en directe. Hi haurà menys túniques que a Creixell, però l’ambient familiar serà igual de distès i festiu. Cal destacar un concert per sobre dels altres (l’únic de pagament, 8/10 €), el dels sempre originals Fresones Rebeldes (dissabte a les 17.30 h).
Finalment, tot i ser al límit dels 20 minuts de cotxe des de l’epicentre camptarragoní, l’última proposta ens porta fins a Poboleda. La cita anual de la gent poboledana per compartir el seu vi ben bé mereix una visita al Priorat amb motiu del Poboleda Vins. Enguany arriben a la 13à edició de la tradicional festa dels cellers locals. Hi participaran els divuit cellers que elaboren vins de les vinyes de Poboleda i, com a novetat, s’ha convidat a un celler, l’Hugas de Batlle, situat a Colera, a la DO Empordà. Les activitats es concentren durant tot el matí a la plaça del Portal de Poboleda.
Membres del Consell Tribal dels Seminoles de Florida, en un acte de la corporació Hard Rock al casino de Tampa. Foto: HRI
Aquesta història comença segles enrere, a la península de Florida, quan ni tan sols els Estats Units d’Amèrica eren els Estats Units que coneixem avui i quan Florida era territori espanyol. Som a principis del segle XIX i la Nació Seminola, pertanyent a la Gran Nació Creek, convivia en les seves terres ancestrals amb els colonitzadors espanyols. Pel que diuen els llibres, no els anava massa bé i no travessaven el millor moment de la seva història, però hi havia una convivència acceptable.
Les coses van començar a canviar quan els seminoles, poble d’acollida, van fer-se càrrec dels esclaus africans fugits dels Estats Units i, encara més, quan els creeks fugits de la seva guerra al nord contra el general Andrew Jackson es van refugiar també al nord de Florida. Tot plegat va acabar malament pels indis, pels esclaus i pels espanyols. Jackson va entrar a foc a Florida, va derrotar tothom i Espanya va acabar “venent” tota la península als Estats Units.
I aquí comença el drama dels seminoles. El seu nou govern federal, en plena operació colonial, els va oferir tancar-se en una reserva, però no ho van acceptar. Després, amb la llei Indian Removal, els van proposar traslladar-se a l’oest, a Oklahoma, i, per descomptat, tampoc van acceptar-ho. El resultat va degenerar en el que es coneix com la segona guerra seminola, que va acabar fent dividir la Nació Seminola entre els que van acceptar marxar a l’oest del Mississipi i el petit reducte que volia quedar-se a casa. Encara hi hauria una tercera guerra seminola, però ja eren moments convulsos per la “unió” i les poques ganes de destinar més recursos i diners a combatre els indis va fer que tot plegat acabés amb una mena d’armistici no signat.
La tribu explica amb orgull que és l’única que mai no s’ha rendit ni ha signat cap tractat de pau amb els Estats Units –i és totalment cert–, però també ho és que després de les tres guerres seminoles, el govern federal va optar per deixar-ho córrer.
La pau, el reconeixement i Tarragona
Fins aquí hem parlat d’una petita part de l’enorme genocidi que els Estats Units va protagonitzar en nom de la “unió” –la seva– i del progrés –el seu–, contra els nadius americans, malgrat això, poques d’aquestes històries afecten tant la gent del Camp de Tarragona com la dels seminoles.
Amb el temps tots van continuar fent la seva vida i els seminoles que es van quedar a Florida van evolucionar els seus negocis tradicionals de pells i plomes cap a la ramaderia i el conreu de la terra, en convivència amb els colons i amb el govern. És així com, a mitjan segle XX, la Tribu Seminola de Florida rep el reconeixement federal i passa a disposar de la mateixa categoria que la resta de nacions i tribus nadiues americanes, amb els beneficis que això els comportava. I és que, fruit dels tractats de pau firmats amb el govern nord-americà al llarg del segle XIX i principis del XX, els indígenes americans gaudeixen d’enormes beneficis fiscals sobre el tabac i el sector del joc. Tant és així que només es permet als indis l’explotació del negoci del joc i –excepte a l’estat de Nevada– els casinos sempre estan ubicats a les reserves índies.
Aprofitant el seu nou estatus legal, a partir dels anys 70 els seminoles de Florida van començar a obrir botigues on venien tabac lliure d’impostos, l’any 1979 van obrir el seu primer casino i a principis d’aquest segle explotaven dos hotels-casino amb la franquícia de la marca Hard Rock, a més de cinc salons de joc més. Tot plegat va donar a la tribu una àmplia experiència en el sector i els seus locals es van guanyar la fama d’estar entre els millors i els més rendibles del país.
El Consell Tribal Seminola, en la celebració de la compra de Hard Rock l’any 2006. Foto: HRI
El seu nivell d’expertesa en els negocis va quedar constatat quan l’any 2006 el Consell Tribal dels Seminola de Florida va decidir fer el pas i plantar una oferta al Rank Group per quedar-se tot el grup Hard Rock. La marca britànica nascuda l’any 1972 ja tenia la seu a Orlando i disposava llavors de 126 cafès-restaurant en més de 45 països (a més de tota la col·lecció d’objectes relacionats amb la música exposats als establiments), 13 hotels, cinc casinos i quatre sales de concerts. L’acord es va tancar per una xifra superior als 725 milions d’euros (uns 965 milions de dòlars del moment).
Des de llavors, el creixement del grup ha estat notable i, si el 2017 la companyia era propietària, o operava via franquícia, 176 cafès, 24 hotels i 11 casinos, actualment disposa, segons la seva pàgina web, de més de 180 cafeteries, 27 hotels i els mateixos 11 casinos… a l’espera de si el projecte tarragoní farà que en siguin 12, o no.
El resort Hard Rock a Eivissa (sense casino), és un dels darrers del grup. També té hotels a Madrid i Tenerife. Foto: HRI
Sigui com sigui, aquells menys de 300 seminoles que van amagar-se en aiguamolls per poder quedar-se a les seves terres a finals del segle XIX s’han anat recuperant i, un segle i mig després, són una pròspera –i rica– comunitat de 5.000 membres que obté el 90% del seu pressupost del joc i, la resta, de la venda del tabac, del turisme i de grans explotacions ramaderes.
Els seminoles disposen d’un govern sobirà, a través d’un consell tribal de cinc membres elegits per votació, i de serveis propis com la policia, bombers, serveis sanitaris i educatius. No hi ha informació oficial per part de la tribu, però tot aquell que tingui almenys un 25 per cent de sang seminola pot rebre part dels guanys dels seus negocis, els quals, segons indicava la revista Forbes, són d’uns 128.000 dòlars anuals per cada membre… des del moment de néixer.
Deixant de banda el debats sobre els models turístics, el joc o, fins i tot, la societat capitalista i els beneficis de criar fills milionaris abans no arribin a la majoria d’edat, un fet innegable és que la història de la Tribu Seminola de Florida resulta, com a mínim, inspiradora; per resiliència, capacitat d’adaptació i, sobretot, per haver après a capgirar les adversitats i les regles d’un joc imposat en benefici propi.
La pregunta ara és, com els seminola marcaran els futur del Camp de Tarragona?
Els càmpings de les Terres de l’Ebre confien en el turisme de proximitat durant la Setmana Santa. Foto ACN
La Federació d’Associacions d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT) i l’Associació Hotelera de la Província de Tarragona són optimistes de cara a l’arribada de la temporada de Setmana Santa i consideren que tant l’interior rural com la costa es preparen per una Setmana Santa “dolça”.
Aquest seria el cas de territoris com la Terra Alta o la Conca de Barberà, que ja compten amb ocupacions que arriben al 100% durant els dies festius. Les poblacions d’interior més urbanes i menys turístiques, com Valls o Reus, preveuen una ocupació més baixa que ronda el 50%, ja que el seu client principal és l’empresa. Tot i això, en el cas de Reus, dependrà de l’ocupació a destins de costa com Salou o Cambrils, ja que si aquests estan plens, la capital del Baix Camp en sortirà beneficiada.
La població costanera de Cambrils preveu una ocupació mitjana del 80% de dijous a diumenge, tot i dependre, com la resta del territori, de reserves d’última hora. Tortosa també preveu més d’un 80% d’ocupació. A Tarragona la previsió és alta, amb ocupacions que oscil·len entre el 75 i el 100% segons el dia.
En general, els hotelers consideren que “es pot dir que la província de Tarragona viurà una bona Setmana Santa”, amb turisme principalment de proximitat, que es reparteix de forma desigual arreu del territori, augmentant als destins de costa i a les zones d’interiors més rurals. “Les reserves d’última hora marcaran els percentatges finals. Esperem poder passar la Setmana Santa amb ocupacions mitjanes per sobre del 80%. Té tota la pinta que ens espera una Setmana Santa excel·lent”, indiquen els responsables de l’AEHT.
Les dades avalen que hi hagi 4 espais diversos de producte fresc i 4 espais de degustació i gastronomia. Foto: Cedida
La regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils ja disposa de l’estudi de reposicionament del Mercat de la Vila, encarregat a la consultora Uste. Aquest estudi ha contemplat tant l’anàlisi de l’àrea d’influència i entorn dels clients potencials, com la distribució dels espais interiors perquè s’adaptin el millor possible a la demanda dels nous operadors potencials i oferir un mixt comercial i de gastronomia atractiu.
Per a la realització d’aquest estudi s’ha recopilat informació existent i estadística, així com entrevistes en profunditat a una quarantena de persones considerades prescriptores per conèixer la seva opinió per la futur mercat de Cambrils.
La regidora de Promoció Econòmica,Neus Cárdenas, ha explicat que el mercat tindrà parades de productes frescos i degustació i gastronomia, i ajudarà a dinamitzar el barri. En aquest sentit, Neus Cárdenas ha destacat que “és important donar servei als veïns i veïnes del barri, i també que sigui un espai d’atracció pel turisme”. “És un projecte que ens il·lusiona i en el que hi estem treballant conjuntament des dels Departaments d’Obra Pública i Promoció Econòmica“, ha afirmat la regidora.
Pel que fa al projecte arquitectònic de la remodelació, aprovat inicialment el passat 14 de març, el regidor d’Obra Pública, Enric Daza, ha explicat que es mantindrà l’edifici original, obrint-lo amb tres entrades principals, perquè també es pugui gaudir des de l’exterior. El regidor ha avançat que en una segona fase es preveu que hi hagi espais destinats a la degustació i la gastronomia al voltant del mercat perquè els negocis puguin oferir els seus productes a l’aire lliure.
Es mantindrà la façana principal declarada bé local, i les altres dues parets es compaginaran amb vidriera per guanyar visibilitat des de l’exterior i ser un espai més atractiu i permeable.
Segons dades extretes de l’estudi, Cambrils disposa de 47.393 m2 de superfície de venda. Per sector d’activitat, el quotidià alimentari ocupa un 39% de la superfície comercial amb 112 locals actius. S’observa una àmplia oferta de quotidià alimentari en format de supermercats, pròpia de poblacions turístiques.
Al voltant del mercat s’hi troben especialment llars de dues persones i unipersonals, i destacat un augment de la població més jove, comparat amb la piràmide d’edats catalana. El potencial de despesa per habitant a l’àrea d’influència del mercat en productes frescos es pot estimar al voltant dels 1.324€ per persona i any.
En quant al nombre de comerços i restauració a l’àrea d’influència del Mercat de la Vila, hi predomina la restauració i hi ha molt poca oferta de producte fresc.
L’anàlisi de l’estudi avala la proposta de posicionament com a mercat de venda de frescos i degustació gastronòmica. En aquest context, es proposa situar unes parades al voltant de 20m2, amb un únic operador comercial per cada categoria de productes. És a dir, una fruiteria, una xarcuteria, una peixateria , una carnisseria i un forn de pa, i 3 operadors de restauració amb taulell i taules.
La proposta també suposa que el mercat passi a ser un lloc de trànsit i de lleure, on la plaça Josep Martí i Nolla i el parc del carrer de la Verge del Camí s’incorporin a la dinamització de l’activitat del mercat.
Muntanyenc i geòleg, Carcavilla és una de les veus més reputades de l’alpinisme. Foto: xarxa X
El Cicle de Muntanya 2024, organitzat per la Diputació de Tarragona, s’acomiada aquest dijous 21 de març (19h, Auditori Diputació) amb la conferència Escalar l’Everest, un circ o un repte? a càrrec de Sito Carcavilla. Amb aquesta xerrada, Carcavilla, doctor en Geologia i alpinista que ha realitzat 17 ascensions a l’Himàlaia, reflexionarà sobre la massificació que pateixen aquestes muntanyes i especialment l’Everest. Exposarà la realitat de l’alpinisme de massificació superlativa i analitzarà quina és la situació actual de l’ascensió a les muntanyes de més de vuit mil metres d’altitud per les seves rutes normals. El diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació, Óscar Sánchez, assistirà a la sessió i serà l’encarregat de fer la cloenda del cicle.
Prop de 1.700 persones han gaudit enguany de les conferències i projeccions del 17è Cicle de Muntanya a les diferents sessions programades a l’Auditori Diputació a Tarragona, al Palau Bofarull de Reus, la Bisbal del Penedès, Montblanc i Amposta. Sota el títol Alpinisme, repte i fascinació, aquesta edició ha comptat amb la participació de Miquel Mas i Marc Subirana que van oferir la conferència inaugural Atracció instintiva, primera ascensió al Latok Thumb. A més, també s’han projectat curtmetratges i documentals com Love by all, the story of Apa Sherpa, The Icefall Doctor, Traditional Alpinism de Simon Messner i Ladakh, gel en el Petit Tibet amb la presència de l’escalador Rafa Vadillo. Aquesta darrera projecció és la que també s’ha pogut gaudir a Reus, Montblanc, Amposta i la Bisbal del Penedès amb la proposta La Muntanya es mou.
L’entrada a la sessió serà gratuïta amb invitació i limitada a l’aforament de la sala. Per aquest motiu, caldrà recollir la invitació a partir d’una hora abans de l’inici de la sessió al mateix Auditori Diputació.
L’alcalde i els regidors, amb els dos responsables de GBI, en la signatura del contracte. Foto: Cedida
Salou ha formalitzat aquest dimarts el nou contracte dels serveis de recollida selectiva de residus urbans i transport a les respectives plantes d’eliminació i valorització, gestió de la deixalleria, neteja viària pública i de les platges del municipi i serveis de gestió de les fraccions, així com la recollida i transport d’oli domèstic usat i roba i calçat del municipi. L’empresa que s’ha adjudicat el servei és GBIPAPRECSA i el termini total de durada del contracte és de 12 anys, comptats a partir de la data de formalització de l’acte d’inici de prestació dels serveis, que es preveu dur a terme a partir del 15 de maig de 2024. L’acte de signatura del contacte ha tingut lloc amb la presència de l’alcalde, Pere Granados, i el president de GBI PAPREC SA, Gustavo Buesa, a més de la directora general de l’empresa, Marta Ciurana.
Amb aquest important pas endavant en la millora de la recollida de residus, Salou es compromet a continuar millorant la qualitat de vida dels salouencs i salouenques i a treballar per la conservació de l’entorn i la imatge de la ciutat.
El 27 de setembre de 2023 el plenari municipal va aprovar l’adjudicació del contracte del servei licitat, corresponent al lot número 1, a favor de l’empresa GBI PAPREC SA. Aquest contempla els serveis de recollida i transport de les fraccions resta, orgànica, envasos lleugers, paper i cartró, vidre, mobles, voluminosos i piles, poda i jardineria, neteja viària, neteja de platges, recollida selectiva de platges i gestió de la deixalleria fixa, deixalleries mòbils i mini-punts nets del municipi de Salou.
Amb aquest important pas endavant en la millora de la recollida de residus, Salou es compromet a continuar millorant la qualitat de vida dels salouencs i salouenques i a treballar per la conservació de l’entorn i la imatge de la ciutat
Una de les iniciatives més destacades del servei és la implementació d’una prova pilot de recollida de residus ‘porta a porta” a les zones més turístiques i comercials, on hi ha grans generadors de residus. Es tracta dels establiments ubicats als carrersCarles Buïgas, Colón, Montblanc, Brussel·les, Barbastre i plaça Venus.
Cal destacar que milloraran els índex de recollida selectiva, la reducció de residus als carrers i els contenidors estaran menys plens. També s’identificarà els infractors de les normes de recollida. Una altra millora és la recollida selectiva d’envasos als hotels per reduir el volum contenidors de carrer, la qual cosa millorarà l’aspecte de la ciutat.
El termini total de durada del contracte és de 12 anys, comptats a partir de la data de formalització de l’acte d’inici de prestació dels serveis, que es preveu dur a terme a partir del 15 de maig de 2024
Hi haurà un equip de neteja diürn, que repassarà els contenidors abans de la recollida; i durant els mesos d’abril i octubre s’incrementarà la freqüència de recollida de cartró comercial, passant de 3 a 6 dies setmanals.
A l’estiu, les papereres de la zona de platja es buidaran quatre cops, enlloc de dues. També es crearà una brigada nocturna per netejar els residus generats durant la nit. En definitiva, el nou contracte d’escombraries té com a finalitat assolir la màxima qualitat de l’espai públic i l’increment de recollida selectiva, per abordar els objectius fixats per la normativa de residus actual.
En aquest sentit, es pretén aconseguir millors percentatges de reutilització i reciclatge, per arribar als objectius marcats per les directives europees i lleis estatals i autonòmiques actuals i futures. En definitiva, el nou contracte d’escombraries té com a finalitat assolir la màxima qualitat de l’espai públic i l’increment de recollida selectiva, per abordar els objectius fixats per la normativa de residus actual
Així mateix, es vol reduir o minimitzar els impactes derivats de la prestació dels serveis per millorar la qualitat ambiental de la ciutat, fomentant l’ús de vehicles menys contaminants i la reducció dels nivells sonors i optimització dels serveis de recollida de residus i neteja viària.
L’empresa GBI PAPREC SA executarà, a més, una instal·lació fotovoltaica i disposarà d’una bàscula homologada per al pesatge i un registre automàtic. La despesa que l’Ajuntament de Salou destinarà a aquest servei fonamental per assolir una nivells d’excel·lència en neteja i sostenibilitat urbana és de 105.912.308,57 €, amb un contracte per a 12 anys.
La signatura ha comptat també amb l’assistència del regidor de Serveis Interns, Yeray Moreno i del regidor de Neteja Viària i Gestió de Residus, Sebastià Domínguez.
El sistema de bicicleta compartida reusenc requereix l’ús de casc en menors de 16 anys. Foto: Cedida
Ha entrat en vigor una modicació del reglament que permet reduir l’edat mínima per circular amb el sistema de bicicleta compartida la Ganxeta a partir dels 14 anys. Cal recordar que és recomenable l’ús del casc quan es circula amb bicicleta per la ciutat i que per a menors de 16 anys és obligatori.
L’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis ja està validant els usuaris pendents d’entre 14 i 16 anys a partir de les dades identificatives que cal introduir en el moment de registrar-se a l’aplicació.
Daniel Marcos, president de Reus Mobilitat i Serveis afirma: “Acostem la Ganxeta als adolescents i joves, col·lectius clau per l’aposta present i futura de ciutat per a la mobilitat sostenible, la ciutat verda i la lluita contra el canvi climàtic”.
Amb l’objectiu de consolidar l’hàbit dels usuaris que utilitzen la Ganxeta per desplaçar-se per la ciutat, s’ha prorrogat la promoció de gratuïtat fins al dimarts 9 d’abril. Així, amb l’ús del codi ESTRENA, l’usuari podrà fer tants viatges de 30 minuts com vulgui sense cap cost. A més, cada usuari podrà fer servir la promoció cada dia fins que s’acabi. Ara també s’hi podran acollir els joves de 14 a 16 anys, que encara no han pogut fer ús del servei de bicicleta compartida.
El projecte de bicicleta compartida de Reus està emmarcat dins del «Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia Financiado por la Unión Europea-NextGenerationEU».
Gisbert: ‘Si no tens accés a la tecnologia, quedes exclòs de la IA i de moltes coses, perquè les IA no funcionen amb qualsevol aparell’. Foto: Tots21
Nascuda a la Sénia (Montsià) i vilabellenca d’adopció, Mercè Gisbert és Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona (UB), Catedràtica en Tecnologia Educativa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i coordinadora general del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia (FIET) que des de fa deu anys lidera la URV i que enguany s’ha centrat a debatre sobre l’entrada de la intel·ligència artificial (IA) en l’educació. Tot plegat la converteix en una de les veus més autoritzades en l’àmbit català i estatal sobre pedagogia, noves tecnologies i, principalment, els reptes educatius que se’ns presenten.
Quan i com neix una eina tan potent com és el FIET?
La primera edició del fòrum es va fer l’any 2014 i la va promoure la Generalitat en el marc del Tricentenari del 1714. L’objectiu era tractar sobre el futur de l’educació i mirar al futur sempre requereix parlar de tecnologia. En aquell moment vam crear una estructura amb un grup d’experts catalans i un grup d’Espanya i del Món, érem unes 100 persones de 17 països i de 64 institucions. La segona edició va ser telemàtica, perquè estàvem confinats, i enguany ens hem reunit 141 experts de 19 països de més de 100 institucions diferents i molt diverses. A banda, anem fent trobades per via telemàtica, perquè aquesta no és una feina que es fa en els quatre dies que ens trobem a Tarragona.
Entenc que no es tracta només del futur de la Pedagogia.
No, no. Parlem de l’educació en general. L’objectiu fonamental és posar l’educació al centre i analitzar la tecnologia en funció del que pot aportar a l’educació i no al revés. La tecnologia és una realitat, per tant, hem de veure com aquesta realitat pot impactar en l’educació per a millorar-la i per fer els processos més eficients i efectius.
Entre els mals resultats de les proves PISA i les inquietants notícies sobre les IA, sumem dos temes espinosos.
En aquest cas són dos móns paral·lels, que són aquí i que es converteixen en dues realitats que no canviaran, i haurem de fer el sigui necessari per fer-les convergir. La qüestió tecnològica i PISA considero que tenen una relació més aviat indirecta, encara que la premsa l’ha volgut relacionar.
Quin és el vostre paper en les decisions finals que prenen les autoritats educatives?
Som més de cent persones en tot el món que discuteixen sobre polítiques educatives, inclusió social, ètica i tecnologia, xarxes de participació ciutadana, nous models d’aprenentatge, nous escenaris… Tot això és una quantitat de coneixement que crea un conjunt molt potent i els resultats poden ser molts i diversos, però l’impacte ja no dependrà de nosaltres, perquè l’únic que podem fer en el nostre cas és transferir les conclusions als organismes públics. Per exemple, nosaltres considerem que la IA és una tecnologia molt potent que impactarà molt més que altres tecnologies en l’àmbit educatiu, però si les polítiques públiques no s’encarreguen d’assegurar l’equitat digital, tindrem un problema més gran encara, perquè la bretxa que produirà serà pitjor que l’actual.
I quina seria la proposta per fer arribar la IA a tothom?
Aquí els experts en ètica i cohesió es fixen sobretot en el fet que, si no tens accés a la tecnologia, quedes exclòs de la IA i de moltes coses, perquè les IA no funcionen amb qualsevol aparell. Això ens porta a pensar que una de les opcions per tenir accés a aquesta tecnologia d’última generació pot ser la Cultura. Què pot fer la Cultura en això? Pot fer una mica d’equilibri, perquè, entesa des de la base, arriba a tots els públics i pot ajudar a apuntalar els coneixements elementals. Des de la creativitat i el desenvolupament artístic també es pot transmetre coneixement i aquesta és la idea immediata. Si no incentivem que el coneixement bàsic de la IA arribi a tots els públics, molta gent que en quedarà fora.
Però es tracta d’una tecnologia que amaga moltes incògnites.
Un dels especialistes ens explicava que ell es nega a parlar d’intel·ligència artificial i que cal parlar de models computacionals que permeten prendre decisions, perquè, en realitat, no és intel·ligència. La intel·ligència és humana, no és artificial, per tant, hi ha tot un discurs sobre aquest tema que hauríem de tenir la serenitat d’afrontar com a societat. Per altra banda, hem de tenir molt clar que no podem començar a aplicar massivament una tecnologia que ha creat una empresa, amb una finalitat que no coneixem, i que segur que no és educativa, perquè seria un desastre i aniríem malament. Per tant, caldrà una nova formació per al professorat i un nou entorn d’aprenentatge
La sensació és que hi ha diversos entorns i models educatius, alguns molt tradicionals i altres molt avançats, i no queda clar quin és el millor.
Ara mateix els models de formació no tenen prou en compte els nous processos d’aprenentatge. Internet, com a xarxa, té una estructura ramificada que es podria dir que emula l’estructura neuronal del cervell per aprendre, i per això enganxa tant. L’estructura de la xarxa és igual que l’estructura mental per captar la informació i construir coneixement. Si tens un sistema clàssic, en el qual un explica i un altre escolta, el cervell se’n va, perquè, fora de l’escola i del format lineal d’ensenyar, hi ha tot un món que no s’adapta al de l’escola. El gran fracàs de l’ús de la tecnologia el tenim aquí, en què el model de l’escola no canvia prou de pressa i l’altre va a mil per hora. Mentalment, estem en el model d’internet, però educativament estem en el d’abans.
Sobre això, hi ha pares que es queixen que la canalla no saps escriure.
Això és una mica allò de “cualquier tiempo pasado fue mejor”, i no és cert, o la màxima de “la letra, con sangre entra”. No podem comparar-nos en com van aprendre els nostres pares i encara menys en com van aprendre els nostres avis. Allò no es pot aplicar. De fet, ara molts dels meus estudiants són avatars tecnològics, perquè no els veig presencialment, de manera que, si pretenc fer allò d’abans, m’equivocaré. La hibridació a tots els nivells és necessària.
La pandèmia va marcar un abans i un després?
La pandèmia va ser molt dura, però la gent ja no recorda de la sort que vam tenir de disposar de la tecnologia per poder continuar endavant. I ara, en comptes de reconèixer que entre tots vam fer un esforç titànic i vam aprendre molt de les noves tecnologies, hi ha una plataforma de 400 famílies que volen tornar a l’ensenyament tradicional… o uns altres pares que reclamen els mòbils fora de l’escola… Si no voleu mòbils, no els compreu! Si, per una banda, compres el mòbil i després exigeixes a l’escola que el prohibeixi, no estem fent res, i tot l’esforç d’adaptar l’escola al món real se’n va en orris, i quan el xiquet surti fora del centre es trobarà una realitat diferent.
No és un dilema nou. Abans de Gutenberg no hi havia llibres. En algun moment el llibre va ser una tecnologia nova.
Per descomptat i, unes dècades enrera, passar de la ploma al bolígraf va crear un debat similar, molt semblant al que tenim per deixar enrere el bolígraf per la nova tecnologia. En conjunt, el discurs és idèntic. No ha canviat ni una coma.
Però sembla que els professors tampoc ho tenen del tot clar.
El problema fonamental és que una part important del professorat no controla la tecnologia més enllà de ser-ne usuari. Com no l’entén, li té certa por, i com que li té por, prefereix que no hi sigui, per complicar-se menys.
Recordo que a BUP no em deixaven tenir la calculadora científica per fer matemàtiques.
Es pot entendre. Necessitem que els nostres estudiants aprenguin a resoldre problemes, no que obtinguin només un resultat, però sempre costa més preparar una classe per tenir-los actius i fer coses que no pas donar-los simplement apunts.
Mercè Gisbert és coordinadora general del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia. Foto: Tots21
Bé, però l’educació per “projectes” tampoc agrada a tothom…
És exactament això. No tot serveix per a tot, i la tecnologia l’hem d’assumir amb una mirada polièdrica, amb tot això que comentàvem. En el cas de la IA encara més, perquè és molt més complexa. Un dels ponents ens deia, “la IA et pot ajudar molt, però també et pot complicar molt la vida”. Necessitem tenir coneixement de la tecnologia per saber fins a quin punt ens pot complicar la vida, perquè hem de ser proactius. L’altre problema és que molt poques empreses controlen aquesta tecnologia i poden arribar a controlar la nostra vida. Sense moviments socials que contrarestin això i sense una educació que formi gent crítica, estarem en perill.
Fins a quin punt la tecnologia s’ha d’adaptar per educar o l’educació s’ha d’adaptar al que marca la tecnologia?
Ara passen les dues coses i han de passar les dues coses. El que ens cal és conèixer i treballar què en podem treure. La tecnologia més potent en aquest camp només arriba a emular una tercera part de les connexions neuronals del cervell humà. Si deixem les coses en mans de la tecnologia, la culpa serà nostra. Es pot fer per comoditat o per control, però no per sistema. A la universitat de Hong Kong es van gastar una milionada en set “bots” per respondre preguntes recurrents dels alumnes i la gent es va rebel·lar, perquè els feien moltes preguntes que els “bots” no sabien respondre.
I així arribem al dilema de les dades que es troben a internet…
Doncs sí. Per això és tan important controlar les dades que donem a les empreses tecnològiques. Som conscients que tenen les nostres dades? Doncs ho hauríem de ser, perquè des del simple rastreig que fa el Google Maps a les dades que recullen els assistents de veu o les connexions sense fils, tots són canals que poden permetre que la gent t’enviï o intenti robar-te missatges, vídeos o material no desitjat. L’autoregulació és fonamental, perquè “el pare govern” ho regular tot, però mai servirà de res si tu continues fent males praxis.
Aquesta és la part perversa de la tecnologia.
Si suprimim la tecnologia als alumnes, els neguem la possibilitat d’aprendre a contrarestar-la i a descobrir tota aquesta part negativa, i això serà un problema greu. Per això els professors han de ser competents digitals i els alumnes han de ser també competents digitals, no només alfabetitzats digitals.
L’educació està tan malament com s’ha dit últimament?
A Catalunya la innovació pedagògica sempre ha estat una marca del país i això encara és així. La salut del sistema educatiu és bona, i que PISA hagi anat malament no vol dir que l’educació sigui un desastre. Allò és una foto d’aquell dia a aquella hora i et dóna idees de coses que requereixen més atenció o recursos, però el problema el tenim a l’hora de fer canvis més ràpids i de manera més proactiva, perquè els anteriors resultats PISA ja donaven aquest problema i no es va actuar prou. Per tant, no es pot considerar un reflex global del sistema, sinó d’un problema concret.
I en l’àmbit tecnològic?
Els nostres centres, en general, estan ben dotats, inclús en les zones rurals. El problema potser encara és la connexió a la xarxa, tot i que després de la pandèmia ha millorat una mica. Tenim projectes molt interessants, la majoria dels professors estan ben formats i la prova és que hem tingut 450 persones inscrites al fòrum públic. No tenim prou evidències per dir si va molt bé o si anem malament, però sabem que en general va bastant bé. Algunes coses es poden millorar i altres serà difícil canviar-les, de manera que tenim una normalitat que va fluctuant, però no és un moment especialment crític. N’hem tingut de pitjors. Això sí, hi ha molta feina per fer.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
