El CAT i Endesa X creen el parc solar més gran de l’Estat en un equipament d’aigua

Els dipòsits del CAT a Constantí acullen 1.902 panells, que produeixen un 17,7% de l’electricitat del recinte. Foto: Tots21

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Endesa X han inaugurat aquest dimarts a Constantí, al centre d’operacions que el CAT té entre les autovies T-11, A-7 i l’AP-7, el major parc fotovoltaic sobre dipòsits d’aigua de tot l’Estat.

La nova planta de producció energètica ha de permetre al consorci avançar en el seu pla per assolir l’objectiu que un 15% de l’energia necessària en tots els seus processos sigui en model autoconsum. De fet, els 1.902 panells instal·lats sobre els 9.200 metres quadrats de dipòsits existents al costat de l’autovia entre Tarragona i Reus permetran proveir el 17,7% d’energia que consumeix aquest centre, donat que s’estima que produiran 1.610 MWh anuals d’energia neta.

Malgrat aquestes bones xifres, el nou equipament d’autoproducció estrenat aquest dimarts es quedarà curt si es compara amb l’energia necessària en tots els processos del CAT –des de la captació als canals del riu Ebre fins a arribar a cada municipi–, donat que les operacions de bombeig i, principalment, la depuració de l’aigua, requereix una despesa molt important d’energia. És per això que el nou parc fotovoltaic de Constantí es pot considerar només l’inici d’un projecte que es completarà durant l’últim trimestre de 2024 a l’Ampolla.

L’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Baix Ebre acollirà la segona fase del pla, consistent en una planta encara més gran que la del Tarragonès, on s’instal·laran més de 6.600 plaques i que ha de permetre produir, de forma conjunta 4,7 MWh anuals d’electricitat. La previsió del CAT és que, amb tota aquesta energia autogenerada, a finals d’aquest exercici s’arribi a produir un 10,2% de l’electricitat que utilitza en la totalitat dels seus processos.


Altres notícies:


El president del consorci, Joan Alginet, s’ha mostrat molt satisfet pel pas endavant que ha fet l’organisme amb aquest nou parc solar de Constantí i l’Ampolla i ha reconegut que “avui no és el final de res, sinó que és l’inici, donat que estem absolutament compromesos amb anar més enllà i incrementar el percentatge d’autoconsum fins al 15% d’energia autogenerada per al 2026”. En aquesta línia, Alginet ha indicat que es valoren “totes les opcions possibles i s’estudien de tots els recursos disponibles” per continuar fomentant l’autogeneració energètica. Finalment, el responsable del consorci ha recordat l’entitat és pionera des de fa prop de dues dècades en les energies netes i que des de 2022 el 100% de l’energia que consumeix és d’origen renovable.

El director d’Endesa a Catalunya, amb el president del CAT i la directora de l’ICAEN, a la nova planta solar. Foto: Cedida

Per la seva banda, el director d’Endesa a Catalunya, Enric Brazís, ha destacat el valor de l’acord entre el consorci i Endesa X, donat que l’empresa assumeix el cost de la inversió, el seu manteniment i l’operativa i permet l’ens “fer el seu procés de descarbonització sense comprometre els seus recursos econòmics”. De fet, Endesa X –empresa de manteniment i serveis integrals del Grup Endesa– invertirà un total de 5,6 milions d’euros en el projecte del CAT, entre la planta de Constantí i la de l’Ampolla, quantitat que compensarà durant deu anys en la seva facturació pel subministrament que realitza al consorci. D’aquesta manera, l’empresa també s’assegura ser la subministradora de l’ens durant tot aquest temps, fet prou important tenint en compte que el CAT té un contracte de subministrament elèctric de fins a 59 GWh de consum anual.

Finalment, la directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Marta Morera, ha volgut indicar que projectes com el del Consorci d’Aigües permeten a Catalunya continuar avançant en l’autogeneració d’electricitat i ha remarcat que, “estem desmitificant allò de què Catalunya és a la cua de les renovables” i ha assegurat que “cada vegada estem més en la zona mitjana i apropant-nos a la zona alta, sobretot en projectes d’autoconsum com aquest”, els quals s’han multiplicat al llarg dels darrers anys. En l’àmbit general, Morera ha reconegut que s’ha fet molta feina per tal de donar facilitats en l’aprovació de nous projectes i creu que aquesta és la clau per arribar als objectius previstos d’autogeneració.

 

Port, Generalitat i Vila-seca donen forma a la restauració de la zona dels Prats d’Albinyana

La comissió està integrada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vila-seca i l’APT. Foto: Cedida

Aquest final de setmana s’ha reunit per primera vegada la comissió de seguiment mediambiental de les obres de restauració de l’espai natural dels Prats d’Albinyana inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 i situats a la Pineda, al terme municipal de Vila-seca. Amb aquest acte es dona és un pas imprescindible per a poder iniciar les obres de restauració que tindran una durada de 12 mesos i un pressupost assignat de 2,3 milions d’euros. Els Prats d’Albinyana és un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic amb una extensió total de 37,78 hectàrees situat al costat de la Zona d’Activitats Logístiques de Vila-seca que està impulsant el Port de Tarragona.

La Sala Roger de Llúria de la Seu Institucional del Port de Tarragona ha servit per trobar per primera vegada la comissió de seguiment mediambiental de la Xarxa Natura 2000. Aquest acte ha comptat amb la presència de representants de les tres administracions implicades en aquest projecte, Port de Tarragona, Ajuntament de Vila-seca i Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.

Per part del Port de Tarragona, han assistit el seu president, Saül Garreta, el director general, Ramón I. García, el subdirector general, Carles Segura, el cap de divisió d’Infraestructures, David Borrell, la cap de divisió de Medi Ambient, Cristina Miret i el cap de departament d’Acció Climàtica i Territori, Rafel López. L’Ajuntament de Vila-seca ha estat present amb el seu alcalde, Pere Segura, la cap de Serveis Territorials i Planificació, Mònica Bernal, i l’ arquitecte municipal, Josep Maria Castells. I per part del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya ha assistit Glòria Tibau, directora dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Tarragona i Laureà Giner, cap de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona.


Altres notícies:


El projecte de restauració dels Prats d’Albinyana té com a objectiu restaurar els hàbitats i ecosistemes propis d’aquest espai natural protegit i potenciar els elements d’interès ecològic, naturalístic i sociocultural presents. El termini d’execució per aquest projecte és de 12 mesos des del moment en què s’iniciïn les obres, previst durant aquest mes d’abril. En la primera fase d’obres es durà a terme el tancament perimetral de tota la zona per continuar amb el moviment de terres.

La primera intervenció es tracta del projecte de restauració de l’espai natural protegit dels Prats d’Albinyana. El passat 25 d’octubre, l’APT va licitar l’execució del projecte de recuperació d’aquesta zona humida amb l’objectiu de potenciar els seus elements d’interès ecològic i sociocultural. Recentment, el projecte s’ha adjudicat a la UTE formada per les empreses Romà Infraestructures, J.Morell i ILERSIS, per un import de 2,3 milions d’euros (IVA inclòs).

Una llacuna  de 107.000 m2

La segona actuació consistirà en la construcció d’una llacuna de 107.700 metres quadrats i d’una illa de 26.990 metres quadrats, juntament amb la creació d’un bosc de ribera que envoltarà la llacuna i connectarà amb la platja existent. Amb aquesta actuació es vol recuperar la vocació de zona humida de l’espai. Per poder realitzar aquesta part, es va procedir a fer el desviament del canal de drenatge de l’A-7, que estava situat dins de la zona protegida, mitjançant una actuació amb un cost d’aproximadament 1 milió d’euros.

La tercera línia d’actuació es tracta de la finalització de les accions de consolidació arqueològica del conjunt patrimonial de l’antiga vil·la romana de Cal·lípolis, com són, la neteja i l’eliminació superficial del paviment dels camins que creuen el jaciment i la consolidació de les estructures existents.

En darrer lloc, l’APT portarà a terme l’execució de la instal·lació de serveis viaris interns, com són, la projecció de camins, miradors faunístics i passarel·les.

 

L’Ajuntament de Cambrils neteja les platges i el passeig després del temporal marítim

La previsió és que les actuacions més importants es realitzin durant el mes de maig. Foto: Cedida

Les zones de Cambrils més afectades pel temporal marítim ja tornen a estar operatives. Una vegada passat l’episodi meteorològic de la setmana passada, l’Ajuntament ha estat treballant per netejar i condicionar els punts que es van inundar durant la garbinada, especialment les zones que se situen per sota del nivell del mar com el camí del Corralet i van patir més acumulacions d’aigua.

Per una banda, el servei de Secomsa s’ha encarregat de retirar la sorra del carril bici i el passeig amb una excavadora i deixar-la als accessos de les platges. A continuació, la brigada de platges d’Ingesol ha rebaixat i aplanat aquesta sorra amb un tractor i ha netejar les escombraries que havia arrossegat l’aigua.

Cal tenir en compte que en el cas de Cambrils el temporal va provocar el desplaçament de sorra però no hi van haver desperfectes importants en les infraestructures públiques. Aquest tipus de temporals s’acostumen a produir cada any però aquesta vegada ha coincidit amb les vacances de Setmana Santa.


Altres notícies:


La previsió és que les actuacions més importants per preparar les platges per la temporada d’estiu es realitzin durant el mes de maig, ja que des d’ara i fins l’estiu encara hi ha una alta probabilitat que hi hagi fortes pluges o temporals de mar que puguin desfer la feina feta.

A banda, la regidora de Turisme, Camí Mendoza, ha explicat que l’Ajuntament tornarà  demanar al Ministeri les reposicions de sorra habituals, que també es realitzen durant el maig, i seguirà treballant en solucions de futur més sostenibles que passen per la regeneració de les platges.

 

La Cambra demana ampliar un carril la N-240 entre Sant Salvador i l’estació de l’AVE

Roigé i Castellà, amb els alcaldes de la Secuita i Perafort, a més del cap de projectes de la Cambra. Foto: Cedida

Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, ha traslladat aquesta setmana al subdelegat del Govern de l’Estat a Tarragona, Santi Castellà, les inquietuts de l’ens que presideix té a causa de les mancances que arrastra l’estació del Camp de Tarragona del tren d’alta velocitat (AVE), entre les que destaquen els problemes dels accessos.

Acompanyada per l’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, i l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, a més del director de Projectes i Competitivitat de la Cambra, Jordi Cáceres, Laura Roigé ha volgut conèixer de primera mà els projectes que el Govern té per l’estació de l’AVE, a banda de reclamar les millores pendents que necessita aquesta infraestructura estratègica pel territori.

En aquest sentit, els alcaldes i la Cambra han demanat un millor accés a l’estació transformant l’antiga N-240, des de Sant Salvador fins a la rotonda d’accés a l’estació, en una via de dos carrils més un. A més, han proposat que aquesta inversió s’inclogui dins els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, ja que la millora no resulta especialment complicada des d’un punt de vista tècnic i es pot encaixar dins el mateix espai de servitud de la via.

Les parts també han expressat el malestar per la lentitud en els tràmits d’aprovació del pàrquing que impulsa l’Ajuntament de la Secuita, que no podrà estar operatiu fins el 2026. En aquest sentit, creuen que és necessari que la Generalitat de Catalunya construeixi amb la màxima celeritat el ramal d’accés des de la carretera del Catllar fins a l’Estació de l’AVE. Una demanda que la Cambra i els alcaldes de la Secuita i Perafort ja li van expressar a Laura Vilagrà, consellera de Presidència, l’abril de 2022 en una reunió al Palau de la Generalitat.

 

Menú imperdible de la Setmana Santa al Camp de Tarragona

Una imatge de Les Tres Gràcies de Reus. Foto: Ajuntament de Reus

Una imatge de Les Tres Gràcies de Reus. Foto: Ajuntament de Reus

Si és Dijous Sant, tens festa i encara ets a casa, les opcions per fer alguna cosa “interessant i diferent” aquesta Setmana Santa es redueixen hora a hora. Desenganya’t, per arribar al Delta de l’Ebre des del Camp de Tarragona o al Matarranya ja necessites una horeta de carretera i manta –el mateix que per escapar-te a Barcelona–, de manera que hem preparat un petit recorregut a menys de mitja hora de casa teva (com si casa nostra fos en una idíl·lica franja de terra imaginària anomenada Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona) per poder gaudir de tres dies dignes de postal.

Del Silenci de Reus al Viacrucis de Tarragona

Com que ja és dijous, les primeres opcions rellevants són de part de nit i bàsicament religioses. Començarem a Reus, amb la Processó del Silenci, que surt des de la parròquia de Sant Francesc (23.00 h) i segueix un itinerari pel carrer Misericòrdia, raval de Robuster, carrer del Fossar Vell, carrer Major, plaça del Mercadal, carrer Monterols, plaça de Prim, carrer Llovera i carrer de Prat de la Riba, per acabar a l’interior de la parròquia de Sant Joan Baptista. Impacta pel silenci absolut en el qual es desenvolupa i és una bona manera d’arrencar amb una important dosi d’espiritualitat.

Si l’oferta reusenca resulta massa urbana, l’opció tarragonina té més contacte amb la natura. Es tracta del Viacrucis de la Germandat del Sant Ecce-Homo, que inicia el seu recorregut des de l’avinguda Maria Cristina (davant del col·legi Sant Pau) i recorre totes les seves estacions fins a arribar al santuari del Loreto seguint el camí antic. La sortida és al punt de la mitjanit i l’arribada aproximada al Santuari es preveu cap a les 2 de la matinada. A més de destacar l’entorn i la foscor en la qual es desenvolupa, el Viacrucis destaca perquè el Crist de la Germandat pot ser portat a espatlles per tots els voluntaris que ho vulguin fer durant el recorregut. Per cert, hi ha un servei d’autocars per retornar a Tarragona després de la caminada.

El Viacrucis al Calvari de la Selvadel Camp. Foto: Turisme La Selva

Matinar a la Selva per seguir amb les Tres Gràcies

Continuarem amb “mode clàssic”, amb un estil similar al tarragoní, però amb un aire encara una mica més feréstec. Això és el que ens trobarem si optem per matinar i arribar-nos fins a la Selva del Camp el Divendres Sant, on la jornada té el reconeixement de la Generalitat com a Festa Tradicional d’Interès Nacional. El seu Viacrucis del Calvari (element festiu patrimonial d’interès nacional) surt des de l’església de Sant Andreu a les 7 del matí en direcció al turó del Calvari, als afores del nucli urbà, travessant la riera i seguint un pintoresc camí fins al cim. La meitat de les estacions es viuen en la penombra de l’albada (els anys que ja s’ha fet el canvi d’hora, cosa que enguany no passa) i amb el sol sortint en l’horitzó. Pels locals el moment més intens es viu a la tornada, en l’anomenat “encuentro”, quan el Crist de la Sang es troba amb el pas de la Soledat i un grup d’infants entonen el cant de l’Stabat Mater.


Altres notícies:


Després de matinar tant i de l’emoció selvatana, aprofitant que sou al Baix Camp, proveu de fer un esmorzar clàssic a base de menjablanc, coca de sucre i orelletes o bunyols de vent. Si obren, i us va la forquilla i el ganivet, podeu provar a la Manigua (davant la reusenca parròquia de Sant Francesc) o a la Mulasseta (Centre Amics de Reus). Us tenim a Reus i us proposem alimentar-vos bé perquè la proposta és una petita marató i l’objectiu és arribar a les Tres Gràcies. Entre les set del matí i les nou ja s’hauran fet diversos viacrucis, però el primer plat fort arriba a partir de les 11.30 amb la Processó de l’Agonia, que trasllada el Crist de la Sang des del seu temple fins a la Prioral de Sant Pere. Un cop allí, al punt del migdia, comença la Funció de l’Agonia i les Set Paraules de Jesús a la Creu, de la qual en podem destacar l’acompanyament musical i la interpretació final del Credo i el Miserere.

Hem parlat de “petita marató” i és que encara som a la meitat… La part més destacada i més reconeguda de l’element patrimonial d’interès nacional que són els actes centrals del Divendres Sant a Reus arriba a continuació. És la processó de tornada a l’església de la Sang que arrenca a partir de les 14.30 des de la Prioral de Sant Pere i que es coneix com la processó de les Tres Gràcies, amb el retorn de la imatge del Crist de la Sang al seu temple. En el moment d’arribar-hi la imatge, sota l’arc de l’església, es produeix l’emotiu i tradicional moment de demanar les Tres Gràcies a la figura de Crist crucificat.

El Sant Enterrament de Tarragona

Dinareu tard, per tant, no arribareu a temps a veure l’inici de la primera recollida dels Misteris que es fa a Tarragona a partir de les 16.00, però sí que teniu temps de sobra per descansar una estona i ambientar-vos en algun punt de la Part Alta per veure una de les processons deganes del nostre país i que convoca, també, una de les confraries deganes de casa nostra, la Confraria de la Sang de Tarragona. A partir de les 19.30, des de la plaça del Rei arrenca la processó del Sant Enterrament, el moment culminant de la Setmana Santa tarragonina, que aplega més de 4.000 confrares i molt de públic concentrat sobretot en els punts més vistosos del recorregut, sobretot els voltants de la Catedral. La primera prova documentada de la celebració de la Processó del Sant Enterrament pels carrers de la Part Alta és de l’any 1550 –molt probablement la celebració és anterior– i hi participen els armats de la Sang i les tretze associacions de Setmana Santa que acompanyen els vint passos que en total surten al carrer. Cal paciència i saber trobar un lloc on poder seure, perquè el final de la processó serà pràcticament a mitjanit.

Una imatge de la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Foto: Rafael López-Monné

Una imatge de la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Foto: Rafael López-Monné

Com la resta d’actes d’aquesta proposta de Divendres Sant tradicional i de proximitat, la processó tarragonina està catalogada com a element festiu patrimonial d’interès nacional per part de la Generalitat. Trobareu també processons del Sant Enterrament carregades d’intensitat i de tradició a Reus o la Selva del Camp, però també a altres localitats com Cambrils, Torredembarra, Riudecols o Riudoms, entre altres, o també representacions més teatralitzades sobre la passió de Jesús a Constantí o la Pobla de Mafumet.

L’Edat Mitjana de Creixell, el pop d’Altafulla i el vi de Poboleda

Si el sentiment religiós no és suficient per fer-vos sortir de casa el Divendres Sant, sempre ens quedarà l’opció d’esperar la glòria de cara al dissabte. L’agenda agafa intensitat quan apuntem a la zona nord de la costa del Tarragonès, i és que Creixell viurà dissabte i diumenge el seu mercat medieval. L’aposta històrica per rememorar la figura d’Artal Gilmundo, carlà de Creixell, ens transporta als inicis de la vila fa més de 900 anys. Hi trobareu bon ambient, música i un mercat on alimentar-vos amb productes artesans.

Sense moure’ns gaire de la costa ni del Tarragonès, també durant tot el cap de setmana de glòria i pasqua podrem retornar al present (o més aviat, al passat recent) amb el Pleamar Vintage Market d’Altafulla. La cultura pop, amb paradetes de productes de segona mà, música i roba, s’amanirà amb remolcs de menjar i beure (podeu dir-ne foodtrucks) i concerts en directe. Hi haurà menys túniques que a Creixell, però l’ambient familiar serà igual de distès i festiu. Cal destacar un concert per sobre dels altres (l’únic de pagament, 8/10 €), el dels sempre originals Fresones Rebeldes (dissabte a les 17.30 h).

Finalment, tot i ser al límit dels 20 minuts de cotxe des de l’epicentre camptarragoní, l’última proposta ens porta fins a Poboleda. La cita anual de la gent poboledana per compartir el seu vi ben bé mereix una visita al Priorat amb motiu del Poboleda Vins. Enguany arriben a la 13à edició de la tradicional festa dels cellers locals. Hi participaran els divuit cellers que elaboren vins de les vinyes de Poboleda i, com a novetat, s’ha convidat a un celler, l’Hugas de Batlle, situat a Colera, a la DO Empordà. Les activitats es concentren durant tot el matí a la plaça del Portal de Poboleda.

 

Com una tribu índia americana és la propietària de Hard Rock

Membres del Consell Tribal dels Seminoles de Florida, en un acte de la corporació Hard Rock al casino de Tampa. Foto: HRI

Aquesta història comença segles enrere, a la península de Florida, quan ni tan sols els Estats Units d’Amèrica eren els Estats Units que coneixem avui i quan Florida era territori espanyol. Som a principis del segle XIX i la Nació Seminola, pertanyent a la Gran Nació Creek, convivia en les seves terres ancestrals amb els colonitzadors espanyols. Pel que diuen els llibres, no els anava massa bé i no travessaven el millor moment de la seva història, però hi havia una convivència acceptable.

Les coses van començar a canviar quan els seminoles, poble d’acollida, van fer-se càrrec dels esclaus africans fugits dels Estats Units i, encara més, quan els creeks fugits de la seva guerra al nord contra el general Andrew Jackson es van refugiar també al nord de Florida. Tot plegat va acabar malament pels indis, pels esclaus i pels espanyols. Jackson va entrar a foc a Florida, va derrotar tothom i Espanya va acabar “venent” tota la península als Estats Units.


Altres notícies:


I aquí comença el drama dels seminoles. El seu nou govern federal, en plena operació colonial, els va oferir tancar-se en una reserva, però no ho van acceptar. Després, amb la llei Indian Removal, els van proposar traslladar-se a l’oest, a Oklahoma, i, per descomptat, tampoc van acceptar-ho. El resultat va degenerar en el que es coneix com la segona guerra seminola, que va acabar fent dividir la Nació Seminola entre els que van acceptar marxar a l’oest del Mississipi i el petit reducte que volia quedar-se a casa. Encara hi hauria una tercera guerra seminola, però ja eren moments convulsos per la “unió” i les poques ganes de destinar més recursos i diners a combatre els indis va fer que tot plegat acabés amb una mena d’armistici no signat.

La tribu explica amb orgull que és l’única que mai no s’ha rendit ni ha signat cap tractat de pau amb els Estats Units –i és totalment cert–, però també ho és que després de les tres guerres seminoles, el govern federal va optar per deixar-ho córrer.

La pau, el reconeixement i Tarragona

Fins aquí hem parlat d’una petita part de l’enorme genocidi que els Estats Units va protagonitzar en nom de la “unió” –la seva– i del progrés –el seu–, contra els nadius americans, malgrat això, poques d’aquestes històries afecten tant la gent del Camp de Tarragona com la dels seminoles.

Amb el temps tots van continuar fent la seva vida i els seminoles que es van quedar a Florida van evolucionar els seus negocis tradicionals de pells i plomes cap a la ramaderia i el conreu de la terra, en convivència amb els colons i amb el govern. És així com, a mitjan segle XX, la Tribu Seminola de Florida rep el reconeixement federal i passa a disposar de la mateixa categoria que la resta de nacions i tribus nadiues americanes, amb els beneficis que això els comportava. I és que, fruit dels tractats de pau firmats amb el govern nord-americà al llarg del segle XIX i principis del XX, els indígenes americans gaudeixen d’enormes beneficis fiscals sobre el tabac i el sector del joc. Tant és així que només es permet als indis l’explotació del negoci del joc i –excepte a l’estat de Nevada– els casinos sempre estan ubicats a les reserves índies.

Aprofitant el seu nou estatus legal, a partir dels anys 70 els seminoles de Florida van començar a obrir botigues on venien tabac lliure d’impostos, l’any 1979 van obrir el seu primer casino i a principis d’aquest segle explotaven dos hotels-casino amb la franquícia de la marca Hard Rock, a més de cinc salons de joc més. Tot plegat va donar a la tribu una àmplia experiència en el sector i els seus locals es van guanyar la fama d’estar entre els millors i els més rendibles del país.

El Consell Tribal Seminola, en la celebració de la compra de Hard Rock l’any 2006. Foto: HRI

El seu nivell d’expertesa en els negocis va quedar constatat quan l’any 2006 el Consell Tribal dels Seminola de Florida va decidir fer el pas i plantar una oferta al Rank Group per quedar-se tot el grup Hard Rock. La marca britànica nascuda l’any 1972 ja tenia la seu a Orlando i disposava llavors de 126 cafès-restaurant en més de 45 països (a més de tota la col·lecció d’objectes relacionats amb la música exposats als establiments), 13 hotels, cinc casinos i quatre sales de concerts. L’acord es va tancar per una xifra superior als 725 milions d’euros (uns 965 milions de dòlars del moment).

Des de llavors, el creixement del grup ha estat notable i, si el 2017 la companyia era propietària, o operava via franquícia, 176 cafès, 24 hotels i 11 casinos, actualment disposa, segons la seva pàgina web, de més de 180 cafeteries, 27 hotels i els mateixos 11 casinos… a l’espera de si el projecte tarragoní farà que en siguin 12, o no.

El resort Hard Rock a Eivissa (sense casino), és un dels darrers del grup. També té hotels a Madrid i Tenerife. Foto: HRI

Sigui com sigui, aquells menys de 300 seminoles que van amagar-se en aiguamolls per poder quedar-se a les seves terres a finals del segle XIX s’han anat recuperant i, un segle i mig després, són una pròspera –i rica– comunitat de 5.000 membres que obté el 90% del seu pressupost del joc i, la resta, de la venda del tabac, del turisme i de grans explotacions ramaderes.

Els seminoles disposen d’un govern sobirà, a través d’un consell tribal de cinc membres elegits per votació, i de serveis propis com la policia, bombers, serveis sanitaris i educatius. No hi ha informació oficial per part de la tribu, però tot aquell que tingui almenys un 25 per cent de sang seminola pot rebre part dels guanys dels seus negocis, els quals, segons indicava la revista Forbes, són d’uns 128.000 dòlars anuals per cada membre… des del moment de néixer.

Deixant de banda el debats sobre els models turístics, el joc o, fins i tot, la societat capitalista i els beneficis de criar fills milionaris abans no arribin a la majoria d’edat, un fet innegable és que la història de la Tribu Seminola de Florida resulta, com a mínim, inspiradora; per resiliència, capacitat d’adaptació i, sobretot, per haver après a capgirar les adversitats i les regles d’un joc imposat en benefici propi.

La pregunta ara és, com els seminola marcaran els futur del Camp de Tarragona?

 

Bones previsions d’ocupació hotelera de cara a Setmana Santa

Els càmpings de les Terres de l’Ebre confien en el turisme de proximitat durant la Setmana Santa. Foto ACN

La Federació d’Associacions d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT) i l’Associació Hotelera de la Província de Tarragona són optimistes de cara a l’arribada de la temporada de Setmana Santa i consideren que tant l’interior rural com la costa es preparen per una Setmana Santa “dolça”.

Aquest seria el cas de territoris com la Terra Alta o la Conca de Barberà, que ja compten amb ocupacions que arriben al 100% durant els dies festius. Les poblacions d’interior més urbanes i menys turístiques, com Valls o Reus, preveuen una ocupació més baixa que ronda el 50%, ja que el seu client principal és l’empresa. Tot i això, en el cas de Reus, dependrà de l’ocupació a destins de costa com Salou o Cambrils, ja que si aquests estan plens, la capital del Baix Camp en sortirà beneficiada.

La població costanera de Cambrils preveu una ocupació mitjana del 80% de dijous a diumenge, tot i dependre, com la resta del territori, de reserves d’última hora. Tortosa també preveu més d’un 80% d’ocupació. A Tarragona la previsió és alta, amb ocupacions que oscil·len entre el 75 i el 100% segons el dia.

En general, els hotelers consideren que “es pot dir que la província de Tarragona viurà una bona Setmana Santa”, amb turisme principalment de proximitat, que es reparteix de forma desigual arreu del territori, augmentant als destins de costa i a les zones d’interiors més rurals. “Les reserves d’última hora marcaran els percentatges finals. Esperem poder passar la Setmana Santa amb ocupacions mitjanes per sobre del 80%. Té tota la pinta que ens espera  una Setmana Santa excel·lent”, indiquen els responsables de l’AEHT.

 

L’Ajuntament de Cambrils defineix com ha de ser el nou Mercat de la Vila

Les dades avalen que hi hagi 4 espais diversos de producte fresc i 4 espais de degustació i gastronomia. Foto: Cedida

La regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils ja disposa de l’estudi de reposicionament del Mercat de la Vila, encarregat a la consultora Uste. Aquest estudi ha contemplat tant l’anàlisi de l’àrea d’influència i entorn dels clients potencials, com la distribució dels espais interiors perquè s’adaptin el millor possible a la demanda dels nous operadors potencials i oferir un mixt comercial i de gastronomia atractiu.

Per a la realització d’aquest estudi s’ha recopilat informació existent i estadística, així com entrevistes en profunditat a una quarantena de persones considerades prescriptores per conèixer la seva opinió per la futur mercat de Cambrils.

La regidora de Promoció Econòmica, Neus Cárdenas, ha explicat que el mercat tindrà parades de productes frescos i degustació i gastronomia, i ajudarà a dinamitzar el barri. En aquest sentit, Neus Cárdenas ha destacat que “és important donar servei als veïns i veïnes del barri, i també que sigui un espai d’atracció pel turisme”. “És un projecte que ens il·lusiona i en el que hi estem treballant conjuntament des dels Departaments d’Obra Pública i Promoció Econòmica“, ha afirmat la regidora.

Pel que fa al projecte arquitectònic de la remodelació, aprovat inicialment el passat 14 de març, el regidor d’Obra Pública, Enric Daza, ha explicat que es mantindrà l’edifici original, obrint-lo amb tres entrades principals, perquè també es pugui gaudir des de l’exterior. El regidor ha avançat que en una segona fase es preveu que hi hagi espais destinats a la degustació i la gastronomia  al voltant del mercat perquè els negocis puguin oferir els seus productes a l’aire lliure.

Es mantindrà la façana principal declarada bé local, i les altres dues parets es compaginaran amb vidriera  per guanyar visibilitat des de l’exterior i ser un espai més atractiu i permeable.

Segons dades extretes de l’estudi, Cambrils disposa de 47.393 m2 de superfície de venda. Per sector d’activitat, el quotidià alimentari ocupa un 39% de la superfície comercial  amb 112 locals actius. S’observa una àmplia oferta de quotidià alimentari en format de supermercats, pròpia de poblacions turístiques.

Al voltant del mercat s’hi troben especialment llars de dues persones i unipersonals, i destacat un augment de la població més jove, comparat amb la piràmide d’edats catalana. El potencial de despesa per habitant a l’àrea d’influència del mercat en productes frescos es pot estimar al voltant dels 1.324€ per persona i any.

En quant al nombre de comerços i restauració a l’àrea d’influència del Mercat de la Vila, hi predomina la restauració  i hi ha molt poca oferta de producte fresc.

L’anàlisi de l’estudi avala la proposta de posicionament com a mercat de venda de frescos i degustació gastronòmica. En aquest context, es proposa situar unes parades al voltant de 20m2, amb un únic operador comercial per cada categoria de productes. És a dir, una fruiteria, una xarcuteria, una peixateria , una carnisseria i un forn de pa, i 3 operadors de restauració amb taulell i taules.

La proposta també suposa que el mercat passi a ser un lloc de trànsit i de lleure, on la plaça Josep Martí i Nolla i el parc del carrer de la Verge del Camí s’incorporin a la dinamització de l’activitat del mercat.

 

Sito Carcavilla i el “circ” de l’Everest tanquen el Cicle de Muntanya 2024 de la Diputació 

Muntanyenc i geòleg, Carcavilla és una de les veus més reputades de l’alpinisme. Foto: xarxa X

El Cicle de Muntanya 2024, organitzat per la Diputació de Tarragona, s’acomiada aquest dijous 21 de març (19h, Auditori Diputació) amb la conferència Escalar l’Everest, un circ o un repte? a càrrec de Sito Carcavilla. Amb aquesta xerrada, Carcavilla, doctor en Geologia i alpinista que ha realitzat 17 ascensions a l’Himàlaia, reflexionarà sobre la massificació que pateixen aquestes muntanyes i especialment l’Everest. Exposarà la realitat de l’alpinisme de massificació superlativa i analitzarà quina és la situació actual de l’ascensió a les muntanyes de més de vuit mil metres d’altitud per les seves rutes normals. El diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació, Óscar Sánchez, assistirà a la sessió i serà l’encarregat de fer la cloenda del cicle.

Prop de 1.700 persones han gaudit enguany de les conferències i projeccions del 17è Cicle de Muntanya a les diferents sessions programades a l’Auditori Diputació a Tarragona, al Palau Bofarull de Reus, la Bisbal del Penedès, Montblanc i Amposta. Sota el títol Alpinisme, repte i fascinació, aquesta edició ha comptat amb la participació de Miquel Mas i Marc Subirana que van oferir la conferència inaugural Atracció instintiva, primera ascensió al Latok Thumb. A més, també s’han projectat curtmetratges i documentals com Love by all, the story of Apa Sherpa, The Icefall Doctor, Traditional Alpinism de Simon Messner i Ladakh, gel en el Petit Tibet amb la presència de l’escalador Rafa Vadillo. Aquesta darrera projecció és la que també s’ha pogut gaudir a Reus, Montblanc, Amposta i la Bisbal del Penedès amb la proposta La Muntanya es mou.

L’entrada a la sessió serà gratuïta amb invitació i limitada a l’aforament de la sala. Per aquest motiu, caldrà recollir la invitació a partir d’una hora abans de l’inici de la sessió al mateix Auditori Diputació.

 

Salou rubrica el nou contracte d’escombraries amb l’empresa GBI

L’alcalde i els regidors, amb els dos responsables de GBI, en la signatura del contracte. Foto: Cedida

Salou ha formalitzat aquest dimarts el nou contracte dels serveis de recollida selectiva de residus urbans i transport a les respectives plantes d’eliminació i valorització, gestió de la deixalleria, neteja viària pública i de les platges del municipi i serveis de gestió de les fraccions, així com la recollida i transport d’oli domèstic usat i roba i calçat del municipi. L’empresa que s’ha adjudicat el servei és GBI PAPREC SA i el termini total de durada del contracte és de 12 anys, comptats a partir de la data de formalització de l’acte d’inici de prestació dels serveis, que es preveu dur a terme a partir del 15 de maig de 2024. L’acte de signatura del contacte ha tingut lloc amb la presència de l’alcalde, Pere Granados, i el president de GBI PAPREC SA, Gustavo Buesa, a més de la directora general de l’empresa, Marta Ciurana.

Amb aquest important pas endavant en la millora de la recollida de residus, Salou es compromet a continuar millorant la qualitat de vida dels salouencs i salouenques i a treballar per la conservació de l’entorn i la imatge de la ciutat.

El 27 de setembre de 2023 el plenari municipal va aprovar l’adjudicació del contracte del servei licitat, corresponent al lot número 1, a favor de l’empresa GBI PAPREC SA. Aquest contempla els serveis de recollida i transport de les fraccions resta, orgànica, envasos lleugers, paper i cartró, vidre, mobles, voluminosos i piles, poda i jardineria, neteja viària, neteja de platges, recollida selectiva de platges i gestió de la deixalleria fixa, deixalleries mòbils i mini-punts nets del municipi de Salou.

Amb aquest important pas endavant en la millora de la recollida de residus, Salou es compromet a continuar millorant la qualitat de vida dels salouencs i salouenques i a treballar per la conservació de l’entorn i la imatge de la ciutat

Una de les iniciatives més destacades del servei és la implementació d’una prova pilot de recollida de residus ‘porta a porta” a les zones més turístiques i comercials, on hi ha grans generadors de residus. Es tracta dels establiments ubicats als carrers Carles Buïgas, Colón, Montblanc, Brussel·les, Barbastre i plaça Venus.

Cal destacar que milloraran els índex de recollida selectiva, la reducció de residus als carrers i els contenidors estaran menys plens. També s’identificarà els infractors de les normes de recollida. Una altra millora és la recollida selectiva d’envasos als hotels per reduir el volum contenidors de carrer, la qual cosa millorarà l’aspecte de la ciutat.

El termini total de durada del contracte és de 12 anys, comptats a partir de la data de formalització de l’acte d’inici de prestació dels serveis, que es preveu dur a terme a partir del 15 de maig de 2024

Hi haurà un equip de neteja diürn, que repassarà els contenidors abans de la recollida; i durant els mesos d’abril i octubre s’incrementarà la freqüència de recollida de cartró comercial, passant de 3 a 6 dies setmanals.

A l’estiu, les papereres de la zona de platja es buidaran quatre cops, enlloc de dues. També es crearà una brigada nocturna per netejar els residus generats durant la nit. En definitiva, el nou contracte d’escombraries té com a finalitat assolir la màxima qualitat de l’espai públic i l’increment de recollida selectiva, per abordar els objectius fixats per la normativa de residus actual.

En aquest sentit, es pretén aconseguir millors percentatges de reutilització i reciclatge, per arribar als objectius marcats per les directives europees i lleis estatals i autonòmiques actuals i futures. En definitiva, el nou contracte d’escombraries té com a finalitat assolir la màxima qualitat de l’espai públic i l’increment de recollida selectiva, per abordar els objectius fixats per la normativa de residus actual

Així mateix, es vol reduir o minimitzar els impactes derivats de la prestació dels serveis per millorar la qualitat ambiental de la ciutat, fomentant l’ús de vehicles menys contaminants i la reducció dels nivells sonors i optimització dels serveis de recollida de residus i neteja viària.

L’empresa GBI PAPREC SA executarà, a més, una instal·lació fotovoltaica i disposarà d’una bàscula homologada per al pesatge i un registre automàtic. La despesa que l’Ajuntament de Salou destinarà a aquest servei fonamental per assolir una nivells d’excel·lència en neteja i sostenibilitat urbana és de 105.912.308,57 €, amb un contracte per a 12 anys.

La signatura ha comptat també amb l’assistència del regidor de Serveis Interns, Yeray Moreno i del regidor de Neteja Viària i Gestió de Residus, Sebastià Domínguez.

 

La Ganxeta, disponible també per a la franja de 14 a 16 anys

El sistema de bicicleta compartida reusenc requereix l’ús de casc en menors de 16 anys. Foto: Cedida

Ha entrat en vigor una modicació del reglament que permet reduir l’edat mínima per circular amb el sistema de bicicleta compartida la Ganxeta a partir dels 14 anys. Cal recordar que és recomenable l’ús del casc quan es circula amb bicicleta per la ciutat i que per a menors de 16 anys és obligatori.

L’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis ja està validant els usuaris pendents d’entre 14 i 16 anys a partir de les dades identificatives que cal introduir en el moment de registrar-se a l’aplicació.

Daniel Marcos, president de Reus Mobilitat i Serveis afirma: “Acostem la Ganxeta als adolescents i joves, col·lectius clau per l’aposta present i futura de ciutat per a la mobilitat sostenible, la ciutat verda i la lluita contra el canvi climàtic”.

Amb l’objectiu de consolidar l’hàbit dels usuaris que utilitzen la Ganxeta per desplaçar-se per la ciutat, s’ha prorrogat la promoció de gratuïtat fins al dimarts 9 d’abril. Així, amb l’ús del codi ESTRENA, l’usuari podrà fer tants viatges de 30 minuts com vulgui sense cap cost. A més, cada usuari podrà fer servir la promoció cada dia fins que s’acabi. Ara també s’hi podran acollir els joves de 14 a 16 anys, que encara no han pogut fer ús del servei de bicicleta compartida.

El projecte de bicicleta compartida de Reus està emmarcat dins del «Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia Financiado por la Unión Europea-NextGenerationEU».

 

 

Mercè Gisbert: ‘Si suprimim la tecnologia als estudiants, els neguem com aprendre a contrarestar-la’

Gisbert: ‘Si no tens accés a la tecnologia, quedes exclòs de la IA i de moltes coses, perquè les IA no funcionen amb qualsevol aparell’. Foto: Tots21

Nascuda a la Sénia (Montsià) i vilabellenca d’adopció, Mercè Gisbert és Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona (UB), Catedràtica en Tecnologia Educativa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i coordinadora general del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia (FIET) que des de fa deu anys lidera la URV i que enguany s’ha centrat a debatre sobre l’entrada de la intel·ligència artificial (IA) en l’educació. Tot plegat la converteix en una de les veus més autoritzades en l’àmbit català i estatal sobre pedagogia, noves tecnologies i, principalment, els reptes educatius que se’ns presenten.

Quan i com neix una eina tan potent com és el FIET?

La primera edició del fòrum es va fer l’any 2014 i la va promoure la Generalitat en el marc del Tricentenari del 1714. L’objectiu era tractar sobre el futur de l’educació i mirar al futur sempre requereix parlar de tecnologia. En aquell moment vam crear una estructura amb un grup d’experts catalans i un grup d’Espanya i del Món, érem unes 100 persones de 17 països i de 64 institucions. La segona edició va ser telemàtica, perquè estàvem confinats, i enguany ens hem reunit 141 experts de 19 països de més de 100 institucions diferents i molt diverses. A banda, anem fent trobades per via telemàtica, perquè aquesta no és una feina que es fa en els quatre dies que ens trobem a Tarragona.

Entenc que no es tracta només del futur de la Pedagogia.

No, no. Parlem de l’educació en general. L’objectiu fonamental és posar l’educació al centre i analitzar la tecnologia en funció del que pot aportar a l’educació i no al revés. La tecnologia és una realitat, per tant, hem de veure com aquesta realitat pot impactar en l’educació per a millorar-la i per fer els processos més eficients i efectius.

Entre els mals resultats de les proves PISA i les inquietants notícies sobre les IA, sumem dos temes espinosos.

En aquest cas són dos móns paral·lels, que són aquí i que es converteixen en dues realitats que no canviaran, i haurem de fer el sigui necessari per fer-les convergir. La qüestió tecnològica i PISA considero que tenen una relació més aviat indirecta, encara que la premsa l’ha volgut relacionar.

Quin és el vostre paper en les decisions finals que prenen les autoritats educatives?

Som més de cent persones en tot el món que discuteixen sobre polítiques educatives, inclusió social, ètica i tecnologia, xarxes de participació ciutadana, nous models d’aprenentatge, nous escenaris… Tot això és una quantitat de coneixement que crea un conjunt molt potent i els resultats poden ser molts i diversos, però l’impacte ja no dependrà de nosaltres, perquè l’únic que podem fer en el nostre cas és transferir les conclusions als organismes públics. Per exemple, nosaltres considerem que la IA és una tecnologia molt potent que impactarà molt més que altres tecnologies en l’àmbit educatiu, però si les polítiques públiques no s’encarreguen d’assegurar l’equitat digital, tindrem un problema més gran encara, perquè la bretxa que produirà serà pitjor que l’actual.

I quina seria la proposta per fer arribar la IA a tothom?

Aquí els experts en ètica i cohesió es fixen sobretot en el fet que, si no tens accés a la tecnologia, quedes exclòs de la IA i de moltes coses, perquè les IA no funcionen amb qualsevol aparell. Això ens porta a pensar que una de les opcions per tenir accés a aquesta tecnologia d’última generació pot ser la Cultura. Què pot fer la Cultura en això? Pot fer una mica d’equilibri, perquè, entesa des de la base, arriba a tots els públics i pot ajudar a apuntalar els coneixements elementals. Des de la creativitat i el desenvolupament artístic també es pot transmetre coneixement i aquesta és la idea immediata. Si no incentivem que el coneixement bàsic de la IA arribi a tots els públics, molta gent que en quedarà fora.

Però es tracta d’una tecnologia que amaga moltes incògnites.

Un dels especialistes ens explicava que ell es nega a parlar d’intel·ligència artificial i que cal parlar de models computacionals que permeten prendre decisions, perquè, en realitat, no és intel·ligència. La intel·ligència és humana, no és artificial, per tant, hi ha tot un discurs sobre aquest tema que hauríem de tenir la serenitat d’afrontar com a societat. Per altra banda, hem de tenir molt clar que no podem començar a aplicar massivament una tecnologia que ha creat una empresa, amb una finalitat que no coneixem, i que segur que no és educativa, perquè seria un desastre i aniríem malament. Per tant, caldrà una nova formació per al professorat i un nou entorn d’aprenentatge

La sensació és que hi ha diversos entorns i models educatius, alguns molt tradicionals i altres molt avançats, i no queda clar quin és el millor.

Ara mateix els models de formació no tenen prou en compte els nous processos d’aprenentatge. Internet, com a xarxa, té una estructura ramificada que es podria dir que emula l’estructura neuronal del cervell per aprendre, i per això enganxa tant. L’estructura de la xarxa és igual que l’estructura mental per captar la informació i construir coneixement. Si tens un sistema clàssic, en el qual un explica i un altre escolta, el cervell se’n va, perquè, fora de l’escola i del format lineal d’ensenyar, hi ha tot un món que no s’adapta al de l’escola. El gran fracàs de l’ús de la tecnologia el tenim aquí, en què el model de l’escola no canvia prou de pressa i l’altre va a mil per hora. Mentalment, estem en el model d’internet, però educativament estem en el d’abans.

Sobre això, hi ha pares que es queixen que la canalla no saps escriure.

Això és una mica allò de “cualquier tiempo pasado fue mejor”, i no és cert, o la màxima de “la letra, con sangre entra”. No podem comparar-nos en com van aprendre els nostres pares i encara menys en com van aprendre els nostres avis. Allò no es pot aplicar. De fet, ara molts dels meus estudiants són avatars tecnològics, perquè no els veig presencialment, de manera que, si pretenc fer allò d’abans, m’equivocaré. La hibridació a tots els nivells és necessària.

La pandèmia va marcar un abans i un després?

La pandèmia va ser molt dura, però la gent ja no recorda de la sort que vam tenir de disposar de la tecnologia per poder continuar endavant. I ara, en comptes de reconèixer que entre tots vam fer un esforç titànic i vam aprendre molt de les noves tecnologies, hi ha una plataforma de 400 famílies que volen tornar a l’ensenyament tradicional… o uns altres pares que reclamen els mòbils fora de l’escola… Si no voleu mòbils, no els compreu! Si, per una banda, compres el mòbil i després exigeixes a l’escola que el prohibeixi, no estem fent res, i tot l’esforç d’adaptar l’escola al món real se’n va en orris, i quan el xiquet surti fora del centre es trobarà una realitat diferent.

No és un dilema nou. Abans de Gutenberg no hi havia llibres. En algun moment el llibre va ser una tecnologia nova.

Per descomptat i, unes dècades enrera, passar de la ploma al bolígraf va crear un debat similar, molt semblant al que tenim per deixar enrere el bolígraf per la nova tecnologia. En conjunt, el discurs és idèntic. No ha canviat ni una coma.

Però sembla que els professors tampoc ho tenen del tot clar.

El problema fonamental és que una part important del professorat no controla la tecnologia més enllà de ser-ne usuari. Com no l’entén, li té certa por, i com que li té por, prefereix que no hi sigui, per complicar-se menys.

Recordo que a BUP no em deixaven tenir la calculadora científica per fer matemàtiques.

Es pot entendre. Necessitem que els nostres estudiants aprenguin a resoldre problemes, no que obtinguin només un resultat, però sempre costa més preparar una classe per tenir-los actius i fer coses que no pas donar-los simplement apunts.

Mercè Gisbert és coordinadora general del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia. Foto: Tots21

Bé, però l’educació per “projectes” tampoc agrada a tothom…

És exactament això. No tot serveix per a tot, i la tecnologia l’hem d’assumir amb una mirada polièdrica, amb tot això que comentàvem. En el cas de la IA encara més, perquè és molt més complexa. Un dels ponents ens deia, “la IA et pot ajudar molt, però també et pot complicar molt la vida”. Necessitem tenir coneixement de la tecnologia per saber fins a quin punt ens pot complicar la vida, perquè hem de ser proactius. L’altre problema és que molt poques empreses controlen aquesta tecnologia i poden arribar a controlar la nostra vida. Sense moviments socials que contrarestin això i sense una educació que formi gent crítica, estarem en perill.

Fins a quin punt la tecnologia s’ha d’adaptar per educar o l’educació s’ha d’adaptar al que marca la tecnologia?

Ara passen les dues coses i han de passar les dues coses. El que ens cal és conèixer i treballar què en podem treure. La tecnologia més potent en aquest camp només arriba a emular una tercera part de les connexions neuronals del cervell humà. Si deixem les coses en mans de la tecnologia, la culpa serà nostra. Es pot fer per comoditat o per control, però no per sistema. A la universitat de Hong Kong es van gastar una milionada en set “bots” per respondre preguntes recurrents dels alumnes i la gent es va rebel·lar, perquè els feien moltes preguntes que els “bots” no sabien respondre.

I així arribem al dilema de les dades que es troben a internet…

Doncs sí. Per això és tan important controlar les dades que donem a les empreses tecnològiques. Som conscients que tenen les nostres dades? Doncs ho hauríem de ser, perquè des del simple rastreig que fa el Google Maps a les dades que recullen els assistents de veu o les connexions sense fils, tots són canals que poden permetre que la gent t’enviï o intenti robar-te missatges, vídeos o material no desitjat. L’autoregulació és fonamental, perquè “el pare govern” ho regular tot, però mai servirà de res si tu continues fent males praxis.

Aquesta és la part perversa de la tecnologia.

Si suprimim la tecnologia als alumnes, els neguem la possibilitat d’aprendre a contrarestar-la i a descobrir tota aquesta part negativa, i això serà un problema greu. Per això els professors han de ser competents digitals i els alumnes han de ser també competents digitals, no només alfabetitzats digitals.

L’educació està tan malament com s’ha dit últimament?

A Catalunya la innovació pedagògica sempre ha estat una marca del país i això encara és així. La salut del sistema educatiu és bona, i que PISA hagi anat malament no vol dir que l’educació sigui un desastre. Allò és una foto d’aquell dia a aquella hora i et dóna idees de coses que requereixen més atenció o recursos, però el problema el tenim a l’hora de fer canvis més ràpids i de manera més proactiva, perquè els anteriors resultats PISA ja donaven aquest problema i no es va actuar prou. Per tant, no es pot considerar un reflex global del sistema, sinó d’un problema concret.

I en l’àmbit tecnològic?

Els nostres centres, en general, estan ben dotats, inclús en les zones rurals. El problema potser encara és la connexió a la xarxa, tot i que després de la pandèmia ha millorat una mica. Tenim projectes molt interessants, la majoria dels professors estan ben formats i la prova és que hem tingut 450 persones inscrites al fòrum públic. No tenim prou evidències per dir si va molt bé o si anem malament, però sabem que en general va bastant bé. Algunes coses es poden millorar i altres serà difícil canviar-les, de manera que tenim una normalitat que va fluctuant, però no és un moment especialment crític. N’hem tingut de pitjors. Això sí, hi ha molta feina per fer.

 

La URV aborda com es pot adaptar l’educació a les noves tecnologies i a la IA

La consellera Anna Simó, a la seva arribada a la URV per l’obertura del FIET obert a la comunitat educativa. Foto: Tots21

“O avancem i ens adaptem a les noves tecnologies i a la intel·ligència artificial, o ens passarà per sobre”. Així de contundent s’ha mostrat aquest dijous la consellera d’Educació de la Generalitat, Anna Simó, en l’obertura de les jornades públiques del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia (FIET) que aquesta setmana acull la URV. Simó, que ha reconegut que “es va arribar tard” en l’adaptació a altres avenços com l’entrada del mòbil en la vida dels estudiants, diu entendre que la intel·ligència artificial pugui generar “inclús por en alguns professionals”, però “no ens podem posar d’esquena a una tecnologia que ha arribat per quedar-se”.

La màxima responsable educativa catalana ha estat l’encarregada d’obrir el pont que connecta les dues branques del FIET 2024, una part tècnica que durant la primera meitat de la setmana ha reunit fins a 140 experts catalans i internacionals, amb una segona, de caràcter públic, que entre aquest dijous i divendres aportarà la visió dels estudiants, famílies i la comunitat educativa en general a les conclusions finals.

El FIET se celebra des de 2014 amb el suport del Departament d’Educació, té caràcter quinquennal i treballa també a cinc anys vista amb l’objectiu d’anticipar les necessitats educatives a les innovacions tecnològiques que van arribant a la societat. Coordinat des de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, compta amb experts de la pràctica totalitat d’universitats catalanes i enguany s’ha centrat en l’impacte de la digitalització i la intel·ligència artificial en la societat i en l’àmbit educatiu, així com en la recerca d’eines per la reducció de la bretxa digital.

El fòrum ha constat de dos dies de treball tècnic on hi han intervingut figures de rellevància nacional i internacional com ara Rupert Wegerif, professor de la Universitat de Cambridge i expert en teoria i psicologia educativa, així com en l’educació amb tecnologia.

També s’ha comptat amb experts en ètica i intel·ligència artificial com Robert Rallo Moya, director de la Divisió d’Informàtica Avançada, Matemàtiques i Dades del Laboratori Nacional del Nord-oest del Pacífic dels Estats Units; Marta Garcia-Matos, responsable de la línia de matemàtiques i computació d’EduCaixa de la Fundació La Caixa; Albert Sabater Coll, director de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de CatalunyaCarles Sierra, director de l’Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial del CSIC i president de l’Associació Europea d’Intel·ligència Artificial, o Cristòbal Cobo Romaní, especialista sènior en educació al Banc Mundial.

Mercè Gisbert, amb la consellera Simó, el rector de la URV, Josep Pallarès, i els responsables de Pedagogia de la URV. Foto: Tots21

Parla la comunitat educativa i els estudiants

Les dues darreres jornades del fòrum s’han obert a la comunitat educativa amb l’objectiu d’aprofundir en tres eixos sobre els quals han treballat els experts: el procés educatiu en contextos digitals, els processos d’integració i transferència de la recerca i la innovació en tecnologia educativa i la ciutadania digital responsable. Prop de 450 alumnes i professors s’han inscrit en les jornades.

Com a novetat, aquest divendres els experts escoltaran de primera mà com veuen els joves estudiants de diverses edats les propostes treballades aquesta setmana, amb un debat conjunt on els estudiants tindran l’oportunitat de prendre la paraula. “Fa anys que debatem el paper que ha de tenir la tecnologia a les aules i encara ningú els ha preguntat directament què en pensen ells, i ja toca”, explicava Mercè Gisbert, catedràtica en Tecnologia Educativa i coordinadora general del FIET.

Abans de la lectura de les conclusions, aquest divendres es lliuraran els premis que el fòrum ha creat per tal de reconèixer els millors projectes d’innovació pedagògica amb tecnologies digitals dels centres educatius catalans. Per una banda, hi ha el premi FIET Centres Transformadors, per donar visibilitat i reconèixer els centres educatius que poden ser referents, i, per l’altra, el premi FIET Jove per distingir les pràctiques que el professorat duu a terme amb la participació de l’alumnat de primària i secundària.

 

Teatre, xerrades, correfoc i cinema amb perspectiva femenina omplen el 8-M a la Selva

Un moment e la lectura del Manifest del 8M celebrada a la Selva. Foto: Tots21

La commemoració de la jornada del 8-M es viu enguany de forma més intensa i extensa que mai a la Selva del Camp, amb un programa d’actes que s’allarga durant pràcticament dues setmanes i que s’ha obert, més enllà de les propostes institucionals, a entitats i centres educatius de forma transversal.

Amb la mirada posada en la lectura del manifest institucional d’aquest divendres, on bona part del consistori s’ha concentrat a la plaça Major amb representants d’entitats i veïnes que han volgut donar suport a les reivindicacions del Dia Internacional de les Dones, la Selva ha viscut els dies previs amb ofertes de teatre, activitats formatives i xerrades.

La primera activitat ha estat l’obra de teatre “@Rita_Trobador”, de l’alacantí Joan Nave, que la companyia Esclafit Teatre ha portat a l’auditori del Castell el cap de setmana previ al 8-M, oferint una mirada global i retrospectiva a la misogínia social que pateixen actualment les dones. La peça encara les situacions que viu la protagonista, la youtubera Rita Trobador, amb les viscudes per personatges com l’Azalais de Porcairagues, una trobairitz nascuda l’any 1146, o com sor Isabel de Villena, religiosa i escriptora valenciana del segle XV.

Després d’aquesta proposta teatral, el programa ha continuat amb les activitats que dilluns, dia 4, han portat a la canalla de l’escola Abel Ferrater a descobrir la figura de la professora i pedagoga Rosa Sensat; mentre que, el dia 6, el Grup de Dones de la Selva ha acollit una xerrada sobre la professora de català i miliciana local Teresa Prats Salvat, a càrrec de l’historiador selvatà Axel Baiget.

Una Marxa ed Torxes encetava la nit de dijous els actes. Foto: Tots21

Marxa de torxes

En un àmbit més popular, la jornada central d’aquest Dia Internacional de les Dones ha començat el vespre del dijous, amb una nova edició de la simbòlica marxa de torxes i davantals que des de fa alguns anys organitza el casal popular la Raconera. Des del Portal d’Avall, les participants han recorregut el carrer Major fins al patí de la Carnisseria sota el lema “Fem de la ràbia revolució”, on s’ha llegit un manifest a favor del trencament dels estereotips socials, de les discriminacions per raó de sexe i, sobretot, del paper determinant de la dona en la resolució dels conflictes i les injustícies socials.

És en aquesta mateixa línia que ha tornat a insistir el manifest oficial que han llegit a vuit mans les tres regidores de l’equip de govern selvatà, Laura Girona, Neus Bové i Judit Fontanillas, així com la jutgessa de Pau, Neus March. En les seves intervencions, les representants municipals han destacat la importància de continuar treballant per una societat més justa i lliure de la pressió del patriarcat i sense la necessitat de defensar els feminismes.

A la lectura, presidida per l’alcalde selvatà, Josep Masdeu, també s’hi han afegit les lectures dels manifestos del Grup de Dones de la Selva, la Colla Sardanista Germanor i la Colla de Diables de la Selva.

Les accions per reivindicar el paper de la dona en una societat menys masclista també han arribat a la Comissió d’Igualtat de l’Institut Joan Puig i Ferreter, l’alumnat del qual ha enregistrat el poema “Cançó de fer camí”, de Maria Mercè Marçal, que a partir d’aquest 8-M s’emetrà per la televisió local, Canal Camp.

El programa d’actes viurà aquest dissabte, 9 de març, un dels seus plats forts, amb el Correfoc femení que organitza la Colla de Diables de la Selva i que aglutinarà participants femenines de les formacions de Cambrils, Castellvell del Camp, les Borges del Camp, el Catllar, l’Espluga de Francolí, Riudecanyes i Vandellòs, a més de les amfitriones. El actes arrencaran a les 7 de la tarda des del Portal d’Avall, amb una timbalada, a la que seguirà la lectura del manifest “Cremem la desigualtat” i l’encesa del correfoc, a càrrec de Carme Latorre, primera dona portadora de gegants a Catalunya. La festa es tancarà a partir de les 11 de la nit d’Hort d’Iglésies amb música i una sessió de DJ Tita.

Les últimes activitats del programa confeccionat pensant en el Dia Internacional de les Dones s’han programat pel 14 de març, amb el contacontes infantil ‘Dones de colors’, a la biblioteca municipal, així com amb la projecció a l’auditori del Castell del documental “Patriarcado: el organismo nocivo”, una creació que busca prevenir sobre la violència de gènere i crear consciència social i cívica, distingida pel Ministerio de Cultura com a pel·lícula recomanada pel foment de la Igualtat de Gènere i que ha rebut cinc candidatures als Premis Goya. Els alumnes de batxillerat de l’INS Puig i Ferreter treballaran sobre la seva temàtica en una sessió de matí i, a la tarda, es projectarà novament obert a tothom i amb una taula rodona amb la presència del seu codirector, Albert Sanfeliu.

Laura Girona, regidora de Cultura i coordinadora dels actes del 8-M, ha valorat molt positivament la implicació de les entitats en les activitats d’enguany, destacant la “transversalitat de tot el programa i el compromís de tots els col·lectius que s’hi han involucrat”, a més de destacar la força d’actes com l’obra teatral “@Rita_Trobador” o la projecció de “Patriarcado: el organismo nocivo” o la important participació prevista per al correfoc femení d’aquest dissabte, dia 9.

David Prats

 

/* JS para menú plegable móvil Divi */