La Casa Bofarull dels Pallaresos, obra de Josep Maria Jujol. Foto: Cedida
Jujol va morir el dia 1 de maig de 1949, avui fa 75 anys.
Hi ha dues coses que perduren, allò que va deixar fet o construït, en direm les coses, i allò que d’ell podem aprendre, en direm les lliçons.
Coses, edificis, objectes, artefactes, enginys que va pensar, dissenyar i, alguns àdhuc els va fer o pintar, aquesta és l’herència física de Jujol. Son des d’edificis públics a baranes o làmpades en cases particulars, passant per fonts, custòdies i moltes intervencions en esglésies. Moltes d’aquestes coses han arribat prou maltractades a dia d’avui, amb prou feines hi ha hagut mitja dotzena de persones que se n’han sabut cuidar al llarg d’aquests anys, els uns per desconeixement, els altres per poca traça o mala fe (diguem-ho en termes tradicionals), els han desgraciat. Han fet que allò de jujolià que tenien hagi desaparegut.
Roger Miralles
Si no ha sigut mala fe ha sigut desconeixement el que li han fet a l’església que Jujol i el poble de Montferri van començar a construir com l’església de Montserrat al Camp de Tarragona. Agafar una ruïna, un inici de construcció i tenir la supèrbia d’acabar-la com pensaven, des d’una vessant gaudiniana, que l’hauria acabat Jujol és, com a mínim, desconeixement. Aquest ha sigut el gran problema que ha tingut Jujol que molts s’han atrevit a intervenir-hi pensant que era un petit Gaudí. Jujol no és Gaudí ni el podem considerar modernista, per això no el podem tractar en aquests termes, els que ho fan, s’equivoquen.
Malgrat tot, alguns edificis, resisteixen. Com es pot tractar millor una obra que interpretant-la des del coneixement de com feia l’arquitectura. Per entendre que vol dir intervenir en un edifici de Jujol mirin el que s’ha fet a Creixell, com s’ha tractat de bé el que quedava i com s’ha intentat amb la intervenció tornar-li la seva raó de ser. Aquest projecte s’hauria pogut acabar com l’església de Montserrat? aquest si, perquè ha sabut interpretar a Jujol com un arquitecte amb un món propi no com un deixeble de Gaudí o un modernista més.
Les lliçons. A l’escola d’arquitectura, quan ensenyem l’ofici, tractem d’explicar les qüestions d’arquitectura que creiem que son rellevants per fer arquitectura. La carrera, des de fa molt temps, es divideix en unes matèries humanístiques i unes altres de tècniques. Cap lliçó que es pugui aprendre mirant Jujol és acadèmicament rellevant des del punt de vista tècnic: ni en estructures era un mestre (tot i la capacitat que tenia per entendre l’espai, l’estructura és usada al servei del projecte i no ostentant), ni en instal·lacions ni en construcció era innovador (seguia una tradició apresa que donava servei a la construcció, una tradició que era la dels treballadors de l’obra). La decoració sembla que ha desaparegut del programa arquitectònic actual, per tant d’això, a les escoles d’arquitectura del nostre entorn se’n parla, més aviat, poc. Des del punt de vista humanístic Jujol és rellevant però no des d’un punt de vista únicament teològic com alguns l’han volgut interpretar, no des del punt de vista històric, Jujol no cau bé en cap categoria històrica per l’època en la que va viure.
Perquè, doncs, en mirar l’arquitectura de Jujol ens sentim atrets com quelcom contemporani? Per tot allò que no sabem ensenyar de l’arquitectura, tot allò que no parlem de l’arquitectura però que sabem que és rellevant, és difícil posar-hi nom, però n’enumero algunes: quina és la base formal dels projectes, quina és la manera de combinar els colors, com ens podem relacionar amb la tradició, com dels materials més vulgars se’n poden fer coses valuoses, com aconseguir dotar de vida superfícies inerts, etc., aquestes, entre moltes altres, son les lliçons Jujol ensenya. Recordo, escrivint aquestes línies sobre Jujol, les paraules d’Alejandro de la Sota quan parlava dels seus mestres moderns, que no havia conegut en persona, i deia que es sabien “honrosos huérfanos llenos de posibilidades con su recuerdo”, així avui podem recordar el que Jujol, que ja quasi ningú recorda en vida, ens va ensenyar. Podem tenir l’honor de ser els seus orfes plens de possibilitats recordant la seva arquitectura.
Les celebracions son passatgeres i poc rellevants, no usem els 75 anys per comprar un pastís per Jujol, usem-lo per començar a valorar allò que ens va deixar com a continguts arquitectònics i allò que ens va deixar materialment, les lliçons les podem recuperar i les coses podríem intentar no maltractar-les.
Roger Miralles és arquitecte i director de l’Escola Superior d’Arquitectura de Reus
Façana del Palau de Justícia de Tarragona. Foto: ACN
L’Audiència de Tarragona començarà a jutjar aquest dijous 20 persones d’una suposada organització que explotava i obligava a prostituir-se a 26 dones estrangeres. Les víctimes treballaven i vivien en condicions “extremadament dures” en els vuit prostíbuls del grup, situats a Barcelona, Tarragona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú i Sabadell. Els fets es remunten entre els anys 2008 i 2010.
Fiscalia els acusa de 41 delictes de prostitució, un d’associació il·lícita, un altre contra els drets dels treballadors, d’un delicte continuat de blanqueig de capitals i de dos més de falsificació de document oficial. Per als màxims responsables els demana 15 anys de presó mentre que per a la resta d’integrants les peticions són de 13, 11, 9 i 6 anys.
Organització jerarquitzada
Els 20 acusats formaven part d’una organització estructurada en forma piramidal i “fortament jerarquitzada”, segons assenyala el ministeri públic en l’escrit d’acusació al qual ha tingut accés l’ACN. L’objectiu del grup era enriquir-se mitjançant l’explotació de dones estrangeres, majors d’edat, que obligaven a exercir la prostitució. L’activitat es duia a terme en vuit prostíbuls, tres d’ells a Tarragona, dos a Barcelona, un a Tortosa i els altres dos a Sabadell i Vilanova i la Geltrú. A més, membres de la trama traslladaven a les víctimes als diversos prostíbuls que regentaven per donar la “sensació de novetat”.
Segons el fiscal, les dones havien d’estar les 24 hores del dia disponibles, els set dies de la setmana. També explica que les multaven si no complien amb el “règim intern del club”. A tall d’exemple, les sancionaven si es negaven a mantenir relacions sexuals amb els clients, si no estaven sempre disponibles o si no complien amb els 21 dies estipulats pel reemborsament de la fiança que havien d’abonar per poder treballar en els seus locals. “No podien sortir del pis durant aquests primers 21 dies, i disposaven només d’una hora diària per sortir al carrer; en el cas de tenir una emergència no se’ls permetia sortir, tampoc després de les set de la tarda”, indica l’escrit.
A més, les noies havien d’entregar “immediatament” els diners que guanyaven a les anomenades “mamis” o encarregades de cada prostíbul, les quals al final de la jornada els donaven el percentatge que els corresponia pels serveis sexuals fets. Les encarregades anotaven en llibretes tant els serveis com els guanys, un sistema que s’utilitzava en tots els prostíbuls. Segons el fiscal, les condicions laborals es fixaven quan les víctimes acceptaven la “plaça”, les quals es trobaven en una situació de “necessitat” i “precària” perquè no disposaven de permís de residència a Espanya.
“Condicions extremadament dures”
Segons l’escrit acusatori, les condicions imposades per l’organització eren “extremadament dures”, sense horaris i pel fet que les dones s’havien de comprar el menjar. Així mateix, si es negaven a mantenir relacions sexuals amb els clients perquè tenien la menstruació, les multaven i els hi descomptaven els diners obtinguts per prostituir-se fins aquell moment.
“No disposaven d’horaris per menjar, si els serveis els ho impedia no menjaven; en el cas que el servei fos en una hora nocturna avançada, les despertaven amb crits i insults com ‘vinga putes a treballar’ o ‘filles de putes, fastigoses, aquí no es ve a ocupar llits”, relata el fiscal.
El ministeri públic en el seu escrit també manifesta que les dones estaven “atemorides”, ja que havien sentit que els membres de l’organització s’havien “carregat unes quantes persones”. Per la qual cosa, les víctimes acceptaven les condicions imposades davant el temor de possibles represàlies i de ser multades per qualsevol mena d’incompliment del règim laboral.
Societats pantalla
Les víctimes van exercir la prostitució almenys des de l’any 2008 fins al març de 2010, segons Fiscalia. El màxim responsable de l’organització va constituir la societat Dance and Music of the World S.L., l’octubre de 2006, i la societat Camagran Proyectos e Inversions S.L., el febrer de 2003, per tal de donar una “aparença de legalitat” a l’activitat. En l’escrit, el ministeri públic subratlla que per amagar els beneficis de l’activitat il·lícita, disposava d’una infraestructura formada per un bar a Tarragona, diversos locutoris i tres organitzacions no governamentals -les ONG Andando sin fronteras, Tantra Integral i Aura Tántrica-. Es tractaven d’unes “societats pantalles” amb les quals “ocultava” la seva activitat “real”.
El cap del grup no tenia cap propietat ni vehicles al seu nom. Amb tot, el ministeri fiscal indica que l’home intervenia a través de les societats. També va comprar en nom de la seva dona tres finques, una d’elles unifamiliar, a la província de La Corunya, entre el juny de 2007 i el setembre de 2008. L’adquisició, que va tenir un cost de 100.000 euros, segons el fiscal, es va efectuar sense hipoteca.
Peticions de presó d’entre 6 i 15 anys
El ministeri públic reclama quinze anys de presó per al cap de l’organització pels delictes d’associació il·lícita, determinació a la prostitució, delicte continuat de blanqueig de capitals i pel de falsificació de document oficial. Per aquest últim delicte també li demana una multa de 28.825.342,05 d’euros o nou mesos de presó en cas d’impagament. Fa exactament la mateixa petició per a la segona acusada, que és la seva dona i que exercia les mateixes funcions de cap. La investigada “controlava directament” les activitats dels prostíbuls i les noies. Els líders del grup tenien el sobrenom d’Antonio i Kler.
La tercera acusada feia funcions d’administració i gestió dels prostíbuls i era la responsable de las “mamis”. També s’ocupava de la fiscalització dels diners obtinguts i de la distribució de les dones pels locals. Alhora, era la responsable última de decidir si es multaven les dones i se l’acusa de falsificar la carta d’identitat d’una persona a l’oficina d’estrangeria de Girona. Per la qual cosa, Fiscalia li reclama tretze anys de presó pels delictes d’associació il·lícita, de determinació a la prostitució, contra els drets dels treballadors i per falsificació de document oficial.
El quart processat era la parella sentimental de la tercera investigada i una de les persones de màxima confiança dels caps de l’organització. S’encarregava de traslladar les noies i de les tasques de control i vigilància, implementant les normes i la disciplina imposada per la banda. En el seu cas, el fiscal li demana onze anys de presó i està acusat de tres delictes- d’associació il·lícita, determinació a la prostitució i contra els drets dels treballadors.
El ministeri públic també demana nou anys de presó per a deu acusades. Es tracta de les dones que feien d’encarregades o “mamis” als diferents prostíbuls. En concret, fa aquesta petició perquè les acusa dels delictes d’associació il·lícita, determinació a la prostitució i contra els drets dels treballadors.
Pel que fa als quatre homes que es dedicaven a fer tasques de seguretat als locals i del trasllat de les víctimes, els reclama nou anys de presó- a dos d’ells-, sis anys -a un altre- i onze anys. Al processat amb la petició més alta de presó es deu al fet que també li imputa el delicte de falsificació de document oficial, a banda dels delictes d’associació il·lícita, determinació a la prostitució i contra els drets dels treballadors.
Finalment, els dos últims investigats per un delicte de determinació a la prostitució i de falsificació de document oficial, els sol·licita una pena de presó de sis anys. Ambdós, els demana una multa de 28.825.342,05 d’euros o bé nou mesos de presó si no abonen els diners.
Paral·lelament, el ministeri públic demana per a tots ells la prohibició d’acostar-se a menys de mil metres de les víctimes i de comunicar-s’hi durant un període de nou anys. També el comís dels guanys i el tancament de tots els locals de l’organització durant cinc anys. Pel que fa a la responsabilitat civil, els reclama una indemnització conjunta i solidàriament per a les víctimes de 5.000 euros per danys morals.
Treballadors de Carrefour protestant a l’inici de la manifestació del Primer de Maig convocada per UGT i CCOO. Foto: Jordi Marsal
Unes 400 persones, convocades pels sindicats majoritaris UGT i CCOO, s’han manifestat pel centre de Tarragona per reclamar la plena ocupació, millorar els salaris i reduir la jornada laboral. Els responsables sindicals, que han defensat els resultats de l’última reforma laboral, consideren que aquests objectius són assolibles a partir de la inversió en serveis pública com l’atenció a la gent gran i les cures.
També reclamen als partits polítics que impulsin des dels governs projectes de “reindustrialització vinculats a les energies renovables”. A l’inici de la marxa, un grup de treballadors de Carrefour han protestat contra els sindicats majoritaris per donar suport a l’aplicació de la jornada laboral partida als centres comercials.
“La plena ocupació és real, la podem aconseguir, però de moment l’atur segueix en les dades que estem”, ha apuntat la secretària general de CCOO a Tarragona, Mercès Puig. Creuen que són claus per aconseguir la millora dels salaris l i aquesta plena ocupació la potenciació de sectors específics com el de les cures i les residències. “Cal que sigui amb qualitat, perquè falta personal i està precari”, ha afegit.
Malgrat aquestes mancances, els sindicats majoritaris consideren que la reforma laboral impulsada el 2022 pel govern del PSOE i Unides Podem ha tingut efectes positius sobre l’ocupació al territori. Així ho ha afirmat el secretari general de la UGT a Tarragona,Joan Llort.
“La prova més evident que funciona és l’afiliació a la Seguretat Social: més de 21 milions afiliats. Però encara li hem de donar un valor afegit més: donar una feina als 41.000 treballadors que tenim apuntats a l’atur, amb una formació adequada en funció de les necessitats del mercat laboral”, ha elaborat.
Pancarta principal de la manifestació convocada per UGT i CCOO a Tarragona. Foto: Jordi Marsal
El responsable de la UGT ha reclamat a les administracions que apostin clarament per potenciar els serveis públics. Ha criticat “la deixadesa de competències de la Generalitat durant els últims 25 anys”. “No ha fet cap residència pública a la demarcació i de les cinc que tenim en tanquem una i no sabem quan l’obrim”, ha reblat.
Les centrals majoritàries aposten també per la “reindustrialització” a partir de la implantació de centrals d’energies renovables. “A Catalunya això es pot fer. Cal que l’administració i els partits polítics facin projectes de veritat encaminats cap a això”, ha assenyalat. Reclamen la creació urgent d’habitatge social i que no es tanquin més línies als centres educatius de la demarcació. “Se’n tanquen 21 i és un problema que tenim”, ha apuntat Puig, tot recordant l’existència encara de barracons per acollir classes.
La protesta d’aquest Primer de Maig ha sortit de la plaça Imperial Tarraco al migdia i ha enfilat les avingudes Prat de la Riba i Ramon i Cajal per enfilar la Rambla Nova fins a l’edifici que acull la seu de les organitzacions sindicals. El so constant de les batucades, petards i pots de fum han acompanyat la marxa al llarg del recorregut.
Protesta de treballadors de Carrefour
Abans de començar la marxa des de la plaça Imperial Tarraco, un grup de treballadors de Carrefour, vestits amb samarretes blanques i pancartes, ha protestat pel suport dels sindicats majoritaris -a més d’UGT i CCOO, Fetico i Valorian- a l’aplicació de la jornada partida als centres de treball, aplicant l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, per part de l’empresa.
La candidata, avui a la manifestació de l’1 de Maig a Tarragona
L’erradicació de la bretxa salarial per gènere i l’assoliment de la igualtat efectiva; la recuperació de l’autorització administrativa dels expedients de regulació; la transformació del model productiu i de consum, per adequar-los a principis i valors de sostenibilitat ecològica i social; amb control públic efectiu dels sectors estratègics i els serveis essencials. Aquestes són algunes de les fites que ERC té com a horitzó en relació al treball del nostre país.
En la manifestació central a Tarragona celebrada aquest 1 de maig al migdia a la ciutat, la candidata Raquel Sans ha explicat que algunes de les reivindicacions republicanes passen per “la jornada laboral de 35 hores perquè s’ha de treballar, sí, però s’ha de viure també. Revertir les retallades dels que es fan dir els millors però van deixar els serveis públics sota mínims és un dels reptes que hem assolit des d’Esquerra”.
És per això que ha assegurat que es continuarà treballant per un marc propi de relacions laborals, seguint reivindicant totes les competències necessàries per fer-lo realitat. Aquest marc català de relacions laborals ha d’estar basat en la realitat econòmica i productiva del nostre país. En aquest sentit, tenir un estat propi esdevé l’eina imprescindible per construir una societat més justa i cohesionada.
El cap de llista per Tarragona, Pere Lluís Huguet, ha visitat Torredembarra
El Partit Popular oferirà seguretat jurídica a les empreses, una bona gestió i impostos més baixos per a reactivar l’economia i crear ocupació. El cap de llista per Tarragona, Pere Lluís Huguet, ha proposat, durant una visita a Torredembarra, recuperar les 9.000 empreses que van marxar pel procés. Ha assegurat que es podrà recuperar “la prosperitat que hem perdut durant l’última dècada”.
El candidat popular ha reivindicat la reactivació de l’economia per revitalitzar l’ocupació a Tarragona i a Catalunya. “Les empreses no inverteixen aquí perquè no tenen seguretat jurídica. Si no els assegurem aquesta seguretat, no tornaran les empreses que van marxar”, ha indicat Huguet. Catalunya imposa el tipus d’IRPF més alt per rendes mitjanes i baixes d’Espanya. Un contribuent amb ingressos de 30.000 euros anuals paga més de 5.000 euros en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a Catalunya, uns 400 euros més del que pagaria a Madrid.
El PP vol simplificar i reduir tots els trams autonòmics de l’IRPF a Catalunya, disposar d’una tarifa 0 durant dos anys per tots els nous autònoms i entregar un xec de formació perquè els desocupats majors de 45 anys puguin escollir el tipus de formació i el centre que els permeti reincorporar-se al mercat laboral. “El 46,5% dels catalans asseguren que tenen dificultats per arribar a final de mes. Reactiven l’economia per disposar de més ocupació a Catalunya”, ha conclòs Huguet.
Un moment del debat celebrat al Celler de Vila-seca. Foto: Cedida
El Celler de Vila-seca ha estat el marc de l’acte ‘De Catalunya al món. Conversa d’economia, lideratge i bon goven’, que ha comptat amb la participació de la cap de llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya a la demarcació de Tarragona, Mònica Sales; l’empresària, Anna Navarro, número 2 de la llista per Barcelona; l’alcalde de Vila-seca i número 6 de la candidatura, Pere Segura, i el portaveu adjunt del grup parlamentari de Junts al Congrés i director de la campanya del 12M a les nostres comarques, Josep Maria Cruset, que ha presentat i moderat la conversa. Els tres ponents han defensat la necessitat d’una nova etapa que acabi amb el desànim i la inacció i doni resposta als enormes que té el país.
Mònica Sales ha tancat la conversa demanant que el 12M els ciutadans de les 10 comarques de la demarcació acudeixin massivament a les urnes a votar Junts+ Puigdemont per Catalunya perquè hi ha molt en joc: «El país fa temps que viu instal·lat en el desànim, viu una situació límit que cal revertir. S’ha tocat fons en molts àmbits: en Educació, els resultats de l’informe PISA han estat els pitjors de la història i els docents, els funcionaris de presons, el personal sanitari, els pagesos s’han mobilitzat per dir que n’estan farts; estem a la cua en el desplegament de les energies renovables; tenim problemes de seguretat, amb ocupacions delinquencials i casos de multireincidència, el català viu una situació d’emergència i des del punt de vista nacional s’ha perdut l’horitzó. La taula de diàleg, per no parlar de l’acord de claredat, han estat un rotund fracàs. Davant d’aquest panorama els catalans han de triar entre Illa o Puigdemont, entre que decideixin des de Madrid el futur de Catalunya o que el decidim els catalans. No hi ha cap mena de dubte que el candidat del PSC, Salvador Illa, no pot oferir al país cap mena d’aspiració ni lideratge perquè està subjecte al que li dicti el PSOE”.
Per la seva part, Anna Navarro ha explicat que si ha fet el pas de deixar els Estats Units i la seva carrera professional és per contribuir a aixecar el país i fer-lo funcionar, evitant que els joves amb talent formats a Catalunya acabin marxant del país: “quan les empreses tenen problemes fan plans per sortir-se’n. I això és el que ha de fer ara Catalunya. Les coses es poden fer més fàcils, cal acabar amb la burocràcia que frena el desenvolupament econòmic i social”. I ha apel·lat a l’optimisme malgrat tot: “hem de creure més en nosaltres mateixos, quan vam anar units vam fer l’1-O i encara busquen les urnes; cal recuperar aquella força”.
I Pere Segura ha manifestat que “el president Puigdemont és l’únic que pot liderar el reset que necessita Catalunya perquè afronta sense complexos i amb tota l’ambició els reptes majúsculs que té país; fa temps que vivim la inoperància del Govern, que es posa de perfil davant dels problemes, necessitem un Govern que prengui decisions, el Govern ha de ser motor de la transformació que necessita el país”.
L’acte ha omplert de gom a gom el Celler de Vila-seca, que ha aplegat més de 400 persones.
La Casa Bofarull dels Pallaresos, obra de Josep Maria Jujol. Foto: Cedida
Jujol va morir el dia 1 de maig de 1949, avui fa 75 anys.
Hi ha dues coses que perduren, allò que va deixar fet o construït, en direm les coses, i allò que d’ell podem aprendre, en direm les lliçons.
Coses, edificis, objectes, artefactes, enginys que va pensar, dissenyar i, alguns àdhuc els va fer o pintar, aquesta és l’herència física de Jujol. Son des d’edificis públics a baranes o làmpades en cases particulars, passant per fonts, custòdies i moltes intervencions en esglésies. Moltes d’aquestes coses han arribat prou maltractades a dia d’avui, amb prou feines hi ha hagut mitja dotzena de persones que se n’han sabut cuidar al llarg d’aquests anys, els uns per desconeixement, els altres per poca traça o mala fe (diguem-ho en termes tradicionals), els han desgraciat. Han fet que allò de jujolià que tenien hagi desaparegut.
Roger Miralles
Si no ha sigut mala fe ha sigut desconeixement el que li han fet a l’església que Jujol i el poble de Montferri van començar a construir com l’església de Montserrat al Camp de Tarragona. Agafar una ruïna, un inici de construcció i tenir la supèrbia d’acabar-la com pensaven, des d’una vessant gaudiniana, que l’hauria acabat Jujol és, com a mínim, desconeixement. Aquest ha sigut el gran problema que ha tingut Jujol que molts s’han atrevit a intervenir-hi pensant que era un petit Gaudí. Jujol no és Gaudí ni el podem considerar modernista, per això no el podem tractar en aquests termes, els que ho fan, s’equivoquen.
Malgrat tot, alguns edificis, resisteixen. Com es pot tractar millor una obra que interpretant-la des del coneixement de com feia l’arquitectura. Per entendre que vol dir intervenir en un edifici de Jujol mirin el que s’ha fet a Creixell, com s’ha tractat de bé el que quedava i com s’ha intentat amb la intervenció tornar-li la seva raó de ser. Aquest projecte s’hauria pogut acabar com l’església de Montserrat? aquest si, perquè ha sabut interpretar a Jujol com un arquitecte amb un món propi no com un deixeble de Gaudí o un modernista més.
Les lliçons. A l’escola d’arquitectura, quan ensenyem l’ofici, tractem d’explicar les qüestions d’arquitectura que creiem que son rellevants per fer arquitectura. La carrera, des de fa molt temps, es divideix en unes matèries humanístiques i unes altres de tècniques. Cap lliçó que es pugui aprendre mirant Jujol és acadèmicament rellevant des del punt de vista tècnic: ni en estructures era un mestre (tot i la capacitat que tenia per entendre l’espai, l’estructura és usada al servei del projecte i no ostentant), ni en instal·lacions ni en construcció era innovador (seguia una tradició apresa que donava servei a la construcció, una tradició que era la dels treballadors de l’obra). La decoració sembla que ha desaparegut del programa arquitectònic actual, per tant d’això, a les escoles d’arquitectura del nostre entorn se’n parla, més aviat, poc. Des del punt de vista humanístic Jujol és rellevant però no des d’un punt de vista únicament teològic com alguns l’han volgut interpretar, no des del punt de vista històric, Jujol no cau bé en cap categoria històrica per l’època en la que va viure.
Perquè, doncs, en mirar l’arquitectura de Jujol ens sentim atrets com quelcom contemporani? Per tot allò que no sabem ensenyar de l’arquitectura, tot allò que no parlem de l’arquitectura però que sabem que és rellevant, és difícil posar-hi nom, però n’enumero algunes: quina és la base formal dels projectes, quina és la manera de combinar els colors, com ens podem relacionar amb la tradició, com dels materials més vulgars se’n poden fer coses valuoses, com aconseguir dotar de vida superfícies inerts, etc., aquestes, entre moltes altres, son les lliçons Jujol ensenya. Recordo, escrivint aquestes línies sobre Jujol, les paraules d’Alejandro de la Sota quan parlava dels seus mestres moderns, que no havia conegut en persona, i deia que es sabien “honrosos huérfanos llenos de posibilidades con su recuerdo”, així avui podem recordar el que Jujol, que ja quasi ningú recorda en vida, ens va ensenyar. Podem tenir l’honor de ser els seus orfes plens de possibilitats recordant la seva arquitectura.
Les celebracions son passatgeres i poc rellevants, no usem els 75 anys per comprar un pastís per Jujol, usem-lo per començar a valorar allò que ens va deixar com a continguts arquitectònics i allò que ens va deixar materialment, les lliçons les podem recuperar i les coses podríem intentar no maltractar-les.
Roger Miralles és arquitecte i director de l’Escola Superior d’Arquitectura de Reus
L’entitat tarragonina creu que una resposta urgent al problema de la mobilitat amb Barcelona passa per l’autobus. Foto: Busplana.com
La Cambra de Comerç de Tarragona creu que la saturació de la línia ferroviària Tarragona-Barcelona està provocant inconvenients a la mobilitat amb unes conseqüències socioeconòmiques notables, ja que aquesta millora permetria afavorir les relacions empresarials, posicionar el turisme de la Costa Daurada o donar millor servei al col·lectiu universitari, però especialment afavorir la mobilitat obligada per treball tan elevada existent.
Després de les rebaixes tarifàries del servei ferroviari, gràcies a les ajudes governamentals, la supressió dels peatges i els col·lapses continus a l’AP-7, o les restriccions dels vehicles més contaminants a la ciutat de Barcelona, la Cambra considera que “els serveis ferroviaris no donen més de sí, ni en solcs d’entrada ni amb material rodant”. A més, remarquen, “les obres del tercer fil significaran una disfunció encara més gran, combinant el servei ferroviari amb l’ús de l’autobús en els trams en obres”.
Es per tot això, que els responsables empresarials tarragonins indiquen que “si no es poden posar més trens, l’autobús encara té recorregut de creixement en el sistema de mobilitat, donant resposta a les necessitats cada vegada més importants, que el servei de Regionals ja no poden atendre, i així ho està fent en altres llocs com Mataró, Sabadell o Vilanova, transportant milions de viatgers cada any”.
Aquesta mateixa solució es va adoptar a Tortosa per millorar i complementar el servei ferroviari de passatgers amb Barcelona amb una targeta multiviatge amb el 50 per cent de reducció a 4,25 euros trajecte.
Des de la Cambra de Tarragona es considera que “l’aprofitament dels serveis d’autobús, tal com s’ha fet a aquestes altres poblacions, és una solució exportable al Camp de Tarragona, i en aquests moments sembla que l’única realment possible, però cal dir que la mateixa sense la targeta T-10/120 que equipara el preu de l’autobús al més econòmic de Renfe, seria una solució que no reeixiria”.
Per l’entitat, “és evident que per donar una resposta equivalent, l’autobús ha de tenir preus de viatge per l’usuari equiparables als de Renfe“, tal com els tenen des de moltes altres poblacions de Catalunya per anar a Barcelona. “Les poblacions de la Àrea Metropolitana de Barcelona en disposen per estar integrades en l’ATM de Barcelona, a l’igual que els serveis de Renfe, i les de fora de la Regió de Barcelona ho tenen mitjançant la T-10/120″.
Tarifes que sí tenen Girona, Lleida o Figueres
En el cas del Camp de Tarragona, la Cambra considera que “cal i és imprescindible la implantació de la T-10/120 amb preus com els de Renfe i encara més quan la majoria de serveis de Catalunya ja en gaudeixen”. De fet, des de l’entitat empresarial s’indica que “els usuaris tarragonins són els únics que no en disposen”, al contrari que poblacions com Girona, Lleida, Figueres o Tortosa, i moltes altres. A més dels preus, la Cambra també considera que “és molt important el temps de viatge, per fer-lo comparable amb el del ferrocarril, a més de la confortabilitat que suposen les línies d’autobús, amb més número de parades dins els recorreguts urbans”.
Així, doncs, des de la Cambra de Tarragona “sol·licitarem als partits que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya per la propera legislatura 2024-2028 el seu compromís ferm per equiparar el Camp de Tarragona a la resta de Catalunya amb la posada en funcionament del títol de transport públic T-10/120, que permet fer deu viatges en 120 dies, a preus competitius com els oferts a través de l’operador de transport ferroviari”. També es demana implementar de forma progressiva serveis multimodals, que comuniquin la demarcació de Tarragona amb la ciutat de Barcelona per suplir les mancances de mobilitat que pateixen els usuaris del corredor ferroviari de serveis regionals entre Tarragona-Barcelona.
El responsables de la Cambra tarragonina consideren que l’autobús “és la solució a un problema que, si no s’aborda com més aviat millor, continuarà alimentant una situació de gravíssims perjudicis a la mobilitat tarragonina, a més d’un major malestar en els propis usuaris i en la resta de la població, que en aquests moments ja s’ha començat a manifestar a través els mitjans de comunicació”.
El nou vial de circumval·lació estava operatiu però tenia pendent la retirada de 6 torres elèctriques que envaïen un carril. Foto: Cedida
L’Avinguda de l’Esport de Cambrils ja té els quatre carrils operatius. El nou vial de circumval·lació estava obert al trànsit però tenia pendent la retirada de 6 torres elèctriques d’Endesa, que obstaculitzaven el pas. Fa dues setmanes es van desmuntar quatre d’aquestes grans estructures metàl·liques i entre aquest dilluns i dimarts s’han retirat les dues restants.
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clua, i el regidor d’Urbanisme i Obra Pública, Enric Daza, han assistit al moment de la retirada de les torres atenent les dificultats, bàsicament administratives, que han acompanyat aquest procés. Ambdós han avaluat la tardança d’aquesta situació que s’ha allargat un any i mentrestant ha resultat una molèstia pels conductors.
L’obertura total de la nova infraestructura ja només depenia del desmuntatge de les torres elèctriques, responsabilitat d’Endesa. Les estructures havien deixat de donar servei, després de connectar el nou cablejat soterrat, que es va instal·lar per substituir-les. L’actuació ha permès millorar la circulació de vehicles que tenien com obstacle aquestes torres sobresortint del lateral del vial.
L’avinguda de l’Esport s’ha convertit en un nou vial de circumval·lació que millora l’accés al municipi pel nord i el nucli urbà, la zona esportiva municipal i la nova estació de tren, el polígon Belianessud, el parc de Bombers, l’autovia A7 i l’autopista AP-7, i descongestiona el trànsit de vehicles que es desplacen cap als nous equipaments.
Les obres van consistir en la demolició de l’asfalt, la compactació del terreny, la col·locació de vorades laterals, guals i rigola, i la construcció de les dues calçades laterals amb doble carril i passeig central. Pel que fa als serveis, s’han instal·lat un col·lector d’aigües residuals i una canonada d’aigua, i s’han construït els embornals que s’han connectat a la xarxa de pluvials i les telecomunicacions.
El consorci ha celebrat la seva assamblea i preveu un escenari per 2024 amb “garanties totals” i sense restriccions. Foto: Cedida
La sequera ha provocat que el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) hagi incrementat un 4% el volum de negoci el 2023, arribant als 33,1 milions d’euros. “En context de sequera, el CAT sempre és una garantia”, ha defensat el seu president, Joan Alginet, qui ha detallat que durant l’últim any han estat diversos els ajuntaments consorciats que s’han vist obligats a fer servir l’aigua del consorci.
Durant l’assemblea general ordinària celebrada aquest dimarts, també s’ha informat d’un increment del 56% en el nombre de paràmetres analitzats l’últim any, en què es constata “les condicions òptimes de la qualitat de l’aigua”. Alginet també ha celebrat l’escenari favorable que es preveu per al 2024 amb “garanties totals” i sense restriccions.
Alginet també ha defensat que, malgrat el “molt bon estat de salut” del pantà de Mequinensa -està al 90% de capacitat–, el Consorci d’Aigües de Tarragona manté activat el Pla d’Emergència per Sequera en fase de normalitat per solidaritat i compromís amb la situació que es viu en altres punts del territori. “Crec que és important fer-ho per donar un missatge de coherència a la societat, ja que no s’entendria que les Terres de l’Ebre o el CAT sortissin de la fase de prealerta, tot i estar en condicions objectives per fer-ho”, ha afirmat.
Tot i això, ha assegurat que “no és una situació idíl·lica perpetua, sinó conjuntural” i ha recordat que fa cinc mesos el pantà de Mequinensa estava al 30% de la seva capacitat, obligant “els pagesos i arrossers a fer la collita a la meitat de la concessió”. Una campanya molt diferent a la que Alginet visualitza per aquest 2024, on preveu que es pugui fer sense restriccions.
Un 56% més de paràmetres analitzats
El president del CAT ha informat d’aquesta bona sintonia als representants dels 69 municipis i 26 indústries consorciades durant la primera assemblea general ordinària que el consorci ha celebrat aquest 2024. A banda d’aprovar els estats financers del 2023, el CAT també els ha detallat el balanç del departament de Qualitat de les Aigües del Consorci. Segons han afirmat, durant el 2023 s’ha registrat un increment del 56,1% en el nombre de paràmetres analitzats, amb un total de 60.606, el que significa 247 paràmetres al dia. El 2022 se’n van fer 38.000.
Un creixement que, segons han afirmat, és degut, principalment, a l’inici de la vigència del Reial Decret 3/2023 des del gener 2023, així com “al compromís per oferir un servei i un producte de màxima qualitat”. De fet, en l’últim any, s’han pres prop de 3.000 mostres en diferents punts de la xarxa. En aquesta línia, Alginet ha detallat que “malgrat que l’episodi de sequera del 2023 ha comportat un increment en les incidències registrades al Laboratori, l’aigua que s’ha distribuït ha estat apta per al consum humà els 365 dies de l’any”.
La candidata de Junts+, a l’estació de Tarragona, considera que votar Illa representa perpetuar el servei de Renfe. Foto: Cedida
La cap de llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya, Mònica Sales, ha denunciat en una atenció a la premsa davant de l’estació de tren a Tarragona “el vergonyós servei ferroviari que afecta tot Catalunya però especialment les comarques del sud del país. Els retards i les incidències són el pa de cada dia, els trens estan en mal estat, es triga el mateix a anar a Barcelona que fa 40 anys, les freqüències són clarament insuficients i sovint els passatgers han de viatjar drets o asseguts al terra als vagons. Hem de dir prou”.
Sales ha advertit que “la solució a Rodalies no és crear una nova empresa amb l’Estat per només quatre línies, la millora del servei ferroviari passa pel traspàs integral i complet de Rodalies de Catalunya gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i des de Catalunya. Aquesta és l’única fórmula per un servei eficient, puntual i de qualitat. I aquest traspàs ha d’anar acompanyat dels recursos econòmics pertinents”.
Davant d’aquesta situació s’ha compromès a aconseguir el traspàs integral i real de Rodalies i Regionals, a reforçar el manteniment de les línies R15 i R16 i a recuperar el servei d’AvantTortosa-Barcelona. Així mateix ha dit que preveuen reordenar el transport ferroviari al Camp de Tarragona per traslladar les mercaderies per l’interior, implantar més freqüències en els ferrocarrils que uneixen el Sud de Catalunya amb Barcelona, així com més vagons en els trens que van més plens, i acabar amb la impuntualitat generalitzada.
Sales ha conclòs que “Catalunya necessita lideratge, necessita fer-se respectar i necessita un bon govern. Per moltes raons, però també perquè els trens funcionin cal un govern fort, ambiciós i amb sentit d’estat. I aquest govern només pot liderar-lo el president Puigdemont. Votar Illa significa perpetuar el deficient servei de Renfe i Adif, que és un malson diari per als ciutadans d’aquestes comarques”.
El projecte de Hard Rock
En resposta a una pregunta sobre les declaracions del president Puigdemont sobre Hard Rock, Sales ha deixat clar que “Catalunya no es pot emmirallar en un projecte com el Hard Rock però sí que Hard Rock és un projecte que dinamitza i diversifica l’economia i així ho expressa el president. Els municipis de la Costa Daurada tampoc volen un monocultiu a nivell econòmic. Totalment d’acord amb com ho exposa el president, en el sentit que és un projecte que pot ajudar a descongestionar un sector molt densificat a Barcelona, com el de congressos i concerts, i, en canvi, a nosaltres, ens pot ajudar a enriquir el sector turístic diversificant-lo encara més. El que vol dir el president és que ens estem focalitzant molt en un sol projecte com si el model econòmic fos només aquest quan és evident que el model econòmic de Catalunya passa per molts altres projectes i, aquest, n’és un més que ha estat instrumentalitzat pels comuns. Nosaltres ens emmirallem en una economia diversificada, d’alt valor afegit, en el qual altres elements puguin ser cabdals, però sense desatendre activitats o àmbits del sector productiu que són importantíssims, com ho és el turístic”.
La mostra es pot veure al Tinglado 1 del Moll de Costa fins el pròxim diumenge. Foto: Cedida
Gairebé 1.500 persones han visitat l’exposició fotoperiodística situada al Tinglado 1 sota el títol ‘Aigua: Un viatge per descobrir com mou el món’ en poc més de tres setmanes oberta al públic. La mostra va obrir les portes al públic el dijous 11 d’abril i serà aquest diumenge, 5 de maig, el darrer dia per poder-la visitar.
De fet aquest mateix 5 de maig, es la data en què finalitzen totes les activitats organitzades pel Port de Tarragona sota el paraigües de la 1a edició de les ‘Setmanes de l’Aigua del Port Tarragona’. Es tracta d’una mostra que ha estat rebuda amb entusiasme i forma part del projecte educatiu i cultural del Port . Destaca la importància de l’aigua com a element vital per a la humanitat i la seva influència en la vida quotidiana, el medi ambient i l’economia.
L’exposició presenta una sèrie de fotografies impactants que reflecteixen la relació entre l’aigua i diversos aspectes de la societat, com l’agricultura, la indústria, el transport i l’oci. A més, l’exposició busca sensibilitzar al públic sobre la necessitat d’un ús sostenible i responsable dels recursos hídrics. La mostra és d’entrada lliure amb horari obert al públic serà de dimarts a dissabte de 10h a 13h i de 17h a 20h. Diumenges i festius sempre oberts d’11h a 14 h. El Tinglado 1 romandrà tancat tots els dilluns. L’exposició fotoperiodística està produïda pel Port en col·laboració amb la revista especialitzada 5W comptant com a comissària a Anna Surinyach, fotoperiodista i editora de la revista.
L’exposició té com a protagonistes treballs de periodistes de la talla de Fernando Moleres, Santi Palacios, Maribel Izcue, Santi Donaire, Sanne Derks, Solmaz Daryani, José Colón i Agus Morales. La mostra és d’entrada lliure i va ser tret de sortida de la variada programació d’activitats que el Port ha organitzat dins de la nova iniciativa de les primeres ‘Setmanes de l’Aigua’ que se celebren de l’11 d’abril al 5 de maig.. Les imatges exposades reflecteixen la relació entre l’aigua i diversos aspectes de la societat, com l’agricultura, la indústria, el transport i l’oci.
A més, l’exposició busca sensibilitzar al públic sobre la necessitat d’un ús sostenible i responsable dels recursos hídrics. L’acolliment positiu d’aquesta exposició es deu en part a la rellevància del tema i a la qualitat del treball fotoperiodístic. A través d’imatges poderoses i evocadores, el públic visitant pot explorar històries i realitats relacionades amb l’aigua en diferents parts del món, la qual cosa fomenta la reflexió i el diàleg sobre temes crucials com el canvi climàtic i la conservació del medi ambient.
Un total de 24 restaurants oferiran menús amb l’arròs mariner del 10 al 26 de maig. Foto: Cedida
L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona Ciutat, amb el suport del Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, del Port de Tarragona i amb el patrocini d’Arròs Bayo, han presentat aquest dimarts les jornades de l’Arròs Mariner que aquest any es consoliden arribant a la seva sisena edició.
Durant més de quinze dies, vint-i-quatre dels millors restaurants de la ciutat serviran menús especials amb l’arròs mariner com a protagonista, incrementant, així, el nombre d’establiments respecte edicions anteriors.
Els restaurants participants són: Casa Balcells, restaurant La Morada, restaurant Vadegust, restaurant Nàutic Tarragona, Quattros, Taranta Restaurant, restaurant El Far, El Racó del pescador, El Balcó, Camping Las Palmeras/Hola Playa, restaurant Barhaus, La Xarxa (Serrallo), Ca L’Eulàlia (Serrallo), R70, restaurant La Cucafera, El Pòsit, El Galliner de l’Antiquari, De Vins, restaurant El Llagut, La Cuina de l’Argent, restaurant Altamare (H10), L’Àncora restaurant-marisqueria, restaurant Mas Rosselló i Lola Bistro.
Els menús estaran elaborats amb Arròs Bayo del Delta de l’Ebre i maridats amb vins escollits per cada restaurant “per deixar llibertat creativa i que cada restaurant pugui reflectir la seva personalitat”.
Javier Escribano, president de l’AEH Tarragona Ciutat, ha volgut destacar el motiu pel qual es celebren les jornades i és “desestacionalitzar l’oferta gastronòmica i promocionar els restaurants durant els períodes de l’any amb menys activitat; fet que beneficia a tota la ciutat”.
Montse Adan, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç de Tarragona ha destacat que “no tinc cap mena de dubte que a Tarragona tenim una qualitat gastronòmica de primer nivell. Des de l’Ajuntament apostem per projectes que ens ajuden a potenciar el talent local i la dieta mediterrània”.
Per últim, Xavier López, representant de Nomen Foods, ha destacat el compromís de la companyia amb el territori “Per nosaltres és un orgull fer d’ambaixadors d’un producte de proximitat com és l’arròs del Delta de l’Ebre”.
Imatge de la campanya. En total, les vendes d’escuts solidaris i marxandatge han generat 1.423 euros. Foto: Cedida
La Policia Local de Constantí ha posat el punt i final a la campanya “Pels Valents” amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació del càncer infantil. Segons ha informat la Policia Local, la campanya s’ha tancat amb un “rotund èxit” i han volgut manifestar el seu profund agraïment “per la participació i l’esforç de totes les persones que ens han donat suport”. En total, s’han aconseguit generar vendes de marxandatge per 348,50 €, i s’han distribuït 215 escuts solidaris.
En total, aquestes vendes d’escuts i marxandatge han generat ingressos per un total de 1.423,5 €. Aquests productes s’han venut tant a familiars, amics i companys, com als veïns i veïnes de Constantí i als alumnes de les escoles locals, entre d’altres. Les persones que han col·laborat amb la campanya han fet un donatiu de 5 euros i han pogut obtenir un escut adhesiu amb velcro, dissenyat per a l’ocasió amb la insígnia de la Policia Local de Constantí i el lema “Pels Valents” superposat.
Com a policia de proximitat, la Policia Local s’ha volgut sensibilitzar amb aquesta problemàtica participant, de manera altruista, en aquesta iniciativa que consisteix en Escuts solidaris contra el càncer infantil que es destinaran al Pediatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, l’hospital oncològic infantil més gran d’Europa, així com per a projectes d’investigació, atenció i educació d’aquests nens i nenes.
La campanya Escuts solidaris #pelsvalents contra el càncer infantil es va posar en marxa l’octubre de 2017, a partir d’una iniciativa de tres policies locals a títol individual arran d’una crida a la societat que va fer l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona en què demanava col·laboració per poder construir el Pediatric Cancer Center. Poc a poc s’hi van anar sumant altres policies locals de Catalunya i d’altres comunitats autònomes, i a dia d’avui hi participen més de 180 cossos policials d’arreu de l’estat.
El candidat ha remarcat a Tarragona que l’única alternativa a la política del PSOE i del separatisme és el PP. Foto: Cedida
El candidat del PP per Tarragona a les eleccions del 12 de maig, Pere Lluís Huguet, ha indicat que el vot que més tem Sánchez és al vot del Partit Popular. Des del centre de Tarragona, Huguet ha remarcat que l’única alternativa a “la pèssima política del PSOE i del separatisme és el PP“.
El cap de llista per Tarragona ha denunciat que Sánchez ha utilitzat al Cap de l’Estat per dir que continuava. “Al Rei s’hi va per prendre possessió o per dimitir, no per a continuar”, ha expressat Huguet, qui ha lamentat que el president d’Espanya és una doble ració de procés. “És més mentida, més divisió i més decadència. L’única alternativa és el PP”.
Huguet s’ha preguntat la posició del PSC a l’hora de pactar després de les eleccions. “Només ens queda saber si Illa pactarà amb Junts o amb ERC. És l’únic dubte, perquè tornarà a pactar amb els independentistes i continuarà amb el procés”, ha manifestat Huguet. Per aquest motiu, el candidat ha demanat el vot pel Partit Popular, perquè representa “l’única opció constitucionalista i que treballa per tenir una Catalunya de primera”.
El candidat de la CUP ha presentat a l’Espluga de Francolí les seves propostes per la pagesia. Foto: Cedida
“Hem de donar garanties del material, és a dir, de l’espai físic, per a que l’activitat pagesa tingui garantia de continuïtat. Cal protegir el sòl agrícola dels grans inversors que volen la terra per especular”. Així ha començat Sergi Saladié explicant les propostes de la CUP sobre pagesia de cara a la següent legislatura.
El candidat per Tarragona de la CUP ha defensat un seguit de mesures que puguin garantir la continuïtat de la pagesia i assegurar el relleu generacional. “En segon lloc, cal una distribuïdora pública d’alimentació que faci de pont entre els pagesos i els usuaris finals per evitar aquests intermediaris que el que fan és incrementar el preu dels aliments desorbitadament pagant poc als pagesos i qui produeix aliments i fent pagar molt a la ciutadania”.
Aquesta mesura, segons diu l’organització cupaire, també garantirà el dret a una alimentació saludable de tota la població i l’accés a una dieta de qualitat. “Vinculat amb això i al que pot fer la Generalitat a curt termini, hi ha que tot allò que depèn de lo públic, com ara el més d’un milió d’àpats diaris que subministra la Generalitat, siguin forçosament de producte local, ecològic i de proximitat”.
Per suposat, no han faltat les crítiques a la gestió del Govern en relació a la sequera que pateix Catalunya. “Un altre tema és la sequera. Aquí s’ha retallat més és al sector de la pagesia i aquesta limitació estaria bé si fos a la gran agroindústria, que és un model que rebutgem, però no podem tractar a tothom per igual. Hi ha molta petita i mitjana pagesia que la seva viabilitat depèn de la disponibilitat d’aigua i, durant els propers mesos, ens podem trobar que no tinguin aigua”.
El candidat anticapitalista ha reclamat la priorització i planificació del cicle d’aigua ja que, segons la CUP, “ara mateix no existeix aquesta planificació i s’està improvisant. És necessari prioritzar l’ús de boca i la petita i mitjana sector primari i retallar en aquelles qüestions que no són prioritàries per a la vida”. Per acabar, la formació anticapitalista ha mostrat el seu suport a altres reivindicacions del moviment pagès com són la racionalització de la burocràcia i han reivindicat la necessitat de seguir al carrer juntament amb les mobilitzacions que dels últims mesos de tot el sector.
El Cavall Alat de Vila-seca ha estat escollit per la seva estètica, diferent a la majoria de bèsties festives catalanes. Foto: Cedida
El Cavall Alat de Vila-seca està d’enhorabona. Adifolk, l’Associació per a la Difusió del Folklore, ha seleccionat aquest element festiu vila-secà per a representar el bestiari català a l’Aplec Internacional que celebra ja la seva 36a edició, i que enguany tindrà lloc a la ciutat eslovaca de Prešov, durant el proper mes d’agost.
Es tracta de l’únic element de bestiari festiu de Catalunya que hi participarà i, entre els criteris que s’han tingut en compte per a seleccionar-lo, hi ha l’artístic, el d’acompanyament musical en directe, la distribució territorial i la representació de cada àmbit de la cultura popular.
D’aquesta manera, l’Aplec a Prešov comptarà amb la participació de colles de diversos àmbits: el Cavall Alat representarà l’àmbit de bèsties de protocol i, a banda, també hi participarà una banda de música, un grup de música folk, un grup d’havaneres, una cobla, un ball de seguici, una colla de bastoners, una bèstia de foc, una colla castellera, una coral, una colla de diables, un esbart, una colla de falcons, una colla de gegants, un grup de trabucaires, una colla de jocs tradicionals i una colla sardanista. En total són una vintena de grups folklòrics del territori, que compten amb uns 500 actuants.
Recordem que l’Associació Portadors del Cavall Alat de Vila-seca és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la defensa i projecció d’elements de la cultura popular i tradicional del nostre país. Està integrada com a secció a l’Agrupació Cultural de Vila-seca, que enguany celebra el seu 50è aniversari.
Donada l’especial relació dels vila-secans amb els cavalls, l’Ajuntament de Vila-seca va encarregar a l’escultor i artesà del ferro local Antoni Mas la creació de la figura d’un cavall com a element emblemàtic i de representació de la vila i de la cultura popular i tradicional del territori. Enguany, el Cavall Alat compleix els cinc anys de vida i l’Aplec Internacional forma part dels actes de la seva celebració.
Ciutadans denuncia l’abandonament el Govern pel que fa a inversió i despesa pública. Foto: ACN/J.Pujolar
El cap de llista de Cs per Tarragona, Matías Alonso, i el candidat a la presidència de la Generalitat, Carlos Carrizosa, han assegurat aquest dimarts a Tarragona que “la manca de voluntat política” d’ERC i també de Junts per Catalunya és la responsable de l’estancament del projecte del complex de Hard Rock a Salou i Vila-seca.
Alonso considera que la demarcació “necessita” que aquest projecte tiri endavant perquè generarà “ocupació de qualitat” i ajudarà a “desestacionalitzar el turisme”. “El pla director està en un calaix de la Generalitat quan s’hauria d’haver aprovat ja”, exclama Alonso, durant una passejada per Tarragona amb el candidat del seu partit, Carlos Carrizosa. El candidat tarragoní també ha retret als darrers Govern la manca d’inversió pública a les comarques tarragonines i demana el vot a Cs per “capgirar” la situació.
Matías Alonso lamenta que Tarragona sigui a la cua de Catalunya en inversions i també en ocupació, especialment en comarques com el Baix Penedès o el Montsià, mentre, d’altra banda, “creix la criminalitat”. És, diu, una situació “insostenible” fruit d’una manca de “previsió estratègica”.
Per la seva banda, Carlos Carrizosa, retreu al candidat popular, Alejandro Fernández, que no rebutgi obertament un eventual pacte postelectoral amb partits independentistes, després que aquest dimarts no hagi volgut tancar la porta a cap possible aliança durant un acte de campanya. Per Carrizosa això és una mostra que el líder del PPC està “cada cop més i millor sotmès a les directrius de Madrid”. El candidat de Cs recorda que “Feijóo no volia un candidat que el molestés” i és en això en el que s’hauria convertit Fernández, segons el parer de Carrizosa. “El vot a Cs és el que mai traeix mentre el PPC i el PSC s’allunyen de les necessitats de Catalunya perquè és un vot en clau Moncloa”, ha etzibat.
Més crítiques al PP
Carrizosa ha fixat en el PP un dels seus principals objectius en aquest primer tram de campanya electoral. Després de remuntar-se al Pacte del Majéstic per denunciar la “simbiosis” entre els populars i l’independentisme, el cap de files de Cs insisteix en la possibilitat d’un “nou Majestic” després del 12-M.
Durant la seva visita a Tarragona, Carrizosa assegura que la de Cs és la “millor candidatura constitucionalista” perquè “mai ha traït els seus valors, ni a Catalunya ni a Espanya”. “Som els que no pactem mai amb el separatisme”, insisteix.
En clau de futur, Carrizosa assegura que a Catalunya “no canviarà res” fins que es pugui “desallotjar” del Govern als partits independentistes. “El canvi exigeix que no tinguem ni separatisme, ni tripartits, ni Majestics”.
Las ventas del Grupo ascendieron a 3.500 MEUR (-6,2%), con un EBITDA de 273 MEUR (-4,5%). Foto: Cedida
Covestro ha comenzado el ejercicio 2024 en positivo. El Grupo logró aumentar sus volúmenes de ventas, en particular en las regiones EMLA y APAC, y la primera de ellas se beneficia de una mayor disponibilidad de las instalaciones. La caída de los precios medios de venta, relacionada con los menores precios de las materias primas repercutidos a los clientes, se tradujo en una ligera disminución del 6,2% de las ventas del Grupo, hasta los 3.500 millones de euros (año anterior: 3.700 millones de euros). El EBITDA del Grupo cayó un 4,5% hasta los 273 millones de euros (año anterior: 286 millones de euros).
Esta evolución se debió principalmente a los menores márgenes, aunque el impacto se vio mitigado, en cierta medida, por la caída de los costes de las materias primas y la energía, que compensaron parcialmente el descenso del nivel de los precios de venta. En el primer trimestre de 2024 los ingresos netos registraron una caída del 34,6%, hasta los -35 millones de euros (año anterior: -26 millones de euros), mientras que el flujo de efectivo libre operativo (FOCF) mejoró un 7,2%, hasta los -129 millones de euros (año anterior: -139 millones de euros).
“Nuestro arranque en 2024 demuestra que nos estamos centrando en lo correcto”, señala Markus Steilemann, CEO de Covestro. “El objetivo para el resto del año es seguir aumentando la producción, los volúmenes de ventas y los márgenes sin perder de vista los costes. Este equilibrio impulsará nuestra transformación integral, y solidificará, al mismo tiempo, los cimientos de nuestro compromiso de convertirnos en una empresa totalmente circular y alcanzar la neutralidad climática”.
A pesar del sólido comienzo y de la positiva evolución del volumen en el primer trimestre, Covestro espera que las condiciones macroeconómicas sigan siendo volátiles el resto del año. El Grupo confirma así sus previsiones para todo el año y sigue esperando un EBITDA de entre 1.000 y 1.600 millones de euros. Covestro anticipa un FOCF de entre 0 y 300 millones de euros, y un ROCE por encima del CMPC de entre -7 y -2 puntos porcentuales. Se prevé que las emisiones de gases de efecto invernadero del Grupo, medidas como equivalentes de CO2, oscilen entre 4,4 y 5,0 millones de toneladas métricas. El Grupo prevé un EBITDA de entre 270 y 370 millones de euros para el segundo trimestre de 2024.
“Nuestros volúmenes han mantenido un tono positivo desde principios de año, y hemos empezado 2024 con buen pie a pesar de los retos a los que se enfrenta el Grupo actualmente”, apunta Christian Baier, CFO de Covestro. “Sin embargo, vista la incertidumbre económica, mantenemos una posición de cautela para el resto del año. Seguiremos centrando nuestros esfuerzos en crear una base sostenible para el crecimiento mediante una inversión de capital específica con el objetivo de reforzar la viabilidad futura de Covestro”.
Avance en el impulso de la economía circular
El Grupo sigue centrado en impulsar su visión de convertirse en una empresa totalmente circular y alcanzar la neutralidad climática. Covestro presentó sus objetivos de neutralidad climática para las emisiones de Alcance 3 en su conferencia de prensa anual celebrada en febrero de 2024 y ultimó su estrategia de neutralidad climática, consistente en reducir sus emisiones de Alcance 3 en 10 millones de toneladas métricas equivalentes de CO2 de aquí a 2035, tomando 2021 como referencia. Asimismo, Covestro aspira a que sus operaciones sean neutras desde el punto de vista climático en relación con las emisiones de Alcance 1 y Alcance 2 de aquí a 2035 y a alcanzar la neutralidad climática total de aquí a 2050.
Para alcanzar estos objetivos, Covestro se está centrando, entre otras cosas, en expandir las energías renovables y las colaboraciones intersectoriales para buscar soluciones conjuntas a lo largo de la cadena de valor. El Grupo también está comprometido con la investigación y el desarrollo. Por ejemplo, Covestro produce una amplia gama de copolímeros de policarbonato a escala industrial en una nueva planta de su centro de Amberes (Bélgica) desde marzo de este año. La nueva tecnología, desarrollada por Covestro, permite integrar nuevas funcionalidades y propiedades en materiales ya existentes, como la mejora de la pirorresistencia.
Otro ejemplo de éxito de una investigación innovadora es el desarrollo de un nuevo proceso de producción de anilina química totalmente basado en biomasa vegetal, lo que supone el primer paso para dejar atrás la producción tradicional basada en petróleo. Covestro puso en marcha una planta piloto especial para lograr este objetivo en febrero de 2024. El canciller alemán Olaf Scholz visitó el Centro de Innovación de Asia-Pacífico de Covestro en Shanghái en abril de 2024 para comprobar en primera persona la capacidad de innovación global del Grupo. La empresa desarrolla allí productos, tecnologías y soluciones sostenibles e innovadores, dirigidos a sectores de futuro, como la electromovilidad, la energía eólica y fotovoltaica, la electrónica de consumo o la construcción.
El desarrollo de las ventas
El segmento Performance Materials registró una caída del 5,7% en sus ventas, hasta los 1.700 millones de euros en el primer trimestre de 2024 (año anterior: 1.800 millones de euros). En consonancia con la tendencia general del Grupo, esta evolución se debió, en particular, a la caída de los precios medios de venta, relacionada con los menores precios de las materias primas repercutidos a los clientes. Sin embargo, el aumento de los volúmenes vendidos, especialmente en las regiones APAC y EMLA, contribuyó positivamente a las ventas. El EBITDA del segmento registró una caída del 40,5% respecto al mismo trimestre del año anterior, hasta los 103 millones de euros (año anterior: 173 millones de euros), mientras que el flujo de efectivo libre operativo (FOCF) fue de -73 millones de euros (año anterior: -57 millones de euros).
En el primer trimestre de 2024 las ventas en el segmento Solutions and Specialities cayeron un 6,2% hasta los 1.800 millones de euros (año anterior: 1.900 millones de euros), una reducción debida principalmente a los menores niveles de los precios de venta, a pesar de que los volúmenes de ventas aumentaron. El EBITDA del segmento creció hasta los 208 millones de euros, lo que supuso un aumento del 26,1% respecto al primer trimestre del año anterior (año anterior: 165 millones de euros). Este aumento se debió principalmente a unos mayores volúmenes de ventas. El flujo de efectivo libre operativo mejoró hasta los 22 millones de euros (año anterior: -48 millones de euros).
Covestro es uno de los principales fabricantes mundiales de materiales poliméricos de alta calidad y sus componentes. Con sus productos, procesos y métodos innovadores, la empresa contribuye a mejorar la sostenibilidad y la calidad de vida en muchos ámbitos. Covestro suministra a clientes de todo el mundo en sectores clave como la movilidad, construcción y vivienda, así como en el ramo de la electricidad y la electrónica. Además, los polímeros de Covestro también se utilizan en sectores como el deporte y el ocio, las telecomunicaciones y la salud, así como en la propia industria química.
La empresa está totalmente orientada a la economía circular. Además, Covestro aspira a lograr la neutralidad climática de sus emisiones de Alcance 1 y Alcance 2 de aquí a 2035, y de las emisiones de Alcance 3 del Grupo de aquí a 2050.
“La cançó parla de la gent que té el coratge de deixar-ho tot quan es veu asfixiada”, diu el compositor i bateria. Foto: RGB/J.Sabaté
Després de gairebé tres anys de la sortida de ‘Bagatzem’, el segon disc de Joan Reig, el músic publica aquest dimarts ‘Volia volar’ (RGB Suports), un tema que beu de la tradició del rock nord-americà. En declaracions a l’ACN, Reig afirma que “la cançó parla de la gent que té el coratge i la valentia de deixar-ho tot quan es veu asfixiada”. ‘Volia volar’ és el primer avançament del nou treball del compositor i també bateria d’Els Pets. “Aquest és el primer lliurament i en vindran més fins que algun dia hi haurà un LP complet i es presentarà físicament”, assenyala.
El compositor diu que ‘Volia volar’ és la primera cançó de les properes que publicarà. “Farem un disc com es fa actualment per entregues, com les novel·les per entregues”. Destaca que així és com s’elaboren avui els àlbums i com es feia als 60: els artistes fan singles i quan en tenen prou fan un llarga durada. Apunta que a partir del segon senzill que preveu publicar als voltants de Sant Joan li agradaria editar un single físic i si pot ser en vinil, del qual assegura que n’és un enamorat.
Reig explica que la cançó parla de la gent que té “el coratge i la valentia de deixar-ho tot quan es veu asfixiada o amb una situació que no li agrada o amb una vida que no ha triat o no és la que voldria”. Tracta sobre les persones que en aquesta situació decideixen tirar pel dret i “agafar les regnes de la seva vida i anar-se’n lluny a un altre lloc, ja sigui a un lloc físic o emocional i que li permeti viure la vida que voldria”.
Produït, enregistrat i mesclat, el març de 2024, per Txabi Àbrego al Zulo d’Almacelles, i masteritzat per Juanjo Muñoz a Catmastering de Manresa. Reig, que posa la veu i la bateria a la cançó, està acompanyat per Txabi Àbrego, guitarres elèctriques, teclats i segones veus; Sergi Carós, baixos i segones veus; Sergi Esteve, guitarra clàssica, i Marc Valls, congles i pandereta.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
