Joan Planellas. Foto: Twitter
El gironí Joan Planellas ha estat elegit pel Papa nou Arquebisbe de Tarragona en substitució de Jaume Pujol, que en haver acomplert els 75 anys ha hagut de renunciar al càrreg, com mana el Dret Canònic. Jaume Pujol serà administrador apostòlic fins que es faci el relleu definitiu, en un acte que se celebrarà el pròxim 8 de juny a les 11 hores.
El canvi es produeix amb una certa celeritat ja que formalment, l’arquebisbe va renunciar el passat 8 de febrer i no han passat ni tres mesos. Hi ha hagut casos en què els bisbes o arquebisbes han estat mantinguts al càrrec pel Papa durant anys, com el de Lluís Martínez Sistach.
L’arribada del recanvi es considerava “imminent” en cercles laïcs de Tarragona propers a l’Arquebisbat i existia el dubte si es faria abans o després de la Setmana Santa. Sembla haver coincidència que la Santa Seu ha volgut que Jaume Pujol hagi pogut celebrar com a arquebisbe la primera beatificació viscuda a la Catedral de Tararagona en tota la història, el passat 23 de febrer.
Es desfan així les especulacions que sempre existeixen sobre possibles nomenaments, entre els que destacaven el bisbe de Barbastre-Monzón, Angel Javier Pérez Pueyo, llençat per sectors conservadors, o fins i tot l’aposta que feien alguns des de Tarragona que fos el torrenc Norbert Miracle.
Com li va succeir al propi Jaume Pujol, Planellas no és bisbe. No és preceptiu ser-ho per arribar a l’arquebisbat.
Qui és Joan Planellas
Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Planellas, sacerdot de la diòcesi de Girona i fill de Girona ciutat, té 60 anys. És doctor en Teologia Dogmàtica i rector i administrador de diverses parròquies rurals.
Planellas és rector de Jafre, Garrigoles, Colomers, Foixà, Rupià i la Sala, administrador parroquial de la Tallada d’Empordà o Marenyà i, des del 2015, és degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Nascut a Girona el 7 de novembre de 1955, Planellas va ser ordenat diaca a l’església parroquial de Verges el 1981 i ordenat prevere a l’església parroquial de Santa Maria de Banyoles el 1982. Va cursar els estudis al Seminari Diocesà de Girona del 1968 al 1979 i a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma del 1979 al 1981 i del 21003 al 2004, on es va llicenciar i doctorar en Teologia Dogmàtica.
Entre d’altres responsabilitats, del 1996 al 2002 va ser el rector del Seminari Diocesà de Girona, d’on també en va ser professor de Teologia Dogmàtica. Paral·lelament, del 1997 al 1998 va ser director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. L’any 2008 va ser nomenat Canonge del Capítol de la Catedral de Girona i, des del 2013, és membre del Consell Presbiteral.
En declaracions als mitjans, Planellas ha volgut fer arribar l’agraïment a l’església de Girona, ciutat on no només va néixer, sinó on també va iniciar-se en la “fe cristiana”. L’ordenació episcopal i presa de possessió serà el 8 de juny. “Aquesta no me l’esperava”, ha dit gràficament sobre el seu nomenament.
Una comissió que investigui els abusos sexuals
Sobre els casos d’abusos sexuals a menors, que han colpejat Tarragona i també Girona, Planellas ha admès que l’Església “potser ha quedat tan astorada que ha fallat en la capacitat de reacció” i ha apostat per abordar el tema amb “justícia, misericòrdia i transparència”. En aquest sentit, ha indicat que la misericòrdia ha de ser cap a les víctimes però també “cap a les persones que han comès aquests actes perquè s’ha de mirar com les podem rehabilitar”. I ha expressat la seva voluntat d’obrir una comissió d’investigació a Tarragona per esclarir els fets i investigar si hi ha més casos, com va fer el Bisbat de Girona.
Planellas, a més, ha deixat clara la seva voluntat d’obrir una investigació per esclarir els abusos que van acabar amb la destitucions de dos rectors a Tarragona – els de Constantí i la Canonja, Xavier Morell, i el d’Arbeca, Josep Maria Font – , i que l’antecessor del nou arquebisbe, Jaume Pujol, va considerar que els dos acusats havien tingut “mals moments” i que “no era tan greu”.
En aquest sentit, Planellas considera “molt encertada” la línia que ha seguit la diòcesi de Girona, en relació als casos d’abusos apareguts relacionats amb Mossèn Tomàs de Vilobí d’Onyar (Selva). En aquest cas, l’església gironina sí que va optar per obrir una investigació interna.
Una església per als pobres
El fins ara degà de la Facultat de Teologia de Catalunya s’ha mostrat “sorprès” quan se li va encomanar la tasca d’arquebisbe i ha assenyalat que la seva prioritat serà treballar per una església pels pobres. En aquest sentit, Planellas ha recordat la necessitat de “retornar a l’evangeli”. “Quan el Papa Francesc parla de importància de seguir els passos de Crist és parlar de l’església per als pobres”, ha assenyalat.
Amb tot, Planellas ha volgut agrair a la diòcesi de Girona tota la formació i “la fe” que li han donat durant els seus anys com a rector de Jafre, Garrigoles, Colomers, Foixà, Rupià i la Sala (Baix Empordà), a més de rector del Seminari Diocesà de Girona entre el 1996 i 2002.
Una bona decisió de Francesc
L’arquebisbe de l’Arxidiòcesi de Tarragona emèrit, Jaume Pujol, ha assegurat que és “bo” que el Sant Pare hagi nomenat a Planellas al cap de tres mesos d’ençà que va presentar la seva renúncia en complir els 75 anys. “Des de petit, m’han ensenyat a estimar i a no odiar, marxo molt content i crec que el nou bisbe és una persona molt vàlida i que m’estimo”, ha reconegut Pujol. De fet, ha qualificat a Planellas com un dels grans teòlegs del país i ha assegurat que ha estat escollit perquè “és de Catalunya i fill de Girona, de Verges”, en resposta als diversos noms que hi havia a les travesses, entre els quals el bisbe aragonès de Barbastre-Montsó. “Envien al número u, a una persona molt preparada”, ha afegit.
Pujol també ha fet un balanç dels quinze anys al capdavant de la institució eclesiàstica i ha destacat l’any Jubiliar o les obres fetes al Palau de l’Arquebisbat, residència del clergue, com algunes de les fites del seu llegat. L’arquebisbe emèrit ha afirmat que marxa “tranquil i sense cap rancúnia al cor”. Pujol no ha esmentat directament els casos d’abusos de dos rectors fets públics al febrer, però si que ha reiterat en diverses vegades que demanava “perdó” pels errors comesos.
Pel que fa al futur de Pujol, ha explicat que té previst retornar a un centre de l’Opus Dei, congregació a la qual pertany. Tot i encara no ha decidit en quins d’ells, és molt probable que s’instal·li a Barcelona. Pujol oficiarà el proper 1 de junt l’última missa a la Catedral i serà administrador apostòlic fins que s’oficialitzi el relleu el 8 de juny. També ha dit que li agradaria ser enterrat a Tarragona un cop es mori.
Jaume Garcia – ACN
Equip de redacció
