.

.

TOTS 21

Descoberta de la imatge del nou beat a l’interior de la Catedral. Foto: Tarragona21

Tarragona i molt especialment la seva Catedral han viscut aquest matí de diumenge una històrica beatificació, la del doctor en Medicina Marià Mullerat, assassinat a l’inici de la Guerra Civil. Nascut a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, fou metge i alcalde a la localitat lleidatana d’Arbeca, membre de col·lectius catòlics i va ser assassinat en el context de les matances que van tenir lloc a la rereguarda organitzades especialment per la FAI.

Presidida pel representant del papa i cardenal prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, Angelo Becciu, i amb l’assistència dels familiars del difunt, filles, néts i besnéts, així com les autoritats polítiques d’Arbeca i Santa Coloma de Queralt, l’acte de beatificació ha reunit més de mil persones a la Catedral.

No només això, han presidit l’acte l’arquebisbe de Tarragona i l’enviat del Papa, dos cardenals -Joan-Josep Omella i Lluís Martínez Sistach-, set bisbes, tres bisbes auxiliars i dos abats, els de Montserrat i de Poblet, Josep Maria Soler i Octavi Vilà, respectivament, a més de 112 preveres i diaques. Vint-i-dos mitjans de comunicació han estat acreditats i la beatificació ha estat retransmesa en directe per 13 TV, Tarragona Ràdio i Radio Maria.

El representant del papa, l’arquebisbe de Tarragona, dos cardenals, 11 bisbes i bisbes auxiliars, dos abats i 112 preveres han assistit a l’acte. Foto: Tarragona21

La inscripció de Marià Mullerat al nombre de beats ha estat un decisió personal del papa Francesc, una causa que va promoure Lluís Martínez Sistach, que ha comptat amb un postulador, Vito T. Gómez; i un peticionari, l’arquebisbe de Tarragona i Primat de les Espanyes, Jaume Pujol. El representant del papa ha llegit la Carta apostòlica que anuncia la decisió papal.

El papa, doncs, ha destacat que Mullerat «va tenir cura per alleujar en els germans els dolors i les dolences, donant així testimoni amb l’exemple d’una vida de caritat del primat del perdó». El dia 13 d’agost de cada any, data en què va néixer Mullerat, es podrà celebrar la seva festivitat, indica el papa.

Poques institucions hi ha com l’església catòlica que organitzin uns actes tan espectaculars i emotius alhora com el que s’ha viscut a la Catedral de Tarragona. Un dels moments culminants de la celebració ha estat la descoberta d’un retrat enorme amb la imatge del metge afusellat el 36, mentre la família es dirigia al lloc amb les restes del ja beat.

En l’homilia del cardenal i enviat del papa, Angelo Becciu ha subratllat que «malgrat que el seu temps es va caracteritzar per una forta onada d’odi persecutori contra el cristianisme i contra aquells que testimoniaven la fe amb les obres de misericòrdia, ell va rebutjar fugir i va restar al lloc», perquè se sentia impel·lit pels malalts, «prestant-los atenció mèdica, preparant-los per rebre els sacraments, al mateix temps que no deixava de prestar gratuïtament les atencions mèdiques als pobres».

Mullerat va perdonar els seus botxins «fins a inclinar-se a curar la ferida d’un d’ells». «A la violència va respondre amb el perdó, a l’odi va respondre amb la caritat que no porta el compte del mal rebut, que tot ho excusa i tot ho suporta». L’exemple de Mullerat és per al prefecte «un potent far de llum» per a l’arxidiòcesi de Tarragona i per als pelegrins que han vingut de tot Espanya a l’acte de la beatificació.

Tarragona va presidir una massiva beatificació de 522 fidels assassinats a la guerra civil. Va ser en octubre de 2013 a l’antiga Universitat Laboral. A la Catedral, és la primera que se celebra que es tingui constància històrica.

El representant del papa, Angelo Becciu, dirigint-se a l’altar. Foto: Tarragona21

Jaume Pujol: ‘L’església de Tarragona se sent interpel·lada’

Per la seva part, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que acabarà el seu mandat amb un bon sabor de boca per aquesta beatificació d’un fidel de l’arxidiòcesi tarragonina, feia una al·locució final, subratllant que «és l’església de Pau i de Tecla, de Fructuós i els sants diaques que avui se sent honorada i al mateix temps interpel·lada i urgida al testimoni de la fe». Pujol ha tingut un record especial per al cadenal Vidal i Barraquer, el cardenal de la pau, nat a Cambrils, del qual la setmana passada es concloïa a la seva vila la celebració dels 150 anys del seu naixement.

Besnetes del metge, avui a la Catedral. Foto: Tarragona21

La celebració d’avui «quedarà inscrita en la història d’aquesta Catedral metropolitana, però també inscrita en el meu cor». «Arribat al final del meu pontificat només ho puc rebre com un regal del Senyor per a vosaltres i per a mi». Pujol no ha donat pistes del seu relleu, un cop enviada al papa la carta de renúncia per edat el passat mes de febrer.

Jaume Garcia