Vilallonga obre una exposició sobre el camp d’aviació que hi hagué a la guerra civil

🔊 Escoltar la notícia

Es tracta d’una història poc coneguda, que ara pot veure la llum gràcies a una exposició que era inaugurada el passat divendres, 10 de novembre, i que restarà oberta fins al 2 de desembre al Museu-Arxiu Doctor Pere Vigili de Vilallonga del Camp.

La vila del Tarragonès va tenir un camp d’aviació durant la guerra civil del 36 al 39. Però va fruir de pocs mesos de vida: l’infortuni que un pilot fos capturat pels franquistes va donar la possibilitat a l’aviació feixista italiana d’abatre’l en un seguit de ràzzies que van provocar, a més, una víctima mortal.

‘Terra, aire i foc‘ és el títol de la mostra, de gran interès no només local, sinó d’àmbit de les comarques de Tarragona i que situa el context d’un moment en què les tropes franquistes es trobaven a prop del riu Ebre, acostant-se a Catalunya, i el Govern republicà decidí obrir un seguit de camps d’aviació al Camp de Tarragona: a La Pineda, a Reus, a Cabra del Camp, a Vilallonga,… L’existència de la xarxa de camps d’aviació propers feia la funció de camps alternatius si en bombardejaven un de la zona.

La mostra és obra de l’historiador selvatà Axel Baiget, un dels seus comissaris, i també de Mar Pareja i Núria Ribas, mostra que inclou tres plafons informatius, cinc trajos d’aviador de l’època -dos de republicans, dos d’alemanys i un de aviació italiana-, un documental sobre la vida quotidiana durant guerra a la veïna població de La Selva del Camp, un mapa interactiu de com era l’aeròdrom de Vilallonga, restes de metralla, un gorro i uns guants d’aviador, el record a dues víctimes mortals -un treballador del camp lleidatà i un aviador madrileny- en un espai memorialístic i documentació d’arxiu.

Es tracta d’un resum de tota la informació que es té sobre el camp d’aviació a partir de la tasca investigadora pionera de Núria Ribas, a més d’entrevistes fetes a dos extreballadors del camp d’aviació, més el documental de La Selva i un altre estudi sobre els refugis de guerra.

L’aeròdrom es posaria en marxa l’abril de 1938, amb les tropes franquistes a les portes del riu Ebre: “El Camp de Tarragona era una zona propera al front de guerra. L’exèrcit franquista havia ocupat Lleida i Vinaròs, i Catalunya quedava separada del territori republicà. El Camp de Tarragona era un espai interessant per començar a fer una xarxa de camps d’aviació, i un d’ells seria el de Vilallonga”, relata Baiget a Tots21.

A l’estiu del 38, el camp d’aviació començaria a viure els primers moviments d’avions, tot i que serien pocs i durant pocs dies. Succeiria aleshores el que acabaria provocant el sobtat daltabaix d’un equipament militar que tingué una curta vida: “El 13 de setembre empresonaren un pilot republicà, Andrés Fierro, i aquest delatà que a Vilallonga existia un camp d’aviació. L’aviació Cóndor -feixista italiana, aliats de Franco– va fer un vol de reconeixement, el van geolocalitzar, i a principis de novembre començarien a bombardejar-lo”.

Miquel Guardiola Badia seria la víctima mortal dels bombardejos sobre el camp d’aviació de Vilallonga que deixaria la història. Els bombardejos continuarien i davant d’aquesta realitat, s’aprofitaria el camp d’aviació per col.locar-hi uns avions simulats, fets de fusta i de cartró, anomenats ‘Grillos’, per tal d’enganyar l’enemig, de manera que malgastés munició. El desembre del 38 i el gener del 39 seria novament bombardejat, fins que Vilallonga seria finalment ocupada per l’Exèrcit franquista “i es retornaria la terra del camp d’aviació als seus propietaris”. Nou mesos de vida, si fa no fa, per aquest aeròdrom militar republicà.

Acabat el conflicte, el solar seria replantat amb oliveres i avellaners, però hi van quedar d’empeus -a sota terra- els refugis que s’usaren per amagar-se davant els bombardejos: “Es poden visitar dos, tot i ser de propietat privada. Un és el del Mas de la Montoliva, on hi havia la casa dels oficials: davant d’ell es troba el refugi contra bombes, situat a vuit metres sota terra. Era el principal i el més reforçat. I n’hi ha un altre, al Mas de Barcelona, que encara es pot visitar. És més petit, situat a dos metres sota terra. Es tractava d’un refugi contra metralla, destinat als treballadors del camp”.

No s’ha pogut constatar, tampoc amb fotografies aèries, si el lloc tenia un hangar, tot i que hi havia un espai conegut amb aquest nom. Quan l’aviació atacava el camp, en prenia fotos abans, durant i després de les ràzzies per comprovar les malvestats ocasionades. Recordem que la guerra civil del 36 va ser la primera en què es va bombardejar la població civil amb l’ús d’avions. Tant pel règim feixista italià com pel nazi alemany, la guerra civil fou un banc de proves de cara a la imminent II Guerra Mundial, que esclataria poc després, un cop acabada la guerra espanyola.

“Hem pogut parlat amb veïns, els quals els seus pares o avis n’havien estat extreballadors, i sobretot gràcies a aquesta exposició ens han arribat noves informacions. Intentarem així ampliar la memòria oral”, subratlla Baiget.

La mostra és organitzada per l’Ajuntament de Vilallonga, amb la co.llaboració del Centre d’Estudis Doctor Pere Virgili i l’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp. Obre els divendres i dissabtes de 18 a 20 hores. Es vol que quan tanqui portes, passi a ser itinerant pels pobles dels voltants.

Jaume Garcia