Foto de família de tots els guardonats. Foto: Cedida
La història de dos germans de Creixell que van regentar l’últim establiment de boters que va existir a Barcelona, la d’aquella home de Vila-seca que disposa d’un registre històric de la climatologia del seu poble, aquella entitat dels Pallaresos que ha aconseguit formar nois i noies en el camp de la música i portar un festival internacional de músiques del món al seu municipi… són només uns exemples de la riquesa que caracteritza les entitats del Tarragonès i que divendres van rebre merescudament el reconeixement per part del Consell Comarcal del Tarragonès en un acte emotiu i alhora alegre que es va celebrar al Centre Cultural del Catllar.
Amb l’alcalde del Catllar, Jordi Ruiz, fent d’amfitrió, les històries d’aportació al batec local es van succeir en 13 episodis, que són els que van sortir a l’escenari de l’Auditori a recollir les distincions amb què, a proposta dels seus propis ajuntaments, el Consell Comarcal premiava llargues trajectòries culturals, socials o professionals.
I al Catllar li va tocar ser el darrer a sortir a l’escenari. Ho faria la Maria Porta, filla del ‘Nasi’, l’Ignasi Porta, un referent en el món de les entitats, un home bo que no deia mai que no i que va abandonar aquest món en 2020. Jordi Ruiz lliurà a la seva filla el diploma a títol pòstum. No hi havia dubte que el ‘Nasi’ havia de ser homenatjat per la seva llarga trajectòria i davant del seu inesperat i ràpid decés.
L’acte fou presidit per Salvador Ferré, president del Consell Comarcal del Tarragonès, i suposà de nou l’agermanament dels municipis d’aquesta comarca tan peculiar a Catalunya que uneix pobles rurals, pobles fortament industrialitzats, municipis turístics de costa de primer nivell europeu, una subcomarca amb entitat pròpia i trets culturals i patrimonials identificatius com és el Baix Gaià i una capital com Tarragona.
La gala era presentada per la periodista Núria Cartañà i amenitzada de forma sumament desenfrenada i alegre pel grup musical Julivert. Una tarda-nit d’emoció i gresca.
Jordi Ruiz feia la presentació destacant que els premis busquen “honorar pesones o entitats que amb la seva tasca hagin contribuït a augmentar el prestigi del seu municipi o de la comarca”. Al Catllar “ens fa especial il.lusió acollir aquest esdeveniment, en el qual el Consell Comarcal del Tarragonès reconeix aquestes persones o entitats que tant han aportat al seu municipi durant molts anys i en àmbits molt diferents, el cultural, el científic, el social, l’econòmic o l’artístic”. Ruiz subratllava la importància de la tasca del Consell, un organisme “que vetlla per intentar satisfer les demandes dels muncipis del Tarragonès i que és tan necessari per aquells pobles amb menys recursos”.
En la cloenda de l’acte, el president del Consell Comarcal, Salvador Ferré, destacà en les seves paraules “la voluntat del Consell de descentralitzar la nostra acció i apropar l’activitat cultural als diferents municipis de la comarca”. Ferré reconeixia la trajectòria de les entitats i persones guardonades: “El vostre esforç mereix el nostre agraïment, es tracta de persones que ofereixen serveis i ajuden a enriquir la nostra societat”.
Aquestes foren les 13 històries premiades:
Ajuntament d’Altafulla, Antònia Coscojuela Dieste
Durant els anys setanta va dirigir diverses corals al municipi i l’any 1992 va fundar, juntament a Maria Bellido, l’Escola Municipal de Música d’Altafulla.
Ajuntament del Catllar, a títol pòstum, Joan Ignasi Porta Lacueva
Va ser regidor a l’Ajuntament del Catllar. Va ser fundador de la Colla de Diables i de la de Gegants i Grallers. També va impulsar la creació dels nous gegants i els nous nans. “Sempre estava disposat a col·laborar i promoure la cultura popular catalana arreu del territori”, en destacava l’alcalde. “Podeu estar orgullosos del que va fer pel Catllar, treballava pel poble sense colors polítics”, subratllava Ruiz, que destacava també que “el seu llegat continua viu”. La seva vídua, la seva filla i la seva germana van assistir a l’acte.
Ajuntament de Constantí, Joan Reig i Solé
És bateria del grup de pop-rock català Els Pets. Gran apassionat de la cultura, sempre ha demostrat una gran inquietud per treballar i impulsar projectes culturals al seu municipi.
Ajuntament de Creixell, Germans Romero Lladó de Cal Telesforo
Descendents de Telesforo Bardina, fundador de la Tonelería Bardina, que va ser la indústria més important de botes i tines de Catalunya. Els germans Romero van cedir a l’Ajuntament una mostra molt interessant de les eines de boter, que serveix per constatar la importància que va tenir aquesta indústria.
Ajuntament del Morell, Escola de Música del Morell
S’ha convertit en un dels equipaments culturals més rellevants del teixit cultural i artístic del municipi, que va sorgir per la necessitat de tenir un centre educatiu destinat a l’ensenyament de la música i ara ja n’és referent.
Ajuntament dels Pallaresos, Associació Escola de Música Lautaro
Va néixer amb la voluntat de mantenir l’oferta de formació musical i impulsar l’activitat cultural. Durant aquests anys ha crescut i han aconseguit recuperar la Coral dels Pallaresos.
Ajuntament de Perafort, Joan Josep Padreny Boix
Mestre industrial, ha sigut un pioner en l’ensenyament del disseny assistit per ordinador. Cal destacar la seva implicació i la seva intensa tasca al món local, com a regidor i alcalde de Perafort.
Ajuntament de Roda de Berà, Entitat Urbanística del Roc de Sant Gaietà
És un conjunt arquitectònic construït a l’estil dels pobles mediterranis, la barreja d’estils fan que sigui únic al territori. La col·laboració d’aquesta entitat és imprescindible perquè aquest lloc continuï sent un referent al municipi. Recollí el guardó un dels seus membres, que convidà els assistents a anar-hi “aquest mateix cap de setmana”.
Ajuntament de Salomó, Comissió de Festes de Salomó
Col·lectiu de joves que assumeix la responsabilitat, d’acord amb l’Ajuntament, d’impulsar, organitzar i gestionar els actes relacionats amb les festes més rellevants que se celebren a la localitat.
Ajuntament de Salou, Creu Roja Salou
L’entitat exerceix una intensa labor social i humanitària oferint ajuda a la ciutadania en situació de vulnerabilitat i desenvolupant projectes en l’àmbit social.
Ajuntament de Tarragona, Esbart Santa Tecla de Tarragona
La seva fundació va suposar la reincorporació dels balls tradicionals als programes festius tarragonins. Actualment centra la seva activitat en el treball artístic en l’àmbit de la dansa popular i la creació coreogràfica, així com en la formació dels seus membres, contribuint a l’evolució de la dansa d’arrel.
Ajuntament de Torredembarra, Ball de Diables de Torredembarra
Des de la seva recuperació, el Ball de Diables ha anat creixent fins a arribar a l’estructura actual, una associació de més de 80 membres i amb l’existència del Ball de Diables Infantil, format per una trentena de nens i nenes.
Ajuntament de Vila-seca, Carles Jansà i Gran
Va ser fundador de l’Agrupació Cultural de Vila-seca i ha estat membre de la Junta des d’aleshores. Va impulsar la creació de la Secció de Lletres, on s’hi han publicat moltes recerques i monografies. Cal destacar la publicació de la informació meteorològica, gràcies a ell Vila-seca disposa d’un registre històric amb les dades meteorològiques de gran part dels segles XX i XXI.
Jaume Garcia
Equip de redacció
