La Costa Daurada i les Terre de l’Ebre comencen a fer un desplegament mediambiental original i diferent, que pot obrir un nou nínxol en el mercat turístic, el dels amants del submarinisme. Quatre municipis eminentment costaners, Torredembarra -el pioner-, Altafulla, Salou i L’Ametlla de Mar, han iniciat avui la instal·lacio de 20 biòtops artificials submarins més, que se situaran a 200 metres de la costa i serviran de base fixa al fons marí per la ubicació de les boies que delimiten la navegació costanera. Se sumen als 25 ja existents i suposen ampliar el projecte.
Es tracta d’un projecte nascut en 2012 a Torredembarra de la mà del torrenc Miquel Rota, expert en aquariofília marina, que ha creat un sistema únic al món de boies ecològiques. Tradicionalment, les boies eren subjectades per blocs de ciment de 90 quilos de pes. Rota ha dissenyat unes grans peces de carbonat de calci, l’element necessari per a la flora i fauna submarina, peces que creen laberints interiors perquè els peixos s’hi puguin refugiar.
Els blocs mesuren entre 1,30 i dos metres d’alçada, per 1,50 d’amplada i el seu pes oscil·la entre els 800 i 1.600 quilos. Aquests biòtops són fixos, a diferència dels convencionals, que es retiren en acabar la temporada de banys. També incorporen un innovador sistema de boia intermèdia que fa que la cadena sobrant de la boia que sura quedi en suspensió i no es malmeti el fons marí quan hi ha temporal o onatge fort.
El projecte ha estat possible des de 2012 gràcies a la col·laboració de Repsol, que ha cregut en ell. El seu èxit està fent que s’estigui expandint a altres municipis de la costa tarragonina. Salou s’incorpora enguany, mentre Torredembarra, Altafulla i L’Ametlla ja en disposaven. Fins ara n’hi havia 25, als què cal sumar 20 més a partir d’ara, sis a Torredembarra, sis a Altafulla, quatre a Salou i quatre a L’Ametlla de Mar.
El llançament de nous biòtops s’ha fet a Torredembarra, on hi han assistit alcaldes i regidors dels quatre municipis, més el creador del biòtop i representants de Repsol.
L’inventor del sistema recordava que els inicis es remunten a 2008. Miquel Rota destaca que a la Costa Daurada hi ha més bon temps que a la Costa Brava i el sistema pot tenir èxit. Volia realitzar aleshores un gran escull, com en altres llocs del món, que ho fan enfonsant vaixells. “Però a Espanya no es poden enfonsar vaixells”. Rota porta 25 anys conreant roc per aquaris marins. D’aquí li va venir la idea de buscar una alternativa a enfonsar vaixells, els blocs de carbonat de calci.
L’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, ha volgut subratllar “l’impacte positiu en el medi ambient d’aquest nou sistema que atrau els peixos, i també l’efecte sobre un turisme nou, el relacionat amb el submarinisme”. “Aquest sistema afavoreix la regeneració. Cada cop hi ha menys lloc on es troben peixos. És un petit avanç i l’experiència és molt satisfactòria, també en estalvi. Intentem retornar al mar el que li havíem pres”. La idea és seguir ampliant nous biòtops ecològics.
Masagué ha anunciat la futura creció de ‘muntanyes’ submarines de 18 metres d’alçada per 80 de diàmetre, fetes de roques de carbonat de calci d’origen coralí a ubicar al litoral de Torredembarra. L’Ajuntament està pendent dels permisos que ha d’atorgar la Generalitat. “Es fomentaria una gran activitat al mar”, ha recordat Masagué.
Un valor afegit per a Salou
Pere Granados, alcalde de Salou, ha subratllat l’impacte “en el turisme especialitzat” que tindrà el projecte, mentre l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha volgut destacar especialment l’impacte mediambiental que els biòtops suposaran en una àmplia franja costanera. Per Granados, “Salou prioritza aquest projecte i ho ampliarem. Recuperant el medi ambient a les platges, oferim més atractiu per als nostres visitants i vilatans. Suposa posar en valor les platges, i fer-ho lligant amb la natura i el medi ambient. És un valor afegit per a Salou i la Costa Daurada”. La sensibilitat vers el medi ambient “és molt valorat al nord d’Europa”, ha dit.
El projecte puja uns 35.000 euros, i ha estat costejat per Repsol, empresa que desataca “la projecció de futur” que es preveu al mateix, donat l’impacte ambiental i turístic que implica.
J. Garcia