Tarragona no pot aplicar una moratòria d’impostos perquè ho prohibeix la llei

🔊 Escoltar la notícia

Un grup d’empresaris del sector dels bars i restaurants es manifestaven la setmana passada a la plaça de la Font reclamant a l’Ajuntament, literalment, una ‘moratòria d’impostos’ durant dos anys davant la crisi que viuen pel coronavirus. El cas ha provocat una forta polèmica quan l’alcalde, Pau Ricomà, ha respost amb contundència titllant ‘d’egoïsta’ la seva actitud.

Pot l’Ajuntament de Tarragona -i qualsevol Ajuntament- aplicar una moratòria impositiva per un cas de tancament de negoci per la pandèmia? Tots els juristes consultats per part de Tarragona21 han respost el mateix: ‘No es pot’. ‘El consistori podria caure en responsabilitat comptable, i fins i tot, penal, amb tipus com prevaricació i fins i tot malversació’, asseguren fonts jurídiques de l’Associació Catalana de Municipis. ‘Respondria l’alcalde o qui ho signés, també patrimonialment’, tot i que el secretari i l’interventor municipal ja avisarien abans de la il.legalitat de la mesura.

Per començar, bars i restaurants no paguen impostos, excepte si també s’és propietari del local, que llavors es paga l’IBI, o si té un cotxe, que aleshores es paga l’Impost de circulació, però per exercir l’activitat de restaurador tampoc cal cotxe. I l’IAE només el paguen els que facturen per damunt del milió d’euros. Una altra cosa són les taxes.

Intervenció de l’Ajuntament

Intervenció de l’Ajuntament de Tarragona respon a les preguntes que li formula aquest digital afirmant: ‘La condonació a l’àmbit de taxes, impostos… no és possible. La moratòria tampoc’. ‘Tot el tema tributari té reserva de llei i solament a través d’una llei estatal podrien regular-se aquestes situacions (mai per una decisió municipal)’. Qualsevol decisió en aquest sentit ‘implicaria conseqüències i responsabilitats personals als que les adopten (probablement haurien de respondre amb el seu patrimoni). Així mateix, no hi hauria cap informe favorable d’intervenció’.

Sobre una possible reducció de l’import de les taxes -a diferència d’un impost, una taxa paga el cost del servei municipal prestat, com en el cas de la brossa-, aquesta ‘és una decisió del Plenari (que haurà de cobrir el buit d’ingressos amb decisions compensatòries). De la mateixa manera que la introducció de bonificacions en impostos (que ja serien pel 2021), que exigiren el dit reequilibri’. És a dir, es poden reduir taxes, però per l’any vinent, i compensant la pèrdua d’ingressos municipals per altres vies.

Secretaria de l’Ajuntament

Al seu torn, Secretaria de l’Ajuntament de Tarragona és també taxativa qüestionada sobre el tema: ‘Pel que fa a la moratòria, és jurídicament impossible. La Llei no ho permet. Altra cosa seria subvencionar amb uns imports determinats algunes activitats o supòsits, però totalment deslligats (encara que propers en imports) de conceptes tributaris. No podem condonar impostos o taxes (seria un benefici fiscal). Podem subvencionar imports a activitats, però això dependrà de les possibilitats pressupostàries de fer-ho. És fàcil dir. És difícil (o impossible) fer’.

Sobre les taxes, Secretaria assegura que ‘el que sí permet la norma és no cobrar el que no s’ocupa -com són les terrasses dels bars-, però si hi ha ocupació, no hi ha excusa legal per no liquidar i recaptar els imports’.

La Federació de Municipis de Catalunya

Fonts jurídiques de la Federació de Municipis de Catalunya afirmen que l’Impost de béns immobles (IBI), l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) i l’mpost d’Activitats Econòmiques (IAE) ‘són de caràcter preceptiu, per tant, l’Ajuntament ha de recaptar aquests impostos’.

D’altra banda, l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) i l’Impost sobre Construccions, Instal•lacions i Obres (ICIO) ‘són potestatius, és a dir, que cada Ajuntament té potestat per decidir si vol o no recaptar per mitjà d’aquests dos impostos’.

El tinent d’alcalde d’Hisenda de l’Ajuntament, Jordi Fortuny, es mostra molt escèptic davant d’aquesta resposta de la FMC. ‘Pots modular la quantitat, però no eliminar l’impost’. Dubta que Intervenció ho acceptés.

És possible una moratòria?

Les mateixes fonts de la FMC afirmen que ‘la normativa vigent no preveu “moratòries” en la recaptació de cap dels cinc impostos, per tant, això seria inviable jurídicament’.

D’altra banda, cal recordar que la normativa sobre recaptació preveu, per al contribuent que té dificultats per pagar, la possibilitat d’ajornar o fraccionar el deute tributari, ‘però no condonar-lo’.

És possible una “rebaixa” del 95% dels impostos?

Una altra petició és la que va formular el Partit Popular de Tarragona, aquesta més matisada i que a parer dels experts ‘presenta dubtes legals’, afirmen des de la FMC. Els populars han demanat a Ricomà condonar a comerços, restaurants, paradistes, autònoms i professionals liberals de la ciutat afectats per la crisi un 95% els impostos de l’IBI i la brossa durant tot l’any 2020 i no només en període de crisi sanitarària. A més, es demana estudiar la seva aplicació el primer semestre de l’any vinent. La segona mesura que reclamen els populars és reduir un 95% l’import de les taxes als paradistes dels mercats municipals durant tot l’any. Una tercera mesura és la de subvencionar també el 95% de la tassa d’ocupació de la via pública durant tot l’any 2020, que beneficiria les terrasses dels restaurants, bars i comerços.

El terme “rebaixa”, jurídicament, és indeterminat, però s’entén que el sentit és el següent: si és possible aconseguir que el contribuent pagui menys que ara. La Federació de Municipis considera que ‘en el cas de l’ICIO o l’IIVTNU, l’Ajuntament els pot rebaixar al 100% i derogar-los amb caràcter indefinit’. Ara bé, ‘els Ajuntaments poden aprovar, per ple, i regular, per ordenança fiscal, únicament les bonificacions permeti un norma amb rang de llei (en el mateix sentit les exempcions i no subjeccions). Per tant, els Ajuntaments no poden crear bonificacions de bell nou (ex novo), sinó només aquelles que estiguin previstes en una llei. En definitiva, el marge d’autonomia dels Ajuntaments en aquesta matèria és més aviat limitat’.

Una altra via per reduir la càrrega fiscal que tenen els Ajuntaments és actuar sobre Impost de béns immobles (IBI): ‘el tipus de gravamen, que es podrà reduir respectant el mínim obligatori establert per la llei, i que s’aplica sobre un padró fiscal que no aprova l’Ajuntament, sinó el Ministeri d’Hisenda’, asseguren les mateixes fonts.

Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)

Sobre l’IAE, l’Ajuntament ‘no aprova les tarifes ni quotes, que les aprova l’Estat’, però té marge de decisió sobre el coeficient de situació.

Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM)

El quadre de tarifes ‘ve establert per llei estatal, que defineix la quota mínima a tributar per a cada tipologia de vehicle. Sobre la quota establerta per la llei l’Ajuntament pot aplicar un coeficient no superior a 2’.

Pel que fa a l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) i a l’Impost sobre Construccions, Instal•lacions i Obres (ICIO), la FMC reitera que és possible fer una “rebaixa” del 95%, fins i tot del 100%. ‘En els altres tres impostos caldria estudiar cada cas per concloure amb absoluta certesa si és possible la reducció de la pressió fiscal en un 95%, però a la vista del grau d’autonomia que la llei brinda als ajuntaments no creiem que això sigui possible en cap cas’.

La normativa que regula els impostos municipals és, en essència, la Llei reguladora de les Hisendes Locals, llei estatal aprovada pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març (arts. 59 i següents).

La concreció de la regulació de cada impost aplicable a cada municipi s’articula per mitjà d’ordenança fiscal. L’òrgan competent per aprovar les ordenances fiscals és el ple, i per la seva entrada en vigor se n’ha de publicar el text íntegre, al tauler municipal i al butlletí provincial.

L’Associació de Municipis de Catalunya

D’altra banda, l’Associació de Municipis de Catalunya arriba a conclusions semblants. ‘La llei és clara i no admet condonació d’impostos. Aquests són obligatoris’, afirmen els seus juristes, que han rebut peticions d’aclariments de diferents punts del país quan s’estan produint reclamacions en aquest sentit. ‘No es pot condonar impostos, una altra cosa és arbitrar subvencions o ajudes, tot i que són més dubtoses d’aplicar en entitats privades, que no en aquelles sense ànim de lucre’, continuen relatant. A més, el calendari fiscal ja està aprovat i no es podrien aplicar canvis fins l’1 de gener de l’any vinent.

La petició del PP genera dubtes legals

Altrament, els experts de l’Associació Catalana de Municipis responen que les propostes populars generen dubtes legals i es remeten a la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Aquesta concreta al seu article 74: ‘Els ajuntaments, mitjançant ordenança, podran regular una bonificació de fins al 95 per cent de la quota íntegra de l’impost a favor d’immobles en els quals es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que justifiquin tal declaració. Correspondrà aquesta declaració al Ple de la Corporació i s’acordarà, prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres’.

Els juristes de l’Associació Catalana de Municipis afirmen que ‘caldria justificar aquests supòsits. Ens hem trobat amb peticions semblants, però no que finalment s’hagin aplicat’. El fet que l’article parli d”especial interès’, fa que sigui qüestionable. No és tan senzill. També ho podrien aplicar a tothom -i no només als comerciants. I moltes activitats són de lloguer i no de propietat i aleshores beneficiaries el propietari. Una cosa són els titulars i l’altra, la lletra petita’.

Tornem al cas dels bars i restaurants que es van manifestar a la plaça de la Font. I si en comptes d’una moratòria d’impostos, es volien referir a una moratòria de taxes, que es molt diferent? ‘És molt qüestionable deixar-les a zero’, asseguren els juristes i posen com a exemples la taxa de la via pública: ‘Si un establiment ocupa cent metres quadrats i un altre 50, i a tots dos se’ls aplica la moratòria i no paguen res, en surt beneficiat el de cent metres’. Troben correcte que l’Ajuntament deixés d’ingressar aquestes taxes quan l’activitat econòmica es va aturar. ‘Es tracta d’una ocupació particular d’un espai públic i fer-ho gratuït per a tothom no té massa sentit’, subratllen.

L’article 20 de la mateixa llei fixa que els consistori podran establir les taxes. ‘Quan la tens regulada, l’has de cobrar. Si la canvies, ho has de passar pel ple municipal’.

L’equip de govern respon

Quant a la possibilitat d’atorgar subvencions, l’Ajuntament detalla que ‘no podem pagar la factura d’un particular per una taxa com ara la brossa. Sí podem atorgar subvencions per les pèrdues que hi ha hagut al comerç, com estem fent, a aquells que han baixat la persiana aquests mesos i han hagut de suportar despeses bàsiques com la llum, l’aigua o el lloguer’, afirma el tinent d’alcalde d’Hisenda, Jordi Fortuny. De fet, el consistori atorgarà 700.000 euros en subvencions, dels quals 200.000 procediran de l’estalvi del servei de la brossa, que ha davallat notablement aquests mesos, tot i que des de l’Ajuntament s’ha garantit el pagament de totes les nòmines dels treballadors d’FCC, incloses les dels empleats que es quedaren a casa.

Prudentment, ni l’interventor ni el secretari municipal ni el tresorer s’han pronunciat sobre la petició del PP d’un rebaixa del 95% dels impostos. Sí ho ha fet el tinent d’alcalde d’Hisenda, Jordi Fortuny, que jutja ‘absurda’ la proposta. ‘Ara no es pot fer i ells ho saben. Sí es podria fer de cara al pressupost de l’any vinent, però tancant molts serveis, llars d’infants, reduint ajuts de Serveis Socials, festes majors, línies d’autobusos, la llista és gran. Demano al PP que no faci el ridícul’. L’IBI és la principal fonts d’ingressos de qualsevol ajuntament.

Jaume Garcia