Pere Aragonès, en la compareixenxa que ha fet aquest migdia a la seu d’ERC. Foto: Cedida
El president Pere Aragonès ha anunciat aquest matí que no recollirà l’acta de diputat i que abandonarà la primera línia política, al mateix temps que s’ha posat a disposició d’Esquerra Republicana per tal d’acompanyar partit en les decisions que es prenguin després de la severa derrota aquest 12-M.
Aragonès, que actualment és coordinador nacional d’ERC, ha indicat que seguirà al servei del projecte del partit per ajudar en la transició interna que es decideixi afrontar en les pròximes setmanes, però que no ho farà des de la primera línia.
El líder republicà s’ha mostrat orgullós de l’acció del seu govern, tot i que ha admès “contradiccions” en algunes de les mesures adoptades pel seu Govern, i que algunes potser han estat “masses contradiccions“, però ha assegurat que tota l’acció de govern era pensant en el millor per Catalunya i la seva governabilitat. També ha fet un repàs a l’acció del seu govern, afrontant problemàtiques complexes com la de l’habitatge o la sequera, acabant amb retallades socials i augmentant els pressupostos en cultura o el català..
Aragonès ha assegurat que ha pres aquesta decisió per responsabilitat i compromís després del “bloqueig permanent” que el seu govern ha patit per part de Junts i del PSC, als quals ha reclamat assumir el rol que els han donat les urnes per formar govern. Per la seva banda, tal com ja va fer aquest diumenge a la nit, Aragonès ha tornat a indicar que ERC passarà a l’oposició.
Finalment, ha convidat l’independentisme a reorganitzar-se, donat que el considera “imprescindible” per al futur de Catalunya, recordant que ara tothom s’ha sumat a la proposta de diàleg que ha defensat ERC.
Salvador Illa, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, candidats de PSC, Junts i ERC a les eleccions del 12-M. Fotomuntatge: ACN
Totes les enquestes coincideixen en una clara victòria del PSC però lluny de la majoria absoluta. Així doncs, després del 12-M els partits es veuran forçats a buscar acords si no volen una repetició electoral. Uns pactes que poden ser molt diversos, des d’entrar a formar part d’un govern a facilitar la investidura d’un president però quedant-se fora de l’executiu.
En campanya, Salvador Illa s’ha vist forçat a rectificar i descartar un acord amb Junts. Una altra de les principals incògnites és si es reedita la majoria independentista al Parlament i, d’altra banda, si ERC torna a ser el partit independentista més votat o Junts li arrabassa aquesta posició. Tot plegat, a l’expectativa de si es poden refer confiances després del trencament del Govern.
Illa aposta per un govern “estable i transversal” i només exclou clarament Vox i Aliança Catalana. El candidat del PSC ha estat protagonista d’una polèmica en campanya arran dels pactes postelectorals. La setmana passada no va descartar un acord amb Junts i això va fer que fos blanc dels atacs tant dels comuns, que l’acusen de voler acords amb la dreta, com també per part de PPC, Cs i Vox, que l’equiparen amb les forces independentistes. Només 24 hores després, Illa va rectificar assegurant que PSC i Junts tenen “lògiques incompatibles”. De tota manera, la candidatura de Carles Puigdemont ha descartat des de l’inici un pacte amb els socialistes.
El candidat del PSC garanteix que no pactarà amb el PP per poder ser president de la Generalitat si no és el més votat, és a dir, que no es repetirà una maniobra com la que va fer Jaume Collboni alcalde de Barcelona. Illa assegura que es presentarà a la investidura per ser president de la Generalitat i repta la resta de candidats a no bloquejar-lo si és el més votat. Fa tres anys va guanyar les eleccions però no va poder formar govern.
El flanc independentista, pendent d’una possible reconciliació
Junts ha vinculat els pactes postelectorals que hi hagi a Catalunya després del 12-M i l’estabilitat del govern espanyol. En aquest sentit, ha advertit als socialistes de les conseqüències si impedeixen que Puigdemont sigui investit.
El candidat de Junts+ ha negat rotundament un pacte amb el PSC i ha instat ERC a dir el mateix. Puigdemont només preveu ser president amb un pacte amb les formacions independentistes, tot i el trencament del govern ERC-Junts de la passada legislatura. I no descarta ser president encara que l’independentisme no superi el llindar de la majoria absoluta dels 68 escons. I és que, segons els seus càlculs, podria ser investit en segona volta per majoria simple amb una abstenció del PSC. Puigdemont, però, ha descartat oferir a la CUP entrar en un eventual govern argumentant que els mateixos anticapitalistes ho rebutjarien.
Inicialment, el cap de llista de Junts+ no va rebutjar taxativament un acord amb Aliança Catalana argumentant que el focus no s’havia de posar en el partit d’extrema dreta independentista. Però després, ha aclarit que no pactarà amb la formació de Sílvia Orriols si obté representació al Parlament tal com assenyalen les enquestes.
Els candidats a les eleccions del 12-M al debat de 3Cat. Foto: 3Cat
Tant ERC com la CUP insisteixen que negociaran després del 12-M en base al què, és a dir, en funció de les propostes que la resta de partits posin sobre la taula. La candidatura que lidera el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fixat quines són les seves principals prioritats de cara a la pròxima legislatura: posa les bases d’un referèndum, finançament singular i reforçar els serveis públics i català. Aragonès reivindica que el seu partit parla de propostes i no de cadires i evita així mullar-se i dir si està disposat a fer president Puigdemont o Illa.
Per la seva banda, la CUP avisa que no pactarà ni amb ERC ni amb Junts si continuen, segons el seu criteri, supeditats a Madrid i no fan un gir a l’esquerra. I en els últims dies ha avisat que ara mateix estan “molt lluny” d’investir Carles Puigdemont perquè “és la Convergència de tota la vida”. Sí que exclouen clarament el PSC de l’equació dels pactes. Els anticapitalistes van facilitar la investidura de Puigdemont el 2016 i van donar suport a la d’Aragonès fa tres anys però de seguida es van desmarcar del president en considerar que no complia els seus compromisos.
També caldrà veure quin efecte té que es presentin dos partits independentistes més a les eleccions: la formació d’extrema dreta Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols, i la candidatura Alhora, de l’eurodiputada Clara Ponsatí. La dispersió del vot a formacions independentistes podria fer perillar la majoria independentista que hi ha actualment al Parlament o que depengués de l’extrema dreta independentista.
Els comuns volen un tripartit
Per la seva banda, la cap de llista de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, ha dit clarament que no pactarà amb Junts i ha apostat per un govern progressista, és a dir, un tripartit amb PSC i ERC. De fet, un dels arguments que la seva candidatura ha utilitzat reiteradament és que votar comuns garanteix un govern d’esquerres a diferència del que pot suposar votar el PSC. Tot i així, ha posat com a condició que no hi hagi Hard Rock, precisament el projecte que va fer descarrilar els pressupostos per al 2024 i el detonant de l’avançament de les eleccions.
El PP evita dir si pot fer Illa president per barrar el pas a l’independentisme
Pel que fa al bloc dels partits constitucionalistes, el PPC crida a no dividir el vot però no ha aclarit si els seus diputats poden servir per fer Illa president de la Generalitat amb l’objectiu d’evitar un president independentista. El candidat dels populars, Alejandro Fernández, ha posat condicions a un eventual acord amb Salvador Illa (PSC). Primer ha demanat “confiança i serietat” i també “obrir una nova etapa i enviar l’independentisme a l’oposició. “Ha de significar la ruptura de tots els acords amb el separatisme”, ha afegit.
En canvi, Vox ha promès que no facilitarà un govern no independentista liderat per Illa. Ja que consideren que el candidat del PSC és el mateix que el que representa l’independentisme.
El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, avisa els socialistes que no donaran suport a ningú que tingui també “els vots del separatisme” i posa en dubte que Illa descarti ara un acord amb Junts. Carrizosa augura que Pedro Sánchez prioritzarà els suports dels partits independentistes per assegurar “la seva cadira” abans que Illa pugui ser president a Catalunya.
Acord PSC, ERC, Junts i comuns per aïllar Vox i Aliança Catalana
PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP s’han compromès per escrit a no acceptar “ni per acció ni per omissió” els vots de Vox ni Aliança Catalana després del 12-M. També s’han conjurat per impedir la presència de l’extrema dreta a la Mesa del Parlament i tombar les seves iniciatives parlamentàries.
La CUP i Comuns reclamen explicacions a Aragonès davant la Diputació Permament sobre els terrenys del Hard Rock. Foto: Arxiu
La notícia que aquest dimecres indicava que el Govern de la Generalitat va renovar el seu compromís per adquirir els terrenys del projecte Hard Rock ha aixecat tota mena de reaccions contraries entre les entitats que s’oposen al complex de joc projectat a Salou i Vila-seca i, sobretot, entre els dos partits que més s’han oposat a la iniciativa, la CUP i Comuns,.
En el cas dels anticapitalistes, consideren que les informacions publicades demostren que “teníem raó quan dèiem que hi havia marge per posar punt final en aquest macroprojecte” i acusen al president de mentir al país i a la seva pròpia militància. La CUP ha sol·licitat la compareixença del president Aragonès a la Diputació Permanent. Segons ha declarat Eloi Redon, canidat núm.2 per Tarragona, “El govern d’Aragonès ha tingut novament l’oportunitat d’acabar amb el Hard Rock i no només no ho ha fet si no que a més ara sabem que ha ordenat a l’Incasol que reprengui els tràmits perquè el projecte tiri endavant.” Redón ha remarcat que la CUP i la Plataforma Aturem Hard Rock ja havien alertat anteriorment sobre la caducitat dels contractes “Reconeix així el que fa temps que diem, que els compromisos entre La Caixa, la Generalitat i el Hard Rock estan caducats i no són vigents”.
Pel que fa als Comuns, Yolanda López, la seva candidata a les eleccions del 12M per Tarragona, afirma que “estem davant uns fets gravíssims que demostren que el contracte per la compravenda dels terrenys entre la Generalitat i La Caixa eren paper mullat des de 2020, i que el passat 27 de febrer Salvador Illa i Pere Aragonès van decidir políticament que es refés per protegir els interessos privats dels promotors del Hard Rock”.
“No és un pas tècnic, és polític”
En paraules López, aquesta decisió “és purament política. No és una qüestió tècnica com diu el senyor Aragonès. Estem davant d’un nou impuls que ERC i PSC li han donat al contracte de compravenda dels terrenys per salvar la futura construcció del Hard Rock. Ara tothom ja sap que el contracte inicial de compravenda dels terrenys entre La Caixa i l’Incasòl, signat l’any 2014 i per valor de 120 M €, havia caducat el març de 2020″.
Els Comuns de Tarragona creuen que “ERC i PSC han mentit a la ciutadania de Tarragona i a la de tot Catalunya amagant el que era un pacte secret per mantenir viu el projecte del Hard Rock“. Des de la formació s’afirma que “en cap cas vam ser informats ni per part d’ERC ni del PSC d’aquest acord secret del 27 de febrer” per salvar un contracte de compravenda dels terrenys que “era paper mullat des del març de 2020 i que ara Illa i Aragonès han decidit refer per protegir els interessos privats dels promotors del Hard Rock“. Aquest acord, al qual fan referència els Comuns de Tarragona va ser publicat a un apartat del web de Presidència de la Generalitat i no es va fer cap comunicació als mitjans.
Els promotors del macrocasino, per cert, ja disposen de la llicència per poder instal·lar-se amb aquesta activitat. Sobre aquest particular, des dels Comuns es creu “que el fet que aquesta llicència estigui adjudicada no comportaria uns drets adquirits per part dels promotors del Hard Rock, ja que ara com ara no disposen de la propietat de cap terreny a Tarragona on poder ubicar l’activitat. Per tant, no acceptem l’argument esgrimit per ERC i PSC segons el qual si finalment no es fa el projecte la Generalitat hauria d’afrontar el pagament d’indemnitzacions”.
El president Aragonès durant el miting a Tarragona. Foto: Bernat Vilaró
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha exigit a l’Estat que concreti el grau d’execució d’inversions del 2022 a Catalunya. Durant l’acte de la campanya del 23-J aquest dilluns a Tarragona, Aragonès ha comparat la manca d’informació per part de l’Estat amb la concreció de la Generalitat, que ha detallat que ja ha executat un 85% de les inversions pressupostades enguany, sense tenir en compte els fons europeus. El president del Govern ha acusat PSC i Sumar d’incomplir el seu propi pressupost, en referència a l’estatal. Així, ha situat ERC com l’única formació que sí que ho pot aconseguir. Aragonès ha denunciat que la Moncloa té el “doble d’exigència” de complir amb els compromisos quan són amb Madrid que quan són a Catalunya.
El cap de l’executiu ha reiterat la importància de “passar comptes” amb els partits i s’ha centrat en l’àmbit pressupostari. Aragonès ha recordat que la Generalitat va executar un 85,6% de les inversions previstes en els pressupostos del 2022, segons les xifres publicades dilluns pel Departament d’Economia.
Els republicans passejant per la Rambla. Foto: Tots21
En total, a Catalunya el Govern va invertir 1.555,2 milions d’euros del pressupost inicial d’inversions anualitzades (1.816,9 milions d’euros). La xifra que equival a una inversió de 199,57 euros per habitant, gairebé 30 euros més que el 2021 (169,89 euros).
En canvi, Aragonès ha constatat que l’Estat havia de detallar el grau d’inversoins, però dos mesos després d’haver-ho de fer encara no ha complert. En aquest sentit, Aragonès ha exigit al govern espanyol que concreti el grau d’execució d’inversions el 2022 a Catalunya.
El president Aragonès en un dels comerços de la Rambla. Foto: Tots21
“Qui defensarà Catalunya en termes d’inversió no seran els partits que porten incomplint-ho els darrers quatre anys”, ha subratllat Aragonès en referència a socialistes i comuns.
El president també ha advertit que el 23-J cap vot independentista, republicà, antifeixista ni progressista es pot quedar a casa. Sobretot davant del “risc” que per “terra, mar i aire” els àmbits econòmic, polític i judicial ataquin “els drets i les llibertats” de Catalunya.
Pere Aragonès a la floristeria Romeu. Foto: Tots21
Passejada prèvia per la Rambla
Abans de l’acte de campanya, que s’ha celebrat a la plaça Verdaguer, el president Aragonès, acompanyat de diversos membres d’ERC, com Jordi Salvador, Raquel Sans, Pau Ricomà i Maria Roig, entre d’altres, ha fet una passejada per la Rambla Nova i s’ha aturat en diversos comerços per parlar amb els propietaris. En un d’ells, la floristeria Romeu, Aragonès ha rebut dues roses de part de les propietàries, que han pogut parlar i fotografiar-se amb ell.
El candidat d’ERC a l’alcaldia de Constantí, Joan Reig, va rebre ahir al vespre el suport del coordinador nacional de la formació i president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va fer una visita al municipi.
Com va dir Aragonès, la d’ahir va ser “la primera posada de llarg del candidat” i es va dur a terme a la plaça de l’Església, amb la companyia d’alguns veïns i veïnes del poble. Aragonès va dir que, després de la seva carrera musical, “Joan Reig ha decidit fer un pas endavant per Constantí i posar-se en política i per a ERC és un honor i un orgull comptar amb una persona com ell per optar a l’alcaldia d’aquest poble”.
Per la seva banda, l’alcaldable va apuntar que Constantí “s’ha sacrificat molt pel Tarragonès des dels anys 70 i ara toca posar-lo al mapa”. “Vull posar el meu granet de sorra perquè valgui la pena viure al poble i perquè la gent no hagi de marxar”. Joan Reig va assegurar que “ens veurem pels carrers i us escoltaré per poder portar les vostres idees a l’Ajuntament”.
Pere Aragonès va aprofitar l’estada a Constantí per visitar la Societat El Casino i el Casal d’Entitats del poble, entre d’altres.
El president de la Generalitat i tota la comitiva al cementiri de Reus. Foto: Cedida
L’equip encarregat de l’exhumació de Cipriano Martos ha localitzat les restes òssies de l’antifranquista i ha comprovat que són compatibles amb les descripcions i característiques físiques. La troballa es va fer aquest dimarts després d’un mes des de l’inici dels treballs. Ara es procedirà a fer les comprovacions creuant les mostres d’ADN amb altres familiars per acabar de certificar la seva identitat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet l’anunci aquest dimecres des del mateix cementiri de Reus. El cap de l’executiu ha assegurat que amb aquesta acció es “referma el compromís” del Govern amb les víctimes del franquisme. Martos va ser assassinat el 1973 per la Guàrdia Civil i va ser enterrat en una fossa comuna de la ciutat.
Els antropòlegs i arqueòlegs encarregats de les tasques d’exhumació han exhumat 41 cossos de la fossa comuna número 11 del cementiri de Reus. Entres ells han localitzat les restes òssies que serien compatibles amb les del militant antifranquista Cipriano Martos. Segons han explicat els responsables de l’actuació, el cos coincideix amb el perfil biològic de la víctima: un jove menor de 30 anys (Martos en tenia 28 quan el van enverinar).
A més, les despulles corresponen amb les d’un cos al qual se li ha fet una autòpsia com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat té una lesió a l’espatlla com la que va patir l’antifeixista. Per trobar-lo, s’han excavat cinc nivells de la fossa, a cinc metres de profunditat. Davants d’aquests fets, la consellera ha enviat un missatge de “prudència” i a la vegada “d’esperança”, a l’espera de les proves d’ADN que validin aquestes verificacions.
Restituir la “dignitat” de Martos El president de la Generalitat ha qualificat l’acció de “restitució de la dignitat” de Martos i la seva família, i ha assegurat que és un pas més cap a la “reparació històrica” de la seva memòria. Aragonès ha recordat que l’activista va ser tractat “de manera totalment inhumana” i enterrat “de forma indigna”. De fet, el seu germà, Antonio Martos, també present a l’acte, ha lamentat que els seus pares no van viure “mai tranquils” després de l’assassinat.
Els treballs s’han fet amb els principis de “veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, ha subratllat el cap de l’executiu. Alhora, Aragonès ha afirmat que encara queda feina per fer en matèria de recuperació de la memòria històrica i que és un “deure que tenim com a país”. En aquesta línia, Ubasart ha indicat que a “Catalunya hi ha molts Cipriano Martos” i s’ha compromès a “rescatar de l’oblit” tots aquells que “van contribuir a fer d’aquest país un país més lliure i més digne”.
La família vol enterrar Cipriano Martos a Granada La família de Cipriano Martos ha manifestat la voluntat de retornar les despulles de l’antifranquista a Loja, a Granada, on hi ha enterrats els seus pares. El seu germà va demanar ara fa un mes que l’Estat es fes càrrec del trasllat. Preguntat per aquesta qüestió, la conselleria no ha donat cap resposta sobre el posicionament de l’executiu.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
