Viñuales ha inaugurat la pintura mural ubicada al costat de l’Hospital Joan XXIII. Foto: Cedida/JCBorrachero
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha estat l’encarregat d’inaugurar, aquest divendres, el gran mural feminista creat al carrer Macià Mallol i Bosch, al costat de l’Hospital Universitari Joan XXIII. El mural, de grans dimensions, visualitza el sostre de vidre i la bretxa salarial encara existent en l’àmbit laboral i s’ha elaborat amb la participació del personal de l’hospital i el CAP Tarragona sota la direcció de l’artista Alejandro Gómez Altes.
“Malauradament, la diferència de salaris entre gèneres i la poca representació femenina en llocs de direcció continua existint i, fins i tot, augmentant. El sector de la salut no és una excepció i aquest és el motiu d’aquest gran mural: Reivindicar la igualtat en tots els sentits i la voluntat de trencar, d’una vegada per totes, el sostre de vidre”, ha manifestat Viñuales en el transcurs de la inauguració.
L’alcalde ha recordat que, pel que fa al sector de la salut, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la bretxa salarial es va eixamplar durant tres exercicis seguits fins a superar el 29% l’any 2021. D’aquesta manera, la distància entre els salaris dels homes i les dones en el sector de la salut ha crescut de mitjana, uns 693,4 euros a l’any. “Hem de continuar lluitant incansablement fins que totes les discriminacions que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho i qualsevol tipologia de violència contra elles, s’erradiquin d’una vegada per totes”, ha conclòs Viñuales.
L’acte d’inauguració també ha comptat amb la consellera d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+, Cecilia Mangini; amb el conseller de Salut, Berni Álvarez; l’artista que ha dirigit l’obra, Alejandro Gómez; la directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, Eva Ferran; i el Subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Santiago Castellà.
El mural inaugurat aquest divendres forma part del projecte d’art urbà amb mirada feminista des de la interseccionalitat impulsat per la conselleria d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona que té l’objectiu de reivindicar el feminisme i sensibilitzar i prevenir les violències sexuals i LGBTIfòbiques.
El projecte es va iniciar l’any passat pintant tres espais de la ciutat (les escales del carrer Goya, bancs de la Rambla Nova i un mur de davant del Centre Cívic Torreforta). En les últimes setmanes també s’ha pintat un altre gran mur a l’Anella Mediterrània que, sota la direcció de l’artista Marta Bellvehí i el lema Tenim la força i l’energia per a canviar el món, visualitza la participació de les dones en el món esportiu i la lluita contra la discriminació i la violència en aquest àmbit.
Un projecte participatiu
El projecte art urbà amb mirada feminista des de la Interseccionalitat s’està duent a terme mitjançant la participació ciutadana, involucrat a nombroses entitats socials així com associacions esportives, grups de joves i grups de dones. De fet, abans de començar a pintar, es fan diversos tallers amb l’objectiu de treballar conjuntament els missatges a transmetre en les diferents obres.
La iniciativa continuarà en els pròxims mesos quan, després de diversos tallers amb veïnat i grups de joves, es pintaran els murs dels centres cívics de Bonavista i Sant Pere i Sant Pau. En aquest cas, es farà sota la direcció de l’artista Miquel Pérez Plales i les obres transmetran missatges i històries contra les violències masclistes i contra la discriminació.
El projecte, liderat per la conselleria d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+ compta amb la col·laboració de diverses àrees municipals com són Joventut, la Xarxa de Centres Cívics, Tarragona Esports i Tarragona Impulsa a través de la Casa d’Oficis.
Afortunadament, la tromba d’aigua caiguda la nit de dissabte va afectar únicament el final del festival. Foto: Cedida/ TetaFest
La tercera edició del Tetafest, el festival feminista de Tarragona, s’ha tancat amb un nou èxit de públic i així aconsegueix consolidar-se com una cita de referència al calendari sociocultural de la ciutat. L’organització calcula que entre divendres a la tarda i tot el dia d’ahir dissabte prop de 5.000 persones han passat pel recinte del Camp de Mart. El concert de dissabte a la nit –amb María José Llergo com a cap de cartell precedit per Chica Sobresalto, Muchapepper i Ketekalles– va congregar més d’un miler de persones. Afortunadament, la tromba d’aigua caiguda a Tarragona va arribar quan l’actuació de la flamenca Llergo ja tocava al final.
A més d’aquest cartell tan destacat, divendres a la tarda a la nit també van passar centenars de joves per gaudir de les actuacions de Potes Amunt, Asaari Bibang, Lúa Mosquetera i DJ Luna. La paella solidària preparada pel xef Pep Moreno, de Deliranto Salou (una estrella Michelin) va aconseguir repartir més de 300 racions.
La directiva del club de futbol femení FC Tarraco, a qui es destina la recaptació del Tetafest ha expressat el seu agraïment a l’Ajuntament de Tarragona; durant els propers dies es podrà conèixer amb exactitud la quantitat que podran destinar al seu programa esportiu i social. Pel que fa a la Fira d’Entitats de dissabte al matí, la quinzena de col·lectius que hi han participat han tornat a mostrar-se satisfets per l’interès que han despertat les seves activitats, i la tasca divulgativa que han pogut realitzar. De la mateixa manera, els propietaris dels foodtruks que han donat cobertura al servei de menjars han confirmat un excel·lent ritme de treball durant tot el Teta festival.
Un moment de la presentació, amb Montserrat Palau, Cecilia Mangini, Joana Zapata i Mireia Ros. Foto: Cedida
“Les dones decidim: història i memòria del feminisme a Tarragona (1974-2001)” és una obra col·lectiva que recupera la memòria del feminisme a la ciutat en els últims anys del segle XX, fonamentalment al voltant de l’acció del Bloc Feminista, i descobreix la seva contribució en la construcció de la societat de la ciutat.
El llibre és el resultat del treball conjunt de cinc dones viculades a la URV amb diferents trajectòries professionals que tenien l’objectiu de preservar la memòria d’un espai, d’un temps i d’unes dones: Montserrat Duch, catedràtica d’Història contemporània del Departament d’Història i Història de l’Art; Meritxell Ferré, doctora en Història per la URV especialitzada en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania; Sara Masalias; investigadora predoctoral; Mireia Ros, doctora en Història per la URV, i la periodista Joana Zapata.
L’obra també incorpora els testimonis i conté materials gràfics i documentals de les dones que van participar en accions o campanyes del moviment feminista a Tarragona entre els anys 1974 i 2001, una bona part de les quals integren o han format part de la URV: Berta Ramos, Rosa Queral, Esther Forgas, Alicia Pasca o Charo Romano.
El llibre, que ha estat finançat per l’Ajuntament de Tarragona, “reconeix l’acció de les dones en uns períodes de canvi com van ser la transició democràtica i la implantació de la democràcia a Tarragona a través de la història de la creació del Moviment de Dones el 1974 i l’Associació Catalana de la Dona el 1976”, tal com va apuntar la consellera d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona, Cecilia Mangini.
Montserrat Palau, professora del Departament de Filologia Catalana, va conduir la presentació i va recordar el paper clau del Bloc Feminista, així com el seu periple per oferir un servei tan necessari com el centre de planificació failiar que es va inaugurar l’any 1981 i, amb el temps, es va veure superat per l’èxit. També deixa una de les imatges més icòniques del moviment: l’encademnament a l’ajuntament quan van voler tancar el centre.
Palau va connectar la lluita d’aquell temps amb el present amb un repàs de les reivindicacions que encara queden per resoldre o que continuen sent motiu de debat: l’erradicació de la violència masclista en el context de festa (d’aquí l’eslògan “Fem la nit nostra”), així com totes les formes de violència contra les dones, la doble militància i l’abolicionisme o legalització de la prostitució.
El passat 8 de març, les protagonistes de la lluita pels drets de les dones durant el franquisme i la transició que van crear el Bloc Feministavan rebre la Distinció Maria Antònia Ferrer i Bosch, que atorga la URV a les persones i col·lectius que treballen per afavorir la igualtat entre homes i dones.
Una imatge d’una protesta feminista al Palau Municipal il·lustra la portada del llibre. Foto: Cedida
En el marc de la programació de la conselleria d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+ amb motiu del Dia Internacional de les Dones, l’Ajuntament de Tarragona presentarà el llibre “Les dones decidim. Història i memòria del feminisme a Tarragona (1974-2001)”. La presentació, que anirà a càrrec de la professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Palau, tindrà lloc aquest dijous 18 d’abril, a les 18 h al Centre Cultural Antic Ajuntament. L’acte comptarà amb la participació de la consellera d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+, Cecilia Mangini i, en representació de les autores del llibre, també intervindran la doctora en Història i politòloga Mireia Ros i la periodista Joana Zapata.
El llibre recupera la memòria del feminisme a Tarragona en els últims anys del segle XX, fonamentalment al voltant del Bloc Feminista, i descobreix la seva contribució en la construcció de la societat de la ciutat. “A través de la història de la creació del Moviment de Dones el 1974 i l’Associació Catalana de la Dona el 1976, l’obra reconeix l’acció femenina en uns períodes de canvi com van ser la transició democràtica i la implantació de la democràcia a Tarragona“, ha manifestat la consellera d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona, Cecilia Mangini.
El llibre és el resultat del treball conjunt de cinc dones amb diferents trajectòries professionals que tenien l’objectiu de preservar la memòria d’un espai, d’un temps i d’unes dones. Es tracta de la catedràtica d’Història Contemporània Montserrat Duch; la doctora en Història Meritxell Ferré; la historiadora especialitzada en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, Sara Masalias; la doctora en Història i politòloga Mireia Ros i la periodista Joana Zapata.
L’obra també incorpora textos de Berta Ramos, Rosa Queral i Roser Vidal; i conté materials gràfics i documentals de les dones que van participar en accions o campanyes del moviment feminista a Tarragona entre els anys 1974 i 2001.
La trobada va tenir lloc a l’Espai Boule. Foto: Cedida
L’Espai Boule de Reus ha acollit, del 18 a 20 del setembre, l’esdeveniment internacional Let Her In. La trobada ha comptat amb la participació de membres d’organitzacions de 18 països d’arreu d’Europa. Durant aquests dies han estat presents al municipi representants d’escoles, universitats, organitzacions o cambres de comerç, entre d’altres, de diverses ciutats europees.
Let Her In és una xarxa d’organitzacions, actives a escala europea, que ofereix la possibilitat de col·laborar, formar-se i associar-se per aconseguir uns objectius en comú. El principal és el d’eliminar les desigualtats a les quals s’enfronten les dones en diferents sectors, però en tenen d’altres com capacitar a les minories en l’àmbit social, econòmic i polític. Els participants en l’esdeveniment de Reus mantenien tots la mateixa visió, determinació i compromís per a garantir que a ningú se li negui la participació plena i igualitària en tots els aspectes de la societat.
Durant aquest esdeveniment els participants han intercanviat idees, han presentat els seus projectes i han conegut a nous possibles socis per associar-se en futures iniciatives. En aquest sentit, al llarg dels tres dies hi ha hagut conferències per part d’un grup d’experts sobre diverses temàtiques, com tallers sectorials i xerrades sobre noves tecnologies, intel·ligència artificial i posicionament SEO.
A més, els participants han tingut l’oportunitat de participar en diverses activitats culturals i socials a Reus per poder gaudir del gran patrimoni cultural del municipi, com el Gaudí Centre i els Museus de Reus.
En Comú Podem Reus proposa la creació d’una regidoria de feminisme i defensa dels drets LGTBIQ+ que permeti articular polítiques feministes per aconseguir la igualtat d’oportunitats entre els veïns i veïnes de Reus i protegir els drets del col·lectiu LGTBIQ+.
La candidata d’En Comú Podem ha presentat aquesta tarda les principals accions en matèria de feminisme i LGTBIQ+ que la formació proposa per a les eleccions municipals. Ho ha fet acompanyada de la diputada al Parlament de Catalunya, Susana Segovia, que s’ha desplaçat a Reus per mostrar el seu suport a la candidatura local.
Segons ha destacat Segovia: “En Comú Podem és l’única garantia que a Reus hi hagi un govern d’esquerres i un govern realment feminista”. Un govern feminista que garanteixi que s’aplica aquesta perspectiva a totes les polítiques del consistori, incloent-hi l’urbanisme, els drets laborals, l’educació, l’acompanyament a les víctimes de la violència de gènere o l’habitatge.
Per la seva banda, Troya ha destacat tres elements en l’eix del feminisme i els drets LGTBIQ+. La primera consisteix a crear la regidoria de feminisme i drets LGTBIQ+ perquè pugui treballar de manera específica en aconseguir aquesta mirada en totes les accions del futur govern municipal. A més, proposa dedicar un 1% del pressupost de l’Ajuntament a polítiques feministes i de defensa dels drets LGTBIQ+, amb previsió d’arribar a assolir un 3% del pressupost total. Finalment, la tercera acció busca “democratitzar les cures, que siguin responsabilitat de tothom i estiguin distribuïdes de manera equitativa”. En aquest sentit, ha anunciat dues mesures concretes que són la creació d’un centre de cures i d’un cangur municipal per millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar.
En Comú Podem Reus ha presentat aquestes propostes amb l’objectiu de convertir la nostra ciutat en un referent en polítiques feministes i de defensa dels drets LGTBIQ+, per tal d’assolir una igualtat efectiva entre totes les persones que viuen a Reus.
L’alcaldable de la CUP, Mònica Pàmies. Foto: Cedida
La CUP de Reus ha presentat avui els eixos feministes del seu programa electoral. Ho ha fet davant el Casal de les Dones, a la plaça de la Patacada, amb un missatge clar: “Cal que la CUP tingui la màxima força a l’Ajuntament per fer polítiques transformadores. Tenir una alcaldessa no és sinònim de feminisme i nosaltres som la garantia per donar resposta a les desigualtats”. Així ho ha defensat l’alcaldable, Mònica Pàmies, tot criticant les polítiques que s’han desenvolupat pel govern del consistori reusenc aquests darrers anys: “No venim a fer proclames buides, no venim a omplir el consistori de fum violeta. Venim a transformar-ho tot, amb un peu al carrer i l’altre a la institució. Tenim proposta per acabar amb les exclusions per qüestions de gènere, classe i orientació sexual”.
Per tot això, els cupaires volen crear una regidoria feminista i amb perspectiva LGTBI+ que “faci polítiques transversals i elimini les desigualtats”, segons ha explicat Pàmies. El seu programa també defensa la garantia d’un recurs residencial públic, d’emergència i temporal per a les dones que surtin d’un context de violència masclista i col·loca al centre posar els recursos en la prevenció per abordar les violències patriarcals i masclistes. “És clau que l’educació igualitària vagi des dels currículums escolars fins al contingut dels mitjans de comunicació de la ciutat, que han d’acabar amb els rols i estereotips”, ha exposat l’alcaldable. La CUP també crearà mesures i protocols als centres educatius per acabar amb l’assetjament escolar per raó de l’orientació sexual o la identitat de gènere i garantirà proves d’ITS gratuïtes a Reus perquè “la salut és un dret i ha de ser pública”.
Per la seva banda, Meritxell Díaz, número 8 de la llista i membre del col·lectiu feminista l’Hora Violeta, s’ha centrat en la necessitat de treballar conjuntament amb els moviments organitzats davant “l’intent institucional de copsar el discurs feminista d’una manera superficial per debilitar-lo”. Díaz ha remarcat que fer polítiques feministes transformadores des del consistori és treballar perquè hi hagi vides dignes: garantir serveis mínims, públics, que arribin a tothom: “Cal garantir l’habitatge digne, erradicar tot tipus de violència masclista i això també vol dir anar més enllà de les víctimes i supervivents i treballar per la prevenció, detectar els focus del problema, educar, als infants i a la societat en general. Cal tenir dotar a la societat de recursos materials, econòmics i humans per anar a l’arrel del problema i impulsar una transformació social per acabar amb el patriarcat”.
En aquesta línia, la portaveu sortint, Marta Llorens, ha defensat que la CUP de Reus, des del 2015, “ha presentat propostes que han estat ben valorades, com la creació dels punts violetes o la implementació de talles a secundària, mentre que altres propostes, com el trencament de convenis de l’Ajuntament amb entitats antiavortistes o la creació de “parades intermèdies” en els recorreguts dels autobusos municipals, no s’han acceptat”.
El rector de la URV, Josep Pallarès, entregant el birret a Dolors Comas d’Argemir, la padrina de Lagarde. Foto: URV
Marcela Lagarde és la 51ena doctora honoris causa per la URV, la tretzena dona. Aquest dilluns ha estat investida a distància, en un acte híbrid que ha servit per posar en valor les aportacions de l’antropològa i política mexicana en la lluita contra els feminicidis. Però no només això. En aquesta investidura s’ha tornat a constatar l’estreta vinculació entre el coneixement científic i els canvis polítics. Així ho personalitza Lagarde, que en el seu discurs ha fet un al·legat del moviment feminista per crear mentalitats, drets, llibertats, consciència crítica i concepcions del món que permetin viure millor
Dolors Comas d’Argemir, catedràtica i professora emèrita d’Antropología Social, ha glossat la figura de Lagarde com a “excel·lent acadèmica, que ens ha deixat un llegat analític sobre les condicions d’opressió de les dones”, com a “política al seu país, Mèxic, especialment per la seva aportació a la lluita contra el feminicidi, que ha marcat història”, i alhora com a activista social, col·laboradora de xarxes feministes i divulgadora. Les tres dimensions conflueixen i es complementen, tal i com ha exposat Comas.
En la dimensió acadèmica ha ressaltat la tesi doctoral: Los cautiverios de las mujeres, “un text absolutament pioner en l’Antropologia de les dones feta des d’una perspectiva feminista” en què elles no són objecte d’estudi sinó subjecte. La recerca tracta de “conèixer les condicions d’opressió i dominació” amb “la mirada feminista que s’afegeix a la simple perspectiva de gènere”. En la seva carrera ha analitzat les relacions de poder que generen la invisibilitat de les dones, les formes d’opressió però també les seves lluites i consecucions.
Lagarde és coneguda per la seva actuació en l’àmbit polític i social, per denunciar la violència contra les dones i els instruments per eradicar-la i sensibilitzar la societat, aconseguint, per exemple, que el feminicidi entrés en la legislació mexicana i es tipifiqués com a delicte al codi penal mexicà. Com a diputada va posar el focus en la lluita contra la violència contra les dones, especialment a Ciudad Juárez, on el món descobria amb horror les violacions i assassinats de dones que hi tenien lloc i també que això mateix es produïa en realitat en altres llocs de Mèxic i del Món.
Lagarde és la propulsora del concepte sororitat, per posar nom al compromís entre les dones com a base de la seva lluita contra els fenòmens d’opressió, ha explicat Comas. És una des les seves contribucions com a activista, la difusió d’un terme transformador perquè “possibilita la creació d’espais propis en què les dones poden crear noves possibilitats de vida”.
La mirada feminista és el que ha fet possible contribuir amb força a avançar en l’eradicació de la violència contra les dones, en el seu sentit més ampli. Sobre aquesta violència i opressió exercida sobre les dones ha tractat Lagarde en el seu discurs partint de l’escenari que ha propiciat la darrera pandèmia, que ha accentuat les desigualtats i injustícies de gènere.
“Des de la causa de les dones -ha argumentat- hi ha una similitud entre pandèmia i violència. Si s’analitzen articulades, comparteixen característiques, es potencien, les dones es fragilitzen i també es fan més fràgils els avenços positius construïts entre dones i homes per a la igualtat en democràcia”. Així, per exemple, “s’ha tornat a l’oposició binària antagònica sobre la base de la doble jornada per a les dones”. En canvi, canvis proposats per afrontar la pandèmia són els que el moviment feminista ja havia “enarbolat fa segles per abolir l’opressió i la privació de gènere, com la creació d’un sistema integral de cures, el desenvolupament d’una economia solidària sostenible i és urgent descarregar les dones de càrregues laborals”.
Per això Lagarde ha fet una defensa ferma del feminisme, que “ha mostrat que és urgent posar fi a un ordre social depredador del medi ambient, l’economia i el patrimoni sociocultural”. En aquest sentit ha assegurat que, des de la mirada antropològica, “la més gran aportació de les dones com a gènere al món, és el feminisme, en crear mentalitats, valors, drets, llibertats, consciència crítica, concepcions del món i modes de vida per viure millor”. De fet així ho planteja el grup d’intel·lectuals que va crear el paradigma del Desenvolupament Humà Sostenible: Mrta Nussbaum, Mahbub-ul-haaq i Amartya Sen, de qui la darrera doctora honoris causa per la URV, Lourdes Beneria, havia fet una glossa per la seva contribució a l’economia feminista precisament i qui va quantificar en 100 milions el nombre de nenes, noies i dones víctimes del feminicidi a l’Àsia.
Marcela Lagarde ha recordat finalment que el feminisme formula i forja el paradigma cultural dels drets humans, “és la noció de què totes i tots som equivalents i iguals”, ha conclòs.
Com a signe de l’acolliment de la nova doctora honoris causa a la comunitat científica de la URV, el rector li ha lliurat a la padrina, Dolors Comas d’Argemir, el títol que acredita la més alta distinció de la Universitat per a Marcela Lagarde, la medalla i el birret, així com els atributs que acompanyen la distinció: el llibre de la ciència i la saviesa, l’anell que es lliurava com a emblema del privilegi de segellar els dictàmens de la ciència i la professió, i els guants blancs.
Pallarès ha posat de relleu com les darreres tres noves doctores honoris causa per la URV, Marcela Lagarde, Lourdes Beneria i Esperanza Martínez, han reivindicat des de tres àmbits del coneixement diferents (l’Antropologia, l’Economia i el Dret) l’eradicació de l’androcentrisme i la necessitat de trobar solucions interdisciplinàries.
Es prioritza l’oferta de salut i benestar, així com també de dinamització informàtica. Foto: Cedida
L’Ajuntament de Tarragona, a través dels sis Centres Cívics que hi ha distribuïts per la ciutat, presenta la programació Hivern Primavera 2020 amb 120 activitats, una quarantena de noves i que oferiran més de 1.600 places.
Segons ha volgut destacar la Consellera de Ciutadania, Carla Aguilar, aquesta programació contempla “tot allò que té a veure amb la perspectiva més feminista, inclusiva i pel respecte amb el medi ambient i animal” i això fa “enfortir aquests punts perquè hi ha demanda i perquè hi ha molts tarragonins i tarragonines interessades en aquests aspectes”.
L’equip de centres cívics, del que la regidora ha destacat “el talent i les ganes de millorar dia a dia” ha prioritzat enguany per Salut i benestar ampliant la oferta, donada la important demanda dels usuaris, destacant l’activitat +que zumba, on s’ofereix aquest ball amb persones amb diversitat funcional, així com altres activitats com “el teatre de les oprimides” o un curs d’educació emocional a través de la literatura infantil i juvenil.
També cal destacar la secció d’ecologia i sostenibilitat, on s’ha ampliat l’oferta amb moltes novetats, tot proposant activitats de relacions amb les diferents mascotes amb les que convivim a casa i proposant activitats com “Cosmètica sense residus” per aprendre a fer un xampú, una mantega corporal o una pasta de dents.
També s’incrementa l’oferta gratuïta amb les Aules de dinamització informàtica “Civics Lab” on es passa de 9 activitats a la tardor de l’any passat a 13, durant aquesta nova temporada d’hivern i primavera.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
