El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, acompanyat de la consellera de Salut, Alba Vergés.
El toc de queda a Catalunya serà finalment entre les 22 i les 6 hores, segons ha informat el Govern, que apunta que els establiments oberts al públic hauran de tancar a les 21 hores. El Procicat ha detallat les excepcions que hi haurà. En general, la circulació i els desplaçaments resten prohibits entre les 10 de la nit i les sis del matí. Es podrà sortir per assistència sanitària d’urgència o de farmàcia; el desplaçament laboral per anar i tornar de treballar; per fer cura de persones grans, menors d’edat, dependents o vulnerables per motius inajornables; o el retorn al lloc de residència habitual en cas de viatge. D’altra banda, es permet passejar el gos de les 4 a les 6 del matí. En la primera nit, els dispositius policials tindran un caràcter “purament pedagògic”, segons ha anunciat el conseller d’Interior, Miquel Sàmper.
Les excepcions inclouen les activitats culturals, que podran allargar-se fins les 22 hores i que els assistents tornin a casa seva entre les 22 hores i les 23 hores. A més, i pel que fa a la restauració, podran tenir oberts fins a les 22.00 hores els serveis a domicili i la recollida amb cita prèvia. Aquesta és una rectificació de la pròpia Generalitat posterior a la roda de premsa en què es van anunciar les mesures.
El secretari general de l’Esport diu que ha demanat que el sector pugui tancar a les 22 hores però no li han fet cas
En canvi, els serveis, el comerç minorista, la restauració, les activitats esportives i reacreatives i els espais públics hauran de tancar a les nou de la nit.
A més, el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, ha indicat aquest diumenge que la secretaria ha demanat al Procicat que l’horari de tancament d’instal·lacions esportives fos com el dels espectacles culturals, a les 22 hores, però la seva demanda ha estat “desestimada” per les autoritats competents. “Que ningú es confongui”, ha afegit a través d’una piulada des del seu compte personal de Twitter després de la roda de premsa de Sàmper.
El decret de l’estat d’alarma permet que les CCAA aixequin la limitació de les reunions d’acord a la situació sanitària
El decret de l’estat d’alarma que el govern espanyol ha publicat aquest diumenge al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) permet que d’aquí a set dies les Comunitats Autònomes flexibilitzin la limitació de les reunions establertes en sis persones i fins i tot les aixequin si la situació sanitària ho permet. Això sí, sempre “a la vista de l’evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics, socials, econòmics i de mobilitat”, “prèvia comunicació al Ministeri de Sanitat” i d’acord al criteri del Consell Interterritorial de Salut, que pot fixar barems. Les comunitats també poden decretar o no confinaments totals i parcials dels seus territoris, i fixar un llindar del màxim d’assistents a un lloc de culte.
El document, de 8 pàgines, justifica el toc de queda perquè “bona part de les trobades de risc es produeixen en horari nocturn, d’acord amb la informació facilitada per les comunitats autònomes”, i aquest fet “redueix substancialment l’eficàcia d’altres mesures de control implementades”.
Segons el decret, la restricció de mobilitat nocturna és una mesura “proporcionada amb un potencial impacte positiu en el control de la transmissió” perquè evita “situacions de contacte de risc vinculades a entorns socials”.
L’executiu espanyol justifica que adopti la mesura a tot l’Estat perquè “els indicadors epidemiològics actuals situen gairebé tot el territori nacional en un nivell de risc alt o molt alt d’acord als estàndards nacionals i internacionals tret Canàries”, que “presenta una evolució favorable”.
També justifica la limitació de les reunions a sis persones pel fet que les trobades socials i familiars, tan en l’àmbit públic com en el privat “suposen gairebé un terç dels brots” i “representen una quarta part dels casos”. La limitació de la mida dels grups en llocs púbics i privats i la reducció de contactes entre persones no convivents formen part del conjunt de mesures socials de l’estratègia integral de l’OMS per contribuir a aturar les cadenes de transmissió”.
Apunta que cal evitar la mobilitat perquè “els moviments de persones des d’unitats territorials d’alta incidència a altres de menor incidència suposen un risc elevat de difusió geogràfica”. En tot cas estableix que seran les CCAA les que decidiran el confinament total o parcial del seu territori.
Toc de queda
D’aquesta manera, el decret fixa un toc de queda entre les 23h i les 6h en què les persones només podran circular per les vies o espais públics per adquirir medicaments o béns de primera necessitat, assistir a centres d’atenció veterinària, complir les obligacions laborals, tornar a la seva residència habitual, assistir o cuidar dependents, menors i gent gran, per causa de força major o per repostar a les estacions de servei.
Les CCAA poden avançar o endarrerir l’inici del toc de queda una hora. És a dir, que comenci a les 22h o a les 0h, i que finalitzi a les 5h o a les 7h.
Reunions de sis persones
El decret també fixa la limitació de reunions a un màxim de sis persones tret que es tracti de convivents, una mesura que segons el document tindrà una durada mínima de set dies. Des del principi les CCAA podran modificar a la baixa aquesta xifra de sis persones si ho consideren oportú. Amb tot, les CCAA també podran demanar aixecar aquesta mesura “a la vista de l’evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics i socials”, però sempre passats aquests primers set dies.
De fet, el decret estableix que les comunitats podran “modular, flexibilitzar i suspendre l’aplicació de les mesures” sempre “a la vista de l’evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics, socials, econòmics i de mobilitat” i “prèvia comunicació al Ministeri de Sanitat”.
En tot cas el decret deixa clar que el Consell Interterritorial de Sanitat podrà establir indicadors de referència i criteris de valoració del risc, a més d’adoptar altres acords.
Es poden prohibir manifestacions
Pel que fa a les manifestacions, el decret estableix que es “podran limitar, condicionar o prohibir quan a la comunicació prèvia els promotors no puguin garantir la distància personal necessària per impedir contagis”.
Llocs de culte
El decret afecta els llocs de culte. Permet que les CCAA estableixin límits d’aforaments per a les reunions, celebracions i trobades religioses, tot i que en aquest cas no específica quines han de ser aquestes limitacions.
Possible pròrroga
El decret ja parla de la possibilitat de la pròrroga que el govern espanyol vol portar fins el 8 d’abril. En cas de pròrroga fixa que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, compareixerà quinzenalment a la Comissió de Sanitat del Congrés per retre comptes de l’aplicació de les mesures previstes.
Règim sancionador
El decret no estableix un règim sancionador propi i només diu que l’incompliment de les ordres o la resistència a acatar-les serà sancionat d’acord a la Llei Orgànica 4/1981.
Eleccions amb normalitat
Catalunya celebra eleccions el 14 de febrer, fet que situa els comicis dins del rang d’aplicació d’una possible pròrroga de l’estat d’alarma. El decret diu ja que la vigència de l’estat d’alarma “no impedirà el desenvolupament ni la realització de les actuacions electorals precises per a la celebració d’eleccions convocades a parlaments de comunitats autònomes”.
Pla general de la concentració dels treballadors del sector de l’estètica feta a Tarragona divendres passat. Foto: ACN
Estem vivint temps que marcaran generacions i no és fàcil adonar-nos-en perquè estem massa immersos en el dia a dia. John Reed va escriure sobre els deu dies que van canviar la Història. I en aquest món trasbalsat, cada 24 hores obliga a reescriure el futur. La Covid-19 ha fet recuperar paraules que semblaven plenes de pols als llibres de tapa dura com toc de queda, i ha fet rememorar els temors a viure un altre confinament. Per això en un resum setmanal que vulgui donar pinzellades de les notícies més importants o rellevants segons el nostre punt de vista la pandèmia ha d’estar present de manera significativa.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona entrarà aquest diumenge en el capítol del toc de queda, com la resta del país amb gairebé tota seguretat, amb pocs motius per ser optimistes a curt termini. En només 24 hores s’han detectat per totes les proves 342 nous infectats de Covid-19, fins a un total acumulat d’11.283. El passat dilluns dia 12 era de només 8.125. També cal sumar una nova defunció causada directament pel virus, que deixa el registre provisional de defuncions oficials en 479 (447 el dia 12).
Alhora, la pressió sobre el sistema sanitari al territori comença a ser notable. Les dades del Departament de Salut d’aquest diumenge fixen en 151 el nombre de pacients ingressats en centres hospitalaris (19 més que ahir), dels quals 27 en UCI (1 més).
El risc de rebrot no presenta canvis, és a dir, disparat com un coet ja arriba a 871 (121 punts més que ahir), mentre que la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) l’acompanya amb un creixement de set dècimes, 1,75. La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 335,96 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de gairebé 511, mentre que en l’interval anterior era de 306.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot torna a pujar fins als 627
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 2.881 casos confirmats per PCR o antígens (274 més que en el balanç anterior) i 3.079 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 68 persones, cap més en l’últim balanç. Entre el 15 i el 21 d’octubre es van notificar dues defuncions, cap en l’interval anterior.
El risc de rebrot puja 214 punts i ara és de 627. La setmana anterior era de 458. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens en els darrers set dies és de 314,94 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 518, pels 373 de la setmana anterior.
L’Rt puja fins a l’1,25, mentre que la setmana anterior era d’1,21. Segons l’últim balanç, hi ha 41 persones ingressades (+10), nou a l’UCI (ídem). Entre el 15 i el 21 d’octubre hi havia 22 ingressats, 7 a l’UCI. La setmana anterior van ser 14 hospitalitzats i 3 a la unitat de crítics.
Catalunya: El risc de rebrot arriba a 788 punts (+75), l’Rt creix fins a l’1,53 i la incidència a 14 dies és de 534
En l’àmbit de país, el risc de rebrot a Catalunya puja 75 punts més en un sol dia i arriba als 788 punts, segons les dades actualitzades del Departament de Salut, que ha començat a donar també la dada d’incidència a 14 dies, i que se situa en 534. L’Rt creix tres centèsimes, d’1,50 a 1,53. En l’actualització de dades s’han declarat 4.820 nous casos confirmats per PCR o tests d’antígens (TA), fins als 203.188 des de l’inici de la pandèmia. Segons l’últim balanç, l’11,98% de les proves que es fan donen positiu. També s’ha informat de 21 noves morts, amb un total de 13.794.
D’altra banda, hi ha 142 ingressats més per coronavirus als hospitals catalans, amb un total de 1.885 persones, 342 de les quals a l’UCI (+17).
El brot de covid-19 a la residència Vima de Sant Carles de la Ràpita afecta 53 persones, dels quals 50 són usuaris i tres són professionals, segons ha informat el Departament de Salut. El brot es va declarar aquest dimecres per diferents persones simptomàtiques. Des d’aleshores s’han fet 150 proves PCR a usuaris i 80 més a treballadors. El centre es troba sectoritzat amb una planta covid i les persones negatives estan en aïllament preventiu. D’altra banda, s’ha detectat un brot a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa que, de moment, afecta tres usuaris i sis professionals. També se n’ha declarat un altre a la residència l’Àngel d’Apasa d’Amposta i que afecta cinc persones usuàries.
De la residència Vima s’han derivat vuit pacients: sis a l’Hospital Comarcal d’Amposta i dos més a l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa. Salut ha informat que des d’Atenció Primària se segueix fent atenció mèdica diària a totes les persones del centre.
En relació al brot de la residència l’Àngel d’Apasa, totes les persones negatives s’han traslladat al recurs alternatiu Lo Goleró, preparat per atendre persones amb discapacitat.
Pel que fa al brot de l’Hospital Comarcal d’Amposta, actualment afecta sis usuaris i dos professionals. El centre té tretze pacients ingressats amb covid positiu tenint en compte els propis del brot i els que ha ingressat d’altres centres. Així mateix, s’han restringit les visites als usuaris ingressats. A partir de dilluns es reprendrà l’activitat quirúrgica en Cirurgia Major Ambulatòria i estarà operativa l’antiga residència d’Amposta, que ja es va habilitar durant la primera onada de la pandèmia, per tal que pugui acollir pacients d’atenció intermèdia.
Per la seva banda, el Verge de la Cinta limitarà l’activitat quirúrgica a partir de dilluns, i es faran només intervencions oncològiques, les urgències i la Cirurgia Major Ambulatòria. El centre també ha restringit les visites als malalts ingressats. Des de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre s’informa que en trobar-nos en Fase 1 del Pla de Contingència, els centres s’organitzen per donar una resposta territorial a les necessitats assistencials que puguin sorgir els pròxims dies.
El gerent d’Ematsa, Daniel Milán, i del president d’Ematsa, Jordi Fortuny; en la presentació del sistema de detecció i anàlisi de la Covid a les aigües residuals de Tarragona. Foto: ACN
L’anàlisi de les aigües residuals de Tarragona està permetent detectar l’augment de casos de covid-19 a la ciutat amb dos o tres dies d’antelació. Des de l’empresa d’aigües Ematsa van començar a buscar restes del virus SARS-CoV-2 a l’abril i des de fa uns mesos traslladen els resultats dos cops per setmana al Departament de Salut, amb el qual es reuneixen cada quinze dies per tractar la situació. El gerent d’Ematsa, Daniel Milan, explica a l’ACN que hi ha una correlació entre les dades de les analítiques i l’evolució dels contagis que s’acaba constatant des de Salut. El mostreig també es fa per barris, fet que permet les autoritats sanitàries treballar amb més precisió a l’hora de prendre decisions.
Segons diferents estudis científics, el cos humà expulsa restes del virus dies abans que es manifestin els símptomes; i aquestes restes acaben a les aigües residuals que es tracten a les depuradores. Durant uns mesos, Ematsa va treballar amb un procés de validació del sistema d’anàlisi i recollida de mostres per poder donar un valor científic al procés. De fet, la companyia es va integrar en dos projectes internacionals. Un d’ells està impulsat per la Comissió Europea, agrupa les dades de 90 depuradores i laboratoris d’arreu d’Europa i fixa estàndards per tal que els resultats siguin fiables i comparables. Les mostres s’analitzen amb tècniques de biologia molecular (PCR).
Milan valora que el sistema permet “una certa capacitat d’anticipació”, d’entre 48 i 72 hores. Les anàlisis es fan a la depuradora de Tarragona, a la qual hi arriben les aigües residuals de tota la ciutat, la Canonja i els Pallaresos. A més, poden estudiar les partícules per Àrea Bàsica Sanitària, que en certa manera equivaldrien a barris. Són vuit: La Canonja i Campclar; Torreforta i Eixample sud; Serrallo, Llevant, Sant Pere i Sant Pau; Eixample nou i nord; Sant Salvador i els Pallaresos; i Part Alta. En algun cas fins i tot poden “subsectoritzar” cada districte, fet que els permet tenir “més informació”. “L’objectiu és tenir un sistema més robust d’anàlisi”, defensa el gerent d’Ematsa.
Amb tot, reconeix que a l’estiu han tingut “resultats molt baixos” de covid-19, però “ara estan pujant altre cop”. “Salut ho processa com una dada més a tenir en compte a l’hora de prendre decisions”, assenyala, i quan les mostres “indiquen que es creua algun llindar perillós”, el departament actua.
Eina econòmica i amb recorregut
Milan indica que fins ara el control i la vigilància de les aigües residuals per estudiar la salut d’una comunitat era “incipient”. “Es controlaven paràmetres de consum de drogues il·lícites o de la polio, però ara s’estan posant les bases per consolidar aquesta eina com una eina de control de la salut pública”, assenyala. Tal com comenta, l’aigua residual “dona informació de manera relativament barata”.
En el cas de la covid-19, a més, té el valor que detecta els asimptomàtics, ja que “també excreten fragments de coronavirus”. Segons el gerent, a les aigües s’hi poden buscar patògens, antidepressius o agents de resistència als antibiòtics, entre altres, i avança que la Comissió Europa hi està treballant amb força.
Els familiars dels avis de la residència Les Vinyes de Falset estudien emprendre accions legals contra els gestors del centre, que pateix un brot de covid-19 amb més de 130 positius i més d’una quinzena de morts. Així es desprèn de la carta que han adreçat a l’equip directiu, on rebaten el comunicat emès per l’empresa titular, Grupo Bastón de Oro. El centre va ser intervingut fa uns dies per la Generalitat. En la missiva, els parents sostenen que els treballadors –als quals defensen- no han tingut els EPI necessari, que no s’ha aplicat correctament el Pla de Contingència del Govern i que el volum de la plantilla era insuficient. L’empresa, en canvi, critica que la intervenció de la Generalitat es va fer “sense avís previ”.
Els familiars indiquen que es posaran en mans de l’Ajuntament de Falset, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i d’un “assessor jurídic per tal d’esbrinar les responsabilitat que calgui exigir”. Consideren que si la covid-19 no va entrar a la residència a la primavera va ser per “sort” perquè no hi havia les mesures de seguretat necessàries. De fet, asseguren que els treballadors es van haver de fer els equips de protecció amb bosses d’escombraries i utilitzar les mascaretes més hores de les recomanades.
Per altra banda, indiquen que el virus va entrar a la residència a través “d’una auxiliar” contagiada, i que les mancances van fer que no es pogués controlar. Entre aquestes, menys personal de l’establert per les ràtios i treballadors sense la qualificació adequada, denuncien.
Imatge de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Foto: ACN
L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, davant la situació actual de la pandèmia de la Covid19, ha reorganitzat determinades activitats assistencials programables i demorables.
A partir del pròxim dilluns 26 d’octubre reduirà l’activitat quirúrgica de la CMA (Cirurgia Major Ambulatòria). En aquest cas, les intervencions només es faran als matins, anul·lant les programades per la tarda..Així mateix, se suspenen els ingressos a la Unitat Hospitalària de Desintoxicació.
La Federació Catalana de Futbol proposa l’aixecament, el més aviat possible, de les mesures restrictives en l’esport federat i la tornada a una pràctica esportiva segura i responsable, després d’elaborar un informe detallat sobre l’adaptació de la competició a les limitacions establertes per les autoritats amb motiu de la Covid-19.
El document, traslladat a la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física per al seu coneixement, estudi i treball conjunt entre els dos organismes, vol constatar que el futbol i el futbol sala català garanteixen una pràctica esportiva segura, a través de l’aplicació del Protocol Covid-19 de l’FCF en tots els camps i pavellons de Catalunya. A més, l’ens federatiu aporta diversos arguments per poder posar fi a la prohibició de la pràctica esportiva federada en pròximes dates.
Les principals conclusions L’informe, elaborat per la Secretaria General de l’FCF, amb les aportacions dels departaments de competició, jurídic i la Lliga Catalana de Futbol Sala, defensa la idoneïtat de la tornada de les competicions oficials d’àmbit territorial, a través de les següents conclusions:
• La Federació ha dut a terme un esforç organitzatiu per adaptar les competicions a la situació de crisi sanitària, fent una aposta clara pel criteri de proximitat, afavorit per l’estructura piramidal de les categories. Aquesta condició permet que el gran gruix de partits es disputin per proximitat geogràfica dins de la regió sanitària, o fins i tot de la mateixa comarca.
• Les competicions es disputen entre grups estables i permanents, verificats a través de sistemes informàtics fiables, i amb la resta de garanties sanitàries vigents,tal com estableix el Pla d’Acció pel Desconfinament Esportiu a Catalunya.
• La taxa de partits ajornats per positius, o contactes amb positius, se situa al voltant del 5,5% després de més de 17.500 encontres disputats des del passat 1 de juliol, sense que consti algun brot derivat directament de la pràctica del futbol o futbol sala en cap club.
• La prohibició de disputar competicions oficials no ha contribuït a reduir els desplaçaments, ni a desconcentrar persones que no conviuen habitualment juntes. S’estan produint desplaçaments per realitzar altres activitats, com ara visites a la natura, i la mesura fomenta tanmateix la pràctica d’activitats no regulades, com ara partits sense autorització federativa, ni control arbitral.
• L’impacte econòmic de la paràlisi de l’activitat federada, en cas de decidir-se la prolongació de la suspensió de les competicions, pot portar l’entitat a no poder atendre els seus compromisos econòmics ni suportar més endeutament, després de la situació patida en el primer confinament.
Propostes de futur immediat
Atenent als fets esmentats, i tenint en compte l’escenari epidemiològic actual, la Federació Catalana de Futbol planteja en l’informe la represa de les competicions federades d’una forma condicionada fins el moment en què millori la situació sanitària, amb els següents termes:
• La disputa sense públic de tots els partits amb jugadors majors de 16 anys. En els casos d’activitats on hi participin menors d’aquesta edat, permetre l’entrada d’un adult per esportista.
• La no utilització de vestidors, tret de l’àrbitre i l’equip visitant quan hagi de desplaçar-se més de 50 quilòmetres des de la seva localitat fins al recinte esportiu. En aquest supòsit, habilitar almenys dos vestidors per garantir l’espai interpersonal.
A la vegada, el dossier també recull la possibilitat d’establir un mecanisme de coordinació amb les autoritats sanitàries, per comunicar amb freqüència setmanal els casos positius dels quals s’ha tingut coneixement, amb el compromís que si es confirma un augment de casos en l’esport federat, puguin adoptar-se mesures més restrictives.
Fins ahir es concentraven els pacient crítics i aguts a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i els d’atenció intermèdia a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús.
La Regió Sanitària Terres de l’Ebre, conjuntament amb els proveïdors del territori, aplica des d’ahir una nova fase del Pla de Contingència pel qual tots els centres hospitalaris de la regió ja ingressen pacients covid positius.
Fins ahir els pacients covid positiu aguts i crítics es concentraven a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i els que requerien atenció intermèdia a l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa.
Donada la situació actual, la resta de centres ingressaran pacients covid positiu. L’aplicació del Pla de Contingència, en aquests moments també estipula que, en la mesura que sigui possible tots els centres hospitalaris mantindran, de moment, l’activitat quirúrgica, sempre garantint la seguretat tant d’usuaris com de professionals.
En aquests moments, l’únic centre que des d’ahir no podrà fer activitat quirúrgica és l’Hospital Comarcal d’Amposta, arran d’un brot detectar ahir. Un cop es tinguin els resultats dels cribratges que s’hi estan realitzant avui es prendran les mesures corresponent. Des d’ahir s’hi ha anul·lat tota activitat quedant operatives les urgències. En aquest sentit, es treballa per poder continuar mantenir l’activitat quirúrgica.
Pel que fa a la pressió assistencial covid a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta compta amb 16 hospitalitzats positius i 6 a l’UCI; l’Hospital Comarcal d’Amposta té 6 positius ingressats; l’Hospital de la Santa Creu té 25 positius dels quals 16 corresponen al brot detectat els passats dies; l’Hospital de Móra d’Ebre té 1 positiu ingressat.
Finalment, cal assenyalar que a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre ja es disposen des d’aquesta setmana, els testos antigènics ràpids que s’utilitzaran als hospitals d’aguts i als CAP que permeten tenir el diagnòstic en 20 minuts i que s’aplicaran a malalts simptomàtics. Aquests tests donaran una major agilitat en la confirmació dels resultats.
Cap notícia que inviti a l’optimisme, excepte que no en les darreres 24 hores no s’ha afegit cap mort a una estadística implacable. La Regió Sanitària del Camp de Tarragona suma 230 nous casos positius detectats per totes les proves (no exclusivament PCR), només un per sota del rècord mensual assolit dimarts passat (231), fins a un total acumulat des de l’inici de la pandèmia de 10.119. La xifra de defuncions no varia, 472, per primer cop des de divendres passat.
La resta d’indicadors són contundents i certifiquen la solidesa a la incidència del virus al territori. El risc de rebrot torna a batre rècords i es dispara fins a 567,13 punts. És a dir, 42 més que ahir i 423 més que dilluns 5 d’octubre, una data en la qual la situació semblava més que control·lada. La velocitat de propagació de la malaltia continua confirmant el canvi de tendència a l’alça iniciada a dimarts i s’incrementa en 8 dècimes fins arribar a 1,51. La taxa de confirmats per PCR se situa en 224,85 per cada 100.000 habitants.
El nombre de persones ingressades en centres hospitalaris és de 123 (15 més que ahir, el creixement més gran en tot el que portem de mes), dels quals 21 en UCI (1 més).
Terres de l’Ebre: els valors baixen
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 2.444 casos confirmats per PCR o antígens (39 més que en el balanç anterior) i 2.642 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 66 persones, les mateixes que en l’últim balanç. El risc de rebrot baixa 9 punts i ara és de 464. La setmana anterior era de 417.
Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens en els darrers set dies és de 207,7 per cada 100.000 habitants. L’Rt baixa tres centèsimes fins a l’1,16, mentre que la setmana anterior era d’1,21. Segons l’últim balanç, hi ha 22 persones ingressades, set a l’UCI.
Catalunya: Es declaren 3.998 nous casos confirmats per PCR, 3 morts i 184 ingressats més
El risc de rebrot per covid-19 a Catalunya puja 25,5 punts més i ja arriba als 566,92 punts. L’Rt creix dues centèsimes, d’1,38 a 1,40. En l’actualització de dades s’han declarat 3.998 nous casos confirmats per PCR o tests d’antígens (TA), fins als 187.142 des de l’inici de la pandèmia. Segons l’últim balanç, el 10,88% de les proves que es fan donen positiu. També s’ha informat de 3 noves morts a Catalunya, amb un total de 13.704. D’altra banda, hi ha 184 ingressats més per coronavirus als hospitals catalans, amb un total de 1.626 persones, 282 de les quals a l’UCI (+39).
El risc de rebrot continua a l’alça i està ja en gairebé 567 punts, 25 punts més en 24 hores. Era de 423,85 entre el 5 i l’11 d’octubre. L’Rt puja dues centèsimes, fins a l’1,40, mentre que la setmana anterior era d’1,48.
Pel que fa als casos confirmats per PCR o tests d’antígens (TA), en el període del 12 al 18 d’octubre n’hi va haver 18.174, xifra clarament superior al període anterior, del 5 a l’11 d’octubre, quan se’n van confirmar 13.877. Això situa l’actual taxa de confirmats per PCR/TA en 236,89 per cada 100.000 habitants, força més alta que en el període anterior (180,88). Durant l’última setmana s’han fet 173.444 proves PCR o TA, de les quals un 10,88% han donat positiu, també per sobre del percentatge de l’interval anterior (8,57%). La mitjana d’edat de les persones positives s’ha situat en 39,23 anys.
L’evolució de la covid-19 impedeix les actuacions de la Fira del Circ de Catalunya, que havia de començar divendres.
L’Ajuntament de Reus ha informat que suspèn totes les actuacions del Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya a causa de l’evolució de la covid-19. El certamen s’havia de celebrar entre el 23 i el 25 d’octubre i tenia previstos una quarantena d’espectacles d’unes vint companyies. “És una decisió dolorosa i desagradable”, ha afirmat el regidor de Cultura reusenc, Daniel Recasens. El responsable municipal de Salut, Òscar Subirats, ha indicat que amb el festival “es generaven uns fluxos de gent que en la situació que es troba Reus, tenia sentit ser proactius” i suspendre la programació. El Trapezi s’havia de fer al maig, però per la pandèmia es va dividir en tres moments. El darrer eren les funcions i és l’únic que no s’haurà pogut fer.
Recasens ha assegurat que la decisió s’ha pres “fa molt poques hores” i que en la reunió de divendres passat del comitè d’emergències municipal es va decidir mantenir-lo. “A partir del darrer cap de setmana el risc de rebrot ha anat enfilant-se, i la previsió pels propers dies és la mateixa, sinó molt pitjor”, ha lamentat.
Tot i la suspensió del Trapezi, Recasens ha volgut remarcar que el consistori continua apostant per la cultura i que la decisió “no és extrapolable a res”. “Continuem pensant que la cultura és segura, i per això prenem aquesta decisió. Estem convençuts que espectacle a espectacle podíem assegurar el Trapezi, però el paquet és molt gran”, ha dit en referència al total de funcions previstes. Amb tot, ha garantit el retorn dels diners de totes les entrades venudes. “Teníem una molt bona entrada garantida”, ha afegit, i ha emplaçat els seguidors de la fira a la propera edició, la 25a, que “serà molt especial”. “Veurem com i quan la farem, però la treballarem”, ha insistit.
El director artístic del certamen, Leandro Mendoza, ha manifestat que dividir el Trapezi en tres moments “va ser una bona decisió”. “Hem de trobar noves fórmules, estem fent un camí nou per una situació nova”, ha indicat en referència al futur.
Per la seva banda, Subirats ha comentat que la decisió no s’ha pres “per prudència ni per por”. “Ha estat el resultat de l’anàlisi de les dades actuals i per les consultes que hem fet a nivell d’autoritats sanitàries”, ha emfatitzat. “Hem de conviure amb el virus, però per conviure-hi no podem fer vida normal”, ha constatat.
Imatge de la plaça de la Font el primer dia del tancament de bars i restaurants decretat per l’executiu català. Foto: Tarragona21
L’AEH Tarragona Ciutat i la Plataforma Empreses, Ciutadania i Entitats de Tarragona han convocat per aquest dijous 22 d’octubre, a les 19 hores, al carrer Sant Francesc un acte de protesta contra les mesures de prevenció contra la Covid aprovades pel Govern de la Generalitat.
“En cap moment posem en qüestió les decisions dels científics i metges, i estem totalment d’acord que sense salut no hi ha economia”, afirmen en un comunicat conjunt fet públic aquest dimarts. “Però creiem -afegeix- que les mesures adoptades per la Generalitat busquen acabar amb la sociabilització i criminalitzen a l’hostaleria quan només el 3,5% dels contagis es produeixen en els negocis del sector”.
Les dues entitats cosideren “que aquestes mesures empenyen a la gent a socialitzar-se als domicilis particulars, platges, muntanya i fent ‘botellons’, llocs que són precisament el major focus de contagi, en comptes de socialitzar-se en un ambient controlat on l’hostaler fa complir la normativa i no es produeixen contagis. Per aquests motius, exigim la reobertura de l’hostaleria i l’oci nocturn”.
També demanen un major control per als qui no compleixen la normativa. “La immensa majoria de l’hostaleria compleix amb les seves obligacions i tot i així, pateix les conseqüències de l’incompliment de poques persones. Demanem a la Generalitat que ajudi als ajuntaments en les tasques de control del compliment de les mesures anti Covid”, reclamen a la nota.
Consideren també necessari elaborar un pla “basat en criteris objectius i científics. Que s’estableixin uns paràmetres i unes mesures restrictives progressives, i que no actuïn només quan estan amb l’aigua a coll. Demanem que tinguin en compte les diferents realitats de cada regió sanitària amb l’adopció i la retirada de mesures en funció dels seus casos”.
“Queda demostrat que no tenen capacitat econòmica per ajudar de veritat al sector”, denuncien. “Amb el que ens han ofert fins ara, no ens arriba ni per pagar un rebut de la llum. Per això creiem que és millor que els 40 milions d’euros promesos, s’utilitzin per a la compra de test ràpids, reforç de rastrejadors i atenció primària o per evitar la massificació dels mitjans de transport. El dany a l’hostaleria ja està fet i, per la seva mala gestió, no tenen la capacitat econòmica d’ajudar-nos de veritat. Llavors, almenys que evitin que haguem de tancar una altra vegada”.
“Demanem uns polítics valents, amb capacitat d’escolta i que prenguin decisions de manera ràpida i no quan ja no hi hagi més remei. Al sector se’ns va convocar per comunicar-nos el tancament, en cap cas per demanar-nos opinió ni ajuda. Els professionals de sector tenim molt a dir i podem ajudar, ja que ningú millor que nosaltres coneix la professió”, asseguren al comunicat. “Volem que es deixi de polititzar la pandèmia i que s’acabin les guerres ideològiques. Estan jugant amb el patiment de moltes famílies i el futur de molts tarragonins. I a qui no sigui capaç de fer-ho, li demanem que s’aparti i deixi pas a persones molt preparades i amb ganes d’ajudar”, conclou la nota.
L’AEHT, present a la concentració de divendres a la plaça Sant Jaume de Barcelona
L’AEHT també dona suport i estarà presesent a la concentració convocada per la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme – FIHRT-, aquest divendres 23 d’octubre, a les 12h del migdia, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, per rebutjar les noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya que afecten al sector de la restauració i que, concretament, han suspès les activitats de restauració, en tot tipus de locals i establiments.
Padesa ha defensat que no es pot plantejar “un tancament total” de la planta d’Amposta perquè l’escorxador és un dels establiments designats com a “essencials” per al subministrament d’aliments. Foto: Imagina Ràdio
Padesa manté en quarantena 186 treballadors de la planta d’Amposta i 107 més en aïllament a l’espera de resultats del cribratge que s’ha finalitzat aquest dilluns a tota la plantilla – 395 empleats- de l’escorxador del Montsià. Fins ara s’han detectat 63 positius de covid-19 però s’ha decidit, amb el Departament de Salut, que els 112 treballadors que es van fer la PCR el mateix dia i van donar negatiu es mantinguin en quarantena, per ser contactes estrets. També estan aïllats els 2 positius inicials i els 9 contactes estrets d’aquests. L’empresa ha informat que durant 48 hores, aproximadament, la planta d’Amposta queda “en serveis mínims” amb el 20% dels treballadors en actiu que han passat tots els cribratges amb resultats negatius.
Padesa ha defensat que no es pot plantejar “un tancament total” de la planta d’Amposta perquè l’escorxador forma part del sector primari i és un dels establiments designats com a “essencials” per al subministrament d’aliments, motiu pel qual no ha aturat la seva activitat des de l’inici de la pandèmia. Padesa ja va fer un cribratge a les seves plantes a l’estiu i ha patit les últimes setmanes un altre brot a la planta de Roquetes amb més de 250 treballadors contagiats.
Padesa i el Departament de Salut han intensificat les mesures preventives establertes per les autoritats sanitàries i “prendran l’estratègia de seguiment més adequada” quan es coneguin els resultats dels cribratges d’aquest dilluns.
El PROCICAT ha aprovat aquest matí una resolució amb noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya.
D’una banda, s’ha establert que els comerços que habitualment romanen obertes les 24 hores del dia –per exemple, les botigues de conveniència, les annexes a les benzineres, o les ubicades en municipis turístics- tanquin a les 22h i no puguin reobrir les 7h.
D’altra banda, l’organisme interdepartamental concreta que a les àrees de servei d’autopistes i altres vies, les activitats de restauració es podran prestar exclusivament mitjançant serveis d’entrega al mateix establiment, sense utilitzar els espais interiors i garantint en tot cas en l’interior de l’establiment l’entrega individual i separada a cada client.
A més, se suspenen les activitats cíviques i comunitàries grupals –com, per exemple, als equipaments cívics- que impliquin presencialitat, llevat que es facin per mitjans telemàtics sense que impliqui la presencialitat dels participants. S’exceptuen d’aquesta suspensió els programes i activitats d’intervenció socioeducativa, lleure educatiu i d’educació en el lleure d’infants, adolescents i programes de suport juvenil, així com activitats d’intervenció social i personals com els menjadors de caràcter social.
Aquestes limitacions són conformes amb les orientacions de l’Organització Mundial de la Salut i es consideren, d’acord amb les dades epidemiològiques i assistencials actuals, mesures proporcionals, idònies, necessàries i justificades per al control de contagis i protecció dels drets a la vida, la integritat física i la salut de tota la població -específicament dels col·lectius més vulnerables- i per garantir la capacitat d’atenció del sistema sanitari, tant de les demandes generades per la pandèmia com de les derivades d’altres patologies.
El Departament de Salut ha intervingut la residència Les Vinyes de Falset per la situació complexa en quant a contagis que presenta aquest centre d’atenció a la gent gran, amb un brot de covid-19 que afecta 109 residents i 22 treballadors. Per la seva banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha obert un expedient sancionador, i no es descarta la presa de mesures cautelars, davant dels incompliments en l’aplicació de les mesures específiques en matèria de gestió de la crisi sanitària als centres residencials.
Per tal d’estabilitzar la situació al centre residencial, el Departament de Salut n’ha assignat provisionalment la direcció i la gestió, fins ara a mans de Corfalin, a STS, Gestió de Serveis Sociosanitaris. Les dotacions de personal que siguin necessàries al centre residencial les aportarà la nova gestora i el personal actual del centre en quedarà sota la seva direcció.
Aquesta intervenció té l’objectiu principal de realitzar un pla d’actuació que garanteixi la viabilitat tècnica de la residència en el seu conjunt tant en aspectes sanitaris, socials, organitzatius i de gestió de qualitat a curt i mig termini.
L’aportació concreta de recursos humans de la nova gestora estarà condicionada a la realització d’una auditoria integral inicial que permeti determinar l’estat de la situació de la residència.
Salut ha adoptat la intervenció com a mesura, atès que els informes constaten que el centre es troba en una situació excepcional d’impossibilitat per complir amb l’Ordre SND/265/2020, de 19 de març, de mesures relatives a les residències de persones grans i centres sociosanitaris davant la situació de crisi ocasionada per la covid-19. Després de visitar el centre les darreres setmanes, el Servei d’Inspecció del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i Salut Pública han constatat la necessitat d’aplicar la intervenció de la residència
Imatge de la plaça de la Font aquest matí. Fotos: Tarragona21
Imatge trista la que presenten des d’aquest divendres els carrers de Tarragona. Els bars i restaurants han tancar en compliment de les mesures anticovid anunciades pel govern de la Generalitat amb una durada de 15 dies, i que també restrigeixen altres aspectes de l’activitat social de cara a reduir la mobilitat dels ciutadans. A l’espera de la resolució judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que hauria de decidir avui si dona validesa o no a les decisions de l’executiu, tornen algunes sensacions vinculades al confinament estricte que va viure el país durant més de dos mesos. Tot plegat, un toc d’advertència que hauria de servir per baixar el risc de rebrot i la propagació del virus entre la població.
La decisió de Salut afecta uns 45.000 establiments i més d’un 6% dels treballadors al país, segons càlculs de PIMEC, i suposa un cop dur per un sector que tot just començava a aixecar el cap després del confinament. La gran majoria dels bars i restaurants han optat per abaixar la persiana i recollir les terrasses, però també hi ha establiments que ofereixen menjar i begudes per emportar o a domicili. En alguns municipis, com a Vilobí d’Onyar, els bars han obert a primera hora davant de la confusió sobre el DOGC i el TSJC, però han tancat poc després seguint les indicacions de les autoritats municipals.
Els restauradors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre han viscut amb resignació i indignació el primer matí amb els negocis tancats. A la plaça de la Font Tarragona ja no s’ha obert cap de les habituals terrasses que s’estenen a banda i banda i només dos restaurants seguien treballant per oferir menjar per emportar. Alguns turistes prenien cafè o esperaven les seves comandes, aquest migdia, asseguts en bancs. A l’Ebre els restauradors també han demanat a la clientela que aposti per encarregar-los àpats a domicili, en un territori on aquest hàbit està poc estès. Una setantena d’empresaris de Tortosa han fet una improvisada cassolada davant de la seu del Govern, enfadats per “les formes i la poca anticipació” amb què s’ha aplicat la mesura.
El bullici habitual a les terrasses de la plaça de la Font ha desaparegut aquest divendres al matí en el primer dia de restriccions. Eren ben pocs els treballadors que feinejaven a l’interior dels locals, ja que la gran majoria de bars i restaurants han abaixat la persiana, a excepció de dos d’ells. Es tracta de la pizzeria Mistral que aquest migdia ja oferia menjar per emportar i comandes a domicili, ja que, segons ha explicat a l’ACN el seu encarregat, Javier Martínez, des del principi del desconfinament s’han estat preparant per oferir aquest servei. Amb tot, es mostra resignat davant de les noves restriccions perquè podran sobreviure als quinze de tancament decretats però “serà difícil” perquè les vendes a domicili són “residuals”. “Ho farem perquè hem fet les coses ben fetes, però cada vegada costa més”, ha afegit Martínez.
Comparteix parer Robert Icerte, el director comercial del grup Sol Ric, que com la pizzeria Mistral han aixecat la persiana aquest migdia. “El sector es veurà molt afectat, l’estiu no ha estat dels més bons, el setembre és un mes espectacular a la plaça de la Font – la ciutat celebra la festa major- i aquest ha estat molt modest. Les passarem molt negres per arribar a l’hivern, però sempre ens queda l’esperança i les ganes de treballar”, ha assegurat el director comercial.
Tot i això, aquest restaurant s’està adaptant a les noves restriccions i ha reduït la carta, oferint opcions perquè els clients puguin encarregar un àpat complet tant als migdies com per les nits. “Ens estem adaptant i preparant per poder donar servei als nostres clients tant de ‘take away’ com amb ‘delibery’, Glovo i Uber”, ha destacat Icerte però ha lamentat que aproximadament el 60% de la seva plantilla estigui en ERTO.
L’Alejandro, repartidor de Glovo, ja recollia una comada aquest divendres al migdia. Els ‘riders’ de Tarragona preveuen que el tancament de bars i restaurants els suposi un increment “lleuger” de la feina i especialment dels encàrrec a restaurants de menjar ràpid, que són els que ja sol·liciten habitualment més serveis.
Alguns turistes que passejaven per la Part Alta de Tarragona aquest divendres al matí s’han mostrat sorpresos pel tancament de bars i restaurants perquè no eren coneixedors de l’entrada en vigor de les restriccions, com és el cas de dos joves francesos, però altres com en Rafel, de Madrid, que ha visitat la ciutat per motius laborals i familiars, veuen amb bons ulls les mesures del Govern. “És el que toca, tenim la desgràcia de tenir damunt una pandèmia, ens hem d’adaptar al que correspongui fins que no siguem capaços de superar-la”, ha dit assegut en un banc de la plaça de la Font, mentre es prenia un cafè.
Barcelona
Els restauradors han convocat una protesta aquest migdia a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per defensar que són espais segurs i reclamar ajudes. El Gremi de Restauració de la capital catalana considera que el tancament de bars i restaurants durant quinze dies “enfonsarà Barcelona” i “destruirà el motor” de l’economia.
A la capital, la majoria de bars i terrasses estan tancats, però també es veuen molts establiments que opten per servir cafès i esmorzar per emportar. La situació és similar arreu del país, tot i que en alguns municipis també s’han viscut moments de confusió.
És el cas de Vilobí d’Onyar, on tots els bars han obert de bon matí a l’espera de si el TSJC avalava el tancament. Això sí, els restauradors han tancat tan bon punt les autoritats municipals els han informat que, amb el decret del DOGC, l’obligació d’abaixar la persiana ja era ferma. Ara, molts opten també pel menjar a domicili.
Lleida
Una de les demarcacions on el tancament està causant més pessimisme és a Lleida, que ja va patir un confinament perimetral a l’estiu que va afectar negativament als 3.000 establiments i 11.000 llocs de feina del sector de la restauració.
La Cambra de Comerç de Lleida ha recordat les xifres per ajudar a veure “la magnitud de la tragèdia” de l’impacte econòmic i social de tancar el sector. Així mateix, des de la Cambra recorden l’enorme afectació que la mesura suposa a tots els proveïdors del sector, ja que moltes empreses tenen com a client únic o principal el sector de la restauració.
D’altra banda, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, dos de les comarques catalanes que actualment tenen l’índex de contagis i el risc de rebrot més baixos, van demanar dijous una distinció en les mesures per frenar el virus per territoris com els seus. Tant des dels respectius consells comarcals com des de la Federació d’Hostaleria es va apostar per estudiar mesures més “laxes” a les comarques amb menys risc.
Àlex Arenas ha lamentat que les autoritats no van respondre a temps a les advertències dels científics quan el coronavirus va arribar. Foto: URV
El catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Àlex Arenas, ha estat l’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural del curs acadèmic 2020-2021 de la universitat tarragonina.
Arenas ha remarcat el paper de les matemàtiques i la física en la gestió de la covid-19 i ha explicat com des del seu equip han adaptat els models existents d’anàlisis de pandèmies a la situació actual causada per la covid-19 a l’Estat des del mes de gener. El científic ha defensat que els seus models han predit amb força exactitud l’evolució del virus i ha lamentat que les autoritats no van respondre a temps a les advertències dels científics quan el coronavirus va arribar.
Arenas ha detallat el funcionament del número de reproducció bàsic de les pandèmies, conegut com a ‘R’ i que s’utilitza per quantificar la capacitat de contagi de la malaltia en una població. El catedràtic ha emfatitzat que els epidemiòlegs treballen amb “models compartimentals”, en els quals “s’estratifica el procés de la infecció en diferents fases”. Tot i això, les característiques de la covid-19 van fer que des del primer moment els experts s’adonessin que necessitaven un model “més complex que el que tenim fins ara”. En aquest sentit, el fet que hi hagi infectats asimptomàtics “ha complicat extraordinàriament el problema”.
En totes les variables que analitzaven també hi van haver d’incloure la mobilitat, així com van necessitar dividir el model per edats, ja que es va descobrir que “l’afectació del virus era diferent en nens, adults i gent gran”.
Amb tots els elements a la mà, Arenas ha recordat que des del febrer van “alertar les autoritats sanitàries”. “I a partir d’aquí és quan vam detectar les diferències entre polítics i científics. Cap de les autoritats va respondre a temps a les advertències, i quan es va complicar molt es van adonar que havien d’escoltar els científics”, ha lamentat. Amb tot, ha assegurat que al març es va actuar dues setmanes tard a l’hora de decretar el confinament total de la població.
L’altre gran error polític assenyalat per Arenas va arribar al juny. “Teníem un pla de desescalada que estava molt ben fet, amb terminis ben indicats i els períodes delimitats. Però Barcelona i Madrid es van saltar els períodes de dues setmanes per motius econòmics, i això va portar els problemes dels rebrots de l’estiu”, ha etzibat. També aleshores va intentar que des del Departament de Salut es posessin més rastrejadors, per ser proactius en la recerca de les cadenes de contacte, però ha afirmat que “durant mesos” no el van escoltar. “Per això estem en la fase que estem”, ha dit.
Adaptació a la virtualitat
La rectora de la URV, María José Figueras, ha remarcat en el seu discurs l’esforç fet per la universitat per adaptar-se a la virtualitat. “Ha estat un procés fet amb un temps rècord”, ha valorat positivament. Tot i això, ha reclamat un millor finançament per a les universitats públiques catalanes. “El nostre pressupost representa una petita fracció del que tenen universitats similars amb les quals compartim posició en els rànquings internacionals”, ha manifestat. Figueras també ha destacat el paper de la URV en la lluita contra la covid des de diferents vessants, com la recerca i el coneixement que genera.
En l’acte també hi han intervingut de manera telemàtica el conseller en funcions d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. El primer ha destacat la URV com un centre de referència territorial per vertebrar el Camp de Tarragona i el sud de Catalunya. “La URV és un model d’èxit com demostren els rànquings internacionals”, ha emfatitzat; i a la vegada ha posat de relleu que “el 95% dels estudiants de Catalunya estudien en el 5% de les millors universitats del món”.
Per la seva banda, Ricomà, ha posat de manifest que en el context actual com a societat es troben a faltar “els recursos que haurien d’haver anat a investigació i recerca” en els darrers anys i ha instat a treballar “amb projectes de transformació”. En la mateixa línia s’ha expressat el vicepresident del Consell Social de la URV, Josep Enric Carreres, que ha sostingut que “l’infrafinançament en sanitat i educació pública del país ja és una realitat comprovada”.
L’acte s’ha fet al Paraninf del rectorat de la URV sense públic i ha estat retransmès en directe a través d’internet.
Imatge de la roda de premsa de presentació de Tàrraco a Taula. Foto: Ajuntament
La resiliència de Tarraco Viva donava aire al sector de la restauració local en un moment crític. Les jornades gastronòmiques Tàrraco a Taula unien set restaurants per donar el toc culinari al festival de recreació històrica des de l’1 d’aquest mes fins al 18. Ara tot se n’ha anat en orris. En un primer moment s’havia informat des de l’Ajuntament la suspensió davant l’increment del risc de rebrot per la Covid-19. Hores més tard el consistori donava marxa enrere, només per veure com ahir la Generalitat decidia tancar el sector de la restauració durant quinnze dies a partir d’aquesta mateixa nit.
“La mesura arriba tot just quan els locals tenien les neveres plenes. La veritat és que ens ha agafat amb els pixats al ventre”, reconeix el president del col·lectiu de restauradors Tàrraco a Taula, Carlos Segarra, en declaracions a tarragona21. El desencís és evident perquè “les jornades havien anat de menys a més i el cap de setmana vinent era el plat fort. L’única solució és que algun restaurant decideixi fer plats per emportar, però fins avui ningú ens ha comunicat que hi estigui disposat”.
Les pèrdues són considerables, perquè més enllà de les consideracions laborals amb els treballadors “s’ha fet molta despesa en gènere per cuinar uns plats que necessiten a més molta maceració” i no són els habituals de les cartes dels locals. Per això Segarra només pot oferir dades orientatives, relacionades en “el que es deixarà d’ingressar. I en aquest capítol jo estimo les pèrdues en prop de 13.000 euros en total, fent un càlcul dels menús que es podrien haver servit entre els set restaurants participants”.
Pla general de l’accés principal a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Foto: ACN
L’augment de contagis a Catalunya s’està traduint ja en més pressió assistencial als hospital catalans, segons han explicat diferents responsables dels centres hospitalaris a l’ACN. Aquest és un dels grans temors del Govern en aquesta pandèmia i motiu pel qual s’estan a punt d’aplicar noves restriccions. El Parc Taulí i l’Hospital de Vic alerten que les xifres d’ingressos ja s’han “disparat”. El centre sabadellenc tem un escenari de “saturació”. A l’Hospital del Mar de Barcelona, per contra, l’increment d’hospitalitzacions encara no s’ha notat, però sí les arribades a Urgències, que s’han doblat. El mateix passa a Lleida, on obriran una segona planta covid aquesta setmana a l’Arnau de Vilanova.
La tendència a l’alça també es manifesta al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Així, aquest dijous l’hospital Joan XXIII de Tarragona ja té 33 persones ingressades per covid-19, de les quals 22 són a planta i onze a l’UCI. Per la seva banda, al Sant Joan de Reus aquest dimecres hi havia 25 persones a planta i onze més a l’UCI.
Des de Salut apunten que, de moment, hi ha “tranquil·litat” i que s’està lluny de la situació de col·lapse del març. De fet, el Joan XXIII encara no ha obert una segona UCI i a Reus les places addicionals que es van habilitar durant l’estiu permeten tenir coixí. Tot i això, l’arribada de pacients és constant. Així, en el conjunt dels dos hospitals, fa dues setmanes hi havia 32 pacients a planta i sis a UCI.
Per la seva banda, a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, el de referència a les Terres de l’Ebre, registra deu ingressos a planta i tres a UCI, dos més que la setmana passada. Amb tot, des de Salut s’indica que tampoc no s’ha arribat al límit de la capacitat del centre hospitalari.
Més d’un miler de persones ingressades arreu de Catalunya
Segons les últimes dades disponibles, hi ha més d’un miler de persones ingressades, en concret 1.024, amb un increment de 40 pacients en 24 hores. D’aquestes, n’hi ha 189 a l’UCI, disset més en les últimes hores.
L’Hospital Clínic ha notat en els darrers dies un creixement dels pacients amb coronavirus. Segons fonts del centre, la setmana passada el nombre de pacients ingressats a causa de la covid-19 se situava al voltant dels 30 i ara s’apropa als 50. A l’UCI, el nombre de pacients amb aquesta malaltia era inferior a 10 la setmana passada i ara en són uns 12 o 13, segons el dia.
De moment l’hospital barceloní no ha hagut d’aplicar mesures extraordinàries, però compta amb un pla de contingència per si els casos augmentessin de forma considerable en els propers dies. Des del Clínic subratllen que estan “atents” i “tensionats” i esperen que la ciutadania segueixi les normes i mesures per evitar contagis.
Al Taulí li preocupa la manca d’infermeres
El cap del Servei de Malalties Infeccioses del Parc Taulí de Sabadell, Manel Cervantes, ha assegurat a l’ACN que la pressió assistencial per la covid-19 ha anat a més des de finals de juliol, però en les darreres setmanes aquesta tendència s’ha “disparat”, el que fa preveure als responsables del centre que es pot arribar aviat a un escenari de “saturació”.
“Necessitarem obrir més espais a l’hospital per a covid-19 i això voldrà dir que no podrem seguir fent l’activitat normal”, es lamenta. Tot i això, les dades ara per ara encara no són preocupants. Amb dades del 13 d’octubre, al Tauli hi ha 86 pacients ingressats per coronavirus, dels quals hi ha 9 a l’UCI i la resta a planta.
Pel que fa als plans del centre, Cervantes detalla que estan “preparats”. Aquest mateix dimarts, de fet, ja s’han habilitat llits d’hospitalització a l’hotel Verdi per a pacients en fase de recuperació amb l’objectiu de no tancar més plantes per a covid-19 a l’edifici principal. “I si anés molt malament també podríem obrir la pista d’atletisme”, recorda.
El que més preocupa als responsables del Taulí és ara per ara la manca de personal d’infermeria. “Anem molt justos”, ha admès el doctor Cervantes. “Patim molt pel que pot passar en les pròximes setmanes, però no per la manca d’espais o de respiradors, sinó per les infermeres”, ha explicat.
També des de l’Hospital de Bellvitge es constata un increment de casos i d’hospitalitzacions, però indiquen que és assumible fins ara. En concret, el centre ha passat de tenir 26 pacients hospitalitzats amb PCR positiva el 7 d’octubre a 38 pacients el dia 13. D’aquests, quatre es troben en unitats de semicrítics i vuit en unitats de crítics.
Increment d’arribades a Urgències de l’Hospital del Mar
L’Hospital del Mar ha notat ara com ara un “petit increment” del nombre de pacients ingressats, indica a l’ACN el cap del Servei de Malalties Infeccioses, el doctor Juan Pablo Horcajada. Segons les darreres actualitzacions, a l’hospital hi ha 36 pacients ingressats -en les últimes setmanes aquest nombre s’havia situat al voltant de la trentena- i 9 pacients es troben a l’UCI.
El que sí que ha registrat l’Hospital del Mar en els últims dies és un increment dels pacients que arriben a Urgències, que s’ha doblat i ha passat de vorejar la desena en els últims mesos -alguns dies 5, altres 12, exemplifica el doctor Horcajada- a superar la vintena i fins i tot arribar, aquest dimarts, a 30. “Són pacients que no ingressen perquè no tenen quadres greus però sí que hem notat aquest augment dels positius”, assenyala.
El doctor Horcajada preveu que l’increment de casos es tradueixi en un augment dels ingressos en els propers dies, però espera que es pugui evitar un impacte tan dur com el de la primera onada, i que “tanta por” els fa i “tanta preocupació” els genera, expressa. “Espero que quan l’augment del nombre de pacients comenci a agafar velocitat, es comencin a notar les mesures que s’estan implantant. És la meva esperança, el que no sé és si hi som a temps”, afirma.
Davant d’un eventual increment dels ingressos, el cap del Servei de Malalties Infeccioses explica que tenen un pla de contingència, que estableix una sèrie de fases per fer canvis en tots els dispositius en paral·lel per augmentar el personal i els espais destinats a atendre els pacients amb covid-19. De moment, no han hagut de posar-lo en marxa. “Esperem que no l’haguem d’activar perquè la intenció de l’hospital és donar servei a tota la societat en tots els aspectes que calgui”, ha recalcat.
A Can Ruti la covid-19 encara no interfereix en l’activitat habitual
A l’Hospital Germans Trias, el director mèdic, Josep Maria Mòdol, assegura que ara per ara la situació de la covid-19 “no interfereix” en l’activitat habitual d’Urgències, les plantes d’ingressos ni en les UCI. Si bé constata que hi ha hagut un repunt de pacients durant les darreres setmanes, destaca que la situació està “molt lluny” d’arribar a les xifres de la primavera. En global, els pacients amb covid-19 representen un 10% del total d’activitat del centre.
El doctor Mòdol destaca que l’hospital pot mantenir amb “normalitat” l’atenció a la resta de pacients gràcies a dos mòduls externs dedicats exclusivament als casos de coronavirus. Un és un espai cedit per l’ICO que ja es va utilitzar durant la primera onada de la pandèmia i s’hi atenen els pacients crítics. L’altre, s’ha posat en marxa fa poques setmanes reconvertint l’aparcament de l’àrea de Maternitat, i hi ha capacitat per atendre 200 pacients amb covid-19 convencional o en estat semi-crític.
Amb aquests mòduls, el doctor Mòdol assegura que tota l’activitat habitual del centre es manté “al 100%”. Avisa, però, que “si la pandèmia progressa de forma molt ràpida, hi haurà un problema”, tot recordant que els mòduls externs “poden atendre pacients, però fins a un cert límit”. El director mèdic de Can Ruti admet certa “preocupació” per la situació de la covid-19 arreu del món, si bé assegura que el centre “està preparat” i destaca que els professionals coneixen la malaltia “bastant més que abans”.
Els ingressos covid es disparen a Vic
Les hospitalitzacions al Consorci Hospitalari de Vic s’han disparat al llarg de la darrera setmana. A l’Hospital Universitari de Vic hi ha hospitalitzades 39 persones amb covid-19, mentre que a l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic hi ha tres pacients ingressats. La majoria pertanyen a la franja d’entre 60 i 70 anys. També s’ha detectat un auge a l’UCI i els pacients que arriben amb símptomes covid a les urgències de l’hospital ronden el 50% del total. Des del consorci, la directora assistencial, Rosa Maria Morral, reconeix a l’ACN que malgrat que no es viu la situació de la primera onada, la situació “comença a agreujar-se”. Ara mateix estan realitzant unes 200 PCR diàries, a banda d’altres proves com els tests ràpid i les anàlisis de sang.
De moment, explica Morral, l’hospital pot mantenir l’activitat habitual i les intervencions quirúrgiques. D’una banda, explica, perquè el ritme de casos no s’assimila als de la primera onada, però també destaca el fet que ara els ingressos “acostumen a ser més curts”. També gràcies a la incorporació de nous professionals, una quarantena des de l’estiu. A més, l’hospital de Vic compta ara amb una nova planta –estava en obres en al primera onada-, que s’adreçarà inicialment a pacients de malalties infeccioses, amb 25 llits.
En aquests moments, avança Morral, l’hospital treballa amb la voluntat de poder mantenir l’activitat “covid i no covid”. En un segon escenari, afegeix, s’hauria de disminuir l’activitat quirúrgica i, en el pitjor de casos, tornar a limitar-la exclusivament als pacients afectats pel virus i reobrir la segona unitat de crítics. “Esperem no haver-hi d’arribar”, diu la directora assistencial.
A Manresa, la darrera setmana s’han produït cinc morts a l’Hospital de Sant Joan de Déu i també s’han disparat els ingressos. S’ha passat de 10 a mitjans de setembre a 28 aquest dimecres. Arran de l’increment, aquest dijous és previst que l’Hospital de Sant Andreu obri una zona d’aïllament per a pacients amb covid-19 amb l’objectiu de descongestionar l’Hospital de Sant Joan de Déu. Hi haurà un total de 14 llits.
A l’Arnau de Lleida obriran una segona planta covid aquesta setmana
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida preveu obrir aquesta setmana una segona planta per a pacients amb la covid-19. El gerent de l’ICS a Lleida, Ramon Sentís, ha explicat a l’ACN que estan notant un increment dels pacients amb simptomatologia compatible que acudeixen a Urgències, sobretot al CUAP de Prat de la Riba, cosa que s’està traslladant en un augment d’ingressos de coronavirus a l’hospital. Actualment, en registra entre quatre i cinc al dia, però preveu que en pocs dies es moguin entre vuit i nou. A la vegada, destaca que es detecten uns 120 positius diaris en les PCR que s’analitzen al laboratori de l’Arnau, quan fa unes setmanes la xifra estava estabilitzada en unes 60.
Aquest dimecres, hi havia una seixantena d’hospitalitzats amb coronavirus a la regió sanitària de Lleida, 32 dels quals a l’Arnau i la resta en clíniques privades. D’aquests, 6 es troben a l’UCI de l’hospital públic. Cal recordar que amb el rebot del juliol els hospitals lleidatans van arribar a un pic de 203 persones ingressades. En el cas de l’UCI, el centre està tenint “molta pressió” en hospitalització d’altres patologies, i preveu començar a tenir-ne de covid-19 cap a finals de setmana, segons Sentís. L’UCI de l’Arnau de Vilanova encara té espai per a dos pacients amb covid-19 i sumaria uns altres vuit llits si s’acaba utilitzant la de la Unitat de Coronària, explica.
El gerent ha remarcat que els professionals “estan preparats” per afrontar el rebrot i, després d’aquests mesos, tenen “molta més expertesa” i coneixen més aspectes de la malaltia. A més, s’han dut a terme obres i s’ha equipat l’hospital, a més de l’edifici modular externs per a covid-19 que s’està construint. En cas que sigui necessari, inicialment, s’ha previst recuperar les tres plantes covid de l’Arnau de Vilanova i també es reobririen les dues del Santa Maria. També està habilitat el pavelló Onze de Setembre, però Sentís confia que no calgui posar-lo en marxa, ja que voldria dir que s’ha arribat a una situació “molt complicada”, amb més 250 hospitalitzacions. Així mateix, estan preparats els dispositius de l’hotel Rambla, hotel Nastasi i la Manreana.
Més pressió i “calma tensa” a Girona
L’augment de contagis de covid-19 també es comença a notar als hospitals de les comarques gironines, amb un increment del nombre d’hospitalitzacions i de malalts a les UCI durant la darrera setmana. Actualment, segons dades de Salut, als hospitals de la Regió Sanitària de Girona hi ha 112 persones ingressades per coronavirus, de les quals 20 en estat crític.
“Als hospitals la pressió assistencial és acceptable, sí que hi ha augmentat l’activitat covid però no de manera exagerada; és un increment gradual que ara per ara no genera una pressió molt important i que podem tolerar”, ha afirmat el gerent del CatSalut a Girona, Miquel Carreras, en una entrevista a l’ACN.
Les xifres actuals d’ingressos estan molt allunyades dels pics que es van viure durant la primera onada de la pandèmia, quan es va arribar a més de 650 persones hospitalitzades i 110 malalts a la UCI. Segons Carreras, caldrà analitzar la situació “dia a dia”. El gerent del CatSalut també remarca que els hospitals de la demarcació tenen a punt els plans de contingència per donar resposta a un eventual augment de les necessitats d’ingressos.
Actualment hi ha una seixantena de places d’UCI estructurals entre el Trueta i el Santa Caterina, amb capacitat d’ampliar-les fins a les 130 si calgués. Salut ha analitzat la resposta als hospitals durant la primera onada i té una previsió d’espais dins dels equipaments sanitaris. Així, segons ha concretat Carreras, no preveuen haver d’habilitar pavellons o equipaments externs als hospitalaris.
Carreras també ha exposat que compten amb suficients Equips de Protecció Individual (EPI) i respiradors per a la segona onada però admet que preocupa una possible manca de professionals, sobretot d’infermeria. Per això, si calgués, preveuen poder incorporar altres perfils de treballadors perquè alliberin els sanitaris de les tasques administratives i així es puguin centrar a assistir els pacients.
Segons ha remarcat el gerent del CatSalut, l’augment de casos no s’ha traduït en més pressió a les urgències dels hospitals perquè és l’atenció primària l’encarregada de fer seguiment dels possibles positius de covid-19. En aquest sentit, ha recordat que Salut està desplegant un pla de reforç als CAP per reduir pressió als professionals.
Dos jugadors de tennis practicant aquest esport al Club Tennis Sabadell. Foto: Norma Vidal
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (Ufec) ha anunciat l’aturada de les competicions esportives d’àmbit català durant 15 dies “per ajudar a contenir els brots del coronavirus”. Així, segons aquesta institució tots els encontres federats, escolars o privats quedaran suspesos els dos pròxims caps de setmana, per bé que sí es podran continuar fent els entrenaments aplicant mesures de seguretat. Les mesures no afectaran l’esport professional ni les competicions dins el calendari estatal o internacional. Per tant, i seguint la literalitat de l’exposat avui, el Nàstic i equips com el CBT i l’AD Torreforta es troben exclosos, així com (en un principi) la celebració a Tarragona del Campionat d’Espanya sub-18 d’atletisme aquest proper cap de setmana. Un torneig suspés juliol passat i que ja estava previst disputar-se sense públic, encara que amb el matís de la presència de prop de 600 atletes repartits entre dissabte i diumenge. Ara bé, la mesura afecta de ple, per exemple, a competicions com la Primera Catalana de futbol cap avall.
L’Ufec explica que el Procicat confirmarà aquest dimecres la mesura dins les restriccions “severes” que prepara el Govern per intentar frenar la pandèmia. L’entitat s’ha reunit aquest dimarts amb el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, que ha assenyalat com a factor de risc de la “mobilitat familiar” durant els caps de setmana.
Segons la Ufec, aquesta decisió haurà de ser validada per un jutjat i no afectaria els entrenaments, ni els usuaris de les instal·lacions esportives ni dels gimnasos. Els enfrontaments ajornats s’hauran de recol·locar al calendari.
“Som conscients de la situació que estem vivim i ho acceptem amb resignació”, ha assegurat Gerard Esteva, president de la Ufec, que alhora ha subratllat que l’esport “no és el problema”.
Les federacions esportives catalanes demanen que l’aturada sigui només de dos caps de setmana, tal com s’ha plantejat, i que després es pugui retornar a l’activitat. “Si en 15 dies no ha millorat la corba, hauríem de poder obrir la competició federativa. Demanem que, si no és el cas, que es pugui excepcionar la pràctica esportiva federada per garantir la normalitat esportiva al país”, ha reblat Esteva.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
