Quadre amb les multes interposades per la Guàrdia Urbana de la ciutat de Tarragona l’any passat, amb motiu de l’incompliment del decret de l’estat d’alarma.
La sentència d’un Tribunal Constitucional esquerdat més que dividit, anul·lant les restriccions de mobilitat de l’estat d’alarma decretat entre març i juny de l’any passat, ha obligat a llençar a la brossa totes les multes imposades que feien referència a aquesta qüestió concreta. Aquest dilluns, i en l’ampliació de l’argumentari definitiu, no només ha acabat considerant inconstitucionals els mateixos preceptes de les pròrrogues de l’estat d’alarma que hi va haver a posteriori, sinó que també declara nul·les totes les sancions imposades el març, abril i maig. De fet, la resolució final obre la porta al fet que alguns particulars puguin reclamar a les administracions públiques els danys i perjudicis causats per la pèrdua de drets durant l’estat d’alarma.
Quina repercusió tindrà tot aquest nyap jurídic, alimentat pel recurs de VOX, a la ciutat de Tarragona? La Guàrdia Urbana (vegeu quadre superior) va imposar 1.382 multes amb l’epígraf genèric d’incompliment del decret d’estat d’alarma. Un esforç i una recaptació (gestionada per la Generalitat, no pas pels ajuntaments) que ara quedarà en no res. Amb un afegit. Durant el segon estat d’alarma a Tarragona es van imposar 272 multes més només per incompliments de les restriccions a la mobilitat. És a dir, aquelles passejades forçades i inventades amb pretexts per treure a passejar el gos o anar a comprar tabac que duraven una eternitat. Aquestes eren una mínima part de totes les sancions que van acabar instruint-se (tant a persones com a establiments), i que van sumar fins a 2.333. Com que el panorama jurídic cuinat entre la majoria conservadora del TC encara necessita d’aclariment, una estimació conservadora sobre l’afectació de la sentència exclusivament a la capital de la demarcació contempla deixar sense efecte més d’un miler de sancions, pel cap baix, o gairebé 4.000 per la part alta de la forquilla. Amb un agreujant anecdòtic. El 31 de juliol de l’any passat es feia públic que el departament d’Interior (pilotat llavors per Miquel Buch) havia acordat destinar als ajuntaments el 85% de la recaptació de les denúncies efectuades per les Policies Locals de Catalunya durant el confinament originat per la Covid-19. El 15% restant romandria a la Generalitat per fer front al cost de la tramitació d’aquestes.
Dos agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona durant un control de trànsit al carrer Joan Miró, durant el període de confinament. Foto: ACN
Sobre el camí jurídic que es pot generar a partir d’ara, ple d’incògnites i similar a una selva legal, aquest dimarts s’ha traçat un primer esbós. El jutjat del Contenciós-Administratiu 11 de Madrid ha anul·lat una sanció de 601 euros imposada per l’Ajuntament de Madrid contra un menor d’edat –representat legalment pel seu progenitor- per saltar-se les restriccions imposades per contenir la covid. És la primera sentència d’aquest tipus després de la resolució del TC. A més, el jutjat de Madrid recorda a la seva interlocutòria que les resolucions d’inconstitucionalitat “vinculen tots els poders públics i produeixen efectes generals des de la data de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), i per tant la decisió d’inconstitucionalitat té efectes retroactius”.
La sentència del jutjat de Madrid obre la porta ara a l’anul·lació d’altres sancions. Segons el jutge, la resolució del TC “s’ha d’aplicar fins i tot per a actes i situacions jurídiques anteriors en el temps a la publicació de la sentència”. Per tant, continua, les sancions que es van imposar “a l’empara d’una llei inconstitucional no haurien tingut cobertura en cap moment”.
J.Siré / ACN
Equip de redacció
