Pere Gil Babot, un capità de vaixell negrer de Tarragona. Foto: Wikipedia.
Cinc noms procedents del Camp de Tarragona apareixen a la llista dels 50 principals esclavistes catalans que publica la revista Sàpiens en el número de novembre dedicat a la participació dels catalans en el comerç atlàntic d’esclaus.
Segons apunta el reportatge, Catalunya no va ser cap potència negrera, però la implicació dels catalans en l’inhumà comerç transoceànic no va ser menor. Els beneficis d’aquelles expedicions, que s’invertien en ciutats com Barcelona i altres poblacions del litoral, serien l’origen d’algunes de les grans fortunes catalanes del segle XIX.
A Catalunya, l’esclavitud va tenir vigència durant més de tres-cents anys i el moment de més efervescència va ser a partir del 1821, quan el tràfic d’esclaus es va declarar il·legal. Malgrat la il·legalitat, el negoci es va triplicar. Es calcula que més de dos milions d’africans van desembarcar als dominis espanyols d’Amèrica. Als anys vint del segle XIX, la flota negrera espanyola estava formada per un 74% de catalans. Tal com apunta la revista, els catalans van ser actius en tot el procés del comerç d’esclaus: en la compra, en la venda, en la distribució i en la seva explotació.
Així doncs, d’entre la llista dels principals negrers destaquen cinc homes nascuts al Camp de Tarragona, concretament a la capital, a Altafulla i a Torredembarra.
De Tarragona trobem a Pere Gil Babot, que apareix com a capità de vaixell negrer i propietari d’ingenis. Babot fou navilier, consignatari, empresari comerciant, banquer, mecenes i col·leccionista d’art. Va ser diputat al Congrés i va esdevenir un dels fundadors de la Sociedad Catalana del Alumbrado por Gas, empresa precursora de Naturgy.
Aquest tarragoní va invertir en diverses naus relacionades amb el tràfic d’esclaus com La Unión, el San Antonio, El Romano i La Cristina. També va participar en nombrosos negocis com l’exportació de vins i aiguardents, la importació d’aliments i el transport ocasional de soldats passatgers o esclaus.
Tres noms de Torredembarra
Tres dels noms que apareixen són de Torredembarra, un capità de vaixell negrers i dos propietaris d’ingenis. El capità de vaixell és Esteve Gatell Roig, que al 1834, al capdavant de la goleta Empresa, va viatjar de Sao Tomé (Àfrica) a l’Havana, Cuba, amb 270 esclaus dels 284 que havia carregat. Després d’exercir de capità negrer durant més d’una dècada, quan finalment va tornar a Barcelona el 1837, va invertir en una empresa concessionària de mines i en una naviliera de bucs de vapor. Quan va morir, va deixar una cartera d’accions per valor de 59.310 duros.
Els dos propietaris d’ingenis són Jaume Badia Padrines i Marià Flaquer Padrines. El primer va traficar amb esclaus durant la segona i la tercera dècada del segle XIX, després va viatjar als Estats Units i, finalment, va tornar a Barcelona. Allí va ser un dels fundadors del Banc de Barcelona, de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona, a Mataró, i diputat progressista.
Marià Flaquer va promoure una expedició esclavista el 1821. Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona, va intentar aturar la crisi d’aquell banc, el 1848, retirant-ne paper i posant-hi argent. Va participar com a associat en nombroses empreses mercantils, com el Ferrocarril Barcelona-Terrassa i la Companyia del Canal d’Urgell.
El llistat d’esclavistes també inclou Pere Gibert, capità de vaixell negrer. Gibert era un pirata d’Altafulla que va sortir de Cuba el 1832 per anar a buscar esclaus africans a Cap López (Gabon) capitanejant el vaixell Panda. Al Carib, el Panda va trobar-se el vaixell nord-americà Mexican, el va assaltar i se’n va endur un bon botí. Gibert va ordenar als seus homes que matessin tots els supervivents del Mexican, però no el van obeir.
Així, doncs, mentre Gibert i els seus homes es dirigien a Cap López per comerciar amb esclaus, els supervivents van denunciar-los i la flota britànica es va llançar a encalçar-los. Els van capturar a la costa africana i els van traslladar a Salem (Estats Units), on se’ls va jutjar en un procés que va despertar molta expectació. Gibert i sis dels seus homes van ser condemnats a mort.
Equip de redacció
