Lourdes Bayonas va interpretar el seu monòleg ‘Deslenguadas’ al Cafè Teatre del Centre de Lectura. Fotos: PSC
Lourdes Bayonas va ser l’encarregada de tancar, aquest divendres, els actes feministes del PSC que van començar el passat 4 de març. El lloc escollit va ser el Cafè Teatre, al Centre de Lectura, on es va arribar a l’aforament complet per veure la monologuista reusenca amb el seu espectacle ‘Deslenguada’. Bayonas va començar parlant de l’escola, ja que ella és professora d’angles a secundària, amb algunes situacions com ara una cita amb el germà gran d’un alumne seu i la feina que aquest tenia en una granja porcina o sobre la seva autoritat a classe: “On et sents poderosa és quan veus als nens que et demanen per anar al lavabo i els veus que no es poden aguantar, però tu els dius que no”, explicava Bayonas, qui, entre somriures, continuava dient “després t’ho demanen en català, perquè tothom sap el que deia Casado, que només els deixem anar al lavabo si ens ho demanen en català, però també els hi dius que no”, i finalitzava, “aleshores veus com comencen a pensar i a pensar i acaben intentant dient-ho en anglès, perquè estem a classe d’anglès”.
Encara amb la línia de l’escola va aprofitar per bromejar sobre la vacuna de la covid-19, ja que ells van ser dels primers col·lectius en vaccinar-se “ens van posar la marca blanca” i va comentar també el gest viral d’enganxar-se una cullera al braç: “Pensava que m’havia tornat un ciborg, però l’endemà ja em va passar l’ensurt”. Bayonas també va criticar el mal ús que es fa de la llengua “en tots els sentits” i en el gramàtic va posar exemples de paraules mal emprades en determinades frases, com ara, “aquests tacons m’esterilitzen” o “haurem de prendre decisions gàstriques”. També va parlar de la RAE, “aquella entitat formada majoritàriament per homes, però amb alguna dona per cobrar la subvenció”, que en els darrers anys ha aprovat paraules com “asín, almóndiga, fascistoido o izquierdizar”.
La monologuista, que va fer riure constantment als assistents, va acabar el monòleg parlant de Tinder i la seva mala experiència amb els homes, i també de la Biblia, centrada en el moment de la creació del món i en concret en l’aparició de l’home i la dona. “Al quart dia es va preguntar que qui pagaria tot això, i va crear a Adan”, començava Bayonas, i va acabar: “Clar, Adan va dir que ell ja havia pagat tot això, però qui ho havia de netejar? I aleshores va perdre una costella…”.
Amb aquest monòleg, Lourdes Bayonas a banda de fer riure a la gent, el que també va aconseguir és fer reflexionar les persones assistents sobre situacions violentes per a la dona que encara es troben avui en dia i, sobretot, que una dona també pot explicar anècdotes i situacions sexuals sense embuts i fer-ne broma. La monologuista va acabar l’acte amb dues cançons que va compondre durant el confinament, titulades “Dame criptonita” i Sopa de sobre”.
Redacció
Equip de redacció
