.

Durant els darrers anys s’ha realitzat un gran avenç en la lluita per erradicar la violència masclista, en primer terme obtenint dades no disgregades, posant-les en context i en segon terme donar-ne visibilitat i exigint instruments a les institucions públiques. Amb aquestes accions hem aconseguit un doble objectiu: que la societat identifiqui les violències sexuals com una forma de violència masclista i reconèixer que es manifesten de diverses maneres i en diferents àmbits de la vida (públic i privat).

Les violències masclistes avui en dia ja no es veuen únicament com a fets aïllats sinó que es veuen com una expressió de la dominació patriarcal i, una greu vulneració dels drets de les dones i les nenes. Són moltes les institucions públiques que han impulsat mesures i instruments per lluitar contra aquesta violència masclista, elaborant plans d’igualtat, impulsant protocols d’assetjament, impartint formació en violència de gènere als i a les professionals, amb l’objectiu de prevenir i abordar les agressions masclistes que pateixen les dones i les nenes en el marc de relacions de poder desiguals, integrant per fi, els micromasclismes o actituds masclistes con avantsala de la violència física a la dona i a la nena.

Enguany, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones i les nenes. Certament des de llavors hem recorregut molt camí, però encara ens en queda per poder dir que vivim en una societat igualitària. Sense anar més lluny, és sabut que durant el confinament a causa de la pandèmia, s’han incrementat els casos de violència masclista en l’àmbit privatiu (llars) i com a conseqüència s’ha fet palesa la vulnerabilitat d’aquestes dones i els nens i les nenes. I no només parlem de violència física, sinó també psicològica, a causa de la reducció de la interacció social o l’increment del teletreball, la manca de recursos econòmics ha afavorit els favors sexuals, agressions sexuals. Per tant, queda molt per fer, no ens hem de relaxar, però per fer-ho hem de comptar amb totes les persones que formen la societat.

És l’hora de fer un pas endavant i exigir a aquells homes que comparteixen els mateixos valors republicans de la igualtat i la llibertat, que denunciïn les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes i sobretot que no permetin cap acció o comentari en detriment la dona i la nena. Hem d’exigir a aquests homes que agafin un paper actiu i es facin responsables.

Perquè qui no pren part en la defensa de la no discriminació, la llibertat o igualtat n’és còmplice. Perquè és responsabilitat de totes i tots defensar els valors republicans propis d’una societat democràtica per erradicar les violències masclistes i els micromasclismes, per assolir avançar en una societat igualitària. En aquest sentit, la Secció Local de Tarragona, manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per promoure polítiques i accions per posar fi a qualsevol tipus de violència masclista.

Secretaria de la Dona de la Secció Local d’ERC Tarragona