.

IMG-20160208-WA0004

La Marina Vidal fa deu anys que es dedica a tasques de cooperació i aquest era el primer cop que anava amb les Unitats de Resposta d’Emergència de la Creu Roja. Foto: Cedida

La millor definició d’un camp de refugiats o d’un camp de trànsit com el de Samos (Grècia) és “l’espera”, assegura la Marina Vidal. Ho diu amb contundència i després de pensar pocs segons perdent el somriure amb què hem començat i acabat fins i tot la xerrada. La Marina és tarragonina i ha estat sis setmanes treballant per la Creu Roja a l’Illa de Samos en el que és un dels primers punts d’acollida dels refugiats, Sirians, Afganesos i Iraquians que arriben buscant iniciar el seu viatge cap a Europa.

Samos és una d’aquelles illes gregues situades a poc més de dos quilòmetres de la costa turca i per tant un dels primers punts on poden arribar les embarcacions de refugiats que diàriament surten des de diferents punts de Turquia. La Marina fa deu anys que es dedica a la cooperació i treu temps de les vacances per poder participar a diferents projectes. En aquest temps la Marina ha estat a camps de refugiats al Líban, a Colòmbia o al Perú “sempre m’he format en aquest àmbit i fa dos anys em vaig incorporar a les Unitats de Resposta d’Emergència de la Creu Roja. Avui he pensat que fa molt temps que no faig un viatge per fer vacances” explica la Marina.  Aquestes unitats s’encarreguen de la resposta immediata en casos d’emergència i els cooperants es seleccionen segons el perfil seu perfil. L’estada habital de les persones que entren en aquests projectes de Creu Roja per atendre refugiats acostuma a ser d’un mes. El mes de desembre un correu electrònic enviat des de Creu Roja, va servir per fer-li saber a la Marina que estava seleccionada per anar a Grècia i per col·laborar amb l’ajuda als refugiats que arribaven a aquest país. Es calcula que unes 800.000 persones van entrar a territori grec el passat 2015 en condició de refugiats. La tasca encarregada específicament des de Creu Roja a la Marina, va ser la de desenvolupar un sistema d’informació per a registrar a les persones que entraven a les clíniques i la de desenvolupar un sistema de logística farmacèutic.

La roba estesa al costat del port és una de les primeres imatges de Samos. Foto:Marina Vidal

La roba estesa al costat del port és una de les primeres imatges de Samos. Foto: Marina Vidal

Quan arribes a Samos el primer que veus és la costa turca que està molt a prop

La Marina diu que aquesta és la primera imatge que va tenir de l’illa després d’aterrar a l’aeroport d’aquesta provinent d’Atenes. El camp de trànsit està situat al port de Samos, on arriben i marxen els ferris direcció a la capital grega. Tendes, casetes de l’ACNUR i la clínica de la Creu Roja donen la benvinguda als refugiats que arriben molts amb desnutrició i hipotèrmia després de força hores en bots precaris al mar “el primer que necessiten és aigua i mantes. També roba eixuta, molts arriben molls de les embarcacions i feia força fred, era el mes de desembre. Molts arriben amb el que porten, han perdut l’equipatge o l’han llençat al mar. El punt més proper de la costa turca són dues hores amb barca i arriben allí preguntant on són perquè molts vénen de deu hores de viatge des d’altres punts de Turquia”.  El camp de trànsit és ja la segona escala i on els refugiats poden aconseguir els papers necessaris per circular durant trenta dies per territori grec. L’atenció a les platges de Metges sense Fronteres acostuma a ser el primer pas que s’està fent actualment a les illes gregues. Els autobusos d’aquells que han arribat a la costa i els vaixells de rescat pels que han saltat a l’aigua arriben constantment a Samos, on els refugiats s’hi estant de mitjana uns tres dies, abans de marxar la majoria cap a Atenes.

La Marina Vidal parla anglès, francès i fins i tot amb nocions d’àrab aconsegueix establir un primer contacte senzill amb els refugiats “parlen moltes llengües des del Kurd al Pashto. Normalment la gent que parla anglès o francès i alguna de les llengües d’origen t’ajuden a fer de traductors i estan tot el dia al teu costat. Creu Roja té a Samos un intèrpret d’àrab però la resta de llengües ens ajuden ells mateixos”. Creu Roja ha desplaçat a Grècia equips de cinquanta societats nacionals europees i s’han atès 320.000 persones. La Marina Vidal va ser l’única tarragonina i l’única catalana de la seva remesa desplaçada a Grècia. Als camps de Samos i Quios en atenció sanitària i d’infants han atès de setembre a desembre més de 13.000 persones refugiades.

Cues de refugiats per aconseguir la documentació per transitar per Grècia. Foto:Marina Vidal

Cues de refugiats per aconseguir la documentació per transitar per Grècia. Foto:Marina Vidal

És molt bèstia que estigui passant a Europa

“Estic molt conscienciada, he vist realitats semblants i malauradament no em va sorprendre. És molt bèstia que això estigui passant a Europa”. La primera impressió quan una arriba a un camp són les tendes, la roba estesa i la gent esperant com ens explica la Marina “ells més que parlar del que passa al seu país el que diuen tots és que ells no volien marxar i no els ha quedat altre remei -“no puc triar”. T’expliquen el que han viscut als seus països i et fan entendre perquè no tenen més opció que venir a Europa”.

Les imatges que han arribat gràcies als mitjans de comunicació i a documentals fets a les illes gregues deixen la sensació d’horror constant que està vivint Europa. Els rescats a les platges i les fotografies de nens morts a les arenes de les costes gregues han tocat de ple la consciència de molts europeus que intenten buscar solucions veient la poca resposta dels estats. La Marina fuig d’entrar en qualsevol condicionant polític de la UE però té clar que “quan tu arribes a la platja no és el final del camí. És el principi d’un altre camí que els ha costat prou. I sortir del seu país no és fàcil, ni passar per Turquia i quan arriben a Europa s’acaba una etapa però en comença una de nova. Ells arrisquen la seva vida. La majoria intenten arribar on alguns tenen famílies i massa cops paguen a traficants de persones per fer el viatge per Europa”.  De moment ni la UE ni l’Estat espanyol no han mogut fitxa per poder començar a fer l’acollida de refugiats els pròxims mesos. Ciutats com Barcelona o Tarragona ja han avisat que a la que tinguin la maquinària preparada es plantegen tirar pel dret però topen amb les administracions superiors. “Això és potestat del Ministerio del Interior i de la UE. L’ACNUR té possibilitat de fer programes de reasentament però si ho bloquegen des de dalt és molt difícil. De moment no hi ha una voluntat clara de la UE perquè això passi. El primer compromís era d’ubicar a 160.000 persones, de moment s’ha quedat en menys de 400. No és una qüestió de color polític sinó una qüestió de drets humans i de respectar els acords dels tractats de Ginebra” afirma la Marina preocupada per la situació actual en l’acollida de refugiats a la UE. Des de l’Ajuntament de Tarragona aviat es posarà en marxa una pàgina web on els tarragonins i tarragonines podran apuntar-se per oferir allotjament o el que puguin oferir en cas de l’arribada de refugiats a la ciutat. Cal dir que Tarragona va ser una de les primeres ciutats a Catalunya i a l’Estat en oferir-se com a ciutat acollidora de refugiats.

El primer que necessiten els refugiats és aigua i roba d'abric. Foto:Marina Vidal

El primer que necessiten els refugiats és aigua i roba d’abric. Foto: Marina Vidal

QPC