.

L’alcalde del Morell, Eloi Calbet, a l’entrada de l’Ajuntament. Foto: Cedida

L’alcalde del Morell, Eloi Calbet, fa un balanç d’aquest any de mandat tan especial, on la localitat se n’ha pogut sortir, almenys en índex d’atur i en ajudes municipals als sectors afectats per la crisi. En aquesta entrevista concedida a Tarragona21, Calbet es mostra sorprès i molt contrariat perquè la Generalitat no ha comptat amb El Morell -i tampoc amb altres municipis del Camp de Tarragona, com La Pobla de Mafumet- en el disseny que està fent de la futura àrea metropolitana de Tarragona.

Com està sent el retorn a la nova normalitat al Morell i a l’Ajuntament?

Es viu amb optimisme per l’esforç que ha fet la gent, i amb preocupació a la vegada. Anem encaminats a una situació molt millor de la que veníem, però hi ha preocupació pel que està succeint. És un bon moment per no abaixar la guàrdia; les petites coses del dia a dia, els petits descuits poden abocar a un nou confinament o a una situació de nou incòmode. Cal ser molt corosos i portar la mascareta arreu, més val prevenir que curar. Tot i això, repeteixo, hem d’entomar amb optimisme le represa i així ho està fent la societat, el sector social i l’empresarial.

Què li demanen a l’Ajuntament el comerç, els professionals i les entitats?

Des d’un primer moment vam estar al costat del sector empresarial i comercial, de la mà de l’Associació de Comerciants, per abordar tot el que estigués a les nostres mans. Som molt conscients que hi ha ERTOs que no s’han pagat. No podem ser catalitzadors ni podem substituir aquest sistema d’ajut que té l’Estat; el que sí podem fer és intentar incentivar de nou, a través d’una borsa de treball, la incorporació laboral de les persones que han perdut la feina. És destacable que les dades d’atur estiguin per sota de les de la mitjana de la província de Tarragona, per sota de molts municipis similars al nostre i semblants a l’índex d’atur que hi havia al Morell fa un any.

Per què passa això? Pel teixit industrial que té El Morell?

Al Camp de Tarragona hi ha una diversitat molt important en creació de riquesa. Al Morell tens un destacat sector de serveis, tens bars i restaurants, que han tingut activitat, generat economia. Si un ingressa, pot gastar. Això és el que hem d’incentivar des de l’Ajuntament, que no s’aturi la roda econòmica. A què es deu tenir un índex d’atur més baix, que es de l’ordre del 12%? La indústria hi té a veure, però sobretot aquelles empreses que són de serveis de cara a la indústria. Com és que El Morell té prop de deu bars? Perquè la gent del poble treballa. És un bon síntoma que dos mesos després d’haver-nos confinat l’índex d’atur sigui el mateix que abans de la pandèmia.

El 15 de maig, l’Ajuntament aprovava uns ajuts de 25.000 euros als professionals i empreses per fer front a la crisi, amb aportacions de 500 euros a cada un d’ells. Com ha estat la resposta?

L’administració és tan lenta que avorreix. A mitjans de maig vam fer un ple, on vam aprovar aquests ajuts. Després ha vingut la publicació al Diari Oficial de la Província, el període d’exposició pública, la no presentació d’al.legacions, l’aprovació definitiva de l’acord i ara estem amb el decret d’Alcaldia signat de convocatòria dels ajuts. Faltarà que surti publicat al Diari Oficial perquè els ciutadans puguin presentar les instàncies. És increïble. I vam tramitar per urgència la seva publicació al Diari Oficial. Ja vaig advertir al president de l’Associació de Comerciants que arribaríem al juliol. Crec que l’acceptació serà molt bona. És una partida de 25.000 euros ampliable si cal. Ja em vaig comprometre a això.

Quines ajudes socials han tramitat?

Ajuts d’urgència. Vam detectar que teníem el sector comercial tocat, i casos familiars amb un increment de gent demanant ajudes d’urgència. Gairebé hem triplicat durant un temps la demanda del Banc d’Aliments. Ara tornem a situar-nos amb xifres més baixes. Com a administració hem d’estar al costat de les persones i si cal reduir algunes partides menys necessàries ho farem.

A l’inici del confinament, al març, l’Ajuntament va provar el pressupost municipal, de 6,7 milions d’euros. Es volien destinar més de 600.000 euros a inversions. Com queda ara això amb la pandèmia?

La meva voluntat és la de mantenir-les fins que puguem, malgrat que tindrem una davallada important dels ingressos municipals. Des de l’inici de la pandèmia, l’Ajuntament ha hagut d’assumir, sense ingressar ni cinc, més de 800.000 euros de despesa. Estem parlant de nòmines, factures, bestretes al Consell Comarcal pel servei de la brossa, etcètera. Hem pagat les factures i amb més celeritat. Gaudíem d’un bon romanent de tresoreria per la bona gestió dels darrers anys, de 2,8 milions d’euros, i teníem una bona liquiditat al banc. Cada remesa de nòmines són 100.000 euros, i ara ha vingut la paga extra. Hem endarrerit el pagament d’impostos i taxes i fins aquesta setmana no es passarà a cobrament el primer trimestre del rebut de l’aigua. El 50 per cent de l’IBI el cobrarem a meitats d’agost i l’altre 50%, a l’octubre. I fins al setembre no cobrarem l’Impost de Vehicles.

Tot i això intentaran mantenir les inversions

Què haurem de fer? Amb el romanent que tenim i amb el deute zero, abans de fer saltar el pressupost prefereixo que ens endeutem. Què hem de fer? Deixar de fer les inversions i que la gent no treballi? L’Ajuntament ha de ser motor de la recuperació econòmica dins les nostres possibilitats. Volem millorar la Rambla, volem fer la pista coberta, asfaltar carrers, millorar voreres, jardineria i manteniment. Ara bé, els més de 100.000 euros que costava la Festa Major no ens els podrem gastar. Redistribuirem el pressupost sense renunciar a la cultura. El que no hem pogut fer amb el Primaverat, ho repartim als Dijous d’estiu, on hem reprogramat gairebé tots els espectacles del Primaverart. Farem cultura al carrer amb cita prèvia, distància social, presa de temperatura i rentat de mans.

Com queda la Festa Major?

La volem fer, i fer-ho amb optimisme vol dir que ens adaptem a les noves circumstàncies. Què no farem? La baixada d’andròmines, les vaquetes, la cursa del préssec, que portava celebrant-se durant 57 edicions, ni el gran concert de Festa Major, ni la guerra de l’aigua, ni el correfoc amb normalitat, ni el sopar popular, ni -per prudència-, el sopar per carrers.

Sí farem un vermut de cistell, on nosaltres posarem un DJ i situarem llotges separades i desinfectades. Hi podràs anar amb reserva prèvia. No hi haurà barra ni lavabos. Farem festa mancomunada, i no perdrem l’essència de la Festa Major. Vindràs amb el teu vermut, el refresc i el gel des de casa. Tindrem un espectacle infantil i la vinguda del Quim Masferré, amb el seu darrer espectacle, i farem el pregó respectant la separació.

Se celebraran les activitats culturals programades per a la resta de l’any?

Dependrà de les circumstàncies. No és el mateix programar a l’estiu al carrer que a l’octubre dins el teatre. Volem fer accions perquè tenim un sector cultural i econòmic que no vol que aquestes activitats desapareguin, i intentar fer-ho per la ciutadania i pels compromisos adquirits. Confiem amb la bona voluntat de tothom, que la gent entengui la situació que vivim.

Els equipaments municipals estan reobrint

El Centre de Dia per la gent gran ho va fer la setmana passada. Va ser el primer a tancar i el darrer a obrir. La piscina municipal ja ha obert, amb un gran esforç, com el pavelló, també hem fet campus per als equips esportius. L’Escola de Música ha acabat el període d’inscripcions, sense descensos de matriculació.

Han tingut problemes sanitaris amb la gent gran?

Per sort, no. S’ha treballat amb prudència, no barrejant les persones del Casal de la gent gran amb les del Centre de Dia.

Han fet una campanya vers els propietaris perquè netegin els seus solars i evitar així incendis. Hem estat més de dos mesos confinats i hem viscut una primavera molt plujosa. Hi ha un evident risc d’incendis?

L’any passat ja es va fer, és una manera d’incentivar els propietaris perquè desbrossin. Ha funcionat força bé i en els casos en què no ha estat així, L’Ajuntament actuarà subsidiàriament. Són solars situats dins el poble. Al Morell no tenim un entorn forestal i a més, es troba molt treballat per la pagesia.

L’Arxiu Municipal ha documentat la pandèmia. Com ha estat?

Era un moment històric per fer-ho i malauradament hem fet història pel que ha passat. I era una forma de fer participar la ciutadania, que es trobava a casa confinada. És un material que s’incorporarà a la memòria del Morell.

Com s’ha fet front a l’escletxa digital en ensenyament?

Hem arribat a un acord amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat per fer front a les necessitats. És una aportació de l’Ajuntament de 2.500 euros destinada als alumnes del poble. Normalment, és la Generalitat qui atorga ajudes o subvencions en ensenyament, i en aquest cas ha estat a l’inrevés.

La Generalitat va determinar que el pla de seguretat química de Catalunya torni a ser gestionat des de Tarragona. Com ho valoreu?

Ara tenim sobre al taula la revisió del Plaseqta 2020. És una bona notícia per al territori si ho sabem fer servir i ho sabem utilitzar. Fins ara ningú el sabia usar. Jo sóc director del Pla d’emergències del Morell i en sóc el seu màxim responsable. Hem d’estar ben preparats, cal dotar el territori de les eines tecnològiques que facin falta i no hem de subordinar als ajuntaments que tinguin la decisió suprema. El Plaseqta actual dona a interpretar que l’Ajuntament podrà decidir si activar o no les sirenes d’alerta al seu municipi i que aporti informació del que està succeint. Aquí hi falta afegir: ‘en la mesura del possible’. Aquí no tenim un enginyer les 24 hores del dia, jo puc no estar al poble en cas d’emergència, pot ser que qui estigui de guàrdia sigui un vigilant que desconegui aquestes temes,…

Això s’ha pensat més per ciutats com Tarragona

Clar, però aquesta exigència està escrita al Plaseqta. Jo vull que no hi figuri o que es faci l’apreciació que dic. La responsabilitat ha de ser de tothom en funció de les circumstàncies. Un sistema d’emergències no pot confiar que et truqui l’empresa sinistrada per explicar-te què ha explotat, ha d’estar preparat per afrontar l’emergència sense que ningú et digui res. Demanem saber què hi ha en cada instal.lació i reaccionar amb rapidesa.

Què se sap sobre l’arribada de l’Ecoplanta del Morell?

Les notícies que tenim avui ens fan pensar que la inversió continua en peu i ho hem de veure amb optimsime. Hi ha moltes possibilitats que en 2021 s’anunciï el període en el qual es decidirà fer la inversió. Sí que és cert que durant aquest temps de coronavirus hi ha hagut incerteses a nivell empresarial i totes aquelles empreses que volien tirar endavant projectes els han aturat. Hem d’assumir que ens suposarà uns cinc o sis mesos d’endarreriment sobre la decisió de la inversió. L’Ecoplanta és una molt bona notícia per al Camp de Tarragona. Suposarà ocupació, sinèrgies, una inversió que fa molt de temps que no es produeix al Camp de Tarragona, d’un volum de 400 milions d’euros.

Parlem de la petició de l’Ajuntament del ramal del vial per a la sortida de mercaderies de la química. Hi ha novetats?

Ho vam demanar a la Generalitat. El covid ens ho ha aturat i hem de reprendre-ho. Ha de ser una prioritar per la Generalitat tenir aquesta via d’evacuació.

El Morell s’ha destacat per la seva lluita contra la violència envers les dones i a favor de la igualtat. Hi ha hagut casos de violència al municipi durant la pandèmia?

No ens en consten. Hem fet un seguiment des de Serveis Socials i des del CAP. No vam iniciar la campanya per causa de la pandèmia, és un tema troncal a l’Ajuntament, on la regidoria en fa un seguiment a les altres regidories.

Es torna a parlar de l’àrea metropolitana de Tarragona. La Generalitat ha reunit sis municipis per abordar aquesta futura àrea. Com ho valora?

M’agrada que pregunti per aquest tema. Jo em vaig assabentar per Tarragona21 que hi havia hagut aquesta reunió i també perquè l’alcalde de Constatí ho va compartir per internet. No en sabia res. Em vaig assabentar quan ja s’havia fet la reunió.

Parlem de planificar la mobilitat, de sostenibilitat, de les infraestructures,…

Nosaltres veiem que cal tenir en compte molts municipis. Si al territori volem ser progressistes cal comptar amb ells.

No s’ha posat en contacte la Generalitat amb l’Ajuntament?

Absolutament ningú ho ha fet. No m’ha arribat cap informació. Crec que El Morell i La Pobla de Mafumet tenen un polígon molt important i una autovia, l’A-27, que ens passa pel costat, a més d’una via del tren, l’antic traçat Reus-Roda de Berà. Penso que si El Morell ha capitalitzat l’interior del Camp de Tarragona, amb l’institut, el CAP, l’Escola de Música, un pavelló, i on tenim l’única oficina de La Caixa de la zona, i veus com ha actuat l’administració, que hauria de comptar amb tothom, m’ha sorprès que com a mínim no ens tingués informat. Jo crec que hi podem aportar alguna cosa. Si som àrea metropolitana ho hem de ser per tot.

Jaume Garcia