.

Estimació del baròmetre del CIS sobre els resultats a Catalunya.

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha fet públic aquest dijous el seu baròmetre d’estimació de vot de cara a les eleccions catalanes, en el qual s’indica que el PSC podria obtenir entre 30 i 35 escons i superar en la primera posició a ERC, que n’obtindria entre 31 i 33. Aquest és un dels titulars que ha donat, juntament amb l’entrada amb força de Vox amb entre 6 i 10 diputats. L’enquesta arriba en un moment on especular està més pròxim a la ciència-ficció que a la realitat sociològica d’un país esquizofrènic. Perquè, entre altres coses, ni tan sols es coneix la data final dels comicis, pendent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com tantes i tantes coses al Principat.

Malgrat les realitats paral·leles i fins a cert punt surrealistes que viu actualment Catalunya, amb uns partits fent campanya sense saber encara si estan escalfant motors o a l’últim rebuf abans de topar-se amb les urnes, el CIS permet almenys la juguesca de valorar els resultats per circumscripcions. I pel que fa a la de Tarragona, la projecció en vot vàlid de les enquestes realitzades dibuixa un panorama radicalment diferent del de desembre del 2017. Fins al punt que el PSC es podria proclamar com a guanyador en nombre de vots. El CIS li atorga un 21,7% de suport i una forquilla d’entre 4 i 5 diputats dels 18 que estan en joc a la província. Un resultat espectacular si tenim en compte que en les anteriors eleccions es van quedar amb només dos escons (Rosa Maria Ibarra, que repeteix com a cap de llista i Carles Castillo, ara a les files republicanes com independent) i un 11,77% dels vots.

El seu èxit caldria explicar-lo (i els condicionals sempre són molt importants a l’hora de parlar de sondejos) en l’esfondrament de qui llavors va ser clar dominar dels comicis a Tarragona. Ciutadans va fer la sensació que venia per quedar-se ara fa poc més de 3 anys, en bona part gràcies a desencantats dels socialistes que buscaven més contundència verbal contra l’independentisme. Va ser el clar vencedor amb 5 diputats i el 27,35% de vots. El temps, però, li ha passat factura. Amb una Lorena Roldán, número 2 d’una llista encapçalada llavors i ara per l’etern Matías Alonso, emigrada cap al PP, el baròmetre els concedeix un 10,2% i dos escons. El 17% de suports que es deixa pel camí engreixen en bona part el triomf del PSC i una lleugera recuperació del PP. El líder popular no ha volgut córrer riscos enguany (el 2017 va treure l’acta imprecindible per diputar la presidència del partit a Albiol gràcies a un agònic recompte final) i es presentarà per Barcelona. Deixa el seu lloc al territori a l’exregidora a Tarragona, Inma Rodríguez, que podria aconseguir un escó amb un 7,8% de suport.

Tot i això els populars es troben a remolc de Vox, a qui el baròmetre li dona entre 1 i 2 escons (8,5%). La seva entrada, i el seu creixement, es veuria afavorida per dos criteris generals. En un primer lloc la baixa participació que es podria donar en aquests comicis, en una barreja de traca entre dificultats sanitàries i desmotivació d’un electoral en desànim. L’accés al mínim eixit per la llei electoral se li posa així més fàcil. I d’altra banda, cal tenir en compte que el CIS reconeix un 39% d’enquestats que en resposta directa han dit que no saben què votaran i un 11,6% que es reserva la seva opinió.

Amb un panorama així de volàtil, en el camp de l’independentisme (i en aquest bàndol, com en la trinxera del constitucionalisme, també hi ha graus) ERC continua liderant el marcador provisional. Els 4 diputats i el 20,5% de vots significarien un retrocés respecte a les anteriors eleccions, on va treure 5 escons amb un 23,7%. Ara bé, la candidatura que té com a cap de llista la tarragonina Raquel Sans (substituta del vallenc Òscar Peris) aconseguiria salvar almenys els mobles després de tant de foc amic que han hagut d’aguantar els seus militants i simpatitzants.

Els punts percentuals que es deixen pel camí semblen haver estat seduïts per la CUP. La formació anticapitalista entraria al Parlament per la demarcació amb un 4,6% i un representant, en la figura de la portaveu anticapitalista al consistori tarragoní, Laia Estrada. L’augment és de dècimes, perquè el 2017 van recollir un 4% i 17.687 vots, però la seva militància és compromesa a l’hora de la cita amb les urnes i poc donada a transvasaments.

L’altre protagonista de l’interrogant electoral és Junts per Catalunya. Liderats per Albert Batet, que s’ha desfet sense massa dificultats d’altres opcions en primàries gràcies al suport evident i evidenciat de Carles Puigdemont, la formació acabada de sortir del forn es faria amb la tercera posició pel que fa a votants (12,5%) però estaria a prop de repetir escons. Amb 4 fins ara fruit d’una llista liderada el 2017 per Eusebi Campdepadrós, el CIS obre la porta a una forquilla d’entre 3 i 4. Junts és l’únic partit sorgit de la implosió de Convergència que mostra consolidació electoral, perquè ni el PDeCAT ni el Partit Nacionalista demostren múscul malgrat l’atomització del suport d’ara fa tres anys en paperetes que es vaticina i que, problablement, tindria explicació en l’abstenció i grau elevat d’indecisió dels votants tradicionals davant tanta divisió de l’espai independentista promoguda des de Waterloo.

Finalment, i gairebé sense fer soroll, els d’EnComú Podem apunta a la supervivència amb el tortosí Jordi Jordan al capdavant en comptes d’una Yolanda López que ha hagut de cedir el lloc de sortida i quedar-se en segona posició (la posició de rei i reina al tauler de Tarragona sempre s’han mogut des de Barcelona). El 2017 va obtenir un 5,3% (23.635 vots) i ara augmentaria fins a un 8,2%, lleugerament per sota de Vox, però donant a entendre que és una opció ròtula capaç de pescar entre l’esquerra fins i tot nacionalista.

J.S.