.

Estat d’una de les plantes d’IQOXE l’endemà de l’accident. Foto: ACN

Avui, 14 de gener, s’acompleixen cinc anys de l’accident de l’empresa química IQOXE, a la planta 0-3200, situada al polígon sud del Camp de Tarragona, al terme de La Canonja.

En l’accident es van producir tres morts, dos treballadors de la planta i un veí de Torreforta, a més de12 ferits. El cas es troba pendent de judici.

Passats cinc anys, què s’ha après de l’accident? Què han fet les administracions, principalment la Generalitat -responsable de la seguretat química-, i què ha fet l’empresa sinistrada?

El sistema d’avisos a la població via missatges per telèfon mòbil ha estat la novetat més destacada després d’anys de debatre’s sobre la possibilitat del seu ús. S’han fet ja diversos simulacres d’accident químic al Camp de Tarragona utilitzant-los: la Generalitat emet un missatge de text acompanyat d’una aparatosa alarma sonora. Però, ull, la reben els que tenen el mòbil dins l’àmbit d’afectació de l’accident, és a dir, els que siguin fora, a Barcelona, per exemple, i hagin de desplaçar-se a aquest lloc, a Tarragona i el seu entorn, no el reben.

La setmana passada, la consellera d’Interior, Núria Parlon, inaugurava un sensor i una sirena a dos punts de Tarragona dins el radi d’acció dels avisos a la població, que són dos paquets de mesures que s’estan implantant o ampliant. En una trobada amb la premsa celebrada conjuntament amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, la consellera reiterava que les coses havien canviat molt, tot i que reconeixia que sempre hi ha marge de millora.

Parlon va posar en valor el desenvolupament del Plaseqta i de diferents elements en cas d’accident químic. “La gent actuaria diferent” si el produís un altre sinistre similar, assegurava i posava en valor que hi ha hagut “un canvi substancial” en els darrers cinc anys. “S’ha fet una feina adequada, ben orientada, s’ha reforçat la robustesa del sistema”, deia, alhora que garantia el compromís per seguir fent simulacres i més formació a la població. L’alcalde de Tarragona ho resumia així: la situació és “millor que fa cinc anys, sens subte”.

Sensors de risc químic

Els 587 sensors de risc químic que detecten substàncies tòxiques i perilloses per a la població -12 més dels previstos per la població- s’acabaran d’instal·lar el mes de febrer. Els aparells, que detecten fins a vuit components diferents, s’estan distribuint per tot l’entorn de la petroquímica de Tarragona en diferents municipis, en el marc del Plaseqta.

D’altra banda, Protecció Civil ha completat la instal·lació de sirenes de risc químic arreu de Catalunya. El 2024 se n’han instal·lades set, l’última de les quals al port de Tarragona i s’ha arribat, així, a les 121 arreu del país. Les sis restants són: dues a Vila-seca, i una a Igualada, Celrà, Massanes i Fogars de la Selva. D’aquestes 121, 52 formen part de la xarxa del Plaseqta. “Ara per ara els plans no contemplen més zones d’intervenció (confinament) on hi hagi població no coberta per cap sirena”, concreten des de Protecció Civil.

Un missatge massiu enviat als mòbils davant una alerta química. Foto: DiariTots21

Es podia evitar l’explosió? L’empresa i els científics del sector sempre han defensat que el cas era totalment imprevisible i que s’havia actuat correctament.

IQOXE es defensa dient que el reactor accidentat, l’U-3100, inaugurat en 2017, es va sotmetre a les revisions legals periòdiques que preveu la reglamentació per part de les ACAs. L’última revisió efectuada va ser superada menys d’un mes abans de l’accident i sense defectes.

D’altra banda, el producte que estava sent produint en el moment de l’accident, l’MPEG 500, ja havia estat produït amb antelació en aquella mateixa instal·lació en repetides ocasions, sense que aquest hagués causat cap problema, subratlla l’empresa.

Cinc anys després

IQOXE, al seu temps, considera que també ha fet els deures. Des d’aleshores s’han invertit aproximadament 3 milions d’euros a l’any. Fonts de l’empresa han destacat a DiariTots21 que la contínua inversió i millora ha permès “la modernització d’edificis i oficines que es trobaven en estat d’origen (1965)”.

Les inversions han permès també utilitzar tècniques i mètodes “més avançats” tot implementant tecnologies més noves “i seguint els més elevats estàndards de seguretat” a l’hora de dur a terme les diferents activitats que es desenvolupen en l’empresa.

Imatge de les noves plantes d’IQOXE després de l’accident. Foto: DiariTots21

Bunqueritzar la sala de control

S’han implementat millores tècniques per a l’adequació de les instal·lacions tot superant les exigències de la normativa vigent. Destaca especialment com a exemple la sala de control bunqueritzada a la qual s’ha afegit automatització perquè en cas de fuga d’òxid d’etilè quedi segellada i aïllada completament.

També s’ha viscut un relleu generacional i s’han adaptat noves pràctiques com el cas dels estudiants de formació DUAL que reben a les instal·lacions part de la seva formació professional en col·laboració amb instituts i la URV. Durant aquest temps, la companyia “ha viscut un procés d’obertura cap a la societat que l’envolta”, destaquen les fonts, i s’ha fet una millora del sistema de protecció i extinció d’incendis amb nous detectors de gasos i detectors de flama per infrarojos i un nou sistema de ruixador d’aigua polvoritzada.


Altres notícies:


D’altra banda,  IQOXE ha augmentat el seu ús d’aigua regenerada tot passant del 29% respecte del total d’aigua emprada l’any 2022 a pràcticament duplicar aquesta xifra fent servir un 56% d’aigua regenerada l’any 2023.

També s’ha aconseguit reduir un 54% el consum d’aigua de l’Ebre en comparació amb les dades del 2022. En xifres absolutes, aquesta reducció suposa que la companyia ha passat a consumir menys de la meitat d’aigua del que consumia l’any 2022. És a dir, ha passat dels 768.000 m3 d’aigua l’any 2022 als 350.000 m3 l’any 2023.

Durant el primer trimestre de 2025 entrarà en funcionament la nova instal·lació formada per 2.400 panells fotovoltaics que permetrà a la companyia disposar d’una potència elèctrica total d’1,1 MW procedent d’energia solar i estalviar 650 tones anuals de CO2. Això suposarà un estalvi energètic d’entre el 10 i el 12% del consum actual de la companyia.