.

Vista exterior del conjunt de Casa Bofarull. Foto: Mayo Lorda

Després de 15 mesos tancada per la pandèmia, Casa Bofarull, una de les joies de l’arquitecte Josep Maria Jujol, ha obert les seves portes als visitants. Ho ha fet el 24 de juny i ja comença a tenir il.lustres visitants, com ara arquitectes vinguts del Japó o de Göteborg, a Suècia. Casa Bofarull, obra civil que suposa una fita jujoliana, es troba situada als Pallaresos, i és una de les icones jujolianes que sol visitar l’actor internacional John Malkovich, un apassionat del geni tarragoní. Com sol ser habitual en tot el que envolta Jujol, el reconeixement li ve de fora del país i de fora del territori.

No obstant això, l’Ajuntament dels Pallaresos vol esmenar aquesta falta històrica amb la valorització de Jujol, esdevenint un referent en la promoció de l’arquitecte a partir d’unes jornades sobre el modernisme al Camp de Tarragona que començaran al mes de setembre i culminaran amb recreacions de persones de l’època, que tindrà lloc el primer cap de setmana de novembre. Cal Bofarull serà el referent jujolià de les jornades, tot i que Els Pallaresos té més obra -menor- de Jujol, i fins i tot l’Arxiu Jujol, que comanda el fill de l’arquitecte, del mateix nom.

Anna Manent, pallaresenca i sense cap relació ni amb la família Bofarull ni amb el poeta Marià Manent, és la propietària de la finca de 1.500 metres quadrats on s’ubica Casa Bofarull, un enorme espai amb 24 llocs i estances que té la doble funció d’haver estat àmpliament restaurada per Jujol – durant més de 30 anys-, i a la vegada ser un exemple de casa senyorial catalana del segle XIV, on no hi falta el mobiliari antic, els estris del camp, els carruatges o la pastera a la cuina per fer el pa, entre moltes altres sorpreses que s’emporta el visitant.

Anna Manent, amb l’escriptori-tocador. Foto: Mayo Lorda

Casa Bofarull mostra exemples que són claus en l’obra jujoliana, com el disseny sempre variat de les portes, una galeria a la terrassa del pis superior d’estil neomudèjar, un escriptori-tocador on els calaixos no es desplacen de manera rectilínia, sinó inclinada a les bandes per no entorpir la posició de les cames, moble situat en un habitacle que resta intacte de l’època de Jujol, on també hi ha sofàs dissenyats per ell.

Finestra amb ferro forjat simulant sarments de vinyes. Foto: Mayo Lorda

Treballs en ferro que imiten les vinyes, d’una flaccidesa que semblen cordes, la presència de motius en ferro que recorden els bestioles que hi ha al Camp de Tarragona, solucions arquitectòniques originals, una escala d’accés superior amb angulacions i una barana novedosa,… o unes jardineres mai vistes formen un conjunt al que se li sumen habitacles amb mobiliari de l’època de les propietàries, les germanes Bofarull -que hi van viure fins que van morir a meitats del segle XX-, habitacions de jugar amb jocs de l’època, col.leccions de vestits d’inicis del segle XX, o frescos dels apòstols i de sants descoberts en unes obres, i que serien dels segles XVI o XVIII.

Casa Bofarull atén de dilluns a diumenge per grups de més de 15 persones, i els dissabtes i diumenges ho fa de manera individual, d’11 a 13 o 14 hores, i també a grups de més de 15 persones, amb reserva prèvia i segons disponibilitat. L’entrada costa deu euros, 8 en persones de més de 65 anys i d’edats compreses entre els 7 i els 14 anys, i també de vuit euros en grups de més de 15 persones.

Casa Bofarull esdevé de nou un poderós imant per als amants de la bellesa que va saber crear un Jujol que trascendí el modernisme.

Jaume Garcia