Montse Adan: ‘A més de la restauració, és el moment del comerç al Serrallo’

Montse Adan. Foto: Cedida

Montse Adan, consellera municipal de Comerç i Turisme, a més de regidora de barri, té diversos projectes per tirar endavant a la ciutat de Tarragona, que desgrana en aquesta entrevista concedida a DiariTots21.

En quina fase es troba el Pla Estratègic de Comerç?

Hem trobat a faltar una planificació en comerç. Sempre s’ha treballat en aquestes àrees, com en els Mercats, però faltava marcar cap on volíem anar. En això hem estat dedicats des de l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament encarregant un assessorament, que es va presentar a la Taula de Comerç, on hem demanat la col.laboració dels interessats. Tenim clar que ha d’existir la col.laboració público-privada en el sector del comerç i en el turístic per veure les necessitats que té plantejades Tarragona.

Quines són aquestes?

En tenir molts barris, cada zona de la ciutat presenta unes necessitats diferents de les altres. No hi ha una solució vàlida per a tots. Les línies de comerç han de passar per una aposta urbanística, ha d’haver un pla de dinamització i hem d’ajudar en el camp de la digitalització. Aquests són els tres pilars necessaris; l’un sense l’altre no acabaria de donar el fruit esperat. Un exemple d’èxit és el Mercat Central, amb una aposta de reforma urbanística valenta, que compta amb un pla de dinamització amb activitats contínues. Especialment amb els Fons Next Generation estem treballant el camp de la digitalització. Això ho hem de fer també als diferents barris de Tarragona.


Altres notícies:


Quan el tindrem?

El sector del comerç necessita solucions ja i no pot esperar al pla estratègic. Necessitem molt del sector professional, del sector privat, per caminar. Durant el setembre l’empresa que està confegint el pla es posarà en contacte amb entitats com la Cambra de Comerç, Pimec-Comerç i sectors professionals per tal d’escoltar les necessitats i compartir les inquietuds de manera que puguin tenir resposta en el pla d’acció en el que treballarem. La nostra idea és que el pla estigui enllestit enguany.

A la zona de Corsini què hi faran?

El Mercat és un pol d’atracció i això s’està veient, buscant l’equilibri de manera que hi hagi una oferta complementarària en un espai únic. Estem treballant amb els Fons Next Generation destinats a centre comercial obert. Seran solucions per aplicar no només al mercat, sinó al conjunt comercial de la ciutat. Per exemple, volem tirar endavant una proposta sobre establiments emblemàtics, que anirà lligat a una ruta turística, sigui per la seva antiguitat, per la tipologia d’activitat o per l’edifici on es troben. També presentarem un tema de suport digital, ajudant el comerç en la seva transformació. Al centre renovarem els carrers Unió i Apodaca, accions que aniran acompanyades d’un procés de dinamització.

Vostè és regidora del Serrallo. Quin pla hi té per al barri?

El Serrallo es troba en procés de vianalalització. Volem treballar un pla de dinamització comercial. Ho farem amb les entitats del barri perquè sigui un projecte comú. S’ha parlat erròniament d’obrir tendes de souvenirs. No. És un pla de dinamització comercial on volem donar ajuts a la creació de nous comerços al barri.

‘Apostem per l’art, però no artesania com a souvenirs perquè el barri no ho necessita’

Quin tipus de comerços?

Apostem per l’art, però no artesania com a souvenirs perquè el barri no ho necessita. Tenim una escola de dansa que funciona molt bé, i ha estat anunciar els plans que tenim i ja hi ha una ceramista interessada a obrir un espai. Aquesta serà una de les línies que ens interessa potenciar. Als barris es perden els comerços tradicionals, i nosaltres busquem una nova atracció de gent. Tenim clar que no sigui només un barri de terrasses i restauració, cal complementació comercial, amb ajudes des de Tarragona Impulsa per a la creació de noves empreses. No serà només per al Serrallo, començarem per aquí, però es pot extendre a altres barris. A més de la restauració, és el moment del comerç per al Serrallo.

En quins altres barris actuaran?

A Torreforta tenim la reforma de la façana del Mercat i l’aplicació d’estalvi energètic, millorant l’experiència dels paradistes i dels clients, acompanyat d’una acció de dinamització perquè passin coses que atraguin gent.

Vol dir actuacions al carrer, al mercat?

Les campanyes comercials que fem, com ara la de Nadal, han d’arribar a tots els barris. S’ha d’apostar pel centre, però hi ha d’altres barris i tenen altres necessitats. Una de les accions que farem serà treballar els locals buits. D’aquí a final d’any endegarem una campanya i volem plantejar diverses accions. Volem que sigui un dels nostres punts forts quant a actuació municipal.

Què faran?

No ho puc avançar, però li puc dir que és un dels objectius claus.

Arribar als barris és un dels seus objectius, com els Bons Comerç?

Hem optat enguany per fer-ho amb els Bons Comerç i ha estat un èxit. Vam insistir que hi participés la restauració i els altres barris: l’Arrabassada, Sant Pere i Sant Pau,…

Estan satisfets de com funciona el Mercat Central? Què els diuen els paradistes?

És un dels exemples d’èxit que tenim. Funciona més que abans de la seva reforma i la zona s’ha revitalitzat. Mercats de Tarragona compta amb un equip molt professional, amb treballadors incansables i té la visió d’anar més enllà. Un exemple va ser el Mercat de Nit. L’any passat vam repartir 18.000 raccions. El Mercat és justament un model d’èxit a Catalunya.

Forma part d’un punt que estem promocionant de cara als creueristes. Al juliol vam editar uns fulletons recomanant deu espais de la ciutat per anar-hi, i la majoria van acabar fent cap al Mercat Central. Vam fer una promoció amb ‘el cuiner fidel’, que cuinava gratuïtament per al creuerista que comprés peix de Tarragona i per al ciutadà. Ho vam fer per als creueristes -el divendres- i encabat per als tarragonins, el dissabte. Va tenir tant d’èxit que ho haurem de repetir i no només al mes de juliol.

Van accedir a treballar de nit?

I tant. Al matí venien el seu producte, i a les tres de la tarda, ho retiraven tot i es convertien en restauradors i paradistes de nit. Es va generar un ambient molt bo, va ser una acció que va unir els paradistes. El Mercat és un termòmetre de la ciutat. Poso un exemple: si un comprador habitual fa tres dies que no ve, els paradistes se’n preocupen per la seva salut.

Estudiarem les preferències de compra, l’afluència a la plaça Corsini,… seran dades de les que disposarem per conèixer la zona i actuar. També instal.larem pantalles informatives per fer campanyes i per difondre activitats, ajudant el petit comerç, a Corsini i a dins el Mercat.

‘Al comerç és on hem de bolcar el màxim d’esforços possibles’

Un altre aspecte que hem de treballant en el camp comercial és el relleu generacional, ajudant en la transformació del comerç local. Al comerç és on hem de bolcar el màxim d’esforços possibles.

Com està la pèrgola de la plaça Corsini? Quan la tindrem i com serà?

Tenim previst fer-la. No era un tema fàcil, no va ser viable una proposta inicial. És una zona on bufa molt el vent i no s’ha de perdre l’essència de la plaça, un lloc on se celebren actes que no poden tenir cabuda en cap indret de la ciutat. Necessitem humanitzar aquella zona. Crec que abans de final d’any podrem fer la prova pilot. No tindrem una gran pèrgola, com deia, però sí una que cobreixi una zona de la plaça. L’any que ve estarà en marxa.

A la plaça del Fòrum hi ha el mercat municipal tancat des de fa 16 anys. Què hi faran?

És un tema molt incipient. Hi estem treballant amb Cultura, que és amb qui està adscrit l’espai. L’interior és una estructura de parades clàssica que s’ha de recuperar. És un espai tancat i cal actuar-hi. Tenim idees del que ens agradaria fer per dinamitzar la zona com a pol d’atracció del barri. El recuperarem.

‘L’objectiu en turisme és desestacionalitzar la temporada’. Foto: Cedida

Els creuers ja vénen els divendres. Quin és l’objectiu amb el turisme de creuers?

Desestacionalitzar la temporada. A Tarragona estem en un bon moment: veiem que hi ha destins saturats, i nosaltres ens hem d’avançar. Estem creixent, i la planificació ha d’anar en aquesta línia, planificant per evitar problemes que s’estan repetint en diversos destins. Parlo de la massificació.

Estem abordant diversos estudis: no tenim problemes de massificació en creuers, però no volem esperar que ens arribin: l’estudi fixarà el topall de fins on podem acollir creueristes. Hem de marcar aquestes regles del joc, com també quins creueristes necessita Tarragona. Hem d’ajudar a diversificar les visites, també posant informadors turístics per evitar que tots vagin al mateix lloc al mateix moment. Tenim la sort de disposar d’una gran oferta patrimonial, gastronòmica i cultural. I ajuda molt, i dóna molt de joc, comptar amb una nova terminal de creuers.

D’atra banda, estem iniciant un estudi que ens ajudarà a marcar el pla d’acció en turisme. L’objectiu és la desestacionalització, que ja ens està funcionant. Tarragona pot rebre més visitants, però no cal que vinguin només al juliol i a l’agost, i aquí intervé l’oferta variada en els camps cultural, gastronòmic o esportiu. Veurem projectes per posicionar el romesco, estem creant un panell per tenir contacte més directe amb el sector perquè cal treballar units la ciutadania amb el turisme, i créixer de manera ordenada.

Vostè ha treballat al Port com a directiva. Això pot ajudar-la a desenvolupar accions?

Li puc dir que Tarragona no era coneguda en el món dels creuers. Un cop algú ens va dir si érem a Nuevo México… A mesura que feies la feina observaves que tenia un gran valor la gran diversitat de l’oferta: la gastronomia, les platges, el patrimoni monumental, el cultural, PortAventura o el vi. El territori interior és molt important per a Tarragona. Cal treballar amb altres municipis per ampliar l’oferta.

Estem creixent fora de temporada i això va molt vinculat al que li deia, a l’oferta cultural, esportiva, gastronòmica del moment, del que s’anomena city break. Durant Setmana Santa les visites creixen molt per l’oferta cultural que tenim. Això ho veies estant al Port. I insisteixo que el creixement ha de ser ordenat.

Quins mercats treballen?

Estem creixent molt a Madrid, Aragó i el País Basc. S’estan interessant per nosaltres, en el camí del turisme de city break i de valor afegit: vénen de cap de setmana per la proposta patrimonial o per accions gastronòmiques. I observem que gràcies als creuers se’ns ha obert el mercat nordamericà, que ara és del 4%, en dades de 2023. A final d’any farem accions per mostrar les nostres virtuts com a destí, per exemple, de cap de setmana.

Quin balanç fa de la temporada turística?

Fins al mes de juny vam anar creixent, és a dir, funciona la desestacionalització. Del juliol i agost tenim bones sensacions, que és el que volem: mantenir-lo i dirigir el creixement cap a altres mesos de l’any.

El canvi climàtic ens pot afectar?

Ens ajuda a desestacionalitzar, permet fer vida al carrer els mesos de novembre i desembre.

El turisme busca experiències

La gent demana més que sol i platja. El model tradicional de turisme ha canviat. Tenim molt turisme familiar i en això disposem d’una gran oferta de càmpings. Oferim experiències en patrimoni, com ara poder vestir-se com romans, menjar plats tradicionals de Tarragona,… són activitats que s’omplen sense fer-ne massa promoció. Tarraco Viva és un gran exemple, el Concurs de Focs o les festes tradicionals en són uns altres.

‘Cal endreçar els apartaments turístics. Tenim zones on hi ha massificació’

Quin objectiu tenen sobre els apartaments turístics?

Cal endreçar els apartaments turístics. Tenim zones on hi ha massificació. I Tarragona necessita créixer en places hoteleres. El POUM va en aquesta línia: parlem de futurs d’hotels-boutique o d’un hotel a l’Anella Mediterrània, en zona esportiva.

Quin pla tenen per a potenciar el Palau de Fires i també per la seva terrassa?

El Palau de Fires ha d’estar inclòs en aquesta àrea de promoció econòmica de la ciutat, es tracta d’un turisme congressual, que ve entre setmana, que és professional, que busca experiències. El Tarragona Convention Boureau es va anar dil.luint. Ara cal potenciar-lo amb el Palau de Congressos. Tarragona té molt a dir, i beneficiaria la ciutat.

Què en faran de la terrassa?

S’ha de treballar. És un tema d’urbanisme, però és un dels grans potencials que presenta la ciutat i per tant un espai a potenciar.

Vídeos i fotos: devoció per la Verge de Misericòrdia

L’Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, presidint la missa solemne i concelebrada a la plaça del Santuari. Foto: DiariTots21

Un any més, Reus ha mostrat aquest diumenge de Misericòrdia la devoció que li té a la seva Verge, assistint a la missa solemne celebrada a la plaça del Santuari, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Joan Planellas Barnosell, i concelebrada per tots els mossens de la Unitat Pastoral de Reus i altres, a més del rector de l’Església ortodoxa romanesa de Reus, presència especialment celebrada per l’Arquebisbe.

Imatge del púlpit, amb els mossens concelebrant la missa. Foto: DiariTots21

Monseyor Planellas subratllava en l’homilia “el tarannà obert i emprenedor que ha identificat Reus, amb expressions com el Reus, París, Londres, o com quan dieu que el món de Reus és el món”. Aquest esperit “és present arreu, també en l’eclesial”, i recordava una trobava de confessions celebrada a la Prioral per la unitat de totes les confessions cristianes.

L’apartat musical ha anat a càrrec de l’Orfeó Reusenc, que ha clos amb als Goigs a la Mare de Deú de Misericòrdia, de tanta estima per als reusencs i reusenques.

La missa ha comptat amb la presència de les autoritats locals, encapçalades per l’alcaldessa, Sandra Guaita, i els regidors del consistori, a més del subdelegat del Govern central a Tarragona, Santiago Castellà.

La jornada del 25 de setembre és eminentment religiosa, i des del carrer les entitats rendien devoció a la Verga de manera festiva, com marca la tradició. Al passeig de Misericòrdia arrencava a la mateixa hora el Seguici Festiu que arribaria al Santuari -lloc on nombrosos reusencs i reusenques encenien espelmes per demanar una acció de gràcies a la Verge i visitaven el cambril-. La festa acabaria amb una gran ballada dels grups festius.

Us oferim un recull d’imatges de la jornada. Fotos: DiariTots21.

 

 

 

 

Vídeos i galeria d’imatges: esclata Misericòrdia

El Ball de Gitanes, entrant al Mercadal. Foto: DiariTots21

La Vigília de Misericòrdia ha complert a Reus les expectatives amb l’acte tradicional i més popular, la sortida dels Gegants i altres elements festius, que han clos amb el sempre espectacular rosari de torxes nocturn fins al Santuari de Misericòrdia.

La sortida dels Gegants i altres grups festius han fet les delícies de la mainada durant la tarda, posterior al Toc de Festa dels Campaners. Sortida on cada grup feia el seu recorregut pels carrers del centre de Reus per coincidir finalment al voltant de les vuit del vespre en una plaça del Mercadal plena des de feia hores.

 

Tot seguit i des del Mercadal, s’ha viscut una nova edició de la Cercavila del Masclet, amb diferents elements festius i amb acompanyaments musicals. El Col·lectiu El Masclet s’ha encarregat de llençar botes a l’inici i al final del recorregut. La cercavila ha transcorregut pel carrer de les Galanes, plaça de Catalunya, raval de Santa Anna, carrer de Llovera i plaça de la Llibertat.

Ja a les fosques ha arribat el rosari de torxes, encapçalat per la creu i els cirials, l’estendard del Grup Cultural de Misericòrdies i seguit del poble amb torxes. Les reflexions als misteris del rosari han anat a càrrec de la germana Anna Edo, de la comunitat de Germanes de la Consolació de Reus. El rosari ha acabat a l’interior del santuari, amb la cantada dels goigs i la veneració de la Mare de Déu de Misericòrdia.

De la programació d’aquest dimecres de Misericòrdia, jornada festiva cau, destaquen actes actes:

Des de les 7 del matí, celebració de misses a les 7, 8 i 9h.  Durant tot el dia el cambrils de la Mare de Déu estarà obert per venerar la imatge, menys a les hores de culte.

11.00 h, a la Plaça del Santuari, missa solemne presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Joan Planellas Barnosell, i concelebrada per tots els mossens de la Unitat Pastoral de Reus i altres. L’apartat musical anirà a càrrec de l’Orfeó Reusenc, amb la participació dels assistents. Just en acabar, repic de campanes i llançament de 21 salves de morterets en honor de la Mare de Déu.

10.30 h, des de la plaça de la Pastoreta, baixada al santuari de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia i, després de la missa, actuació de la banda al santuari.

Tot seguit, ofrena floral i musical al cambril de la Mare de Déu de Misericòrdia.

11.00 h, a la Plaça del Santuari, missa solemne presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Joan Planellas Barnosell, i concelebrada per tots els mossens de la Unitat Pastoral de Reus i altres. L’apartat musical anirà a càrrec de l’Orfeó Reusenc, amb la participació dels assistents. Just en acabar, repic de campanes i llançament de 21 salves de morterets en honor de la Mare de Déu.

11.00 h, des de la Plaça de la Pastoreta, baixada del Seguici Festiu fins al santuari, amb la participació del Ball de Pere Joan Barceló, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els nanos, la Mulassa i els gegants, el Carrasclet, el Ball de Sederes, el Ball de Pastorets, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, la Dansa de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets, l’Àliga i la Banda Simfònica de Reus. En arribar al santuari, ballada dels elements, balls i danses del Seguici Festiu. (Tram tranquil a l’inici del passeig de Misericòrdia).

19.00 h, davant del Santuari, actuació castellera amb els Xiquets de Reus. A continuació, a l’interior del Santuari, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove. Seguidament, cantada general dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia a càrrec de l’Orfeó Reusenc i els fidels assistents, amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove.

19:30 hores, al Passeig de Misericòrdia, la Baixada, tradicional baixada del Ball de Diables de Reus al santuari, amb la participació del Ball de Diables infantil, el Ball de Diables i els diables particulars. Per a la seguretat de tothom i per al bon desenvolupament de l’acte, recordem que la baixada no és un correfoc i que el públic no ha d’interactuar amb els diables. En acabar, a la Palça del Santuari, encesa de la Víbria i el Drac i Carretillada de Misericòrdia a càrrec del Ball de Diables. Tot seguit, encesa de la façana del santuari i mostra piromusical a càrrec de la Pirotècnia Igual.

Us oferim un recull d’imatges de la vigília. Fotos: DiariTots21

 

 

 

Vídeo: La pluja inutilitza durant temps els dos camps de futbol municipals de Salou

Estat que presenta avui un dels dos camps de futbol de Salou. Foto: DiariTots21

Les fortíssimes pluges caigudes a la costa el cap de setmana passat han deixat inutilitzats i durant temps els dos camps de futbol municipals de Salou, a la zona de Barenys, en desbordar-se justament la riera quan l’Agència Catalana de l’Agua estava treballant per la seva canalització. Els camps són de gespa artificial. L’alcalde de Salou ha apuntat a les obres de l’ACA com les possibles responsables de la inundació.


Altres notícies:


El barranc va col.lapsar per una canaliltzació taponada riera avall i per dos llocs va quedar colgat. Justament, fa un any els camps havien estat desplaçats perquè l’ACA construís el nou tram de la riera en aquesta zona perquè aquesta segueixi en línia recta i no faci una corba com fins ara. Aquesta obra hauria d’estar llesta a finals d’enguany o inicis de 2026. És el primer cop que els camps pateixen una devastació d’aquesta mena.

Això ha provocat que 800 esportistes locals no pugin disputar partits i entrenaments als dos camps de futbol. L’Ajuntament i la Generalitat estan buscant camps alternatius, sigui al Complex Futbol Salou del càmping Sangulí o en altres localitats properes a Salou.

L’alcalde de Salou, visitant la zona amb el conseller d’Esports de la Generalitat. Foto: DiariTots21

L’entrada als vestidors, avui. Foto: DiariTots21

Canyissar arrossegat dins de les instal.lacions esportives per la força de l’aigua. Foto: DiariTots21

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha vistat els camps de futbol acompanyant del conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez. El consistori s’ha posat mans a l’obra per buscar alternatives perquè els equips puguin entrenar i disputar partits. Justament el passat cap de setmana començava la lliga i a Salou no es van poder disputar partits.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha agraït la visita del conseller, ha destacat que “això no havia passat mai en aquestes instal.lacions. S’analitzaran les causes que ho han originat i en la reubicació dels 50 equips de futbol afectats”. “La qüestió és que no es quedi ningú sense practicar esport”, ha detallat.

Per què ha passat ara

Granados ha explicat que a la zona nord de la riera està treballant una excavadora: “L’empresa va obrir algun tipus de sortida, un forat, que ha fet que s’inundés aquesta banda del camp de futbol, i a més amb una sortida al mar taponada riera avall”. Granados ha destacat que les causes “depenen dels informes tècnics i pericials, però la pregunta que ens fem és per què no havia passat mai i ara ha passat? Crec que s’ha facilitat que passés això. Si cal reclamar a l’ACA ho farem pel que fa a les despeses d’arreglar el camp de futbol com del trasllat dels equips a altres camps”.

Justament aquests dies les excavadores “estan taponant la zona, el que s’havia d’haver fet en el seu moment”, ha afirmat Granados.

La pregunta a partir d’ara serà saber quan es podrà disposar dels terrenys de joc. El conseller ha subratllat que abans de reparar els camps caldrà disposar de les valoracions tècniques del que ha passat i a partir d’aquí “ajudarem en tot el que puguem”, recol.locant esportistes en altres municipis i ajudant econòmicament: “Si poguéssim col.laborar per via d’urgència, intentarem estar al seu costat”, ha subratllat el conseller.

El camp de futbol 7 ha quedat completament afectat i el del futbol 11, menys, però tampoc s’hi pot jugar i també necessitarà obres.

 

Vídeo: Fort aiguat al Baix Camp i al Tarragonès

Un carrer de Reus, aquesta tarda de divendres. Foto: DiariTots21

Jornada passada per aigua al Camp de Tarragona i especialment al Baix Camp i Tarragonès. A la tarda ha descarregat amb força, amb traces de precipitació intenses que toquen terra provinents del mar al litoral sud.

La comarca del Tarragonès ha registrat aquest divendres al vespre pluges de fins a 40 litres per metre quadrat en mitja hora i xàfecs “amb intensitat localment torrencial”. Protecció Civil, que manté activada la fase d’alerta del pla Inuncat fins demà dissabte, recomana extremar les precaucions sobretot a zones inundables i properes a rius i rieres.

 

El telèfon 112 ha rebut, fins a les deu de la nit, 161 trucades per 127 expedients relacionats amb l’alerta, principalment des del Tarragonès (62) i el Baix Camp (40). Els Bombers, de la seva banda, han rebut 72 avisos des de les 7 de la tarda, la majoria a Salou, Reus i Vila-seca, per inundacions arbres i branques caiguts i vehicles que no podien continuar la marxa. No s’ha registrat cap ferit.

Les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) allarguen fins dissabte al migdia la possibilitat de pluges intenses, restringides al litoral i prelitoral de Tarragona i Terres de l’Ebre de caràcter local.

Aquesta nit i matinada es preveuen encara precipitacions que poden ser intenses i que es poden allargar fins demà, especialment a les comarques del litoral i prelitoral de la meitat sud. Tot i així no s’esperen acumulacions significatives, apunta Protecció Civil.

Al Baix Camp, Vinyols i els Arcs porta registrats 67 mm a les 20:30 hores, per 38,8 Riudecanyes, mentre que al Tarragonès, Tarragona -Complex educatiu- en sumen 79, per 30 Constantí a les 20:30h, i Torredembarra, 14,5, també fins les 19:30h. L’EMA de Mont-roig del Camp acumulava 4,2 mm en 30 minuts sobre les 17 hores, sumant ja un total de 32,2 al llarg de tot el dia, informa el Servei Meteorològic de Catalunya.


La pluja és generalitzada al Camp de Tarragona, però amb intensitat diversa segons la comarca.

Altrament, la pluja acumulada entre dimarts i avui divendres fins a les 4 de la tarda supera els 100 mm en alguns punts del litoral de les Terres de l’Ebre, amb 167 mm als Alfacs.

La pluja ha disparat l’alerta Inuncat per part de Protecció Civil, que alerta sobre la conducció en carretera i no acostar-se a rieres i barrancs.

La tempesta ha afectat també el trànsit, especialment a l‘AP-7, amb visibilitat reduïda entre el tram de Cambrils i Mont-roig del Camp.


Les previsions de pluja del cap de setmana tenen amb un ai al cor els programadors de les festes de Santa Tecla i Misericòrdia, on ja s’han hagut de suspendre o ajornar activitats i s’està pendent de l’evolució del temps, com és el cas de Gertrudis, que havia d’actuar a Reus aquest vespre en la seva gira de comiat, concert que queda posposat al 5 d’octubre.

Consulteu les dades de precipitació en aquest enllaç.

Joan Antoni Domènech publica ‘Noves històries empresarials de Reus’, 50 relats d’emprenedors fascinants

Joan Antoni Domènech, amb Mario Basora. Foto: DiariTots21

Sabien que la primera aspirina de Bayer comercializada a Espanya va venir de la mà d’un empresari reusenc, Antoni Serra Pàmies? O que els precedents de l’eclosió de la indústria petroquímica del Camp de Tarragona cal buscar-los a Reus, on hi havia una refineria de petroli on ara s’aixeca del viver d’empreses de Redessa? O que va existir un petrolier anomenat Ciudad de Reus gràcies a la saga familiar dels Vilella?

Aquestes són algunes de les històries empresarials de Reus que el periodista i comunicador Joan Antoni Domènech està treient a la llum pública amb una sèrie de la que ara disposem el segon volum: ‘Noves històries empresarials de Reus’ -continuació de l’anterior, ‘Històries empresarials de Reus’- ha estat presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Reus amb la presència del seu autor i del president de la corporació cameral, Mario Basora.

Domènech presentarà el llibre aquest dijous a la sala d’actes de la mateixa Cambra, en un acte que anirà a càrrec d’Antoni Terceño, catedràtic d’Economia Financera de la URVi, i de Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus.


Altres notícies:


Com va prometre l’autor, el nou volum amplia les històries narrades -deu més- respecte a l’anterior, el dota de bibliografia i cita els arxius consultats . Hi apareixen 50 històries que subratllen el gran dinamisme econòmic i social de la ciutat dels segles XIX i XX. No tot va ser aiguardent i els productes del camp en la constel.lació d’empreses sorgides en aquest període a Reus. Aquest extraordinari impuls marcava amb el pas del temps una constant: quan un sector empresarial reusenc feia fallida, s’aixecava un altre i sovint amb part dels mateixos socis.

Coberta del llibre

Domènech va sorprendre l’any passant esdevenint el creador de la Teoria de Reus, segos la qual l’extraordinària presència d’empreses, la seva sortida a l’exterior -sovint a pit descobert- s’explica perquè la ciutat va haver d’afrontar reptes majúsculs: “La lluita contra les adversitats -la primera d’elles, l’absència d’aigua- va enlairar la ciutat. I d’aquí va néixer també un pressentiment social energitzant; l’abonament necessari per impulsar moltes iniciatives socials”, relatava l’autor.

Domènech parla de la creativitat empresarial i social de Reus. Segons afirma, “Reus va abanderar durant segles una certa capitalitat econòmica a les comarques de Tarragona i per sobre dels registres empresarials de no poques ciutats més importants”.

Reus, “sense ser capital administrativa ni eclesiàstica ni militar, i sense tenir port, acabaria convertint-se en un referent econòmic i d’embranzida social”, conclou el periodista i escriptor per exemplificar les dificultats ontològiques de la ciutat.

Un exemple del dinamisme local: als anys 30, el 13 per cent de la població de Reus tenia una empresa. Hi havia registrades 1.800 activitats empresarials, xifres impensables en altres entorns. Domènech relata “casos únics” com el dels quatre grans farmacèutics industrials (Antoni Serra Pàmies, Salvador Vallverdú, Pau Ornosa i Arturo Punyed), una línea d’investigació que ha treballat a fons els darrers temps i el resultat de la qual va presentar el mes de febrer en una conferència al Centre d’Amics de Reus.

Interessant i novedós és també el capítol dedicat a l’avicultura, tant present a Reus al segle XX, i com del tancament de granges van reaparèixer altres sectors. És el cas de Fermator, situada a la carretera de Constantí, una multinacional de primer nivell mundial dedicada a la fabricació de portes per a ascensors. També aprofundeix sobre la creació de bancs nascuts a Reus de la mà dels germans Evarist i Eduard Recasens i de la saga familiar dels Vilella.

La Cambra de Reus va col·laborar en l’edició del primer volum i també en un anterior llibre del mateix autor, ‘Mi mayor error’, també emmarcat en el teixit empresarial reusenc i que explica errors comesos per una vintena d’exitosos empresaris reusencs durant la seva trajectòria professional. L’edició de ‘Noves històries empresarials de Reus’ també ha comptat amb la col·laboració de la corporació.

Al seu torn, el president de la Cambra, Mario Basora, ha destacat el bagatge de Domènech en el teixit empresarial reusenc i ha titllat l’obra de “petit tresor que explica curiositats d’empreses de casa nostra i històries que, de ben segur, sorprendran al lector”.

 

 

 

 

Constantí endega un ampli ventall de cursos en formació socioeducativa

Un moment de la presentació dels cursos municipals. Foto: Cedida

L’Ajuntament de Constantí ha presentat aquest dilluns 16 de setembre l’oferta socioeducativa dels serveis municipals per al curs 2024-2025.

Es tracta del paquet ampli de serveis públics municipals, que van des dels cursos musicals, les propostes literàries de la Biblioteca, la formació en llengua catalana, la formació per a persones adultes o adreçada a trobar feina. Una mena d”universitat municipal’ en col.laboració d’entitats i institucions, com la Generalitat o la Cambra de Comerç de Tarragona i pensada principalment per a formar en aspectes bàsics i per a la cohesió social dels habitants de Constantí.

L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde, Óscar Sánchez, la regidora d’Ensenyament, Dolors Fortuny, i dels tècnics i responsables dels diferents serveis socioeducatius.

L’alcalde ha destacat en la seva intervenció “la importancia de la tasca social i formativa que es realitza des d’aquests serveis” i n’ha subratllat “la qualitat i la varietat, amb una oferta molt àmplia que cada any intentem millorar”.

Un any més, l’acte ha comptat també amb la presència de la directora del CPNL de Tarragona, Rosa M. Ibarz, que ha volgut destacar la tasca que es realitza des de l’Oficina de Català de Constantí. En aquest sentit, ha subratllat la gran acollida dels cursos de català durant aquest primer trimestre del curs, amb grans dades de matriculació i exhaurint totes les places disponibles. Durant el primer trimestre s’amplien fins a 4 els cursos de primer nivel i nivel elemental que s’oferrian . A més, a final de curs es realitzaran diverses activitats de coneixement de l’entorn.

Pel que fa a l’oferta formativa de l’Escola d’Adults es fonamenta en 5 eixos principals: les competències bàsiques, competències digitals, la formació reglada, les llengües (català i anglès en diferents nivells) i la formació ocupacional. Dintre de l’apartat de la formació ocupacional es manté l’aposta per l’acció formativa com una via per millorar la qualificació professional i la capacitat d’inserció laboral de la població.

Alfabetització

Destaca especialment la lluita contra l’analfabetització que presenta un sector de població -vinguda d’altres països- i on aquesta mancança afecta especialment les done-, destacava Gemma Santos, directora de l’Escola d’Adults. “També hi ha casos de persones que no han acabat l’ESO o de joves que tenen un dèficit de comprensió lectora”, subratllava

Altrament, es continuaran desenvolupant cursos de formació totalment subvencionats pel SOC que permetran l’obtenció de certificats de professionalitat com és el curs d’Atenció Sociosanitària. A més, es realitzaran altres cursos de formació ocupacional que han tingut una gran demanda els darrers anys, com és el curs de Mosso de Magatzem. Una de les novetats d’aquest any serà un curs de Polimantenidor, que permterà obtenir les nocions bàsiques i els coneixements per al manteniment i millora dels edificis i equipaments públics, concretament dels centres educatius.

La formació ocupacional de l’Escola d’Adults es complementarà un any mes amb els cursos que s’ofereixen des de l’Oficina Municipal de Treball. Amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Tarragona es posaran en marxa un curs de vetllador/a, monitor/a de transport i monitor/a de menjador, que ha tingut una gran demanda els úlyims anys. Un altre dels cursos que s’implementaran serà el de transportista (nivell B). Des de l’Oficina de Treabll, que aquest any ampliarà el seu horari d’atenció al públic, es realitzaran també tallers d’orientació laboral per obtenir eines per a la recerca de feina, realització de currrículms, de forma personalitzada

Pel que fa a l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens, l’oferta formativa està adreçada a alumnes a partir dels 4 anys i sense límit d’edat. Les especialitats instrumentals ofertades són: clarinet, flauta, saxo, violí, viola, guitarra, baix elèctric, piano i bateria.

D’altra banda, i en una vessant més social de l’escola, també es pot formar part de les agrupacions i formacions instrumentals com són la Banda Municipal i els Conjunts Instrumentals, que col·laboren durant tot l’any amb diversos esdeveniments socioculturals que es fan al municipi. Entre les novetats d’aquest curs es posarà en marxa un taller de batucada i un cor modern amb classes de cant.

Des de la Biblioteca Municipal de Constantí es manté i consolida la programació d’activitats periòdica del curs anterior, que compta amb la participació d’un grup estable d’assistents i que vol reivindicar la biblioteca com un espai de trobada i socialització.

Els clubs de lectura

Així, es mantenen activitats com el Club de Lectura Infantil, adreçat a alumnes de 2n i 3r de primària, el Club de Manga adreçat a alumnes de 5è i 6è aficionats a aquest gènere i els Jocs de taula amb família i amics. També es mantenen el Club de Lectura de creixement personal, el Club de Lectura en família i el Club de Lectura fàcil, en col·laboració amb l’Oficina de Català. D’altra banda, continuen les activitats habituals com els clubs de lectura d’adults o juvenil, i també es donarà continuïtat al projecte LECXIT, que té per objectiu impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora, i al projecte de Mirmiga, que compta amb la participació de les escoles de Constantí.

 

 

Cambrils presenta una xarxa unificada per ajudar en les necessitats dels infants de 0 a 3 anys

Alcalde, regidors i tècniques, davant el car tell fet per David Callau. Foto: DiariTots21

Cambrils ha posat en marxa la primera edició de la Xarxa per la Petita Infància per donar resposta a les necessites de les famílies amb infants de 0 a 3 anys a la vegada que unificar propostes que es fan a Cambrils al voltant d’aquestes edats, reunint diferents diferents serveis i departaments municipals de l’Ajuntament de Cambrils, les llars d’infants del municipi (totes les públiques i algunes de privades), l’hospital Antoni de Gimbernat, el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) i algunes iniciatives particulars.

Al costat d’un cartell realitzat pel cotitzat pintor cambrilenc David Callau, l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; la regidora de Benestar Social, Teresa Recasens; el regidor d’Educació, Jordi Barberà; la regidora de Salut, Igualtat i Inclusió, i el director de l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat, Francesc Margalef, han presentat avui aquest projecte en una roda de premsa, que també ha comptat amb l’assistència de representants de diferents serveis que formen part de la xarxa.

Participa així del projecte el col.lectiu Saltirons, que forma part de la Fundació Pere Tarrés. En el seu lloc ha intervingut Helena Torreblanca.

L’alcalde de Cambrils ha destacat que l’objectiu de la xarxa és “aprofitar les sinèrgies” de totes les entitats públiques i privades per donar suport a les famílies de Cambrils, i ha animat a totes les entitats que treballen amb infants a sumar-se al projecte per seguir construint una ciutat més forta i cohesionada.

Per la seva part, la regidora de Benestar, Teresa Recasens, ha explicat que la xarxa va començar a caminar fruit de la col·laboració i la cooperació entre professionals que treballen directament o indirecta amb la petita infància i les seves famílies, “amb la finalitat de donar a conèixer els serveis que ofereixen i organitzar activitats conjuntament per acompanyar i donar tranquil·litat a les famílies que estan en aquesta etapa de la criança”.

En la mateixa línia, la directora de servei municipal d’atenció a les famílies “Saltirons” i la infermera de l’Hospital Lleuger i responsable del Punt de Salut de l’Ateneu Juvenil, Joana Abella, han explicat que la xarxa es va començar a organitzar durant l’últim trimestre de l’any 2023, arran de la necessitat detectada per les professionals de millorar les accions comunitàries dirigides a la petita infància, donar visibilitat als serveis i recursos existents a la ciutat i acostar-los a les famílies.

Amb aquest objectiu, la xarxa disposarà d’un web senzill i accessible que permetrà recopilar els interessos de la petita infància i accedir fàcilment a tota la informació dels serveis i entitats participants, i partir d’aquest mateix mes de setembre organitzarà un calendari d’activitats per a famílies amb infants.

La primera Jornada

La programació d’activitats arrencarà amb la I Jornada de la Xarxa de la Petita Infància, que se celebrarà el divendres 20 de setembre de 17 a 19 hores al Parc del Pinaret i servirà per donar a conèixer la iniciativa, el web i la programació d’activitats. Aquesta jornada oberta i comunitària serà un espai on infants i famílies podran gaudir d’activitats i tallers, com un espectacle de contes, música, racó de llibres, espai sensorial per a nadons, blocs de construcció, i pinta-cares, entre altres.

La jornada també vol ser la porta d’entrada a futures adhesions a la Xarxa per la Petita Infància de Cambrils. En aquest sentit, els i les professionals, serveis o entitats que treballin amb famílies amb infants de 0 a 3 anys i que es vulguin adherir a la xarxa es poden posar en contacte amb la xarxa a través del correu electrònic infància.cambrils@gmail.com.

Entre les propostes que s’han programat per aquest curs, destaquen xerrades al voltant de diferents temes com ara el moviment lliure en nadons, l’alimentació i nutrició, el son infantil, la retirada respectuosa del bolquer, el paper educatiu de les llars d’infants, els primers auxilis, la importància de la música en el desenvolupament, el foment de la lectura o l’acompanyament de la sexualitat infantil. La imatge de la Xarxa per la Petita Infància i el cartell de la Primera Jornada, han estat elaborats per l’artista cambrilenc David Callau.

Programa de la I Jornada de la Xarxa per la Petita Infància
Parc del Pinaret
20 de setembre (de 17 a 19h)

17:00 Inici d’acte. Presentació de les Jornades per part de regidories d’Educació i Benestar Social
17:15 Espectacle Cuentropia
18:45 Música i Ball
19:00 Final de les Jornades

Paral·lelament estaran en funcionament els següents tallers:
• Pintacares
• Blocs de construcció
• Espai Nadó Sensorial
• Racó de llibres
• Psicomotricitat

 

La II Masterclass Ciclo Indoor Salou arrasa abans de començar

Imatge dels participants en la primera edició

Salou viurà el 28 de setembre a partir de les 19:30 hores un esdeveniment a mig camí entre l’esport i la salut que ha despertat una altíssima expectació no només a la localitat i al seu entorn, sinó en altres grans poblacions espanyoles i en diversos països.

I és que arriba la segona edició de la Masterclass Ciclo Indoor Salou, que com l’any passat tindrà lloc a la plaça de les Comunitats Autònomes, amb la disposició de més de 300 bicicletes estàtiques i amb vistes al mar i a la platja de Llevant. Un luxe. L’any passat es va arribar als 250 participants en la primera edició, i ara es vol superar la marca i situar-la en 350, cosa que suposaria col.locar Salou en el segon esdeveniment més nombrós dels que tenen lloc a Espanya, només superat pel que se celebra a València.


Altres notícies:


Toni Navarrete, conegut professional del sector, entrenador al Golf Costa Daurada i responsable de la trobada, no se’n sap avenir del gran èxit obtingut fins ara: “En només 10 dies vam exhaurir les entrades, 300 persones van demanar de venir. No vam donar temps a l’Ajuntament de Salou que ho pengés a les seves xarxes socials“, diu somrient en conversa amb DiariTots21.

Toni Navarrete

La Masterclass comptarà amb un total d’onze monitors, però seran tres els principals: el mateix Toni Navarrete, que serà el cap, més Fran Esfera i Mónica Martínez. “La posada en escena serà espectacular, amb un potent joc de llums i de so, amb tots els participants vestits amb la mateix samarreta, i amb la posta de sol de fons. Crec que és el que més agradarà”, diu el Toni. Tot plegat durarà dues hores, però “no seran dues hores pedalant, hi haurà moltes coses”.

L’espectacle inclourà “sorpreses”, adverteix Toni, sortejos de sopars, entrades gratuïtes durant un any en un gimnàs i altres regals. No faltarà la música dels Djs en directe i s’espera que entre els que s’animin a pedalar hi hagi “gent del Nàstic, el seleccionador nacional de futbol dels Estats Units, a més de participants vinguts de Bèlgica i de ciutats espanyoles com Alacant, Múrcia, Málaga o Bilbao”, que ja han confirmat la seva inscripció.

Toni agraeix de manera molt especial “l’enorme interès que ha mostrat l’Ajuntament de Salou, que de fet n’és l’organitzador de la trobada, i de la seva àrea d’Esports, comandada pel regidor Yerai Moreno. S’ha bolcat i s’han deixat la vida en aquesta classe dirigida. El cert és que hem notat el gran interès que té l’Ajuntament per fomentar la salut i també un turisme saludable, esportiu”.

La Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Salou organitza i col·labora en un ventall d’esdeveniments esportius i solidaris que atrauran als residents i visitants durant l’any. Amb l’objectiu de fomentar l’activitat física i la solidaritat, aquestes activitats ofereixen una àmplia varietat d’opcions per a totes les edats i nivells de condició física.

Recordeu: dissabte, 28 de setembre, a la plaça de les Comunitats Autònomes de Salou. Si no hi esteu inscrits, valdrà la pena seguir l’espectacle com a espectador.

Vídeo de l’edició anterior en aquest enllaç.

 

Creixell reviu la tradició del Pa Beneït

Un grup de nenes, encapçalant l’anada a l’església. Foto: DiariTots21

Creixell ha reviscut diumenge al matí la Festa i Processó del Pa Beneït, amb la participació de 16 nens i nenes, que ben guarnits de blanc, han encapçalat la processó per anar a l’ofii religiós, on han estat beneïdes les coques, per proseguir després amb la processó i el tradicional sorteig.


Altres notícies:


Tancaven la comitiva l’alcaldessa, Montse Muñoz, i la resta de regidors del consistori. Han assistit també a la benedicció dos diputats del Parlament per Vox,  Julia Calvet i Javier Ramírez. S’ha encarreat d’oficiar la missa i de beneir els productes portats pels nens i nenes el rector, Josep Masdeu, mentre que la part musical ha anat a càrrec dels Ministrers de Torredembarra i de la Coral Santa Rosalia, de la mateixa població.

L’alcaldessa, Montse Muñoz, saludant el rector de la parròquia, Josep Masdeu. Foto: DiariTots21

Aquesta festa es feia antigament per celebrar que la verema s’havia pràcticament acabat en uns temps a on el conreu de la vinya era molt important a Creixell. En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneit pels carrers de la vila. Els nois i noies porten en unes safates guarnides amb blondes i amb les coques en processó fins a l’església. També porten uns cistells amb vi dolç. El vi i les coques es beneeixen a missa i són repartits entre tots els assistents, que poden menjar i veure la coca i el vi dins de l’església com un fet excepcional.

Després de l’Ofici Solemne, tingué lloc la posterior Processó del Santíssim Sagrament pels carrers de la vila, acompanyats de la cobla.

 

Un moment de la Processó, amb la imatge del Santísim Sagrament. Foto: Cedida

La Coca del Goig s’ha subhastat per 260€ a la veïna Maria Dolors Calvet. Foto: Cedida

Un cop acabat, a la porta de l’església tenia lloc la subhasta de la Coca del Goig i els diners recaptats es donen íntegrament a la parròquia de Sant Jaume de Creixell. La Coca del Goig s’ha subhastat per 260€ a la veïna Maria Dolors Calvet, i els diners han estat lliurats directament a mossèn Josep Masdeu per obres parroquials.

S’han guarnit alguns altars durant el recorregut de la Processó. Creixell té també un Ball de Diables que constitueix el Seguici Popular a la Processó i que participen activament a totes les activitats culturals del municipi, com els dos Gegants.

Reus crea una disruptiva fira de casaments amb l’escenografia d’una ciutat i peces teatrals

Els organitzadors del certamen, davant part de l’escenografia que s’hi podrà veure. Foto: DiariTots21

La tradicional, històrica, Fira Tot Nuvis de Reus va deixar d’existir i ara deixa pas a un concepte totalment nou que vol atreure no només als que es volen casar sinó al públic en general. Es tracta d’un model disruptiu que no es basarà en un seguit d’estands i casetes on es mostrin els productes i serveis associats a una boda, sinó que s’escenificarà una ciutat, amb tots els seus detalls, i amb grups d’actors que escenificaran escenes.

La proposta és completament novedosa, tant és així que aportarà el seu propi escenari -skilyne d’habitatges, representació de salons, menjadors, de guardarrobes, la presència d’un circ, un parc central amb arbres, una plaça major, un Cinema Paradiso, un mercat, actors pidolaires, mags,… o una barreja de maniquis instal.lats fora dels seus estands i barrejats-. Tot plegat jugant amb uns colors potents en els escenaris -vermells, blaus, fúcsies, verds,…- i una il.luminació pròpia per a l’atmosfera que es vol crear, per la qual cosa els potents focus de FiraReus no s’encendran per no distorsionar-lo.

Els espais concrets serana aquests:

Les cases i el mercat: espai d’expositors generals. Serà la zona d’exposició de les diferents marques, amb decorat on mostrar els productes i serveis.

Cinema Paradiso: espai per projectar els treballs dels creadors de fotografia i vídeo nupcial.

Gastroclub: zona de foodtrucks, bistrot, cafeteria, on els expositors del sector de restauració podran oferir els servei de restauració i degustació dels seus productes.

Museus: espai d’exposició per joieries.

El Bosquet: on hi haurà un espai d’exhibició permanent de floristeries i de vestits de nuvi i núvia.

El Gran Circ: un espai destinat a acollir espectacles, xerrades i actuacions.


Altres notícies:


La idea neix conjuntament de FiraReus Events i l’Avellana Mas d’en Cabré, que té una llarga experiència a provocar l’interès ciutadà en esdeveniments originals (són els propietaris de Mas Cabré, de Riudecols). Per començar, el certamen es dirà ‘Yes! (‘Sí!’, en anglès), la ciutat dels casaments’ i es proposa als proveïdors participants que ells també facin aportacions originals. Avui ha estat presentat als interessats i 60 proveïdors hi han pres part. Es tracta de ser originals, diferents.

La novedosa oferta canvia radicalment el concepte tradicional de fira estàtica i això serà així justament perquè FiraReus Events buscava des de fa un any “donar-li un tomb” al certamen de nuvis, un cop l’Ajuntament va decidir que després de 29 anys li tocava jubilar-lo. Aquesta proposta pot obrir el camí a noves fórmules firaries a Reus, destacava el regidor de Promoció Econòmica i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges.

El mercat dels casaments no té res a veure amb el de fa 30 anys, quan va néixer Tot Nuvis. Els costums socials han canviat radicalment, però també la manera de comunicar-se que té la gent i especialment els joves. Altrament, les comarques de Tarragona han viscut un boom de recintes espectaculars aptes per a bodes (castells, masies, hotels, restaurants, camps de golf, resorts,…), que no tenen res a envejar a la resta de recintes de Girona i Barcelona. També s’ha instituït la figura del presentador de la boda i aquestes solen tenir components de sorpresa. Es tracta, per tant, de veritables esdeveniments socials que superen el tradicional casament, que estava marcat pel pes de la religiositat.

Katinka Solano i José Castellá, responsables del projecte Yes!, tenen clar que busquen el nou públic jove -el que principalment es pot casar- però dirigint-se a ells usant el seu propi llenguatge, el de les xarxes socials, el d’Instagram, Tik-tok, etcètera, “joves que fan fotos i vídeos a tot el que veuen. Aquí tindran molts escenaris acolorits i coses que passaran al llarg del dia per fer-ho”. Serà els dies 29 i 30 de novembre. Prepareu-vos per les sorpreses.

 

Galeria d’imatges: El Catllar reviu la celebració de la Diada Nacional a la Torre d’en Guiu

Bernat Vellvè, durant la lectura. Foto: DiariTots21

Imatge de la representació de l’Ajuntament del Catllar. Foto: DiariTots21

Amb un parlament del filòleg catllarenc Bernat Vellvè i la tradicional ofrena floral que han fet institucions, entitats del municipi i partits polítics ha tingut lloc al Catllar l’acte central de la Diada de l’Onze de Setembre. L’espai, el de sempre, la Torre d’en Guiu, al costat del monument comemmoratiu de l’Onze de Setembre.

Es tractava del primer acte oficial públic del nou alcalde, Xavier Canadell, que ha donat la paraula al filòleg Bernat Vellvè, que no ha fet una lectura del manifest tradicional sinó que en un estil de conte ha criticat justament la institucionalització de les diades de l’Onze de Setembre i ha reclamat la independència per a Catalunya d’una manera molt contundent.


Altres notícies:


Acte seguit, l’Ajuntament del Catllar ha obert el torn a l’hora de dipositar els rams de flors als peus del monument. A continuació han seguit la tradició la Comunitat de Regants, l’Associació Bigotiscat, la Colla de Diables del Catllar, l’Agrupació de Dones, el Catllar Athlètic, el CE El Catllar, el Club de Tennis i Padel El Catllar, la Colla de Gegants i Grallers i, finalment, les formacions polítiques Somos El Catllar, PSC, Mou1-te pel Catllar, Junts pel Catllar i ERC.

La interpretació dels Segadors per part de la Cobla Ciutat d’Amposta ha tancat els actes oficials, i s’ha iniciat tot seguit una ballada de sardanes.

Us oferim un recull de les imatges de la jornada. Fotos: DiariTots21:

Tarragona llença el projecte de formar àrbitres de futbol que siguin discapacitats intel·lectuals

Els candidats a àrbitres tarragonins, amb els àrbitres professionals. Foto: DiariTots21

A Tarragona va néixer la idea de crear una lliga de futbol per a persones amb discapacitats intel.lectuals, i d’allí va sorgir la Lliga Genuine, amb el Nàstic com un dels seus fundadors, i del Nou Estadi Costa Daurada ha aparegut la proposta de crear un col.lectiu d’àrbitres format per persones amb discapacitat intel.lectual.

Aquest dimarts s’ha iniciat un campus de tres dies de durada a la gespa del Nou Estadi dirigit per tres àrbitres professionals, que està acollint 13 nois i noies que volen ser àrbitres, a més de jugadors. La intenció és que d’aquí pugui sorgir la llavor per acabar creant una estructura d’arbitratge format per discapacitats intel.lectuals que puguin arbitrar en tornejos com la Lliga Genuine espanyola, però també en categories inferiors del futbol base.

La idea té un nom. Es coneix com el projecte Be My Referee (que juga amb el doble sentit de ‘sigues el meu àrbitre’ i ‘sigues el meu referent’), i el promouen la Fundació El Meu Alex, AGF Genuine Experiences i Fundación Down España. Els seus portaveus, Alberto Puig, Conxita Esteve i José Gutiérrez, han presentat aquest dimarts a la premsa el projecte.

Els promotors del projecte, Alberto Puig, José Gutiérrez i Conxita Esteve. Foto: DiariTots21

“Estem trencant moltes barreres. Has de lluitar per aconseguir els teus objectius seguint els grans valors que ens estan ensenyant”, deia Desireé Brezmes, una de les joves candidates a ser àrbitre, que junt al seu company  Ernesto Duarte, han ‘donat la cara’, com se sol dir, davant els mitjans de comunicació. “Estic molt orgullós de ser aquí”, deia joiós l’Ernesto.

I és que el projecte solidari amb els discapacitats sorgeix de nou des de Tarragona. Ho explicaven els promotors: “La idea va néixer a partir de la nova Llei de l’Esport de 2022, que promou i integra en estructures federatives persones amb discapacitat per afavorir la igualtat d’oportunitats”.

Justament, una trobada entre els àrbitres i els capitans del Nàstic Genuine, Álvaro i Rubén, va donar peu a l’inici del mateix. Es pretén “obrir al màxim el projecte” a les entitats partint d’aquests principis d’igualtat a partir de la inclusió.

Els àrbitres que participen al campus tarragoní són Jorge Figueroa (àrbitre de Primera Divisió Masculina), Olatz Rivera (àrbitra de Primera Divisió Femenina), i Luis Mario Milla, àrbitre de Segona Divisió Masculina. Aquest darrer ha estat molt explícit quan ha resumit el primer dia de treball amb els nois i noies: “Són persones encantadores, increïbles i capaços de fer-ho millor que nosaltres”.

La idea és que un cop formats es puguin incorporar com a àrbitres en un breu espai de temps. Quan arbitrin els partits un cop ja formats tindran un suport extern per aclarir dubtes que puguin tenir durant l’encontre. Durant els tres dies a Tarragona faran sessions teòriques i pràctiques i més enllà del reglament del futbol aprendran els valors Genuine.

 

El primer certamen ‘Relats curts Jaume I’ de Salou conclou amb més de cent participants

Els guanyadors i finalistes, amb l’alcalde de Salou, alguns dels promotors i jurat, després del lliurament dels guardons. Foto: Cedida

La Sala Costa Daurada del Centre Cívic de Salou s’ha omplert aquest diumenge amb motiu del lliurament dels premis literaris als finalistes i guanyadors del primer certamen Relats Curts Jaume I; un concurs que ha estat promogut per l’Associació Cultural i d’Esbarjo Jaume I de Salou, dins de la programació cultural de la XXIX Festa del Rei Jaume I, organitzada per l’Ajuntament de Salou.

La convocatòria ha rebut 102 escrits originals de persones de Catalunya, la resta de l’Estat i també internacionals, de països com Bèlgica o Mèxic. La participació de joves de 13 a 17 anys ha estat molt important, la qual cosa facilitarà la continuïtat del certamen. En el jurat hi han participat: Ricard García Jardí, escriptor; Yolanda Rocha, correctora literària i jurat de novel·la històrica; Belén Sanz Rodríguez, jurat de novel·la històrica; i Daniel Ortiz, escriptor.

La finalitat d’aquest concurs és contribuir al coneixement de la figura del Rei Jaume I, preservar i difondre les seves gestes, a banda d’esdevenir una plataforma per a escriptors de tot el món.

L’alcalde Pere Granados ha felicitat els guanyadors i finalistes, l’Associació Cultural i d’Esbarjo Jaume I i el seu president, Emili Arnau, i membres de la junta, per reprendre l’activitat cultural amb aquest exitós certamen literari; i ha posat en valor l’aportació que fa l’entitat, tant al municipi com a la Festa del Rei Jaume, essent un gran referent. En aquest sentit, ha encoratjat els responsables a anar més enllà, no només amb el certamen, sinó també amb la participació al Cós Blanc. Ha finalitzat la seva intervenció afirmant que aquest concurs “ens ajudarà molt a conèixer, a través dels relats, la vida del rei Jaume I i també com era Salou en aquella època”.

Per la seva banda, el president de l’Associació Cultural i d’Esbarjo Jaume I de Salou, Emili Arnau, ha fet referència a la important activitat cultural de l’entitat al llarg dels anys, i a la iniciativa de reprendre, de nou, el treball (després d’un parèntesi) gràcies a la implicació i compromís d’Alberto Nieto, que s’ha responsabilitzat de tirar endavant aquesta nova etapa.

L’acte, que ha comptat amb la presència de la regidora de Cultura, Julia Gómez i dels regidors Xavier Montalà i Hèctor Maiquez, així com amb persones destacades de l’àmbit cultural de Salou, ha conclòs amb unes fotografies de família de guanyadors i finalistes s’ha regalat a tothom un llibre recopilatori amb els relats.

Guanyadors/es i finalistes:

Categoria Adult Català

Guanyadora:

Títol: “Només per dos Vaixells ”

Autora: Celia Roca Martín. (Barcelona)

Finalistes:

Títol: “Per la badia de joncs”

Autora: Israel Macho Ávila. Tarragona

Títol: “La veritable conquista de Mallorca”

Autora: Mª Josep Figueres Roldán. El Vendrell (Tarragona)

Títol: “El vailet valent”

Autor: Joan Sardiña Alcoberro. Salou (Tarragona)

Títol: “Aurembiaix””

Autora: Mª Trinitat Fernandez Falgàs. Reus (Tarragona)

Títol: “L’home darrere el Rei”

Autor: Joan Sardiña Alemany. Salou (Tarragona)

Títol: “Jaume I, El Conqueridor; El rerefons de la Festa”

Autora: Elena Bonet Pagà. Reus (Tarragona)

Títol: “Esposa meva”

Autor: Josep Pérez. Malgrat de Mar (Barcelona)

Categoria Adult Castellà

Guanyadora:

Titulo: “Reflexiones ante el mar Mediterráneo; El Rey Jaime I, El Conquistador”

Autora: Cris Bernadó. Monzalbarba (Zaragoza)

Finalistes:

Títol: “¿Volveré?

Autora: Mª Belén Gonzalvo Navarro. Zaragoza

Títol: “La víspera”

Autor: Alexis González Paez. Sitges (Barcelona)

Títol: “9 de octubre, mucho que celebrar”

Autora: Maria Jiménez Sanz. Cofrentes (Valencia)

Títol: “Miercoles 5 de septiembre de 1229”

Autor: Christian Fernàndez García. Teia (Barcelona)

Títol: “El relato del monarca”

Autor: Ángel Carretero Rodríguez. Salou (Tarragona)

Categoria Juvenil

Guanyadora:

Títol: “La meva historia en una llibreta”

Autora: Marta Roig Ocheda, de Carlet (València)

Menció Especial:

Títol: “Jaume I, el viaje”

Autora: Ana Veronica Almudéver Cuesta. De Benifaió (València)

Finalistes:

Títol: “Els passos d’un Rei: Jaume I I La forja d’un imperi”

Autora: Manuela Bosch García. Alzira (Valencia)

Títol: “El meu pare Jaume I”

Autora: Carla Roca Vanaclocha. L’ Alcudia (València)

Títol: “2 de Febrer de 1229”

Autora: Mengru Wu. Alginet (València)

 

Vídeos: La Batalla de Vilallonga, reviscuda amb passió

Enfrontament entre carlins i liberals davant l’església de Vilallonga. Foto: DiariTots21

Èxit fulgurant de la tercera edició de la recreació de la Batalla de Vilallonga. Més públic que l’any passat i doble sessió de matí i tarda en comptes de representació només de tarda. La proposta d’enguany ha superat clarament el ja nombrós públic que assistí a la representació de l’any passat.

Vilallonga del Camp ha retrocedit aquest diumenge exactament 186 anys per recrear, duant tot el dia, un episodi central a la Primera Carlinada, que enfrontà al Morell i Vilallonga una partida molt nombrosa de carlins contra la Milícia Nacional de Reus, liberals que van ser emboscats en una batalla que acabà amb el tràgic resultat de 133 reusencs morts.

Més de 100 persones vestides d’època han reviscut aquells moments de la mà del Centre d’Estudis Pere Virgili, que en col.laboració amb els ajuntaments de Vilallonga i Reus i el suport del Centre d’Amics de Reus, està posant en valor aquest tràgic succés que havia caigut en l’oblit quan durant dècades va ser colpidament recordat tant a Reus com a Vilallonga.

En la Batalla de Vilallonga i el Morell es van enfrontar dos batallons liberals reusencs amb una partida carlina, el dia 1 de març de 1838. L’origen va ser l’atac carlí contra dues diligències que portaven passatgers i el correu de Reus a Tarragona.


Altres notícies:


Un dels batallons liberals, que havien sortit per perseguir els carlins, va ser envoltat al Morell, va fugir cap a Vilallonga i es va refugiar a l’església, on van tocar les campanes per avisar l’altre batalló, que acudí a alliberar-los. El balanç va ser de 133 reusencs morts, tots membres dels batallons liberals, i un nombre no conegut de soldats carlins.

 

No ha faltat la figura del mossèn de l’època. Foto: DiariTots21

Es tractava d’una recreació històrica de la batalla amb la intervenció dels milicians reusencs comandats per Viladomar; els carlins de Llarg de Copons i els liberals del comandant Subirà, en dos escenaris instal.lats per relatar la batalla.

Al llarg del dia, però, se succeïren les recreacions històriques amb música, balls i altres activitats. Ha estat la tercera edició consecutiva de la recreació.

Quatre noies han fet ‘safareig’ explicant les xafarderies de l’època. Foto: DiariTots21

La taverna liberal ha escenificat les tertúlies polítiques del moment. Foto: DiariTots21

El públic ha omplert a vessar els dos escenaris de la recreació, tant de matí com de tarda. Foto: DiariTots21

Esmorzar carlí i vermut liberal

Així, al matí ha tingut lloc un esmorzar carlí, per seguir amb una recreació d’un grup de vilatanes rentant roba i xafardejant, una tertúlia a la taverna i un vermut liberal, per seguir amb danses amb el Ball de Serrallonga.

La recreació de la batalla en sí començà ja de tarda, mentre que durant tot el dia hi ha hagut jocs per la canalla i els tres museus de la vila (del Doctor Pere Virgili, del Cinema i la Casa de Pagès Ca Nicolau) restaven oberts al públic. També es convidà a visitar l’església neoclàssica, un tresor amb escultures del reusenc Modest Gené, i l’ermita de la Mare de Déu del Roser, verge de la què els vilallonguins i vilallonguines en professen devoció.

Interior de la imponent església de Vilallonga. Foto: DiariTots21

La Batalla ha començat a la plaça de la Creu damunt d’un escenari on s’ha mostrat la vida quatodiana al carrer d’unes dones cosint i una taverna amb dos carlins despatxant. Aleshores ha arribar el primer batalló liberal, ferits de la batalla del Morell, i s’han amagat a l’església, perseguits pels carlins, que han volgut cremar el temple per foragitar-los, i s’ha entablat aleshores la batalla amb l’arribada d’un segon batalló liberal, amb la victòria liberal final.

L’obra, d’una hora de durada, ha acabat amb una llarga ovació del píblic.

Un batalló liberal. Foto: DiariTots21

 

Una derivada dels fets històrics ha estat també recordar als reusencs i reusenques que avui en dia desconeixen la història que el famós monòlit franquista que va presidir durant dècades la plaça de la Llibertat (dels Màrtirs aleshores) i que es conserva al Cementiri General de Reus fou inicialment un projecte del segle XIX per homenatjar les víctimes de la llibertat que no va reeixir per les dificultats de la guerra carlina. El projecte quedà en un calaix i cent anys després el franquisme se’l va apropiar per una altra causa molt diferent, la defensa dels caiguts del bàndol franquista.

 

Vídeo: El futbol sala protagonitza el pregó de la Festa Major de La Pobla de Montornès

Alcalde i regidors, amb la pregonera -la primera per l’esquerra-. Foto: DiariTots21

El Club de Futbol Sala La Pobla de Montornès, amb la seva Escola de Futbol, i en el seu nom, la seva presidenta, Eva Maria Ruiz, fou l’encarregat de protagonitzar el pregó de la Festa Major de La Pobla de Montornès, que degut a les pluges de divendres es va haver de traslladar a la tarda de dissabte, per empalmar després amb la jornada castellera. També va quedar ajornat per al dia 20 el concert de Buhos, el gran esdeveniment de la Festa Major.

D’aquesta manera, amb el protagonisme otorgat al club de futbol sala local, l’Ajuntament segueix perpetuant la tradició que siguin les entitats del poble les protagonistes del pregó de la festa.


Altres notícies:


Abans que arribés el pregó, llegit des del balcó de l’Ajuntament, es feu el tradicional sorteig de la persona que podia assistir al mateix des del balcó annex. I li tocà la sort a la Maria del Mar Solé.

A continuació, l’alcalde, Francesc Larios, donà pas a la pregonera, Eva Maria Ruiz, que nascuda a Santa Coloma de Gramenet amb els anys es traslladaria a viure a La Pobla de Montornès, fa 21 anys, on presideix un club que aquesta temporada disposa de set categories en un entorn molt competitiu dominat pel Nàstic i el futbol sala de Torredembarra i Altafulla.

Vinguda de fora, Ruiz s’integrà a La Pobla, un lloc “que m’ha mostrat els seus costums, la seva història i la de tota la seva gent. Encara em meravello de les històriques que la gent gran em segueix explicant”, reconeixia. A La Pobla es casaria i hi naixerien els seus fills.

Ruiz repassà els grans èxits obtinguts des que es va crear el club -que fa deu anys que presideix- a partir del club de futbol històric, amb més de 70 anys d’història, que va desaparèixer en 2013 perquè finalment fos el futbol sala el que recolliria els seus fruits. Amb la inaguració del pavelló poliesportiu naixeria el futbol sala, recordava Ruiz.

D’aquesta manera, durant un temps existiren les modalitats de futbol-camp i futbol sala, “que continua donant-nos importants fites”, la principal d’elles, l’ascens de l’equip cadet a la Divisió d’Honor la temporada 2017-18, “on el nom del nostre municipi fou conegut fora de Tarragona”. També aquesta temporada s’ha recuperat l’equip femení i han aconseguit èxits els equips juvenil i sénior, ascendint ambdós a Primera Divisió.

La presidenta destacà especialment els valors que conformen el club: “La disciplina, però sobretot el respecte i la igualtat”

 

Durant l’acte també es lliurà el diploma a la guanyadora del cartell de la Festa Major, la il.lustradora Rut Solano.

La il.lustradora Rut Solano, guanyadora del cartell de la Festa Major. Foto: DiariTots21

Seguiu la programació de la Festa Major en aquest enllaç.

 

El Rei Jaume I estrena nova indumentària a Salou

El personatge del rei Jaume I, amb la nova vestimenta. Foto: Cedida

Més de 300 persones vestides d’època han recorregut, aquest vespre, els principals carrers del municipi salouenc, participant en la desfilada del Rei Jaume I el Conqueridor, amb el seu seguici, i recreant, simbòlicament, la sortida del valerós monarca cap a Mallorca; illa que va conquerir l’any 1229, salpant des del port natural de Salou amb un gran estol de naus, galeres i llenys.

El personatge del Rei Jaume I ha pogut estrenar, enguany, la seva nova vestimenta, ja que les dues darreres edicions la festa no es va poder dur a terme per inclemències meteorològiques.

La nova indumentària és una iniciativa de l’Ajuntament de Salou, en col·laboració amb l’Institut Jaume I de Salou i el Grup de Dones de Salou, que té com a objectiu dotar aquesta tradicional festa d’una base històrica rigorosa, per la qual cosa les membres integrants d’aquesta darrera entitat i altres voluntàries han confeccionat, a mà, nous vestits propis del segle XIII, amb l’assessorament d’Esther Lozano, doctora en Història de l’Art per la URV, i la patronista Olivia Garzón. A més del Rei Jaume I, han lluït nous vestits d’època els personatges del clergat, la noblesa, cavallers i vilatans.


Altres notícies:


La nova indumentària del Rei Jaume I és una iniciativa de l’Ajuntament de Salou, en col·laboració amb l’Institut Jaume I de Salou i el Grup de Dones de Salou, que té com a objectiu dotar aquesta tradicional festa d’una base històrica rigorosa

La sortida del seguici s’ha fet, enguany, des de la plaça del TAS, atenent que la Torre Vella està en procés de reformes, i ha continuat per la Via Roma, el carrer Barcelona, l’espigó del moll i la platja de Llevant. Aquesta ha estat l’escenari on ha tingut lloc l’espectacle final, amb exhibició de tots els grups d’animació.

Actes de la festa

La XXIX Festa del Rei Jaume I finalitza aquest diumenge i encara es pot visitar, fins aquest dia, el Mercat Medieval que té lloc al nucli antic de Salou i la plaça Bonet.

També, aquest diumenge, a les 10.30 h, tindrà lloc la gimcana digital “Conquereix la història”; i a les 12 h, a la sala Costa Daurada del Centre Cívic, es farà el lliurament dels premis literaris als finalistes i guanyadors del certamen “Relats Curts Jaume I”, organitzat per l’Associació Cultural i d’Esbarjo Jaume I de Salou.

La Festa del Rei Jaume és organitzada, conjuntament, per la regidoria de Festes, la regidoria de Cultura, la regidoria d’Infància i l’àrea de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament.

 

Vídeos: l’Hospitalet de l’Infant s’omple d’ambient medieval

Krakort el follet ha estat una de les grans atraccions de la jornada matinal de dissabte. Foto: DiariTots21

Els amants del món medieval tenen des de divendres una cita ineludible a l’Hospitalet de l’Infant, que viu intensament la 28ena edició del Mercat Medieval. Aquest dissabte ha estat inaugurat oficialment per l’alcaldessa, Assumpció Castellví, i els regidors del consistori, que han fet un tomb per les més de 100 parades que farceixen el nucli antic, al voltant de l’antic Hospital fundat per l’Infant Pere en 1344.

El marc de les muralles, la torre i i les parets de l’Hospital del Coll de Balaguer, i els arcs que es conserven al nucli antic, junt a la plaça del Pou, formen un conjunt coherent amb la proposta medieval del municipi.

De nou l’espectacle inaugural ha provocat l’interès del públic per l’elevat nivell de gresca, animació i recreació històrica. Hi han pres part Xarop de Canya, Lo Sacaire del Llobregat, Krakort el follet i Dansa oriental. Krakort, amb la cara pintada de verd i conduint el seu estrafolari vehicle a pedals, ha estat una de les atraccions firals.

 

Com no, la presència de nombrosos oficis artesans -alguns perduts i altres gairebé residuals en l’actualitat-, han mogut l’atenció del públic, com ara picapedrers, llauners, bufadors de vidre, fusters, filadores, terrissaires o forners que elaboren el pa amb llenya a la vista del públic.

Parlem de bufadors com Frank Carnero, de picapedreres com el reusenc Joan Mateu, ‘Mateuet’,de la cistellera professional Alba, d’Hostalets de Balanyà, que és el primer cop que ve al Mercat Medieval de l’Hospitalet; d’Arnau, procedent del municipi de Cànoves, a prop de Granollers, forjador de ferro que es dedica aquests dies a fabricar armes, o la seva companya Carolina, una experta filadora i costurera que li explicava a l’alcaldessa com teixien a l’Edat Mitjana i com els ciutadans d’aleshores guardaven durant tota la vida la roba feta per ells.  Un fuster medieval d’Albinyana, Marcos Pizarro, elabora també davant el públic nombroses peces tal com es feia aleshores.


Altres notícies:


No falta la secció gastronòmica, sempre una poderosa estrella en el firmament en tot Mercat Medieval que es presti: parades de formatges, llangonisses, fuets o coques dolces del Lluçanès. Val a dir que els artesans d’Osona en són els reis en presència i en qualitat.

Aquest vespre toca el tradicional sopar medieval a la Plaça Berenguer d’Entença. Serà a les 21:30 h. Enguany canvia el seu format. Pel sopar d’aquesta edició caldrà comprar els tiquets (14 euros) a la parada de “La Taverna” instal·lada a la plaça Berenguer. L’àpat medieval compta amb beguda, amanida verda, pa amb crioll, xoriç roig, bacó i costella de porc; i pastís de Santiago de postres. A més a més, tots els assistents rebran una cassoleta de fang del Mercat Medieval com a obsequi.

Novetat destacada al sopar serà que es desenvoluparà l’acte central del mercat, l’espectacle de foc de Drakònia, La Flama de Drako, una proposta molt buscada a Catalunya donat el renom que té, destacava a DiariTots21 la regidora de Comerç, Sílvia Pujol. També serà nou la vinguda diumenge dels abanderats de Tortosa.

La regidora subratllava que el Mercat Medieval de l’Hospitalet “agrada molt, ja forma part de l’agenda de molts visitants i ve gent de molts llocs diferents, del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre i també força gent d’Andorra i d’Aragó“. Recordem que l’Hospitalet compta amb nombrosos visitants habituals que són andorrans i aragonesos. No és per casualitat que aquesta edició del Mercat Medieval se celebra al voltant del 8 de setembre, dia festiu a Andorra i a la comunitat aragonesa.

L’Ajuntament espera repetir unes xifres d’entre 6.000 i 8.000 visitants. La proposta del Mercat Medieval busca principalment “dinamitzar el comerç local, formant un seguit d’activitats que organitzem aquests mesos pensades en el comerç”.

Us oferim un recull de les millors imatges. Fotos: DiariTots21:

Les muralles i la torre de l’Hospital del Coll de Balaguer, epicentre del Mercat

L’entrada al recinte durant la inauguració, feta amb tot el cerimonial

Xarop de Canya ha amenitzat la inauguració

El picapedrer Joan Mateu, en plena acció

La teixidora Carolina

Arnau, ferreter forjador d’armes

L’Alba fa cistells de vímet. S’hi dedica professionalment

No falta el forner de llenya

Un dels estands de formatges de la coneguda casa Montbrú

Detall d’una de les parades

Un dels racons abillats del Mercat

Els jocs infantils tenen el seu espai a la plaça del Pou

Una clara advertència d’un artesà, molt en la línia medieval

Lo Sacaire del Llobregat

 

Xavier Canadell, nou alcalde del Catllar, seguirà la línia de col.laboració política i ciutadana

Xavier Canadell, amb el bastó de comandament, junt a l’anterior alcalde, Jordi Ruiz. Foto: DiariTots21

Xavier Canadell, de Mou1-te pel Catllar, és des d’aquesta tarda de dijous el nou alcalde del Catllar en virtud del pacte signat a l’inici del mandat amb Junts, PSC i ERC. Aquesta setmana, Jordi Ruiz (Junts) ha deixat el càrrec que ha ostentat durant 15 mesos i ara li arriba el torn al candidat de Mou1-te, que ha obtingut 7 vots a favor, per quatre en contra, els de l’oposició, formada per Somos Catllar, en el ple extraordinari celebrat per fer el relleu.

Canadell, que ha promès la Constitució “per imperatiu legal”, ha defensat el treball en coalició fet durant els 15 mesos, coalició que continuarà “amb el mateix full de ruta”, l’objectiu principal del qual és “la cohesió social i territorial” i tirar endavant per superar els dèficits d’un consistori on en els últims temps s’havia invertit poc.

El nou alcalde ha dit que la coalició “es va marcar un full de ruta per assegurar un treball conjunt, i hem demostrat que es pot treballar conjuntament si la mirada és només de cara al municipi, amb un pla de treball, pla que reivindiquem. Es tracta de fer interacció, cooperació, fomentant la participació, decidint conjuntament” de la mà dels veïns. Entre els objectius ha destacat també tirar endavant accions per la sostenibilitat i crear comunitats energètiques.


Altres notícies:


El nou alcalde ha continuat afirmant que han estat els quatre partits governats els que han proposat i creat les comissions territorials, una de territori i l’altra de seguretat, “uns objectiu de mínims per després poder assolir fites més trascendents per portar l’excel.lència al municipi, amb polítiques de sostenibilitat, fiscalitat justa, resoldre les necessitats socials de la gent gran, abordar els joves, ciutadans amb risc d’exclusió social, treballant per l’esport, la cultura, i fent-ho amb transparència, de manera que puguem viure al municipi j podem estar contents de ser-hi, tenint present les limitades atribucions que té l’Ajuntament”.

Els regidors de govern, en una foto al final del ple amb el nou alcalde. Foto: DiariTots21

En el torn d’intervencions, ha començat fent-ho el portaveu de Somos Catllar, David Rodrigo, que s’havia postulat per ser alcalde, però no ha obtingut els vots necessaris (4 a favor i 7 en contra). Rodrigo ha estat molt dur contra el quatripartit, al què l’ha acusat de pujar-se el sou, gastar massa diners, de ser una coalició “de perdedors”, justificada “a base de mentides i calúmnies, amb la màquina del fang, acusant-nos de feixistes i xenòfobs”. Rodrigo ha llegit un memorial de greuges que s’inicia a la campanya electoral, i ha qüestionat també la coordinació i bon tarannà del quatripartit.

Canadell ha respost negant la major. Sobre els pressupostos, a Canadell li ha sabut greu que diguin que gasten molt en cultura: “Estem aprofitant totes les subvencions, treballant amb només dues persones que s’hi estan deixant l’esma, treballant dissabtes i diumenges. Cultura no la deixarem estar i tenim un pla per demanar als que no viuen al centre què volen què hi fem: vosaltres decidireu què fer fora del nucli”.

Part del públic que ha assistit al ple extraordinari. Foto: DiariTots21

Sobre les crítiques a la despesa , ha afirmat que “no estem gastant res, estem pressupostant. Els diners són per invertir perquè durant uns anys no s’han usat. Volem fer un pavelló, un ascensor, un pati a l’escola, i no patiu, no posarem en bancarrota l’Ajuntament”. Sobre disfuncions a l’equip de govern, ha respost: “Em trobo amb les habituals com en les que tinc amb la meva colla”.

Canadell s’ha emocionat parlant de Mou1-te pel Catllar, una destacada part dels seguidors de la qual es trobava al ple, i mirant a la gent de Mou1-te ha llençat un altre missatge a l’oposició: “El món s’embolcalla de lideratges populistes que es basen en la por i el bloqueig de les idees. Nosaltres volem parlar entre tots, transformar i millorar la manera de viure”.

Al seu torn, el portaveu del PSC, Antonio López, s’ha dirigit a Somos afirmant: “No et permeto, David, que em diguis esquerra espanyolista, jo sóc del PSC, un partit antic, de gran tradició catalanista. Informat i estudia, que potser et fa falta”. Altrament, Francesc Seigí, portaveu d’ERC, ha desitjat “molts encerts” al nou alcalde. I finalment, Jordi Ruiz, l’alcalde sortint,  ha repetit les paraules que va dir dilluns en el seu adéu com a alcalde: “Has estat un puntal de l’equip de govern i em tens pel que faci falta”.

Vídeos: El rei Jaume I decreta la inauguració del Mercat Medieval de Salou

Joglars, bufons, cavallers i altres personatges medievals han envait Salou. Foto: DiariTots21

Tota una autoritat reial, en Jaume I, ha decretat aquest dijous de setembre de l’any de Nostre Senyor de 2024 la inauguració del Mercat Medieval, que reuneix 93 parades al nucli antic de Salou. Comencen així quatre dies de medievalisme que viuran el plat fort dissabte amb la sortida reial cap a la conquesta de la sarraïna Mallorca.

 

Sa Majestat ha demanat a la ciutadania de Salou gaudir “d’una bona copa de vi i d’una bona conversa, dels menjars especials vinguts de terres exòtiques i dels productes de la terra”. També dels que vinguin a explicar històries de temps passats o de temps que passaran, i ha ofert un consell: “No us fieu del qui vingui a aigualir-vos la festa i sí en canvi dels qui vinguin a portar-vos un somriure”. Sa Majestat, que dissabte vinent salparà cap a la conquesta de Mallorca, ha acabat subratllant que “de la mateixa manera que els súbdits serviu, els monarques estem aquí per servir-vos”.

El rei, visitant les parades. Foto: DiariTots21

Acabat el pregó inaugural, l’acte ha seguit amb una cercavila de benvinguda que ha omplert els carrers de música i color. Els joglars, bufons, cavallers perduts i altres personatges medievals han animat de valent el matí, mentre la música itinerant crea una atmosfera autèntica i festiva.

 

No han faltat les autoritats, encapçalades per l’alcalde, Pere Granados, i nombrosos regidors de l’equip de govern. El regidor de Dinamització Econòmica i Comerç, Hèctor Maiquez, ha destacat a DiariTots21 que “l’ambient és fantàtic, es tracta d’una cita tradicional en el context de les festes de celebració de la sortida del rei Jaume I a Mallorca. El Mercat Medieval respon a una recuperació del mercat real que va existir els dies previs a la sortida del rei Jaume I, l’any 1229″, un mercat que es troba plenament consolidat. Justament, dintre de cinc anys s’escaurà el 800 aniversari de la sortida i conquesta de Mallorca.

La cita del Mercat Medieval i les festes en honor a la partida reial “ja les esperen  el salouenc, la gent de l’entorn i els turistes, que s’ho passen d’allò més bé i sovint aprenen la nostra història”, ha conclòs el regidor.

Activitats per a tota la família

Al llarg dels quatre dies de mercat, els visitants podran gaudir d’una gran varietat d’activitats pensades per a tots els públics. Els més petits tindran el seu espai infantil al jardí de la Biblioteca Municipal, amb activitats programades d’11.00 h a 13.30 h i de 17.00 h a 20.30 h, així com atraccions repartides per tot el recinte.

Un dels grans atractius serà el Campament Medieval situat a la plaça Bonet, que obrirà les portes cada dia d’11.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 22.00 h, on es podrà veure de prop la vida quotidiana dels cavallers i altres personatges de l’època. A més, els visitants i residents podran participar en tallers d’oficis tradicionals, visitar les exposicions temàtiques i descobrir els secrets dels artesans i mercaders que ompliran els carrers amb els seus productes.

Durant el mercat, els carrers estaran plens de música itinerant que acompanya les actuacions de joglars, bufons de la cort i cavallers perduts, que oferiran espectacles en diversos punts del recinte. Els visitants també podran trobar personatges icònics com el gegant Farrell, l’home Escorça, el carro remeier amb el druida, bruixes i alquimistes, que aportaran un toc de fantasia i misteri a l’esdeveniment.

Cada dia finalitzarà amb un gran espectacle nocturn que posarà el punt final a la jornada abans que el mercat tanqui les portes fins a l’endemà.

Tres moments de la jornada inaugural. Fotos: DiariTots21