Dos nens, fent un dels exepriments. Foto: DiariTots21
Durant les tres propers setmanes, més de 1.600 alumnes de primària i secundària de 22 centres educatius del Camp de Tarragona (la gran majoria, del Tarragonès) coneixeran més sobre el canvi climàtic que els negacionistes. I ho faran amb exemples pràctics, empírics, irrefutables, una lliçó per a personatges negacionistes com el que serà de nou president dels EUA, Donald Trump.
Els estudiants participaran en una nova edició dels tallers URV-AEQT que es fan en el marc de la Setmana de la Ciència 2024. Aquesta activitat proposa diferents experiments científics, que estan centrats en la lluita contra el canvi climàtic, amb la finalitat de desenvolupar consciència, coneixement i comprensió sobre les seves causes i sobre mètodes de captació i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Aquest dilluns s’ha celebrat l’acte oficial d’inauguració dels tallers, que es van iniciar el dia 4 i acabaran el divendres 22 després de tres setmanes d’activitat. Aquesta iniciativa, que la Universitat Rovira i Virgili ofereix des del 2014 amb el suport de l’AEQT, té com a finalitat aproximar el jovent a diversos continguts relacionats amb la química i la tecnologia d’una manera planera i atractiva, per tal que coneguin les aportacions de la química a la qualitat de vida de les persones i al medi, i despertar vocacions científiques.
A l’edició d’enguany l’alumnat farà experiments relacionats amb l’origen de les emissions de CO2, amb l’efecte de l‘increment de CO2 atmosfèric, amb els sistemes de captació de CO2 com la fixació per biomassa i el rentat de gasos industrials i amb la reducció d’emissions a través de l’aïllament tèrmic. Ho explicava Carles Lozano, d’URV Divulga, que cada any aporta nous experiments senzills per entendre fenòmens físics i químics.
Dues professores, explicant l’experiment als alumnes. Foto: DiariTots21
En el primer experiment constaten l’origen de les emissions de CO2. Així, es fa bufar amb una canyeta de refresc dins d’una solució concreta de BBT per identificar la presència de CO2 als líquids, ja que els humans expirem CO2. A continuació obervaran la combustió d’una espelma i el carbó que es forma en la combustió.
Un altre experiment constata l’origen del canvi climàtic , treballant amb un aparell generador de CO2 de laboratori. D’aquesta manera investiguen l’efecte de l’increment de la quantitat de CO2 en la composició dels gasos atmosfèrics, comparant l’increment de temperatura de dos pots de vidre tancats, un omplert amb CO2, l’altre sense, i en posar-los els dos davant d’un focus de llum, puja la temperatura del que té CO2. “Irrefutable”, deia Lozano.
Altres proves de laboratori constaten l’aïllament tèrmic d’un pot amb aigua freda i amb un termòmetre de control, al que es cobreix amb materials com una bufanda, un tros de llana o un cartró, comparat amb un pot que no en té. La temperatura canvia en cada pot. Irrefutable, senyor Trump.
En l’acte de presentació de l’activitat, el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, ha destacat la importància que els estudiants s’interessin per la ciència i per la química, en aquesta línia “des del sector químic de Tarragona col·laborem activament en activitats formatives que fomentin les vocacions científiques”. Respecte al tema central “La lluita contra el canvi climàtic”, Cañagueral ha afegit que “les empreses químiques de Tarragona estem fermament compromeses amb la protecció del medi ambient”.
De la seva banda, el rector de la URV, Josep Pallarès, ha subratllat que “aquesta acció se suma al conjunt de propostes que des de la URV s’organitzen en el marc de la Setmana de la Ciència, com la ruta científica teatralitzada sobre Antoni de Martí i Franquès, els tallers i xerrades científiques a les seus del Campus Extens, les xerrades científiques del programa Fem Recerca o les activitats per a famílies que impulsa el Repte Experimenta”. El rector també ha reconegut el paper de l’AEQT com a soci clau en els diferents àmbits de la universitat, incloent-hi la formació, la investigació, la transferència de coneixement i el compromís amb la societat.
Enguany, la Setmana de la Ciència s’amplia de dues a tres setmanes per petició dels centres d’estudi, i la darrera setmana deixarà el laboratori de la URV de Sescelades i s’aproparà als col.legis i instituts.
A l’acte també han participat Maria Mas i Eduardo Sañudo, Directora gerent i vicepresident de l’AEQT, respectivament; Urbano Lorenzo, vicerector de Planificació Científica i Projectes Interdisciplinaris de la URV; Joan Josep Carvajal, Degà de la Facultat de Química; Àngel Cid, Director de l’ETSE; Joan Manel Vallès, Sotsdirector de l’ETSEQ i Aitor Balmaseda, representant de la Facultat d’Enologia.
La visita s’emmarca dins d’una iniciativa impulsada per l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE). Foto: Cedida
El Dia Internacional de la Ciència, que se celebra el 10 de novembre, és el marc en el qual l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) ha impulsat el projecte ‘Espais d’Innovació APTE’ que pretén visibilitzar i acostar a la ciutadania les capacitats i oportunitats que ofereixen els espais d’innovació situats als parcs membres de l’associació.
La iniciativa s’articula al voltant d’una sèrie de visites guiades durant les quals s’han obert les portes d’un total de 39 espais innovadors, situats en 16 parcs científics i tecnològics distribuïts en 10 comunitats autònomes espanyoles. Aquestes jornades tenen l’objectiu de permetre a investigadors, empreses, societat civil i administracions públiques conèixer de primera mà les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; els living labs i altres centres dedicats a la innovació que fomenten l’experimentació i el desenvolupament tecnològic a l’Estat.
Cal destacar que els parcs científics i tecnològics espanyols són la seu del 58% de les ICTS de l’Estat, i són un pilar fonamental per a l’avanç en àrees clau de la ciència i la tecnologia. Aquestes infraestructures abasten una àmplia varietat de sectors, incloent: electrònica, agroalimentari, biotecnologia, energia i medi ambient, automoció, aeronàutica, nanotecnologia i tecnologies immersives.
El Centre de Ciències Òmiques (COS) de Reus
En el cas del Parc tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc de Reus, l’espai escollit ha estat el Centre de Ciències Òmiques (COS), una unitat mixta entre la Universitat Rovira i Virgili i el centre tecnològic Eurecat. Des del 2014, el COS és una de les 29 instal·lacions que formen part del Mapa Nacional d’Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS), essent un dels nodes de la ICTS Omicstech.
Es tracta d’una infraestructura científica equipada amb eines i tecnologies capdavanteres en el camp de les ciències òmiques per a l’estudi de biomarcadors que ajuden a entendre els sistemes biològics i a analitzar els mecanismes d’acció i l’efecte de fàrmacs o nutrients per a avançar cap a la nutrició i la salut personalitzades, entre d’altres.
La singularitat de COS és que en un mateix centre es pot fer recerca per a grans projectes combinant diferents camps de les ciències òmiques com la metabolòmica, la proteòmica, la transcriptòmica i la genòmica, entre d’altres. És a dir, permeten analitzar molècules biològiques com proteïnes, gens, lípids, etc.
El Centre de Ciències Òmiques (COS), una unitat mixta del centre tecnològic Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili, és un dels tres nodes de la Infraestructura Cientificotècnica Singular OmicsTech. El COS constitueix un dels nodes de la xarxa OmicsTech, integrada també pel CNAG i el CRG, el primer centre multidisciplinari en ciències òmiques a l’Estat reconegut pel Ministerio de Ciencia e Innovación com a Infraestructura Científico-Tècnica Singular (ICTS).
Tant institucions públiques i privades com empreses, nacionals o internacionals, poden requerir els serveis d’aquesta infraestructura científica capdavantera. Les principals aplicacions de la recerca realitzada en aquest centre les trobem en els camps de la medicina, l’agricultura, les ciències ambientals, la indústria biotecnològica i l’alimentació i la nutrició.
L’alcalde, el pregoner d’honor –el segon per l’esquerra– i els responsables de les jornades, durant l’acte d’inauguració. Foto: DiariTots21
Amb l’estrena del pregoner d’honor aquest divendres han començat les IV Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, que esclataran aquest dissabte i diumenge amb la presencia de 150 recreadors i mes de 60 activitats.
L’encarregat de fer el pregó d’obertura ha estat aquest divendres Roger Miralles, director de l’Escola d’Arquitectura de la URV. En la seva intervenció, Miralles ha volgut destacar el paper del municipi dins del modernisme català i ha titllat Casa Bofarull dels Pallaresos com un dels edificis més importants de Catalunya.
El director de l’Escola d’Arquitectura ha subratllat que el Modernisme, a Catalunya, no és un moviment limitat a les ciutats i als grans nuclis de poder, tot remarcant que la mateixa Casa Bofarull, com en tants altres casos, es troba en un poble. En aquesta línia, Miralles ha volgut destacar que “el modernisme va més enllà de les elits i es fa del poble”.
“El modernisme a Catalunya es diferent de la resta d’Europa, es un cas únic”, relatava Miralles i és per això que, segons ell, “és important que les Jornades Modernistes se celebrin en un poble”. En un altre ordre de coses, el director de l’Escola d’Arquitectura ha insistit que avui en dia “veiem modern utilitzar un material ja usat”, però ha recordat que “els pagesos ja ho guardaven tot i això –en arquitectura– només ho fa Jujol. No ho fa ningú a Europa”.
L’acte d’obertura d’aquest divendres enceta tot un cap de setmana d’activitats i recreacions modernistes. Foto: DiariTots21
Per altra banda, el regidor de Culrura, Omar Macias, ha presentat el Got reciclable de les Jornades Modernistes, que tot el públic i visitants dels Pallaresos podran utilitzar durant tot aquest cap de setmana per tal d’evitar els gots de plàstic. Tot seguit, també s’han lliurat els guardons Premi Jujol a la Colla Gegantera dels Pallaresos. L’acte ha continuat amb el visionat d’un documental de les Jornades i l’estrena d’una exposició de fotos de Francesc Sech.
La jornada inaugural d’aquest divendres ha finalitzat amb la tercera edició del Sopar Modernista, on els comensals anaven rigurosament vestits d’època. Les V Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900 continuaran durant tot el cap de setmana i el programa d’actes es pot consultar en aquest enllaç (link aquí).
La colla Gegantera Pallaresos ha estat guardonada pel suport a les Jornades Modernistes. Foto: DiariTots21
La colla Gegantera Pallaresos ha estat guardonada pel suport a les Jornades Modernistes. Foto: DiariTots21
Mar Molné, amb el regidor de Cultura i l’alcalde del Morell. Foto: DiariTots21
La tiradora olímpica morellenca Mar Molné, que aquest estiu va fer història aconseguint el quart lloc en tir al plat als Jocs Olímpics de París, ha estat la protagonista del pregó de la Festa Major petita del Morell, la festa de Sant Martí Bisbe, en ser la responsable de llegir el pregó -“una pregonera de luxe”, l’ha batejada l’alcalde, Eloi Calbet-, en un acte celebrat al Teatre Auditori.
Presentada per l’alcalde -que ha dedicat un minut de silenci a les víctims de la dana de València– i pel regidor de Cultura, Miquel Roig, la Festa Major, que va començar el cap de setmana passat, ja ha arrencat oficialment. Durant l’acte s’ha celebrat, a més, la setena recepció a la quinzena de Martins i Martines del Morell.
La pregonera ha fet un parlament emotiu recordant els seus lligams amb la seva vila, a la que només pot retornar ara per aquestes festes donat que per motius professionals viu a Granada. Rememorava com un bon dia que va anar a acompanyar el seu pare a caçar li va demanar poder tirar, i això li despertà el cuquet del tir, “malgrat el fort retrocés que vaig patir el primer cop”.
Foto de família dels Martins i Martines. Foto: DiariTots21
La seva primera joventut la viuria combinant el seu amor per la música i especialment per la gralla -afició a la que es dedicaria durant 15 anys- i pel tir al plat, una disciplina en la que cada cop destacaria més i passaria “de disputar tirs al plat en festes majors en pobles del voltant, com Poboleda, Alcover o Vandellòs, buscant guanyar un pernil, a anar a Tarragona, a Barcelona i a Madrid”, fins que la Federació Espanyola la va cridar. Mai hagués pensat que acabaria disputant els Jocs Olímpics de París, i com deia l’alcalde, que tindria el poble enganxat al televisor patint i gaudint dels seus èxits.
Al seu torn, el regidor de Cultura agraïa que “Mar porti el nom del Morell pel món”, i també a les entitats del poble la seva participació activa que fan possible la Festa Major. L’alcalde, per la seva part, demanava gaudir la festa “amb civisme i amb l’orgull que tenim els morellencs i morellenques de ser del Morell“.
Un moment de l’espectacle ‘Ballant l’aigua’. Foto: DiariTots21
El vestíbul del Teatre Tarragona s’ha omplert aquest dimecres de públic per seguir un espectacle novedós, atrevit, que usa la improvisació amb el públic, format en bona part per persones amb discapacitat intel.lectual. Era l’arrencada de la segon dia de les Jornades d’Inclusió en les arts escèniques, que fins dijous tenen lloc a Tarragona.
‘Ballar l’aigua’ era l’espectacle presentat, un espectacle d’estimulació sensorial concebut per a persones amb discapacitat intel·lectual, que realitzen des de 1999 un equip de músiques i ballarines. És un espectacle que, a més de música i dansa en directe, proposa un format especial que produeix una estimulació sensorial i emocional molt més àmplia. Això es deu a la disposició espacial que utilitzen, l’ús de les llums, a una particular posada en escena del moviment i el so, i a l’ús de la improvisació com a recurs comunicatiu que els permet establir un diàleg amb el públic, integrar les seves respostes i compondre amb elles en temps real.
Ballar l’aigua és el treball en el qual el col.lectiu es troba més compromès a nivell emocional i “on el que rebem del nostre públic supera, amb escreix, el que els donem”, afirmen les seus responsables. Les «mares» d’aquest projecte són Raquel Sánchez (ballarina, actriu i coreògrafa) i Chefa Alonso.
L’equip actual està format per Raquel Sánchez (moviment i música), Ana Erdozain (moviment) i Chefa Alonso (música). Comptem a vegades amb la col·laboració del contrabajista Jorge Frías.
L’equip afirma que sol treballar sobre una estructura elaborada en la qual inclouen moments i climes molt contrastats: íntims, càlids, enèrgics, rítmics, caòtics, densos, esclarissats… Una de les característiques essencials de Ballar l’aigua és incloure, dins d’aquesta «partitura mòbil», les expressions i intervencions – vocals, rítmiques, de moviment – del públic assistent. Captar l’atenció i l’interès dels participants, sense condicionar el seu comportament espontani és un dels objectius d’aquesta trobada artística i terapèutica.
Aquest espectacle no està basat en un discurs o una narrativa racional o lineal i no pressuposa dos plans diferenciats entre les artistes i el públic: les que fan i els que miren, sinó que utilitza codis universals com l’energia, el cos, la veu en estat pur, la paraula, l’espai i el so com a mitjans integradors que difuminen i esborren els límits entre l’observador i l’observat.
“Creiem en la capacitat d’integració social i de millora terapèutica que té la creació artística basada en la improvisació. La força que té per a moure i alliberar energia, establint ponts de comunicació entre el que pot ser fronterer: el considerat com a malalt o com a sa, el conegut i l’imprevist, l’aïllament i la implicació, mirar i ser mirat, la qual cosa s’oblida i el que es recorda, la indiferència i la curiositat, la qual cosa s’estranya i el que es reconeix”, afirmen.
Omar Macias és el regidor de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos. Foto: DiariTots21
Omar Macias és el regidor de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos. Afronta per primer cop l’organització de les Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, que els dies 8, 9 i 10 de novembre arribaran a la quarta edició. En aquesta entrevista repassa el paper de les Jornades en el context jujolià i les novetats que presenten.
Com veu des de l’organització la celebració de les Jornades Modernistes?
És una gran feina en la qual comptem amb la complicitat i la il.lusió del poble dels Pallaresos. Les Jornades estan plenament consolidades al territori, parlem que l’any passat van acudir-hi unes 6.000 persones des de diferents punts. Comporten molta feina per un municipi petit com és el nostre, sí, però hi ha un bon equip de professionals al darrera i la complicitat de molts veïns i veïnes.
Què suposen les Jornades per als Pallaresos?
Suposen un exemple de cohesió social, de treballar plegats, ciutadans, entitats i Ajuntament, per un objectiu, que és visualitzar l’obra de Josep Maria Jujol a casa nostra i al territori. No oblidem que des dels Pallaresos ha sorgit el Manifest Jujolià, que està servint per incidir en la demanda que especialment les grans administracions s’impliquin d’una forma decidida a posar en valor la figura i l’obra de Jujol. El cert és que els municipis jujolians estan fent, en aquesta línea, una tasca en alguns casos sobrehumana. Estem teixint relacions al territori per actuar de manera conjunta amb el mateix objectiu.
Les Jornades han suposat un impuls a la figura de Jujol?
Sense cap mena de dubte. Hem d’agrair la feina que s’ha fet fins ara, que continuarem i fins i tot incrementarem. Gràcies a les Jornades es parla més que mai de Jujol. I el context és favorable per quant se celebren 75 anys de la seva mort i enguany s’han organitzat actes en diversos municipis jujolians. L’any vinent les Jornades acompliran cinc anys de vida i aprofitarem la data per donar-li encara més rellevància.
Què els diria als que desconeixen el que són les Jornades Modernistes?
Els diria que estan pensades per a totes les edats i són molt familiars. Que trobaran centenars de persones vestides d’època en el nucli antic dels Pallaresos, que gaudiran de tres mercats -el modernista, el d’antiquaris i el d’entitats-, que podran fer visites guiades, assistir a exposicions, documentals, tallers per la canalla, per adults,… Hi ha una infinitat d’activitats.
Quines novetats presenten les Jornades Modernistes?
Enguany ens traslladarem a l’any 1900, un any de canvis. Tindrem la recreació d’una Primera Comunió tal com se celebrava l’any 1900 (fa dos anys vam fer un casament i l’any passat, un bateig). També organitzarem un Ball modernista, així com editarem un got reciclable de les Jornades. Diuemnge se celebrarà una Milla modernista, és a dir, una cursa tal com es feia abans, i per primer cop es podrà veure el Celler de la Casa Bofarull, entre altres novetats, com per exemple, que els més petits podran passejar amb carro amb uns traginers d’època. O un taller de confecció de roba íntima femenina.
Veurem les clàssiques desfilades?
I tant! Les tindrem el dissabte i el diumenge, com també activitats que han tingut molt d’èxit: l’actuació de la pianola modernista, una representació de fer safareig o el reclutament de la Creu Roja tal com es feia en 1900.
Tarragona ho té tot a punt per donar inici, aquest dimarts, a les 16 Jornades d’Inclusió Social en els Arts Escèniques, d’àmbit estatal, organitzades en aquesta edició per l’Ajuntament de Tarragona juntament amb l’INAEM, i que compten també amb la coorganizació de La Red Española de Teatros, que enguany celebrarà la seva assemblea de manera paral·lela a les Jornades demà dimarts, per a connectar els programadors amb les activitats de la cita inclusiva, i de la Agencia Andaluza de Instituciones Culturales de la Junta de Andalucía. A més la Fundació “la Caixa”, la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya, el British Council i Apropa Cultura participen com a entitats col·laboradores. Tots els espectacles seran gratuïts.
La programació de dimarts s’inicia amb la ponència ‘La inclusió en les arts escèniques en el marc dels drets culturals’, a càrrec de la directora general de Drets Culturals, Gessamí Beirak, que donarà la benvinguda a les Jornades el 5 de novembre.
Al costat d’ella, participaran en l’obertura la directora general de l’INAEM, Pau Santa Cecilia; l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la coordinadora de Conceptualització i continguts de les Jornades, Eva García. Per altra banda, en el tancament institucional, el dia 7, hi participaran la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos; i el director de la Unitat de Suport del INAEM, Carlos Forteza.
El Circ dels Sentits
A la primera de les jornades, els assistents tindran accés al Circ del Sentits, una instal·lació interactiva de Mumusic Circus que explora la importància dels sentits en l’art. Aquesta experiència immersiva oferirà passis cada 15 minuts durant els dos primers dies a la Rambla Nova.
Què és la proposta? Les teves mans seran els meus ulls. Un món fragmentat, lent, i de convivència fàcil. Dividit en tres parts: Objectes, llocs i, persones. Allà on posem l’atenció, es tornarà interessant. Si poses l’atenció en una persona, es torna interessant. Si poses l’atenció en un objecte, es torna interessant. Si poses l’atenció en un lloc, es torna interessant. Una experiència deambulatòria i immersiva. Està programat per a més de cinc anys.
Blasons & Doesdicon. Foto: Cedida
El mateix dia, el Teatre Tarragona serà l’escenari per a Blasons & Doesdicon. Amb aquest programa doble, la companyia de dansa inclusiva Dançando, procedent de Madeira (Portugal), aspira a modificar la imatge social de les persones amb discapacitat i crear espais per a la diversitat humana en l’univers professional de l’art contemporani. El director artístic i la formadora i intèrpret d’aquesta agrupació, Henrique Amoedo i Mariana Temble, oferiran a més un taller l’endemà, presentat en el mateix espai per Sara García (La Xarxa).
Sota el lema ‘De l’assaig a l’acte’, aquesta cita promoguda per INAEM assumeix el repte de reflexionar sobre el compromís dels professionals i institucions del sector amb la inclusió en tots els seus vessants. Ho farà amb taules rodones i amb espectacles, i el fet que arribi a Tarragona s’emmarca en la política inclusiva de l’Ajuntament, que en la part cultural té previst abordar la inclusió com un dels seus eixos principals del Pla Estratègic de Cultura.
El conseller delegat de Repsol, Joseu Joan Imaz, ha afirmat avui en la presentació de resultats de la companyia que Repsol mantindrà les inversions que havia congelat a Espanya i que afectaven directament el complex industrial del Camp de Tarragona, on tenia prevista una inversió de més de mil milions d’euros. Un ai al cor recorria el territori pendents del resultat del conflicte obert amb el Govern central.
El fre del Govern central a continuar aplicant l’impost a les energètiques ha provocat aquesta reacció de la companyia. Imaz ha afirmat: “Ahir es va retirar oficialment la proposta de fer permanent aquest impost. Així que, una vegada superat aquest debat, permetin-me dir que ha arribat el moment de centrar-nos en el futur i en les oportunitats que tenim per davant”.
El conseller delegat ha continuat afirmant que “aquesta decisió positiva que vam veure ahir ens permet seguir endavant amb les inversions industrials que havíem planejat a Espanya i estarem plenament centrats en la preparació d’aquestes inversions per a assegurar que seran executades amb èxit en un futur pròxim”. Imaz afegí: “Crec que tenim notícies positives i ahir es va retirar oficialment aquesta proposta i l’impost i la possibilitat de tenir un impost extraordinari permanent relacionat amb el sector energètic afortunadament ha acabat.
Els projectes en qüestió són l’Ecoplanta del Morell i el major electrolizador d’Espanya, associat a aquesta planta, que són el vaixell insífnia de la descarbonització del pol petroquímic de Tarragona.
Eugenia Díaz de Vivar, durant la conferència. Foto: Francesc Sech
L’art del vidre en l’obra de Josep Maria Jujol, el polifacètic arquitecte i artista tarragoní, ha centrat la cinquena i darrera conferència del IV Cicle de Conferències Modernistes dels Pallaresos, que han clos aquest dimecres al vespre. Són el preludi de la celebració de les Jornades Modernistes, el cap de semana del 8, 9 i 10 de novembre.
Ha estat Eugenia Díaz de Vivar la ponent. Destacada professional en l’art del vidre, i gestora de projectes de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre, Díaz de Vivar va estar amb Jujol Júnior l’agost de 2023 -el fill de l’arquitecte, traspassat el desembre de 2023-, en el que podria ser la darrera entrevista feta al fill de l’arquitecte. I d’allí en sortí un documental de 34 minuts que aquest dimecres es visionava al Centre Jujol dels Pallaresos.
La conferència ha consistit en un passi comentat de diapositives i l’entrevista-documental posterior. Exposava Díaz de Vivar: “Jujol va ser absolutament innovador, un precursor del surrealisme”.
Com a exemple de l’encara desconeixement que hi ha sobre la seva importància, citava el seu cas. Ella és argentina, va residir sis anys a Barcelona sense conèixer Jujol, malgrat descobrir aleshores el Modernisme. De retorn a Argentina, va fer un curs d’art del vitrall a Buenos Aires i tots els exemples que li mostraven sobre vitrall eren de Barcelona. “Mai havia trobat el nom de Jujol” enlloc, deia, però durant la pandèmia va descubrir-lo: “Era el responsable de moltes obres que jo atribuïa a Gaudí”. I la seva passió es va encomenar.
Citava Díaz de Vivar les obres de Jujol fetes junt amb Gaudí: la Casa Milà, amb xemeneies decorades amb botelles de vidre trencades, o el trencadís del Park Güell, també amb restes de botelles. O casos com els vitralls de la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona, destruïts durant la guerra civil, però que es van poder recuperar ja que Jujol els havia fet dibuixar als seus alumnes d’arquitectura. O vitralls extraodinaris de la parròquia de Vilanova i la Geltrú, i al nostre territori, els de l’església de Vistabella o de Montferri. En vidre, a la Casa Bofarull dels Pallaresos sobresurt un porró “genial” situat cap per avall a la teulada, al costat d’un plat.
Díaz de Vivar va entrevistar Jujol Júnior a l’Arxiu Jujol dels Pallaresos, que era casa seva. “El que em va cridar l’atenció quan vaig estar allí era que tenia molt clar on aniria l’Arxiu: una part al MNAC, una altra, a Tarragona, i la darrera part no sabia què fer-ne: eren els esbossos dels vitralls, que els tenia guardats com un tresor”.
En el documental, Júnior relata les grans habilitats del seu pare, “arquitecte, artista i escultor”. A començaments de 1900 començà a treballar el vidre i en 1905, a col.laborar amb Gaudí, que “va descobrir en Jujol el gran decorador, ja que Gaudí no ho era gaire”, diu Júnior. Arribaria així l’execució de la façana de la Casa Batlló i de Casa Milà. Jujol va posar la seva firma a les xemeneies del terrat de Casa Milà amb restes de botella, com dient: ‘Aquí sóc jo’. Gaudí mai ho hagués fet”, recordava. Mor Gaudí, Jujol no va seguir treballant en la gran obra, la Sagrada Família perquè “va quedar exclòs de les seves obres”.
Les obres que més el van il.lusionar van ser la Torre de la Creu a Sant Joan Despí, Can Negre, també a Sant Joan Despí, l’església de Vistabella, i el santuari de Montferri, les obres del qual es van aturar amb la guerra civil, i es van recuperar ja mort Jujol. Jujol Júnior citava l’obra del seu pare al Camp de Tarragona, com el Teatre Metropol, “d’una modernitat extraordinària”. I sobre Sant Joan Despí, deia: “És la ciutat més jujoliana de tot el món”, on va realitzar 70 cases i ciutat on va ser arquitecte municipal.
Recordava Júnior que al Park Güell, el revestiment ceràmic és de Jujol, “realitzat amb absoluta llibertat”. I el sostre de la sala hipòstila del mateix parc també és d’ell, on hi col.locats tot tipus de residus, restes de tasses, botelles, … “convertint-ho en una obra d’art, d’una lluminositat extraordinària. Gaudí li donà carta blanca per fer-ho. En decoració, la confiança de Gaudí en Jujol era total”, deia Júnior. “Jujol dóna vida i color a l’obra de Gaudí”.
“Visionari”, el defineix Díaz de Vivar, que reclamava el reconeixement de la seva genialitat, “no només en l’àmbit internacional sinó a casa seva”, concloïa la ponent al vídeo. “És un tresor el que té Tarragona i cal difondre’l”, rematava.
L’alcalde, Jordi Sans, amb Jaume Parés i el director de les Jornades Modernistes, Elies Torres. Foto: DiariTots21
L’acte començà amb la celebració d’un minut de silenci per la tragèdia de València i Albacete. Fou presentat per l’alcalde, Jordi Sans, i l’arquitecte tècnic i president de la Fundació Trencadís, Josep Maria Buqueras. Al seu torn, el pallaresenc Jaume Parés va ser homenatjat pels llargs anys que porta documentant en vídeo les activitats de la vila, com les mateixes Conferències Modernistes.
La consellera de Cultura, Sandra Ramos, presentant les Jornades. Foto: Cedida
Tarragona esdevindrà la setmana que ve capital estatal en la inclusió social, i ho farà en el camp de les arts escèniques. Una multiplicitat de propostes abordaran un camp molt ampli i encara per treballar i també incorporarà la novetat d’oferir espectacles a l’Hospital Santa Tecla i a La Muntanyeta.
Tarragona serà, doncs, seu les 16 Jornades d’Inclusió Social en els Arts Escèniques, d’àmbit estatal, i organitzades en aquesta edició per l’Ajuntament de Tarragona juntament amb l’INAEM, i que compten també amb la coorganizació de La Red Española de Teatros, que enguany celebrarà la seva assemblea de manera paral·lela a les Jornades per a connectar els programadors amb les activitats de la cita inclusiva, i de la Agencia Andaluza de Instituciones Culturales de la Junta de Andalucía. A més la Fundació “la Caixa”, la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya, el British Council i Apropa Cultura participen com a entitats col·laboradores. Tots els espectacles seran gratuïts.
Sota el lema ‘De l’assaig a l’acte’, aquesta cita promoguda per INAEM assumeix el repte de reflexionar sobre el compromís dels professionals i institucions del sector amb la inclusió en tots els seus vessants. Ho farà amb taules rodones i amb espectacles, i el fet que arribi a Tarragona s’emmarca en la política inclusiva de l’Ajuntament, que en la part cultural té previst abordar la inclusió com un dels seus eixos principals del Pla Estratègic de Cultura.
Aquesta nova edició, que comptarà amb un major nombre d’espectacles que en anys anteriors, és desenvoluparà del 5 al 7 de novembre en set seus i desplegarà diferents activitats en altres espais de la ciutat, explorant fórmules per a convidar a una participació més directa de la ciutadania.
Aquest matí, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha presentat les jornades acompanyada del director de la Unitat de Suport a la Direcció General del INAEM, Carlos Forteza; i de la coordinadora dels Jornades d’Inclusió, Eva García.
La consellera Ramos ha expressat “el gran orgull que suposa per a la ciutat acollir aquestes jornades. La participació ciutadana en els arts és un dret, també ho és per a les persones i col·lectius més vulnerables, i aquest ha de ser fomentat per administracions com les que avui ens trobem aquí, que tenim la responsabilitat de facilitar-ho”. Sandra Ramos ha conclòs remarcant que “posar al centre de les nostres polítiques l’accessibilitat i la inclusió és invertir en qualitat de vida, en benefici de totes les persones”.
Per la seva part, el director de la Unidad de Apoyo a la dirección General del INAEM, Carlos Forteza, ha destacat el suport de l’INAEM a la inclusió en tots els seus vessants: “L’INAEM dóna suport i fomenta la inclusió en tots els seus vessants. Les arts escèniques i la música han d’enderrocar barreres, ja siguin físiques , socials o econòmiques, per garantir l’accés a tota la ciutadania”. I ha afegit que, “amb aquest objectiu de salvaguardar els drets culturals de la població, treballem per facilitar la seva participació en el fet escènic, no només com a públic sinó també com a protagonistes en els processos creatius i de gestió”.
Eva García, al seu torn, ha subratllat que a més de les inclusions derivades de les discapacitats n’hi ha d’altres “invisibles”, com les d’aquelles persones “que mai van al teatre”. El debat sobre la inclusió al món escènic és amplíssim i García posava un exemple: “Triar l’horari adequat per fer les obres. Hi ha col.lectius que dinen a les 12:15 hores”.
L’edició de Tarragona
La 16 edició tindrà una variada programació, amb set seus i altres tants espectacles, una xifra superior a la d’anteriors edicions. Les Jornades creixen a més en nombre d’assistents, amb 278 persones inscrites, xifra superior a la de 2023 i que iguala la de 2022. També es manté, amb una lleugera variació a l’alça, el nombre de professionals que participaran com a ponents o talleristes, amb un total de 30 repartits en grups de treball, presentació de comunicacions i tallers, enfront dels 28 de l’anterior edició o els 23 de 2022.
Aquesta nova edició de les Jornades es desenvoluparà a l’Antiga Audiència i al Teatre Tarragona, com a seus principals, i desplegarà diferents activitats en altres espais de la ciutat, com Caixaforum Tarragona, Casa Canals, Rambla Nova, La Muntanyeta i l’Hospital de Santa Tecla.
El programa inclourà quatre grups de treball, que comptaran amb destacats professionals nacionals i internacionals, quatre tallers en els quals teoria i pràctica entraran en contacte, una projecció i altres activitats. Una d’elles serà una exposició de projectes inclusius en el territori català, que podrà veure’s al Pati Jaume I organitzada per la Generalitat de Catalunya. A més, a l’Auditori Caixaforum es programarà el dia 8 de novembre la lectura dramatitzada TEATRE EXTRA-ordinari (de Escenaris Especials), un dels projectes seleccionats en ‘Art for Change’ 2023.
Programa de les 16 Jornades
La ponència ‘La inclusió en les arts escèniques en el marc dels drets culturals’, a càrrec de la directora general de Drets Culturals, Gessamí Beirak, donarà la benvinguda a les Jornades el 5 de novembre. Al costat d’ella, participaran en l’obertura la directora general de l’INAEM, Pau Santa Cecilia; l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la coordinadora de Conceptualització i continguts de les Jornades, Eva García. Per altra banda, en el tancament institucional, el dia 7, hi participaran la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos; i el director de la Unitat de Suport del INAEM, Carlos Forteza.
A la primera de les jornades, els assistents tindran accés al Circ del Sentits, una instal·lació interactiva de Mumusic Circus que explora la importància dels sentits en l’art. Aquesta experiència immersiva oferirà passis cada 15 minuts durant els dos primers dies a la Rambla Nova.
El mateix dia, el Teatre Tarragona serà l’escenari per a Blasons & Doesdicon. Amb aquest programa doble, la companyia de dansa inclusiva Dançando, procedent de Madeira (Portugal), aspira a modificar la imatge social de les persones amb discapacitat i crear espais per a la diversitat humana en l’univers professional de l’art contemporani. El director artístic i la formadora i intèrpret d’aquesta agrupació, Henrique Amoedo i Mariana Temble, oferiran a més un taller l’endemà, presentat en el mateix espai per Sara García (La Xarxa).
El dimecres 6 concentrarà una part important de la programació. A més del taller esmentat, el Teatre Tarragona acollirà altres dos espectacles. El primer, al matí, serà Ballar l’aigua, una producció procedent de Madrid, amb direcció de Chefa Alonso i Raquel Sánchez, dissenyada per a compartir amb espectadors amb discapacitat intel·lectual severa. A la tarda, els assistents al Teatre podran veure Órgia, una creació de la companyia andalusa La Rara que neix d’un procés de recerca i treballa des del teatre Verbatim per a abordar la reclusió de dones amb malalties mentals, unint experiències passades a les de diverses dones actuals.
Dones sense llar
L’auditori del Caixafòrum acollirà al seu torn la projecció del documental ‘Mujereando. El quejío de una Diosa‘, a la qual seguirà un col·loqui. Aquesta pel·lícula signada pel projecte andalús Cuenta3 Comunidad Creativa, dóna visibilitat a la realitat de les dones sense llar i les ofereix una possibilitat de defensar els seus drets a través del teatre. El mateix espai permetrà gaudir dels sons d’altres territoris i percepcions culturals, amb Al Ázar. concert de música folk àrab, un projecte de la cantant palestina Rawan Nairat al costat dels músics El Zuri (Bolívia) i Toni Cabo (Alemanya), als quals presentarà Antonio Cervera (INAEM).
Grups de treball sobre normatives i institucions
A més dels espectacles i la projecció, en aquesta segona jornada tindran protagonisme els grups de treball, quatre espais de trobada per a professionals entorn de diferents temàtiques. A la Sala Plana de Casa Canals, els assistents podran assistir al matí a dos d’ells.
El primer serà ‘Els espais escènics i l’evolució de les normatives’, en el qual participaran Luis Alonso Calzada (Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat), Ingrid Llopart (Generalitat de Catalunya) i Tracy Sirés (Teatre Auditori de Granollers), moderats per Marta Monfort (La Xarxa). En ell, s’abordarà l’adequació de teatres i altres espais a la nova regulació d’accessibilitat.
A continuació, ‘Re-visionant la missió de les institucions culturals’ analitzarà el paper de les institucions públiques. Participaran en aquest grup Valentí Oviedo (Gran Teatre del Liceu), José Luis Rivero (Auditori de Tenerife) i Maral Kekejian (Europalia España 2025/26), moderats per Toni Martí (Ajuntament de Tarragona).
Territoris perifèrics i joves
La temàtica dels altres dos grups, que acollirà Caixaforum, es desplaça a la realitat dels territoris menys habituals en els grans circuits i a l’experiència de les noves generacions. Així, el primer, Co-creació i perifèries: nous patrimonis comunitaris, explorarà les necessitats de la inclusió des d’una mirada descentralitzada. Marta Flórez-Santasusana (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), Juanjo Clausell (Interiors Projecte Cultural) i María González (Associació Andalusa de Professionals de la Dansa) seran els participants d’aquest grup, que moderarà Eva García.
Amb el títol ‘Gestió cultural liderada per joves’, el següent grup abordarà projectes i casos d’èxit d’iniciatives de joves gestors culturals. Anna Bohigas (projecte “Stalkers”) i Mara Sannia (Plataforma BajoTeja) posaran veu i rostre a aquestes experiències en una trobada moderada per Juan Pablo Soler (La Xarxa).
Quatre tallers
El dimecres 6, les Jornades oferiran la possibilitat també d’assistir a quatre tallers, tots a la tarda en diferents espais, punts de reflexió i oberts a professionals i públic general per primera vegada, entre ells el ja esmentat de Dansa inclusiva. La Casa Canals oferirà el seu espai al taller Producció d’espectacles accessibles, en el qual professionals amb experiència en la creació d’aquests formats oferiran claus i analitzaran necessitats específiques a tenir en compte a l’hora d’abordar un projecte escènic inclusiu. Moderats per Elvira Gutiérrez (La Xarxa), participaran en aquest taller la companyia gallega Chévere i els responsables del Simbiòtic Festival, la cita d’arts escèniques accessibles per a persones amb diversitat visual i/o auditiva de Barcelona organitzada per We Act Association.
En la mateixa franja horària, al Caixaforum, els assistents podran optar pel taller en anglès Facilitating and Directing – Theatre as a tool for social & political change, impartit per Jay Zorenti-Nakhid i presentat per Christina Ward (British Council). L’investigador i director associat del Belgrade Theatre de Coventry (el Regne Unit) proposarà repensar l’acte creatiu des d’una mentalitat oberta a noves necessitats. Finalment, en el taller Música en contextos hospitalaris: creació coral participativa Polyhum per al benestar emocional, el compositor Sergio López compartirà la seva experiència, reflectida en un mètode que combina música, creativitat i empatia per a atendre les necessitats de pacients oncològics. L’Associació Apropa Cultura Barcelona presentarà aquest taller.
Dansa-teatre de carrer
Dues propostes se sumaran a l’oferta d’espectacles l’últim dia de les Jornades, tots dos al Teatre Tarragona. El primer serà Helen Keller, la dona meravella?, una coproducció de Chévere, INAEM i Teatre Lliure que reivindica la figura d’aquesta dona sordcega que va escriure nombrosos llibres i a tenir un destacat impacte social. A la nit, la companyia Vero Cendoya traurà a les portes del mateix recinte el seu espectacle de carrer Cicatrius, una proposta de dansa-teatre en la qual el cos és protagonista i que planteja la idea de la cicatriu com a signe d’identitat.
Gairebé 90 comunicacions presentades
El dijous 7 també serà el moment per a fer públiques les conclusions dels grups de treball en l’Antiga Audiència. A aquest acte seguirà la presentació de les comunicacions. Les Jornades ofereixen una oportunitat per a visibilitzar propostes de professionals, col·lectius, artistes, gestors i entitats relacionades amb la inclusió. Enguany s’han rebut 87 comunicacions, un número major al d’anteriors edicions. La Comissió Organitzadora de les Jornades seleccionarà de sis a vuit propostes, els autors de les quals les exposaran de manera presencial, moderats per Isabel Pérez (Agència Andalusa d’Institucions Culturals).
Quatre moments de la cursa. A la foto inferior, foto de família de les autoritats i els voluntaris. Fotos cedides
Més de 200 persones han participat a la quarta edició de la Cursa de la Dona dels Pallaresos, una sortida reivindicativa i a la vegada solidària que ja comença a ser un clàssic a la comarca.
Ha estat aquest diumenge i els participants -tant dones com homes i canalla, però amb clara presència femenina- han pogut vèncer la pluja, que ha caracteritzat el cap de setmana arreu. Tot i això, alguns participants inscrits a la modalitat de 10 quilòmetres han decidit fer la de cinc davant el fet que la pluja anava a més.
“Es tracta d’una cursa que té com a motiu la denúncia de les violències masclistes, però també incorpora una acció de solidaritat en benefici dels malalts de càncer”, recordava a DiariTots21 la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament, Mai Nuñez.
La Cursa de la Dona ha comptat així amb un espai de la Lliga contra el Càncer dels Pallaresos per a fer donacions. El preu de la inscripció era de 10 euros, i el recaptat es destinarà en la seva totalitat a l’entitat, ha informat a DiariTots21 la regidora d’Igualtat. D’entrada i com a mínim, hi haurà un fons de 2.000 euros assegurat.
Dos han estat els recorreguts que organitzava l’Ajuntament en col.laboració amb el Club Excursionista Sense Fronteres: un de cinc quilòmetres i l’altre de 10 quilòmetres. La sortida, a diferència de l’any passat, s’ha celebrat al Casal dels Hostalets, espai on el Club Excursionista té el seu local. I a diferència de 2023, la cursa de 5 quilòmetres ha transcorregut pel bosc i no pel nucli antic del poble. L’avituallament era doble, al Casal dels Hostalets i a la pròpia cursa, que s’ha hagut de desplaçar de lloc per la pluja.
Cal destacar especiament la col.laboració de les empreses Europastry, Spar Els Pallaresos i Aquum. El vencedor de la cursa s’ha endut una entrada doble per assistir a Aquum.
Jaume Guardiola, junt al president de la Cambra de Reus, Mario Basora. Foto: DiariTots21
El president del Cercle d’Economia, l’influent grup d’economistes i empresaris barcelonins, Jaume Guardiola, descarta que perilli la continuïtat de Repsol al Camp de Tarragona per l’impost a les energètiques que el Govern central està plantejant perpetuar.
Guardiola ha afirmat en una conferència celebrada a la Cambra de Comerç de Reus que “la SEAT i el polígonpetroquímic de Tarragona són les dues peces essencials del PIB català, són trascendents”. Considera Guardiola que durant la tramitació de la proposta impositiva “el PNB i Junts ho bloquejaran, com tampoc crec que Europa ho vulgui”.
El president del Cercle d’Economia ha recordat que l’impost s’aplicava en una situació de crisi per la covid i davant els resultats extraordinaris de les energètiques, de manera que contribuïen d’aquesta manera a fer front a la crisi, però no creu que aquesta situació es perpetuï. Repsol ha advertit que pot no fer la inversió de l’ecoplanta del Morell i la del major electrolizador de l’Estat i frenar les inversions a Espanya ni se segueix aplicant l’impost. “Repsol és bàsica per a Catalunya i el procés de descarbonització s’ha de fer”.
D’altra banda, Guardiola ha defensat un nou model de finançament de Catalunya federalitzant amb la creació d’un Consorci entre les agències tributàries de l’Estat i catalana. El president del Cercle d’Economia ha afirmat que més enllà de les dades econòmiques actuals, molt favorables a Espanya, a llarg termini, Catalunya ha perdut un pes notori respecte a Espanya en renda per càpita, Espanya ho ha perdut respecte a Europa i el continent, respecte als Estats Units.
Una de les espècies que es podrà veure a la zona. Foto: DiariTots21
Les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca – Xarxa Natura 2000 arrenquen per recuperar aquest espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic, de 37,78 hectàrees. Els seus responsables han explicat aquest dimecres que s’ha fet una diagnosi per cartografiar les espècies que s’hi alberguen, com l’escarabat blau o la papallona tigre, per protegir-les. A més, ja han començat els treballs per treure runes, brossa i espècies invasores.
Amb un pressupost de 2,3 milions d’euros, les obres s’executaran en un termini d’un any. “És l’actuació de restauració de les zones humides més important que hi ha actualment de Catalunya”, ha dit el cap del departament d’Acció Climàtica i Territori del Port de Tarragona, Rafael López.
Render que detalla com quedarà l’entorn, avui un enorme descampat
Aquest dimecres s’ha cursat una visita institucional, que ha comptat amb la presència del president del Port de Tarragona, Saül Garreta, així com d’altres representants del Port; de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; i de Xavier Villacampa, director dels Serveis Territorials del Departament de Territori a de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Així mateux s’ha mostrat una exposició de fotografies de les espècies de fauna i flora que hi haurà, que ha presentat Rafael López-Monné, i Laureà Giné, director de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona.
Serà la zona humida més important entre els deltes del Llobregat i de l’Ebre i afavorirà l’estada de les aus migratòries, a més que s’introduiran esècies pròpies d’aquests indrets humits.
Un cop estigui en marxa el projecte, serà visitable de forma controlada, no pas restarà oberta a la ciutadania donada la seva elevada protecció ambiental. “No es podrà passejar el gos”, ha dit de manera gràfica el president del Port, Saül Garreta. Al seu torn, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha titllat de “projecte capdal” la restauració ambiental dels Prats d’Albinyana, que a més “farà de tap i de cohesionador enre la ZAL, en frontal de La Pineda i la platja de Vila-seca”.
La gestió de l’espai natural serà externalitzada del que es comená a conèixer com un ecoparc històric, situat també en l’entorn de l’antic jaciment arqueològic del poblat de Cal.lípolis.
El projecte de restauració dels Prats d’Albinyana, amb un pressupost de 2,3 milions d’euros i una durada de 12 mesos, té com a objectiu principal restaurar els hàbitats i ecosistemes propis d’aquest espai natural protegit. L’espai natural que es recuperarà té una superfície situada al costat de la ZAL, en un zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000, concretament a l’espai de la Sèquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Sèquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana.
Ambdós espais també estan inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis.
El cap del departament d’Acció Climàtica i Territori del Port de Tarragona, Rafael López, el president del Port de Tarragona, Saül Garreta, i l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, entre altres al final de l’acte. Foto: Mar Rovira
El projecte preveu crear una crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central. L’existència de la llacuna permetrà reintroduir a l’espai espècies diverses. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència.
Al voltant de la gran llacuna es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat.
Així mateix, es plantaran plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars graminoides característics d’aquesta mena d’ecosistemes. El projecte contempla la plantada de més de 45.000 peus vegetals, però els responsables de l’obra revisaran aquesta xifra atès que l’espai ha gaudit d’una gran recuperació espontània durant els últims anys de “no intervenció humana” i és possible que es rebaixi significativament el nombre d’espècies a replantar.
“Durant les obres es tindrà molta cura en la captura de les espècies que viuen en els llocs que es veuran afectats per tal que les afectacions siguin les mínimes possibles, estem davant d’un projecte que és important per a la zona, si no també perquè suposa afrontar l’enorme repte que suposa la davallada de la biodiversitat, ens cal molta més intel·ligència, més humilitat, menys arrogància i menys testosterona”, ha opinat López.
La presidenta i vicepresidents de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, Rubén Viñuales i Enric Adell, fent balanç del Pla ImpulsDipta amb els alcaldes de Tarragona i el Baix Penedès. Foto: Cedida
La Diputació de Tarragona ha fet un balanç molt satisfactori del nou pla que ha creat per aquest mandat, conegut com a ImpulsDipta, per tal de reduir els farragosos tràmits dels ajuntaments vers l’administració provincial, a la vegada que augmentar la liquidesa vers aquests i fixar convenis amb els prop de 190 consistoris de la província perquè a inicis de l’any puguin saber en quin marc d’ajudes es podran moure.
Tot això, seguint la filosofia d’ajudar especialment els municipis més petits, “treballant col.laborativament i en línia amb la transició energètica”, ha subratllat la seva presidenta, Noemí Llauradó. El pla “vol ser un revulsiu a la gestió municipal”, ha afegit.
Es tracta d’atorgar més seguretat als consistoris, que sovint havien de demanar ajuts a la Diputació amb poc temps per presentar projectes i amb poc personal per fer-ho. Així, els consistoris no hauran d’estar constantment pendents de la concurrència de subvencions per veure si s’hi poden acollir. El sistema anterior castigava especialment els municipis més petits.
Aquest pla innovador, que s’apunta que altres diputacions podrien copiar, ha donat un primer balanç on s’observa una reducció molt notable de la càrrega administrativa dels ajuntaments.
En concret es redueixen un 89,14% els tràmits de sol·licitud dels consistoris amb la Diputació. De 6.995 tràmits de petició d’ajuts que va rebre la Diputació amb el Pla d’Acció Municipal (PAM) 2020-2023, s’ha passat a 760 tràmits per a totes les inversions previstes a ImpulsDipta. Aquest pla preveu un miler d’inversions als 190 ens locals de Tarragona, l’Ebre i el Baix Penedès, i té una dotació de 147 MEUR per a tot el mandat. Fins a la data s’ha pagat més de 10 MEUR per a despeses i sanejaments, el doble que fa quatre anys. Molts d’aquests pagaments són en pobles petits, que són els que tenen més necessitats.
De les inversions proposades al Pla ImpulsDipta, destaquen les actuacions en equipaments públics de caràcter social o cultural, en carrers i vials, per a l’eficiència energètica, l’aigua o els vehicles elèctrics. Pel que fa al finançament d’aquestes inversions, per a carrers i vials es destinen 28.692.947 euros; per a equipaments 26.947.029 euros; per a eficiència energètica 8.979.578 euros; per a aigua 6.521.332 euros; per a habitatge 2.807.178 euros; per a vehicles elèctrics 953.472 euros; i per a refugis climàtics 848.492 euros, entre d’altres.
Transició ecològica
Pel que fa a l’àmbit de transició ecològica, “veiem com el nombre de projectes (sobre gestió de l’aigua, climatització, instal·lació de plaques solars…) és força destacat, i això revela que els consistoris us adapteu a necessitats creixents vinculades a la transició energètica i a la sostenibilitat, àmbits que a la Diputació considerem estratègics per a la demarcació”, ha assenyalat Noemí Llauradó.
De la seva part, el vicepresident primer de la Diputació, Rubén Viñuales, ha apuntat que “els ajuntaments petits pateixen una manca de recursos i el Pla ImpulsDipta vol mitigar aquests problemes, vol fomentar la planificació i facilitar el dia a dia dels municipis més petits”.
Finalment, el vicepresident segon, Enric Adell, ha destacat que “les primeres dades del Pla ImpulsDipta demostren que el pla té un llarg recorregut i que les prioritats d’ajuntaments i Diputació coincideixen, perquè tots treballem per la millora de la vida de la ciutadania”.
Adell ha anunciat, altrament, que a principis de novembre se substanciaran les justificacions dels ajuts en matèria de cultura, salut pública i transició energètica, acabant així la primera fase del pla “havent assolit els nostres objectius”. També ha informat que properament es rebrà la bestreta del 75% dels projectes en inversions.
Aquest primer balanç d’ImpulsDipta l’han presentat, aquest dimarts, als ajuntaments de Tarragona i el Baix Penedès, la presidenta Noemí Llauradó, i els vicepresidents Rubén Viñuales i Enric Adell. Aquest dimecres a la tarda es presentarà també als ajuntaments de les Terres de l’Ebre, en un acte a Tortosa.
D’esquerra a dreta, Dani Milan -director-gerent d’Ematsa-; Nacho García -regidor de Territori- i el tècnic d’Ematsa José Molina. Foto: DiariTots21
L’Ajuntament de Tarragona renovarà els propers vuit anys 30 quilòmetres de clavegueres en molt mal estat i en el 75 per cent dels casos no caldrà fer obres als carrers, amb les molèsties que això comporta, gràcies a un sistema novedós a partir d’un tub allargassat que s’infla i pot unir diferents punts sense haver d’obrir rases.
En el 25 per cent de la resta de zones sí caldrà fer obres als carrers especialment pel mal estat del sistema de clavegueram, que fa impossible repetir el model. A partir de gener vinent començaran els treballs d’aquest pla de millora. El consistori i Ematsa estan fixant el calendari d’actuacions en funció de les prioritats. L’afectació a les clavegueres no es concentra en llocs concrets, sinó que està escampada pel centre i barris i parteix d’un coneixement previ que es va fer els darrers 10 anys mitjançant una monitorització feta amb robots.
Divendres passat el ple municipal aprovà apujar la tarifa del clavegueram perquè el consistori pugui assumir-ne el cost. El regidor de Territori de Tarragona, Nacho García, calcula que mentre durin les obres, vuit anys aproximadament, no es podrà rebaixar la tarifa. Així les coses, el preu pujarà entre 0,88 i 2,79 euros al mes per tal de pagar les obres de renovació. Es tracta d’una “tarifa finalista” per sufragar el pla de millora. El cost total del pla puja fins als 16 MEUR fins a l’any 2033.
Ematsa ha detallat que 20 km es troben en “estat greu” i 9,5 km estan “encara pitjor”. El director-gerent d’Ematsa, Daniel Milan, ha comentat que “perdre aigua és una mala notícia” i ha recordat que les aigües brutes es reutilitzen.
Sistema innovador
La reparació es durà a terme amb un sistema innovador de mànega contínua de fibra de vidre, polipropilè i resina. Consisteix a introduir una mànega dins l’actual sistema de clavegueram. Un cop introduït, el tub s’endureix amb llum ultraviolada adaptant-se a l’espai.
Des d’Ematsa asseguren que aquesta nova tecnologia permet reduir terminis d’execució, la intervenció passa de durar duns a dos mesos a 24/48 hores.
Menys plagues de paneroles
També es rebaixa un 50% els costos econòmics i es millora el rendiment hidràulic. A més, es rebaixa el risc de sedimentació i el focus de proliferació de plagues de paneroles, ja que s’eliminen les juntes del clavegueram. I altrament, la unió de les escomeses domèstiques amb la canalització principal es farà també sense intervenir al carrer, ja que s’utilitzarà un robot fresador.
Aquest any ja han provat aquest sistema en algunes zones dels barris de Llevant, Ponent, al centre i a la Part Alta.
El consistori i Ematsa han dut a terme fins ara una política d’informació a les associacions i federacions de veïns de la ciutat per tal d’explicar-los el pla de millora del clavegueram.
Els actors que han participat a la nit de terror, amb l’alcalde i els regidors. Foto: DiariTots21
El Mas de l’Esquerrer, a Xalets de Salou, convertit per una tarda en una casa del terror. Foto: DiariTots21
Salou es vesteix de terror durant els propers dies en una nova edició de Salouween, que tindrà lloc entre el 25 d’octubre i el 3 de novembre i que inclourà desfilades terrorífiques, obres de teatre gore i interactives, Truco o tracte, activitats infantils i la participació dels comerços de la vila.
Aquest dilluns es feia una terrorífica presentació al Mas de l’Esquerrer, una masia propietat del consistori situada al camí del Racó de Salou, i que s’ha convertit en una casa del terror gràcies a l’actuació de la companyia Alhura Teatre, de Salou, comandada per Cristina Muñoz i un elenc de 15 actors.
La casa dels horrors incloïa una autòpsia i un sopar caníbal. Cristina Muñoz subratllava a DiariTots21 que la seva escola de teatre, música i dansa ha estat present “durant dos anys al Festival de Sitges presentant l’obra de teatre Esta peli ya la he visto”. Aquesta es podrà veure a Salou en el context de Salouween.
Un dels personatges terrorífics vistos al Mas de l’Esquerrer. Foto: DiariTots21
L’alcalde de Salou i president del Patronat de Turisme, Pere Granados, ha estat l’encarregat d’inaugurar l’acte i assistir al passi terrorífic dins la masia, a l’igual que la resta de regidors que participen amb activitats durant Salouween. Granados ha destacat que Salouween s’ha consolidat” com una marca pròpia i un atractiu turístic de referència que atreu tant residents com visitants”.
L’alcalde ha fet especial incidència que “Salou presenta activitats durant els 365 dies de l’any”, i precisament, Salouween suma cada any més públic i més comerços participants, concretament 70.
En la seva intervenció, Granados ha remarcat que “la celebració del Halloween s’ha convertit en un motor clau per atraure turistes en un període tradicionalment més tranquil”, contribuint així a revitalitzar l’activitat turística durant la tardor. A més, ha subratllat que “Salou està viu durant tot l’any”, amb esdeveniments com aquest que tenen l’objectiu de dinamitzar la ciutat i evitar la desestacionalització. Els titulars de les Regidories implicades han pogut desgranar les activitats organitzades pels seus respectius departaments.
Un programa ple d’activitats
El programa de Salouween 2024, que es durà a terme del 25 d’octubre al 3 de novembre, oferirà una gran varietat d’activitats terrorífiques per a públics de totes les edats. Des de decoració de comerços fins a desfilades de zombis, la ciutat es convertirà en un escenari perfecte per gaudir del Halloween en família.
El primer esdeveniment, del 17 al 31 d’octubre, serà la competició de decoració d’aparadors, organitzada per Shopping Salou i la Regidoria de Dinamització Econòmica. Els comerços del municipi decoraran els seus establiments amb temàtiques de Halloween, i els clients tindran l’oportunitat de guanyar entrades per a PortAventura Park.
Truc o Tracte i Festa Infantil
El 25 d’octubre, els més petits podran participar en la tradicional activitat de Truc o Tracte, que començarà a les 17.00 h a la plaça del Carrilet. Els nens podran recollir llaminadures pels 70 comerços adherits a l’activitat amb la seva bossa del Club Xic’s encantat.
El 31 d’octubre, a les 17.00 h, la Plaça del Carrilet serà l’escenari de la Festa Infantil de Salouween, amb tallers de maquillatge, animacions infantils i una deliciosa xocolatada. A les 19.30 h, començarà la gran desfilada de la Salouween Parade, on monstres i zombis es passejaran pels carrers principals del municipi. Els assistents estan convidats a disfressar-se i unir-se a la festa per viure una desfilada terroríficament divertida.
Cristina Muñoz i el seu company Iván, compositor. Foto: DiariTots21
Teatre de terror interactiu
A partir de les 21.00 h, la plaça del Teatre Auditori acollirà un espectacle únic de teatre de terror interactiu. L’obra Esta peli ya la he visto, escrita per Cristina Muñoz i produïda per Ahura Teatre, permetrà al públic viure una experiència aterridora en la qual ells mateixos podran participar. Recomanada per a majors de 12 anys, l’obra, que es va estrenar al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, promet ser un dels moments més intensos de la nit.
Salouween Street Festival: gastronomia i música
Per cloure la celebració, de l’1 al 3 de novembre, el Passeig Jaume I es convertirà en el centre neuràlgic del Salouween Street Festival, un espai on la música en directe, l’animació, les zones gastronòmiques i les activitats infantils crearan un ambient festiu per a tots els públics. Aquest esdeveniment, que tindrà lloc de 12.00 a 00.00 h, està dissenyat per dinamitzar l’economia local i oferir entreteniment continu als residents i visitants.
Salouween 2024, organitzat amb la col·laboració de les regidories de Dinamització Econòmica, Joventut i Infància, Festes i Cultura, es preveu com una celebració inoblidable.
La combinació perfecta entre diversió, por i emoció farà d’aquesta festa una experiència única que ningú es voldrà perdre.
Extrebalaldors, exBombers i autoritats, al Poblat Hifrensa. Foto: Cedida
El 19 d’octubre de 1989, ara fa 35 anys, veïns de L’Ametlla de Mar van començar a trucar alarmats al Diari de Tarragona. L’aleshores, el cap de Redacció, Carles Abelló, em va avisar d’un incendi aparatós a la central Vandellòs I. Un servidor -no és habitual que un periodista s’expressi en primera persona, però en aquest cas en vaig ser testimoni directe- es trobava a la delegació de Reus, que cobria informativament el Baix Camp i, per tant, les dues centrals nuclears actives de Vandellòs, municipi que encara no es coneixia com a Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant.
De seguida es van desplaçar el corresponsal Xavier Samarra i el fotògraf Pere Ferré per copsar en directe què hi passava, mentre jo mateix iniciava un ronda de trucades als Bombers, als serveis d’emergència i a l’alcalde, aleshores Carles Barceló. La sensació era de caos generalitzat, de pànic: els Bombers es trobaven alarmats perquè l’anomenada cava de la zona nuclear, per on discorrien els turbosoplants que refrigeraven el reactor nuclear, estava inundada, amb operaris treballant amb l’aigua fins gairebé la cintura. Calia expulsar l’aigua perquè la refrigeració no quedés definitivament afectada i es pogués produir una fuita radiactiva.
Van tardar 17 hores a solucionar una situació crítica, però els experts treballadors de la central consultats consideren que la situació, tot i la criticitat viscuda, no va perillar greument en el sentit que es pogués produir una fuita. Tot i això, hi ha discrepàncies entre els treballadors sobre aquest punt i així s’ha anat expressant al llarg dels anys. Descarten que es pogués viure una situació similar a la de Txernòbil, un accident tant present aleshores a la memòria col.lectiva, ja que havia succeït només tres anys abans, i que aquella nit es va fer present en un Baix Camp atemorit.
Un any després, el Govern de Felipe González va ordenar el tancament de la central, un fet inèdit a Espanya. I és que s’havien viscut un any de protestes continuades al carrer, inclosa una manifestació-monstre de 40.000 persones a Barcelona reclamant el tancament de la central. Al PSOE cada cop li costava més guanyar eleccions i un cert aroma d’electoralisme semblava acopanyar la decisió, comandada pel vicepresident del Govern, Alfonso Guerra.
-Jaume, sóc el Jaume Antich (diputat a Corts per Tarragona). T’he de comunicar que la central Vandellòs I serà clausurada pel Govern. Ho pots publicar -em digué per telèfon el polític socialista d’Ulldecona.
Vaig penjar i vaig trucar de seguida a Tarragona, vaig parlar amb el director, Antoni Coll, que moments després em va confirmar la notícia. El Govern socialista ens donava l’exclusiva del tancament, exclusiva compartida, però, perquè també li cedí la primícia a la Cadena SER, donada la bona professionalitat de periodistes com Francesc Domènech i l’impacte social del mitjà.
Aquest dissabte 19 d’octubre, coincidint amb el 35è aniversari de l’incendi de la central nuclear, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha retut un merescut homenatge als treballadors que van viure aquell drama, inaugurant la “Plaça Dinou d’Octubre”, a l’Hospitalet de l’Infant, concretament al lloc conegut com Poblat Hifrensa, la colònia d’habitatges i equipaments que l’empresa nuclear va aixecar als anys 70 per acollir els seus treballadors.
Tres extreballadors han recordat per a DiariTots21 el dramatisme que es va viure en aquella jornada i coincideixen en què la situació es va conduir a bon port malgrat els moments d’extrem nerviosisme que es van viure. De fet, tant els que operaven aquella nit com els que descansaven van dedicar esforços a extingir l’incendi i a dur en parada segura la central. Ho explica en aquest vídeo Juan José Colavida.
Angel Santiago González és un testimoni clau: es trobava sota el lloc on es produí l’explosió: l’ona expansiva el va escombrar. Havia notat abans una forta vibració al terra i això el va alertar de moure’s i marxar del lloc. Aquesta reacció instintiva va evitar mals majors. Ho explica ell a DiariTots21.
El recinte més sensible i potser de major responsabilitat en una central nuclear és la sala de control: des d’allí s’operen totes les incidències principals que afecten el nucli del reactor. Felipe Sanz era operari de la sala, però aquella nit no treballava. Tornava en cotxe a casa seva i es va sorprendre de veure desfilar per la carretera un comboi de cotxes de Bombers. Ell mateix ens ho relata.
En aquella època era alcalde de Vandellòs Carles Barceló, ja finat, que havia viscut dos anys abans la posada en marxa de la central Vandellòs II. El seu primer tinent d’alcalde, Josep Castellnou -que posteriorment seria alcalde- va tenir un paper molt complicat: era regidor i alhora treballador nuclear. Aquest divendres, convidat a l’acte, no ha volgut parlar amb la premsa.
En l’acte institucional, profudament emotiu -en un espai acotat es trobaven les vídues dels treballadors que ja no hi són-, l’alcaldessa, Assumpció Castellví, i la presidenta de l’Asociación Profesional de Técnicos en Seguridad Nuclear y Protección Radiológica (ASTECSN), Nieves Sánchez, han descobert una placa amb la llegenda: “Plaça del Dinou d’Octubre, en memòria dels treballadors i treballadores de la Central Nuclear Vandellòs I, dels equips d’emergència i de totes aquelles persones que van participar en l’extinció de l’incendi ocorregut el 19 d’octubre de 1989”.
Prèviament, han parlat Brauli Conejo i Manel Barreno, en representació dels extreballadors de la central nuclear.
Tots dos han agraït aquest reconeixement i Brauli Conejo ha recordat els moments “anguniosos” i “esgotadors” que van viure aquella nit del 19 d’octubre del 1989 i ha posat en valor el paper que van tenir també els bombers i “el cos de vigilància i guàrdies de seguretat”. Aquests últims, ha explicat Conejo, van ser “els primers a posar-se sota les ordres del personal d’operació” i “els que van agarrar les primeres mànegues per lluitar contra el violent foc”. “Durant les 17 llargues hores que va durar l’incident, alguns es van mantenir al peu del canó, donant mostres del seu coratge i sacrifici”, ha dit.
L’alcaldessa, descobrint la placa. Foto: DiariTots21
L’alcaldessa ha subratllat “la valentia, la generositat, l’altruisme i la professionalitat” de totes les persones que van actuar aquell dia de l’accident, el més greu succeït a Espanya en una instal·lació nuclear.
Al seu torn, la presidenta de ASTECSN ha insistit en la importància que té reconèixer públicament l’actuació dels treballadors de la central nuclear Vandellòs I de totes les persones que van actuar “per evitar una catàstrofe nuclear, que hagués tingut conseqüències inconmensurables”. Notable ha estat l’absència de la Subdelegació del Govern central a Tarragona, fet que Sánchez ha subratllat de manera crítica
A aquest acte, obert a la ciutadania, hi ha assistit molts veïns i veïnes, ex treballadors de la central nuclear, repsentants i treballadors de la mateixa; personal de la central nuclear d’Ascó, bombers, voluntaris del Parc de Bombers de l’Hospitalet de l’Infant, representants de la Policia Local, de la Creu Roja, de l’empresa de seguretat Protecsa, d’ASTECSN, els ex alcaldes de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant Josep Castellnou i Alfons Garcia; diversos regidors i regidores del municipi, i els alcaldes de Tivissa i Cambrils.
Imatge que oferia aquest diumenge assolellat la Rambla Pau Casals del Morell. Foto: DiariTots21
El Morell ha tornat a mostrar al carrer els articles de segona mà que tant els veïns del poble com d’altres vinguts de diferents poblacions han exposat per a la seva venda a preu reduíssim en el que ha estat la cinquena edició del mercat de segona mà –mercat de les puces, en diuen a França-, una proposta de l’Ajuntament que s’ha consolidat plenament i ha omplert la Rambla Pau Casals.
Un gup de dones remenant en una de les parades habilitades. Foto: DiariTots21
Han estat 30 els participants, amb fins a 55 parades, una xifra similar a la de l’any passat i que constata que l’aposta que es va fer de traslladar-la a la Rambla és “un èxit”, en paraules de la regidora de Promoció Econòmica, Mònica Casas. Recordem que a la primera, de caire experimental, edició assistiren vuit paradistes a l’Era del Castell.
Foulards a un euro, llibretes d’una llibreria de Tarragona que ha tancat portes a dos euros, gots de cava vintage a cinc euros, joguines per la canalla, quadres, … la varietat ha estat la tònica, amb especial presència d’articles de roba, subratllava la regidora.
Els alcaldes de Perafort, Joan Martí Pla, i del Morell, Eloi Calbet. Foto: DiariTots21
L’Antoni Martorell i la Montse Salort, vinguts de Vistabella, població que també té un mercat de les puces. Foto: DiariTots21
A més dels vilatans del Morell que aprofitaven la diada -acompanyada d’un excel.lent bon temps- per despendre’s del estris casolans que ja no fan sevir, també hi han fet cap paradistes de Vistabella -ocupaven quatre estands entre tots plegats, com el de l’Antoni Martorell i la Montse Salort-, localitat on ja hi ha un mercat de les puces; del Rourell, de Tarragona o de Montblanc. No han faltat vendes de caire solidari, com la parada de la lluita contra el càncer o la dels amics dels gats del Morell. També s’hi ha deixat veure l’alcalde de la veïna Perafort, Joan Martí Pla.
La Marta i l’Àlex recollien diners per al casament. Foto: DiariTots21
Una curiositat ha estat veure una parella de joves, la Marta i l’Àlex, que venien principalment roba per guanyar quatre dinerons per tal de costejar-se el seu proper casament. Ho anunciaven amb un rètol. Ell és de Flix, però sa mare viu al Morell, i van decidir desprendre’s d’articles domèstics i ajudar així a fer guardiola.
I la cirereta que ha rematat una ja densa afluència de públic l’ha protagonitzat el vermut popular que s’ha celebrat a partir de les 12 hores.
“La iniciativa funciona molt bé i és una aposta clara per a potenciar el segon ús i vida de diferents objectes que puguem tenir a casa”, indicava Mònica Casas. I és que “aquests mercats són un clar exemple d’economia circular, la gent ja ens demanava una nova edició i hem tingut clar que s’havia de tirar endavant”.
Josep Maria Vallès i Jordi Sardiña, signant exemples davant una multitud. Foto: DiariTots21
Som als anys 60. Un diumenge qualsevol. El Josep Maria Vallès, aleshores un marrec de Vilallonga del Camp, complia amb la tradició dominical que fixava anar a missa de 9 i després a les 12. Ell ho feia com a escolanet. Quan acabava el ritual, ell i els seus amics anaven a veure els ‘quadros’ de les pel.lícules que hi havia penjats del cinema per saber quina pel.lícula feien aquell dia. Ja a la tarda, quan entrava al cinema, mirava la cabina de projeccions i es preguntava què hi podia haver darrera aquella petita finestra de la qual sortia una llum potent. Uns anys després, quan en tenia 12, tindria l’opotunitat de substituir improvisadament l’operador, que havia hagut de deixar la feina perquè li havia sorgit una emergència, i allí va començar la seva passió larvada, que ha anat acumulant impertorbablement durant 50 anys.
Josep Maria Vallès acabaria sent operador al cinema del seu poble i a Reus, en sales com el Kurssal, el Monterrosa, el Centre de Lectura o La Palma -els dos primers, desapareguts-. Aquesta emoció per una feina que practicava en solitari, tancat en una cabina fosca i amb la responsabilitat que tenia que tot sortís bé l’acabaria convertint en un dels grans col.leccionistes de material cinematogràfic, col.lecció amplíssima que permetia fa uns anys que a Vilallonga del Camp s’obrís el primer Museu del Cinema de la província.
Aquest divendres, el Josep Maria, apodat el ‘Totò de Vilallonga‘ -en referència al personatge menut de ‘Cinema Paradiso‘- presentava junt al periodista Jordi Sardiña, el seu llibre de memòries, escrit entre els dos, i ho feia en una sala d’actes del Centre Recreatiu literalment a vessar de públic, que refermava la gran estima que els vilatans li professen al que per a ells és l’agutzil del poble.
Els autors del llibre, Josep Maria Vallès i Jordi Sardiña. Foto: DiariTots21
Farcit d’anècdotes fruit de la seva llarga i pacient tasca d’operador -“és la professió menys valorada en una sala de cinema i la que té més responsabilitat”, subratllava- el llibre -titulat justament ‘El Totò de Vilallonga. Memòries d’un operador de cinema‘- veu ara la llum editat pel Centre Recreatiu, on sobreviu l’enome sala de cinema que ha format part essencial de la seva vida, i on anys enrera reunia fins a 500 persones els diumenges.
Inaugurut l’any 1964, el cinema del Centre Recreatiu celebra enguany els 60 anys d’existència i el públic que escoltava apassionat i riatller el Josep Maria Vallès recordava aquelles tardes de doble sessió de cinema, d’uns films que es compartien el mateix dia i a la mateixa hora amb la veïna La Selva del Camp i més tard amb Alcover. Era el que coneixin com ‘el passe’, el passi que es feia dels rotllos d’un poble a l’altra mentre s’emetia el film.
Una època en què la llum que projectava la màquina es feia amb electrodes de carbó, quan la cinta de 35 mil.límetres feta d’acetona podia cremar a la mínima imprudència. Un cop, mentre el Josep Maria emetia ‘El coloso en llamas’ -una de les pel.lícules de catàstrofes més celebrada dels anys 70-, el projector va començar a escopir espurnes per tot arreu quan una tempesta que es vivia fora de la sala va fer córrer agua a la cabina, filtrant-se fins al projector, amb un espectec consegüent que semblava formar part del film.
La seva professió el va fer conèixer actors com Anthonny Quinn, “una persona molt planera, tant, que era més pagès que jo”, deia el Josep Maria. També va viure, als anys 80 i com a operador a Reus, amenaces de l’ultradreta per exhibir el film ‘El caso Almería‘, la pel.lícula de Pedro Costa que denunciava l’assassinat de tres obrers per part de la Guàrdia Civil i que va desfermar una tempesta política en una Espanya que acabava de sortir del franquisme, però on l’ultradreta encara mostrava pistoles i bats de bèisbol per amenaçar els demòcrates: “No els vam fer cas i vam emetre la pel.lícula. I no va passar res”, explicava amb el seu to sorneguer tan característic.
La sala d’actes del Centre Recreatiu, plena a vessar. Foto: DiariTots21
El Josep Maria presenciaria també anècdotes molt més amables, com les inacabales cues de públic per veure films com ‘El Imperio contraataca’, o la mateixa ‘El caso Almería’, que emesa al Monterrosa de Reus provocà fileres de gent que arribaven a la plaça Prim.
Justament a Reus, el mercat de la Llotja dels dilluns s’omplia de gent vinguda dels pobles per seguir les cotitzacions agrícoles i ramaderes. Amb molta vista comercial, els coneguts empresaris Zúñiga emetien aquell dia pel.lícules ‘S’, com s’anomenaven els films eròtics d’aleshores: “I el 99 per gent del públic eren homes”, rememorava Vallès.
Profundament advers a la tecnologia que convertix les sales de cinemes “en parcs d’atraccions”, amb seients que vibren, “amb aigua que et tiren al damunt i cops de vent que et fumen”, ell, que ha vist una de les etapes més glorioses del cinema, concloïa aconsellant com fer perquè la gent torni al cinema: “Educant a la canalla, que no saben estar-se 15 minuts sense moure’s i es passen tot el rato mirant pantalles”. I ofereix un consell final: “El millor cinema que s’ha fet mai és el clàssic”.
La primera tinenta d’alcalde d l’Ajuntament dels Pallaresos, Maria Grau. Foto: Cedida
Maria Grau és la primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament dels Pallaresos, a més de regidora d’Urbanisme, Medi Ambient, Comunicació i Serveis. Al mes de juliol es va substanciar la moció de censura que va portar a l’Alcaldia el socialista Jordi Sans, en coalició amb SOM, que encapçala Maria Grau. Passats dos mesos i mig, la regidora aborda els reptes de present i de futur en aquesta entrevista a DiariTots21. Grau repeteix que “som un equip, tots aportem del nostre”.
Quines són les prioritats que té fixades l’equip de govern dels Pallaresos?
La línia d’actuació que hem tingut fins ara és molt diferent de la del nou equip de govern. Abans es parlava de grans inversions, gairebé de projectes faraònics, però aquest no és el nostre tarannà. Volem prioritzar les necessitats que té el poble, arreglar allò que tenim abans d’abordar obres noves. Evidentment no defugim els grans projectes que siguin necessaris executar.
‘Volem prioritzar les necessitats que té el poble, arreglar allò que tenim abans d’abordar obres noves’
Com ara quins?
El projecte del vial s’ha d’acabar, això està clar.
Què unirà el vial?
Té tres trams, dos estan fets i falta acabar la rotonda que ha d’unir la carretera de Sant Salvador amb el nou tram del vial, que ara finalitza darrera de l’Era. Un cop estigui feta la rotonda estaran acabades les dues primeres fases. El problema de la tercera fase és econòmic, tot i ser una obra necessària. No ho hem de perdre de vista. I en un punt està afectat per un ARE, ARE que cal desafectar i on intervenen l’Ajuntament de Tarragona i el Govern central. Cal arreglar primer aquest tema abans de fer les obres.
Deia vostè que aposten per millorar allò que tenen. Quines obres faran?
La prioritat és arreglar allò que està malament abans de començar noves obres. Aquestes darreres, ja tindrem temps de fer-les. Es tracta de carrers amb l’asfalt en mal estat, d’arranjar els parcs públics i també preguntar a la ciutadania què necessita el poble. Tenim molt clar, com a partit (Som) i com a equip de govern que la participació és bàsica.
Com faran efectiva la participació ciutadana?
Un exemple: ara hem endegat una campanya preguntant als veïns com voldrien que fos el Parc de la Font de la Mina. A través de l’aplicació de l’e-àgora i de les xarxes socials es va fer un llançament de la campanya. Tenim propostes de tota mena. Els usuaris diaris del parc són els que més saben què necessita el lloc. Recollint idees i amb el treball dels tècnics presentarem un projecte a la ciutadania. La tònica de treball serà aquesta: que la gent ens digui què necessita.
Tot serà participatiu? Els partits que es presenten per governar tenen el seu programa
Serà combinat. No farem un referèndum per un vial que és necessari: l’Ajuntament ha decidit millorar el parc, però ens obrirm a rebre propostes de com s’ha de fer. Es tracta de consensuar-ho i no funcionar per un ‘ordeno y mando’. En definitiva, oblidar-nos de les grans obres i que les inversions es vegin repartides per tot el poble. Tenim 5.000 habitants i un poble que és molt extens, amb més de 80 quilòmetres de carrers, amb diverses urbanitzacions i al final, tots som poble.
Les urbanitzacions tenen necessitats especials?
Reclams sempre n’hi ha, com el vial ho ha estat per part dels veïns de Pallaresos Park, que demanaven no haver d’anar al poble passant per la carretera. Tot el que sigui invertir en seguretat, ens hi trobaran sempre.
El contracte de la brossa només beneficia a uns i ens fa mal a uns altres’
Tenen problemes amb la brossa, però
Crec que aquest problema el pateix tot el Tarragonès. Sóc consellera comarcal i estic farta d’interposar queixes i reclamacions al Consell Comarcal pel tema de la brossa. Crec que el contracte només beneficia a uns i ens fa mal a uns altres.
El Consell respon a aquestes queixes dient que ellls ofereixen el servei demanat i que el que ha succeït és que l’Ajuntament va demanar menys servei del que ha acabat necessitant
Estem parlant d’un servei que és molt variable: uns mesos podem generar molt brossa i d’altres, menys. És molt difícil de gestionar lligar-te a un contracte on tot és blanc o negre, i si et surts una mica de la línia has de pagar. No dic que el contracte estigui malament, segurament té coses molt bones, però al final tots ens queixem de la brossa.
De freqüències de pas dels camions?
Del manteniment dels contenidors. N’hi ha que fa mesos que no els netegen per dins.
No tenen problemes de presència de brossa al costat dels contenidors?
Més que un problema del contracte de la brossa és per incivisme. Tots els pobles el tenim.
Faran el porta a porta?
És complicat als Pallaresos, però em ronda pel cap fer alguna prova pilot.
Com estan en recollida selectiva?
En general, complim bastant bé, però el problema és l’incivisme, i és un problema greu. Sembla que hi ha gent que li costa molt obrir la tapa del contenidor i prefereix deixar la brossa a fora. Hem canviat l’ordenança de civisme per augmentar les multes.
La gent dirà que això està molt bé, però no es multa a ningú, com passa en molts pobles i ciutats
És molt complicat que el vigilant municipal caci en aquell moment la persona que deixa la brossa al carrer.
Quants vigilants municipals tenen?
Cinc en plantilla. Comptant les vacanes, els torns i les baixes, ara en tenim dos en actiu. Si tinguéssim el cos de la Policia Local amb un servei les 24 hores, necessitaríem un planter mínim de deu agents. I això és econòmicament inassumible.
Fan campanyes de sensibilització sobre la brossa?
Ara en començarem una a través de les xarxes socials per intentar conscienciar la gent. És molt significatiu que a la campanya europea del Let’s Clean Up, que vam celebrar al juliol i on hi van participar les escoles, es van recollir 300 quilos de brossa als boscos dels Pallaresos en només tres hores. Vam trobar fins i tot una llanxa Zodiac. Al final és responsabilitat de cadascú, amb l’educació que rep, que això passi o no passi. Tampoc m’agradaria posar càmeres, no només per l’efectivitat sinó perquè no sembli que fem de ‘Gran Hermano’.
El principal problema que tenim és la poda: hi ha gent que no s’espera i la llença a terra, per no posar-la dins el contenidor.
On l’envien?
La gestiona el Consell Comarcal, però amb l’incendi a Secomsa (la planta de tractament de Botarell, al Baix Camp), es va dur a Torredembarra, però Torredembarra ha tallat l’aixeta i el Consell ha buscat alternatives. Vam estar quatre o cinc setmanes sense recollir-la, però ja es recull. No ho fa l’Ajuntament, ho recull el Consell Comarcal, nosaltres fem el control. Això vull que quedi clar.
‘La línea que volem seguir en els pressupostos és que els pocs diners que tenim reverteixin en el màxim nombre de ciutadans possibles’
Quina serà la filosofia del pressupost de l’any que ve?
Els Pallaresos és un municipi de 5.000 habitants, amb 80 quilòmetres de carrers i que treballa amb un pressupost inferior als quatre milions d’euros. Comparats amb altres municipis, estaríem parlant de 13 o 14 milions d’euros. Els diners que tenim per gestionar són molt pocs. La línea que volem seguir és que aquests pocs diners que tenim reverteixin en el màxim nombre de ciutadans possibles, amb la concessió d’ajuts -hi ha famílies que viuen moments complicats-, fent inversions de petit format amb un grau de rendiment alt i apostant per la cultura, per les Jornades Modernistes,… Intentarem tocar de peus a terra i no fer volar coloms.
En temes socials seguiran arbitrant ajudes?
Seguirem amb les ajudes al transport escolar, per llibres o per al xec nadó. Ho volem mantenir, i en el que sigui possible, incrementar-les. Hi ha taxes que hauran de pujar, com és la de la brossa, perquè ve marcat per llei, i el servei no pot ser deficitari. Però si podem revertir-ho en bé de les famílies intentarem fer-ho.
Hi ha molt decalatge entre el que aporta l’Ajuntament i el que hauria d’abonar la ciutadania per la taxa de la brossa?
Abans creiem que era així, però tot i que no hem acabat de fer números, no és un decalatge fort.
Sempre s’ha dit que la biblioteca municipal Mercè Rodoreda és molt petita. Quin projecte tenen al respecte?
Som molt conscients que va néixer petita. També és cert que abans de no disposar de biblioteca, vam apostar per tenir-la. I dóna servei, però per suposat necessitem una biblioteca gran.
No podrien ampliar-la usant la sala del costat?
Està ocupada per una entitat del poble, l’Associació de Jubilats. I no es tracta de fer-los fora. D’idees en tenim. Aquí entra en joc la Generalitat, de manera que ens ajudi pressupostàriament. Toquem totes les portes possibles perquè es pugui fer. L’ideal seria fer-la en aquest mandat. A l’equip de govern estem d’acord que cal una nova biblioteca i també ens cal un espai per a les entitats, una mena d’hotel d’entitats, una espècie de Centre Cívic, que aglutinaria la biblioteca i l’espai per a les entitats, en un edifici d’obra nova. No la pots posar allunyada del nucli urbà, perquè el jovent la fa servir molt. Hauria d’estar situada en un punt central i neuràlgic. Hi ha opcions que hem d’acabar d’estudiar. En tot cas, és un tema del que se n’ocupa el nostre regidor de Cultura, Omar Macías.
Com està l’actuació sobre l’aqüeducte?
La Conselleria de Cultura de la Generalitat ens va demanar no obríssim més rases i que els tres trams que són al descobert s’havien d’adequar i protegir. I això és el que s’ha fet. Ara s’ha redactat el projecte executiu. Costa molts diners, però el podem fer per fases. Abans de final d’any o inicis de l’any que ve s’endegarà la primera licitació. El primer tram serà el del Bosc del Cremat, que és un dels que millor es conserven.
El projecte és molt engrescador. Estem parlant de l’aqüeducte del riu Gaià, fet en temps de l’emperador August per dotar de més subministrament d’aigua a Tàrraco, i que unia la zona del Pont d’Armentera fins a Tarragona. Aquell tram es coneixia com a Aquam Augustam. Ara segueix molt el traçat de la famosa font de la Mina de l’Arquebisbe. És una llàstima, però, veure com Els Pallaresos tenia el tram millor conservat, però quan es va fer la urbanització Jardins Imperi se’l van carregar tot. Per això, de moment conservem el que tenim. Aquest entorn té molta afluència i per això és on primer actuarem. Tenim ja el tram del carrer Pau Claris restaurat, on es veu gairebé tota la volta.
‘Som un referent modernista al territori, hem situat Els Pallaresos al mapa’
És clar que en cultura seguireu apostat per les Jornades Modernistes
És així. Les Jornades donen molta potència als Pallaresos. Sempre he dit que quan algú té una gran idea, cal posar-la en valor. Des d’aquí agraeixo a les persones que van ternir la idea de fer-les i van apostar per les Jornades, i ho agraeixo de cor. Any rere any han anat creixent: veure tanta gent i als vilatans vestits d’època fa molt de goig. Som un referent modernista al territori, hem situat Els Pallaresos al mapa. Ja no som només el poble que està al costat de l’estació de l’AVE. Apostar per les Jornades Modernistes és fer-ho a cavall guanyador.
I ara s’ha conegut que tot l’Arxiu Jujol es quedarà a Tarragona i no anirà a Barcelona. Com ho veu?
Diré una cosa políticament incorrecte: diuen que Catalunya s’acaba al Llobregat o a Vilafranca. Quan em deien que el llegat aniria a Barcelona, em preguntava: I per què no a Tarragona? Aquí no sabem fer les coses? La gran obra de Jujol és feta a Tarragona. Entenc que l’Arxiu no es pugui quedar als Pallaresos, no em posaré a reclamar-lo. Ha estat una idea molt encertada que es quedi al Col.legi d’Arquitectes, a Tarragona. Jujol va néixer a Tarragona, però està enterrat al nostre poble, als Pallaresos. Espero que l’Arxiu es pugui visitar, jo sóc una enamorada de la història i li dono tot el valor.
Ve més gent de fora arran de les Jornades Modernistes?
Sí, no tant a l’Ajuntament, però sí a la Casa Bofarull, on les visites són privades. I ve gent de llocs impensables, com uns visitants d’un poble de Castella la Manxa que van venir expressament a visitar l’obra de Jujol. Hem de fer valdre el territori. Com a Ajuntament tenim l’obligació que això funcioni.
I també la implicació de les administracions, posant-hi diners
Exacte. Organitzar unes Jornades Modernistes no és barat. Tot el que és cultura necessita diners i l’Ajuntament té la capacitat econòmica que té. Si no hi ha implicació de la Diputació, del Consell Comarcal, de la Generalitat i fins i tot de l’Estat, no funciona. I les Jornades Modernistes cada cop es faran més grans. Hem de reivindicar-ho.
Ho estan fent?
Sí, ho hem parlat amb la Generalitat, que està molt implicada en les Jornades perquè veuen que no fem volar coloms, que tenen una continuïtat i que la gent del poble se les ha fetes seves. A la Festa Modernista de Reus hi van anar 30 persones dels Pallaresos vestides d’època! L’any passat, un grup de pallaresencs i pallaresenques va asssitir a la Fira Modernista de Lleó. Estem venent cultura, Jujol i el territori jujolià.
Parlem de seguretat. Tenen problemes de delinqüència?
És un tema molt sensible perquè quan hi ha un robatori sembla que n’hi hagi molts. Però el cert és que els Mossos d’Esquadra ens han passat les dades de denúncies comparades amb l’any passat i aquestes indiquen que no ha pujat la delinqüència. També és cert que som un poble on hi ha moltes alarmes particulars als domicilis. És molt important denunciar -molts no ho fan-, perquè denunciar dóna pistes als Mossos d’Esquadra. El que sí que ha incrementat molt són les estafes via tecnològica, però aquest és un problema arreu.
En mobilitat, necessiten més connexions?
Tenim una línia de bus de l’EMT que arriba a l’entrada del poble i després hi ha la línia Tarragona-Bràfim, d’una empresa concessionària, que és la que fan servir la majoria d’escolars i joves per anar a estudiar o a treballar a Tarragona. Sí és cert que fa falta mobilitat interurbana, entre les urbanitzacions i el poble, per exemple perquè la gent gran pugui anar al CAP o a recollir els nens a l’escola. El tema de la mobilitat, però, el porta la meva companya Chus Coronado.
Han passat dos mesos i escaig de la moció de censura contra l’alcalde Xavier Marcos. Per què es va presentar?
La moció va ser el detonant d’una relació que s’havia tornat molt complicada. Més que un equip de govern semblava que cadascú anés pel seu compte. No entraré en detalls de què ha fet un o ha deixat de fer. Però quan una relació no funciona el millor és aturar-la. Al final, vam decidir presentar la moció de censura perquè s’havien produït situacions molt desagradables, moltes injerències cap a regidories que portàvem nosaltres, on no havíem pogut tenir poder de decisió. Anàvem a una deriva sense fons i al final qui prendria mal seria el poble. Per evitar-ho vam decidir parar i presentar la moció de censura. Hi va haver moltes converses per intentar salvar la situació. I quan vam veure que no hi havia solució, vam donar el pas. No és agradable per ningú presentar una moció de censura. M’ha sabut molt greu com ha acabat tot perquè al final m’agrada diferenciar els temes personals dels de la feina. No m’esperava el que va passar en el ple. Crec que no em mereixia el que es va dir, es van dir coses que no són veritat i se’m va faltar al respecte.
He governat amb Xavier Marcos i amb ell no he tingut cap problema personal ni el tinc ara. Potser ell no pensa el mateix de mi. Vista amb el temps, la manera de treballar dels dos equips de govern és abismalment diferent. No vull dir que amb el Xavier Marcos estés malament, però ara som un equip de govern. Ara, els temes es consensuen.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
