La regidora Alba López, davant de l’Ajuntament del Catllar. Foto: Tots21
Alba López és la regidora de l’equip de govern de l’Ajuntament del Catllar que comanda les àrees de Festes, Entitats i Joventut. En virtud del pacte de govern subscrit entre Junts, PSC -d’on és ella- i Mo1-te pel Catllar, López serà alcaldessa els darrers 20 mesos de mandat, després de l’actual alcalde, Jordi Ruiz (Junts), i el que el seguirà, Xavier Canadell.
T’estrenes en aquest mandat com a regidora. Què tal està sent l’experiència?
Molt intensa. Sóc la regidora de Festes des de meitats de juny, a l’inici del mandat, i la Festa Major era a l’agost. Per tant, va ser arribar i moldre, haver d’enfrontar-nos a organitzar una festa en la que només hi havia contractades les grans orquestres. Tota la resta, que és el que més costa, no ho estava.
I ho vas haver de fer tu
Sí i en només un mes, a corre-cuita, vam haver de contractar seguretat privada, policlins, DJs, espectacles per omplir el calendari de gairebé dues setmanes i mitja de Festa Major. I això, acabant d’aterrar i sense saber com funcionava l’Ajuntament.
Te’n vas sortir?
Sí, la veritat és que van quedar unes festes molt rodones, llàstima que va ploure i alguns actes es van haver de cancel.lar, com la segona ronda de la diada castellera o l’espectacle dels Diables. Vam reemprendre la Baixada de Trastos, però no va parar de ploure i davant la perillositat de fer l’acte ho vam traslladat a la festa d’hivern.
Esteu a les portes de la Festa Major d’hivern. Com ho afronteu?
La Festa Major té lloc a partir de dijous. Serà del 14 al 17 de desembre. Quan hi haurà més actes serà el dissabte, ja que és quan els nens tenen festa a l’escola. Aquesta festa està més apamada, ja no m’agafa tant per sorpresa.
Heu tingut problemes pressupostaris per afrontar les festes?
Sí, vam haver de fer una operació de modificació de crèdit. Una Festa Major demana contractar molts serveis, com ambulàncies, Bombers -pels actes dels Diables-, els policlins, el lloguer de taules i cadires pels actes o llogar generadors elèctrics per les orquestres. Totes aquestes despeses que no es veuen són molt necessàries: és obligat per normativa tenir aquests serveis. Si no s’haguessin hagut de contractar haguéssim tingut diners per la Festa Major.
Quina ha estat la resposta dels ciutadans i de les entitats a la Festa Major?
La veritat és que ha estat bona. També sóc la regidora d’Entitats i abans de la Festa Major em vaig reunir amb totes les que participen d’ella: molts actes, els organitzen les entitats i l’Ajuntament els dóna suport. Aquesta és una feina clau que fan les entitats, si no la fessin hauríem de contractar nosaltres les activitats. D’aquesta manera fan poble i cohesionen El Catllar. Els vaig dir què necessitaven per part de nosaltres i a partir d’aquí ens hem posat a treballar.
Per enguany ja no és possible però de cara a l’any vinent vull constituir una Comissió de Festes amb les entitats que vulguin, i a partir d’aquí organitzar una festa que sigui de tothom i per a tothom i no només de la regidora. Cal anar tots a una. No ha existit mai una Comissió de festes. És un dels reptes que tinc de cara a l’any vinent. I debatre amb les entitats què li fa falta a la nostra festa.
La comissió es crearà per la Festa Major o també per altres festes?
També per altres festes. Estem intentant recuperar la Festa Major d’hivern ja que sempre ha passat una mica desapercebuda. Cau entre el pont de desembre i el Nadal, unes dates que són complicades. Volem que sigui molt del poble, no cal contractar grans orquestres sinó fer poble, recuperant tradicions com el guarniment dels balcons, de manera que la gent s’hi impliqui i vulgui participar a les festes.
Des de Tots21 observem que molts pobles només esperen una espurna, una idea que els faci participar i ser protagonistes de les festes.
És el que volem, moure les entitats, i elles faran que es mogui tot el poble. El Catllar és un municipi molt dispers. Té un nucli i 27 urbanitzacions
Participen les urbanitzacions de la vida associativa?
Hi ha gent d’urbanitzacions que formen part d’entitats, com l‘Agrupació de Dones, la Nicasseta, els Diables, els Gegants o el Catllar Atlètic. Molta gent de les urbanitzacions fa coses, però està clar que un dels reptes del mandat és unificar el municipi, que no passi que les urbanitzacions del costat dels Pallaresos vagin als Pallaresos i no al poble. És el repte de cohesió territorial. Enguany, junt amb la Regidoria de Mobilitat, vam fletar autobusos des de les urbanitzacions per anar a la Festa Major. El resultat va ser prou bo, el van agafar unes 70 persones entre els dos dies de festa. Són petites accions per implicar la gent de les urbanitzacions. No volem que El Catllar sigui un poble dormitori, volem que la gent es relacioni entre sí, no només que vinguin aquí a dormir. Això passa molt a les urbanitzacions.
Hi ha urbanitzacions que fan festes pròpies, però
Sí, Manous, Mas Vilet o La Cativera les fan. Això crea molt de vincle entre els veïns i fins i tot hi va gent d’altres urbanitzacions i del mateix nucli. La Festa Major és la festa de tothom i volem que tothom la gaudeixi. A la Festa d’Hivern es muntarà un torneig de futbol interurbanitzacions i el poble. La cohesió és el repte que tenim tots els regidors.
Quins objectius tens aquest mandat quant a la joventut del poble?
És un gran repte afrontar els problemes de la joventut perquè gairebé mai no s’ha fet res. El meu projecte és crear un espai destinat als joves i també un espai per a les entitats. Es podrien situar al mateix edifici en espais diferenciats perquè des de ben joves s’iniciïn a participar en les activitats del poble.
Teniu l’espai?
El tenim i tenim un projecte avançat. És un espai municipal que ja es coneixerà més endavant. Es tracta de com encabir projectes de diferents regidories i no duplicar la feina. Per això anem amb cura, cada regidoria té els seus projectes i els posem en comú, començant fent una relació de totes les dependències municipals, que no són moltes, i cercar el millor rendiment que ens serveixi a tots, a les entitats, als joves, als nens, a les persones dependents, al món de la Cultura, etc. Un dels punts clau del pacte és treballlar col.legiadament de manera que la ciutadania en surti beneficiada.
Que no hi hagi compartiments estancs
Exacte. No volem que cada partit gestioni la seva àrea i no es comuniqui amb els altres perquè al final es farien les coses sense sentit, el que suposa una pèrdua de temps i de diners.
Les teves àrees fan que estiguis molt en contacte amb Cultura, no?
Sí, és una línia molt fina la que ens separa. Amb el Xavier Canadell –regidor de Cultura– parlo constantment i ens coordinem. És molt fàcil treballar amb el Xavi, i a més es fia molt del criteri dels altres. Ell porta Hisenda i jo, quan tinc dubtes, li demano consell. I quant a les festes és amb qui més contacte tinc.
També hi ha bona relació amb l’alcalde? Té fama de tenir un tarannà participatiu. Us deixa treballar?
És molt fàcil treballar amb ell. Dóna molt de joc, et deixa aportar idees, ens consulta molt, jo també li demano a ell i als regidors que em donin consells i escolto les seves opinions. Quan ho expliques a la gent li sona estrany que hi hagi aquesta bona relació entre partits polítics diferents. Quan vam signar el pacte teníem molt clar que havíem de treballar així. No volíem que faltés comunicació. De fet, el whatsapp del grup no para (riu).
Teniu associació de joves?
Va existir i es va disoldre, i els que en formaven part ja no són tan joves. Tampoc és tan necessari que n’existeixi una. L’important és disposar d’un equipament, un Casal de Joves, i un dinamitzador, que els faciliti les activitats i discrimini bé per edats (no és el mateix tenir 11 anys que 17). Aquesta és l’opció que veig per al Catllar. Muntar una entitat és complexe burocràticament. I volem recuperar els joves que van marxar a estudiar fora.
Els joves tenen problemes com l’habitatge o el bullying. No són competències municipals, però com preveus afrontar-los?
Igual que farem un catàleg d’ús de les dependències municipals en farem un dels habitatges buits que hi ha. Es tracta de buscar un lloguer social, un lloguer per a joves. Intentarem atreure els joves que vinguin al poble. I en educació estem en contacte amb els centres i l’AFA per detectar problemes. L’Ajuntament arriba fins on la llei li permet. Sí que farem xerrades a l’escola, coordinades amb l’AFA, per tractar temes com la sexualitat, on sembla que tornem a anar enrere, amb joves que presenten una mentalitat molt masclista, fins i tot més que els seus pares. Això es deu a l’accés a determinades pàgines web que normalitzen unes relacions sexuals concretes. Serien xerrades de conscienciació.
Altrament, no passa tot per explicar com es posa un preservatiu i es citin els mals de les relacions sexuals. Has de saber el bo i el dolent de la sexualitat. I cal conscienciar a les noies que elles han de donar el consentiment, i no han de fer allò que no volen fer.
Deies que un dels objectius del mandat és la cohesió social. Quins són els altres?
Un dels principals és la cohesió entre el nucli i les urbanitzacions, sentir-nos tots part del Catllar. No ho farem d’un any per l’altre, és clar. Això no va de pressupostos, sinó de canviar el tarannà de la gent. Un altre objectiu és donar importància als joves, també fixar una programació cultural tot l’any, no només per les festes, i aprofitar el teatre auditori de manera que la gent vingui al Catllar per la seva oferta cultural i escènica.
Volem promocionar El Catllar. Tenim la fàbrica, el Centre d’Interpretació del riu Gaià, el Castell, que és visitable i tenim professionals de la cultura que ho presenten, tenim ruïnes d’un poblat ibèric, a més de l’àrea d’autocaravanes amb visitants vinguts d’arreu d’Europa. Tenim molts boscos com per fer excursions en família, rutes culturals i esportives. Tenim tot el bo que cal per viure en un poble, la tranquil-litat, la natura, coneixes a la gent,… I tenim una ubicació geogràfica central. Finalment, volem fer-lo atractiu aprofitant els habitatges buits.
Teniu oferta d’habitatges?
No gaire. Sí que n’hi ha a les urbanitzacions, però els joves no se els poden comprar. I al poble gairebé no hi ha oferta. Hem de fer-ho atractiu perquè els joves vinguin al Catllar i d’aquesta manera, el poble segueixi creixent. També tenim l’Institut-escola i el British School. Aquest és un panorama com per tenir nens. Jo mateixa estic embarassada (riu).
Jaume Garcia
Equip de redacció
