Imatge aèria de l’endemà de l’accident
Una de les frases que més famosa es va fer als anys 60 va ser: ‘On estaves tu el 22 de novembre de 1963?’ Era la data de l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy a Dallas i les teories sobre qui hi havia al darrera del que semblava una gran conspiració eren àmplies.
El 14 de gener de 2020, a les 18.40 hores, abans que esclatés la pandèmia i quan encara no sabíem què era confinar-se i conviure amb mascareta, explotava un reactor de la planta de l’empresa química IQOXE, amb el resultat de tres víctimes mortals, una d’elles, un veí de Torreforta a qui li va caure a casa seva un enorme bocí del reactor R3131 de la planta, disparat a gairebé tres quilòmetres de distància en un fenomen que cap científic no s’explica encara. Tot i ser tècnicament en terme de La Canonja, la seva afectació tarragonina és evident. Va ser l’arrencada dels ingents capítols negatius que han afectat el territori en un any per oblidar arreu del món. Com a Dallas, tothom recordarà on era aquella tarda.
El tràgic succés va deixar en estat de xoc la societat tarragonina, que es va apressar a buscar responsables. La nit de l’accident es van destapar un seguit d’errades i actuacions irregulars, la més destacada de les quals va ser la falta de comunicació de l’empresa sinistrada amb l’exterior -32 minuts sense saber si hi havia núvol tòxic o no- i una descoordinada reacció de la Direcció General de Protecció Civil, que via Twitter demanà el confinament de set localitats de l’entorn de la indústria química, però no ho va fer seguint els canals oficials. Els alcaldes no sabien què fer. L’espectacularitat del foc -era de nit- i els vehicles de diferents policies locals demanant els ciutadans que es confinessin a casa van sembrar el temor.
L’empresa va reaccionar de manera lamentable, tardant un dia a donar explicacions. A més, l’aparell informàtic que podia donar pistes va quedar destruït per l’accident, amb el que les dues investigacions que es van fer sobre el succeït no disposaren d’aquests elements directes. Sí sembla clar que un seguit d’esdeveniments imprevisibles van provocar l’accident. El debat, que es troba en seu judicial, és sobre la responsabilitat o no de l’empresa d’haver actuat correctament en la manipulació de l’òxid d’etilè o si el que va succeir era impensable, com defensa l’empresa. No poden estar més allunyades les posicions de l’empresa i dels sindicats.
Els informes
Un dels dos informes és el de l’empresa nòrdica DNV, va ser encarregat pel Departament d’Empresa de la Generalitat, i tal com va anunciar l’exconsellera d’Empresa i Coneixemnt a Tots21, Àngels Chacón. Es tracta de la firma que va investigar l’accident del Prestige. L’altra és de l’Institut Químic de Sarrià (ICS), que havia estat sol·licitat per part d’IQOXE. Coincideixen ambdós en el fet que la causa va ser l’explosió del reactor, tot i que discrepen en alguns punts. Quin va ser el material que va esclatar? DNV diu que va ser la matèria primera –és a dir, l’òxid d’etilè–, mentre que l’Institut Químic de Sarrià sosté que va ser la descomposició del producte que es fabricava, el MPG500.
I la causa del sinistre? L’informe encarregat pel Govern afirma que l’òxid d’etilè va explotar per una disfunció en la pressió del nitrogen, que va originar una «descomposició tèrmica de l’òxid d’etilè per una formació de mescla descomponible d’òxid d’etilè, al costat de la creació d’un punt calent en el sistema de reactors». Es va desequilibrar el percentatge d’òxid d’etilè i de nitrogen en el dipòsit, creant «una formació de la mescla descomponible d’òxid d’etilè», de manera que l’òxid d’etilè va passar a ser més del 50%, un fet que al costat de «l’existència d’un punt calent» va provocar l’esclat, en superar els 450 graus. Altrament, l’IQS afirma que l’explosió va ser causada per una «descomposició violenta» del MPG500, i deixa de banda l’òxid d’etilè.
DNV argumenta que la incidència en la pressió del nitrogen podria ser per «una fallada en el control de la pressió de l’hidrogen», o bé «una fugida externa» que «hauria deixat anar una mescla de nitrogen i òxid d’etilè, però que seria reemplaçada només per òxid d’etilè». Això, al costat de l’existència d’un punt calent produït per un petit incendi en la paret del reactor hauria causat l’explosió. Per contra, el IQS atribueix l’accident a una «incidència greu» en la refrigeració del producte fabricat, i indica que un altre dels factors va ser que la fabricació del dia va ser un 20% inferior a l’habitual, de manera que es va passar de les 25 tones a 20,5. Això va provocar que hi hagués menys líquid, i que l’ejector petit del reactor no pogués tenir contacte amb el producte, la qual cosa «va originar un reescalfament» que va provocar «la descomposició» del MPG500, que va explotar ràpid.
El Parlament es defineix
El cas va arribar al Parlament de Catalunya, mentre que l’Ajuntament de Tarragona emetia una declaració institucional reclamant millores de seguretat i el retorn del Plaseqta a Tarragona -està centralitzat a Barcelona com a Plaseqcat, una de les causes de la descoordinació inicial. Una comissió del Parlament ha reclamet un seguit de mesures de seguretat a implementar durant uns anys i es vol que la normativa obligui a «disposar de sales de control bunkerizadas en cada planta» per a «protegir els treballadors». Quant a informàtica, cal «un registre remot, amb sistemes de còpies de seguretat», amb l’existència d’una mena de caixes negres «equivalents a les dels avions».
El nou Plaseqta preveia destinar 1,4 milions d’euros en sensors perimetrals en el polígon petroquímic. Ara bé, el conseller de l’Interior, Miquel Sàmper, va reconèixer que el Govern «no té diners» per a fer-ho front.
Redacció
Equip de redacció
