La història recent de les energies renovables al Camp de Tarragona -i, de fet, a Catalunya- no és una història gaire brillant. No ho és per resultats, perquè encara és escassa l’energia d’aquest origen, i tampoc no ho és pels processos seguits, que sovint han tingut més de polèmica que d’aposta decidida per aquesta mena d’energia.
Tot plegat, en diversa mesura, es deu a la regulació de les implantacions d’energia eòlica i fotovoltaica -altres fonts són més escasses, i poc polèmiques-. Recordem aquell pla d’energia eòlica de fa anys, que assenyalava les zones on era permès, amb una evident i esbiaixada diferència nord-sud. I també, cal dir-ho, uns procediments farragosos, poc clars, afegits a l’absurd «impost al sol» que desanimaven qualsevol implantació.
Ara s’ha modificat aquesta regulació, però sembla que només s’hagi volgut simplificar el tràmit -que també calia fer-ho- però no marcar criteris clars, acordats amb tothom, per a minimitzar impactes. I això fa que els desacords amb aquesta manera de fer s’acabin convertint en una acusació d’enemic de les energies renovables, que no volem ni podem admetre. Deixem, doncs, algunes coses clares:
Estem a favor de les energies renovables. Clar i català. Creiem que cal anar a més en eòlica, en fotovoltaica, en geotèrmica, en biomassa. És precisament perquè estem a favor d’això que volem fer les coses bé. I, en aquest sentit, creiem que la prioritat -no l’exclusivitat- ha de ser fomentar l’autoconsum i les instal·lacions descentralitzades. Les possibilitats a escala local són immenses, i una oportunitat per al protagonisme i l’empoderament de les comunitats, per avançar en la sobirania energètica. Una política energètica absolutament enganxada a la realitat territorial, com ens deien, fa poques setmanes, quatre alcaldes del Camp de Tarragona en un article conjunt.
Això vol dir facilitar al màxim l’autoconsum i les xarxes locals compartides. A Rocafort de Queralt, l’aprofitament del sostre de la pista poliesportiva amb fotovoltaiques, possibilita l’enllumenat públic de l’antic consultori, la piscina, el casal d’avis i l’Ajuntament. Això, en el marc d’un pla de diverses etapes per assolir el 100% renovable i amb instal·lacions pròpies.
Però també som conscients que les necessitats, a escala nacional, superen la suma de les iniciatives locals i personals. El que ha fet l’Ajuntament de Rocafort de Queralt és extraordinàriament positiu, i va en la bona direcció, però, si el que volem -i nosaltres ho volem- és tancar les nuclears i abandonar l’energia fòssil, ens caldran també -també, no només- instal·lacions més grans, amb un determinat i inevitable impacte al territori.
I a l’hora d’allotjar algunes -algunes- d’aquestes instal·lacions, no podem ni volem ser els únics, ni deixar de marcar criteris des del mateix territori. Criteris de respecte al sòl de valor agrari, en un sentit ampli, ara que la pandèmia ens ha ensenyat la fragilitat de la manca de sobirania alimentària, i la necessitat de comptar amb producció pròpia; criteris de respecte paisatgístic, admetent que l’impacte zero no existeix, i que caldrà assumir-ne algun; criteris de participació efectiva i significativa en el disseny i en la gestió de les instal·lacions, en forma de cànon significatiu i de subministrament energètic a la comunitat.
No volem ser els d’un «Aquí no» que es reclama a favor de les renovables però no les deixa fer. Si de cas, volem ser els de «Aquí també (però no només aquí)» i els de «Així no». Si és de manera dialogada, repartint càrregues i beneficis, prioritzant l’autoconsum i les instal·lacions locals, i preservant els sòls no urbanitzables i, especialment els de valor agrari i el paisatge, serem els primers a dir «així sí».
Irene Aragonès, presidenta regional d’ERC Camp de Tarragona
Raül Franquet, president comarcal d’ERC Tarragonès
Francesc Xavier Làzaro, president comarcal d’ERC Baix Camp
Laia Pié, presidenta comarcal d’ERC Alt Camp
Oriol Pallissó, president comarcal d’ERC Conca de Barberà
Àngel Cortadelles, president comarcal d’ERC Priorat
Equip de redacció
