Stephanie Douglas rep una falta quan penetra a cistella (Rafa Marrasé / TGN Bàsquet)
El pitjor dia en el pitjor moment. El Tarragona Fem Bàsquet va perdre un partit que estava marcat a sang i foc al calendari en el dia en què debutava el seu flamant fitxatge, l’exterior Stephanie Douglas, exjugadora dels Harlem Globetrotters.
Douglas, que porta quatre dies a Tarragona, va notar la falta d’acoblament a l’equip i de ritme de competició, per no parlar dels automatismes en els sistemes de joc. Es va mostrar participativa però va fallar alguns tirs còmodes a mitja distància, un fet normal en un tirador, doncs la punteria és el primer que es ressenteix quan algú porta temps allunyat de les pistes (va deixar de jugar als Globetrotters el setembre de 2015). Amb tot, va exhibir mostres del seu talent en el segon quart, anotant els 7 punts que va fer en tot el partit, tot i que només va jugar 16 minuts.
La derrota va ser doble. A banda de perdre el matx, el Tarragona Fem Bàsquet va perdre també l’average amb l’Hospitalet, a qui havia guanyat per 6 punts en la primera volta (47-53). Es tracta d’una desfeta dolorosa perquè aquest resultat sí s’arrossega en la segona fase -decisiva per mantenir la categoria- i deixa l’equip tocat després de fer un partit molt fluix, doncs va ser inferior al seu rival.
La pressió d’un matx tan transcendent sembla que va passar factura a les jugadores tarragonines. L’Hospitalet, que va anar gran part del partit per sota en el marcador (29-24 al descans i 33-25 a 3:22 per acabar el tercer quart), va créixer a còpia de caràcter, intensitat i claredat d’idees mentre les locals s’anaven diluint a poc a poc fins a fer uns minuts finals per oblidar. Les visitants, un conjunt sense cap jugadora interior referent, van apel·lar a la mobilitat, l’agressivitat i la força per combatre el Tarragona Fem Bàsquet. Totes les pilotes dividides eren de l’Hospitalet, que va esgotar mentalment les locals, que van perdre un munt de pilotes (25 en tot el partit), exhaurint possessions sense poder llençar o fent-ho malament sobre la botzina. També van tenir problemes per creuar la pista. Van perdre pilotes en la sortida en transició ofensiva i fins i tot Fouty va voler fer la guerra pel seu compte, com moltes de les seves companyes. Al final l’equip va desaparèixer de la pista davant la decepció general.
Un altre tema a part són les faltes personals. El CEJ L’Hospitalet va sobreviure en la primera meitat gràcies als tirs lliures (21/30 en tot el partit per 10/11 del Tarragona Fem Bàsquet). Sembla sorprenent que un equip que va jugar amb la intensitat de les visitants, només fos castigat amb 15 faltes per 29 de les locals. Amb tot, la defensa de l’Hospitalet va semblar sempre molt bona. Ajudes constants –Fouty sempre tenia dos o fins a tres jugadores a sobre-, molta atenció i bona ocupació d’espais i línies de passada. Resultat: 14 punts del Tarragona Fem Bàsquet en el segons 2o minuts de partit (parcial 14-34).
El tècnic Albert del Rey va moure constantment la banqueta, sense resultat. Els tirs oberts de les jugadores liles no entraven (una altra mala estadística en triples: 1/18) i el conjunt tarragoní va semblar viure en un dia de la marmota, xocant contra un mur una vegada i una altra. Per contra, l’Hospitalet va moure molt bé la pilota en atac, amb les cinc jugadores ben obertes, fintant i penetrant constantment, anotant majoritàriament prop del cèrcol. Semblava que les visitants jugaven a un altre ritme, amb una marxa més perquè el Tarragona Fem Bàsquet sempre arribava tard, perseguint ombres. Al final, la foscor va ser total.
Equip de redacció
