La colla de familiars i amics de l’alcalde, Gerard Gené. Foto: Diari Tots21
Vilallonga del Camp ha reviscut l’esperit col.laboratiu aquest dissabte amb una celebració de la festa de les paelles que ha reunit més de mil persones al Parc de les Parades.
Colles de familiars i amics s’han apuntat un any més a una celebració de germanor gastronòmica i musical en què l’Ajuntament posava 42 paelles a disposició dels comensals, que es distribueixen en grups de 30 comensals o bé de 15 i que s’ocupaveen de farcir la paella a partir de les dues de la tarda, seguint el so d’un coet que anunciava que ja es podia vessar aigua a les paelles d’arròs de carn i peix preparades per a l’ocasió.
Es tracta d’una tradició força consolidada al municipi que uneix els grups d’amics de tots la vida, sigui de gent de Vilallonga o de coneguts s’altres poblacions properes que se sumen a la festa. Un temps excel.lent ha acompanyat una festa que va començar a celebrar-se com un incentiu per despertar l’interès pel carnaval i va acabar separant-se de la festa de carnestolendes per tenir entitat pròpia.
Una de les colles presents era justament la de l’alcalde, Gerard Gené, que reunia familiars i també amics de tota la vida, com el president de la Cooperativa de Vilallonga, Ramon Fortuny, la seva germana Aracel.li, o l’alcalde del Milà, Antonio Agüera, l responsable de cuinar la paella.
Han estat 42 les paelles servides per l’Ajuntament. Els grups de comensals s’havien d’encarregar de portar el caldo i la llenya. “Temps enrera, l’Ajuntament es feia càrrec de totes les despeses, però ara cada grup participant col.labora econòmicament”, referia l’alcalde a Diari Tots21.
A continuació us oferim un recull d’imatge de la celebració:
Gerard Gené és de nou alcalde des del juny de 2023. Foto: DiariTots21
Gerard Gené Solé, de 63 anys, vilallonguí de tota la vida i jubilat des de fa uns mesos, ha tornat anys després a l’Alcaldia del seu poble. En aquesta entrevista amb DiariTots21 ens obre les portes a la seva vida més personal, les seves aficions, la seva família i la seva passió per viatjar en moto.
La jubilació t’ha permès tornar a ser alcalde?
Sí. Vam guanyar en tres legislatures, del 91 al 95, del 95 al 99 i del 99 al 2003. Primer vaig ser a l’equip de govern com a regidor, després com a alcalde amb majoria absoluta i la tercera vegada, vaig guanyar, però no vaig poder governar perquè a Vilallonga es va fer el primer tripartit de Catalunya. Es van unir el PSC, ERC i el PP.
Per què es va fer el pacte?
Perquè els convergents no manéssim. Era un pacte contra Convergència. I puc dir que el llegat d’aquells anys en què vam governar no s’ha superat en 20 anys. Moltes coses importants es van fer aquells anys. Vam passar de recollir la brossa amb un tractor i abocar-la a la riera, a fer-ho amb contenidors, vàrem construir el centre cívic, al costat del centre recreatiu, on les associacions del poble hi fan tota mena d’activitats, també ara hi tenim el museu del cinema, vam aconseguir de la Generalitat l’ampliació de la carretera del pont de la riera fins al Morell, ampliant la calçada i actuant amb tot el tram que passa pel poble, per reduir velocitat dels vehicles, vàrem traslladar la festa major d’estiu al poliesportiu, guanyant espai, entre d’altres coses. És evident que després es van fer coses importants. Però quan van arribar els anys del ‘boom’ de la construcció, a Vilallonga no es va aprofitar i no es va deixar un bon llegat per al poble.
Deixem la política. Anem a la persona. De quina família vens?
Vinc de casa de pagès. Els meus pares, el Joan i la Maria, eren pagesos de sempre, el meu padrí havia vingut a Vilallonga a principis del segle XX des de Masllorenç a treballar al Mas de la Montoliva. El meu pare va néixer al mateix mas el 1919. Ma mare és de la Pobla de Cérvoles. Jo i el meu germà, el Valentí, som nascuts aquí, al poble.
El teu germà també es dedica a la política?
Va ser regidor uns anys i després ho va deixar.
Quina relació tenies amb ell, quines aficions compartíeu?
Sempre bona, i compartim l’afició de la moto, però de petits, és clar, ell és quatre anys més gran i aquesta era una distància molt gran quan érem nanos. Eren dos mons diferents. A ell, el deixaven sortir i a mi no perquè no era el gran.
Veníeu de família interessada en la política?
No, l’interès per la política no em ve de família. De política no se’n parlava gaire a casa. El meu pare va anar a la guerra amb els republicans, i entre la guerra, els camps de concentració, i la mili després, no en volia saber gaire cosa de política.
Éreu del Barça o del Madrid?
No som massa ‘futboleros’. Jo no sóc de cap equip, no m’ha motivat mai el futbol.
Hi ha algun esport que et cridi?
Honradament, no. Puc gaudir veient un partit de bàsquet perquè té aquelles emocions que altres esports no tenen, i les voltes ciclistes, però com a seguidor, no.
Quines aficions tens?
Sóc motorista de cap de setmana i d’entre setmana. És la meva afició.
I per on et mous?
Som una colla de Vilallonga, els Amics de la Moto, la típica que surt els diumenges. Sempre fem un parell de sortides a fora a l’any. Vam anar als Alps a passar una setmana, hem fet els Pirineus de punta a punta, els Picos d’Europa,… Busquem paisatge i muntanya, que és quan ho disfrutes. Tinc una bona moto, una BMW. Hi hagué uns anys que hi anava amb la canalla i la dona: eren excursions de cap de setmana en les que sempre venia algú amb furgoneta, i uns anaven amb furgoneta i un d’ells darrera meu.
En una sortida amb moto amb el seu germà Valentí, a la Ruta del Silenci. Foto: Cedida Arxiu familiar
‘Duros a quatre pessetes no existeixen’, em repetia el meu pare
Quins valors et van inculcar a casa?
Que t’has d’espavilar, que has de treballar, l’honradesa, ser bona persona i tenir educació. Aquests valors han estat molt positius per a mi. Això ho tinc clar. ‘Duros a quatre pessetes no existeixen’, em repetia el meu pare. ‘S’ha d’estalviar en el que es pugui i gastar amb el necessari’, em deia ma mare. Érem una família de classe mitja que menjava sobretot el que es cultivava al camp. Érem una típica família catalana de l’època.
Vas fer la mili?
No, perquè als sis o set anys vaig tenir un accident a la vista. De l’ull dret no hi veig des de llavors. Me’n recordo perfectament: el meu pare estava arreglant la nostra habitació. Jo vaig arribar i m’havia de treure les sabates, que anaven cordades. Una me la vaig poder treure i de l’altra no en podia desfer el nus. Aleshores vaig anar on era el meu pare, li vaig agafar un tornavís punxó, vaig posar el peu damunt del wàter per desfer el nus i el tornavís va patinar. No me’l vaig clavar, però em va tocar el nervi. No em vaig fer ni sang, ni vaig plorar, però no hi veia. Ja us podeu imaginar el sidral que es va muntar.
Què va passar aleshores?
Em van portar a un oculista de Barcelona, vaig estar bastant de temps ingressat al Clínic, on em van operar dos cops, i després a la Teknon. Al Clínic em trobava en un pavelló de sostre alt, antic, amb pacients que eren dones. En un extrem hi era jo i un xiquet de la Fonda Camí de Cambrils. Això em va quedar gravat. Doncs sabeu que fa un parell d’anys vam anar a sopar amb uns amics a Cambrils i em van portar al costat de la Fonda Camí, que havia obert un nou restaurant. Hi arribem, aturem el cotxe i veig el rètol de Fonda Camí. No vaig dir res a ningú i hi vaig entrar. Al primer home que em vaig topar, que era a la recepció, li vaig explicar la història de l’accident i em va respondre: ‘Tu ets el de Vilallonga!‘. Se’n recordava perfectament com jo. Em vaig quedar astorat. I va continuar dient: ‘Saps els cops que he anat a Andorra i en veure el rètol de Vilallonga he pensat en tu?’. Ens vam emocionar.
Va ser un trauma
Però no tinc mals records de tot allò. Tota la vida que m’he acostumat a veure-hi amb un ull. No vaig fer la mili i per aquesta raó vaig entrar a treballar a l’empresa Ravago, on m’hi estaria tota la vida. Si hagués anat a la mili potser no hagués estat així.
Els pares de l’alcalde, durant un dinar. Foto: Cedida Arxiu familiar
És Ravago l’empresa més gran de Vilallonga?
Sí, és una firma belga, i és una potència a nivell global. Es dedica a produir les matèries primeres plàstiques, per exemple, per fer una carcassa de televisió o una ampolla d’aigua. El mateix que fa Repsol o Dow, però amb unes qualitats diferents.
Quina feina vas desenvolupar a l’empresa?
Aleshores era una firma petita, amb tres o quatre treballadors. Jo tenia 21 anys, havia estudiat per administratiu i hi vaig anar per a treballar tres o quatre dies carregant i descarregant mercaderies, però m’hi vaig quedar 40 anys. Al principi el que feia era treball físic. Però vaig començar fent unes hores a l’oficina -no hi havia massa feina- i al cap de dos anys em van dir si em semblaria bé estar al departament de vendes. A més, el sou seria més alt si aconseguia vendre, és a dir, a comissió. Així va ser com me n’anava a Cornellà, a Esplugues, a Sant Adrià de Besòs i a L’Hospitalet, conduint per polígons industrials, poblacions que no sabia ni on eren amb carreteres de fa 50 anys. Però vaig arribar a tot arreu i no em vaig perdre mai. Anava amb el cotxe del jefe.
‘D’aquí a l’entrada de Barcelona, per autopista, trigaves menys que ara’
Què trigaves en arribar de Vilallonga a Barcelona?
D’aquí a l’entrada de Barcelona, per autopista, trigaves menys que ara. Recordo que me n’anava a Sant Adrià de Besòs amb els mapes-guies antics. Em vaig convertir en un expert en el seu ús.
Et guanyaves bé la vida, oi?
Sí, no em queixaré mai de Ravago. Van ser uns anys d’inici més normals -quant a ingressos-, després van venir uns anys bons, i posteriorment, va arribar la crisi del 2008, que va marcar un abans i un després en moltes coses.
Com vas entrar en el món de la política?
M’hi vaig posar de jove, abans dels 30 anys, amb els joves de Convergència del poble. Aquest punt de servei em motivava. Ara torno a ser polític, però penseu que en el meu recorregut he estat a l’Associació d’Amics del Roser, he estat president del Centre Recreatiu i membre d’altres entitats. D’allà on m’han demanat hi he format part. Em motivava i em motiva.
Amb la seva dona, la Carme, durant un viatge. Foto: Cedida Arxiu Familiar
Com vas conèixer la teva dona?
A la discoteca Flash Back de Salou. Em vaig casar amb la Carme amb 26 anys. Era l’any 1986 . Havíem festejat quatre o cinc anys. La cosa va anar bé i aquí estem. Ara fa 38 anys que ens vam casar.
Un clàssic, això de la Flash Back. I d’on és ella?
De Constantí, com “Els Pets”.
El dia del bateig de la seva filla, Myriam. Foto: Cedida Arxiu familiar
Quants fills teniu?
Dos. La Myriam, que té 35 anys i treballa a Ravago, i l’Albert, que en té 32, i és jardiner. Ja són independents: ella viu a Vilallonga i ell al Morell. I encara no m’han fet padrí (somriu).
‘Els últims cinc anys, he recorregut Espanya de punta a punta’
Parlàvem de feina. Viatjaves per Espanya?
Sí, per tot Espanya. He tingut èpoques que he fet menys i altres de més. Els últims cinc anys, he recorregut Espanya de punta a punta, per vendre porexpan que es feia servir a les caixes de peix. Això m’obligava a moure’m molt ja que es fabriquen a Bilbao, Astúries, Cantàbria, Galícia, Camp de Gibraltar, Cadis, Lepe,… tot dispers. No té sentit fabricar una caixa de peix a Saragossa, pujat a un camió i enviar-la a la costa, a 200 quilòmetres de distància. Les fàbriques es troben a la costa, a prop d’on hi ha la demanda.
I la teva dona s’encarregava de cuidar els fills
Sí. La Carme ha tingut tota la responsabilitat de tenir cura d’ells durant anys mentre jo viatjava.
Fotografiat a La Rioja, on hi anava molt sovint per tema de feina. Foto: Cedida Arxiu familiar
Si haguessis d’escollir dos llocs d’Espanya, amb quins et quedaries?
Com a ciutat, Logronyo. Es una població còmode per viure-hi, fàcil per a la circulació, amb un centre de ciutat que m’agrada molt, amb molta vida al carrer, amb una gent molt agradable i a més es tracta d’un lloc que no està massa lluny d’on jo anava. Quan havia d’anar a Bilbao la meva seu hotelera era Logronyo. Era més còmode estar-hi tres nits allí que no canviar d’hotel cada dia.
‘Escoltaven Jiménez Losantos cada dia i ens tenien per terroristes’
La gent amb què t’has trobat què tal era?
La gent és més normal del que diuen els polítics. Puc explicar anècdotes de gent de Valladolid i d’altres llocs. Fa bastants anys vaig tenir un client a Sòria. L’empresa a la que venia plàstic es deia Patriaplast. Ja et pots imaginar de quin color polític eren. Vaig tenir discussions sanes molts cops. Era l’època de Carod Rovira reunint-se amb ETA. I jo els preguntava: ‘Això que em dius, on ho escoltes?’ I em responien: ‘Al Federico Jiménez Losantos‘. I jo els responia: ‘Home, posa la SER‘, i ells em deien: ‘No!, que són uns comunistes!’. Imagineu-vos! El món polític és més dolent que no pas la gent, que és més sana. ‘No comprarem res català!’, em deien altres. ‘Doncs això que us perdeu. Jo seguiré venint aquí a comprar formatge manxec i el vostre corder, que m’agrada molt, i si no voleu les coses bones nostres us foteu’, els responia jo. Escoltaven Jiménez Losantos cada dia i ens tenien per terroristes. Si resulta que a Catalunya vas a demanar un tallat i la gran majoria et respon en castellà!
Ens queda que ens diguis quin segon lloc d’Espanya t’agrada més?
És difícil de triar. Penso més en el nord, qualsevol poble d’Astúries. També tinc bons records de Jerez de la Frontera, de Múrcia, de la Meseta,… però el nord és paisatgísticament espectacular, amb aquells pobles que pengen damunt del mar. Encara hi ha gent de Ravago que quan viatgen em truquen per demanar-me que els recomani un lloc per anar a dinar.
Quants anys vas estar a la carretera?
Trenta-cinc anys. He vist canviar Espanya. Per exemple, jo anava a València quan era el semàfor d’Europa. L’autopista acabava amb un semàfor dins de València. Havies de fer totes les rondes de la ciutat per anar a l’altra part i t’hi podies estar una hora… o tres, per agafar la carretera d’Albacete, que era una carretera d’un sol carril plena de camions. Anàvem tant lents que un portava el cotxe i l’altra podia anar recollint taronges. Ara bé, quan els valencians es van posar les piles, amb els governs del PP, que deien que eren corruptes, ens van passar la mà per la cara als catalans. En poc anys van fer autovies impressionants, com ara la d’Alcoi, que havia estat una població aïllada.
On estaves quan es va declarar -i congelar- la independència de Catalunya, el 27 d’octubre de 2017?
A l’oficina. Ho recordo perquè ho vaig viure molt intensament.
Com ho vau viure a casa?
Estàvem preocupats. No sóc un independentista al cent per cent, m’hagués agradat més un model federal amb un fons comú. Ara bé, si em preguntes segons què, ho engego a dida, però també és cert que m’he guanyat la vida fora de Catalunya i aquell sentiment (contra Espanya) no el tinc. Però hi ha dies que veus la televisió i el que fan els jutges , i aleshores ho veus diferent…
Com creus que acabarà la llei d’amnistia?
Espero que ho acabin ràpid i tiri endavant.
Gené, amb el grup de regidors de govern, el juny de l’any passat. Foto: Cedida
Quan li vas dir a la teva dona que et tornaries a presentar per ser alcalde, com ho va veure?
Em va donar suport. Sempre havia dit que no descartava tornar al món de la política. Em va agradar l’etapa que vaig ser a l’Ajuntament i les circumstàncies de la feina m’han permès jubilar-me abans de temps i no sóc un home d’estar-me a casa mirant les obres. Necessito activitat i una mica d’obligacions. Tinc un hortet.
‘Jo sóc dels que encara planto patates, bajoques i faves tot l’any’
Tens un hort?
Mon pare tenia una mica de terra, i com he viscut sempre això de fer de pagès, i sempre m’ha agradat, fa uns anys em vaig comprar una finca per a mi. Jo sóc dels que encara planto patates, bajoques i faves tot l’any. Durant el bon temps planto tomàquets, enciams i quatre pebrots.
Acabem: què voldries que la gent descobrís de tu després d’aquesta entrevista?
M’agradaria que descobrissin que sóc una persona molt assequible per a tothom. Crec que sempre ho he estat i més sent alcalde. Sempre he rebut tothom que m’ha vingut a veure, sigui per una queixa o per una consulta. El cert és que tinc una relació fàcil amb la gent.
Gerard Gené, alcalde de Vilallonga del Camp, fotografiat la setmana passada. Foto: DiariTots21
L’Ajuntament de Vilallonga del Camp ha reduït a la meitat en sis mesos les pèrdues d’aigua que patia degut a l’existència de nombroses fuites d’aigua de la xarxa municipal de subministrament.
D’aquesta manera, s’ha passat d’un alarmant consum de 300 litres per persona i dia a 150, quan la Generalitat alertava que no se superés el llindar de 200, en el primer moment de l’emergència per sequera, i de 180 en el segon moment de l’alerta. L’Ajuntament ha invertit uns 45.000 euros en les millores fetes aquests mesos, uns treballs encarregats a una empresa especialitzada, amb el suport dels operaris de la Brigada Municipal.
L’alcalde de Vilallonga del Camp, Gerard Gené, ha afirmat al DiariTots21 que al cap de poc d’entrar a governar, el juny de l’any passat, es van trobar “en plena crisi de l’aigua a Catalunya, amb uns indicadors alarmants del consum que ens facilitava l’Agència Catalana de l’Aigua. Ens van alertar que estàvem gastant massa aigua. No enteníem què estava passant i ens vam posar de seguida a buscar la causa per actuar de seguida”.
Vilallonga se serveix de l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), és a dir, dels canals del riu Ebre, i de dos pous propis, “que havien de rendir les 24 hores per poder subministrar tota l’aigua necessària, amb el cost energètic afegit que això suposava”, detalla Gené. Aleshores, “vam poder comprovar que de cada 100 litres que entraven al dipòsit municipal, només en facturàvem 50, és a dir, se’n perdíem la meitat. Només podia ser per pèrdues de la xarxa i vam començar a buscar i a reparar les fuites”.
Ja hi havia algunes accions fetes per anteriors governs municipals, però ara s’ha modernitzat el sistema d’aigües, reparant o modernitzant el dipòsit de l’aigua del CAT, els pous i aplicant un telecontrol, de manera que ara es telecontrola les entrades i sortides d’aigua. També es millorà l’aplicació del clor.
En una segona fase, es va abordar les fuites: “Un informe de 2022 parlava de fuites localitzades, i en quedaven diverses per arranjar, que no es van reparar al seu moment. Ens hi vam posar nosaltres, de manera que a partir d’un control que vam fer vam localitzar una fuita molt important observant una tapa d’una claveguera, d’on baixava molta aigua neta, situada a la part baixa del poble, però a l’altra punta del poble -continua relatant l’alcalde- vam localitzar una altra pèrdua d’aigua important”.
La campanya per arreglar-les va ser intensa en obres i en temps, de manera que s’ha reduït a la meitat el consum respecte al que es gastava en 2023 i 2022. “Tot i això, encara tenim marge de maniobra perquè gràcies al telecontrol hem detectat uns consums que no provenen de fuites. Estem preparant una altra fase de control amb sondes per tal de repassar la xarxa; fuita que detectem, fuita que repararem al moment”. L’efecte secundari positiu de les obres ha estat que els motors dels pous ja només treballen cinc o sis hores al dia i no 24, amb la qual cosa, l’estalvi econòmic en energia és “d’uns 15.000 a 20.000 euros a l’any”, informa Gené.
L’Ajuntament no havia estat sancionat per la Generalitat, que sí els va alertar, i el consistori no descartava que si seguien les pèrdues haguessin estat objecte de sanció.
Pablo Martínez, nebot de Núria López. Foto: Cedida
Nebot de Núria López, la cap de cuina de la presó de Mas d’Enric assassinada el passat dia 13 i portaveu de la família, Pablo Martínez ha concedit una entrevista a TotsTarragona21 en què es mostra rotund: “Hem d’arribar al final perquè es depurin totes les responsabilitats”.
Pablo informa que la família “està estudiant contractar un advocat per tal de prendre totes les accions legals al respecte quan sigui necessari, poder formar part de la investigació del cas, s’aclareixi què va pasar i també prendre mesures”, ha afirmat el nebot de la Núria.
La família no se’n sap avenir que ni la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ni el secretari de Mesures Penitenciàries, Armand Calderó, no hagin presentat la dimissió, però pitjor porten que el model penitenciari català no es posi en dubte per les autoritats de la Generalitat. “El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ratificat en el seu càrrec la consellera i ella afirma que Calderó és el millor tècnic en aquesta matèria. No sé quina institució pot determinar el seu cessament”, es lamenta.
I respecte a la recent dimissió del director de la presó, Paco Romero, que ha estat la primera víctima política d’aquest cas, Pablo Martínez assegura: “Més que dimissió em sembla un canvi de lloc de treball”. Però la família reitera la petició de doble dimissió de la consellera i el secretari de Mesures Penals.
Bloqueig institucional
La consellera havia acusat els sindicats de presons de provocar “el bloqueig institucional” amb les seves protestes, i afirmava que “es vulneraven els drets dels presos, però reconeixia que calia injectar 700 o 800 treballadors més a les presons”, afirma Pablo. “El bloqueig el provoca ella”, respon Martínez, “és ella la que s’oposa que existeixi una taula de diàleg”. “L’únic que va succeir amb les protestes va ser que els familiars no podien veure els presos. Els treballadors tenen tot el dret a expressar la seva protesta. Segons deia la premsa, el Síndic de Greuges acusava que amb les conseqüències de les protestes, es vulneraven els drets dels presos i per això demanava informes del que estava passant. Aleshores, la consellera amenaçà amb la repressió, amb portar agents de la BRIMO”. Al temps, afirma que “la consellera reconeix que falta personal a les presons, una demanda que fa temps reclamen els treballadors”.
L’assassinat de la Núria ha estat “el cas més greu penitenciari ocorregut a Espanya, han assassinat la mà que els donava de menjar”, afirma en expressió gràfica.
Nuria López. Foto: Cedida per la família
La gran pregunta que es fa la família és com un pres condemnat per haver assassinat una dona a ganivetades l’any 2016 fos considerat que havia millorat de comportament i treballava a la cuina, “on podia fer servir els ganivets”. Amb un d’ells va matar la Núria quan eren sols. “No entenc com pot tenir les mateixes oportunitats que la resta dels presos, facilitant-li el context necessari amb el que va cometre l’anterior crim, donant-li l’accés a una arma blanca i podent estar a soles amb ella. La consellera parlava que l’assassí va actuar de bona fe quan va reconèixer el crim que va cometre en 2016. Encara que afirmés que anava begut, que la Fiscalia li rebaixés 9 anys de pena no és proporcional amb el que va fer. No entenc que es parli de bona fe d’algú que ha segat una vida”.
El més “xocant” és que els informes dels experts afirmaven que l’assassí es trobava “estable” quan va cometre el crim a Mas d’Enric. “Com es fan aquests informes?”, es pregunta Pablo. En aquest sentit es fa ressò d’unes paraules de la consellera, on deia que l’assassí havia estat sotmès a 14 informes, el darrer d’ells, el juliol de l’any passat, “on s’analitzava el control de la conducta o els estímuls de l’intern davant una provocació violenta. Jo no sóc psicòleg, però si davant els insults d’un intern, ell va reaccionar donant-li un cop de puny, és que no és una persona sensata”. Aleshores va ser apartat de la cuina, però més tard va poder tornar-hi. “Els informes deien que no es demostrava transtorn psíquic, ni patologies. És xocant que s’afirmi això en un assassí”, relata.
La Núria era natural de l’Hospitalet de Llobregat, tenia sis germans més, una família, per tant, molt extensa que viu repartida entre Molins de Reis i Esplugues de Llobregat. Havia regentat un bar i havia tingut dues parelles. Amb la segona se’n va anar a viure a Castelldefels, va opositar al CIRE i va treure plaça d’interina. Aleshores va fer cap a Mas d’Enric. Va decidir llogar un pis a Vilallonga del Camp per estar més a prop de la feina, i ja sense la segona parella se’n va endur la seva estimaba gosseta Fiona, que estava molt malalta i ara la cuida l’Antonia, una de les seves germanes.
Imagen del montaje que este martes se representará en el Covent Garden londinense. Foto: Cedida
La trágicamente bella y poderosa producción de esta grandiosa y resurgida obra clásica de Giacomo Puccini, se retransmitirá en directo, vía satélite desde Londres, a Ocine Les Gavarres en Tarragona, Cinemes Valls, Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp y Amposta Cinemes. También llegará a más de 115 cines de España y cerca de 1.000 salas de 22 países. Será este martes 26 de marzo, a las 20:15 horas.
La producción de Moshe Leiser y Patrice Caurier, con su exquisita partitura e inspirada en las imágenes europeas del Japón del siglo XIX, es tan conmovedora como desgarradora. La producción revisada para el público moderno, ha sido aplaudida por la crítica internacional, y ovacionada por los aficionados a la ópera.
Tras sus aclamadas interpretaciones en Rusalka (2023) y Jenůfa (2021), la soprano lituana Asmik Grigorian debuta en la Royal Opera como Cio-Cio-San (Madama Butterfly), uno de los papeles más desafiantes y exigentes para una soprano. Actuará junto al tenor estadounidense Joshua Guerrero, que retoma su papel de teniente Pinkerton, y los exalumnos del programa de Artistas Jette Parker Hongni Wu (Suzuki), Lauri Vasar (Sharpless) y Ya-Chung Huang (Goro). La hermosa y minimalista puesta en escena está a cargo de Christian Fenouillat.
Coproducida en colaboración con el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la emisión tiene una duración de 195 minutos (incluyendo un intermedio), y está cantada en italiano con subtítulos en castellano. Versión Digital distribuye la proyección a salas de nuestro país. Kevin John Edusei dirigirá a la Orquesta de la Royal Opera House en una de las mejores partituras de ópera, un festín para los oídos y los sentidos.
Puccini se inspiró en melodías folclóricas japonesas para crear su partitura de Butterfly. Cada aria está imbuida de una emoción distinta. En el acto I, Cio-Cio-San expresa su radiante felicidad en ‘Ancora un passo’, mientras ella y Pinkerton se declaran extasiados su amor en el apasionado dúo ‘Viene la será… vogliatemi bene’ (Ámame, por favor). En el acto II, ambientado tres años después, la alegría de Cio-Cio-San es reemplazada por el anhelo; en su querida aria ‘Un bel dì vedremo’ anhela el día en que su marido regrese a ella: un día que tal vez nunca llegue.
Puccini quedó fascinado por la obra Madame Butterfly, de David Belasco, cuando la vio en Londres en 1900. Colaboró con los libretistas Luigi Illica y Giuseppe Giacosa (con quienes había creado La bohème y Tosca) para adaptar el cuento trágico de Cio-Cio-San para el escenario operístico.
El compositor proclamó su intención de representar “un verdadero Japón” (a pesar de que nunca lo visitó), asistiendo a las actuaciones de la célebre actriz japonesa Sadayakko en Milán y buscando consejos sobre canciones populares japonesas mientras trabajaba en su partitura. Aunque el estreno de la ópera en Milán en 1904 fue mal recibido, Puccini la revisó y repuso para representaciones en Brescia ese mismo año, y fue recibida con gran éxito. Madama Butterfly pronto se convirtió en una ópera muy popular entre los intérpretes y el público por igual, y sigue siendo una de las obras más queridas de Puccini en la actualidad.
Vilallonga del Camp, la localitat del Tarragonès on vivia Núria López López, la dona assassinada dimecres a la presó de Mas d’Enric per un pres que estava internat per haver comès un assassinat amb brutalitat, ha sortit al carrer per celebrar un minut de silenci per la seva veïna.
I ha expressat el seu desengany amb el sistema penitenciari preguntant-se com és possible que el pres tingués accés als ganivets de la cuina, amb un dels quals va apunyalar diversos cops la Núria abans de llevar-se ell mateix la vida.
Un moment de la concentració celebrada a Vilallonga. Foto: Tots21
A la concentració hi ha assistit també el consistori i el seu alcalde, Gerard Gené, que ha pronunciat unes paraules de condol, de condemna i rebuig de l’assassinat “de la nostra veïna”, crim del que “exigim responsabilitats judicials a qui correspongui per permetre que un pres d’aquestes característiques hagués obtingut un grau de confiança tal” que li permetés estar a la cuina. En paraules adreçades a TotsTarragona21, l’alcalde Gené s’ha preguntat també: “Com és possible que passi això?”.
La Núria, recordava l’alcalde, “va venir a viure a Vilallonga fa set o vuit anys, crec que per temes de feina. Justament, vivia a prop de casa meva i era molt característic veur-la treure a passejar la seva gossa dos o tres cops al dia. Tenia un grup d’amics i amigues del poble”, que avui s’han sumat al dol.
Justament, la família de la Núria ha estat avui al seu pis i s’han endut la gosseta Fiona i el cotxe de la Núria. El seu cos serà incinerat, tot i que està per determinar a on, segons han indicat a TotsTarragona21 fonts de la família. La nit del crim una de les preguntes que es feien els coneguts de la Núria és qui cuidaria de la gosseta, que pateix d’un càncer i necessita medicació.
La companyia ANATRAC, situada a Vilallonga del Camp, empresa líder en solucions de tecnologia avançada en sistemes d’anàlisi en línia, instrumentalització i automatització en el mercat de la detecció i anàlisi de gasos, va tancar l’exercici del 2023 amb unes vendes de 9,1 milions d’euros, amb un increment del 24% respecte a l’exercici del 2022. Amb una presència internacional a més de 48 països distribuïts per 4 continents, ANATRAC compta amb la confiança de més de 3.300 clients.
El director general d’ANATRAC, Antonio Cavallé, afirma que “celebrem dues dècades d’èxit ininterromput a la indústria, marcant una fita significativa a la nostra trajectòria empresarial. Aquests vint anys han estat testimonis d’un creixement constant, consolidant-nos en una posició molt destacada en el mercat de la detecció i anàlisi de gasos en sectors tan exigents com el petroquímic, generació i control mediambiental”.
L’expansió geogràfica d’ANATRAC demostra el seu compromís amb la qualitat i la satisfacció del client a escala global. En aquest sentit, Cavallé expressa que “ens fa especialment feliços saber que més de 3.000 clients han confiat en nosaltres al llarg d’aquests primers 20 anys d’activitat, fet que ens impulsa a continuar innovant i superant les expectatives”.
ANATRAC ofereix un ampli ventall de solucions en sectors referents i una àmplia varietat de productes que van des d’analitzadors, integració de sistemes d’anàlisi o estacions meteorològiques fins a detectors de gas, equips de respiració o telèfons mòbils ATEX. Així mateix, ANATRAC és pioner en el lloguer de detectors portàtils de gas, amb més de 20 anys d’experiència i un parc de lloguer de més de 5.000 equips.
ANATRAC és el representant elegit per fabricants de tecnologies capdavanteres, cosa que, en paraules del seu director general, “valida la qualitat i compromís dels nostres serveis i la confiança que aquests fabricants tenen en la nostra capacitat per representar els seus equips de manera efectiva”.
El cinema que és considerat per director com Jesús Monllaó com el que té millor so i definició de les comarques de Tarragona fa 60 anys. No és un cinema de capital ni de ciutat. És el de Vilallonga del Camp.
Els actes programats per celebrar l’efemèride d’un cinema situat al Centre Recreatiu tindran lloc des del mes de març d’enguany i fins al març de 2025. Consten de projeccions especials, conferències, tallers infantils, exposicions, visites guiades al Museu del Cinema del municipi i un llarg etcètera.
El cinema de Vilallonga del Camp es va començar a construir l’any 1963, gràcies als socis del centre recreatiu, que treballaven a l’obra quatre dies a la setmana, ajudant als paletes oficials. La data prevista d’inauguració era per Nadal de 1963, però un error amb els cavalls del sostre van fer retardar la inauguració. A més, durant els mesos de juliol, agost i setembre l’obra es va aturar, perquè la majoria dels voluntaris eren pagesos i tenien feina al camp,
El cinema, finalment, es va inaugurar el dia 16 de febrer de 1964 amb una doble sessió de pel·licules: Fanny i Confidencias a medianoche. La sala comptava amb 499 butaques de fusta i les parets estaven folrades de roba de color verd. La pantalla era format Cinemascope i els equips de projecció i de so eren de la marca Supersound. Fins a l’any 1990, el cinema era gestionat per la junta del centre recreatiu, i, a partir d’aquest any, se cedeix el local a l’ajuntament.
El consistori reformarà totes les instal·lacions i s’encarregarà de l’explotació del cinema, i, l’any 2014, s’equiparà amb tecnologia digital, convertint-se en un dels pocs cinemes de Catalunya que, actualment, poden projectar amb format digital i 35 mm.
A la celebració dels 60 anys del Cinema Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp col·laboren l’Ajuntament de Vilallonga, el Centre Recreatiu, el Museu del Cinema, Òmnium Cultural i la Federació Catalana de Cineclubs.
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya a Barcelona. Foto: Cedida
Uns 25 vilallonguins i vilallonguines va assistir dimarts, 13 de febrer, a l’acte que es va celebrar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya a Barcelona per commemorar els 275 anys de la creació del Real Colegio de Cirugía de la Armada de Cadis per part del vilallonguí doctor Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, 1699 – Barcelona,1776).
Pere Virgili va fundar també el Real Colegio de Cirugía de l’Exèrcit a Barcelona el 1760, l’edifici del qual està ocupat actualment per la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
L’acte fou una col·laboració entre Catalunya i Cadis per a commemorar l’efemèrides gaditana. Hi participaren dues persones procedents de Cadis, el doctor Juan Manuel Garcia-Cubillana de la Cruz, que abordà el tema de les llums i ombres del Real Colegio de Cirurgía de la Armada de Cadis, i el doctor Francisco-Glicerio Conde Mora, que dissertà sobre el elements heràldics de l’Hospital Real de Cadis i en els Reals Col·legis de Cadis i Barcelona.
Per part de la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya va parlar la doctora Paloma Ruiz Vega, que tractà de la farmàcia en el “Tratado de las heridas por armes de fuego”, escrit per Francisco Canivell el 1789, el El Dr. Manel Trias i Folch, que dedicà la seva xarrada en parlar de l’empremta de Pere Virgili a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
L’eix centrat del parlaments fou Pere Virgili i Bellver.
Marina Esquerrà, coordinadora IMPaCT Catalunya; Olga Ochoa, directora assistencial d’atenció primària ICS Camp de Tarragona; Imma Grau, gerent de la Regió Sanitària de Tarragona, i Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira
Arrenca, al Camp de Tarragona, un macroprojecte per estudiar les causes de les malalties de la població, que durarà 20 anys
El macroprojecte Cohort IMPaCTestudiarà per què emmalalteix la població amb l’objectiu de prevenir i tractar les malalties. Durant vint anys, es farà un estudi exhaustiu que analitzarà les causes i l’evolució de la salut dels participants. La investigació, impulsada per l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació i Universitats, s’iniciarà a nou municipis del Camp de Tarragona i hi participaran 4.000 usuaris. A Catalunya, es farà seguiment de 24.000 persones i al conjunt de l’Estat de 200.000. “És el primer gran projecte a l’altura d’altres països europeus; fins ara molts dels resultats aplicats venen de cohorts estrangers sense saber si s’adapten a la nostra població”, ha dit l’investigador principal, Josep Basora.
El macroestudi Cohort IMPaCT s’ha posat en marxa aquesta setmana a l’àrea bàsica del Baix Francolí. Concretament, a les poblacions dels Pallaresos, Constantí, el Morell, Vilallonga del Camp, el Rourell, la Secuita, Perafort, la Pobla de Mafumet i els Garidells, així com al barri de Sant Ramon i Sant Salvador de Tarragona. Actualment, s’estan seleccionant aleatòriament les 4.000 persones d’aquesta àrea que hi participaran. Els impulsors del projecte han remarcat que no es tracta d’una cohort de voluntaris sinó que se seleccionaran les persones per tal que siguin representatives.
Basora ha detallat que començaran a estudiar les malalties comunes, com ara l’obesitat, però també altres com les cardiovasculars o el càncer. Les malalties mentals també seran un àmbit d’estudi prioritari. “És un estudi que vol comprendre les causes de les malalties i les condicions de salut, fem molt èmfasi en tot allò que acompanya a l’envelliment de la població, estudiant el deteriorament funcional associat a l’edat, així com influencien les desigualtats socioeconòmiques a l’estat de salut”, ha subratllat l’investigador principal del projecte.
Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira
El també director de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) ha afirmat que el macroestudi arrenca a les comarques tarragonines per “l’excel·lència” dels seus investigadors. Alhora, ha negat que estigui relacionat amb el fet de voler estudiar la possible relació de determinades malalties amb la indústria petroquímica, instal·lada al territori. “Estudiar les 4.000 persones d’aquí ens pot donar claus de malalties mediambientals, de com influeix la forma de viure i fer també estudis arrelats al territori”, ha afegit Basora.
La mostra inclou un rang ampli de població
Segons ha explicat la investigadora IDIAPJGol i coordinadora IMPaCT Catalunya, Marina Esquerrà, la mostra es fa a un ampli rang de persones, amb edats compreses entre els 16 i 79 anys. Totes elles respondran primer qüestionaris i després participaran en exploracions físiques i proves fisiològiques, així com en anàlisi de biomarcadors. Aquestes proves es duran a terme al mateix centre d’atenció primària (CAP), des d’on es coordina la investigació. Esquerrà ha fet una crida a la població més jove perquè hi participi, ja que els interessa fer un seguiment de la seva salut durant els vint anys que s’allargarà el macroestudi. Així mateix, ha dit que la voluntat és repetir les proves cada cinc anys.
Una imatge de la presentació de l’estudi. Foto: Mar Rovira
Els responsables de la Cohort IMPaCT han assegurat que l’estudi permetrà fer un “salt qualitatiu” en la investigació sobre medicina de precisió a l’Estat Espanyol. Es farà en cinquanta àrees de salut d’arreu d’Espanya, sis dels quals a Catalunya. El projecte es va iniciar el març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. Després s’ha estès per altres comunitats autònomes i es desplegarà aviat a l’Aldea (Baix Ebre), Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Manresa (Bages), Lleida (Segrià) i a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Els primers resultats, d’aquí a cinc anys
L’investigador principal del projecte ha apuntat que els primers resultats del macroestudi podrien arribar d’aquí a cinc anys. Basora sosté que la majoria de les cohorts fetes han obtingut els resultats en un període comprés entre els cinc i deu anys. Amb tot, ha indicat que les primeres conclusions dependran del tipus de malaltia que s’investigui. A banda, ha destacat que en el cas de l’Estat Espanyol és la primera vegada que es fa un macroestudi poblacional a diferència de països com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units, en els quals, diu, ja s’han fet aquests estudis.
La direcció de l’Escola Pere Virgili de Vilallonga del Camp va informar a la regidora d’Educació que les tanques de fusta que serveixen per delimitar el pati d’infantil s’havien malmès pel pas del temps i eren un perill per l’alumnat.
L’Ajuntament va procedir a comprar-ne unes de noves i aprofitant la parada de les Festes de Nadal, la brigada municipal les va reemplaçar per iniciar el segon trimestre amb les tanques noves.
Els reis amb el seu sèquit i les autoritats locals. Foto: Ajuntament
Veïns i veïnes de Vilallonga del Camp han sortit la tarda d’aquest divendres a rebre els Reis Mags d’Orient, que han arribat per la carretera de Valls. Un cop allà, han fet un recorregut per la Rambla Verge del Roser, el carrer de Sant Martí i el carrer Major per arribar a la plaça de l’Església.
Tot seguit, han fet la tradicional salutació des del balcó de l’Ajuntament i a continuació han repartit els regals a nens i nenes a les seves cases.
Tot plegat ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Joves de Vilallonga del Camp.
L’arbre de Nadal de Vilallonga del Camp. Foto: Ajuntament Vilallonga del Camp
Després de l’encesa de l’arbre de Nadal el passat 1 de desembre a Vilallonga del Camp el passat dia 1 de desembre, el municipi continua amb la programació nadalenca a partir del dia 16, quan tindrà lloc, a l’Abadia, a la plaça de l’Església, el Pessebre vivent i el mercat de Nadal de l’AMPA en benefici de la Marató de TV3.
L’endemà al migdia la cercavila amb amb els Grallers i Timbalers de la Colla Gegantera per la Marató de TV3 arrencarà des de la plaça de l’Església.
El dia 22 tindrà lloc el Torneig de futbol sala al Poliesportiu Josep M. Salvat a les 16h i, a les 19h, el Centre Recreatiu acollirà el Concert de Nadal de la Cobla Reus Jove.
L’endemà també hi haurà espai per a la música, amb el Concert de Nadal del Cor de la Vila, a les 20h, a l’Església de Sant Martí Bisbe. La vigília de Nadal, a les 11.30h, la plaça de l’Església acollirà un espectacle infantil i un Tió gegant per als més menuts. La missa de Nadal se celebrarà el dia 25 a les 11 h a l’Església de Sant Martí Bisbe.
Els petits de la casa tornaran a gaudir enguany del Parc Infantil de Nadal els dies 27, 28 i 29 de desembre amb horari de matí i tarda.
El dia 30, la plaça de l’Església serà l’escenari on el Patge Reial recollirà les cartes dels infants a dos quarts de set de la tarda. I l’endemà, arriba la Revetlla de Cap d’any organitzada per l’Associació Centre Recreatiu, que començarà a les 21h al Centre Recreatiu.
El primer dia de l’any l’Esgésia de Sant Martí Bisbe acollirà la Missa d’Any nou a les 11h. I el dia 5 arriba un dels moments més esperats per la canalla, la tradicional Cavalcada dels Reis Mags d’Orient, que arribarà pel Portal de la carretera de Valls a les 18h. A continuació, salutació des del balcó i repartiment de regals a tots els infants.
El programa de Nadal clourà el dia 6 de gener a les 13h amb la Missa de Reis i, a la sortida, l’entrega de premis del Concurs de Pessebres.
Quina millor manera de començar les festes nadalenques que amb la màgica producció de Peter Wright del ballet El Trencanous. En directe des de la Royal Opera House de Londres a cinemes de la província de Tarragona.
Dimarts que ve 12 de desembre, a les 20.25 hores projectaran l’emissió Amposta Cinemes a Amposta, Centre Recreatiu a Vilallonga del Camp, Cinemes a Valls i Elmo Cines Parc Central i Ocine Les Gavarres a Tarragona.
Creat per la Royal Ballet el 1984, i molt estimat a tot el món, aquest espectacle ha estat durant molt de temps un dels favorits de les famílies per Nadal. Amb una coreografia impressionant basada en la de Lev Ivanov, l’espectacular partitura de Txaikovski i els magnífics dissenys atemporals de Julia Trevelyan Oman, el públic es delectarà veient aquest clàssic del ballet retransmès via satèl·lit des de Londres a més de 140 cinemes d’Espanya i més 900 sales de 22 països. Un espectacle que conserva l’essència d’aquest animat ballet clàssic, combinant l’encant del conte de fades amb una dansa clàssica espectacular.
Amb la participació dels ballarins del Royal Ballet, Sophie Allnatt com a Clara i Leo Dixon com el seu encantat Trencanous, el públic podrà viure una aventura de Nit de Nadal en la qual lluitaran contra el Rei Ratolí, ballaran en el Regne dels Dolços i coneixeran a la Fada de Sucre i al seu Príncep, interpretats pels ballarins principals del Royal Ballet: Anna Rose O’Sullivan i Marcelino Sambé.
La direcció musical serà a càrrec d’Andrew Litton amb l’Orquestra de la Royal Opera House. La posada en escena original és de Marius Petipa, basada en la posada en escena de E.T.A. Hoffman. La distribució a Espanya és a càrrec de Versió Digital.
L’arbre de Nadal de Vilallonga del Camp. Foto: Ajuntament Vilallonga del Camp
Vilallonga del Camp ha donat el tret de sortida de les festes nadalenques al municipi aquest divendres amb l’encesa de l’arbre situat a la plaça de l’Església, amb una cantada de nadales i coca amb xocolata.
Aquest és només el primer dels actes de la programació de Nadal al municipi. A més, part de l’alumnat de l’Escola Pere Virgili participarà al pessebre vivent que enguany estrena emplaçament que serà l’abadia i a l’hort. També hi haurà un mercat de Nadal amb manualitats realitzades a l’escola i es recaptaran diners per La Marató de TV3.
La música té un paper destacat aquest festes amb un concert de la Cobla Reus Jove i el Cor de la Vila.
El dia 24, al matí, els més petits del poble gaudiran un espectacle i a continuació faran cagar un tió gegant. També hi haurà el Parc Infantil.
L’Associació de Joves, com sempre, ajudarà als patges i els Reis Mags.
I per segon any consecutiu, a l’església hi haurà l’exposició del concurs de pessebres.
La Nit del Terror de Vilallonga del Camp se celebra aquest dissabte
El dissabte del 25 de novembre, a la Sala de Cinema del Centre Recreatiu els amants del gènere de les pel·lícules de terror tenen la cita anual.
A les deu de la nit, es projectarà la pel·lícula “El exorcista creyente”. Les dues següents que es podran veure les escollirà el públic mitjançant votació.
El públic haurà d’escollir entre: “El exorcista del papa”, “Al final de la escalera2, “Jeepers Creeps”, “La niña de la comunión”.
Vilallonga del Camp commemorarà el dissabte vinent, 25N, el Dia Internacional de l’eliminació de la violència vers les dones. Els actes començaran a les 13 hores a la plaça de l’Església amb la lectura del Manifest i un petit vermut a continuació.
L’endemà, diumenge 26N, tindrà lloc un concert amb el grup musical Dones de Paraula. Serà a les 19 hores a la sala de cinema del Centre Recreatiu. El concert és gratuït.
Sergi Claramunt revisant les oliveres després del robatori. Foto: ACN
Sergi Claramunt, pagès de Vilallonga del Camp, ha patit aquesta setmana en primera persona la crueltat que viuen els agricultors: la nit abans de collir li han robat quasi la meitat de la producció. Uns lladres li han pres 200 quilos d’olives, una situació que s’està repetint en diferents punts del Camp de Tarragona en una campanya en la qual el preu d’aquest fruit s’ha disparat per l’encariment de l’oli d’oliva. “He tingut sort perquè no han tallat les branques. A altres pagesos els hi ha passat. Si les tallen, no culls ni enguany, ni l’any que ve”, ha explicat resignat a l’ACN. Claramunt, membre de l’executiva d’Unió de Pagesos, posa èmfasi en la necessitat de denunciar alhora que lamenta que els lladres acumulen desenes d’antecedents.
Claramunt ha comentat que la tarda de dimecres va passar per la finca de Vilallonga del Camp per comprovar que tot estava en ordre i fer un cop d’ull el dia abans de recollir els fruits d’un any de feina. Quan a primera hora de dijous va anar al camp, es va trobar que se li havien avançat. “Tinc quaranta oliveres joves i esperava agafar uns 500 quilos“, ha afirmat. En el seu cas, fins i tot ha assegurat que ha tingut “sort” perquè no li han tallat les branques. “Si haguessin vingut a tallar branques estaríem parlant d’un mal superior”, ha remarcat.
Claramunt ensenya una de les branques que han trencat els lladres. Foto: ACN
En el context d’una campanya en el qual el preu de l’oli d’oliva està disparat, les olives s’han revaloritzat i “per primera vegada” es paguen aproximadament a un euro el quilo. Per als agricultors la clau és esbrinar on van a parar les olives robades. La sospita és que els lladres les revenen a molins privats per fer-ne oli. Entre el món de la pagesia fins i tot ja corre la idea que siguin altres pagesos els que comprin les olives robades per, posteriorment, fer-les passar com a pròpies quan han de certificar-ne l’origen.
Sergi Claramunt mira els desperfectes causats pels lladres. Foto: ACN
Claramunt ha presentat denúncia a la comissaria dels Mossos de Valls i ha animat a tots els seus companys afectats a fer el mateix. Aquest aspecte l’ha destacat pel fet que “entre pagesos grans hi ha el tabú de no denunciar perquè no els hi fan res” als lladres. “Si no hi ha denúncia, sembla que no passa res. Mossos i administració, si no tenen denúncies, no tenen robatoris”, ha destacat. Amb tot, ha lamentat que “al camp sempre són furts perquè no hi ha violència”, amb la qual cosa “hi ha gent que acumula fins a 70 furts i fins que el jutge no es mira aquest expedient, aquesta gent va campant pel territori”.
A la vegada, ha reconegut que tot i que s’ha incrementat la vigilància policial als camps, els policies “no poden arribar a tot arreu”. No obstant, ha afegit que els agricultors “normalment són els últims” a l’hora de tenir garantida la vigilància.
El guarda rural de Constantí amb un pagès del poble. Foto: Eloi Tost
Diferents ajuntaments del Camp de Tarragona han reforçat la vigilància al camp per evitar robatoris als pagesos durant la collita d’olives, que s’està duent a terme aquestes setmanes. En una campanya marcada per l’increment del preu de l’oli d’oliva dels darrers mesos, les olives s’han convertit en un fruit preuat que ha despertat l’interès dels lladres. Constantí és un dels municipis que ha ampliat l’horari del seu guarda rural. Fins ara treballava durant la temporada d’avellanes i garrofes, però enguany actuarà fins a mitjans de desembre. Sempre en coordinació amb la policia local de la localitat, els Mossos d’Esquadra i els pagesos, que generalment són els que donen l’alerta.
Pere Guinovart, coordinador territorial d’Unió de Pagesos al Camp de Tarragona, explica que els robatoris dels darrers anys durant la collita de garrofes aquesta temporada s’estan concentrant als camps d’oliveres. Les zones més afectades a dia d’avui són Montbrió i Mont-roig del Camp (Baix Camp), i amb una mica menys d’incidència municipis del Tarragonès com Constantí, Vila-seca o Vilallonga del Camp.
Des de fa cinc anys que ja hi ha coordinació entre consistoris, policies i pagesos, i durant aquest temps el sistema s’ha perfeccionat. “Es tracta que els operatius estiguin connectats. A vegades el que roba pot estar al Morell i al cap d’un moment ser al Baix Camp”, detalla. Una de les estratègies que estan fent és compartir el número de les matrícules de les furgonetes dels lladres perquè quan un pagès adverteixi de la presència d’un vehicle sospitós, ràpidament poder prevenir un robatori.
Per als pagesos la situació és delicada. Primer perquè els roben la collita, que és la feina de tot l’any. Però després perquè quan troben un lladre poden patir agressions. “Hem hagut de dir-los que no actuïn, encara que els trobin dins les seves terres prenent-los el fruit, i això ens fa patir perquè si actuen poden tenir problemes”, reconeix Guinovart. Per tot plegat, i malgrat reconèixer que els dispositius “han fet efecte”, el dirigent sindical reclama “incrementar els efectius”.
El guarda rural de Consantí i una agent de la policia local. Foto: Eloi Tost
Més presència a Constantí
Amb un terme municipal d’uns 30 km2, vigilar tot Constantí no és senzill i han notat un increment de furts al camp. En quinze dies de collita d’olives n’han tingut nou, dels quals en cinc casos han pogut enxampar els lladres al tros gràcies a la coordinació entre pagesos, guarda rural i policia local. “Hem reforçat el servei de vigilància al camp, la pagesia ens ho demanava. Hem ampliat el número d’hores al guarda rural que ja teníem per la campanya d’avellanes i garrofes”, comenta Alfonso Riscos, regidor de Seguretat i Protecció Civil de la localitat.
El guarda rural apunta que “des del primer segon” que inicia el servei està en contacte amb la resta d’implicats. “La col·laboració amb els pagesos és fonamental per la meva feina. Si un em truca perquè hi ha un cotxe que no coneix o veu gent que agafa fruits, ens posem en contacte amb la policia local i comencem l’actuació”, detalla el vigilant.
Afirma que les persecucions amb vehicles entre els camps no són estranyes, però es mostra confiat perquè generalment els acaben enxampant. “Ells saben alguns camins però nosaltres ens coneixem bé el territori i com que treballem en conjunt, els podem esperar en determinats llocs i sorprendre’ls”, narra. A més, assegura que la seva presència és dissuasiva: “ens veuen i canvien de rumb”. Amb tot, manifesta que generalment els lladres són de pobles del voltant i que canvien d’un any per l’altre.
Una visitant contempla un els trajos d’aviador de l’època. Foto: Tots21
Es tracta d’una història poc coneguda, que ara pot veure la llum gràcies a una exposició que era inaugurada el passat divendres, 10 de novembre, i que restarà oberta fins al 2 de desembre al Museu-Arxiu Doctor Pere Vigili de Vilallonga del Camp.
La vila del Tarragonès va tenir un camp d’aviació durant la guerra civil del 36 al 39. Però va fruir de pocs mesos de vida: l’infortuni que un pilot fos capturat pels franquistes va donar la possibilitat a l’aviació feixista italiana d’abatre’l en un seguit de ràzzies que van provocar, a més, una víctima mortal.
‘Terra, aire i foc‘ és el títol de la mostra, de gran interès no només local, sinó d’àmbit de les comarques de Tarragona i que situa el context d’un moment en què les tropes franquistes es trobaven a prop del riu Ebre, acostant-se a Catalunya, i el Govern republicà decidí obrir un seguit de camps d’aviació al Camp de Tarragona: a La Pineda, a Reus, a Cabra del Camp, a Vilallonga,… L’existència de la xarxa de camps d’aviació propers feia la funció de camps alternatius si en bombardejaven un de la zona.
Un dels comissaris de la mostra, Axel Baiget. Foto: Tots21
La mostra és obra de l’historiador selvatà Axel Baiget, un dels seus comissaris, i també de Mar Pareja i Núria Ribas, mostra que inclou tres plafons informatius, cinc trajos d’aviador de l’època -dos de republicans, dos d’alemanys i un de aviació italiana-, un documental sobre la vida quotidiana durant guerra a la veïna població de La Selva del Camp, un mapa interactiu de com era l’aeròdrom de Vilallonga, restes de metralla, un gorro i uns guants d’aviador, el record a dues víctimes mortals -un treballador del camp lleidatà i un aviador madrileny- en un espai memorialístic i documentació d’arxiu.
Es tracta d’un resum de tota la informació que es té sobre el camp d’aviació a partir de la tasca investigadora pionera de Núria Ribas, a més d’entrevistes fetes a dos extreballadors del camp d’aviació, més el documental de La Selva i un altre estudi sobre els refugis de guerra.
L’aeròdrom es posaria en marxa l’abril de 1938, amb les tropes franquistes a les portes del riu Ebre: “El Camp de Tarragona era una zona propera al front de guerra. L’exèrcit franquista havia ocupat Lleida i Vinaròs, i Catalunya quedava separada del territori republicà. El Camp de Tarragona era un espai interessant per començar a fer una xarxa de camps d’aviació, i un d’ells seria el de Vilallonga”, relata Baiget a Tots21.
Informació sobre Miquel Badia, única víctima mortal haguda pels bombardejos al camp d’aviació de Vilallonga. Foto: Tots21
A l’estiu del 38, el camp d’aviació començaria a viure els primers moviments d’avions, tot i que serien pocs i durant pocs dies. Succeiria aleshores el que acabaria provocant el sobtat daltabaix d’un equipament militar que tingué una curta vida: “El 13 de setembre empresonaren un pilot republicà, Andrés Fierro, i aquest delatà que a Vilallonga existia un camp d’aviació. L’aviació Cóndor -feixista italiana, aliats de Franco– va fer un vol de reconeixement, el van geolocalitzar, i a principis de novembre començarien a bombardejar-lo”.
Miquel Guardiola Badia seria la víctima mortal dels bombardejos sobre el camp d’aviació de Vilallonga que deixaria la història. Els bombardejos continuarien i davant d’aquesta realitat, s’aprofitaria el camp d’aviació per col.locar-hi uns avions simulats, fets de fusta i de cartró, anomenats ‘Grillos’, per tal d’enganyar l’enemig, de manera que malgastés munició. El desembre del 38 i el gener del 39 seria novament bombardejat, fins que Vilallonga seria finalment ocupada per l’Exèrcit franquista “i es retornaria la terra del camp d’aviació als seus propietaris”. Nou mesos de vida, si fa no fa, per aquest aeròdrom militar republicà.
Abelardo Albite, pilot mort en accident a Vilallonga. Foto: Tots21
Acabat el conflicte, el solar seria replantat amb oliveres i avellaners, però hi van quedar d’empeus -a sota terra- els refugis que s’usaren per amagar-se davant els bombardejos: “Es poden visitar dos, tot i ser de propietat privada. Un és el del Mas de la Montoliva, on hi havia la casa dels oficials: davant d’ell es troba el refugi contra bombes, situat a vuit metres sota terra. Era el principal i el més reforçat. I n’hi ha un altre, al Mas de Barcelona, que encara es pot visitar. És més petit, situat a dos metres sota terra. Es tractava d’un refugi contra metralla, destinat als treballadors del camp”.
No s’ha pogut constatar, tampoc amb fotografies aèries, si el lloc tenia un hangar, tot i que hi havia un espai conegut amb aquest nom. Quan l’aviació atacava el camp, en prenia fotos abans, durant i després de les ràzzies per comprovar les malvestats ocasionades. Recordem que la guerra civil del 36 va ser la primera en què es va bombardejar la població civil amb l’ús d’avions. Tant pel règim feixista italià com pel nazi alemany, la guerra civil fou un banc de proves de cara a la imminent II Guerra Mundial, que esclataria poc després, un cop acabada la guerra espanyola.
“Hem pogut parlat amb veïns, els quals els seus pares o avis n’havien estat extreballadors, i sobretot gràcies a aquesta exposició ens han arribat noves informacions. Intentarem així ampliar la memòria oral”, subratlla Baiget.
Una imatge de la inauguració de l’exposició. Foto: Tots21
La mostra és organitzada per l’Ajuntament de Vilallonga, amb la co.llaboració del Centre d’Estudis Doctor Pere Virgili i l’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp. Obre els divendres i dissabtes de 18 a 20 hores. Es vol que quan tanqui portes, passi a ser itinerant pels pobles dels voltants.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
