Imatge dels incidents durant el plenari d’octubre. Foto: Jaume Parés
L’ajuntament dels Pallaresos ha iniciat un procés per conèixer la opinió de la ciutadania sobre la polèmica instal·lació d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) al municipi. El consistori, amb l’equip de govern posicionat en contra encara que legalment no té eines per negar-s’hi, ha promogut una “enquesta” en la qual hi poden participar tots els empadronats majors de 16 anys. Per poder-hi participar cal anar a l’ajuntament en horari d’obertura amb un document identificatiu oficial, demanar prendre part en l’enquesta.i dipositar el vot en una urna.
Elies Torres, coordinador de les Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900. Foto: Francesc Sech
No us estranyeu si un dia el veieu vestit d’oficial napoleònic del 1800, entremig dels vaixells romans de Tàrraco, recreant un comerciant de tabac de 1900, presentant algun dels seus llibres o simplement atenent una consulta psicoterapèutica.
Es tracta de l’Elies Torres i Claravalls, com ell puntualitza, un polifacètic tarragoní que ens va sorprendre ara fa uns anys creant les Jornades de divulgació històrica “Tarragona 1800” i que des de fa dos anys va apostar novament en unes noves jornades de divulgació històrica, “Els Pallaresos 1900”, aquesta vegada en el poble veí.
L’Elies Torres és el creador d’aquesta nova aposta. Una aposta per donar a conèixer la història des de la història, portant al visitant al moment i explicant-lo amb tot detall. Un moment centrat en el període modernista i que succeeix en el petit poble dels Pallaresos, a principis del segle XX. Un poble ric en elements modernistes, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol, que amb només dues edicions s’ha convertit en un referent del Modernisme en el Camp de Tarragona i s’ha guanyat el respecte de les grans ciutats modernistes del nostre país.
Podem parlar d’èxit aquest cap de setmana?
Encara no ens hem parat a reflexionar, però potser per contestar aquesta pregunta tan sols cal haver vingut a visitar-nos aquest cap de setmana. L’èxit parla per sí sol. Però no tant sols per la massiva afluència de gent de públic, sinó per la seva gran qualitat. Civisme, col·laboració i gratitud han estat les tres paraules que més s’han sentit al poble aquests dies.
Quan i com va néixer la proposta de crear aquestes jornades?
Com que les casualitats no existeixen i tot és casual, els astres van ajuntar un nou equip de govern, que s’estrenava a l’Ajuntament, i que tenia moltes ganes de refermar i potenciar la identitat del poble, amb un creador nat, a qui li van donar l’oportunitat de crear una altre gran obra.
I per què tu?
Jo ja tenia l’experiència com a museòleg en el camp de la divulgació històrica, i el nou alcalde ja coneixia la meva trajectòria professional. Així que em va proposar que em posés a crear alguna cosa espectacular pel poble i jo no ho vaig dubtar. D’aquesta manera naixia “Els Pallaresos 1900”, tot i que no va ser presentat en públic fins l’any passat per temes de covid.
Quina és la formula màgica per l’èxit?
No hi ha una fórmula màgica, però si recepta magistral. El secret es troba en creure fins al moll de l’os en el projecte; no tenir por dels entrebancs que ens trobarem en el camí; saber contagiar a la gent i confiar sobretot en ella; tenir òbviament uns elements emblemàtics per a donar a conèixer i poder crear un fil conductor; donar-li a la gent l’oportunitat de fer-se seu el projecte i que es sentin que formen part d’ell. I per acabar, molta empatia, assertivitat i agraïment, o com diríem popularment, tenir molta mà dreta i mà esquerra.
Com ha respost el poble?
El primer any, com és normal, tímidament, però enguany han tirat la casa per la finestra. Un poble que amb molt poc temps s’ha fet seves les jornades, ha sortit el carrer i ha aprofitat l’oportunitat de projectar-se, liderar i ser un referent del Modernisme. Cal recordar que l’arquitecte Jujol descansa en el cementiri dels Pallaresos i el seu fill viu encara al poble.
Hem parlat d’èxit, però quines coses s’han de millorar, si es que s’han de millorar?
Sempre hi ha coses per millorar, si no les Jornades desapareixerien. Enguany hem ampliat l’staff, que ens ha ajudat a portar millor les entrades i sortides de cadascun dels actes programats, però l’engranatge caldrà fer-lo més àgil, ja que en alguns moments ens vam col·lapsar.
La restauració encara ens ha quedat curta i això que estàvem preparats per assumir els visitants. Molts dels tallers es van exhaurir en menys de 30 minuts d’obrir l’estand per apuntar-se. I no cal dir que era impossible aparcar en el poble. Però tot això ja ho anirem polint.
Està pensant en una tercera edició?
En aquests moments de la setmana, no. Encara em fan mal els peus de caminar amunt i avall del poble tot el cap de setmana. M’agradaria pensar que tindrem una tercera edició. Aquest almenys era el comentari generalitzat dels veïns, botiguers i associacions al final de les jornades. I això m’anima a continuar.
Les Jornades estan consolidades en només dos anys
És cert. Ens ha sorprès fins i tot. Em sabria molt de greu que es deixés i més quan hem aconseguit que tot el poble treballi plegat per un projecte que ens identifica com a poble, independentment del color que tingui cadascú, i ho faci amb la il·lusió d’un nen petit de sis anys.
El proper maig tenim eleccions municipals i poden canviar moltes coses al poble. Crec que les Jornades són de tots i de totes, de la gent, en definitiva, i s’haurien de mantenir.
Vull agrair els polítics que han confiat en mi i que han donat l’oportunitat a la gent del poble a convertir-lo en un referent. M’agradaria que el proper equip de govern seguís apostant per les Jornades. Perquè han de tenir clar que no és una aposta per unes simples jornades, sinó que ho és d’un poble que per fi veig i sento que va a una.
Més de 200 persones s’han caracteritzat d’època i han participat en el passacarrer. Fotos: Tots21
Els pobles petits poden encabir grans projectes. Com per exemple les segones jornades modernistes Els Pallaresos 1900, que aquest dissabte ha posat en escena tot el seu potencial atraient a centenars de visitants al nucli històric gràcies a l’acció combinada del llegat de Jujol i a la capacitat de seducció demostrada pel comitè organitzador, capaç de convèncer a municipis com Tarragona, Reus, la Secuita, Roda de Berà, la Canonja i Constantí a estar presents a la cita per configurar un producte turístic competitiu de primer ordre. De fet, els ressons han arribat a ciutats com Alcoi i Lleó, que també han volgut estar presents a les jornades.
Imatge de família dels participants al passacarrer d’aquesta segona edició de les jornades. Foto: Tots21
Prop de 200 persones s’han caracteritzat d’època i han participat en el passacarrer pel centre del poble lluint vestits de classe alta amb el màxim rigor històric, mostrant la classe treballadora en ebullició permanent, un grup de dones desitjoses de fer safareig en els rentadors privats dels senyors Bofarull i les reivindicacions d’un grup de sufragistes disposades a tot per a reclamar el vot per al gènere femení. La seva lluita era portada de ‘La Veu dels Pallaresos’, un setmanari regionalista efímer editat expressament per les jornades i que destacava precisament com el 1920 les dones dels Estats Units havien accedit per fi al dret al vot. Una representació que ha anat a càrrec del grup de teatre social Veus de Dones, del Baix Gaià. “El que fem avui -relatava la Danina Martínez, acompanyada de la Lídia Coromines i la Blanca Guillén- és recrear un grup de dones sufragistes estatunidenques i angleses, i demà es comptarà amb un míting d’una sufragista americana que animarà a les catalanes a defensar el seu dret al vot. Vam formar-nos el Dia de la Dona de l’any passat, i des de llavors hem fet performances tant en aquesta fita o en el Dia contra la Violència de Gènere. Enguany hem volgut representar la lluita de principis del segle passat pel reconeixement dels drets de les dones perquè vam ser conscients que hi havia encara grans temes que no s’havien aconseguit en una època tan propera”. La seva és una actuació fidel als detalls, encara que no estava previst que es llencessin damunt dels cavalls com la sufragista anglesa que es va convertir en icona del moviment. Amb tot i això, reconeixien que “vam tenir una representació a l’Arboç que va ser bastant heavy. Els homes es van posar molt en el paper, i la veritat és que ens va agradar molt la interacció amb el públic”.
Les membres del grup de teatre Veus de Dones, caracteritzades de sufragistes estatunidenques i angleses. Foto: Tots21
Les jornades han comptat, per segon any consecutiu, amb el seu propi diari d’època, ‘La Veu dels Pallaresos’. Foto: Tots21
L’experiència s’ha completat amb la representació multitudinària d’una boda del mateix any, basada en personatges reals i una història d’amor de les d’abans, dins de l’església de Sant Salvador. Amb el recinte ple a vessar de família (de teatre) i curiosos, el calidoscopi que es veia fora del temple sumava l’obertura, per part dels seus propietaris, dels baixos dels habitatges amb empremtes modernistes gràcies a la inestimable col·laboració d’un poble bolcat i fins a quaranta activitats que permeten reproduir un duel a espasa; integrar a la canalla en el món dels jocs tradicionals; degustació de vins de la DO Tarragona i la bodega Vives Ambrós i complementar la visita amb espais per gaudir d’un bon vermut de Casa Padró o una graellada de carn ucrònica però agraïda a l’hora de dinar, que completava l’oferta de restauració local. Tot plegat embolicat en mercats d’antiquaris i d’entitats i espectacles i música en viu.
Imatge de la recreació de la boda del 1920 entre Ramon Magaroles, serraller de 24 anys de Tarragona cridat per Jujol per ajudar-lo a la Casa Bofarull, i la Maria Magdalena, de 23 anys, filla de la dona de companyia contractada per les germanes Bofarull gràcies a la seves bones referències. Fotos: Tots21
“Les primeres jornades van ser un èxit i teníem la responsabilitat i el compromís de fer-ho millor”. El regidor de Cultura, Samuel Urbano, destacava que enguany “s’han incrementat la varietat i el nombre de les activitats”, posant èmfasi “en la implicació del poble i de les entitats. També tenim la sort que ens acompanyen diferents ajuntaments, entre els quals es troba Reus, ciutat modernista per excel·lència, i d’altres com Tarragona que ens permeten fer territori per potenciar tots junts el modernisme”.
Imatge de l’estand de la ciutat de Reus. Foto: Tots21
En aquesta mateixa línia s’expressava la regidora reusenca responsable de l’àrea de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles. “Enguany tenim presència amb estand propi. Sempre he estat defensora de treballar per aportar no només a Reus sinó al conjunt del nostre territori. Per tant, quan membres de l’organització i el mateix regidor de Cultura em van venir a veure per explicar-me el projecte i proposar-nos participar-hi no vaig tenir cap dubte. La temàtica ens uneix molt, perquè a Reus també tenim molt de patrimoni modernista. Tenia tot el sentit ser-hi present. Cal fer pinya i sumar”, afirmava.
El Napi i Miguel Villalba ‘El Chico Triste’ fan caricatures amb toc modernista en un dels espais a peu de carrer. Foto: Tots21
L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, refermava aquesta visió metropolitana. “Nosaltres ja vam participar l’any passat en la inauguració d’aquestes jornades. I com també disposem de patrimoni de Jujol, vam elaborar una sèrie de publicacions que les donaven a conèixer i les tenim aquí muntades en una carpa feta des de l’ajuntament per fer-ne divulgació. Sabem que des de l’any passat aquestes jornades han agafat una força impressionant i, per tant, Constantí hi havíem de ser presents. Som ajuntaments que tenim molta història i quan col·laborem els projectes agafen més embranzida”.
Els carrers dels Pallaresos també acullen un mercat modernista amb paradetes recreades de l’època on es poden adquirir productes de consum i aprofitar per menjar. Tots21
El camió de la casa Padró i una pianola rehabilitada d’inicis del segle XX han ajudat a l’ambientació de les jornades. Fotos: Tots21
Per la seva banda, el director de les jornades, Xavier Marcos, es mostrava més que satisfet per la resposta popular. “Només cal veure la nombrosa participació de gent caracteritzada d’època. Sobrepassem amb escreix el nombre de gent de l’any passat, i demà encara n’esperem més. A més, cal tenir en compte que el poble s’ha fet seva la festa. Portem vora de tres mesos en els quals hem fet taller perquè la gent que ho vulgui es pugui confeccionar els seus vestits i l’acolliment ha estat brutal”. Als 40 estands presents enguany se li ha de sumar l’increment de l’espai destinat a acollir-los: “Fixeu-vos que hem augmentat en un 50% respecte a l’any anterior les zones del poble que acullen activitats”, explicava Marcos, que aprofitava per ressaltar “la quantitat de municipis que han volgut estar presents en aquestes jornades. Des de Tarragona fins a Reus, passant fins i tot per ciutats com Alcoi i Lleó. Afortunadament, aquest projecte s’està escampant i ens ha permès situar-nos al mapa. Entre altres coses perquè aquest equip, que ha treballat des del mes de febrer de l’any passat intensament, ha aconseguit fer entrar els Pallaresos en la Ruta Europea del Modernisme. L’escut dels Pallaresos surt al costat del de ciutats com Hèlsinki, Brussel·les i París”, exclamava amb orgull.
La població s’ha implicat fins al punt d’obrir els baixos de les seves vivendes per ajudar a la recreació de les jornades. Foto: Tots21
La Colla Gegantera dels Pallaresos ha participat en el passacarrer. Foto: Tots21
Els membres de la Penya Nàstic dels Pallaresos, amb l’escut de trencadís elaborat per un artista local. Fotos: Tots21
L’alambí de l’Associació de Jubilats dels Pallaresos. Foto: Tots21
Només han calgut dues jornades perquè les entitats dels Pallaresos fessin seves el projecte. . Aleix Poblet és l’excap de la Colla Gegantera i actualment militant de base disposat a anar on faci falta si la feina li ho permet. Com els prop de cinquanta membres que composen l’entitat i que s’encarreguen de donar vida als quatre gegants vuit capgrossos i la Mulassa. Mentre es preparava per formar part del passacarrer, deixava clara la “importància de participar en unes jornades que estan agafant molta envergadura. Sempre col·laborem en totes les festes i en una així no hi podíem faltar. A més, al local nostre hem posat una barra per servir menjar i begudes com a manera d’implicar-nos encara més en la festa”, assenyala.
El viatge al passat es reprodueix arreu. Els membres del club de petanca es vesteixen per a l’ocasió i mostren el seu joc sota la llum de les regles de llavors, i l’associació de jubilats treia a passejar un alambí similar a una màquina de vapor que destil·lava un alcohol que podria passar perfectament com a combustible per a un Fokker biplà. Els que tampoc han volgut faltar a la festa són els membres de la Penya del Nàstic dels Pallaresos. El seu president, Joan Pere, explicava com enguany han volgut recrear, en forma d’homenatge, el Cafè del Centre on es va fundar el Club Gimnàstic. Nosaltres l’hem rebatejat com a Cafè Major, en referència al carrer on tenim la seu, i honorar d’aquesta manera el club que ens estimem”. La sorpresa per aquesta edició és “la inauguració de l’escut amb trencadís que ens ha fet un artista local”, que vindrà acompanyat d’un esmorzar popular per als socis, que vindrà acompanyat d’un sopar o dinar depenent de la seva disponibilitat, així com un vermut rumbero que sempre és un èxit. Intentem donar el màxim de vida possible al poble i que la gent vegi que estem vius”, afegia.
Els baixos visitables de Ca l’Andrea, des d’on es pot contemplar el menjador de la casa. Fotos: Tots21
Els visitants no només podran visitar Casa Bofarull (cinc euros l’entrada, amb inscripció prèvia a la Casa), sinó que podran accedir gratuïtament a zones obertes gratuïtament al públic que recreen l’atmosfera modernista i rutes guiades (amb codi QR inclòs) que permeten apreciar els detalls. Una d’elles és Ca l’Andreu, ubicada davant mateix de l’església i encara habitada pels descendents dels que van encarregar Jujol tot un seguit de millores. Els baixos de l’habitatge mostren la seva empremta, amb l’ajut d’un muntatge audiovisual que ajuda a no perdre’s ni un detall. El Josep Maria Fortuny Miró és la sisena generació. “El meu pare, que era l’hereu directe, va morir i ara hi viu la meva mare. La veritat és que és una casa on hi he passat tots els estius d’ençà que hi vaig néixer i que m’ha permès veure la transformació d’un poble de 400 habitants a un de vora 5.000. Estem molt contents de poder ensenyar part d’aquesta casa privada on encara s’hi fa vida”. La cura en els detalls és pròpia d’una hibernació en el temps. “L’any 1991 els meus pares van fer una reforma molt important perquè temes com el de les bigues estava molt deteriorat. Al capdavall, és una casa molt antiga que cada any necessita reformes”, comentava. És el premi que suposa tenir cura del passat. És a dir, tenir futur.
El diputat al Parlament, Matías Alonso, Felicià Fortuny i Carlos Carrizosa aquest matí davant la Casa Bofarull. La presentació ha aprofitat la celebració del primer dia de les jornades de recreació modernista Els Pallaresos 1900. Foto: Tots21
Felicià Fortuny repetirà com a alcaldable de Ciutadans (Cs) als Pallaresos, tal com ha confirmat aquet dissabte el portaveu del grup parlamentari del partit, Carlos Carrizosa. “És un orgull presentar-lo com a candidat perquè ja està al govern de la ciutat (en qualitat de regidor d’Hisenda) i han endreçat els comptes municipals”, explicava Carrizosa. “Ens agrada, quan estem a govern, fer notar aquesta diferència de la gestió, com pot ser també la manca d’endollisme i la baixada d’impostos. Esperem que la seva llista sigui una mica continuista perquè ho estan fent molt bé en coalició amb altres partits” (PSC i independents), afegia. Amb caràcter genèric reconeixia que els socialistes “són els nostres aliats naturals” dins del món del constitucionalisme per la seva gran presència en el món local, si bé destacava com a virtut diferenciadora de la seva formació la possibilitat d’aportar “sang nova” davant d’estructures de partits “molt basades en el clientelisme”.
El dirigent taronja presentava Fortuny com una persona “nascuda aquí i que coneix perfectament el poble”. I el regidor recollia el gua fent valdre la seva activitat dins del consistori. “Aquest mandat ha estat molt favorable. Hem deixat enrere unes dades econòmiques amb números vermells, incomplint la llei del 2012 que regeix qualsevol ajuntament, i hem pogut tirar endavant les jornades modernistes. Hem dinamitzat el poble des de la regidora de Turisme, la de Cultura, i tot això ha estat un treball d’equip difícil però amb un resultat a la vista. Jo crec que hem aconseguit el que Cs pretenia, que era dignificar el poble i fer-lo visible arreu del món”. En aquest sentit, recordava com els Pallaresos ha ingressat en les Rutes Europees del Modernisme “i ara ens troben en nivells de ciutats com Hèlsinki. I això s’ha obtingut aquest mandat”.
Imatges de la inauguració de les jornades. Fotos: Tots21
Les II Jornades de Divulgació Històrica Modernista del Camp de Tarragona han arrencat aquesta tarda als Pallaresos amb la sensació general que alguna cosa gran passarà donada l’alta implicació de les entitats del poble, grups de recreació històrica, voluntaris i gent que s’ha afegit a les mateixes encomanat per l’eufòria general que s’hi viu.
Josep Maria Jujol jr., davant dibuixos originals del seu pare. Foto: Tots21
A les 19:30 hores tot ha començat al Centre Jujol, on s’han presentat les activitats i s’ha mostrat en primícia el documental elaborat en l’edició anterior, al temps que s’han s’inaugurat diverses exposicions: una fotogràfica sobre l’edició anterior, obra del fotògraf Francesc Sech, i una sobre l’espai expositiu ‘Jujol inèdit, amb dibuixos inèdits de gran format de l’arquitecte, al temps que s’ha mostrat una de les novetats d’aquesta edició: el joc de geocerca ‘El tresor de Jujol’. De presentacions anava tot i també ho ha fet el dolç, el pastís oficial de les Jornades, anomenat la ‘Teresina’, en honor al nom de la dona de Jujol i de la seva filla, una creació del pastisser Anton López.
Durant els parlaments, el director de les Jornades, Xavier Marcos, ha volgut destacar el gran suport de la població en aquestes jornades, així com el de les famílies que han aportat les seves cases jujolianes i al mateix fill de Jujol. “La poblacio dels Pallaresos s’ha fet seves les Jornades Modernistes. Els Pallaresos ha entrat a formar part de la Xarxa Europea del Modernisme, al costat de grans capitals modernistes”, ha afegit.
Aquest ha estat també un dels aspectes destacats per Àngels Creus, experta en Modernisme, mentre Elies Torres, coordinador de les Jornades, ha destacat que d’un any a un altre “hem madurat molt. Hem multiplicat esforços tot i tenir el llistó molt alt”. Elies ha aprofitat per a fer valdre l’equip que forma les Jornades i, especialment, la gent del poble. Per la seva banda, l’alcalde, Jordi Sans, ha subratllat que l’èxit de les Jornades “obeeix a la ciutadania, a la voluntat individual de cada persona” per implicar-se en la recreació.
Finalment, el regidor de Cultura, Samuel Urbano, ha subratllat el fet que ‘un poble petit de 5.000 habitants com Els Pallaresos hagi estat capaç d’organitzar aquest esdeveniment’. Urbano ha donat pas al gruix dels actes de la jornada.
Així llueix il.luminava la torre-mirador de Casa Bofarull. Foto: Tots21
Una de les taules del sopar modernista. Foto: Tots21
Un altre moment del sopar. Foto: Tots21
Posteriorment, a les 21 hores i a la plaça de l’Era s’inaugurava la il.luminació de l’Àngel custodi i de la torre de la Casa Bofarull, edifici restaurat per Jujol i que acaba de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional -BCIN-. Finalment, unes 50 persones vestides d’època protagonitzaren la primera i espatarrant escena d’època en assistir caracteritzats al primer sopar modernista, que se celebrà al restaurant La Rosa dels Vents i on era obligatori anar recreat d’època.
Dissabte començarà el gruix de les activitats amb la inauguració que faran les autoritats de les Jornades Modernistes, i el posterior passacarrers, a les 10:30 hores, amb els 200 recreadors desfilant pels carrers de la vila. La festa contiuarà tot el dia i diumenge.
Els nens tornaran a repartir el diari ‘retro’ La Veu dels Pallaresos. Foto: Francesc Sech
Aquest divendres, 4 de novembre, s’inauguraran les II Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900, que transformarà la localitat en un poble modernista, en les que prendran part 200 recreadors -persones vestides de l’època modernista- i hi haurà més de 40 activitats.
Les Jornades seran presentades a les 19:30 hores al Centre Jujol, on es mostrarà el documental elaborat en l’edició anterior i s’inauguraran diverses exposicions: una fotogràfica sobre l’edició anterior, obra del fotògraf Francesc Sech; una sobre l’espai expositiu ‘Jujol inèdit, amb dibuixos inèdits de gran format de l’arquitecte, i es presentara també el joc de cerca ‘El tresor de Jujol’, una novetat d’aquestes jornades. També es presentarà al mateix Centre Jujol el dolç de les Jornades, la ‘Teresina’, en honor al nom de la dona de Jujol i de la seva filla, una creació del pastisser Anton López.
A les 21 hores i a la plaça de l’Era s’inaugurarà la il.luminació de l’Àngel custodi i de la torre de la Casa Bofarull, edifici restaurat per Jujol i que acaba de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional -BCIN-. Finalment, unes 50 persones vestides d’època protagonitzaran la primera edició del sopar modernista, que se celebrarà al restaurant La Rosa dels Vents la nit de divendres i on és obligatori anar recreat d’època.
Dissabte començarà el gruix de les activitats amb la inauguració que faran les autoritats de les Jornades Modernistes, i el posterior passacarrers, a les 10:30 hores, amb els 200 recreadors desfilant pels carrers de la vila. La festa contiuarà tot el dia i diumenge.
Una de les recreacions de l’any passat. Foto: Francesc Sech
Ca l’Andreu, l’estrella de la Corona
Enguany l’estrella de la Corona serà Ca l’Andreu, una casa noble reformada per Jujol des dels anys 20 als anys 40. Una casa al mig del poble i que per primera vegada ens obrirà les seves portes. Tot un esdeveniment que no ens podem perdre.
Per seguir mantenint el nivell o fins i tot millorar-lo s’ha apostat en aquestes II Jornades novament pels tres gran mercats: el Mercat Modernista amb productes de proximitat i amb més paradistes; el Mercat d’Antiquaris, portant antiguitats de major qualitat, i el Mercat d’Entitats Modernistes, amb més entitats i Ajuntaments.
Altrament, dissabte i diumenge es recrearà una boda tal com era el 1920, quan la vila en va viure una en aquestes dates. Tindrem nuvis, rector, acompanyants,…
El programa
Múltiples tallers didàctics com el de ceràmica, el de trencadís, el de vitralls, el de marionetes, el d’escriptura,… es compaginaran amb altres més de divulgació històrica, com el de Moda femenina de 1900, el de la cuina de 1920, el de barrets d’època,… Per altra banda un seguit de concerts de música clàssica i tradicional s’alternaran amb espectacles de carrer com el de la boda de 1920, un ball de pianola o una desfilada de moda modernista. I tot amanit amb gairebé 200 recreadors amateurs i professionals que convertiran el poble en un poble de principis del segle XX, explicant les seves històries.
El conegut caricaturista Napi. Foto: Francesc Sech
Caricaturistes
Napi, el reconegut cariaturista dels Pallaresos, conjuntament amb Miguel, assistirana els Jornades, on estaran situats en punts estratègics perquè la gent pugui demanar-los una caricatura.
Nou serà també un joc de geocerca, en el que vindran ‘geocercadors’ de diferents punts per descobrir el patrimoni de Jujol de manera diferent. I si no en tenim prou, presentarem “La Veu dels Pallaresos”, en la seva segona edició, un diari d’època amb notícies reals de 1920, que pretén ser la portaveu de les jornades i que enguany posarà especial èmfasis en les reivindicacions femenines pels seus drets bàsics com el de votar, que les dones americanes van aconseguir l’any 1920.
I tampoc s’ha oblidat els nombrosos tasts degustació i els espais gastronòmics que hi haurà repartits per tot el casc antic i que de ben segur faran les delicioses del visitant més exigent, tastos com el de vermuts, vins i cervesa artesana.
El responsable de Comunicació de la DO Tarragona, Oriol Pérez de Tudela, durant una de les presentacions dels vins. Foto: Tots21
Els vins DO Tarragona
En aquest sentit, la DO Tarragona ha col.laborat en el cicle de quatre conferències de les Jornades aportant els vins de els seves bodegues i cellers, organitzant tastos en acabar cada conferència, amb la qual cosa ha contribuït decisivament a la seva elebració. Aquest divendres amenitzarà la inauguració amb una nova mostra i tast. Durant les Jornades, els vins de la DO Tarragona podran degustar-se en una sèrie de tastos que tindran lloc a la sala parroquail per un preu irrisori de 6 eurs, copa de vidre inclosa.
Serà en els següents horaris: 11:30, 13:00, 17:30 i 19 hores.
Però res d’això serà possible sense l’ajut de les associacions del poble, dels nombrosos grups de recreació històrica modernista provinents d’arreu del país i de molts voluntaris que no han dubtat a convertir als Pallaresos en un poble modernista del 1900.
Consulteu la programació completa al web de les Jornades:
Les II Jornades Modernistes estan al caure. Seran aquest cap de setmana, 4, 5 i 6 de novembre als Pallaresos. El cicle de conferències previ ha estat de nou un èxit de convocatòria. Parlem amb el director de les Jornades, Xavier Marcos, exalcalde fins al juny passat.
Èxit és la paraula que més es repeteix quan parlem de les Jornades Modernistes. Que està passant?
És molt senzill. Li ho explico amb vuit paraules: La ciutadania ha fet seves les Jornades Modernistes. Ja no és només un esdeveniment cultural organitzat per l’Ajuntament, basat en un programari clar de resituar la cultura com una de les grans prioritats d’aquest govern. És la gent que s’ha enganxat a les Jornades i ho ha fet per diverses raons: perquè acabada la pandèmia, tothom vol sortir al carrer a fer i a viure esdeveniments, perquè a les Jornades s’experimenten coses, perquè les entitats tenen un paper protagonista principal i perquè les temàtiques amb recreacions són molt seguides. Si a això li sumem un equip de treball que funciona com un rellotge, el resultat és l’èxit. Teníem un missatge clar i una ruta de treball clara. També ens va ajudar molt el bon temps que va fer aquells dies de novembre.
Esperaven 500 persones l’any passat, en la primera edició, i en van venir 5.000. No s’ho devien creure…
Va ser realment desbordant, inimaginable. He sentit a molta gent que és de tota la vida dels Pallaresos dir que mai havien vist tanta gent de fora. Va ser molt gratificant i d’allí vam agafar el compromís de fer unes segons Jornades encara més grans.
És inevitable preguntar-li per les novetats d’aquesta segona edició
Les vam anunciar en roda informativa. Les Jornades Modernistes ocuparan més espai als carrers, hi haurà més participants, tant en nombre de recreadors -gent que es caracteritza d’època- com d’estands, i pels carrers passaran més coses que l’any passat. Més gent dels Pallaresos en serà protagonista.
Com valora que les dues grans ciutats del Camp de Tarragona, Tarragona i Reus, que a més són les capitals modernistes, assisteixin per primer cop a les Jornades?
És un gran èxit que parla per si sol de la gran repercusió que va tenir la primera edició. Agraeixo enormement les grans facilitats que els dos ajuntaments ens han donat quan els vam proposar participar a les Jornades. Estaran als Pallaresos amb estand propi i en el cas de Tarragona, a més, hem arribat a un acord de col.laboració pel qual vindrà gent de Tarragona a visitar el modernisme jujolià de la nostra estimada vila.
Xavier Marcos, en l’edició de 2021 de les Jornades Modernistes. Foto: Francesc Sech
Uns 25 ajuntaments, institucions i entitats van signar l’any passat el Manifest Jujolià promogut per l’Ajuntament dels Pallaresos. Encara és poc coneguda la figura i l’obra de Jujol?
Absolutament. Justament aquest és el moll de l’os de tot l’esforç que estem fent per tirar endavant unes Jornades Modernistes que ens ocupen molt de temps. Pensi que som un municipi de només 5.000 habitants i hem de redoblar els esforços.
Estem en deute amb Jujol, que als Pallaresos va fer obres cabdals que figuren en la història de l’arquitectura, el ferro forjat, l’escultura, la pintura i altres arts. La vinguda per primera vegada a les Jornades de Tarragona i Reus, però també de Constantí -on hi ha obra de Jujol-, és un exemple del desenvolupament del Manifest Jujolià.
Enguany, Ca l’Andreu és l’edifici protagonista de les Jornades
Efectivament. L’any passat vam arrencar amb Casa Bofarull i enguany el protagonista serà Ca l’Andreu, que també va ser reformada per Jujol. La gent la podrà visitar per dins i li ben asseguro que quedarà molt sorprès del que veurà. Lògicament, seguirem mantenint les visites a Casa Bofarull, que van tenir molt de ressò l’any passat.
No voldria acabar l’entrevista sense tenit un especial agraïment als treballadors de l’Ajuntament per l’enorme esforç que fan i han fet perquè l’èxit ens acompanyi, un èxit que suposa posar dalt de tot el nom dels Pallaresos. No vull oblidar-me tampoc del comitè organitzador, amb el regidor de Cultura, Samuel Urbano; el coordinador, Elies Torres; l’experta en Modernisme Àngels Creus, que ens ha obert moltes portes i ens ha fet apreciar encara més les arts del Modernisme; la feina del periodista Jaume Garcia, del dissenyador David Aymerich i el seu equip, i del fotògraf Francesc Sech. Jo sempre dic que l’èxit obeeix en bona mesura a haver aglutinat un gran equip de treball.
Un moment del ple, amb els manifestants al fons i un d’ells col.locant una pancarta. Foto: Cedida
En un ambient de tensió i crispació, els Mossos d’Esquadra van desallotjar la tarda-nit de dijous el ple que s’estava celebrant a l’Ajuntament dels Pallaresos davant les interrupcions al seu desenvolupament per part d’un grup de manifestants contraris a l’arribada al municipi d’un centre de menors -CRAE-, grup que va accedir amb una pancarta al saló de plens quan aquest encarava el seu tram final.
Davant la continuada interrupció de la sessió, amb crits contraris al CRAE, l’alcalde, Jordi Sans, va advertir que podrien ser desallotjats. Donada la insistència dels mateixos, va fer tres advertiments i va ordenar el desallotjament, que inicialment no es va acomplir.
‘Va, aviseu els Mossos’, ‘Vergonya’, deien els manifestants, que duien xiulets, escridassaven i aplaudien. L’alcalde va demanar silenci per no haver de desallotjar també la gent que seguia en silenci el ple. Aleshores, quan l’alcalde, consultant amb el primer tinent d’alcalde, Xavier Marcos, anuncià el desallotjament i la suspensió temporal del ple, un dels manifestants va dipositar una pancarta a la taula presidencial.
Donat que el públic no volia abandonar el ple tot i la petició que els feia un guàrdia municipal, l’alcalde va ordenar que s’avisés els Mossos. Dues dotacions s’hi van presentar i es feu efectiu el desallotjament de manera pacífica, tot i que amb tensió, de manera que el ple es va poder reprendre.
El cas CRAE ha provocat ja tres manifestacions als Pallaresos. A la primera, celebrada el passat dia 20, prop d’un centenar de persones es van concentrat davant de l’Ajuntament dels Pallaresos per rebutjar la instal·lació del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) al municipi. Els veïns al·leguen que la localitat no és «idònia» per acollir aquests menors perquè no disposen d’equipaments públics ni d’oferta lúdica. A més, remarquen que es tracta d’una ciutat dormitori i molt residencial. L’equip de govern també s’ha mostrat contrari al CRAE en qüestionar la seva idoneïtat al municipi. Amb tot, des de l’Ajuntament sostenen que atorgaran la llicència d’obres i d’obertura si la companyia que ho gestiona, Intress, compleix amb la llei, ja que si no incomplirien la normativa.
Un moment de la conferència de Mariàngels Fondevila. Foto: Francesc Sech
Una darrera conferència sobre les diverses arts del Modernisme que atessora el fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya -MNAC- ha clos el cicle de conferències previ a la celebració de les II Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900, que arribarà el primer cap de setmana de novembre, el dies 4, 5 i 6.
La sala d’actes del Centre Jujol dels Pallaresos ha enregistrat aquest dimecres, novament, una gran entrada, que ha confirmat, per segon any consecutiu, el gran interès que a la població desperta tot el relacionat amb el Modernisme.
A més a més, el seguit de conferències obren una perspectva nova per al municipi dels Pallaresos, ja que l’enllaça amb els grans experts catalans del Modernisme i els grans centres investigadors i expositors, com és el cas del MNAC, o en anteriors casos, Can Negre, de Sant Joan Despí.
Ha estat la conservadora del MNAC Mariàngels Fondevila l’encarregada d’il.lustrar, a modus de tast, l’enorme fons modernista de què disposa el museu, referent a l’Estat i al món en peces d’aquest moviment i que inclouen obres del tarragoní Josep Maria Jujol, a qui estan dedicades les Jornades Modernistes, com ara poms de portes, secreters, miralls, mobles de despatxos, escriptoris, teles o tinters. Jujol és molt apreciat i valorat al MNAC.
La majoria de les obres del fons procedeixen d’una exposició celebrada en 1969 a Barcelona, i té el seu inici en la 3a Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques que es va celebrar a la capital catalana en 1896. Ja en èpoques més actuals, el MNAC aconseguí fer-se amb donacions destacades, com les de la Càtedra Gaudí en l’època de quan la dirigia Joan Bassegoda.
La conferenciant, amb l’alcalde, Jordi Sans, i el regidor de Cultura, Samuel Urbano. Foto: Francesc Sech
Fondevilà detallà els grans autors i obres de les diverses arts, nascuts fruit de l’impuls de la gran burgesia barcelonina, els Eusebi Bertrand, Batlló, Pere Milà, Eusebi Güell, Vicenç Bosch -propietari de la firma badalonina Anís del Mono, que Ramon Casas faria popular amb la seva cartelleria publicitària- o Lleó Morera.
Apareixen noms com el mateix Antoni Gaudí, que treballarà amb el fuster Casas Bardés, amb mobiliari, enreixats, portes o trencadissos. Però també tenim Puig i Cadafalch, amb treballs a la Casa Ametller, decoradors d’interiors com Francesc Vidal i Gaspar Homar -el gran autor dels interiors de Casa Navàs, de Reus-, pintors com Francesc Masriera o Ramon Casas, moblistes com Joan Buquets i autors que treballen els objectes i figures, com Lambert Escaler, Ismael Smith, Dionís Renart, Antoni Serra o el joier Manolo Hugué.
Les conferències han acabat ‘amb un gran èxit’, destacava el regidor de Cultura, Samuel Urbano, i el poble està bolcat ja de cara al dia 4, quan arribarà la inauguració de les Jornades, que inclouran un sopar modernista, on tothom haurà d’anar vestit d’època.
Una conferència sobre els artífexs del Modernisme al Museu Nacional d’Art de Catalunya -MNAC- clourà aquest dimecres, 26 d’octubre, a les 19 hores i al Centre Jujol, el cicle de quatre conferències organitzades al setembre i octubre als Pallaresos previ a la celebració, els dies 4, 5 i 6 de novembre, de les II Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900. L’èxit de públic ha acompanyat la celebració de les tres conferències anteriors.
“Arts de la vida.” ‘Artífexs i Artistes del Modernisme al Museu Nacional d’Art de Catalunya’ és el títol de la conferència que impartirà Mariàngels Fondevila, conservadora Art Modern i contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El MNAC conserva la col·lecció més representativa d’aquest moviment. És una visita imprescindible per a situar l’obra dels arquitectes en el context artístic de l’època. El recorregut pel ric conjunt d’arts decoratives del museu ens portarà a conèixer la decoració interior de les plantes nobles de les cases més emblemàtiques i els seus grans artífexs.
Elies Torres, Xavier Marcos i Pepi Fernández, durant la presentació de les Jornades. Foto: Francesc Sech
Aquest dilluns s’han presentat oficialment les II Jornades de Divulgació Històrica Els Pallaresos 1900”. Després de 5 mesos d’haver presentat el cartell i d’un mes d’haver començat el II Cicle de Conferències Modernistes, l’Ajuntament dels Pallaresos ha mostrat els actes que es duran a terme durant el cap de setmana 4, 5 i 6 de novembre, el plat fort tant esperat. Unes Jornades que busquen posar en valor la genial figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, que deixà fetes obres capdals als Pallaresos, i del Modernisme en general.
Unes jornades centrades en l’any 1920, un any de canvis molt important per la societat del moment. Canvis tant pel que fa a la cultura, l’economia, la moda i la política entre altres coses com per un canvi de mentalitat fruit de les conseqüències del desastre de la 1a. Guerra Mundial i de la pandèmia provocada per la Grip espanyola. I un any on les dones americanes van poder votar.
200 recreadors
El director de les Jornades i exalcalde, Xavier Marcos, ha destacat que ‘seran uns 200 recreadors -personatges vestits d’època- els que vindran als Pallaresos des de diferents llocs de Catalunya i un elevat nombre des dels Pallaresos, a qui agraeixo enormement la seva implicació. Participaran en moltes activitats, com la desfilada del passacarrers per dir-ne una, i es portaran a terme més de 40 activitats, amb tallers, visites guiades, exposicions i actes que se succeiran constantment als carrers per a sorpresa dels visitants. Tindrem més personatges, més mercats, més parades i més carrers que s’afegiran a les Jornades Modernistes’.
Des de l’Ajuntament dels Pallaresos i molt especialment des de la Regidoria de Cultura s’ha fet un sobreesforç en tots els aspectes per fer possible aquesta segona edició. Una edició que neix amb el referent de l’anterior, que tot essent la primera, va sobrepassar les expectatives marcades pels creadors.
Al seu torn, el regidor de Cultura, Samuel Urbano, ha subratllat que ‘el fet de ser Els Pallaresos el primer poble del Camp de Tarragona en fer unes jornades d’aquestes característiques, tant per originalitat com pel seu gran contingut didàctic, ha fet que tothom hagi estat més receptiu a l’hora d’afegir-se al projecte. Prova d’això és la participació per primer cop dels Ajuntaments de Reus i Tarragona així com d’altres de fora del nostre país, com l’Alcoi o Lleó’, una tasca duta a terme per l’experta en art modernista Àngels Creus, membre del comitè organitzador.
La feina feta al llarg de l’any ja està donant grans resultats. Enguany més que mai el modernisme del Camp de Tarragona està donant de parlar en tots els mitjans de comunicació, sent les seves principals obres posades encara més en valor i moltes d’elles contemplant la possibilitat de noves inversions per potenciar-les encara més. Sigui un exemple la futura obertura de la Quinta de Sant Rafael a Tarragona pel 2023 o la declaració de la Casa Bofarull com a Bé Cultural d’Interès Nacional, ara fa uns dies. ‘Volem pensar que les nostres jornades han contribuït amb el seu granet de sorra a fer-ho possible’, ha destacat Xavier Marcos.
Imatge d’una escena viscuda en 2021. Foto: Francesc Sech
Un nen, repartint ‘La Veu dels Pallaresos’, un diari modernista, l’any passat. Foto: Francesc Sech
Ca l’Andreu, l’estrella de la Corona
Enguany l’estrella de la Corona serà Ca l’Andreu, una casa noble reformada per Jujol des dels anys 20 als anys 40. Una casa al mig del poble i que per primera vegada ens obrirà les seves portes. Tot un esdeveniment que no ens podem perdre.
‘Per seguir mantenint el nivell o fins i tot millorar-lo s’ha apostat en aquestes II Jornades novament pels tres gran mercats: el Mercat Modernista amb productes de proximitat i amb més paradistes; el Mercat d’Antiquaris, portant antiguitats de major qualitat, i el Mercat d’Entitats Modernistes, amb més entitats i Ajuntaments’, ha afirmat Marcos.
Als Ajuntaments que ja van venir en 2021, s’hi sumaran ara els consistoris de Tarragona, Reus i Constantí. ‘Que Tarragona i Reus vinguins als Pallaresos és un honor i desmostra l’interès que desperten les Jornades’, han destacat tant Marcos com Urbano.
Al seu torn, la presidenta de l’entitat Afer de la Dona, Pepi Fernández, ha subratllat que ‘Les Jornades han de perpetuar-se en el temps ja que la gent dels Pallaresos s’hi ha abocat, les ha fetes seves’. Fins a 14 entitats del poble hi prendran part enguany. L’any passat van ser dues.
El programa
Pel que fa el programa preparat pel gran cap de setmana, El coordinador de les Jornades, Elies Torres, ha afirmat: ‘Podem destacar per una banda la part més cultural, amb un conjunt de petites exposicions repartides pel casc antic del poble: la Retrospectiva fotogràfica “Els Pallaresos 1918”, del fotògraf Francesc Sech; l’exposició “Jujol inèdit”, “El Ball de Diables de principis del segle XX”, i “Ca l’Andreu. Una reforma Modernista de 1920”, entre d’altres’.
Múltiples tallers didàctics com el de ceràmica, el de trencadís, el de vitralls, el de marionetes, el d’escriptura,… es compaginaran amb altres més de divulgació històrica, com el de Moda femenina de 1900, el de la cuina de 1920, el de barrets d’època,… Per altra banda un seguit de concerts de música clàssica i tradicional s’alternaran amb espectacles de carrer com el d’una boda de 1920, un ball de pianola o una desfilada de moda modernista. I tot amanit amb gairebé 200 recreadors amateurs i professionals que convertiran el poble en un poble de principis del segle XX, explicant les seves històries.
Nou serà també un joc de geocerca, en el que vindran ‘geocercadors’ de diferents punts per descobrir el patrimoni de Jujol de manera diferent. També com a novetat figura la primera d’un sopar modernista, que es farà amb tots els participants vestits d’època, divendres, dia 4.
I si no en tenim prou, presentarem “La Veu dels Pallaresos”, en la seva segona edició, un diari d’època amb notícies reals de 1920, que pretén ser la portaveu de les jornades i que enguany posarà especial èmfasis en les reivindicacions femenines pels seus drets bàsics com el de votar, que les dones americanes van aconseguir l’any 1920.
I tampoc s’ha oblidat els nombrosos tasts degustació i els espais gastronòmics que hi haurà repartits per tot el casc antic i que de ben segur faran les delicioses del visitant més exigent, tastos com el de vermuts, vins i cervesa artesana.
Però res d’això serà possible sense l’ajut de les associacions del poble, dels nombrosos grups de recreació històrica modernista provinents d’arreu del país i de molts voluntaris que no han dubtat a convertir als Pallaresos en un poble modernista del 1900.
Prop d’un centenar de persones protesten contra la instal·lació d’un CRAE als Pallaresos. Foto: Mar Rovira
Prop d’un centenar de persones s’han concentrat aquest dijous davant de l’Ajuntament dels Pallaresos (Tarragonès) per rebutjar la instal·lació d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) al municipi. Els veïns al·leguen que la localitat no és “idònia” per acollir aquests menors perquè no disposen d’equipaments públics ni d’oferta lúdica. A més, remarquen que es tracta d’una ciutat dormitori i molt residencial. L’equip de govern també s’ha mostrat contrari al CRAE i diuen que estan pendents de reunir-se amb representants de l’empresa Intres i del Departament de Drets Socials. Amb tot, des de l’Ajuntament sostenen que atorgaran la llicència d’obres i d’obertura si la companyia compleix amb la llei, ja que si no incomplirien la normativa.
Els veïns que s’han aplegat aquest dijous al vespre per protestar contra la instal·lació d’un CRAE al municipi defensen que són un grup apolític i que no estan en contra dels menors que viuen en aquests centres. Tot i això, demanen a la Generalitat que canviï la ubicació del CRAE perquè consideren que la població no és adequada. Argumenten que només disposen de dos parcs infantils i que no tenen cap espai municipal de lleure. “Som un poble tranquil, petit, que no té res pels nens. Els joves van d’un parc a un altre els caps de setmana i els pares els baixem a Tarragona, la majoria de les vegades els nens dels CRAES de Tarragona estan pel carrer, no fan activitats tot el dia, no dic que siguin delinqüents, només crec que el poble no està preparat per tenir-los”, ha expressat la Raymi Morales, portaveu del grup de veïns contraris al CRAE.
Comparteix parer, en Carlos Jedo, un altre altre veí que ha participat en la protesta. Ell opina que és un problema que el municipi només tingui vigilants municipals i no un cos de Policia Local. “No relaciono aquests menors amb delinqüència, són persones que ho han passat molt malament i tenen dret a la reinserció, no soc racista, però crec que el centre s’ha d’ubicar a un altre lloc”, ha comentat. De fet, Morales ha insistit que els menors dels CRAES han de viure en ciutats on hi hagi teatres, cinemes, centres comercials i parcs i on es puguin moure lliurement sense la necessitat d’agafar un vehicle o transport públic. “Demano a la Generalitat que pensi en el benestar d’aquests nens”, ha reclamat.
Per la seva banda, l’alcalde dels Pallaresos, Jordi Sans, ha explicat que l’empresa Intress, qui gestiona el servei del CRAE de Voramar al barri del Serrallo de Tarragona, vol traslladar el centre a una casa del municipi, ja que l’actual edifici té problemes estructurals. Actualment, al CRAE de Voramar hi resideixen 24 menors. El govern municipal té previst reunir-se amb els responsables del Departament de Drets Socials, de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i representants d’Intress per demanar que es repensin la decisió d’instal·lar-hi el centre. Sans ha explicat que només han mantingut una reunió amb el Departament, en la qual els van informar de la seva intenció.
“Som un poble de 5.000 habitants, considerem que el municipi no està preparat i no és idoni, pensem que és millor que els menors es quedin a Tarragona on estan arrelats i familiaritzats amb els seus amics i centres educatius, s’ha valorat que pot ser un trasbals per aquests menors canviar-los de centre?”, s’ha preguntat el batlle. Malgrat que l’equip de govern són contraris a la instal·lació del CRAE, l’alcalde ha assegurat que tractaran Intress com qualsevol altra empresa que es vol ubicar a la localitat, ja que si posen “traves” a l’hora de concedir permisos estarien incomplint amb la llei.
Durant l’acció, els manifestants han cridat consignes contra el CRAE i han exigit més explicacions sobre el procés d’instal·lació. Representants del col·lectiu també s’han reunit amb l’alcalde per expressar-li el seu malestar per aquesta qüestió.
Jordi Carreras, mostrant la coneguda obra de Ramon Casas ‘La càrrega’. Foto: Francesc Sech
Els Pallaresos modernista ha evocat aquest dimecres, en la tercera conferència prèvia a la celebració de les II Jornades Modernistes, l’època gloriosa de la pintura catalana, a cavall entre finals del segle XIX i el seu esclat al segle XX. Autors com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Herman Anglada Camarasa i el gran Joaquim Mir han desfilat en la conferència pronunciada per Jordi Carreras, un veritable erudit en la matèria, historiador i responsable del departament d’antiguitats de la casa de subhastes Balclis de Barcelona, que ha abordat el tema dels grans pintors catalans al voltant de 1900.
De nou la sala d’actes del Centre Jujol ha enregistrat una gran entrada amb la presència d’unes 70 persones que han respost a la crida en la que ha estat la penúltima conferència del cicle, que acabarà el dia 26 i donarà entrada, el cap de setmana del 4, 5 i 6 de novembre, a l’esclat de les II Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900.
La sala d’actes del Centre Jujol ha tornat a registrar una gran entrada. Foto: Tots21
El director de les Jornades, Xavier Marcos, amb el ponent. Foto: Francesc Sech
El director de les Jornades Modernistes, Xavier Marcos, ha presentat el conferenciant. Marcos ha recordat que el modernisme ‘no és només arquitectura, inclou varietat d’arts i d’estils de vida i també la pintura, que avui oferim de la mà d’un expert de primer nivell’.
Carreras ha ofert una veritable lliçó magistral, destacant les grans aportacions dels pintors realistes, modernistes i avanguardistes catalans, ‘que si arriben a ser francesos tindrien repercusió mundial’, començant, cronològicament, per Ramon Casas i el seu amic Santiago Rusiñol.
‘L’edat d’or de la pintura catalana ho va ser en les èpoques del romànic i del gòtic, mentre que a finals del XIX i inicis del XX es va viure la segona edat d’or, també dita edat de plata’, coincidint amb la puixança de la burgesia. Començà el recorregut històric amb Ramon Martí Alsina, que produí més de 4.000 olis, seguí amb el primer pintor català internacional, Marià Fortuny, i continuà amb Francisco Masriera, autor molt exitós, però convencional, pintor dels ambients i retrats que volia la burgesia catalana, formals i sense innovacions.
La nova generació suposaria trencar el rigorisme i obrir-se a nous colors, enfocs i temàtiques, que eren molt casolanes, mes mundanes, humils fins i tot. Casas i Rusiñol en serien els dos grans exemples inicials. Vindrien també Novell, Mir, Anglada Camarasa i un excel.lent i poc valorat en l’actualitat Francisco Gimeno. La plenitud del Modernisme viuria del paisatge de Nonell i Mir, dels jardins de Rusiñol, dels retrats de Casas, però també d’autors com Laureà Barrau, Joan Brull, Adrià Gual, Alexandre de Riquer, Josep Maria Tamburini o Lluís Masriera.
Una lliçó d’història i sobretot d’interpretació de l’art, del gran art català en un cicle que es clourà el dia 26. I com a darrera novetat, Xavier Marcos anuncià que el 4 de novembre, primer dia de les Jornades, se celebrarà el primer sopar modernista dels Pallaresos, on serà obligatori anar caracteritzat d’època per a participar-hi. Els tiquets estan limitats a l’aforament i es venen a l’Ajuntament en horari d’oficines.
L’edifici, una casa pairal del segle XIV, va ser reformada entre els anys 1913 i 1933 per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol
El Govern ha aprovat, a proposta de la consellera de Cultura, declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, la Casa Bofarull, als Pallaresos, a la comarca del Tarragonès, i delimitar el seu entorn de protecció. El Govern estableix així els mecanismes per fer efectiva la protecció del Monument Històric i atorgar-li la màxima categoria de reconeixement com un dels béns més rellevants de Catalunya.
La Casa Bofarull és una edificació pairal, del segle XIV, que es va anar conformant al llarg del temps. Entre els anys 1913 i 1933, l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol hi va projectar i executar una intervenció, que és la que precisament atorga singularitat a l’edifici.
Les germanes Bofarull, propietàries de la casa, van encarregar a Jujol l’any 1913, a més de la restauració de la coberta, una reforma integral de la masia amb dues finalitats: dotar-la de nous usos complementaris necessaris per al funcionament diari de la masia, i posar-la al dia amb una reforma interior. A partir d’aquí, Jujol posa en funcionament tot l’imaginari creatiu vinculat al món rural i al paisatge característic del Camp de Tarragona: els cromatismes de llum en cada estació de l’any, les eines i estris de forja, els camps de vinyes, els insectes i la naturalesa en si.
Les dues intervencions més rellevants que Jujol va fer a la masia van ser: la façana sud d’estil neo-mossàrab i la intervenció en la torre-mirador
Les dues intervencions més rellevants que Jujol va fer a la masia van ser: la façana sud d’estil neo-mossàrab, amb una galeria correguda que presideix els camps de vinyes, i la intervenció en la torre-mirador coronada amb un àngel de la guarda.
La intervenció va mantenir les característiques de la masia tradicional catalana. Concretament, i des de la idea d’agregació en el temps de les construccions intervingudes per l’arquitecte Jujol, es consideren monument les edificacions següents: la casa pairal inicial amb el seu garatge; la casa de l’administrador; la casa dels temporers veremadors; el molí d’oli i el safareig, i l’estable.
La Casa Bofarull compta amb béns mobles que es vinculen a l’immoble: portes, mobles de cuina, llars de foc, bancs, làmpades, moble tocador, cadires, moble cosidor, sofàs, chaise longue, revisters i aplics
La Casa Bofarull compta amb béns mobles que es vinculen a l’immoble: portes, mobles de cuina, llars de foc, bancs, làmpades, moble tocador, cadires, moble cosidor, sofàs, chaise longue, revisters i aplics.
La delimitació de l’entorn de protecció al voltant de la Casa Bofarull permet garantir la conservació del lloc i del seu entorn proper i assegurar el seu control i coherència, amb la inclusió de les finques que estan en contacte amb el monument, sigui físicament o visual.
Es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del monument. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.
Dues imatges de l’edició anterior. Fotos: Francesc Sech
Les II Jornades Modernistes “Els Pallaresos 1900”, que tindran lloc els dies 4, 5 i 6 de novembre, comptaran enguany amb la participació de més de 100 actors i recreadors professionals i amateurs que donaran vida a tota una sèrie de personatges d’època que interactuaran amb el públic. Membres del Bravium Teatre de Reus, el Teatre social “ A prop” d’Altafulla, el Grup Retrofuturista “Nautilus” de Barcelona, els Modernistes Llum i Color del 900, de Barcelona, els “The Chamaleons Gang” d’Igualada, els “Modernistes” de Badalona i el Grup “ Experiències i Històries Culturals” dels Pallaresos, seran alguns dels que ho faran possible.
Tampoc caldrà oblidar els veïns i veïnes del poble, que s’han abocat a l’esdeveniment i s’afegiran a participar com a recreadors en aquestes II Jornades Modernistes, sumant prop d’un centenar més de participants. Unes Jornades que tot i ser encara molt joves apunten maneres per a consolidar-se com un model de divulgació històrica únic i original i un referent cultural del Modernisme al Camp de Tarragona i del nostre país. Tot plegat, prop de 200 recreadors vestits amb roba d’època.
Recrear unes noces de 1920
L’Ajuntament dels Pallaresos i el coordinador de les Jornades, Elies Torres, han anunciat detalls de l’esdeveniment. “L’espectador es veurà submergit en l’època i fins i tot recrearem unes noves de 1920”.
Una boda d’època: la núvia anava vestida de negre. Foto: Cedida
“Recuperant documentació d’època, i gràcies a la gent gran del poble, que contínuament ens facilita la feina, vam trobar un acte nupcial datada del dia 30 d’octubre de 1920 a l’església de Sant Salvador i que segons ens diu celebraren el convit a Casa Bofarull. Aleshores no vam dubtar a recrear una part de la cerimònia nupcial d’una boda dels anys 20, perquè ens encaixava com anell al dit”, ha destacat Elies Torres. Es podrà conèixer detalls com de quin color es casarà la núvia, si es casarà de blanc o de negre, com era habitual en l’època. “Encara ningú ho sap i és un misteri amagat pel grup d’Afer de la Dona, que ens ho porta molt d’amagat”, segueix Elies Torres. Com ja es va anunciar, actuarà un músic amb la seva pianola d’època.
El doble d’activitats que en 2021
Enguany hi haurà molt més de tot. Hi ha més producte familiar. Es doblarà el nombre de paradistes dels tres mercats: el d’Entitats Modernistes, el d’Antiquaris i el del Mercat Modernista, amb col·laboradors “de molta qualitat i amb productes de proximitat”.
També es doblarà el nombre d’actes com els tallers, els concerts i els espectacles de carrer. “I el que sí triplicarem serà l’oferta gastronòmica mitjançant tavernes d’època amb menjars exclusius del moment. Una oferta que potser l’any passat ens vam quedar curts i que enguany volem que el visitant tingui dubtes d’on anar a fer un mos, i que quedi satisfet. Enguany no ens quedarem sense cafè ni copa”, afirma Torres.
L’organització està acabant aquests dies el cicle de conferències modernistes, on s’està registrant una gran afluència de públic fins al moment, i ja s’enfila la recta final per tenir-ho tot preparat.
Queda per presentar la plana web de les Jornades, el programa oficial i algun detall i sorpresa més.
El grup municipal de Junts als Pallaresos ha fet pública una nota de premsa en la qual rebat les informacions proporcionades des de l’equip de govern per justificar el seu rebuig a la instal·lació d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) a la localitat. Segons es recull al comunicat, els CRAE “són serveis residencials d’acolliment, per a la guarda i educació dels seus usuaris mentre no poden retornar amb la seva família o se’ls troba una família acollidora. Tots els centres residencials d’acció educativa tenen un projecte educatiu validat per l’organisme competent. Els professionals d’atenció directa són educadors socials. Els destinataris de aquests serveis són infants i adolescents en règim de guarda o tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. En cap cas són MENAS”, asseguren des de Junts.
La Generalitat, continua la nota, delega a “entitats gestores que guanyen una licitació”, fent-se càrrec del dia a dia de les acollides dels nens tutelats. “En aquest cas, l’Empresa Gestora INTRES, (mai la Generalitat, Junts o ERC, com deixa entreveure l’alcalde i com han anat dient els regidors municipals a les xarxes) ha estat l’encarregada de buscar habitatge i trobar-ne un als Pallaresos”.
Junts exposa que “ha estat aquesta empresa la que ha decidit comprar un habitatge per més-menys 400.000€ que complia amb tots els requisits per a adequar-la per a fins totalment socials. I serà aquesta empresa la que gestionarà tot, obres, permisos, etc, etc…. Igualment seran els encarregats d’informar als veïns/nes dels Pallaresos sobre la situació, amb disposició totalment oberta als veïns! I sí, és veritat que la Generalitat” paga “a aquesta empresa com a personal tècnic, igual que subvenciona a altres empreses en diversos temes o conselleries”.
“Humanitat i empatia, aquests són les paraules claus en aquesta situació. Creiem que l’Ajuntament ha d’humanitzar-se i no contribuir a un ‘no’ rotund que incita a l’odi, i que provoca malestar entre veïns. No podem excloure a nens i nenes necessitades dient que portaran problemes quan no ho sabem. Però només per veure un futur que desconeixem, no podem excloure o apartar de la societat a uns nens/nes que també tenen dret a tenir una vida normal com la que podem tenir tots i no rebutjar-los”, conclou la nota.
El conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo i el regidor de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament dels Pallaresos, Samuel Urbano. Foto: Ajuntament
Els Ajuntaments de Tarragona i Els Pallaresos han arribat a un acord de col·laboració mútua per promocionar la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, nascut a Tarragona i enterrat als Pallaresos, en el marc del Manifest Jujolià que promou el consistori d’Els Pallaresos.
D’entrada, l’Ajuntament de Tarragona estarà present a les II Jornades Divulgació Històrica Modernista Els Pallaresos 1900, que tindran lloc el cap de setmana del 4, 5 i 6 de novembre propers i on es promocionarà el modernisme del Camp de Tarragona i molt especialment el llegat del genial arquitecte Josep Maria Jujol, que va executar una obra transcendental en ambdues localitats.
Els dos consistoris han arribat a un acord de col.laboració mútua per tal de potenciar el llegat de Jujol i donar-li més valor i projecció, en el marc del Manifest Jujolià que l’any passat es va signar al Centre Jujol dels Pallaresos.
El conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo i el regidor de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament dels Pallaresos, Samuel Urbano, van mantenir una reunió a Tarragona en la qual es va refermar aquesta voluntat d’actuació conjunta, que s’anirà desenvolupant els propers mesos, amb un seguit d’accions que implicaran els dos consistoris. al conveni es destaca que “és necessari posar més en valor la figura de Jujol i del modernisme i la cerca de sinèrgies entre municipis on Jujol va desenvolupar la seva excepcional obra” i clou per tant “és una opció molt valuosa que contemplem molt positivament i a la que li dotarem d’un contingut molt atractiu, en la línia de potenciar la cultura entre la ciutadania”.
Àngels Creus, presentant les dues conferenciants. Foto: Francesc Sech
El Josep Maria Jujol de les grans obres de Sant Joan Despí va ser el protagonista de la segona sessió de les conferències prèvies a la celebració de les II Jornades de Divulgació Històrica Modernista Els Pallaresos 1900, que de nou reuní força públic a la sala d’actes del Centre Jujol de la localitat del Tarragonès.
I és que Jujol no només té obra al Camp de Tarragona, també al Baix Llobregat i singularment a Sant Joan Despí, on acompanyà la burgesia barcelonina en la reforma de les seves cases d’estiueig i d’on destaquen poderosament dues icòniques construccions, Can Negre i la Torre de la Creu.
Sònia Planas, director del Centre Jujol de Can Negre, i Mònica Barahona, coordinador de les activitats al mateix espai, van ser les protagonistes de desgranar la multifacètica obra de l’arquitecte tarragoní, que com va dir el director de les Jornades, Xavier Marcos, ‘ens recorda tant les obres de Jujol als Pallaresos, amb recursos semblants que podem trobar a Ca l’Andreu’, que serà l’edifici estrella de les II Jornades Modernistes, que esclataran el 4, 5 i 6 de noviembre amb les recreacions, visites i diferents mercats modernistes i d’artesans.
L’alcalde, Jordi Sans, va donar pas a la segona sessió de les conferències, mentre l’experta en art i membre del comitè organitzador de les Jornades, Àngels Creus, presentava les ponents recordant que l’any passat ja van protagonitzar un taller a les I Jornades Modernistes.
Sònia Planas subratllà, en la seva intervenció, ‘la creativitat, la religiositat, les tècniques usades, el disseny i la seva atemporalitat visible en les arquitectures de Jujol’. A l’igual que al Camp de Tarragona, Jujol ‘fa un art humil, que no ho és, a partir d’objectes quotidians, que ell mateix recicla i converteix en obres d’art, unes obres que són projectes vius, en els que podríem seguir treballant’. Un ric mosaïc de simbologia amb icones com el raïm recordant Jesucrist, l’anagrama de Maria, la creu, els àngels o el blau i blanc del cel a les parets i sostre de l’escala de Can Negre, l’única obra que farà des de zero, i no només reformar-la, com faria a la resta de Can Negre. Un reciclatge que converteix una màquina d’ensulfatar en un sagrari.
Un moment de la conferència de Mònica Barahona. Foto: Francesc Sech
Jujol arribà en 1913 a Sant Joan Despí, un poble eminentment agrícola i que esdevindria refugi de la burgesia barcelonia. Mònica Barahona repassà ja més en detall la reforma de Can Negre, que durarà 15 anys i seria costejada, com passà també als Pallaresos, amb els diners dels guanys de la producció agrícola de l’empresari propietari de Can Negre, Pere Negre.
Jujol convertiria una masia catalana clàssica en un desbordament d’imaginació i creació en múltiples facetes artístiques, de manera que a Jujol se’l considera ‘un artista total’, amb una balconada al primer pis que simula una carrossa i un sostre amb ondulacions que podria simular la caiguda d’un llençol des del cel, com a elements visuals i arquitectònics més i innovadors.
La doble conferència va acabar amb un tast de vins de la DO Tarragona, entitat col.laboradora de les Jornades, en aquest cas el blanc Camí de les Fonts, presentat pel responsable de Comunicació de la DO, Oriol Pérez de Tudela.
Els dijous 6, 13 i 20 d’octubre, a les 6 de la tarda, al Centre Jujol dels Pallaresos, l’Associació d’Experiències i Històries Culturals, amb la col·laboració de l’Ajuntament dels Pallaresos, endega un seguit de sessions cinematogràfiques, amb el nom de Cinema Viscut, honorant les històries i les experiències viscudes al llarg de més d’una centúria pels més destacats autors del setè art.
La primera sessió, Cinema Viscut a tot tren, farà un repàs de la història del cinema, des del seu naixement fins als nostres dies, a través de les imatges més originals i impactants dels films de trens; romàntiques, èpiques, literàries, reals, oníriques… Un tren de llarga distància i alta velocitat, farcit de vagons plens de pel·lícules.
I les següents sessions: Dones d’Òscar i Cantem i ballem!, ens recordaran les millors actuacions de les actrius, amb les que hem, rigut, patit, plorat i estimat al llarg de la nostra vida, i les músiques i balls dels que hem gaudit, dins i fora de les sales de cinema. A més, comptaran amb la col·laboració del públic, per proposar futures temàtiques i participar de concursos i sorpreses. Els actes estan dissenyats i seran conduïts pel guionista i director de cinema Raül Contel.
La regidora de Promoció deCiutat de l’Ajuntamernt de Reus, Montserrat Caelles, i el regidor de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament dels Pallaresos, Samuel Urbano. Foto: Cedida
Els Ajuntaments de Reus i Els Pallaresos han arribat a un acord de col·laboració per promocionar el modernisme de la ciutat de Reus en el marc de les II Jornades Modernistes que tindran lloc als Pallaresos.
D’aquesta manera, l’Ajuntament de Reus estarà present a les II Jornades Divulgació Històrica Modernista Els Pallaresos 1900, que tindran lloc el cap de setmana del 4, 5 i 6 de novembre propers i on es promocionarà el modernisme del Camp de Tarragona i el llegat del genial arquitecte Josep Maria Jujol.
Reus, que l’any vinent serà un dels epicentres a Catalunya de l’Any Lluís Domènech i Montaner, disposarà d’un estand propi on promocionarà el seu gran llegat modernista.
La regidora de Promoció deCiutat de l’Ajuntamernt de Reus, Montserrat Caelles, i el regidor de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament dels Pallaresos, Samuel Urbano, han mantingut una reunió aquest matí a la capital del Baix Camp en la qual han refermat aquesta voluntat d’actuació conjunta. La regidora Montserrat Caelles ha afirmat que “per Reus és important donar suport al territori, especialment tractant-se del modernisme i del cas dels Pallaresos que està fent una gran tasca de divulgació d’aquest moviment i, en especial d’un dels seus grans exponents com és Jujol. Sabem que els veïns dels Pallaresos s’han fet seves les Jornades i ens esperona a donar-los el nostre suport”.
Per la seva banda, el regidor de Cultura dels Pallaresos, Samuel Urbano, ha agraït “la gran valua que suposa que un Ajuntament del pes del de Reus assisteixi a les Jornades Modernistes, que s’estan convertint en un referent clar de la rica mostra modernista que tenim al Camp de Tarragona. Agraeixo especialment les facilitats i la predisposició que ha mostrat en tot moment la regidora Montserrat Caelles”.
Segona conferència del cicle: Can Negre, a Sant Joan Despí
D’altra banda, dimecres, 5 d’octubre, arriba al Centre Jujol dels Pallaresos la segona conferència del cicle previ a les Jornades de novembre. ‘Jujol i la transformació de l’espai: la metamorfosi de Can Negre’ és el seu títol i fa referència a tal vegada la més destacada obra civil de l’arquitecte Jujol. És la masia del segle XVII que l’arquitecte Josep M. Jujol transforma en seu d’estiueig per a la família de l’advocat Pere Negre i Jover i on desplega tot l’esperit modernista en una meravellosa explosió de formes, materials i colors.
Intervindran Sònia Planas Claramunt, historiadora de l’art i directora del Centre Jujol – Can Negre de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, i Mònica Barahona Pascual, historiadora, coordinadora tècnica de les activitats del centre Jujol- Can Negre i membre de l’empresa Trencadís Difusió de gestió cultural.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
