A la imatge superior, la primera fase de desenvolupament del pla parcial. Sota, la segona fase prevista.
Reproduïm íntegrament el comunicat que sota el títol ‘Tarragona necessita estoc de sòl pel seu creixement’ ha enviat la Junta de Compensació provisional del PPU-24 La Budellera.
“La necessitat d’habitatge nou a la ciutat és apressant. Si tenim en compte que la creació de sòl té un cost temporal de no menys de vuit anys, aquesta realitat acabarà provocant una regressió de Tarragona en molts aspectes, com de fet ja està passant amb la pèrdua de població, activitats econòmiques i inversions. Cal tenir en compte, a més, que sense sòl nou no és possible la creació d’habitatge social, en compliment del POUM.
Les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) preveuen una necessitat de 6.673 noves llars pel Tarragonès durant el període de 2016 a 2026, que ponderades pel pes demogràfic de Tarragona sobre la comarca (52,5 per cent) significa que caldrà garantir un ritme promig de producció de 350 llars anuals.
En els darrers anys el ritme d’habitatges iniciats a Tarragona ciutat ha estat de menys de 200 unitats per any. Aquest desequilibri entre demanda i oferta ha provocat l’increment del preu en venda i en lloguer. Tant és així que el valor mig de l’habitatge ha augmentat un 13,4 per cent en el darrer any, situant-se per damunt només de Barcelona (20,6 per cent) i Madrid (15,5 per cent). Mentre que la mitjana estatal se situa en un quatre per cent, segons les darreres dades recollides per Tinsa, l’empresa experta en taxacions immobiliàries i de major referència en el mercat immobiliari.
Tarragona ha estat en el darrer any la capital de província amb menys llicències de construcció de tot l’Estat, segons la ponderació realitzada per Tinsa en visats d’obra per cada 1.000 vivendes. En canvi, ocupa la desena posició en el nombre de compravendes en el darrer any, tenint en compte la mateixa font i ponderació.
Aquesta diferència entre l’activitat promotora i les compravendes relatives mostra la creixent pèrdua de població del municipi de Tarragona, que observada en un entorn territorial més ampli, segons l’Idescat, explica els creixements demogràfics en els darrers cinc anys a municipis com Altafulla (5,4 per cent), El Morell (3,1 per cent), Els Pallaresos (7,5 per cent), Perafort (4,3 per cent) o La Pobla de Mafumet (30,4 per cent), com a resultat de disposar aquests municipis d’una oferta d’habitatge i sòl més assequible que atrau als residents de Tarragona, que ja no troben prou oferta a la seva ciutat.
A dia d’avui, l’únic sòl urbanitzat amb tots el serveis per edificar són els solars pendents al voltant de Joan XXIII (PPU-2), on encara es poden construir, aproximadament, 1.000 habitatges.
A curt termini la previsió més plausible per generar sòl se situa al PPU-10 (Ikea) i al PPU-1 a l’Avinguda d’Andorra amb, aproximadament, una estimació conjunta de 1.200 habitatges.
Aquesta necessitat d’habitatge queda palesa també amb les modificacions del POUM efectuades per l’Ajuntament de Tarragona per avançar les possibles execucions al (PMU-34) i al (PPU-60), que preveuen 600 habitatges, conjuntament.
Totes aquestes previsions sobre les necessitats d’habitatge a la ciutat de Tarragona fan necessari activar la creació de sòl per nou habitatge, com el futur desenvolupament de la Budellera en dues fases, un dels únics possibles dels establerts al POUM. A partir de les previsions oficials de 350 llars anuals a Tarragona serà totalment necessari haver activat el PPU-24, si no es vol arribar al col·lapse del mercat d’habitatge en un termini de vuit anys, moment en el qual, cap al 2024, estaran enllestits totalment els solars de la primera fase de la Budellera per, acte seguit, poder-hi edificar i lliurar, no abans del 2026, els nous habitatges que la ciutat de Tarragona necessitarà”.
Reproduïm íntegrament el comunicat del sindicat dels Mossos d’Esquadra USPAC, rectificat després d’un primer enviat als mitjans i titulat ‘No volem l’article 155’. Fonts del sindicat afirmen que els canvis busquen el consens entre els membres de la junta directiva.
“La Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya, com a sindicat representatiu del cos de Mossos d’Esquadra-Policia de la Generalitat de Catalunya, davant l’aplicació de l’art. 155 CE, vol transmetre el següent:
1.Que el compromís del cos de Mossos d’Esquadra és absolut i incondicional amb tota la ciutadania, a la que devem el nostre mandat, acceptant la nostra missió i divisa principal de protecció de la llibertat i seguretat, de protecció de les persones i manteniment de l’ordre públic.
2. El comandament suprem de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, així com la coordinació de les policies locals, ha de recaure en la Generalitat, com a representant del poble de Catalunya.
3. El cos de Mossos d’Esquadra, com a institut armat i jerarquitzat, ha de quedar fora de qualsevol posicionament polític.
4. Exigim tant a la Generalitat de Catalunya com al Gobierno de España que deixin d’utilitzar-nos políticament i judicialment pels seus interessos, que s’acabi de forma immediata amb aquesta vergonyant situació a la que ens heu portat.
Davant la ineficàcia de TOTS els governants, ara ens toca a cadascú de nosaltres defensar el cos. Demostrarem que som la millor policia del món, fent el que millor sabem fer: protegir, i si s’escau amb les nostres vides, els drets, les llibertats i la pau del nostre poble”.
La Comissió de Desembassament convocada per l’Agència Catalana de l’Aigua ha proposat no transvassar gens d’aigua del pantà de Siurana (13%) al pantà de Riudecanyes (21%) de gener a juny del 2018. Els últims dos anys, amb una pluviometria molt baixa (-65% de la mitjana el 2017) el pantà de Riudecanyes ha concedit aigua generosament als seus associats per damunt dels nivells previsibles davant la greu sequera que patim.
A causa d’haver buidat exageradament el pantà de Siurana, i que aquest no pugui subministrar aigua de boca amb la qualitat legalment exigible als pobles de la conca natural del riu Siurana (Poboleda, Torroja, Gratallops…), el pantà de Riudecanyes no podrà rebre gens d’aigua del pantà de Siurana, ja que tot el sistema està a punt d’entrar en fase d’emergèrcia.
El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC – Ecologistes de Catalunya) ja fa anys que ve denunciant un ús especulatiu i fora de control de l’aigua de Siurana per part de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. La legislació actual no permet els transvassaments de conca com aquest. El ridícul cabal ecològic que s’allibera no deixa córrer ni un kilòmetre l’aigua pel seu curs natural després del túnel de transvassament. Durant els últims 30 dies, Torroja del Priorat no ha pogut subministrar aigua de boca a les cases ni als cellers degut als nivells de metalls pesants que porta l’aigua que rep el poble des del cul del pantà de Siurana.
Davant d’aquesta previsible entrada en fase d’emergència del pantà, GEPEC vol denunciar la manca de solidaritat de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes amb els pagesos i regants del Priorat. Cal recordar també que Reus, als anys 70-80, va patir restriccions on només es servien 2 hores d’aigua al dia a les cases. Ara que el Priorat i la conca del Siurana necessita la seva pròpia aigua, aquesta continua sent espoliada per foscos interessos econòmics.
Nombrosos pobles del Priorat tenen problemes d’abastament a l’estiu i les collites del Priorat tenen tant o més dret a ser salvades gràcies a aquesta aigua. L’ecosistema riberenc (llúdriga, bufó tortuga de rierol, peixos, amfibis, cranc de riu…) es veu greument afectat per la manca del seu recurs natural propi: l’aigua.
El riu Siurana, que travessa tot el Priorat, desemboca quasi sempre totalment sec a l’Ebre. El pantà de Riudecanyes només pot abastir-se de manera natural d’una riera. El Priorat no vol entrar en un conflicte territorial, però cal tenir en compte que l’aigua de la pròpia conca del Siurana és transvassada injustament en un 95% als regadius i jardins del Baix Camp.
El Consell de Ministres de dissabte 21 d’octubre de 2017, previ acord entre el PP, PSOE i
C´s, va acordar mesures d’excepcionalitat en aplicació de l’article 155 de la Constitució per
a ser elevades al Senat per a la seva aprovació.
L’activació d’aquest mecanisme, inèdit en la història política recent, suposa l’alteració de
l’autogovern de Catalunya amb mesures com el cessament del president i vicepresident del
govern i dels consellers que integren el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya; la
direcció de la seguretat pública de Catalunya controlant el cos de Mossos d’Esquadra, que
poden ser substituïts per efectius de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat,
l’assumpció de les funcions de govern i administració del Centre de Telecomunicacions i
Tecnologies de la Informació i del Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya, la
intervenció dels mitjans públics de Catalunya (TV3 i Catalunya Ràdio) i el control i la
limitació competencial legislativa del Parlament de Catalunya, al que se l’impossibilita
d’exercir el control dels òrgans que governin provisionalment Catalunya -que correspon al
Senat- i se l’imposa una censura prèvia en el debat polític.
Dites mesures han subvertit la legitimitat dels representants escollits pel poble de Catalunya
amb la implantació d’una comissió tecnocràtica imposada que no representa l’expressió de
la voluntat popular. Un govern tècnic guiat i dirigit pel govern de l’Estat Espanyol amb
objectius imposats des d’una concepció de l’Estat que separa més que uneix, i amb un
evident perill d’involució del nostre model de societat.
Un conjunt de mesures a executar contràries a la Constitució que s’invoca, i en especial als
drets de participació política, de les llibertats d’informació i d’expressió, i al de l’autonomia
de les nacionalitats i regions. En definitiva aquest acord representa la fallida de l’ordre
constitucional i és un atemptat antidemocràtic al nucli essencial del dret a l’autonomia del
nostre país.
L’actitud bel·ligerant i d’humiliació cap a Catalunya per part del govern de l’Estat Espanyol
forma part de la incapacitat endèmica del PP i C’s però també del PSOE d’acceptar
l’autèntica naturalesa plurinacional de l’Estat i, per tant d’afrontar des del diàleg polític
aquesta realitat per a ells molesta i, tanmateix, innegable i necessària per bastir un model
d’Estat de reconeixement de les nacions.
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat
d’autogovernar-se, amb l’objectiu de construir un país fonamentat en el progrés, la
sostenibilitat, la justícia social, la igualtat de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i
la identitat col·lectiva. Catalunya avui és producte de moltes lluites compartides, individuals i
col·lectives, de persones amb orígens i sensibilitats diverses que han compartit el repte
d’assolir el reconeixement de Catalunya com a nació i el seu caràcter de subjecte polític i
jurídic.
No estem disposats a renunciar ni al nostre autogovern ni a votar el seu futur, per això
davant d’aquesta agressió l’única resposta possible, independentment del nostre
posicionament polític i de no compartir el full de ruta del Govern, és donar suport a les
nostres institucions, treballar per una democràcia i un país de qualitat i defensar la voluntat
de la majoria de la societat de Catalunya de votar en un referèndum reconegut, inclusiu i
amb garanties dins del marc de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia.
L’1 d’octubre no pot substituir el referèndum que Catalunya necessita. Les condicions
d’excepcionalitat en les que es va desenvolupar van impedir que aquest complís amb els
estàndards internacionals. Com a conseqüència, no és circumstància habilitant per declarar
unilateralment la independència i podria instal·lar una profunda divisió en el sí mateix de la
societat catalana. Rebutgem l’immobilisme i la lògica recentralitzadora, però també les
iniciatives unilaterals perquè poden conduir Catalunya a una greu esquerda social.
En aquest moment d’amenaces i d’agressions sense precedents, el món local, ens bàsic en
la vertebració nacional del país i de la seva cohesió social i territorial, ha de ser una sola veu
en la defensa d’una causa col·lectiva: la dignitat de les institucions de Catalunya i del nostre
autogovern perquè està en joc també l’autonomia local i la seva despossessió política.
La societat catalana reaccionarà amb fermesa en defensa del nostre autogovern i en contra
de l’alteració de les nostres institucions. La reacció d’organitzacions socials i de la
ciutadania ha de ser contundent i exemplarment cívica. Des de la imposició i des de la força
no es podrà resoldre la major crisi política, territorial i institucional de la democràcia que ha
de tenir una solució política negociada.
Per això, és més necessari que mai promoure i articular la unitat del conjunt d’institucions
públiques catalanes, forces polítiques, agents socials i entitats i organitzacions per donar
una resposta des del civisme a la situació institucional i defensar el nostre autogovern.
Tot i la indignació que ens provoca les actuacions que venen de lluny des de l’autoritarisme
de determinades forces polítiques de l’Estat Espanyol; cal reiterar que només el diàleg dins
la legalitat i la democràcia seran les eines per superar la crisi territorial i institucional més
greu des de 1978.
Defensar l’autogovern de Catalunya constitueix l’expressió unitària de les aspiracions de
Catalunya i el nostre horitzó de futur com a país.
En virtut d’aquestes consideracions procedim a fer la següent Declaració Institucional:
1. Manifestar la nostra disconformitat en l’aplicació de mesures excepcionals derivades
de l’activació de l’article 155 de la Constitució que suposen alterar l’autogovern de
Catalunya.
2. Demanar al govern de l’Estat espanyol que desactivi les mesures d’alteració de
l’autogovern de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució i retornin les
competències per a recuperar la normalitat democràtica al nostre país.
3. Articular una resposta unitària des de les institucions democràtiques, amb tots els
partits polítics, els ajuntaments, sindicats, associacions empresarials, i societat civil en
defensa de l’autogovern, coherent amb els valors i principis que garanteixen la cohesió
social del nostre país.
4. Demanar la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats per
defensar les seves idees des de la llibertat i la democràcia.
5. Exigir la retirada dels efectius policials del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil
enviats de manera expressa a Catalunya amb motiu de les votacions de l’1 d’octubre i
que romanen encara al nostre país.
6. Instar el Govern Espanyol que obri un diàleg amb la Generalitat de Catalunya i amb el
conjunt d’actors polítics per buscar solucions polítiques democràtiques al conflicte.
Unes solucions que permetin a la ciutadania catalana decidir el seu futur en un
referèndum.
7. Demanar al Govern Espanyol el referèndum que Catalunya necessita per tal de poder
decidir lliurament el seu futur, i al mateix temps manifestem que la Declaració
Unilateral d’Independència no és una solució per Catalunya. Rebutgem l’immobilisme i
la lògica recentralitzadora, però també les iniciatives unilaterals perquè poden conduir
Catalunya a una greu esquerda social.
8. Preservar la cohesió social i la convivència cívica i democràtica des de la diversitat i
pluralitat i els valors existents al nostre país.
9.Traslladar aquests acords al president del govern de l’Estat Espanyol, al President de la
Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya, al President del
Senat i a la Presidenta del Congrés.
Comunicat de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) sobre les acusacions d’adoctrinament de l’Escola Catalana
Des de fa molts anys, els ajuntaments catalans han impulsat polítiques educatives locals que, amb la vista posada en la cohesió social, sempre han intentat oferir oportunitats educatives per a tothom i, més en concret, afavorir l’èxit escolar de tot el seu alumnat.
La qualitat d’un sistema educatiu es mesura a partir de la capacitat d’aconseguir l’èxit educatiu de tots els alumnes. El paper dels ajuntaments és aportar valor afegit en l’educació amb estratègies que afavoreixin el desenvolupament d’una societat inclusiva.
Com a administració més propera a la ciutadania, el món local pot fer ús de les polítiques i els serveis de proximitat per afavorir l’equitat en cadascun dels moments del procés educatiu, ja sigui en l’accés a una plaça escolar per avançar en l’escolarització equilibrada, o al llarg de tot el procés educatiu per definir i dur a terme polítiques d’acompanyament a l’escolarització.
Recentment el ministre d’Assumptes Exteriors i de Cooperació, Alfonso Dastis, ha assegurat davant dels mitjans de comunicació estrangers que no s’ensenyava el castellà a les escoles catalanes. El diputat del PP al Parlament de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, ha fet afirmacions dient que a l’escola catalana s’adoctrinen els alumnes. Mentre que el partit polític Ciutadans ha demanat al Congrés espanyol mesures contra el nostre model educatiu. Davant d’aquestes afirmacions i fets, des del món local demanem la rectificació immediata i la dimissió dels dos polítics, ja que mostren un total desconeixement de la situació actual de l’escola catalana. Al mateix temps, recordem als partits polítics que el model educatiu neix d’un ampli acord i consens de les forces polítiques catalanes i que és el Parlament de Catalunya qui té la competència per legislar sobre l’escola catalana. Aquestes afirmacions i accions parlamentàries sense cap fonament ni criteri responen únicament a un ús partidista de l’educació per part d’aquells que volen combatre el moviment sobiranista català a base de mentides i fal·làcies i presentar Catalunya com un país que no fomenta la cohesió i la integració.
Considerem que els centres educatius, tant públics com concertats, dels municipis han demostrat i demostren, dia a dia, la seva responsabilitat i compromís professional amb l’educació dels nostres infants i joves de Catalunya.
El món local vol expressar també el seu reconeixement a la bona feina que realitzen i han realitzat els docents i la comunitat educativa durant tots aquests anys. En els moments més decisius de la nostra història, quan la cohesió social del país podia trencar-se per motius lingüístics o, més recentment, amb la nova immigració, la comunitat educativa ha assumit amb coratge, dedicació, esforç i valor aquesta responsabilitat per fomentar i aconseguir la inclusió i equitat.
El municipalisme català seguirà construint una escola de qualitat i rebutja qualsevol tipus d’acusacions d’aquells que no poden acceptar la solidesa del sistema educatiu català. L’escola catalana ha estat i continuarà sent el motor d’inclusió social del nostre país, amb l’acompanyament del món local.
El model educatiu català prové d’un acord de consens, transversal i majoritari de les forces polítiques catalanes. Reclamem que es deixi d’utilitzar els sistema educatiu català per contraposar idearis polítics que malmeten i entorpeixen els correcte funcionament de l’escola catalana.
Comunicat de premsa fet públic aquest divendres pel Departament de Salut on es “desmenteix categòricament” l’acusació d’haver manipulat les dades de ferits l’1-O.
El Departament de Salut desmenteix categòricament diverses informacions que han aparegut els darrers dies en alguns mitjans de comunicació en què s’acusa el Govern d’haver manipulat el nombre d’atesos per les càrregues dels cossos policials de l’Estat espanyol durant el referèndum de l’1 d’octubre. Aquestes falses informacions atempten greument contra l’honorabilitat del personal sanitari del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), dels CAP i CUAP o hospitals que van atendre al més d’un miler de persones arran de l’actuació de la Policía Nacional o de la Guardia Civil.
És per aquest motiu que el Departament demana una rectificació immediata als mitjans de comunicació que han assegurat falsament que es van manipular a l’alça les xifres d’atesos i que, fins i tot, es van comptabilitzar com a ferits persones que havien tingut un atac d’ansietat en veure les càrregues policials per televisió.
A hores d’ara i, segons les dades de les què disposa el Servei Català de la Salut (CatSalut), la gran majoria de persones ateses van patir traumatismes com policontusions, fractures, ferides, incisions o luxacions, a conseqüència de les càrregues policials. En menys del 7% dels casos, la causa de l’atenció sanitària es va deure a un diagnòstic relacionat amb ansietat, crisi d’angoixa, mareig, convulsions, lipotímia, hipertensió o taquicàrdia. A més, es van registrar dos ferits greus: la persona que continua ingressada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la que va patir una important lesió ocular.
La gran majoria de pacients es van atendre a les regions sanitàries de Barcelona Ciutat (34%) i Girona (26%), tot i que també es van realitzar atencions sanitàries a la resta de regions: Lleida-Alt Pirineu i Aran (12%), Terres de l’Ebre (10%), Metropolitana Nord (6%), Camp de Tarragona (5%), Catalunya Central (4%), Metropolitana Sud (3%).
Al marge d’aquest registre de persones ateses per càrregues policials, també hi ha altres persones que han anat als centres sanitaris, durant els dies posteriors al referèndum, perquè pateixen algun impacte psicològic a causa de la violència d’aquell dia. El Departament de Salut ja ha posat en marxa un dispositiu especial per atendre els afectats.
Cal recordar que el conseller de Salut, Antoni Comín, va anunciar el passat dia 3 d’octubre que presentarà una demanda civil contra el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, per haver titllat de “farsa” el nombre de persones ateses durant el referèndum.
Valoració sobre els fets parlamentaris del 10 d’octubre i el context postreferèndum.
Aquest 10 d’octubre, el govern de Catalunya va trair la sobirania del poble expressada en el referèndum de l’1 d’octubre i la vaga general del 3 d’octubre. La no proclamació de la República -i la seva substitució per una «suspensió» que obre les portes a una negociació amb l’estat- és un atac contra la sobirania del poble. El govern de Puigdemont ha cedit davant del xantatge exercit per la banca, la patronal i la Unió Europea, i davant les pors del sobiranisme governamental al desbordament popular que va permetre l’èxit del referèndum i de la vaga general. El missatge que han llançat és clar i trist: les opinions d’uns pocs tenen més valor que els vots d’una majoria; la sobirania, pel sobiranisme governamental, és negociable i transaccionable. No només ens limitem a dir que no compartim la decisió, sinó que la rebutgem obertament perquè és un greu menyspreu a la voluntat popular.
El procés d’autodeterminació només avança al carrer
L’exercici de l’autodeterminació és en sí mateix una revolució política. Una revolució que implica l’acció del poble al carrer, la presa del control del territori, el control dels sectors econòmics estratègics i la voluntat decidida de construir un poder polític independent. El poble va complir la seva part, amb una mobilització i autoorganització tan massives que van permetre fer el referèndum i aturar el país. El govern ha demostrat que no tenia la intenció de complir amb la seva part, malgrat cinc anys de propaganda intensa sobre la creació de les estructures d’estat.
Quan el procés va passar de les institucions al carrer, després del 20 de setembre però sobretot entre l’1 i el 3 d’octubre, l’autodeterminació va poder començar a materialitzar-se. Davant l’enorme magnitud del poble mobilitzat, la por del sobiranisme governamental va dictar un retorn del procés a les institucions. Un sobiranisme governamental que ja havia pres decisions destinades a convertir el referèndum en una protesta, com la dissolució de la sindicatura electoral o la mobilització que pretenia impulsar la direcció de l’ANC de fer cues silencioses davant les escoles mentre la policia retirava les urnes, i que sortosament no va tenir cap seguiment.
La decisió d’ajornar una setmana la traducció dels resultats del referèndum en acció política ha donat temps a les grans empreses i bancs per lliurar una autèntica guerra psicològica i per tal que l’espanyolisme organitzés una important desfilada orangista al centre de Barcelona i perpetrés agressions feixistes a Palma i València. Situacions que ara estan servint per a justificar la reculada del govern en l’aplicació dels resultats de l’1 d’octubre. Aquesta és una decisió que atribuïm a la por del govern autonòmic de prendre decisions polítiques mentre la gent era al carrer.
Amb les mobilitzacions de l’1 i el 3 d’octubre grans capes de la població van prendre consciència del poder de la mobilització i de la necessitat de desbordar les institucions per a poder generar canvis en profunditat. És sobre aquesta consciència que serà possible acabar de materialitzar l’exercici del dret d’autodeterminació de l’única forma que és possible en la nostra situació: a través de la desobediència al marc constitucional i europeu, i l’obediència única al mandat popular.
Ens cal plantar cara a l’operació de reforma constitucional
En el context polític actual només hi ha tres escenaris possibles: ruptura, reforma o involució. Qui no juga en favor d’un, està jugant en favor d’un altre per molt que cregui el contrari. Al Principat, la ruptura és la proclamació d’una República independent. Aquell sobiranisme o aquella esquerra que no estigui per fer efectiva ja la República independent, no està per la ruptura i juga, per tant, en favor de la reforma. I l’única reforma possible dins el marc constitucional és una reforma constitucional.
Des de fa temps, Endavant OSAN venim denunciant les intencions dels sectors d’ordre del sobiranisme de buscar escenaris de negociació amb l’estat que només condueixen a un lloc: la reforma constitucional. Aquest escenari, que perpetuaria durant dècades la submissió del nostre poble a l’estat espanyol i als dictats de la Unió Europea, comença a congregar actors diversos.
En un primer lloc, el reformisme ha trobat en la «nova política» un puntal per a la supervivència del règim. El paper del colauisme i de Compromís en tot el conflicte ha estat sistemàticament el d’obviar la voluntat popular, el de menystenir qualsevol concepte de sobirania real i el de voler tancar el conflicte a través de negociacions per dalt. Per molt que ho maquillin amb la propaganda en favor d’un procés constituent, fer un procés constituent dins el marc constitucional és una reforma de l’estat de les autonomies i no la construcció d’una República.
El reformisme també és la via possibilista en la que aposten tant una part del PDeCAT com alguns sectors del poder econòmic de Catalunya. Es tracta, en definitiva, d’intentar amortir la contestació social i nacional sorgida a Catalunya sense posar en dubte l’ordre jurídic existent -espanyol, capitalista i patriarcal-, i fer-ho utilitzant com a horitzó un referèndum pactat que és impossible que sigui acceptat per l’estat espanyol.
En aquesta operació, la jugada de recórrer a la mediació de l’UE prèvia a qualsevol ruptura reforça la postura d’acceptar el full de ruta de la reforma constitucional. Els principals mandataris de la UE afirmen que «donem el suport als esforços per superar la divisió i la fragmentació per assegurar la unitat i el respecte a la Constitució Espanyola», i donen ple suport al govern espanyol.
Tota aquesta operació té, però, un problema: el poble. Una majoria social a Catalunya ha apostat i ha defensat la proclamació d’una República independent. I és aquest poble el que ha de fer prevaldre la seva sobirania contra els interessos polítics i econòmics d’elits i grups de pressió.
Fer allò que vam dir que faríem: ser acceleradors de l’autodeterminació
L’esquerra independentista no podem titubejar ni adoptar un posicionament de seguiment crític del procés negociador al qual ens volen empènyer. Cal parlar amb claredat i no donar cap baló d’oxigen al processisme. El risc d’esdevenir còmplices d’una operació de reforma des de dalt és molt elevat.
En aquest sentit, donem suport a la posició apuntada per la CUP-CC de no tornar a participar de l’activitat parlamentària fins que no es facin efectius els resultats de l’1 d’octubre. Així mateix, alertem contra la trampa d’iniciar debats parlamentaris o polítics al voltant del procés constituent abans de la materialització efectiva de la independència. Una acció que només s’entendria destinada a distreure l’independentisme mentre es negocia una reforma constitucional.
L’esquerra independentista s’ha de deure al mandat popular de l’1 i el 3 d’octubre, i no a una pretesa unitat política amb ERC i PDeCAT que si no serveix per a donar compliment a aquest mandat popular, no serveix per a res.
Quatre eixos per a guanyar aquesta batalla
Tot i que els fets del 10 d’octubre siguin decebedors, hi ha molts motius per continuar lliurant aquesta batalla. El principal, els més de dos milions de persones que l’1 d’octubre van dir prou i que el 3 d’octubre van protagonitzar la mobilització més gran de la història de Catalunya. I també perquè el poble organitzat encara podem aturar aquest atac a la sobirania i aconseguir fer respectar els resultats de l’1 d’octubre. I creiem que ho podem fer amb una estratègia que ha de pivotar sobre aquests quatre eixos:
1.- Exigir la proclamació de la República independent al carrer. Cal un calendari de mobilitzacions àmplies de tots els agents que no han donat suport al pas enrere del govern autonòmic.
2.- Continuar treballant en el procés d’autoorganització popular. Els CDR i les diferents formes d’autoorganització al marge de les corretges de transmissió de les direccions del sobiranisme governamental són un valor importantíssim i clau per a generar mobilització.
3.- Secundar la proposta de la CUP d’aturar la seva participació al Parlament mentre aquesta no es produeixi. La legislatura només té sentit si culmina amb la immediata proclamació de la República independent.
4.- Desmuntar el discurs sobre el «diàleg» destinat a justificar la reforma constitucional. La reforma constitucional no pot ser presentada com un mal menor, sinó que significa allargar la pertinença dels Països Catalans a l’estat espanyol durant més generacions.
A la feina! Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi!
El grups municipals de Decidim Vila-seca – Acord Municipal i Convergència i Unió de Vila-seca condemnem la brutalitat policial de l’estat a Catalunya durant la jornada del referèndum del passat 1 d’Octubre. Exigim la dimissió dels responsables polítics i la retirada immediata dels efectius policials enviats a Catalunya per a reprimir la jornada electoral.
El diumenge 1 d’octubre de 2017 passarà a la història a Catalunya per la vergonya d’un Estat espanyol repressor que ha exercit una dura violència desproporcionada davant d’una ciutadania absolutament indefensa. Però sobretot restarà en els nostres cors i en la nostra memòria per l’actitud cívica, serena, coratjosa, pacífica i persistent d’uns ciutadans i ciutadanes que van sortir a votar i exercir la democràcia malgrat les amenaces i l’estat de setge i por.
Volem mostrar la nostra solidaritat amb tots els municipis que, com el nostre, van patir l’assetjament i la brutalitat policial i condemnem de forma enèrgica, alta i clara tota la violència generada per l’Estat espanyol, emparat pel seu Govern, contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats que el que volien era decidir i exercir la democràcia. Les gairebé 900 persones ferides registrades, a mans de la brutalitat policial, dues d’elles en estat molt greu, la vulneració de drets fonamentals i les imatges d’agressions, repressió sense contemplacions i violència, no cauran mai en l’oblit. L’actuació ha estat dictada pel govern de l’Estat, que n’és el responsable últim, i que n’haurà d’assumir les conseqüències. Per aquest motiu, exigim la dimissió immediata de tots els alts càrrecs polítics implicats en la violència d’Estat i la violació de drets humans que va patir Catalunya, així com la retirada immediata dels efectius policials dels cossos de l’Estat que van ser destinats a Catalunya per a reprimir el referèndum i que encara hi romanen.
Reconeixem i agraïm profundament l’actitud i el comportament dels més de 2 milions de persones que el dia 1 d’octubre es van expressar a les urnes, i una especial menció als qui se’ls va usurpar el vot. La seva valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent que volia votar i no caient en la provocació de les forces de seguretat espanyoles, sota un estat de setge i por, són el reflex d’una societat madura, pacífica i plenament democràtica. Un reconeixement als votants, voluntàries/s, alcaldes i alcaldesses, càrrecs electes locals i, en general, a totes les persones que van acudir a protegir els col·legis i que van fer possible que es pogués votar.
Finalment, exigim el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional que no pot continuar mirant cap a un altre costat i fent veure que a Catalunya no ha passat res. Les imatges del que vam viure l’1 d’octubre estan a tots els mitjans internacionals i sobre la taula de totes les cancelleries. Ha quedat clar que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur i que l’Estat espanyol ha intentat reprimir, sense èxit, la voluntat del poble català. Per aquest motiu, volem deixar clar que els nostres Grups Municipals i els seus càrrecs electes serem fidels al compromís de la gent i a allò que decideixin les institucions catalanes, Govern català i Parlament de Catalunya.
Las once organizaciones representativas de Policía Nacional (5 sindicatos) y de la Guardia Civil (6 asociaciones profesionales) hemos mantenido hoy sendas reuniones de trabajo con el Ministro de Interior, Juan Ignacio Zoido, y con el Secretario de Estado de Seguridad, José Antonio Nieto, centradas en conseguir el objetivo por el que venimos luchando estos días, que no es otro que proteger y arropar a los compañeros de ambos Cuerpos que, en el marco del despliegue extraordinario en Cataluña frente al desafío secesionista, están siendo sometidos a acoso, señalamiento y persecución por parte de radicales.
Lo urgente, lo importante en estos momentos, es activar un escudo legal frente esta campaña intolerable, que busca la impunidad para quienes tratan de subvertir el orden constitucional y romper el Estado de Derecho.
Y en este contexto es en el que el departamento dirigido por Juan Ignacio Zoido ha dado una respuesta contundente, en la que apreciamos ya una planificación, medios y voluntad de aplicar tolerancia cero hacia este tipo de comportamientos, buscando además la máxima defensa legal en todos los frentes posibles.
De esta forma, la Secretaría de Estado de Seguridad va a centralizar todas las actuaciones jurídicas para frenar estos ataques intolerables a los policías nacionales y guardias civiles que trabajan en Cataluña. Se ha creado un Gabinete Jurídico específico y activado dos puntos de contacto para ambos Cuerpos, a los que tendremos acceso para trasladar
en cualquier momento denuncias concretas, y la respuesta va a desplegarse en varios frentes:
1.- Denuncia de la inacción de los mossos para dar cumplimiento, el 1-O, a las disposiciones del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña para evitar el referéndum ilegal: la Fiscalía y la Abogacía del Estado ya están trabajando en procedimientos abiertos en el Juzgado de Instrucción nº7 de Barcelona, el Juzgado de Instrucción nº3 de El Vendrell, el Juzgado de Instrucción nº2 de La Seo de Urgell, el Juzgado de Instrucción nº4 de Lérida, el Juzgado de Instrucción nº7 de Cerdanyola del Vallés, el Juzgado de Instrucción nº1 de Santa Coloma de Gramanet, el Juzgado de Instrucción nº4 de El Prat de Llobregat y el Juzgado de Instrucción nº4 de Mataró.
Son OCHO órganos judiciales, que pueden incrementarse, en los que la pasividad, obstruccionismo y bochornosa dejación de funciones de los Mossos ya están bajo investigación y en los que el Ministerio volcará sus recursos para atender oportunamente las peticiones de los titulares de aquéllos e identificar a todos y cada uno de los agentes autonómicos que actuaron en aquella jornada en contra de la legalidad y traicionando cualquier principio ético básico de esta profesión.
2.- Investigación y persecución de los acosos a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado: La Fiscal Jefe Provincial de Barcelona ordenó ayer la apertura de las Diligencias Investigación 646/2017, que asume ya el Fiscal de Delitos de Odio y Discriminación, para perseguir estos ataques contra los compañeros, por los delitos de amenazas, coacciones y delitos cometidos con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y libertades públicas. Ayer mismo se ofició a la Unidad Adscrita de Policía Nacional para que se practiquen todas las diligencias de comprobación, que también podrán contar con la inestimable aportación de las Unidades de Policía Judicial de Guardia Civil. Esta actuación es esencial para proteger jurídicamente a los agentes pero, mucho más relevante, para que esas ‘cacerías al policía/guardia civil’ no queden impunes. Hemos reclamado que esa protección se extienda a
hijos de compañeros (discriminación en colegios) y esposas/novias, puesto que la situación que viven los policías nacionales y guardias civiles destinados en Cataluña es más delicada.
3.-Procedimiento seguido en la Audiencia Nacional por un delito de sedición: el Juzgado Central de Instrucción nº3 tramita ya las Diligencias Previas 82/2017 por un delito de sedición. El viernes, 6 de octubre, declarará en sede judicial y en calidad de investigado (antigua figura de imputado) el mayor de los Mossos d’Esquadra, José Luis Trapero. En la misma calidad de investigados se ha citado a la Intendente del Cuerpo autonómico, Teresa Laplana, y a los presidentes de las entidades Omnium Cultural y ANC.
En relación con la situación judicial de Trapero, hemos reclamado al ministro que inste su inhabilitación, puesto que un investigado por un delito de sedición en la Audiencia Nacional no puede estar ni un minuto más al frente de un Cuerpo de seguridad.
Interior también adoptará medidas internas para mejorar la comunicación y la forma en la que las noticias sobre las necesidades y problemas de los policías nacionales y guardias civiles llegan hasta Madrid, para poder así reaccionar con mayor rapidez. En este sentido, y como ejemplo más relevante, tenemos lo ocurrido con los alojamientos. Ya se ha tomado nota y se reubicará, al prolongarse hasta el 11 de octubre el despliegue, al contingente en barcos, hoteles e
instalaciones militares.
En cuanto a nuestra petición sobre las condecoraciones a Mossos, la Secretaría de Estado de Seguridad va a remitir una comunicación formal a todos los agentes de ese Cuerpo que han recibido una medalla de PN o GC, instando un posicionamiento formal sobre el ordenamiento legal y la lealtad a los principios constitucionales. De no producirse, se retirarán.
Nuestra preocupación inmediata era lograr precisamente esto que hoy ha ocurrido: sensibilidad del ministerio hacia los policías nacionales y guardias civiles, estrategia en todos los frentes para proteger a los compañeros y evitar la impunidad, mejoras en el despliegue relativas al alojamiento (han tomado nota y van a estar permanentemente ocupados de esta tarea) e interlocución permanente (la próxima semana se nos citará otra vez) para que podamos llevar directamente al ministro vuestras preocupaciones y demandas.
Sobre la ansiada equiparación salarial, en la que estamos todos implicados sin fisura alguna, el ministro nos ha indicado que “si hay Presupuestos Generales, habrá mejoras”, en un compromiso sobre el que no ha dado más detalles, al menos por el momento. Nosotros le hemos dejado claro que exigimos que el Gobierno esté a la altura de la relevancia de este momento histórico y del papel clave que policías nacionales y guardias civiles asumen y que
vamos a trabajar sin descanso y en todos los frentes para que los partidos políticos que puedan apoyar esos Presupuestos se retraten y hagan cuanto esté en su mano para que podamos eliminar, de una vez y con carácter inmediato, esa injusticia salarial.
En este mismo contexto económico, y a petición unánime de todos para que el pago de la retribución por participar en el despliegue de Cataluña se acelere al máximo y así los compañeros reciban el dinero cuanto antes por este importante esfuerzo, el ministro nos ha confirmado que ha impartido instrucciones muy claras para que el desembolso del dinero se ejecute mañana mismo (5 de octubre).
ORGANIZACIONES SINDICALES REPRESENTATIVAS DE POLICÍA NACIONAL
ASOCIACIONES PROFESIONALES REPRESENTATIVAS DE GUARDIA CIVIL
Aquesta és una carta que un Mosso d’Esquadra ha enviat al sindicat USPAC, pertanyent a aquest cos policial, per tal que la faci pública als mitjans garantint l’anonimat. Tarragona21.cat ha parlat amb els responsables del sindicat, que han confirmat la validesa de l’escrit.
Este mensaje va dirigido a todos los Policías Nacionales y Guardia Civiles que han sido enviados a Catalunya por el Ministerio del Interior para hacer cumplir la Ley, la Constitución y Garantizar la Unidad de España.
Quien os habla es un Mosso d’Esquadra que ha pasado una parte de carrera en una Unidad Antidisturbios y otra en Seguridad Ciudadana.
Como muchos de vosotros, he estado en Manifestaciones Tumultuarias en Barcelona para Garantizar el Orden Público, donde han habido destrozos de mobiliario urbano, vehículos, barricadas, incendios, compañeros heridos, etc.
Desconozco que información os ha llegado de vuestros superiores o habéis visto en la prensa española, pero si venís pensando que esto es Beirut, que estamos Gobernados por unos Independentistas Radicales, que los que se manifiestan son una Minoría de Antisistema que quieren romper España, lo siento pero estáis equivocados.
Una vez te activen, te pongas el uniforme, te abroches el cinturón y los cordones de tus botas, te enfundes la pistola y la defensa, cojas tu mochila y te subas a la furgoneta con tus compañeros, se que la adrenalina te va a empezar a subir, porque te esperas lo peor, pero realmente no sabes lo que te vas a encontrar, y tienes que estar preparado para todo. Mientras estes sentado en la furgoneta, sal de tu estado de activación, relajate y mira por la ventana, si no al abrir la puerta de la furgoneta la ostia con la realidad va a ser Brutal.
Ese día miles y miles de personas van a salir a la calle, ya sean ancianos, jóvenes adolescentes, niños, adultos como tú o yo. Seguramente pensarás, que la gente que está allí podría ser tú abuela, padre, madre, hermano o hijo, o ciudadanos de tu pueblo o ciudad, porque la gente que veas será normal, todos ellos con ganas de expresar sus sentimientos y poder VOTAR por una DEMOCRACIA REAL.
El conflicto en el que nos encontramos se tendría que haber solucionado políticamente hace muchos años, pero en este momento en el que estamos, debes saber que tu eres el mecanismo que el Estado del Gobierno a enviado a Catalunya para continuar con su Política Actual.
Abre los ojos, y analiza bien la situación de tu alrededor, ya que depende de la acción que decidas hacer, seguramente en algún momento de tu vida te vas a arrepentir.
Espero que tengas un Buen Servicio y disfrutes de Catalunya, tierra de Bienvenida y Acogida.
Firma:
Un Mosso d’Esquadra USC (Unidad Seguridad Ciudadana)
Unanimidad entre las asociaciones profesionales de la Guardia Civil para condenar el acoso y hostigamiento que están sufriendo los agentes en Cataluña.
Las asociaciones profesionales de la Guardia Civil, de manera unánime, firme y contundente manifiestan su condena tras los graves hechos sucedidos durante todo el día y la noche de ayer, 20 de septiembre, donde varios miembros de la Guardia Civil se vieron obligados a protegerse en el interior de la Consejería de Economía de la Generalitat, permaneciendo bloqueados durante 24 horas.
Además, se están realizando campañas de hostigamiento y acoso organizadas hacia los guardias civiles, así como continuas provocaciones e intimidaciones en los acuartelamientos de Cataluña.Queremos también transmitir todo el apoyo y el ánimo para los miles de guardias civiles que durante este momento excepcional están desarrollando una labor impecable, demostrando una gran profesionalidad y buen hacer.
Una vez más, siendo garantes del cumplimento de la ley y el mantenimiento del Estado de derecho. Las asociaciones profesionales de la Guardia Civil con representación en el Consejo emplazan a los poderes públicos a realizar una llamada al civismo y la cordura para que disminuya la tensión, y de manera especial cese el hostigamiento y provocación hacía la Guardia Civil, quien como institución se está limitando a cumplir ordenes de los poderes del Estado, tanto del poder ejecutivo en las ordenes impartidas por el Gobierno, como por parte del poder judicial en las instrucciones emanadas para proceder a registros y detenciones de personas en la investigación de la comisión de posibles delitos.
En estos momentos críticos, y ante la grave situación de excepcionalidad que estamos viviendo en lo que supone uno de los mayores retos de nuestra democracia, queremos resaltar el gran sacrificio que está llevando a cabo los miembros de la Guardia Civil, que estos días desarrollan su labor en defensa de la legalidad sometidos a un enorme estrés y en muchos casos bajo condiciones de gran presión, exponiendo su propia integridad física para proteger el Estado de derecho y a las libertados y derechos de la ciudadanía.
A la vista dels greus fets que s’estan produint en els darrers dies a Catalunya, i especialment en el dia d’avui, clarament pertorbadors de la pau social, el Consell de l’Advocacia Catalana, en representació dels 14 Col·legis d’Advocats catalans, vol manifestar:
– El Consell de l’Advocacia catalana condemna fermament les entrades i escorcolls indiscriminats i arbitraris que s’estan produint en diferents indrets de Catalunya en edificis públics de la Generalitat, en entitats privades, en domicilis particulars i en despatxos d’advocats, i que a més vulneren de manera flagrant la Llei d’enjudiciament criminal en tot allò relatiu a les condicions en què s’han de fer les entrades i registres.
– Especialment hem de condemnar les entrades i registres als despatxos d’advocats, fets que violen el dret al secret professional dels advocats i afecten a la protecció de les dades personals de qualsevol ciutadà, a la vegada que no respecten l’establert a la normativa de l’Advocacia que exigeix que la diligència d’entrada i escorcoll es posi en coneixement de la degana o degà del corresponent Col·legi d’Advocats.
– Tant la defensa de les llibertats individuals i de pensament com de la legalitat vigent són pilars fonamentals dels Estats Socials i Democràtics de Dret. Ni la defensa d’aquelles llibertats pot justificar la vulneració de la llei, ni la resposta a l’exercici dels drets individuals i col·lectius pot ser únicament l’acció repressora dels Cossos i Forces de Seguretat o l’acció de la Justícia.
– Davant de la falta de diàleg dels dirigents polítics, els degans i deganes dels 14 Col·legis d’Advocats de Catalunya exigeixen de forma immediata als governs de l’Estat Espanyol i de la Generalitat de Catalunya la constitució d’una taula de diàleg per donar solució a la situació plantejada.
– El Consell de l’Advocacia catalana reitera que és funció de l’Advocacia garantir els drets i les llibertats de les persones mitjançant del dret de defensa i s’ofereix una vegada més a facilitar el diàleg entre els diferents agents polítics per mediar i trobar una solució al conflicte polític actualment existent, solució que ha de venir a través d’un diàleg pacífic i integrador de totes les opinions.
Des de la Federació Comarcal Baix Camp-Priorat de la CGT, com a organització que defensem el dret d’autodeterminació dels pobles, manifestem el nostre rebuig a la repressió de l’estat espanyol contra les llibertats bàsiques que s’està produint aquests dies a Catalunya amb motiu de la convocatòria del referèndum de l’1 d’Octubre, coercint la llibertat d’expressió i de reunió, amb citacions judicials que d’entrada, ja afecten més de 700 alcaldes, pressions sobre els mitjans informatius, identificació de persones pel carrer, i confiscació de cartells, fulls informatius i altres elements de propaganda en base al seu contingut.
Aquests últims dies hem viscut de primera mà l’augment de la presència policial al nostre territori, començant pels escorcolls per part de la Guardia Civil en una impremta de Constantí, que van anar seguits dels d’un diari local de Valls, i dos dies més tard, vam ser testimonis del desembarcament a Reus d’una gran quantitat d’agents de la Policia Nacional (CNP), amb la clara intenció de fer notar la seva presència per sembrar la por i tensionar la situació, com s’ha pogut veure a Tarragona amb l’actitud provocativa de la policia davant una encartellada massiva aquest diumenge, dins una dinàmica que es mantindrà i s’accentuarà.
Davant aquests fets hem de manifestar que malgrat ens haguéssim sentit més properes amb un plantejament de ruptura per al referèndum que s’hagués vertebrat des de l’eix social, rebutgem i farem front a l’escalada repressiva que ha activat l’estat espanyol implantant un estat d’excepció de facto. Diem escalada perquè la repressió, des de la nostra organització anarcosindicalista, sempre l’hem viscut d’aprop. Igual que l’han patit moltes companyes que han tingut clar que la igualtat social es guanya lluitant.
Arribats aquest punt però, ho tenim clar, sempre lluitarem per la defensa dels drets i llibertats i contra l’opressió del règim capitalista imposat, sigui quina sigui la seva bandera.
Cal que la nostra afiliació i simpatitzants ens impliquem amb pas ferm per impedir que la deriva autoritària de l’estat espanyol trepitgi les llibertats i els drets més bàsics, perquè es tracta d’això, de que la llibertat guanyi al feixisme. I al feixisme no se’l discuteix, se’l destrueix.
Davant els fets ocorreguts a la Festa Major de Sant Joan i a la Festa del Quadre de Santa
Rosalia, on l’Agrupació de Balls Populars es va negar a exhibir la Mulassa i Mulasseta
davant la ciutadania de la vila, sense al·legar cap motiu racional i de pes exposo el
següent:
– L’entitat no ha fet fora als actuals mulassers perquè no existeix cap manera dins
dels estatuts d’obrir un expedient als balladors, ja que la seva actitud dins del
seguici i cercaviles ha estat correcte.
– La negativa de l’entitat per tal de que els actuals balladors no portin la mulassa
prové de temes externs relacionats amb la imatge dels balladors i l’entitat, i els
diferents comunicats emesos per la Mulassa de Torredembarra a la premsa on
no es deixava en bona posició a l’entitat, i en cap cas per cap conducta errònia
durant la Festa Major.
– La junta va decidir no treure la Mulassa ni la mulasseta ja que al no estar
expulsats els seus balladors, aquests teníem el dret a assistir-hi com a socis
balladors.
– Els mulassers vam assistir a la cercavila infantil i a la Processó seguint la nostra
condició de socis balladors de la mulassa i el Protocol de festes aprovat l’any
2012, per tal de reivindicar que si la bèstia no hi era, no era pas per que nosaltres
no volguéssim. Sense destorbar el normal desenvolupament dels actes i
pacíficament.
– Els veïns i la canalla han fet evident i ha estat un clam que ha sigut una gran
decepció per la festa que la mulassa no hi sigués present i que s’ha desvirtuat la
festa i el seguici.
Es per això que sol·licitem a l’Ajuntament com a màxima administració responsable de
Torredembarra que prengui les següents mesures davant la incapacitat de gestió per
part de l’ABPT d’un element del seguici festiu i intervingui en la situació com a
organitzadora de les festes populars:
1. Sancionar a l’Agrupació de Balls Populars de Torredembarra per incompliment
de protocol de festes al no treure la Mulassa ni Mulasseta sense cap motiu
raonable, al·legant únicament problemes de caràcter intern, quan sabia que
tenia a 22 balladors a la seva disposició.
2. Sol·licitar a l’ABPT que esclareixi als seus balladors quina es la seva situació dels
mateixos dintre de l’entitat i el per què tot i pagar les quotes i no tindre cap
expedient ni cap sanció oberta, se’ns està privant del nostre dret a ballar la
mulassa i a formar part del seguici festiu de la Torre.
3. La voluntat dels actuals balladors no es romandre al ball per sempre, sabem que
no som imprescindibles, però únicament marxarem si l’entitat ens obre i es resol
un expedient contra nosaltres al·legant motius ocorreguts dins de l’àmbit de la
festa i del seguici.
4. En el cas de que la situació no es resolgui, sol·licitarem al consistori
l’assessorament jurídic necessari per tal de constituir una nova associació i poder
gestionar la Mulassa de Torredembarra com a entitat independent, fora de
l’ABPT o que sigui el propi ajuntament qui la gestioni, per tal de que
Torredembarra pugui gaudir de la bèstia com a icona i símbol de la Torre que és.
Atentament,
CAP DE COLLA DE LA MULASSA DE TORREDEMBARRA
FRANKI MARSAL
El Comité de Empresa, habiéndosenos comunicado la aprobación del pliego tanto de homologación de autobuses como el de emisoras, el pasado día 29 de Junio en el Consejo de Administración, desea aprovechar la circunstancia de decir que ya era hora, que ¡ya basta!, y preguntar y preguntarnos ¿por qué no se ha hecho antes?, ¿ no ha habido un plan de renovación hasta ahora?¿ por qué se ha dejado que se llegara a este estado de deterioro repercutiendo a empleados y usuarios?.
Son problemas que vienen de tiempo ha, en el que ha habido mucha dejación, inacción, falta de previsión y oídos sordos a cada una de nuestras necesidades expuestas.
Vehículos con alrededor de 20 años, con más de un millón de quilómetros, y emisoras absolutamente obsoletas que han llevado a vivir situaciones límites durante todo este tiempo.
Año tras año, sólo se nos daba como respuesta “estamos en éllo”, y durante estos 2 últimos, este Comité totalmente renovado, con nuestras exigencias y obligaciones, ha luchado y ha bregado obteniendo la misma respuesta. Sin embargo, con la aprobación de los pliegos ya citados, se nos está abriendo un pequeño resquicio de luz.
Por consiguiente, creemos que ha llegado el momento de exigir celeridad en su aplicación, pues todo éllo afectará de una forma positiva a los trabajadores, usuarios, y ciudadanos tarraconenses en general. Todo ésto, también nos crean interrogantes, tales como: ¿para cuándo la fecha de ejecución? ¿Cuántos autobuses a renovar cada año ¿En qué condiciones, comprados o de alquiler? La insostenibilidad es patente y exigente.
Y sin olvidar, no porque sea insignificante, pues se arrastra desde alrededor de 10 años, un plan de reforma de las instalaciones de la Feat (cocheras y taller), con un estado pésimo e inaceptable .
Para terminar, aprovechamos para expresar nuestro agradecimiento a los miles de usuarios que confían en nuestra Empresa y por su paciencia. Los trabajadores de la Empresa tratan de hacer el trabajo lo mejor posible, pero aparecen obstáculos que nos lo impiden. Por éso decimos ¡BASTA!, basta de darnos la espalda, pues siempre hemos respondido a la Empresa con responsabilidad que nadie puede poner en duda, pero –quizás- al tener una presión que desborda nuestra capacidad por carecer de herramientas, hace que nuestra presión sea intolerable.
El dret a l’autodeterminació és un dret que sempre hem tingut. Es reconeix en la Carta de les Nacions Unides, i en l’article primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots ells subscrits pel Regne d’Espanya. És, doncs, un dels primers Drets Humans, i es troba emparat en el dret internacional.
En aquesta línia el nostre Parlament sobirà proporcionarà a través de la Llei del Referèndum les eines necessàries per poder garantir l’absoluta normalitat per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a vot.
Aquestes eines legislatives garantiran la indemnitat total del personal funcionari i de tots els servidors i servidores públiques, també els de l’Ajuntament de Tarragona.
No voler donar veu als tarragonins i les tarragonines, negant el més elemental dels drets democràtics que és el vot, impedeix que la ciutadania de Tarragona pugui fer ús d’aquesta eina, l’única que permet canvis transformadors de la societat.
Des de les nostres organitzacions Òmnium Cultural del Tarragonès i Assemblea Nacional Catalana a Tarragona lamentem que el grup socialista amb el nostre Alcalde al capdavant presenti una moció per dificultar la normal celebració del Referèndum, i més encara, que utilitzi el personal funcionari com excusa on parapetar-se per obstaculitzar el dret a decidir.
Així doncs, emplacem a l’Alcalde a que retiri aquesta moció i adopti una actitud, sinó facilitadora de l’exercici democràtic, almenys neutral, sense posar traves. En particular, demanem que no intenti privar la ciutadania de l’ús dels espais municipals perquè el dia 1 d’octubre tots els ciutadans i ciutadanes puguin decidir el seu futur.
La por no podrà evitar que la voluntat dels tarragonins i les tarragonines s’expressi.
L’1 d’octubre votarem i ho farem, amb civisme i amb normalitat democràtica, COM SEMPRE!!!!
Hard Rock confirma la fallida del projecte Bcn World
Després de 4 anys i 9 mesos des del primer anunci del que havia de ser el revulsiu econòmic i turístic pel Camp de Tarragona, avui 30 de juny s’ha confirmat el fracàs i la mentida que portava implícit aquell anunci. El Grup Veremonte i seus seguidors van marxar, fa pocs dies també se’n va desentendre el Grup Peralada que tant interessats
semblaven. Ni tan sols queda cap dels membres i consellers del Govern de la Generalitat que ho van impulsar. Avui, amb l’obertura de les propostes finals, s’ha constatat el fracàs de Bcn World ja que només Hard Rock ha presentat una proposta que encara no s’ha desvelat.
Amb tot això es demostra un cop més que l’únic interès no ha estat trobar el millor projecte i que les empreses competissin entre elles, sinó que els inversors han anat marxant progressivament, però la Generalitat ha mantingut les reformes legislatives i la requalificació urbanística dels terrenys en benefici de la Caixa, el seu propietari.
Des de l’Assemblea Aturem Bcn World veiem el moviment de Hard Rock com l’únic que ha acceptat donar la cara per una operació urbanística que dubtosa viabilitat. Tractantse d’un únic operador que optarà a construir el ressort, les incerteses respecte qui acabarà pagant els costos externs al projecte (carreteres, depuradora, línies elèctriques,
urbanització, etc.) són més evidents.
Per tots aquests motius, l’Assemblea Aturem Bcn World es reafirma en els següents punts:
Mantenim la demanada interposada contra el Pla Director Urbanístic que ha de permetre Bcn World, ja que segueix atemptant contra un urbanisme racional i que genera elevats impactes ambientals i territorials, com ja hem anat
denunciant.
Demanem que els càrrecs públics que van iniciar la iniciativa de Bcn World cessin en el seus càrrecs, ja que avui s’ha demostrat que era inviable i que no ha despertat l’interès que havien promès a la ciutadania i van mentir al
Parlament quan van demanar que era necessari un canvi legislatiu per a poder-ho tramitar.
Aturem Bcn World continuarà la lluita contra el projecte per totes les vies fins que el Govern no aturi el Pla Director Urbanístic o fins que no siguin els mateixos tribunals que l’anul·lin.
Demanem que tota la societat civil del Camp de Tarragona reflexioni sobre les promeses de generació de llocs de feina i riquesa que els hi van prometre i que finalment han resultat falses. El Camp de Tarragona no es pot permetre tenir líders polítics que es juguin el futur desenvolupament econòmic de la seva gent només a les cartes dels casinos i l’especulació urbanística.
En un acto de responsabilidad y en defensa de los intereses municipales, el gobierno de Salou desestimó la petición de los grupos de la oposición (Ciutadans, PP, ERC y Guanyem Salou) de crear una comisión de investigación por el caso del restaurante Villa Alexander. Petición que por suerte no prosperó, dado que no supone sinó un nuevo episodio inaceptable de la tragicomedia que llevan representando los grupos de la oposición; y porque de prosperar, solo hubiera servido para perjudicar la imagen de Salou.
Y es que una vez más estos grupos piden investigar el caso del restaurante Villa Alexander a partir de una sentencia del TSJC que no condena al Ayuntamiento a indemnizar ninguna cantidad de dinero, por lo que la propiedad no tiene tampoco ningún derecho a reclamar absolutamente nada. Todo lo contrario, la sentencia obliga a la propiedad a rectificar algunas intervenciones realizadas con las obras de adaptación del inmueble.
Y como es absurdo que se pida indemnización, el gobierno municipal muestra su determinación y firmeza en la defensa de los intereses y recursos municipales, desestimando todas y cada una de las reclamaciones infundadas presentadas por la propiedad.
Pero hay algo realmente grave que es la farsa y la mentira organizada por la oposición en presunta connivencia con la propiedad del Villa Alexander. Nos encontramos una vez más que los grupos de Ciutadans, PP, ERC y Guanyem Salou, vuelven a beneficiar el interés privado haciendo de nuevo el juego a las pretensiones de la propiedad y empresario, otorgándole un derecho que no tiene, que es cobrar una cantidad de dinero del Ayuntamiento de forma ilegítima.
Entonces, ¿que sentido tiene una comisión de investigación que no sea poner en escena de nuevo ese absurdo teatrillo que tiene montado la oposición (Ciutadans, PP, ERC y Guanyem Salou)?
Avui es compleixen 24 anys del Congrés Constituent del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), els dies 18 i 20 de juny de 1993, com a una organització «Democràtica, Professional, Independent, Pluralista i Unitària». El 2009 hi vam afegir el ‘cognom’ de Sindicat de Professionals de la Comunicació. 24 anys en els quals hem treballat molt per a la dignificació de les condicions de treball laborals i professionals dels informadors. 24 anys en els quals un dels nostres objectius principals ha estat que –tal com ho està en la majoria de països del nostre entorn– es regulés el sector de la comunicació per garantir el Dret a la Informació de la ciutadania.
Però fins ara no ho hem aconseguit. Cert que cada cop estem més a prop, gràcies a la insistència professional i ciutadana i gràcies també a la cada cop millor receptivitat dels grups parlamentaris a la necessitat d’afrontar aquesta qüestió. Però encara som massa lluny. Amb l’Estatut de Catalunya del 2006 crèiem que seria, si no imminent, sí un procés més àgil la promulgació d’una Llei de Garantia del Dret a la Informació. I ho crèiem perquè a l’Estatut –gràcies a la insistència de l’SPC en el procés participatiu en la seva elaboració– hi consta un article, el 52, que estableix les obligacions de la Generalitat per, justament, garantir el dret de la ciutadania a rebre una informació de qualitat.
Des que l’Estatut va entrar en vigència, ens hem reunit –en totes les legislatures– amb els grups parlamentaris i amb els responsables de l’àrea en els diferents Governs instant-los a desenvolupar legislativament aquest article 52. També ho hem fet en aquesta, que ara està a punt de tancar per a la pausa estival el seu període de sessions. Ens hem reunit amb Junts Pel Sí (Jordi Cuminal i Sergi Sabrià), Catalunya Sí que Es Pot (Marta Ribas), PSC (David Pérez i Assumpta Escarp), Ciutadans (Fernando de Páramo), PP (Esperanza Garcia) i la CUP (Albert Botran). També ho hem fet amb el Secretari de Comunicació, Miquel Martín Gamisans.
Tots ells –tret del grup de JXSí– ens han mostrat la seva predisposició a afrontar i promoure el tràmit parlamentari d’elaboració d’una llei d’aquestes característiques. Els diputats del grup majoritari de la cambra, en acabar la corresponent entrevista ens van dir que en breu temps ens dirien quina era la seva posició sobre la qüestió. D’això –ja en fa més d’un any i tot i els nostres requeriments– seguim esperant la seva resposta. Fins i tot hem escrit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, apel·lant a la seva condició de periodista, promogués un pronunciament del seu grup. Ni així. Recentment ens hem tornat a dirigir a la resta de grups parlamentaris per explicar-los la situació i demanant-los que assumissin la iniciativa vista la desídia mostrada pel grup majoritari. Entenem el seu argument que sí aquest grup participés en el procés de regular un dret tan democràticament important com el de la informació, tot seria més fàcil i més àgil, però com que aquest no és el cas, és pel que els hem sol·licitat que facin un pas endavant.
Cal destacar que fins ara només estem parlant d’iniciar la tramitació parlamentària d’una llei que reguli un dret democràtic fonamental, insistim, com ho està en bona part dels països europeus i d’arreu del món. No estem parlant de continguts, que això, en tot cas, ja vindrà més endavant. Defensem aquesta regulació perquè es tracta d’un dret que pertany a la ciutadania i que per tant, l’administració té l’obligació d’establir les bases –els drets i deures– dels professionals que l’han de servir a la ciutadania. Com l’educació, la sanitat o la justícia.
Òbviament no resumim la nostra trajectòria només en relació a aquesta qüestió. En aquests 24 anys ens hem convertit en un referent de la professió en les qüestions més transcendents del sector, només cal anar a la nostra pàgina web per comprovar-ho. En qualsevol cas, celebrem aquests 24 anys de vida satisfets per la feina feta, conscients que podríem haver-ne fet més i millor. Ho seguirem intentant en els pròxims 24.
Aquest dilluns s’han complert trenta anys de l’atemptat al rack d’Enpetrol (actual Repsol), un succés que els tarragonins no oblidaran mai. L’atac va ser obra d’ETA i va consistir en l’explosió de dues bombes a la refineria d’Enpetrol a Tarragona. L’acció terrorista no va provocar cap víctima mortal però va atemorir tota la població, fins al punt que al voltant de 20.000 persones van fugir de casa seva per por a les conseqüències de les explosions. Aquest atac va marcar un abans i un després en la relació entre la societat i la indústria química pel que fa a les condicions de seguretat, ja que es van posar en marxa molts protocols i mesures de prevenció que no existien.
Coincidint amb el trentè aniversari d’aquesta efemèride, Mare Terra Fundació Mediterrània vol recordar que encara queda molta feina a fer pel que fa als protocols d’alerta en cas d’accident químic. De fet, fa dues dècades que la fundació exigeix que es revisin i es millorin aquests protocols, doncs cada vegada que es realitza una prova de sirenes es demostra que la gran majoria de tarragonins desconeixen què han de fer en cas de risc per a la població. Això significa, en paraules del president de Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez, que “no hem aprés la lliçó del que va passar amb l’atemptat d’Enpetrol. És obvi que a partir d’aquell succés es van millorar moltes coses i hem avançat molt, però també és innegable que la ciutadania no està preparada per una situació de risc. Si es tornés a viure un episodi similar, molta gent se sentiria tan desorientada com fa trenta anys i es repetirien les mateixes escenes de pànic”.
Per tot plegat, des de Mare Terra Fundació Mediterrània es demanda des de fa molt de temps que s’integrin les entitats socials dins dels protocols, ja que aquestes podrien ajudar i molt a solucionar totes les mancances existents. “Hi ha un problema evident de comunicació entre les institucions i les químiques i la ciutadania. Hi fa falta un intermediari, i aquest paper l’haurien de jugar les associacions veïnals i les entitats socials. Fins que no les integrin en els protocols, aquests no funcionaran correctament”, insisteix Juárez.
Finalment, Mediterrània recorda que existeix una possible solució que fa temps que es demana a les institucions: repartir informació bàsica que es pugui posar darrera la porta o al refrigerador a totes les llars en zona de risc explicant què és el que cal fer en cas d’accident químic. Una eina senzilla, molt econòmica i que serviria per començar una relació més fluida entre les químiques i els ciutadans.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
