Paco Zapater, advocat de quatre dels investigats pel cas Inipro, sortint dels jutjats de Tarragona el passat 12 de setembre. Foto: ACN
La defensa de quatre dels contractats per Inipro, a càrrec de l’advocat Paco Zapater, ha presentat aquest migdia davant del Jutjat d’Instrucció número 1 el recurs contra la decisió del magistrat del cas, feta pública el 12 de setembre, de mantenir-los encausats de cara al judici oral que encara no té data.
Els arguments legals del document, al qual ha tingut accés Tarragona21, es basen en què les proves que sustenten l’acusació provenen d’un disc dur obtingut de manera il·legal; per admetre la declaració d’un testimoni un cop tancada la fase prèvia de la investigació i després que l’Audiència Provincial decretés el tancament de la instrucció (“seria com fer un gol acabat el partit”, estima Zapater); pel fet que l’instructor no hagi tingut en compte la declaració dels testimonis que demostrarien que els representats van treballar efectivament per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), i perquè “els suposats indicis relatats a l’auto només són sospites o conjectures sense consistència per continuar el cas”.
Obtenció il·legal del disc dur d’acord amb una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans
Pel que fa al primer dels punts, i que de fet és el de més pes per la seva capacitat per invalidar el procés contra els quatre encausats, la defensa considera que el disc dur lliurat el 2016 pel treballador de l’IMSS Alexandre Ricart a la Guàrdia Civil (i els elements probatoris que s’hi deriven) es va obtenir violant els drets fonamentals dels recurrents. Zapater cita diversos articles tant de la Constitució com de la Llei d’Enjudiciament Criminal (entre d’altres), però se sustenta especialment en la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 30 de maig del 2017, “que, en un cas similar, condemna Espanya per no protegir el dret a la vida privada d’un ciutadà”.
En essència, l’argumentari de Zapater recorda que dos dies després de la declaració com a testimoni de Ricart el febrer del 2016 es va dictar un auto incoant la peça separada número 1 i el secret d’aquesta. En aixecar-se al novembre del mateix any, la defensa va poder saber que un dia després de la seva declaració de principis d’any, Ricart va lliurar a la Guàrdia Civil un disc dur que va dir haver trobat a les dependències de l’IMSS ubicades al barri de Torreforta. Segons recorda el recurs de la defensa, Ricart va declarar que “en accedir al contingut (del disc dur) va localitzar una carpeta pertanyent a l’IMSS a través de la qual s’accedia a altres subcarpetes fins a accedir a una identificada com AMuñoz on localitza arxius PST, aproximadament dels anys 2010 al 2012, que contenia les comunicacions de correu electrònic d’Antonio Muñoz Olivares”.
Segons Zapater, alguns d’aquests correus van ser intercanviats amb els seus representats, “la qual cosa vol dir que contenen correspondència d’aquests” i, per tant, es consideraria privada. L’advocat considera que la sentència del Tribunal Europeu li ve literalment com “anell al dit” perquè el cas en qüestió tractava d’un ciutadà condemnat per possessió i difusió d’imatges pornogràfiques de menors extretes del seu ordinador sense autorització judicial i sense estimar que hi hagués “urgència que obligués a la policia a examinar l’ordinador”.
“Aquesta sentència -afirma el recurs de Zapater- és d’aplicació al nostre cas per decretar l’extracció i expulsió d’aquest procés (el cas Inipro) del disc dur aportat pel sr. Ricart i, en virtud de la doctrina de la fruita de l’arbre enverinat, dels elements probatoris d’ell derivat”. Entre altres coses perquè es vulnerarien els drets constitucionals a la intimitat personal i al secret de les comunicacions, excepte sota resolució judicial. Segons Zapater, Ricart va treure de les dependències municipals de l’ajuntament “un disc dur que no era seu, sinó de la dita Corporació, i sense el coneixement ni consentiment dels superiors dels quals depenia”.
En aquest punt el recurs també carrega amb duresa contra la Guàrdia Civil perquè “en comptes d’avortar la intromissió de l’informàtic obligant-lo a retornar el disc dur al seu lloc d’origen, i demanar després el corresponent manament judicial a l’instructor, va validar i va donar carta de natura a la seva irregularitat (…) aixecant un atestat i traslladant aquesta prova il·lícitament obtinguda a l’instructor”. Zapater considera, a més, que no hi havia necessitat “d’actuar com ho van fer, doncs no existia perill que la prova desaparegués ni que fos destruïda. Només l’informàtic sabia que estava allí”.
No era “un treball estàtic” que requereix una “màquina de fitxar” sinó “dinàmic”
El recurs també carrega contra la instrucció del magistrat perquè en el seu auto del 12 de setembre “no diu ni una sola paraula” de les declaracions efectuades davant d’ell de quatre testimonis de la defensa (tres funcionàries i una presidenta d’una associació de veïns) que afirmaven que els treballs pels quals havia estat contractada Inipro es van dur a terme en realitat, complint així amb la seva finalitat de buscar “la pau social de la ciutat de Tarragona durant la crisi més forta que ha conegut la nostra història moderna”.
Zapater afirma que les característiques del treball exigit no eren les pròpies “d’un treball estàtic” controlat “per una màquina de fitxar les entrades i les sortides dels treballadors”. Era, en canvi, “un treball dinàmic realitzat en diferents punts del terme municipal” que exigia de reunions amb veïns fins a visites a cases de nouvinguts, feina burocràtica i assistència a festivals. És precisament tot aquest treball de camp el que validaven els testimonis, “que han conviscut laboralment amb els nostres clients (els quatre investigats) i que van declarar sota jurament dir la veritat”.
“I si els meus representats estaven en reunions i llocs de treball, per alguna cosa seria, i no podia ser cap altra cosa que una relació laboral” que, “si hagués estat analitzat per un Inspector de Treball, de totes totes hauria conclòs que hi havia relació laboral”. Alhora Zapater defensa que “els resultats d’aquest tipus de treballs tenen un component intangible que no és fàcil objectivar. Si plantem patates, recollim una cosa tangible com són les patates, però la tasca dels treballadors d’Inipro tenia un resultat intangible”. Malgrat això, continua l’advocat, “el cert és que Tarragona ha viscut l’última dècada sense conflictes socials especials, tot i la que estava caient, sense convulsions, moviments o esclats socials, el que demostraria que les polítiques de l’Ajuntament, entre elles el contracte amb Inipro, van ser encertades”.
Instructor “guiat pels cants de sirena de la Guàrdia Civil”
Finalment, i a tall de resum, no se n’està de considerar el “relat de l’auto impugnat” com “inversemblant i amb alguns passatges fora de tota lògica”. D’entrada, afirma, “és difícil imaginar que quinze persones (…), entre elles l’alcalde i diversos regidors, es confabulin i muntin una trama per cometre fins a gairebé una desena de delictes i aconseguir un botí tan exigu com és el que tres o quatre camarades de partit tinguin treball durant uns pocs mesos”. I aquí recorda que alguns dels contractats per Inipro “no tenien cap vinculació amb el PSC, circumstància que per sí sola descartaria el mòbil”.
Zapater arriba fins i tot a lamentar que “l’instructor s’ha guiat exclusivament pels cants de sirena de la Guàrdia Civil i per l’informe de la Intervenció General”. Dels primers lamenta que “des del primer moment han operat amb un instint inquisitiu”, i a la segona li retreu haver arribat a la conclusió que els treballs pels quals va ser contractada Inipro no es van dur a terme “sense haver estudiat les declaracions de diverses treballadores de l’IMSS i d’una presidenta de l’associació de veïns, que deien tot el contrari”.
A tall d’exemple d’aquest capítol del recurs, el lletrat desmenteix que Alejandro Caballero fos contractat per “facilitar el contracte pactat” sinó pel fet que Inipro es volia “expandir a la província”. I no té cap problema en admetre que “mai va tenir una estreta relació amb l’alcalde sr. Ballesteros. De fet, són múltiples i coneguts els desavinences públiques i en l’interior del PSC, per defensar dues idees diferents de partit”.
Després de defensar que “és públic i notori que molts militants realitzen, “gratia et amore”, treballs en favor del partit de manera simultània “amb el seu treball convencional” (“no és d’estranyar ni motiu de sospita que els nostres defensats rebin correus dins de l’horari de feina”), posa un exemple “de les errònies que poden ser les sospites i conjectures”. Fa referència a la interpretació d’un correu enviat pel primer tinent d’alcalde, Pau Pérez, als investigats Victòria Pelegrín, Begoña Floría i Gustavo Cuadrado. “Quan el sr. Pérez -afirma Zapater- diu que ‘l’alcalde parli amb Alejandro i garanteixi que atura la guerra’, l’instructor dedueix que es refereix al meu defensat Alejandro Caballero” quan en realitat “l’autor del correu s’està referint realment a Alejandro Fernández, regidor llavors del PP, que juntament amb Victòria Forns, de CiU, estan mantenint una pugna dialèctica i mediàtica respecte al tema Inipro. I són realment aquests dos qui poden ‘aturar la guerra’, no el sr. Caballero, que no formava part de la corporació municipal”.
Més informació en aquest enllaç: el dia que es va conèixer l’auto.
Més informació en aquest enllaç: la reacció de l’alcalde.
J.S.
Equip de redacció
