Resultat final de la votació: 72 diputats a favor, zero en contra i 11 abstencions.
La llei del referèndum s’ha aprovat passades les 21 hores, unes set hores més tard del previst per les constants interrupcions del ple a petició dels partits de l’oposició. Els diputats de JxSí i la CUP han votat favorablement a la proposició després d’incloure el punt a l’ordre del dia per la via d’urgència, apel·lant a l’article 81.3.
Els independentistes han aprovat així la llei que pretén donar aixopluc legal al referèndum de l’1 d’octubre i dona pas que, de manera immediata, el Govern firmi el decret de convocatòria. Tots els diputats de CSQP s’hi han abstingut en bloc però s’ha visualitzat el malestar dels diputats de Podem amb el portaveu del seu grup, Joan Coscubiela, per no haver pogut intervenir en el debat de la llei. El defensor del posicionament ha estat Lluís Rabell. De fet, el portaveu parlamentari adjunt de CSQP i secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, ha aprofitat el temps que li han cedit JxSí i la CUP i ha intervingut al ple a la part final del debat i aprovació de la llei del Referèndum. “Ens veiem l’1-O”, ha reblat Fachin en una intervenció en què “lamentablement” no ha servit per expressar “els matisos” dins de la coalició d’esquerres.
Els grups de Cs, PSC i PPC han volgut mostrar el seu contundent rebuig a la llei i als tràmits que s’han seguit abandonant el ple del Parlament i negant-se a participar de la votació. Després de la votació, els diputats han entonat ‘Els Segadors’, l’himne de Catalunya.
Els diputats de la coalició d’esquerres Albano Dante Fachin (foto), Joan Giner, Àngels Martínez Castells (Podem), i també Joan Josep Nuet (EUiA) han abandonat el ple
La crispació ha marcat tota la sessió del ple d’aquest dimecres en què només s’ha pogut celebrar la sessió de control al Govern i el debat i votació de la llei del referèndum. Les crítiques dels partits de l’oposició sobre la manera com s’ha tramitat la llei del referèndum ha forçat que la Mesa i la Junta de Portaveus s’hagin reunit en diferents ocasions, aturant el ple durant hores.
JxSí i la CUP han invocat l’article 81.3 del reglament per incloure a l’ordre del dia la votació de la llei de l’1-O i el ple ha aprovat amb els vots dels dos grups parlamentaris eliminar tràmits parlamentaris habituals. Tot i la petició de Cs i PSC perquè el Consell de Garanties emeti un dictamen de la llei del referèndum, la Mesa ha decidit no obrir un període per poder presentar recursos a l’òrgan consultiu argumentant que és un dels tràmits eliminats per la votació al ple. Per la seva banda, el Consell de Garanties ha emès una nota reconeixent el dret dels grups a demanar dictamen però recordant també que és la Mesa qui decideix si admet a tràmit les peticions.
La diputada de Podem Àngels Martínez retira les banderes espanyoles que, conjuntament amb les senyeres, havien deixat als seus escons els diputats del PP abans d’abandonar la Cambra amb els seus homòlegs de Ciutadans i PSC abans de la votació de la Llei del Referèndum. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, li ha retret l’acció però les banderes no s’han tornat a lloc.
La llei es basa en tractats internacionals
La llei del referèndum aprovada suposa el marc normatiu que hauria d’emparar la votació de l’1-O. El text explica que basa la seva legitimitat en el dret i els tractats internacionals sobre el dret a l’autodeterminació, i per això determina que aquesta llei “preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte”.
La norma estableix els detalls tècnics com que els punts de votació seran els habituals, que els determinaran els ajuntaments i que en cas de no fer-ho serà la Generalitat qui els concreti, igual que es farà amb l’elecció dels responsables municipals del referèndum i les meses electorals. També parla de les paperetes i la seva validesa o no en el recompte, i fixa que la pregunta del referèndum serà “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”. La llei no xifra una participació mínima i estableix que el ‘sí’ o el ‘no’ guanyaran si tenen un vot més que l’altra opció. Si els independentistes guanyen, la norma preveu que entri en vigor la llei de transitorietat –que s’aprovarà també en breu- dos dies després de la proclamació oficial dels resultats, i si guanyen els contraris a la secessió, es convocaran eleccions autonòmiques anticipades.
La llei aprovada també estableix que la responsabilitat d’elaborar el cens i fixar un procediment de votació per als catalans residents a l’exterior és del Govern, i per tant la norma no entra en més detalls. Amb tot, es determina que es faran servir de manera idèntica a com es fa en unes eleccions al Parlament i, per tant, tindran garantit el dret a vot els majors de 18 anys, de nacionalitat espanyola i residents a Catalunya. La norma concreta també que hi haurà una campanya electoral de 15 dies i defineix el paper dels mitjans públics en aquesta.
Per últim, la llei també determina el procediment de creació de la Sindicatura Electoral, l’autoritat electoral que hauria de capitanejar l’arbitratge de l’1-O, l’elecció dels seus cinc membres i el seu funcionament territorial.
Un cop aprovada la llei del referèndum, el Govern té previst reunir-se en breu al mateix Parlament de Catalunya per signar i avalar solidàriament amb el president, Carles Puigdemont, el decret de convocatòria de l’1-O.
Inés Arrimadas presentarà una moció de censura
Immediatament després de la finalització de la votació, la màxima representant de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha anunciat la seva intenció de “presentar una moció de censura”. Per aquest motiu, “i com a líder de l’oposició, em posaré en contacte amb la resta de grups” amb “l’únic objectiu de de convocar unes eleccions de veritat”.
Reacció del govern espanyol
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy es reunirà aquest dijous a les 17h a La Moncloa amb el líder de Cs, Albert Rivera, per abordar les mesures que adoptarà el seu executiu per aturar el referèndum de l’1-O. Rajoy i Rivera ja es van reunir dimarts a La Moncloa, en una trobada on el líder de Cs va expressar el seu suport a l’executiu. Rajoy es reuneix també aquest dijous a les 12.30h amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que també ha traslladat al president espanyol el suport de la seva formació a les mesures que adopti, tot i que li demana que obri espais de diàleg i que s’avingui a la crear una comissió al Congrés per debatre el model territorial. Aquest dijous està previst que Rajoy reuneix també el Consell de Ministres per aprovar els recursos del seu executiu contra la Llei del referèndum i la convocatòria de l’1-O.
Aquest mateix dimecres, però, l’executiu de Rajoy ja ha registrat al Tribunal Constitucional una requisitòria contra l’admissió a tràmit de la Llei del referèndum emplaçant els magistrats a tramitar l’incident d’execució de sentència de manera “preferent i urgent” donada “l’extremada rellevància constitucional del cas”. De fet, reclama als magistrats que es pronunciïn “tan aviat com sigui possible”. El document, al que ha tingut accés l’ACN, carrega contra la presidenta i la Mesa del Parlament i assegura que l’ús de l’article 83.1 del Reglament per forçar la votació de la Llei constitueix un atac “grotesc” a la Constitució i a l’autoritat del Tribunal Constitucional, a més d’una infracció “palmària i evident” dels articles 164.1 de la Constitució i 87.1 de la Llei del TC que estableix l’obligació de complir les resolucions del tribunal.
Redacció/ACN
Equip de redacció
