Ciutadans torna a omplir a Tarragona i afirma que guanyar el nacionalisme ‘no és una utopia’

Albert RIvera i Inés Arriamadas abans de començar el míting a Tarragona. Foto: Elisenda Rosanas

Malgrat els resultats favorables de les darreres enquestes, Ciutadans continuen sent cautelosos a l’hora de valorar-les i demanen la màxima mobilització el 21-D per confirmar-les.

Ahir van ser 1.200 persones a Girona, avui, 1.300 persones a Tarragona. En el míting tarragoní, tant la candidata del partit, Inés Arrimadas, com el president, Albert Rivera, han assegurat però, que són una mostra que ”el canvi és possible”. Arrimadas s’ha mostrat convençuda que ”guanyar el nacionalisme no és una utopia” i que per això, cal ”enterrar el procés amb vots”, mentre que Rivera ha tornat a situar l’alternativa taronja com el ”vot útil” el 21-D davant ”el conformisme” del PSOE i ”l’immobilisme” del PP, a l’hora d’aplicar la Constitució a Catalunya.

Arrimadas ha reconegut que ”les enquestes són només enquestes” però ha recordat que serveixen per saber que ”el canvi de rumb a Catalunya és possible” i per això, ha tornat a demanar la màxima mobilització dels votants de Cs, perquè guanyar al nacionalisme, ha dit ”ho tenim molt a prop”.

En una mateixa línia s’ha pronunciat Albert Rivera, que ha ”somiat” que Catalunya ”deixi de ser un problema” per començar a ser ”part de la solució” i per això, ha fet una crida que un projecte amb les ”mans netes” permeti fer-ho possible. Per Rivera, Cs és un partit ”sense complexos” i ha recordat que ”ningú no volia aplicar la Constitució”, i per això, ha assegurat que el 21-D no serveix ”ni el conformisme del PP” que no volia convocat eleccions per no perdre escons, ”ni els complexos” del PSOE. Per això, ha tornat a apel·lar al ”vot útil” de Cs amb un projecte per a Catalunya i un projecte per a Espanya, per evitar 4 anys més de nacionalisme ja sigui amb els independentistes o amb tripartits.

Per això, Rivera ha destacat que les opcions independentistes s’han multiplicat els darrers anys però totes defensen un pensament ”uniforme de Catalunya”. Rivera hac conclòs ”Puigdemont és militant de PDeCAT, pensa com ERC i actua com la CUP”, ha defensat una Catalunya sense línies divisòries que ningú no pregunti ”si ets independentista o no”.

L’equip de Cs a Tarragona, encapçalats per Arrimadas, Rivera i Matías Alonso. Foto: Elisenda Rosanas

En el seu discurs, Arrimadas ha criticat ”el fracàs” que ha estat el procés i a més de recordar que es deixaran de destinar diners a l’independentisme per fer noves polítiques socials, la cap de llista ha apuntat a la recuperació econòmica com el seu màxim objectiu davant els 1.300 autònoms que han deixat Catalunya les darreres setmanes. Els ha situat com ”la base” de l’economia i ha advertit a Puigdemont que han hagut de deixar els negocis ”per la irresponsabilitat” del Govern. Però Arrimadas ha recordat que els comerciants que veuen ”que cada dia venen menys, no poden anar a Brussel·les a l’òpera”, com Puigdemont, sinó que s’han de quedar a pagar les factures.

En clau territorial, Arrimadas, i també el cap de llista per Tarragona, Matías Alonso, ha recordat que Tarragona és al demarcació amb una taxa d’atur més gran a Catalunya I s’ha mostrat partidari ”d’acabar amb aquesta xacra” i ha destacat el lideratge d’Arrimadas per fe-ho possible. Per això tant Arrimadas, com Alonso, com Lorena Roldán, número 2, han defensat l’impuls que hauria de suposar el corredor del mediterrani. Arrimadas ha recordat que Cs és el partit de la ”connexió” i no ”la desconnexió”.

Cs han fet el míting de Tarragona a la Rambla Lluís Companys de Tarragona, davant d’uns 1.300 simpatitzants que han rebut amb crits a Arrimadas i també amb bufandes taronja que repartien els organitzadors de l’acte. Cs va ser la segona fora més votada a la demarcació de Tarragona el 2015 i va aconseguir 4 diputats.

Elisenda Rosanas / Sílvia Jardí – ACN

Retiren lots de llets infantils del mercat espanyol per un brot de salmonel·losi en nens menors de 6 mesos a França

La filial estatal de la multinacional francesa Lactalis Internacional, Lactalis Nutrició Iberia, amb seu a Catalunya, ha retirat del mercat diversos lots dels seus productes per a lactants després que les autoritats sanitàries de França n’hagin fer retirar a l’empresa matriu per un brot de salmonel·losi en nens menors de sis mesos al país veí. El mercat estatal no ha registrat cap cas d’aquesta malaltia associada als lots de Lactalis, però la filial establerta a Catalunya ha retirat els lots per precaució atès que s’han fabricat en la mateixa línia de producció que els de les marques franceses afectades, segons ha informat el Departament de Salut. En concret són lots de productes de les marques Damira, Sanutri i Puleva Bebé.

Salut ha explicat que des de l’empresa s’ha volgut deixar constància que el consum de la resta de productes i lots de les marques Sanutri i Puleva Bebé “és segur”, incloent-hi tots els productes de llet líquida de la marca Puleva Peques que es fabrica a instal·lacions de l’Estat.

Des del Departament també s’indica que tot i que no s’ha comunicat cap cas associat a Espanya, com a mesura de precaució es recomana als consumidors que poguessin tenir a la seva llar productes dels lots afectats que s’abstinguin de consumir-los i que els retornin als punts de venda.

Per a més informació Lactalis Nuntrició Iberia ha habilitat el número de telèfon 900 102 336, al qual atén les consultes de 08.30 h a 18.00 h.

ACN

L’Agència Catalana de l’Aigua aprova el projecte per ampliar la depuradora de Vila-seca i Salou

Imatge actual de la depuradora de Vila-seca i Salou.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat el projecte per ampliar i mllorar la depuradora de Vila-seca i Salou, a la comarca del Tarragonès. Aquesta actuació, que està inclosa dins la planificació hidrològica actual (període 2016-2021), preveu una nova línia de tractament, composada pel decantador primari, el reactor biològic i el decantador secundari, que se sumaria a les tres ja existents.

S’incrementarà així la capacitat de tractament, passant dels 47.500 m3/dia actuals als 63.333 m3/dia, i adequant la planta a les necessitats de sanejament actuals i futures. En aquest sentit, també s’incrementarà la població servida, passant dels 197.916 habitants equivalents als 263.888.

El projecte també inclou la construcció de nous elements de la línia de fangs, com un nou espessidor primari per gravetat i un nou espessidor secundari per flotació, a més de l’adequació dels elements auxiliars.

Tots aquestes millores es construiran en els terrenys actuals de la depuradora, sense necessitat d’expropiar, i garantint al mateix temps el funcionament de la planta durant els treballs d’ampliació i millora.

Sanejament a Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

A data d’avui les 516 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població catalana. Pel que fa el Tarragonès, la comarca compta amb 12 depuradores en servei que depuren les aigües residuals generades pel 95% de la seva població.

 

 

 

 

La Guàrdia Urbana celebra el seu 160 aniversari

La Guàrdia Urbana de Tarragona ha celebrat aquest migdia la seva festivitat. Un acte “més auster i senzill que en altres ocasions”, ha remarcat el conseller de Seguretat Ciutadana, Javier Villamayor, però “necessari per destacar la implicació d’un equip de professionals especialment implicats en la ciutat”. Els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils han fet d’enguany un període marcat per unes circumstàncies molt adverses, però en el qual “la nostra policia hi ha col·laborat en la recuperació de la normalitat”. Villamayor ha fet balanç d’un any en què destaca la posada en marxa de les càmeres de videovigilància, el treball comunitari d’atenció a les víctimes de violència de gènere i l’actuació coordinada amb Mossos d’Esquadra per combatre el vandalisme a les escoles i altres punts de la ciutat.

Per la seva part, l’Intendent Major de la Guàrdia Urbana, Enrique Fernández Ferreira, ha destacat la nul·la sinistralitat en les vies urbanes. En concret, s’ha reduït un 2%, amb una reducció del 24% dels ferits greus i del 28% en els atropellaments, aconseguint que no s’hagi produït la mort de cap persona en accident de trànsit.

El màxim responsable del cós policial també ha remarcat els 1.800 serveis realitzats durant la campanya de platges i la realització de controls de velocitat a més de 53.000 vehicles, amb el resultat de més de 3.300 denúncies per excés de velocitat. Una altra de les dades importants és les 3.000 proves d’alcoholèmia i drogues a conductors, tramitant 260 denúncies.

Durant el primer trimestre de l’any 2018 se celebrarà un acte on es lliuraran les distincions als cinc agents que porten 30 anys de servei i els 10 que en porten 25 i que està contemplat al Reglament de distincions de la Guàrdia Urbana.

El Nàstic trenca una ratxa nefasta a casa però no evita el patiment final

El Nàstic ha desplegat un gran joc a la primera part

El Nàstic ha tornat a guanyar a casa després de quatre ensopegades seguides, algunes incomprensibes, i començarà a menjar-se els turrons amb més calma (2-1).

Però el que es preveia seria un encontre plàcid, amb uns granes endolladíssims, immaculats, ha acabat en patiment general quan els andalusos han escurçat distàncies i s’han llençat a per l’empat.

Javi per l’esquerra, Xavi Molina i Maikel de suports, Jean Luc desfonsant-se i Uche -sempre vital- han desplegat un futbol exquisit a la priemra part, desacomplexats i provocant el pànic a la defensa rival en nombroses ocasions.

En només mitja hora, els grana havien endreçat el matx amb dos gols de Maikel Mesa i el canongí Xavi Molina i demostrant una clara superioritat, que els hagués permès ampliar el marcador a la primera part. Mesa es feia amb el primer gol quan només havien passat deu minuts. Bones sensacions que es confirmarien amb un gol de murri del canongí vint minuts després. Abans, Uche, sol davant el porter, havia tingut el segon.

Manu Barreiro ha substituït Uche al tram final del partit. Foto: Nàstic

A la segona part començarien els problemes. El públic -sovint massa crític amb els grana, una tradició a Can Nàstic- sembava detectar-ho. L’equip se n’anava enrere i no buscava contres perilloses, cada cop menys, tot i que Uche, que acabaria canviat per Barreiro, tindria una nova opció.

Al minut 76 i després de molt apretar arribaria el gol andalús, en un fort xut de Carlos González, que ha sorprès Dimitrievski. Patiment final, però amb recompensa; no es mouria el marcador. Fi a una ratxa nefasta.

Fitxa Tècnica 
NÀSTIC: Dimitrievski; Kakabadze, Suzuki, Perone, Javi Jiménez; Xavi Molina, Gaztañaga, Jean Luc, Maikel Mesa (Abraham, 71’); Emaná (Silvestre, 79’), Ike Uche (Manu Barreiro, 71’).

SEVILLA ATLÉTICO: Juan Soriano; Carmona (Miguel Martín, 74’), Amo, Berrocal, Borja; Fede, Carballo (Lara, 46’), Curro, Boutubba (Olavide, 46’); Pozo, Carlos Fernández.

Àrbitre: Prieto Iglesias. Grogues a Perone (20’), Amo (44’), Carlos Fernández (54’) i Curro (90’).

Gols: 1-0, Maikel Mesa (11’); 2-0, Xavi Molina (36’); 2-1, Carlos Fernández (76’).

Incidències: 4.941 espectadors al Nou Estadi.

Maniobres de l’Exèrcit a La Mussara

Un soldat, arma en mà, a La Mussara. Foto: Cedida

L’Exèrcit espanyol es troba aquests dies fent maniobres al Camp de Tarragona, en un desplegament previ a les que desenvoluparà aquest mes i que comptaran amb la presència de la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, sota el nom d’operació Eagle Eye.

Els soldats han estat vistos fent maniobres al poble abandonat de La Mussara, al Baix Camp, a prop d’on hi hagué un antic campament militar, Els Castillejos, i zona usada per a pràctiques de tir durant dècades. També se’ls ha vist a Tarragona, amb una dotació instal·lada davant l’Hospital de Santa Tecla.

Rufian fa República al mercadet de Bonavista

Rufian, en una parada de calçots de Bonavista. Foto: Tarragona21

Estava Rufian en territori Comantxe avui, visitant les parades del megamercadet dominical de Bonvista, o es trobava com a casa seva? A resultes de la resposta popular obtingut, s’ha sentit bastant còmode i ha recollit força mostres de simpatia, però també ha pogut viure alguns moments de tensió quan algun visitant l’ha increpat.

“Els diputats i els membres de la candidtura venim de llocs com Bonavista; el Joan Tardà és de Cornellà; jo, de Santa Coloma de Gramenet, el Jordi Salvadó és de Torreforta… Aquesta és la nostra gent, la nostra infància”, deia als mitjans.

Vingut a Tarragona el dia que La Vanguàrdia segueix alertant que Junts per Catalunya li trepitja els talons a ERC, i quan Ciutadans torna a agafar embranzida, Gabriel Rufian, el líder més agressiu dels republicans, que deixa enrera el mític histrionisme del bo d’en Jordi Tardà, ha pogut viure en primer persona un dels mercadets més grans del país i potser de la península. No era estrany que fins a quatre partits hagin muntat avui la seva paradeta al lloc.

Entre pantalons a deu euros, mandarines i parades de calçots, que el candidat vallenc que obre llista  Tarragona, Òscar Peris, ha volgut visitar especialment, Rufian ha tret el llibre d’estil del candidat perfecte i ha negat la major a les enquestes publicades, afirmant que l’enquesta de debò és el 21-D. “A ERC comentem poc els enquestes, també les que tant de temps en han estat favorables”, recordava. “Anem a totes, anem a guanyar”.

El líder republicà, fent-se una foto amb una admiradora. Foto: Tarragona21

En barris com Bonavista, que és el que presenta més banderes espanyoles als balcons per metre quadrat, ha dstacat que ERC és “l’alternativa al bloc del 155, als colpistes, als violents i als més reaccionaris. Estem davat la dicotomia de porres o demòcrates, d’Arrimades o Rovira, i volem que Catalunya esdevingui el que els catalans van proclamar el 26 d’octubre”.

Demana Rufian el vot útil per ERC? “Nosaltres demanem el vot per Esquerra. No demanem perdó per voler guanyar les eleccions. Tenim el nostre company i president del partit a la presó i ni amb això ens guanyaran”, i disposen d’una “gran número dos, la Marta Rovira”. Clarament, l’alternativa “és Arrimadas”, és a dir, “l’Ibex”.

El líder republicà, amb els membres de la llista tarragonina. Foto: Tarragona21

El candidat per Tarragona, Òscar Peris, subratllava “el caliu, l’escalf” que han notat a Bonavista, “gent que ens ha expressat les ànsies de llibertat per a l’Oriol Junqueras i per as altres empresonats”. Això va “del bloc del 155 o de defensar lleis com la d’igualtat de gènere, de la pobresa energètica o de la garantia mínima d’inserció”. El bloc del 155 “vol tancar TV3 i Catalunya Ràdio, trencar la cohesió social i la normalització lingüística. I el vot últil és el d’ERC”.

J. Garcia

La neu, Brussel·les i un pont llarg per viatjar lluny rebaixen l’ocupació turística a la Costa Daurada i l’Ebre

L’ocupació turística de pont de desembre no ha estat tan òptima com la d’altres anys. Diferents factors han perjudicat el sector, sobretot el de les cases rural de les Terres de l’Ebre que s’han hagut de conformar amb una ocupació al voltant del 50%.

La campanya d’esquí al Pirineu, la manifestació a Brussel·les dijous i el bon encaix dels festius per aprofitar el pont per viatjar a l’estranger són alguns dels factors que s’apunten al territori com a causa d’una ocupació suficient però justa.

A la Costa Daurada, els apartaments turístics també han seguit aquesta tendència, amb unes xifres de mitja ocupació, però als hotels s’ha enfilat fins al 80% de places ocupades, tenint en compte que només un 20% estan oberts aquestes dates.

El parc temàtic de PortAventura segueix sent un dels principals atractius de la zona.
A la Costa Daurada les previsions s’han complert i el 80% de les places hoteleres disponibles s’han omplert aquest Pont de la Puríssima, sobretot de divendres a diumenge.

“Els pronòstics s’han complert potser per unes dates favorables i una climatologia que ha acompanyat”, ha apuntat el president de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, Xavier Roig. Les platges i sobretot PortAventura són els principals atractius de la zona per aquestes dates, on només hi ha obert un de cada cinc establiments adherits a l’entitat-. “Són clients que ja ens coneixen i fan una escapada ja que la majoria dels clients venen de Barcelona i de la seva àrea d’influència”, ha explicat Roig. No hi ha gaire turisme estranger en aquests primers festius de desembre i la neu i l’esquí també atreu molt turista potencial de la Costa Daurada.

Cal que es calmi la situació política

“Si es calma la situació política ens fa pensar que hi ha futur. Si ara hi ha destins de neu amb bones xifres i també als destins de la platja i l’oci s’han complert les expectatives, es pot preveure un futur a nivell econòmic i turístic amb un usuari que pensa que ens sortir, en fer escapades i en consumir”, ha dit Roig.

Per altra banda, els apartaments turístics de la Costa Daurada s’han omplert al 50% tot i que només hi havia 1.400 de les 23.000 places disponibles.

L’Ebre a mitja ocupació

A la Terra Alta tampoc s’han tampoc s’han registrat les xifres d’altres anys i s’hauria quedat en una mitja ocupació. Les Terres de l’Ebre no han estat una de les destinacions preferides enguany, i també s’assenyala la neu i l’organització de la manifestació a Brussel·les com les causes principals. LA destinació ebrenca sol atreure un turista de proximitat, de diversos punts de Catalunya però sobretot de l’àrea d’influència de Barcelona i Tarragona.

Ara bé, tenint en compte també el context polític i econòmic, el portaveu de l’Associació de Turisme Rural de les Terres de l’Ebre (Aturebre), Juanjo Bel, ha defensat que es tracta d’una situació “puntual” perquè els ponts “sempre han funcionat” al territori. Ens nodrim del turisme català, gairebé exclusivament barceloní, i el turista barceloní ha omplert Girona i una part se n’ha anat a Brussel·les i tot compta però és una qüestió puntual”, ha dit el portaveu d’Aturebre.

ACN

Alejandro denuncia l’arrencada de banderoles del PP a Tarragona

Banderoles del PP arrencades a Tarragona

El cap de llista del Partit Popular per la província de Tarragona de cara a les eleccions del 21D, Alejandro Fernández, ha denunciat avui el vandalisme que han patit les banderoles penjades en diversos carrers de la ciutat de Tarragona.

En aquest sentit, el candidat tarragoní ha assenyalat que «algú ha deixat de banda el joc net democràtic i s’ha dedicat a trencar els cartells electorals del nostre partit de manera indiscriminada».

Alejandro Fernández ha explicat que «aquells que s’omplen la boca de democràcia no respecten ni les banderoles d’una altra opció política». Per acabar, el cap de llista popular ha assegurat que «el 21D tenim oportunitat de guanyar aquells que volen carregar-s’ho tot».

Els organitzadors plantegen repensar el Festival REC

Imatge d’una de les projeccions del festival

Prop de 3.000 persones han gaudit de les projeccions de pel·lícules que han conformat el programa de Festival REC 2017 i, quan encara queda per finalitzar la jornada d’aquest diumenge, la direcció del festival estima que la xifra total d’assistents que han gaudit de la proposta cultural de l’edició d’enguany serà “superior a la d’edicions de l’any passat, per exemple”.

Els organitzadors del Festival REC 2017 destaquen la solidesa d’una programació que ha mostrat 11 òperes primeres a concurs i la tria d’un jurat especialitzat i d’àmbit internacional, que ha escollit ‘LOS PERROS’, de Marcela Said, com a Millor opera prima en l’edició d’enguany del festival. En total, 11 òperes primeres han competit per endur-se aquest guardó, totes elles estrenes a Catalunya i 4 d’elles -‘SEVERINA’, ‘CLUB EUROPA’, ‘THE STARRY SKY ABOVE ME’ i ‘MANIFESTO’- estrena absoluta a l’Estat espanyol.

Repensar el REC és ara una de les apostes de futur del festival

De cara al futur, el director artístic del REC, Xavier García Puerto, destaca que els responsables del festival -que enguany ha celebrat la XVII edició- entren, després de les xifres optimistes i bones sensacions de la cita d’aquest 2017, “en un període de reflexió que implica avaluar la proposta que oferim ara mateix i centrar-nos en els punts forts i febles del festival per a oferir pròximes edicions cada cop millors”.

“Pensem que després de gairebé 5 anys mantenint una mateixa aposta que té xifres consolidades, ara s’obre un procés de repensar el festival per tal que segueixi desenvolupant-se per adaptar-se a les necessitats lògiques de creixement i també a les necessitats del conjunt de la ciutat”, avança el director del festival.

En aquest punt, Xavier García Puerto destaca com a principal debilitat del Festival REC la falta de suports institucionals “que estiguin a l’altura de la resposta ciutadana que cada any consolida el REC com una cita cultural de referència al Camp de Tarragona”.

Cambrils recorda el Setge del 1640 i l’atemptat terrorista de l’agost

La historiadora Núria Gavarró, junt a l’alcaldessa de Cambrils. Foto: Tarragona21

Cambrils ha recordat avui un dels episodis més tristos i humiliants de la seva història, el Setge de 1640, que va dur a una mort cruel i inhumana a mil cambrilencs davant les tropes espanyoles.

Si Cambrils es trobés a les comarques de Girona, al celebració del Setge seria motiu d’impacte nacional donat l’abast de la matança que s’hi va produir i la seva extrema crueltat. No és així, però als cambrilencs no els cal. Avui han omplert el recinte a peu de muralla, on el protagonisme l’ha compartit amb el record a l’atemptat sagnant del mes d’agost, que es va saldar amb sis víctimes mortals.

L’alcaldessa, Camí Mendoza, ha fet un símil recordant que tant el Setge del 1640 com l’atemptat gihadista de Cambrils de l’estiu passat són els moments mes tristos de la història de Cambrils. També ho ha refermat la convidada d’honor a fer el pregó, la historiadora Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, dipositat a l’antic Palau de l’Abat del Monestir de Poblet.

En el vessant d’esdeveniments sagnants, “el Setge de Cambrils del 1640 i els atacs terroristes del mes d’agost d’enguany són, potser,  els fets més significatius de la nostra història”, ha subratllat l’alcaldessa. “377 anys després dels tristos fets del Setge, Cambrils ha tornat a patir la barbàrie i la violència, però tal com ens en vam sortir llavors, ens en sortirem ara”, ha afirmat en el seu parlament.

Camí Mendoza ha recordat la situació actual, “molt difícil”, que viu Catalunya, “amb la suspensió, prohibició i limitació de moltes llibertats, fins i tot imposicions, presó i exili inclosos”.

Per la seva part, la historiadora Núria Gavaró ha fet un extens repàs als fets militars de 1640 a Cambrils i el context europeu en el que s’emmarcaven i ha aprofitat per demanar una reactualització de la història del setge, que data de 1967.

Les entitats han estat novament coprotagonistes dels actes, amb la participació del Ball de Diables de Cambrils, Els Cagarrieres i la seva colla Infantil, la colla gegantera Tota L’Endenga amb els gegants del Setge i el Ball de Bastons de Cambrils. A les 11.45 h, a la Plaça de l’Església hi havia hagut la tradicional sortida de les autoritats acompanyats del Seguici festiu de Cambrils.

Acabats el parlaments, s’han fet les ofrenes florals i cantada de la Coral Verge del Camí, que ha rematat l’actuació amb el Cant dels Segadors. El final de festa l’han protagonitzat les actuacions dels Grups del Seguici Festiu: Ballada dels Gegants del Setge per la Colla Gegantera Tota l’Endenga i del Ball de Bastons de Cambrils.

Lorena Roldán: ‘Tenim l’oportunitat d’acabar d’una vegada per totes amb el procés’

Lorena Roldán, fotografiada aquesta setmana a Tarragona. Foto: Tarragona21

La tarragonina Lorena Roldán ha fet un doble salt mortal i ha passat de ser la candidata número 4 de Ciutadans en les autonòmiques de 2015 a ser la número dos de cara a la cita del 21-D, només per darrera de Matías Alonso. És un valor emergent de la formació taronja que va fer un salt mediàtic arreu de l’estat quan va aparèixer a tots els mitjans junt a Andrea Levy (PPC) presentant un recurs davant el Constitucional contra la reforma exprés del reglament de la cambra catalana que havia de permetre aprovar les lleis del referèndum i de transitoritat nacional. Ara observa com les enquestes els són molt favorables.

En dos anys de curta legislatura ha intervingut en 176 ocasions, 134 en comissió i 42 en plens o en la Diputació Permanent. Ha tocat temes diversos, però molt centrats en el vessant social, des de l’autisme, a la lluita contra l’odi i la discriminació o les deficiències de la presó de Mas d’Enric.

Es veuen governant la Generalitat?

Ens veiem governant la Generalitat. Per primer cop tenim l’oportunitat d’acabar amb el nacionalisme a les urnes. És cert que totes les enquestes donen bons resultats per l’equip encapçalat per la Inés Arrimadas. Però ens les prenem amb prudència, tot i que la tendència a l’alça existeix. Hem fet molt bona feina en aquesta legislatura; som el grup que més propostes socials i econòmiques ha presentat i aquest treball s’acaba reflexant en les enquestes.

Tenim l’oportunitat d’acabar d’una vegada per tots amb el procés, que no ens ha portat a res bo. Sortim a guanyar.

Acabi aquesta frase: Si Ciutadans guanya…

Si Ciutadans guanya posarem fi a una etapa de bloqueig, que ens ha portat a una crisi econòmica, a una fugida de milers d’empreses, que ha degradat les institucions catalanes i especialment ha portat una fractura social trencant la convivència a Catalunya. Volem sobretot restablir la convivència i que Catalunya sigui un lloc d’oportunitats, de futur i de progrés, com sempre ha estat.

Guanyi qui guanyi el 21-D, consideren que el procés ha mort?

Creiem que hi ha una gran majoria de la societat que està farta del procés, de perdreel  temps, de perdre diners i oportunitats i han sortit al carrer a expressar-ho. Així ho vam veure en la manifestació espontània del 7 d’octubre a Tarragona. Estic convençuda que igual que van sortir a omplir la plaça de la Fnt, sortiran a omplir les urnes.

Els seus màxims rivals són els independentistes o el PSC?

El que volem és acabar amb el nacionalisme perquè no ha portat res de bo, inclòs l’atur, que està per sobre de la mitja nacional. Són dades nefastes relacionades amb el procés. El nostre adversari polític és el nacionalisme. Ja hem dit que volem donar-nos la mà amb la resta de forces constitucionalistes. Donarem suport a la llista constitucionalista més votada.

El procés ha tapat altres problemes seriosos que hi ha a Catalunya?

Clarament, sí. Ara no estem parlant de corrupció, del 3 per cent, quan és un dels problemes que més preocupa als ciutadans. El nacionalisme ha fet servir l’estelada per tapar la corrupció. No s’està parlant de serveis socials quan tenim una situació molt crítica a Catalunya, amb 90.000 persones en llista d’espera, que no estan cobrant les seves prestacions i som la segona comunitat autònoma amb les pitjors xifres sobre dependència.

Cal parlar més de dependència que d’independència. Tenim llistes a la sanitat pública: tenim més d’un any d’espera per visitar-se a l’especialista; tenim 20.000 nens estudiant en barracots suportant el fred que fa ara. Parlar tothora del monotema, amb dirigents com el senyor Puigdemont i el senyor Junqueras que han estat obsessionats en treure’ns fora d’Espanya i d’Europa, ha fet que no poguéssim abordar els temes urgents dels catalans.

Però hi ha exconsellers empresonats. És una situació anòmala afrontar així unes eleccions

Hi ha hagut uns dirigents que han cregut que estaven per sobre de la llei que els permetia fer de tot, saltant-se la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i trepitjant els drets dels diputats de l’oposició. Quan tens dirigents que fan tot això, evidentment hi ha d’haver una resposta judicial. Cap ciutadà té privilegis especials. Ells estaven advertits, se’ls havia dit des de totes les instàncies, inclosos els lletrats del Parlament, el Tribunal Constitucional o el Consell de Garanties Estatutàries.

Quines prioritats té Catalunya i quines té Tarragona?

Hem d’acabar amb els problemes que ha generat el nacionalisme, la fractura social, primer unint els catalans entre sí i amb la festa d’espanyols. Cal tapar l’hemorràgia de la fugida d’empreses i aquestes han de tornar. Per això cal un clima d’estabilitat política i jurídica. També que Catalunya torni a ser atractiva perquè vinguin altres empreses, cosa que donarà més oportunitats d’aconseguir feina. I finalment, retornar el prestigi de les institucions catalanes.

Hi ha força problemes a Catalunya, el deute de la Generalitat és molt elevat, moltes famílies ho segueixen passant malament, els contractes laborals són precaris. Què proposa Ciutadans?

El deute de la Generalitat s’ha triplicat en aquests anys de procés, l’atur s’ha duplicat i un de cada tres aturats ho és de llarga duració. Això és competència de la Generalitat, però no han fet res. Gestionen malament perquè estan obsessionats amb la independència i en fer-nos fora d’Espanya.

Cal posar-nos a treballar en les coses que ens uneixen i no en les que ens separen: al programa electoral portem propostes relacionades amb la formació, adecuant-la a la demanda del mercat laboral; portem el tema del xec-formació, una proposta per fer una rebaixa del 20 per cent a les llistes d’espera en sanitat,… Només reorganitzant el sistema podrem rebaixar-ho. I una proposta destacada és la rebaixa dels dos primers trams de l’IRPF, que afecta al 70 per cent dels contribuents i als mileuristes. Els catalans són els espanyols que més paguem en aquests trams.

També ens hem compromès a fer una auditoria de la Generalitat per detectar duplicitats administratives, ‘xiringuitos’ polítics que només serveixen per gastar diners i fer propaganda separatista.

Què faran amb TV3 si governen?

Volem mitjans públics de qualitat, amb pluralitat i neutralitat a l’hora de donar informació. Aplicarem criteris de professionalitat.

Què faran en l’ensenyament amb el català i les llengües?

Defensem un model trilingüe (català, castellà i anglès). Les llengües vehiculars han de ser el castellà, el català i l’anglès. És el model de les escoles privades. Tots els nens han de tenir les mateixes oportunitats. L’educació ha de ser una ascensor social.

‘Els nacionalistes han enganyat als catalans’. Foto: Tarragona21

Creu que el procés ha fracturat un tipus de catalans ‘de tota la vida’ i d’altres? Uns pengen l’estelada i els altres la bandera espanyola?

El nacionalisme ha creat la fractura en el moment que ha dividit entre bons i mals catalans. La senyora Forcadell ens deia que nosaltres no érem ‘poble de Catalunya’; el senyor Turull afirmava que érem ‘súbdits’, i el senyor Tardà afirmava directament que érem ‘traïdors’. Això assenyala a les persones que no pensen igual. A la Inés Arrimadas l’han declarada persona non grata a Llavaneres. Què ha fet ella contra Llavaneras? Res, ho han fet simplement per les seves idees. El nacionalisme no ha respectat la majoria de catalans que volen seguir sent-ho, sent espanyols i europeus.

Quan un va a la fila de l’atur no veu una cua per a independentistes i una altra per a no independentistes, tampoc com tampoc quan un va al metge.

Els partits independentistes parlen d’entrar en un nou paradigma basat en la negociació i no en la unilateralitat. Es parla també de reformar la Constitució. Com ho vol fer Ciutadans?

L’escenari on guanyen els independentistes no el contemplem. Si guanyessin em sorprendria molt que fessin una cosa diferent del que han fet fins ara: són les mateixes persones i continuaran fent el mateix. Davant el jutge diuen una cosa i després en fan una altra. Poso en dubte que abandonaran la via unilateral. Forcadell deia que tot el que havia passat a Catalunya era simbòlic. La fugida de 3.000 empreses de Catalunya no ha estat simbòlica, precisament, ni les dades de l’atur del mes de novembre, ni la fractura social que hi ha al carrer. Si guanyen tornaran a fer el mateix.

Però des que es va declarar la República catalana i es va aplicar el 155, la República s’ha ensorrat, el president ha estat destituït, com els consellers. No hi ha independència de Catalunya. No sembla que estiguin en condicions de plantejar de nou la independència de manera unilateral.

Estem a l’expectativa a veure què prometen. Si tornen a prometre una Catalunya independent dins la Unió Europea, ja hem vist les reaccions que hi ha hagut per part d’Europa. En el naixement de Ciutadans ja vam advertir que no hi hauria cap suport internacional a la independència. El nacionalisme és el verí d’Europa i Europa es va crear per lluitar contra el nacionalisme. Ningú els donarà suport.

La candidata, en una imatge oficial

Els independentistes han enganyat la ciutadania?

En el moment que els van prometre una Catalunya dins d’Europa, se’ls estava enganyant. Són moltes, les mentides que han llençat. Artur Mas va dir que no marxaria cap empresa de Catalunya, al contrari, que en vindrien. La SEAT ha afirmat ara que si Puigdemont insisteix en la independència, es podrien endur la planta de Martorell fora de Catalunya. S’ha enganyat moltíssim. Han mentit als catalans prometent coses que sabien que no podrien acomplir.

Ha estat responsabilitat de Rajoy no haver abordat abans el cas català?

La responsabilitat és de Puigdemont i de Junqueras, que són els que han afagat la via de la desobediència, però és cert que hi ha una part de responsabilitat no només del Govern del PP, sinó del PSOE, de quan van governar. A Catalunya s’ha mirat cap una altra banda, perquè ha interessat pactar amb els nacionalistes. I aquesta pràctica ha provocat que el problema anés creixent.

A Tarragona tenim molts dèficits: en infraestructures, en el cost de l’energia o en equipaments públics que no tiren endavant, per no parlar dels socials.

Pel que fa a infraestructures, la prioritat és el Corredor del Mediterrani, que ens permetrà connectar-nos i millorarà els llocs de treball. En educació tenim moltes escoles en barracots, a Tarragona-ciutat, per exemple, a l’Arrabassada; a Campclar no tenen ni pati. Presentarem un pla per eliminar-los. Quant a salut, rebaixarem el 20 per cent les llistes d’espera reordenant el sistema.

A Tarragona només tenim un CAP que obre les 24 hores – al barri de la Granja- i dona servei d’urgències de nit. No s’hi pot anar de nit des d’altres llocs de Tarragona perquè no hi ha servei d’autobusos i d’això resulta que es col·lapsen les urgències de Joan XXIII i de Santa Tecla. Volem un altre CAP obert les 24 hores. I farem un auditoria per retallar allò innecessari per destinar-ho a serveis socials. Prioritzarem les necessitats socials i parlarem de les places de les residències, com la de la Mercè -que hem demanat que s’ampliï- o la de Batea. La mitja de la llista d’espera ronda els cinc anys.

Jaume Garcia

 

 

Iceta anima el PSC a treure cinc diputats per Tarragona

Pedro Sánchez, amb Miquel Iceta i Rosa Ibarra, avui a Tarragona. Foto: Tarragona21

El presidenciable del PSC, Miquel Iceta, ha afirmat avui en l’acte central socialista a Tarragona que ell vol “cinc diputats per Tarragona, no dos o tres”, com marquen les enquestes, i ha citat els noms d’ells. En l’anterior mandat, el PSC va aconseguir dues actes a la demarcació.

En un ambient d’eufòria per les bones perspectives electorals socialistes, el míting central ha tingut com a gran convidat Pedro Sánchez. Iceta s’hi ha dirigit a ell: “A Catalunya no haguéssim arribat al peu del barranc si tu haguessis estat escollit president del Govern. Tens propostes, ets capaç d’escoltar i fas del diàleg l’instrument de la política”. Si no ho ets és perquè Podemos no ho va voler”. “Vull ser president”, ha conclòs.

El relat d’Iceta ha basculat entre la denúncia del trencament de la convivència i l’alarma econòmica provocada pels independentistes i, com a contrafort, l’immobilisme de Rajoy: “Catalunya som tots. No es pot construir un país els uns contra els altres. Cal construir un país amb la gent que vol l’entesa. No volem trinxeres ni fronteres, sinó construir ponts i obtenir resultats”.

Iceta demanava votar PSC, de no ser que “volem quatre anys de 155, de querelles, batalles, de paraules gruixudes”, ha destacat. Però “no podem negar el problema i tancar els ulls”, en referència a l’actitud empesa per Rajoy durant cinc anys. “Ni independència ni immobilisme, més autogovern i més presència de la política catalana a l’espanyola. Volem una millor Espanya”, ha conclòs.

Farcit de la seva reconeguda ironia, el discurs d’Iceta ha clamat: “Units, guanyem, dividits perdem”. “Volem autogovern per governar-nos millor, no per fer excursions (en referència a Puigdemont), un país amb pes a Espanya i Europa”. Una de les primeres coses que farà Iceta si guanya serà trucar a Juncker i dir-li: “Jean Claude, no et portarem problemes, sinó que volem inversions”. “No podem marxar d’Europa”, ha retret als independentistes, i s’ha preguntat: “On aniran si en marxem? També voldran marxar de la Unió Federal de Planetes, com els d’Star Treck”.

“Qui vulgui els talls de carretera, ja sabeu a qui votar”, ha subratllat, en referència a la CUP. “El meu missatge és cotra la resignació. Això té remei”.

Iceta ha llençat una acusació: “300.000 persones han mogut els seus estalvis a fora de Catalunya”. “No vull gent amb neguit”. “Toquem de peus a terra”, ha reclamat davant els missatges que parlen que tindrem dos presidents de la Generalitat.

Rosa Ibarra, Miquel Iceta, Pedro Sánchez, i Josep Fèlix Ballesteros, en l’arrencada del míting. Foto: Tarragona21

Suport als alcaldes i evitar baralles familiars

El candidat ha demanat que 2018 sigui conegut com l’any de la reforma de la Constitució. També ha recordat que és l’any dels Jocs Mediterranis, però sobretot ha tingut paraules pel que fan i aguanten els alcaldes socialistes: “Guardar la convivència, el respecte a tots, el respecte a les institucions i a la llei. Gràcies pel vostre llarg esforç, que serà recompensat”. “Hem de deixar clar les coses abans dels menjars de Nadal per evitar les baralles familiars”, ha subratllat. I ha recordat que els alcaldes socialistes han estat increpats per defensar la llei.

Sobre el Centre Recreatiu i Turístic, ha estat rotund: “Miquel Iceta, president, i inaugurarem el Centre Recreatiu. Al final, els únics que ens ho creiem som nosaltres”.

Després de molts anys, “els socialistes podem aspirar a la presidència”, ha dit entre aplaudiments.

Pedro Sánchez: ‘Unir i no trencar’

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha defensat la candidatura de Miquel Iceta a la presidència de la Generalitat com l’única per “unir els catalans” davant l’intent de”trencament” dels independentistes i “l’immobilisme” de Rajoy. “Som el partit de la reconciliació, dialogar per unir-nos, no perquè Catalunya se’n vagi d’Espanya”.

“No trobem cap bandera d’esquerres en la causa secessionista”, ha refermat. “La democràcia no només són urnes, també és la llei”. Ha qüestionat les “urnes sense garanties, amb 3.000 empreses marxant de Catalunya. La classe mitjana i trebalaldora ja ha patit molt amb les retallades. No hi ha cap causa d’esquerres en el secessionsime, sinó en defensar l’educació o la sanitat pública i en lluitar contra la corrupció”.

El líder socialista ha apel·lat a la participació i que l’esquerra aglutini el vot amb el PSC: “Cap socialista no es pot quedar a casa el 21-D. Si no his vas, ells s’hi queden”.

En una sala Eutyches plena a rebentar i força gent d’empeus, el líder socialista ha recordat el paper de mitjancer que ha fet Iceta, aglutinant a l’entorn de la candidatura gent procedent d’altres formacions. També ho ha recordat la candidata per Tarragona, Rosa Ibarra.

Pedro Sánchez ha estat dur amb l’independentisme, però també amb Rajoy i s’ha preguntat: “Es por ser president de la Generalitat sense saber el nombre de catalans que són a l’atur, els que han situat Catalunya fora de la legalitat, fora de l’Estatut, de la Constitució i quebrant unilateralment la convivència com ha fet l’independentisme aquests anys?”.

“Han estat tan capficats a sembrar la discòrdia que han oblidat que no s’ha de donar l’esquena a la meitat dels catalans”, ha acusat als independentistes.

Els candidats, amb Sánchez i Ballesteros. Foto: Maria Belmez

Per la seva part, Sánchez ha qüestionat que Rajoy “mirés a un altre costat” mentre passava això a Catalunya.

“Una  campanya valenta, de propostes, és la del PSC”, ha subratllat. “Gràcies, Miquel, per no anar contra ningú sinó a favor de la concòrdia entre catalans”. Un Govern que ha estat més pendent de l’independentisme que de la cohesió social i han estat els alcaldes els qui ho han fet”. La inversió en sanitat pública ha caigut en més del 10 pet cent aquests anys a Catalunya, recordava.

“Iceta,  tots t’ataquen. Alguna cosa estàs es fent bé”. L’equerra “casta i pura” no vol que li recordin el trencament del pacte de BCN, ha criticat Sánchez. El PP “i la seva mita taronja” -Ciutadans- comparteixen una manera de fer la cosa: diuen una cosa i fan la contrària. La proposta d’Iceta és “entre tots”. i no uns constra els altres”.

El PSC nega “una Catalunya excloent en una Espanya trencada, i els que volen una Espanya uniformada, proposem una Catalunya diferent”. De la mà de Miquel Iceta i del PSOE “provocarem aquest canvi”. “No defensem la mateixa Espanya que el PP”, ha dit, fent referència a Podemos.

A Rajoy també li ha tirat en cara haver estat el primer a declarar davant els tribunals per casos de corrupció. I ha estat el primer “que per la seva inacció i displicència ha posat en risc el país”.

En matèria social, Pedro ha proposat pujar el salari mínim interprofessional i reactivar l’habitatge social per als joves.

Per què vol el PSOE reformar la Constitució? “Perquè hi ha demandes de regeneració democràtica, volem treure els aforaments de diputats i que aquests puguin ser jutjats en qualsevol jutjat i no al Tribunal Suprem, i perquè hi ha drets recollits a la Constitució que no s’apliquen”.

Ballesteros, obrint l’acte. Foto: Tarragona21

Rosa Ibarra: ‘Ens menjarem els torrons a Palau’

La candidata tarragonina, Rosa Ibarra, ha posat èmfasi també en la situació a Catalunya: “Ens van enganyar i ens volen seguir enganyant”, ha dit sobre l’independentisme. “Han enganyat i ens han portat al desastre. La solució tampoc vindrà dels immobilistes, que només diuen ‘no’ a la independència. La solució no vindrà ni dels uns ni dels altres, però no hi haurà solució sense els uns i els altres”, i serà un Govern de Miquel Iceta qui portarà la solució”. Té una fulla de serveis que pot demostrar la seva capacitat, parlant al Parlament amb tothom per evitar l’enfrontament.

Iceta ha construït un gran projecte transversal “que dóna solució al gran desastre que ens ha deixat, un catalanisme integrador. Segur que ens menjarem els torrons a Palau”.

Rosa Ibarra ha agraït a Ballesteros “aguantar en aquests moments tan durs, quan els arguments han deixat pas als insults, un agraïmet extensiu als alcaldes i regidors que aguanten aquesta situació. Hem d’estar ara més que mai al costat de les persones, que tenen les necessitats més enllà de les banderes”.

“Els que parlen de democràcia són els que menys la practiquen”. Ibarra ha volgut homenatjar Òscar Sánchez i Imma Costa en la feina que fan de dels seus municipis, Constantí i El  Montmell. “Si no hem aconseguit més objectius és perquè el govern de la Generalitat només estava pel monotema. Si volem ajudar els ciutadans del nostre país hem de guanyar les eleccions. No hem avançat gens en cinc anys. Ja n’hi ha prou d’enfrontaments estèrils, de crispació, volem redreçar l’economia i que les institucions catalanes tornin a ser de tots”.

“Més inversions i més solucions”, ha reclamat la candidata per Tarragona. I ha demanat solucions “per les nostres comarques”: “No ens podem permetre més inseguretat”, amb un increment superior en atur, amb un descens “irresponsable” de les inversions de la Generalitat, amb 30.000 persones esperant ajuts a la dependència.

Ballesteros: ‘Som terra d’acollida’

Ha fet de teloner del míting l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros: “Som terra d’acollida, som els alcaldes de tots els ciutadans, pensin com pensin i tenim l’obligació de pensar en tots els ciutadans”, i no només en els independetistes.

L’exregidor Paco Zapater ha enviat des d’Alemanya el seu suport explícit a Miquel Iceta i Rosa Ibarra, ha destacat Ballesteros, que també ha tingut un record per Manuel Marín, “un gran europeïsta que ha contribuït que a Espanya hàguim fet possible el somni d’entrar per la porta gran a Europa”.

Ballesteros ha recordat què suposa haver aconseguit la nacionalitat eurpea: “Ni un president a Brussel.les ens ho farà perdre. Nosaltres ens seguirem dient amb orgull europeus, amb la cara ben alta”. Si en algun país europeu hagués passat el que ha passat aquí, els ciutadans haguessin demanat explicacions: “Set eleccions i quatre autonòmques els darrers anys, amb tots els noms possibles, plebiscitàries, constituents, la creavitat no té fi”.

El PSC, en canvi, farà una cosa subversiva: “Normalitat, solucions i propostes”. “El normal és que dues candidates coneguin el nivell d’atur”, ha etzibat en referència a Marta Rovira i Inés Arrimadas. “A Tarragona província és del 14%”. I ha citat altres xifres del drama diari: “Han estat 51 les dones assassinades a Espanya, set a Catalunya i una a Tarragona”, per les que ha demanat un aplaudiment.

Normalitat és “demanar inversions” que pertoquen per població i que també es parli de BCN World, dels Jocs Mediterranis, de les coses que “de debò ens preocupen a la gent”.

I també ho és “parlar de Catalunya i Espanya”: “No pot ser que s’amagui Espanya o només se la citi junt amb el franquisme. Cal que busquem obejctius comuns, i no hem de tenir problemes”. I ha matisat els seus gustos musicals: “Hem de deixar de banda la cançó de ‘Que viva Espanya’. M’agrada més ‘l’Espanya camisa banca’, d’Ana Belén”.

Jaume Garcia

 

 

.

Una enquesta de La Vanguardia situa un triple empat C’s, ERC i Junts per Catalunya i els ‘comuns’ esdevenen àrbitres

Enquesta de GAD3 per La Vanguàrdia

Una darrera enquesta electoral feta per La Vanguàrdia i avençada aquesta nit en la seva edició digital dóna un triple empat entre Ciutadans, ERC i Junts per Catalunya i allunya el bloc independentista de la majoria absoluta pel descens de la CUP, que passaria de 10 a 5 escons.

El bloc sobiranista quedaria amb 67 escons, un per sota de la majoria absoluta, i el full de ruta quedaria en mans dels ‘Comuns’. El boc constitucionalista en sumaria 51.

A mesura que es van sumant les enquestes en diferents mitjans de comunicació i organismes oficials, s’allunya la majoria absoluta independentista i s’escurça la distància entre ERC i Junts per Catalunya de cara al 21-D. Però destaca també que Ciutadans està en condicions de disputar la victòria.

Ciutadans seria la primera força en vots, però no en escons. Segons el sondeig, elaborat per GAD3, Cs presenta més del 23% dels vots i obtindria fins a 31 escons, seguit d’ERC (21,5% i fins a 32 diputats) i, a curta distància, JxCat, amb mes del 18% dels sufragis i 30 escons.

L’escenari electoral situaria en la quarta posició un reforçat PSC (que guanyaria quatre punts i fins a sis escons, de 16 a 22 diputats), pero la candidatura d’Inés Arrimadas segueix captant antics votants socialistes, tot i que de qui més pren és del PP. Un 45% dels votants populars a les autonòmiques del 2015 donarà suport a Cs. CatComú retendria 8 dels 11 escons que va obtenir en 2015. El PP baixaria d’11 a 8 escons.

 

‘Los Perros’, de la xilena Marcela Said, guanya el premi del jurat internacional del REC

El jurat internacional ha escollit ‘Los Perros’ com la millor òpera prima del Festival REC 2017.

El llargmetratge de xilena Marcela Said posa el focus en les profundes ferides que arrossega la societat de seu país de la dictadura de Pinochet i ho fa a través de la relació d’una dona casada amb un ex-coronel del dictador xilè. El jurat també ha fer una menció, per la seva força visual, a ‘Les garçons sauvages/The wild boys’ del francès Bertrand Mandico.

D’altra banda, la crítica i el públic han guardonat dos llargmetratges colombians. Es crítics han distingit el drama familiar ‘Adiós entusiasmo’ de Vladimir Duran, i el públic ‘Matar a Jesús’ on Laura Mora qüestiona l’afany de venjança a partir d’una història inspirada en fets reals. Els premis s’han entregat durant la cloenda del REC 2017, aquest dissabte a la nit, a l’Antiga Audiència de Tarragona.

El jurat ha destacat la “solidesa narrativa i dels actors” de ‘Los Perros’, una pel·lícula on es tracta una qüestió delicada com els “ecos de la dictadura” en la societat xilena. La cinta la protagonitza la dona d’un ex-oficial de cavalleria de Pinochet investigat per abusos dels drets humans comesos durant la dictadura. La directora xilena Marcela Said insisteix en les profundes ferides que encara arrosseguen els seus conciutadans d’aquella fosca etapa al país.

Els membres de jurat han apuntat que no ha estat una edició fàcil per escollir una pel·lícula guanyadora donada “la qualitat i la varietat” dels onze llargmetratges que es presentaven a competició, -quatre dels quals s’estrenaven per primera vegada a tot l’estat espanyol i la resta també a Catalunya-. Per aquest motiu, s’ha atorgat també una menció especial a la francesa ‘Les garçons sauvages’, de Betrand Mandico a qui han volgut “reconèixer la tasca de creació d’un univers cinematogràfic oníric i sensual i una mirada desinhibida sobre el concepte de gènere”.

Mandico

Mandico, que ha rebut també el premi del jurat jove, implica l’espectador en les aventures de cinc adolescents que després de cometre un crim terrible són condemnats a treballs forçats en un veler. El film però està interpretat per cinc actrius “atrapades en la brutalitat de la tradició de la representació de la masculinitat i els seus brutals desitjos”. S’ha remarcat “l’estil sorprenent del realitzador”, que estaria “entre la radicalitat luxuriosa de Pasolini i la brillantor superficial d’un videoclip musical”, i la combinació heterogènia de recursos.

‘Adiós entusiasmo’, del colombià Vladimir Duran, ha aconseguit el reconeixement del jurat de la crítica. El film aprofundeix en els secrets d’una família i planteja diverses qüestions a través d’una narrativa que manté nombrosos interrogants. Els crítics han valorat la transformació que es fa “des del punt de vista estètic i narratiu que parteix d’un cos absent”. També han destacat la incursió de la cinta en el gènere musical amb unes cançons i imatges d’arxiu que evoquen la història familiar en un “encertat escenari laberíntic”.

Finalment, el públic ha escollit ‘Matar a Jesús’ de la colombiana Laura Mora. La pel·lícula explora els límits de la venjança i parla de la història d’una noia que es topa amb l’assassí del seu pare. A més a més, el jurat jove ha concedit una menció per a ‘Tesnota’ del rus Kantemir Balagov, una pel·lícula que a partir d’un segrest relata les decisions que ha de prendre la família de la víctima.

El REC 2017 acabarà aquest diumenge amb la darrera sessió Vermut i la projecció, a la tarda, de dues de les pel·lícules guanyadores, ‘Los Perros’ i ‘Matar a Jesús’, a l’Antiga Audiència de Tarragona.

Més REC
Durant el festival, a més de les òperes primes del concurs s’han pogut visionar una vintena més de pel·lícules i s’han dut a terme una quarantena d’activitats. El REC ha estrenat escenaris i sales i ha reunit prop de 70 professionals de diferents àmbits de la indústria cinematogràfica en les jornades professionals que han permès el debat i han fomentat establir contactes per ajudar les noves pel·lícules a entrar en els circuits comercials.

S’ha fet a través de les converses One to One, el Primer Test o les distincions a pel·lícules en fase final de postproducció. També s’ha posat l’accent en el paper de la dona i la mirada femenina en la indústria cinematogràfica. El REC 2017 ha consolidat així el seu compromís amb la creació i comissariat de les dones en l’audiovisual, “per contrarestar la discriminació provocada pel masclisme arrelat a les institucions i la societat”.

Alejandro: ‘El Partit Popular és l’única garantia de canvi constitucionalista’

Alejandro, amb la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, avui a Calafell

El cap de llista del PP per Tarragona de cara a les eleccions del 21 de desembre, Alejandro Fernández, ha afirmat avui a Calafell que «el Partit Popular és l’única garantia de canvi constitucionalista».

En un acte que ha comptat amb la presència de la secretaria general del PP, María Dolores de Cospedal, el candidat tarragoní ha recordat que «a la provincia de Tarragona som exemple de gestió, ja que ens avala haver governat en mig centenar de municipis, sis consells comarcals i dues vegades a la Diputació».

Alejandro Fernández també ha explicat en la seva intervenció que «el PP és l’únic partit que garanteix la defensa dels interessos del Baix Penedès, una comarca única que suma al dinamisme de la costa les arrels dels pobles d’interior».

El cap de llista popular ha recordat que «aquesta és una comarca amb un gran potencial, que la Generalitat no ha aprofitat, convertint-la en la que més atur té de Catalunya». «Des del Partit Popular apostem pel Baix Penedès com a gran plataforma logística de Catalunya amb el projecte del Logis Penedès, que crearà entre 5.000 i 7.000 llocs de feina, que és el que la gent de la comarca necessita», ha afegit.

Per últim, el candidat tarragoní ha afirmat que «s’ha d’acabar el cinisme de la Generalitat amb les autopistes, ja que s’omplen la boca parlant de Catalunya lliure de peatges, però el de la C32, el més car d’Europa, no tenen intenció de treure’l».

El reusenc ‘Timecode’, de Juanjo Giménez, millor curtmetratge als Premis de Cinema Europeu

Un fotograma del guardonat curtmetratge

La gala dels Premis del Cinema Europeu, els anomenats Oscars del cinema del vell continent, ha començat aquest dissabte al vespre amb fort regust català, ja que el primer guardó que s’ha atorgat -el de millor curtmetratge- ha estat pel film català ‘Timecode’, dirigit per Juanjo Giménez, nascut de la factoria reusenca de l’Escola de Cinema Internacional de Reus.

La cinta, estrenada l’any 2016, està protagonitzada pels ballarins i coreògrafs Lali Ayguadé i Nicolàs Ricchini, i ja va guanyar la Palma d’Or al millor curtmetratge de Canes, tot i que es va quedar a les portes d’obtenir l’Oscar el passat mes de febrer.

El film s’ha imposat entre els 15 finalistes, entre els quals també hi havia el curtmetratge català ‘Los desheredados’, de Laura Ferré, que s’ha quedat, per tant, a les portes d’obtenir el premi. Durant el seu discurs, Giménez ha agraït l’Acadèmia de Cinema Europeu pel guardó i també a l’equip que ha participat en el rodatge del film, una pel·lícula que, ha dit, “és increïble en la meva vida”.

A banda de ‘Timecode’ i ‘Los desheredados’, tres films catalans més opten a algun dels guardons que aquest vespre s’atorgaran a Berlín.

Els assalariats de Girona, Lleida i Tarragona tenen una mitjana salarial del 19% inferior als de Barcelona

Treballadores envasant patates casolanes a la fàbrica de Frit Ravich a Maçanet de la Selva.. Foto: Xavier Pi / ACN

El desequilibri de rendes en el territori català es pot observar a través de les declaracions de l’IRPF de l’exercici del 2016 que recull l’anuari de l’Agència Tributària espanyola sobre el mercat de treball i pensions.

Els assalariats de Girona, Lleida i Tarragona declaren una renda de mitjana de 18.165 euros mentre que la mitjana a la demarcació de Barcelona es va situar en el 2016 en 22.352 euros, un 18,73% per sobre de la resta de les demarcacions catalanes.

L’anuari de l’Agència Tributària té en compte 10 sectors d’activitat econòmica i en tots ells la mitjana salarial declarada de Barcelona és superior sobre la resta de demarcacions amb l’excepció del sector agrari on els assalariats gironins cobren un 4,2% per sobre dels de Barcelona.

En la classificació d’assalariats de l’Agència Tributària no es tenen en compte als pensionistes, ni els autònoms ni els aturats amb prestacions contributives.

La mitjana de renda catalana es va situar el 2016 a Catalunya en 21.283 euros, un 12,99% per sobre de la mitjana dels assalariats espanyols amb 18.835 euros però un 10,18% per sota de la mitjana de la Comunitat de Madrid amb 24.886 euros declarats com a mitjana de salari, que lidera el valor dels salaris declarats a l’Estat.

Barcelona

Els 2,398 milions d’assalariats de la demarcació de Barcelona declaren una mitjana salarial de 22.352 euros a l’any, cosa que suposa un 5% per sobre de la mitjana de Catalunya que és de 21.283 euros a l’any.

A Girona, els 329.549 assalariats que van fer la declaració de la renda van declarar una mitjana salarial de 18.154 euros a l’any, el 14,70% per sota de la mitjana salarial de Catalunya i el 18,75% per sota de la mitjana dels treballadors de Barcelona.

A Lleida, els 188.946 assalariats que van fer la declaració de la renda van declarar una mitjana salarial de 17.512 euros a l’any, el 17,72% per sota de la mitjana de Catalunya i el 21,65% menys que la mitjana dels assalariats de Barcelona.

Finalment, a Tarragona, els 334.284 assalariats van declarar en concepte de l’impost de l’IRPF una mitjana salarial de 18.828 euros, l’11,54% menys que la mitjana de Catalunya i el 15,77% per sota dels treballadors de Barcelona.

El salari més alt a la banca i el més baix al camp

El sector d’assalariats amb el salari més alt és de d’entitats financeres i assegurances amb una mitjana declarada de 40.104 euros a l’any en el conjunt de Catalunya. En aquest sector, els treballadors de Barcelona declaren un salari de 40.923 euros, lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya.

A Girona, els treballadors de la banca i les assegurances declaren un salari de 39.012 euros, un 2,72% per sota de la mitjana catalana, els de Lleida declaren 36.322 euros a l’any, el 9,43% de menys, i a Tarragona 35.026 euros, el 12,66% menys.

El sector amb la mitjana de salaris declarats més baixos és el de l’agricultura amb una mitjana a Catalunya de 10.025 euros a l’any. En aquest sector, els assalariats de Barcelona, amb 10.737 euros a l’any, és en l’única activitat econòmica que noi lideren el rànquing salarial. En aquest sector, els assalariats de Girona acumulen els millors salaris amb 11.188 euros, l’11,16% per sobre de la mitjana de Catalunya i el 4,2% per sobre dels assalariats de Barcelona.

Els assalariats agraris de Lleida declaren una mitjana salarial de 9.255 euros, el 7,68% per sota de la mitjana de Catalunya.

Finalment, els treballadors agraris de Tarragona declaren una mitjana salarial de 9.211 euros, el 8,12% per sota de la mitjana catalana.

Josep Molina / ACN

Comença a Düsseldorf el judici per la tragèdia de la LoveParade del 2010 on van morir dues tarragonines

Un grup de familiars dels joves que van morir en el ‘Love Parade’ a Alemanya l’any 2010 lliuren més de 360.000 signatures davant el Tribunal d’Apel·lacions de Düsseldorf per demanar que es reobri el cas.

Aquest divendres ha començat a jutjar-se a Düsseldorf (Alemanya) la tragèdia del festival de música ‘Love Parade’, on van morir 21 joves en una allau humana, entre els quals dues noies tarragonines, i hi van haver més de 500 ferits.

El judici se celebra al Centre de Congressos de Düsseldorf per raons d’aforament i s’allargarà fins al desembre de 2018. L’advocat Francisco Zapater, pare de Clara Zapater, ha lamentat que els principals responsables del succés no s’asseguin al banc dels acusats i ha apuntat duen “una espina clavada” perquè ni l’alcalde de Duisburg en el moment de la tragèdia, ni el propietari de l’empresa organitzadora del concert, ni el cap de policia responsable de la seguretat estiguin entre els investigats.

El judici oral es fa contra quatre treballadors de l’organització de la LoveParade i sis funcionaris municipals. “Són persones sense rostre, segones i terceres files, treballadors dels principals responsables, que els toca pagar els plats trencats. Aquesta és la nostra frustració”, ha apuntat Zapater.

Les dues víctimes tarragonines del Love Parade, Clara Zapater i Marta Acosta.

La família Zapater també recela i té por que el cas pugui prescriure. La llei alemanya preveu que si en deu anys no hi ha sentència, el cas prescriu i es tanca. “Han passat ja set anys i mig i, tot i que en falten dos i mig, no sabem si arribarem”, ha apuntat el pare de Clara Zapater. L’advocat tarragoní ha insistit en què la justícia alemanya no es pot permetre aquesta situació perquè li suposaria “un terrible desprestigi” i castigaria les famílies amb una “doble frustració”.

Des de 2016, quan el tribunal de districte de Duisburg va decidir tancar el cas adduint que no existien proves suficients per obrir un procés penal, s’ha perdut molt temps. Els familiars de les víctimes van engegar una campanya a les xarxes per reobrir-lo i van recollir més de 367.000 signatures a tota Europa. L’Audiència Territorial de l’estat alemany de Renania del Nord-Westfalia, amb seu a Düsseldorf, va acabar donant la raó a la fiscalia i als familiars de les víctimes, que havien recorregut la primera resolució judicial i va ordenar l’obertura de judici oral.

El túnel d’accés al recinte on se celebrava el festival Love Parade i on es va originar l’allau humana.

Durarà, com a mínim, un any. Hi ha sessions previstes fins al 20 de desembre de 2018. Francisco Zapater i la seva dona han assistit, aquest divendres, a la primera jornada on s’han tractat qüestions prèvies i tècniques. Hi seran fins al proper divendres i l’any que ve assistiran a les sessions on se citin els testimonis més importants. “Hi havíem de ser. És el judici de la nostra filla. Hem esperat set anys i mig i estem aquí per fer acte de presència al lloc on es decideix què va passar a la LoveParade del 2010 i qui és el culpable”, ha apuntat el pare de Clara Zapater. “Ens agradaria que les conclusions servissin per a què tragèdies com aquesta no tornin a passar ni a Europa ni al món”, ha demanat.

Ingressa a presó un dels delinqüents més buscats a les comarques de Tarragona

Un dels delinqüents més buscats a les comarques de Tarragona, un jove de 21 anys i sense domicili conegut, ha ingressat finalment a presó després que els Mossos d’Esquadra l’hagin arrestat, el passat 3 de desembre, arran d’una detenció per conducció temerària i atemptat contra els agents de l’autoritat.

Es tracta de l’últim membre que faltava per detenir d’un grup criminal desarticulat enguany que es caracteritzava per emprar violència física contra les seves víctimes. Segons la investigació policial, el seu modus vivendi es basava en l’activitat delictiva contra el patrimoni i les persones i, en molts dels fets, actuava amb violència contra les seves víctimes.

Amb 23 antecedent policials, li constaven cinc ordres de detenció pendents, tres reclamacions judicials i dues de policials.

En l’atestat policial presentat davant del jutge, els investigadors relacionen la persona empresonada amb dos robatoris amb violència i lesions, un a Reus i un altre a l’Aleixar, l’any 2016. A més, durant aquest 2017, el detingut hauria comès quatre robatoris amb força: dos a Tarragona i dos més a Constantí; dos robatoris amb violència: un a Tarragona i un a Reus; cinc robatoris de vehicles: dos a Reus, dos a Constantí i un altre a Tarragona; un delicte de violació de domicili i un altre de lesions i resistència de l’autoritat a Constantí.

L’home va passar el passat 5 de desembre a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia, que en va decretar el seu ingrés a presó.